Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


17 de gener de 2018

Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Com cada any del 18 al 25 de gener celebrarem la setmana de pregària organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.

14 de gener de 2018

Reflexions a la paraula de Déu

Parleu que el vostre servent us escolta

L’actitud que hem de tenir com a creients la troben en Samuel, en la primera lectura i en Andreu i Pere que s’interessen per saber on s’allotja Jesús. No és fàcil, avui, tenir disponibilitat per fer un seguiment compromès de la vida que Jesús elegí per mostrar el Regne de Déu a tots els seus contemporanis.

Samuel està sempre amatent i té una actitud de disponibilitat, la qual el durà durant la seva vida a servir Déu com a profeta. Joan descobreix Jesús i fa que Andreu i Pere el segueixin. Un seguiment de risc. No analitzen a fons, com faríem nosaltres, els inconvenients que els pot portar aquest seguiment. Volen veure on s’allotja. Segur que varen copsar que el viure fresc i gens encarcarat de Jesús, els conduiria vers la vida lliure. No varen avaluar si el seguiment els resultaria còmode o no. Van adonar-se que el mestre Jesús era un home que parlava amb autoritat i se´n varen anar amb ell a fer camí.

Hauríem de fer un esforç de revisió de la nostra vida tant personal com col·lectiva i veure si en la nostra història personal preval el càlcul i les seguretats, o bé estem en actitud de resposta a Déu. L’única manera de saber-ho és deixant-nos interpel·lar per l’Evangeli ara, avui i aquí.

Les institucions humanes, religioses o ciutadanes, tendeixen a crear estructures que limiten la frescor i llibertat del viure. Hem de ser prou clarividents i lliures per saber actuar d’acord amb l’estil de Jesús. No ens faci por fer-ho. La primera conversió ha d’iniciar-se en nosaltres mateixos. Fora un frau a la nostra consciència si no sabéssim ser autocrítics per tal de sortir de les rutines, comoditats i seguretats. Volem institucions de tota mena que es transformin, però nosaltres seguim actuant com sempre, sense pensar que la construcció del Regne, pel qual Jesús de Natzaret va lluitar aferrissadament, ha de començar per tots nosaltres.

Requerim, per poder-ho fer, saber llegir el nostre entorn. Per això ens cal actuar com Samuel i el seguiment sense condicions de Pere i Andreu.

Ignasi Garcia i Clavel


13 de gener de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Jornada Mundial de les Migracions

Dilluns, 15

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 16

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

11 de gener de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 4 de febrer a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

8 de gener de 2018

Concert d’hivern de Contrapunto Vocale

La coral Contrapunto Vocale ens oferirà el proper diumenge dia 14 de gener, a les 6 de la tarda, un concert de Nadal molt especial: un viatge a un passat de sonoritats arcaiques ens farà reviure els esdeveniments que van ocórrer fa més de dos mil anys.

El viatge comença a la Itàlia dels segles XVI–XVII, amb Madrigals de Claudio Monteverdi, i segueix amb peces del Cançoner d'Uppsala (1556), totes elles de temàtica nadalenca: una mostra de com aquestes festes han despertat l'interès i l'admiració dels homes de tots els temps. Per acabar, no ens han volgut deixar sense alguna de les melodies més nostrades per a aquestes dates.

Esperem que gaudiu del concert i que us resulti una agradable clausura de les festes nadalenques.

7 de gener de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb el baptisme comença una nova etapa de Jesús. Ja queda lluny la infància, plena d’episodis premonitoris de la missió que ha vingut a complir. Queda enrere també la vida ordinària a Natzaret que tot just podem intuir per algunes referències.

El primer que fa Jesús és anar a buscar a Joan que anunciava la vinguda d’algú més poderós que ell que batejaria amb l’Esperit Sant. En rebre el baptisme d’aigua es produeix una manifestació divina. El cel s’esquinçà, així com s’esquinçarà la cortina del temple el Divendres Sant: s’obre la frontera entre el món diví i el món terrenal. Jesús n’és el responsable, atès que viu entre els homes ple de l’esperit diví.

La veu del cel rebel·la la identitat i la missió de Jesús al món. És el fill i ha de ser el servent del senyor, perquè la veu del cel evoca els cants del servent que els havíem trobat al llibre d’Isaïes. Ell serà, doncs, el qui prendrà damunt seu el pecat del món.

Preguem amb Jesús el Senyor i podem dir-li: Senyor vós que ens heu nodrit amb el do sagrat, feu que, havent escoltat amb fe el vostre fill unigènit puguem ser anomenats fills vostres i que de fet ho siguem.

Amb l’aigua del baptisme comencem a participar de la vida de Jesús. Vàrem sentir la veu del cel que proclamava el fill estimat i servent ben unit al Pare i lliurat del tot a la humanitat.

Senyor sovint em trobo barrinant què fer amb la meva vida, com puc defugir els problemes i assegurar-me una existència còmode i plaent.

Que recordi sempre que m’has fet el teu fill i que lluny de tu no trobaré res de bo, m’has fet per als altres i només servint-te trobaré el sentit de la meva vida.

