Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


17 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Joan vingué “a donar testimoni de la llum perquè per ell tothom cregués” (Jn 1, 7).

L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent insisteix en la important figura de Joan el precursor. Anuncia l’arribada de Jesús: és la llum, que ens fa creients, està enmig nostre. Potser no el coneixem, com no el coneixien els jueus que fan les preguntes a Joan (Jn 1, 26). Aquest respon que no és el Messias ni Elias ni el profeta (Jn 1, 20-21). Citant les paraules de consol d’Isaïas llegides el diumenge passat (Is 40, 3), els diu: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor” (Jn 1, 23).

En la primera lectura d’avui, tornem a escoltar Isaïas, ara en la tercera part del seu llibre: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,/ … m’ha ungit. / M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, / a curar els cors abatuts, / a proclamar als captius la llibertat / i als presos l’alliberament, / a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61, 1-2). Descriu trets de la missió de Jesús (l’Ungit o Messias), com en altres llocs en descriu d’altres. (Mateu i Lluc en faran un recull com a resposta del mateix Jesús als deixebles del Baptista: “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova” –Mt 11, 4-5 = Lc 7, 22–). Alhora, Isaïas ens parla d’aclamar plens de goig el Senyor, el Déu de la salvació, la justícia i la lloança (Is 61, 10-11). I, així, hi correspon, com a cant responsorial, el Magnificat (Lc 1, 46-54).

Goig que enllaça amb el tema tradicional i distintiu que la litúrgia ens ofereix per a aquest tercer diumenge. És a dir, Pau, a la segona lectura, ens invita a viure sempre contents, a pregar i a donar gràcies en tot moment (1Te 5, 16-18). I afegeix: “No sufoqueu l’Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal ” (1Te 5, 19-22). Consells per a una vida plena per l’Esperit, que s’uneixen a les actituds d’alegria, agraïment i pregària anteriors. Així, esperarem ara com cal el Crist, l’Ungit: “Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda / retorn de nostre Senyor Jesucrist.” (1Te 5, 23). La veu de Joan al desert ens ho recorda: “Adreceu el camí del Senyor" (Jn 1, 23).

Jordi Cors

16 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

A les 8 del vespre hi haurà la Vetlla de Pregària d'Advent

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal. Ens parlarà Mn. Josep M. Jubany, cantarem nadales amb la Coral i menjaren torrons

Tercera i última sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El Misteri: inici de diàleg amb Déu”

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

15 de desembre de 2017

Aportacions a la parròquia agermanada de sant Paulí de Nola

Ja fa uns anys que la nostra comunitat està agermanada amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del barri del Besòs. És una col·laboració que ha donat molt de fruit, i que és voluntat de les dues parròquies de continuar-la. Fins ara una de les col·laboracions era la campanya de recollida d’aliments que es feia per Nadal i per final de curs, coincidint amb la festa de Sant Paulí.

Les circumstàncies han anat canviant al llarg dels anys i el mes de desembre són moltes les col·lectes que hi ha en els diferents àmbits de la societat: col·lecta de Càritas, el Gran recapte, la Marató de TV3, i moltes altres demandes que se’ns fan de moltes organitzacions solidàries .

També és cert que la campanya de recollida d’aliments a favor de Sant Paulí ha anat baixant cada any; molts de vosaltres preferiu col·laborar amb diners. També emmagatzemar els aliments als nostres locals i després portar-los a Sant Paulí ens comportava molt d’enrenou.

Per aquest motiu, el Consell Pastoral i el Consell d’economia han decidit que aquest curs no hi haurà recollida d’aliments. Si voleu, podeu aportar diners, que els seran entregats junt amb la quantitat que la Comunitat aportarà de la seva economia a Sant Paulí un cop l’any.

Si bé l’economia de Sant Ildefons és molt precària, un dels nostres criteris és ser solidaris amb els més pobres. És un principi que volem mantenir, malgrat els nostres números vermells.