Mireia Galobart

6 de gener de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. El tema que tractarà el Grup serà: “Els càtars”

Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre on es tractarà el treball que fa l'església per mitjà de l’associació SICAR.cat en el camp del tràfic d'éssers humans


Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: FESTA DE REIS. Tindrem Reis, tortells, l’amic invisible (el regal entre 5 i 7 euros) i ens vindrà a cantar gospel la coral “Sant Gervasi Gospel Friends”. La festa serà al soterrani

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 10

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 13
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 14

Jornada Mundial de les Migracions

4 de gener de 2018

Assemblea del dilluns 8 de gener

A principi de curs el consell Pastoral acordà que el tema central de les assemblees d'aquest curs mensual fos " El paper de l'Església en el nostre temps".

En l’assemblea d’aquest mes de gener presentarem el treball que fa l'església per mitjà de l’associació SICAR.cat en el camp del tràfic d'éssers humans.

SICAR.cat és una obra social de les Religioses Adoratrius i dóna resposta, a Catalunya, a les necessitats que tenen les dones, algunes amb els seus fills i filles menors a càrrec, que han sobreviscut a aquesta greu violació de drets humans. Des de fa 15 anys, SICAR.cat acompanya els processos de recuperació d’aquestes persones i els hi ofereix una atenció integral digna que cobreix les seves necessitats més bàsiques com l’habitatge, l’accés a la salut, l’assessoria jurídica, la inserció laboral, etc. Recordeu que la col·lecta que es va fer en les Misses de la Nit de Nadal fou destinada a aquesta obra.

La religiosa Encarna Jordan, directora de SICAR.cat, serà la que ens explicarà la feina de l'obra. Aquesta feina que fan institucions com SICAR.cat és molt desconeguda i en aquesta assemblea tindrem l’oportunitat de conèixer de primera ma la magnitud d'aquesta tragèdia del tràfic d'éssers humans. Serà aquest proper dilluns dia 8 de gener a les 8 del vespre.


Esperem poder trobar-nos tots en aquest nou any que comencem.

Cordialment,


El Consell Pastoral

3 de gener de 2018

Carta als Reis

Benvolguts Reis de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar: La comunitat de Sant Ildefons s'adreça a vosaltres, que amb els regals que vàreu dur al nen Jesús li vàreu reconèixer la seva filiació divina i després heu volgut, una vegada a l'any, en commemoració d'aquell fet, fer feliços als nens de tot el món portant-los regals.

Aquest fet tan singular, que té tants anys de continuïtat en les nostres terres, fins a esdevenir-ne una tradició, que tots esperem d'un any a l’altre i que desitgem que no s'acabi mai, s'escenifica en tots els nostres pobles i fa de la tarda-nit del dia cinc de gener una nit meravellosa que gaudim intensament, sobretot en família, quan veiem brillar els ulls dels nostres fills i néts, que esperen amb deler la vostra Reial vinguda. Les desfilades omplen els nostres carrers amb les carrosses i tot el seu seguici, i els nens gaudeixen veient-vos en persona, sabent que en poques hores els repartireu les joguines que esperen amb delit. Que l'estrella que us va guiar fins a Betlem, perquè poguéssiu adorar a Déu fet home, us guiï per aquests verals nostres perquè pugueu realitzar la vostra tasca amb l'entrega total que sempre us ha caracteritzat.

Nosaltres que volem seguir les indicacions del nostre Mestre i Pastor, Jesús de Natzaret, que ens va dir: "si no us feu com a nens no entrareu al Regne del cel" (Lluc, 18, 17), amb la il•lusió i l'esperança amb què els nens us envien les seves cartes, també fem la nostra esperant de ses Majestats que ens sereu benèvols perquè no sabem si hem estat prou bons, però sí que ho hem intentat.

I aquí van les nostres peticions:

1a. Porteu-nos la pau i la concòrdia pel nostre país, que viu en un atzucac no gens fàcil de superar, que necessitem per a una convivència en la germanor amb tots els pobles d'Espanya.

2a. Porteu-nos l'alliberament dels presos polítics, que per una mala interpretació de la llei rauen a la presó o a l'exili, fet especialment dolorós en aquestes diades tan familiars, quan els seus els hauran trobat a faltar, especialment els fills.
3a. Porteu-nos seny per a tothom i d'una manera especial per als nostres polítics i dirigents, també pels eclesiàstics, perquè sàpiguen menar pel bon camí el poble que ara està una mica desorientat pels fets que s'han produït, alguns amb violència. Que l'interès del país estigui per sobre dels interessos partidistes.

4a. Toqueu també els nostres cors perquè siguem constants en l'amor envers els nostres germans més desvalguts, que no tenen ni els mitjans ni l'ocasió per fer-vos la carta amb les seves peticions. La nostra solidaritat ha d'ésser amb ells, i amb les seves necessitats.

5a i última. Infoneu-nos l'esperança que el demà serà millor, si uns i altres som portadors dels valors, que a nosaltres, els cristians, ens va transmetre Jesús de Natzaret.

No sabem si estem demanant massa, però sí que sabem de la vostra generositat i és per això que us hem adreçat aquesta carta esperant que sigui atesa.

Gràcies. Adéu siau. I repartiu tota la felicitat que pugueu per tot el món, que n'està molt faltat.

Marcel Coromines en nom de la Comunitat de Sant Ildefons
.

2 de gener de 2018

Quarantè aniversari del nostre Full Informatiu

El Full Informatiu de Sant Ildefons ha entrat en aquest any 2017 en el quarantè any de la seva existència, per tant amb l’exemplar d’aquest cap de setmana s’acompleixen aquests 40 anys.

El Full és una publicació petita i modesta que va néixer de la mà de Mn. Joan Alemany amb la voluntat d’informar les activitats parroquials, i que en el temps han mantingut els successius rectors Mn. Lluís Saumell i Mn. Josep m Jubany.

Mantenir la periodicitat setmanal ha estat sempre el seu objectiu. Segons es llegeix en aquests darrer Full, l’equip que el confecciona es “complau haver-ho aconseguit i esperem continuar així els anys que calguin. Ens felicitem per tot el que representa i agraïm sincerament la col·laboració de tots els que d’alguna manera hi han participat al llarg del temps.”

Des d’aquí volem agrair a les persones que de forma silenciosa i amb gran dedicació han fet possible que durant 40 anys poguéssim llegir cada setmana les noves de la nostra Parròquia i publicar reflexions que ens ajuden a anar fent camí i apronfondint en la nostra fe.

De debò, de debò, moltíssimes gràcies al Full per ajudar a fer comunitat !!!!


1 de gener de 2018

Feliç any 2018 !

I la pau de Déu que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Filipencs 4,7




31 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens trobem en plenes festes nadalenques. Hi ha moltes trobades familiars. Uns dels comentaris més escoltats aquests dies són: a casa de quin familiar celebrarem les festes, i quants seurem al voltant de la taula. Recordem, amb enyorança, els que ja no són entre nosaltres. És per aquest motiu, que em sembla que té ple sentit, que en aquest diumenge després de Nadal, l'Església ens proposi contemplar la família de Jesús, amb el títol de Sagrada família.

L'Evangeli d’aquest diumenge és una autèntica filigrana, com tot l'Evangeli de la infància. L'Evangelista Lluc ens presenta uns personatges entranyables: Maria, Josep anant al Temple, i els ancians Simeó i Anna. I al mig de tota la narració Jesús, que és presentat al Temple.

Vull fixar-me en aquest comentari de l'ancià Simeó. Simeó puja al temple en el moment que un humil matrimoni entra al recinte sagrat. Persona que malgrat els moments que es vivien a Israel, mai no havia perdut l'esperança, i esperava l’hora en què Israel seria consolat. Simeó és un home bo, es deixa guiar per l'Esperit, i sap veure-hi amb els ulls de Déu. Reconeix, en la fragilitat del Nen, la presència del Salvador. I amb un gest maternal, el pren en braços i beneeix al seus pares, tot donant gràcies a Déu. Simeó anuncia als seus pares, que l'Infant serà una senyera combatuda, i dirigint-se a Maria li dirà: -i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts. Tota una profecia. Davant de Jesús, ningú no pot restar indiferent. Ell és la llum que ens il•lumina i posa al descobert les nostres vides. Maria, model de fe, figura de l'església, patirà pel rebuig que el Salvador tindrà per part de molts.

En aquest dia de la Sagrada Família, Simeó m'evoca la gent gran, els avis cristians, que pateixen perquè les noves generacions són indiferents davant del missatge cristià. Ells no perden l'esperança. Estimen entranyablement als seus fills i néts, resen per ells. I quan tenen en el seus braços els petits de la casa, des del seu interior, amb el cor ferit, també demanen perquè un dia descobreixin Jesús, l'estimin i el segueixin.

El fragment que avui hem escoltat acaba amb aquestes paraules: El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. Res no sabem de la infància i adolescència de Jesús. La seva vida, de segur, que era semblant a la dels altres nens i joves de Natzaret.

Josep m Jubany

28 de desembre de 2017

Campanya de recollida de jocs, joguines, llibres, DVD's ...

Fins el dia 5 de gener es recolliran a la Secretaria de la Comunitat jocs, joguines, llibres, DVD's (nous o usats en bon estat).

Tots els obsequis aniran destinats a l'entitat Solidança.

Pregària estil Taizé a Sant Ildefons

El passat dilluns 18, prop d'un centenar de persones es van trobar a la capella de la nostra parròquia per pregar per la pau, tot aprofitant l'experiència d'Advent.

La pregària es va fer amb els cants, els silencis i la llum que caracteritzen les trobades de Taizé.

25 de desembre de 2017

Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel (Sv. 18, 14)

Amics, amigues, a les portes de Nadal, us desitjo en nom de la comunitat i propi, un Bon Nadal.