13 de desembre de 2017

Pregrària estil Taizé a Sant Ildefons, dilluns 18 a les 20 hores


No cal dir que vivim temps convulsos, hi ha molts motius per sentir-se inquiet. La majoria no estem contents amb els moments que es viuen en el nostre País. Volem i desitgem que la Pau habiti en els nostres cors i en la nostra societat.

La Pau és , per damunt de tot, un do. Recordeu les paraules de Jesús en el Darrer Sopar ”la meva pau us dono,la meva pau us deixo, no com el món la dóna”. Hem de pregar per la Pau.

Per demanar per la Pau, per reflexionar sobre la veritable pau, no la que dóna el món, és el motiu de la nostra convocatòria. Ho fem en les vigílies de Nadal, quan tota la terra espera celebrar el naixement del Salvador, aquell que les Escriptures, l’anomenen: Princep de la Pau.

Pregar per la pau, és una exigència de tot creient. T’esperem el proper dilluns. Convida a altres persones que els hi poguí interessar.

12 de desembre de 2017

Assemblea de la Comunitat de novembre

"El paper de l'Església en el nostre temps" és el tema central de les assemblees d'aquest curs. La del mes de novembre se centrà en el paper dels missioners en terres africanes, més concretament a Rwanda. L'exposició anà a càrrec del monjo de Montserrat, Dom Xavier Morell ,que fou presentat per Marcel Corominas, amic personal del monjo. Marcel destacà que Dom Xavier -és com ell mateix s'autodenomina- un monjo atípic, que durant 19 anys exercí diferents tasques humanitàries en aquell país africà. Sempre actuà des de la seva vocació creient i de monjo seguidor de Sant Benet, i també destacà les qualitats artístiques del monjo, especialment en el camp de l'orfebreria.

Al llarg de la seva exposició, Dom Xavier manifestà de forma molt vibrant, allò que dóna sentit a la seva vida.

D. Xavier, membre d'una família molt humil, va néixer al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar i de molt jovenet ingressà a l'escolania de Montserrat. Montserrat i l'espiritualitat benedictina serà la seva gran escola de vida i el lloc que el farà créixer com a creient. Acabat el seus anys d'escolà, i desprès d'un breu parèntesi, ingressà com a Monjo a Montserrat. Fou durant la seva etapa d'estudiant on descobrí en l'estudi de la Cristologia (tractat sobre Jesucrist) la fondària de la fe en el Crist. Feta la professió monàstica, l'Abat de Montserrat Dom Aureli M. Escarré l'envià a estudiar orfebreria a Alemanya, allà entrà en contacte amb els immigrants espanyols, i s'adonà de les dures condicions en què vivien. Ajudar al pobre i feble, serà a partir d'aleshores una constant en la seva vida.

Ja de tornada a Montserrat, el P. Abat, Cassià M. Just, li proposà anar a ajudar i reforçar l'abadia benedictina de Gihindamuyaga, a Rwanda. A partir d'aquell moment començà una presència a l'África, que amb breus parèntesis es prolongarà durant dinou anys. Ens exposà que malgrat ser tants anys lluny de Catalunya, sempre tingué molt present la seva mare, que ella el recolzà en tot moment. I agraeix a Déu que la seva mare morís durant una de les seves estades a Catalunya, i poder complir el seu desig d'acompanyar-la en el moment de la seva mort.

Impossible poder resumir en poques línies la gran tasca que feu D. Xavier a Rwanda, País que va patir la rivalitat entre les ètnies tutsis i hutus. Motiu de grans matances, que comportaren més de dos milions de morts. La presència de la mort, de la fam, de les venjances, feia que es perdés tot valor per la vida humana, i que s'oblidés que tota persona té la dignitat de Fill de Déu.

Amb senzillesa ens exposà totes les seves accions a favor dels més desheretats, per això li ajudà molt les seves qualitats artístiques, però també la seva tossuda voluntat d'aprendre. Estudià infermeria, feu innombrables anàlisis mèdiques per detectar malalties, i sobretot s'hi implicà personalment. No ho digué, però llegint el seu llibre de memòries, hom s'assabenta que allà va contraure algunes malalties, pròpies del país, com la malària. I tot ho feu amb un esperit animós, sense perdre mai la joia evangèlica, i ajudant a revifar la vida benedictina de l'Abadia de Gihindamuyaga, ajudant a altres missioners que hi havia en aquells indrets. D Xavier ens va explicar una anècdota, que per a nosaltres ha de ser més que una anècdota: desprès d'una matança, va trobar una arma que portava el registre de "made in spain". Li agraïm a D Xavier el seu testimoni.