He encapçalat aquesta felicitació amb una cita del llibre de la Saviesa, ja que em sembla que és molt adient en aquest Nadal de 2017. La nit és una bona metàfora per qualificar els moments que viu el nostre país. Cada any per Nadal celebrem el mateix, el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, però cada any ho fem amb unes circumstàncies diferents.

Enguany Nadal té molt de nit, de foscor, i també d'incertesa. Són molts els motius d'inquietud. Hi haurà famílies que no ho podran celebrar junts perquè tenen alguns dels seus a la presó; altres ho faran amb l'enyorança del seu país, país que han abandonat, fugint de la fam, o de la persecució, tot buscant una vida digna; d'altres recordaran familiars i amics que han mort recentment; i també els que ho faran amb neguit, bé perquè no tenen feina, o la tenen molt precària, i segur que cadascú de vosaltres hi podeu afegir altres motius de preocupació.

I és enmig d'aquesta nit, la nit del nostre món, que: La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres. (Jn. 1). Ho fa en la figura fràgil d'un infant. Un infant sempre és promesa de vida, és esperança, és joia. Amb l'encarnació de Déu, s'ha fet realitat la profecia d'Isaïes que proclamarem la nit de Nadal: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa.

Nadal és una oportunitat per tornar a recordar que Déu no ens abandona. El fill de Maria ha vingut al món per fer-ho tot nou. Ell ha vingut perquè sigui realitat el que hem llegit aquests diumenges d'advent: el cel nou i la terra nova seran una realitat. Nadal és un No amb majúscules a la resignació, al no hi ha res a fer, tot al contrari, és el moment de fer cas al profeta: Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Digueu als qui defalleixen: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. (Is 35).

Us convido a què enmig de les festes familiars trobeu un moment per contemplar i abraçar als més menuts de casa. Segur que tot gaudint de la seva innocència i ingenuïtat, desitjareu per a ells un món millor, gairebé somieu perquè sigui realitat el món idíl•lic que amb sublim poesia ens presentava Isaïes: El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà... Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor. (Is 11). Nadal és la promesa que la pau és possible. Nadal és tornar a recordar les paraules de Pau: "si tenim Déu a favor nostre ¿qui tindrem en contra? (Rm 8). Nadal és esperança, com ho és sempre el naixement d'un infant.

Nadal, festa de l'esperança, no ens la deixem arrabassar. Hi ha nit, també era de nit a Betlem durant el primer Nadal, també Herodes volia matar l'Infant, també hi va haver exili per a Jesús. Però enmig d'aquests contratemps, al Nadal hi ha una mare, amorosa que abraça l'Infant, un Josep que vetlla, uns pastors que es posen en camí, uns mags que porten presents, i uns àngels que ens canten: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor!

De tot cor, amb una forta abraçada

Bon Nadal

Josep m Jubany, rector

24 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim avui el magnífic poema amb què l’Evangeli de Lluc narra la concepció d’un Déu que es vol fer humà. El pare Basili, antic i entranyable ermità de Montserrat, deia sovint que el llenguatge de les sagrades escriptures està viu, que en cada moment ens diu allò que necessitem. Després de llegir les lectures d’aquest darrer diumenge d’advent, deixeu-nos recollir els dos fragments que ens han “dit” més coses. De sant Pau, “la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles”. Quina expressió tan potent aquesta del “silenci dels segles”! De Lluc, “que es compleixin en mi les teves paraules”. Entrega absoluta!

Ambdós retalls, posats junts, és fàcil llegir-los com la crida a la fe total. Fa molt de temps que ja hauríem de tenir clar que a Déu no el trobarem ni amb els microscopis més precisos ni amb els telescopis més potents i que ni tan sols els avenços més espectaculars en biociències ens podran equiparar a Déu. Ell resta amagat en el silenci dels segles, lluny del temps i de l’espai. El poema de Lluc ens dibuixa a Maria de Natzaret com filla probablement d’una família molt humil i poc més que una nena quan va rebre una crida estranya. Podia acceptar-la i endinsar-se en el desconegut o refusar-la i continuar en la comoditat de la família, del poble,... Maria tenia, però, una fe profunda i total en el Déu del seu poble, Israel. Esperava el Messies. Seria ella l’escollida? Dubtar ni se li va passar pel cap. Va acceptar la invitació i va ser així com es va començar a desplegar el pla de Déu. Un pla que resultà sorprenent i diferent a tot el que Maria es podia haver imaginat. Quelcom que serà gran, molt gran. Fins i tot, quelcom que arribarà a ser la fi de les cultures antigues.

El nostre paper al pla de Déu, com Maria, tampoc el sabem. Ara bé, si la nostra fe fos només una engruna de la de Maria, acceptaríem sens dubte ser peces actives del pla de Déu. Un pla que ens sorprendrà cada dia, que no serà mai el que n’esperàvem, però que ens farà persones plenes i subjectes actius de la transformació del món.