Josep m Jubany

10 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Principi de l’Evangeli de Jesús...”

No per casualitat Marc escull la paraula “principi”. De fet, ho fan tots els nostres Evangelis. Es tracta d’entroncar tot aquest missatge amb el primer verset del llibre del Gènesi, per fer-nos entendre que tot l’ensenyament de Jesús és una assimilació del nucli de la Torà. L’actualització de la Torà en Jesús és “Bona Notícia”.

Des de l’inici Marc situa Jesús com el Messies, mostrant així que el seu missatge de Vida-Amor i Alliberament personal i social és per a tots.

Joan el Baptista és la veu que amb gran austeritat crida en el desert, és a dir, la vida mateixa, per desvetllar a un poble adormit en l’avorriment, en el cansament, en els seus dolors i els fa un toc d’atenció a què obrin l’oïda a la “Bona Notícia” que és Jesús. Convida el poble a no continuar deixant-se oprimir per les injustícies dels poders religiosos i polítics. Recolzant-se en el profeta Isaïes els empeny a veure que el camí interior i personal està intransitable i els urgeix a fer pas al Senyor en la pròpia vida. No és fàcil desbrossar un camí, per això Joan els ofereix un baptisme d’aigua que produeix un canvi de mentalitat. Al mateix temps anuncia que la vinguda del Messies porta un baptisme que no serà només de canvi interior, sinó una Nova Vida, que és la Vida en l’Esperit.

L’Esperit és la gran novetat de la nostra vida, és qui ens obre els horitzons fins a veure que formem una xarxa en la que tot s’entrellaça: l’univers, la natura, les persones. També ens afina la sensibilitat per gaudir i respectar tot el que ens envolta i sobretot cuidar de les relacions humanes que són el lloc on podem créixer com éssers habitats per l’Esperit de Déu, capaços d’estimar, i ens porta a la plenitud de Déu. Ens obrirem a la seva acció?

Esther Bochita

9 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 12
Segona sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El testimoni de l’Església”

Dimecres, 13
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 16

Última trobada al cau del primer trimestre de l'Agrupament Escolta Joan Maragall. També serà l’ultima per l'Esplai Sant Ildefons, en la qual celebraran el Nadal

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1

6 de desembre de 2017

L'any litúrgic - Temps d'Advent

El temps de preparació al Nadal és un període en el qual els cristians som cridats a reflexionar sobre el sentit de la presència de Déu enmig dels homes. Quan parlem de presència ens referim al sentit que pot tenir, avui, afirmar que Déu és entre nosaltres, que és al nostre costat, que fa camí amb nosaltres o que és dins nostre. Totes aquestes expressions poden ser vàlides, segons des d’on vulguem afrontar el Misteri transcendent, inefable, impossible d’atansar amb paraules, que, en la fe de molts homes de tots els pobles i de tots els temps, en diem DÉU.

L’afirmació que Déu és amb nosaltres prové d’un desig i d’una esperança de què, amb la seva presència, la nostra vida serà més plena, més lliure, més àgil, més feliç. En aquest primer diumenge d’advent, invoquem aquest desig amb paraules poètiques molt expressives: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!” (Isaïes); “Veniu a salvar-nos; veniu i visiteu aquesta vinya!” (Salm); “El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit” (Cant de comunió).

La pregunta, però, que sovint ens fem -o ens fan- és si la nostra esperança d’un temps millor i d’un món renovat, no és res més que el vestigi d’un paradís perdut, un somni arrelat en el cor humà des de sempre. És un interrogant que neix dels nostres dubtes davant les dures realitats que la vida ens proporciona dia a dia. El temps d’advent ens dibuixa quina és la nostra situació real. Ens preparem per celebrar la presència de Déu en la persona de Jesús, fet carn de la nostra carn en la persona de Maria, com a punt fonamental de la nostra fe cristiana. La nostra celebració no és un simple record, és una festa plena de llum, que il·lumina i omple la nostra esperança, perquè el nostre somni s’ha fet realitat. El Misteri de l’Encarnació ens diu que l’home Jesús és Déu. Allò que ningú no podia imaginar ha esdevingut realitat.

El Nadal no és un joc de nens. És molt important que fem memòria del naixement de Jesús i que tots, petits i grans, fem festa gran i joiosa, però sobretot ens cal pensar que Ell ens ha descobert que la nostra humanitat té capacitat per fer que Déu sigui present entre nosaltres. Déu és present i el Crist tornarà a fer-se present un dia: “esperem la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor”, deia Sant Pau als cristians de Corint. Aquesta presència, però, requereix atenció, ser responsables del descobriment que se’ns ha fet, no adormir-nos enmig del món. “Això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu” (evangeli).
Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2017

“Per l’escolta i el diàleg”. Un concert per recordar d’Oriol Romaní

A casa nostra s’han fet molts concerts que recordem amb goig, però el de diumenge passat va tenir quelcom de màgic i especial, en primer lloc perquè no va ser un concert de corals ni d’orquestres, va ser només d’una persona sola, l’expert clarinetista Oriol Romaní, que amb el seu clarinet va proporcionar-nos una estona excepcional plena de registres diferents no tan sols pel seu domini de l’instrument sinó per la varietat de peces musicals que va a interpretar.

En segon lloc per l’insòlit de l’hora, que va ser en acabar la missa de dos quarts de nou del vespre, la qual cosa no va ser obstacle perquè un nombre important de les persones que van assistir a missa es quedessin per escoltar-lo.

I en tercer lloc per la intenció que l’artista va voler donar al títol del concert, i que va explicitar amb aquestes paraules: "voldria que a través d’aquest concert s’expressi el nostre recolzament al diàleg i al respecte dels drets i llibertats democràtics, i el nostre rebuig de la repressió antidemocràtica i violenta."

3 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

No sabeu quan vindrà el temps decisiu

Comencem un any més l’Advent en aquest primer diumenge de desembre amb un evangeli breu de Marc que ens convida a estar atents, a vetllar, perquè no sabem quan serà el temps decisiu en la nostra vida. Què vol dir ‘vetllar’ per cadascun de nosaltres? Estar atents als grans canvis del nostre voltant? Veure grans prodigis o grans desastres que anunciïn noves realitats en el nostre món? O més aviat ens convida a reflexionar sobre els fets que vivim en el nostre temps i que es produeixen en el nostre món, gran o petit?

Ens demana vetllar potser perquè és la forma de poder cuidar millor les persones que tenim a prop nostre i que ens expressen les seves necessitats, sovint sense paraules? Vetllar per anar assumint amb esperança les contradiccions, discrepàncies i les opinions de totes les persones del nostre voltant? Vetllar per entendre les nostres pròpies dificultats i necessitats canviants i poder així ser més coherents amb els nostres valors i la nostra fe? Potser vetllar per por o perquè de vegades ens sentim culpables i limitats com a éssers humans?

Personalment prefereixo pensar que vetllar vol dir ser cada dia una mica més conscients del que fem en la nostra vida, d’aquelles activitats i decisions que ens configuren com a persones i com a cristians, de ser cada dia més consistents quan diem SÍ i quan diem NO. Saber que els nostres actes no són gratuïts, que tenen influència i impacte en el nostre entorn. Vetllar valorant les nostres paraules, i com les diem, i valorar també els nostres silencis i el seu significat. Ser conscients de cada moment de la nostra vida com un instant irrepetible al qual hem de mirar de trobar sentit i significat per viure’l amb intensitat.