Julià i Rosa

23 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Misses vespertines pròpies de la Vigilia de Nadal a les 8 del vespre i a les 12 de la mitjanit

Aquest diumenge se celebraran les Misses vespertines pròpies de la Vigília de Nadal: Cal tenir present que:
• A les 8 del vespre se celebrarà la Missa de Nadal per a infants i la prepararan els nois i noies de la Catequesi i les seves famílies.
• A les 12 de la nit se celebrarà la Missa de Nadal de Mitjanit (Missa del Gall) que serà concelebrada. La preparació dels cants serà a partir de 2/4 de 12 de la nit.


Dilluns, 25

Nadal de Nostre Senyor Jesucrist

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà). L'horari de les Misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a 2/4 de 9 del vespre.


Dimecres, 27

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

19 de desembre de 2017

Conte de Nadal

Per fi arriba aquell mes tan esperat per molts de nosaltres, ple de felicitat i de pau. Comencem a encendre la calefacció i, finalment, el foc.

Però aquest any és diferent, he après grans coses que ni els meus pares ni jo sabíem. He après a valorar cada minut i cada segon de la meva vida. També he après a valorar tot allò que tinc i a no queixar-me per tot allò que em falta.

Tot va començar un 12 de desembre d’aquest mateix any. L’escola va organitzar una sortida al Raval de Barcelona, per fer-hi voluntariat. Era una experiència nova, mai viscuda. Amb moltes ganes i il·lusió vam pujar a l’autobús que ens va portar direcció a Barcelona. En arribar, vam anar directes a l’associació perquè ens expliquessin què havíem de fer. A dues amigues i a mi ens va tocar anar per les cases a repartir menjar.

Vaig començar molt contenta a repartir, però de mica en mica, aquella felicitat va anar caient per terra. Veia aquelles cases, aquelles famílies, aquella pobresa; vaig acabar amb el cor trencat i amb alguna llàgrima als ulls. Principalment em va impactar una família que estava constituïda per una dona i els seus fills. Recordo que tenia la casa molt petiteta però ben distribuïda. La Marta –així es deia la noia– era una dona força jove per tenir dos fills de tres i deu anys. Ens demanava entre plors que no volia menjar, no volia beure, sinó que el que volia era que algun dels voluntaris apadrinés els seus fills, perquè així durant l’any tindrien menjar i roba. Nosaltres en aquell moment no vam saber com reaccionar. Li vam donar el menjar i vam intentar fer-li costat, però vam marxar. No vaig poder treure’m del cap aquella noia, la seva cara, els plors, els sanglots... D’aquesta manera no podia continuar, només plorava i plorava i el cap no em funcionava. Finalment vaig optar per trucar als meus pares i els vaig explicar la situació. Em van dir que no em preocupés, que tirés endavant, que durant aquell dia veuria històries d’aquestes.

17 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Joan vingué “a donar testimoni de la llum perquè per ell tothom cregués” (Jn 1, 7).

L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent insisteix en la important figura de Joan el precursor. Anuncia l’arribada de Jesús: és la llum, que ens fa creients, està enmig nostre. Potser no el coneixem, com no el coneixien els jueus que fan les preguntes a Joan (Jn 1, 26). Aquest respon que no és el Messias ni Elias ni el profeta (Jn 1, 20-21). Citant les paraules de consol d’Isaïas llegides el diumenge passat (Is 40, 3), els diu: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor” (Jn 1, 23).

En la primera lectura d’avui, tornem a escoltar Isaïas, ara en la tercera part del seu llibre: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,/ … m’ha ungit. / M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, / a curar els cors abatuts, / a proclamar als captius la llibertat / i als presos l’alliberament, / a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61, 1-2). Descriu trets de la missió de Jesús (l’Ungit o Messias), com en altres llocs en descriu d’altres. (Mateu i Lluc en faran un recull com a resposta del mateix Jesús als deixebles del Baptista: “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova” –Mt 11, 4-5 = Lc 7, 22–). Alhora, Isaïas ens parla d’aclamar plens de goig el Senyor, el Déu de la salvació, la justícia i la lloança (Is 61, 10-11). I, així, hi correspon, com a cant responsorial, el Magnificat (Lc 1, 46-54).

Goig que enllaça amb el tema tradicional i distintiu que la litúrgia ens ofereix per a aquest tercer diumenge. És a dir, Pau, a la segona lectura, ens invita a viure sempre contents, a pregar i a donar gràcies en tot moment (1Te 5, 16-18). I afegeix: “No sufoqueu l’Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal ” (1Te 5, 19-22). Consells per a una vida plena per l’Esperit, que s’uneixen a les actituds d’alegria, agraïment i pregària anteriors. Així, esperarem ara com cal el Crist, l’Ungit: “Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda / retorn de nostre Senyor Jesucrist.” (1Te 5, 23). La veu de Joan al desert ens ho recorda: “Adreceu el camí del Senyor" (Jn 1, 23).

Jordi Cors

16 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

A les 8 del vespre hi haurà la Vetlla de Pregària d'Advent

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal. Ens parlarà Mn. Josep M. Jubany, cantarem nadales amb la Coral i menjaren torrons

Tercera i última sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El Misteri: inici de diàleg amb Déu”

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

15 de desembre de 2017

Aportacions a la parròquia agermanada de sant Paulí de Nola

Ja fa uns anys que la nostra comunitat està agermanada amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del barri del Besòs. És una col·laboració que ha donat molt de fruit, i que és voluntat de les dues parròquies de continuar-la. Fins ara una de les col·laboracions era la campanya de recollida d’aliments que es feia per Nadal i per final de curs, coincidint amb la festa de Sant Paulí.

Les circumstàncies han anat canviant al llarg dels anys i el mes de desembre són moltes les col·lectes que hi ha en els diferents àmbits de la societat: col·lecta de Càritas, el Gran recapte, la Marató de TV3, i moltes altres demandes que se’ns fan de moltes organitzacions solidàries .

També és cert que la campanya de recollida d’aliments a favor de Sant Paulí ha anat baixant cada any; molts de vosaltres preferiu col·laborar amb diners. També emmagatzemar els aliments als nostres locals i després portar-los a Sant Paulí ens comportava molt d’enrenou.

Per aquest motiu, el Consell Pastoral i el Consell d’economia han decidit que aquest curs no hi haurà recollida d’aliments. Si voleu, podeu aportar diners, que els seran entregats junt amb la quantitat que la Comunitat aportarà de la seva economia a Sant Paulí un cop l’any.

Si bé l’economia de Sant Ildefons és molt precària, un dels nostres criteris és ser solidaris amb els més pobres. És un principi que volem mantenir, malgrat els nostres números vermells.

13 de desembre de 2017

Pregrària estil Taizé a Sant Ildefons, dilluns 18 a les 20 hores


No cal dir que vivim temps convulsos, hi ha molts motius per sentir-se inquiet. La majoria no estem contents amb els moments que es viuen en el nostre País. Volem i desitgem que la Pau habiti en els nostres cors i en la nostra societat.

La Pau és , per damunt de tot, un do. Recordeu les paraules de Jesús en el Darrer Sopar ”la meva pau us dono,la meva pau us deixo, no com el món la dóna”. Hem de pregar per la Pau.

Per demanar per la Pau, per reflexionar sobre la veritable pau, no la que dóna el món, és el motiu de la nostra convocatòria. Ho fem en les vigílies de Nadal, quan tota la terra espera celebrar el naixement del Salvador, aquell que les Escriptures, l’anomenen: Princep de la Pau.

Pregar per la pau, és una exigència de tot creient. T’esperem el proper dilluns. Convida a altres persones que els hi poguí interessar.

12 de desembre de 2017

Assemblea de la Comunitat de novembre

"El paper de l'Església en el nostre temps" és el tema central de les assemblees d'aquest curs. La del mes de novembre se centrà en el paper dels missioners en terres africanes, més concretament a Rwanda. L'exposició anà a càrrec del monjo de Montserrat, Dom Xavier Morell ,que fou presentat per Marcel Corominas, amic personal del monjo. Marcel destacà que Dom Xavier -és com ell mateix s'autodenomina- un monjo atípic, que durant 19 anys exercí diferents tasques humanitàries en aquell país africà. Sempre actuà des de la seva vocació creient i de monjo seguidor de Sant Benet, i també destacà les qualitats artístiques del monjo, especialment en el camp de l'orfebreria.

Al llarg de la seva exposició, Dom Xavier manifestà de forma molt vibrant, allò que dóna sentit a la seva vida.

D. Xavier, membre d'una família molt humil, va néixer al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar i de molt jovenet ingressà a l'escolania de Montserrat. Montserrat i l'espiritualitat benedictina serà la seva gran escola de vida i el lloc que el farà créixer com a creient. Acabat el seus anys d'escolà, i desprès d'un breu parèntesi, ingressà com a Monjo a Montserrat. Fou durant la seva etapa d'estudiant on descobrí en l'estudi de la Cristologia (tractat sobre Jesucrist) la fondària de la fe en el Crist. Feta la professió monàstica, l'Abat de Montserrat Dom Aureli M. Escarré l'envià a estudiar orfebreria a Alemanya, allà entrà en contacte amb els immigrants espanyols, i s'adonà de les dures condicions en què vivien. Ajudar al pobre i feble, serà a partir d'aleshores una constant en la seva vida.

Ja de tornada a Montserrat, el P. Abat, Cassià M. Just, li proposà anar a ajudar i reforçar l'abadia benedictina de Gihindamuyaga, a Rwanda. A partir d'aquell moment començà una presència a l'África, que amb breus parèntesis es prolongarà durant dinou anys. Ens exposà que malgrat ser tants anys lluny de Catalunya, sempre tingué molt present la seva mare, que ella el recolzà en tot moment. I agraeix a Déu que la seva mare morís durant una de les seves estades a Catalunya, i poder complir el seu desig d'acompanyar-la en el moment de la seva mort.

Impossible poder resumir en poques línies la gran tasca que feu D. Xavier a Rwanda, País que va patir la rivalitat entre les ètnies tutsis i hutus. Motiu de grans matances, que comportaren més de dos milions de morts. La presència de la mort, de la fam, de les venjances, feia que es perdés tot valor per la vida humana, i que s'oblidés que tota persona té la dignitat de Fill de Déu.

Amb senzillesa ens exposà totes les seves accions a favor dels més desheretats, per això li ajudà molt les seves qualitats artístiques, però també la seva tossuda voluntat d'aprendre. Estudià infermeria, feu innombrables anàlisis mèdiques per detectar malalties, i sobretot s'hi implicà personalment. No ho digué, però llegint el seu llibre de memòries, hom s'assabenta que allà va contraure algunes malalties, pròpies del país, com la malària. I tot ho feu amb un esperit animós, sense perdre mai la joia evangèlica, i ajudant a revifar la vida benedictina de l'Abadia de Gihindamuyaga, ajudant a altres missioners que hi havia en aquells indrets. D Xavier ens va explicar una anècdota, que per a nosaltres ha de ser més que una anècdota: desprès d'una matança, va trobar una arma que portava el registre de "made in spain". Li agraïm a D Xavier el seu testimoni.

Josep m Jubany

10 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Principi de l’Evangeli de Jesús...”

No per casualitat Marc escull la paraula “principi”. De fet, ho fan tots els nostres Evangelis. Es tracta d’entroncar tot aquest missatge amb el primer verset del llibre del Gènesi, per fer-nos entendre que tot l’ensenyament de Jesús és una assimilació del nucli de la Torà. L’actualització de la Torà en Jesús és “Bona Notícia”.

Des de l’inici Marc situa Jesús com el Messies, mostrant així que el seu missatge de Vida-Amor i Alliberament personal i social és per a tots.

Joan el Baptista és la veu que amb gran austeritat crida en el desert, és a dir, la vida mateixa, per desvetllar a un poble adormit en l’avorriment, en el cansament, en els seus dolors i els fa un toc d’atenció a què obrin l’oïda a la “Bona Notícia” que és Jesús. Convida el poble a no continuar deixant-se oprimir per les injustícies dels poders religiosos i polítics. Recolzant-se en el profeta Isaïes els empeny a veure que el camí interior i personal està intransitable i els urgeix a fer pas al Senyor en la pròpia vida. No és fàcil desbrossar un camí, per això Joan els ofereix un baptisme d’aigua que produeix un canvi de mentalitat. Al mateix temps anuncia que la vinguda del Messies porta un baptisme que no serà només de canvi interior, sinó una Nova Vida, que és la Vida en l’Esperit.

L’Esperit és la gran novetat de la nostra vida, és qui ens obre els horitzons fins a veure que formem una xarxa en la que tot s’entrellaça: l’univers, la natura, les persones. També ens afina la sensibilitat per gaudir i respectar tot el que ens envolta i sobretot cuidar de les relacions humanes que són el lloc on podem créixer com éssers habitats per l’Esperit de Déu, capaços d’estimar, i ens porta a la plenitud de Déu. Ens obrirem a la seva acció?

Esther Bochita

9 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 12
Segona sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El testimoni de l’Església”

Dimecres, 13
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 16

Última trobada al cau del primer trimestre de l'Agrupament Escolta Joan Maragall. També serà l’ultima per l'Esplai Sant Ildefons, en la qual celebraran el Nadal

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1

6 de desembre de 2017

L'any litúrgic - Temps d'Advent

El temps de preparació al Nadal és un període en el qual els cristians som cridats a reflexionar sobre el sentit de la presència de Déu enmig dels homes. Quan parlem de presència ens referim al sentit que pot tenir, avui, afirmar que Déu és entre nosaltres, que és al nostre costat, que fa camí amb nosaltres o que és dins nostre. Totes aquestes expressions poden ser vàlides, segons des d’on vulguem afrontar el Misteri transcendent, inefable, impossible d’atansar amb paraules, que, en la fe de molts homes de tots els pobles i de tots els temps, en diem DÉU.

L’afirmació que Déu és amb nosaltres prové d’un desig i d’una esperança de què, amb la seva presència, la nostra vida serà més plena, més lliure, més àgil, més feliç. En aquest primer diumenge d’advent, invoquem aquest desig amb paraules poètiques molt expressives: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!” (Isaïes); “Veniu a salvar-nos; veniu i visiteu aquesta vinya!” (Salm); “El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit” (Cant de comunió).

La pregunta, però, que sovint ens fem -o ens fan- és si la nostra esperança d’un temps millor i d’un món renovat, no és res més que el vestigi d’un paradís perdut, un somni arrelat en el cor humà des de sempre. És un interrogant que neix dels nostres dubtes davant les dures realitats que la vida ens proporciona dia a dia. El temps d’advent ens dibuixa quina és la nostra situació real. Ens preparem per celebrar la presència de Déu en la persona de Jesús, fet carn de la nostra carn en la persona de Maria, com a punt fonamental de la nostra fe cristiana. La nostra celebració no és un simple record, és una festa plena de llum, que il·lumina i omple la nostra esperança, perquè el nostre somni s’ha fet realitat. El Misteri de l’Encarnació ens diu que l’home Jesús és Déu. Allò que ningú no podia imaginar ha esdevingut realitat.

El Nadal no és un joc de nens. És molt important que fem memòria del naixement de Jesús i que tots, petits i grans, fem festa gran i joiosa, però sobretot ens cal pensar que Ell ens ha descobert que la nostra humanitat té capacitat per fer que Déu sigui present entre nosaltres. Déu és present i el Crist tornarà a fer-se present un dia: “esperem la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor”, deia Sant Pau als cristians de Corint. Aquesta presència, però, requereix atenció, ser responsables del descobriment que se’ns ha fet, no adormir-nos enmig del món. “Això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu” (evangeli).
Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2017

“Per l’escolta i el diàleg”. Un concert per recordar d’Oriol Romaní

A casa nostra s’han fet molts concerts que recordem amb goig, però el de diumenge passat va tenir quelcom de màgic i especial, en primer lloc perquè no va ser un concert de corals ni d’orquestres, va ser només d’una persona sola, l’expert clarinetista Oriol Romaní, que amb el seu clarinet va proporcionar-nos una estona excepcional plena de registres diferents no tan sols pel seu domini de l’instrument sinó per la varietat de peces musicals que va a interpretar.

En segon lloc per l’insòlit de l’hora, que va ser en acabar la missa de dos quarts de nou del vespre, la qual cosa no va ser obstacle perquè un nombre important de les persones que van assistir a missa es quedessin per escoltar-lo.

I en tercer lloc per la intenció que l’artista va voler donar al títol del concert, i que va explicitar amb aquestes paraules: "voldria que a través d’aquest concert s’expressi el nostre recolzament al diàleg i al respecte dels drets i llibertats democràtics, i el nostre rebuig de la repressió antidemocràtica i violenta."

3 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

No sabeu quan vindrà el temps decisiu

Comencem un any més l’Advent en aquest primer diumenge de desembre amb un evangeli breu de Marc que ens convida a estar atents, a vetllar, perquè no sabem quan serà el temps decisiu en la nostra vida. Què vol dir ‘vetllar’ per cadascun de nosaltres? Estar atents als grans canvis del nostre voltant? Veure grans prodigis o grans desastres que anunciïn noves realitats en el nostre món? O més aviat ens convida a reflexionar sobre els fets que vivim en el nostre temps i que es produeixen en el nostre món, gran o petit?

Ens demana vetllar potser perquè és la forma de poder cuidar millor les persones que tenim a prop nostre i que ens expressen les seves necessitats, sovint sense paraules? Vetllar per anar assumint amb esperança les contradiccions, discrepàncies i les opinions de totes les persones del nostre voltant? Vetllar per entendre les nostres pròpies dificultats i necessitats canviants i poder així ser més coherents amb els nostres valors i la nostra fe? Potser vetllar per por o perquè de vegades ens sentim culpables i limitats com a éssers humans?

Personalment prefereixo pensar que vetllar vol dir ser cada dia una mica més conscients del que fem en la nostra vida, d’aquelles activitats i decisions que ens configuren com a persones i com a cristians, de ser cada dia més consistents quan diem SÍ i quan diem NO. Saber que els nostres actes no són gratuïts, que tenen influència i impacte en el nostre entorn. Vetllar valorant les nostres paraules, i com les diem, i valorar també els nostres silencis i el seu significat. Ser conscients de cada moment de la nostra vida com un instant irrepetible al qual hem de mirar de trobar sentit i significat per viure’l amb intensitat.

I mentrestant què farà Déu? Ens mirarà de reüll per veure com ens comportem i intervenir si cal? O més aviat voldrà que el sentim proper, acompanyant la nostra vigília i els nostres esforços? Déu està sempre a punt, a prop (del nostre sentiment, de la nostra voluntat) vetllant pel nostre treball i els nostres afanys. Tal com ens repetia en Frederic Bassó tantes vegades: Déu sempre és al nostre costat i simplement espera que ens n’adonem, que el vulguem acollir i que el veiem, ara que comencem l’Advent de nou, en la figura del Bon Jesús al pessebre.

Lluís Sánchez Rissech

2 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. La reunió d’aquest mes tractarà el tema: El big bang corrobora l’existència de Déu o no?

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sàrria a les 9 del vespre

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

28 de novembre de 2017

Diàleg de comiat amb Monsenyor Sebastià Taltavull

El bisbe parla amb Mn. Ramon Ollé, delegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona, sobre la seva família -mare, pare i germà- i confessa com l’han marcat sempre a l’hora d’emprendre el camí cap al ministeri sacerdotal fins a arribar a ser bisbe.

També explica sobre la seva gran vocació, l’escriptura, i la relació amb el jovent, un dels seus grans amors juntament amb Menorca, l’illa que l’ha vist néixer i créixer.