I mentrestant què farà Déu? Ens mirarà de reüll per veure com ens comportem i intervenir si cal? O més aviat voldrà que el sentim proper, acompanyant la nostra vigília i els nostres esforços? Déu està sempre a punt, a prop (del nostre sentiment, de la nostra voluntat) vetllant pel nostre treball i els nostres afanys. Tal com ens repetia en Frederic Bassó tantes vegades: Déu sempre és al nostre costat i simplement espera que ens n’adonem, que el vulguem acollir i que el veiem, ara que comencem l’Advent de nou, en la figura del Bon Jesús al pessebre.

Lluís Sánchez Rissech

2 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. La reunió d’aquest mes tractarà el tema: El big bang corrobora l’existència de Déu o no?

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sàrria a les 9 del vespre

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

28 de novembre de 2017

Diàleg de comiat amb Monsenyor Sebastià Taltavull

El bisbe parla amb Mn. Ramon Ollé, delegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona, sobre la seva família -mare, pare i germà- i confessa com l’han marcat sempre a l’hora d’emprendre el camí cap al ministeri sacerdotal fins a arribar a ser bisbe.

També explica sobre la seva gran vocació, l’escriptura, i la relació amb el jovent, un dels seus grans amors juntament amb Menorca, l’illa que l’ha vist néixer i créixer.

26 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

"Vingui a nosaltres el teu Regne"

Així ens ensenyà Jesús a pregar al Pare. I encara després afegí "que es faci la teva voluntat, així a la terra com es fa en el cel".

I avui Mateu, en l'Evangeli ens manifesta al mateix Jesús en l’escena del judici final dient a les persones escollides a la dreta: rebeu en herència el Regne que el Pare us tenia preparat.

És el mateix Regne del que Jesús ens parla? Creiem que la resposta ha de ser afirmativa. El regne ja l'hem d'anar dissenyant ací. I la manera de contribuir al disseny és diàfana; donar de menjar i veure als assedegats; vestir els despullats; acollir els forasters; visitar els malalts i empresonats; i podríem (hauríem) d'anar afegint "cuidar de la natura "; rebutjar la violència i l'armamentisme, abandonar la corrupció...., en fi... edificar ja des d’avui el regne on s'imposi la veritat i la vida, la santedat, la justícia i la pau.

I atès que no hem estat capaços encara de construir totalment aquest regne d'amor, de justícia i de pau, bo és que la Litúrgia, en acabar cada cicle litúrgic ens meni a una reflexió que ens porti a demanar perdó i alhora força, i en definitiva demanar la gràcia per anar treballant en la construcció d'aquell regne.

Perquè ben segur que podem anar millorant, que tenim el deure d'anar millorant, que tota "potència, autoritat i poder" està en mans de Déu, com ens diu Pau a la 1ª carta als Corintis, i ens cal renunciar a tota autoritat, i a tot poder, honor i glòria.

I l'any vinent haurem de tornar a pregar, perquè encara no haurem arribat al punt omega, perquè som febles, som pecadors i ens cal voluntat, i més que voluntat, ens cal fe o esperança, que el REGNE JA ÉS AMB NOSALTRES.

Angelina i Josep M.

25 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Festa d’aniversaris: 80, 90 i 95 anys

Primera sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta primera trobada serà “L’Advent un temps d’esperança”

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

24 de novembre de 2017

Trobades de Reflexió Advent/Nadal 2017

La setmana vinent s’inicien aquestes trobades d’Advent/Nadal que dirigeix Anton Ramon Sastre.

Es faran a la sala del primer pis, sempre en dimarts a les 7 de la tarda amb el següent calendari:

Dimarts 28 de novembre

L’advent un temps d’esperança
Ubicació i sentit del 1er Diumenge d’Advent
Nadal i el nostre temps

Dimarts 12 de desembre El testimoni de l’església
La cruïlla: profetisme i testimoni
Com cantar al Senyor en terra estrangera (Salm 136)

Dimarts 19 de desembre El Misteri: inici de diàleg amb Déu
Maria a la cruïlla entre Déu i la Humanitat
El pla de Déu a l’abast de tots els homes

Cal fer la inscripció a la Secretaria de la comunitat.

21 de novembre de 2017

“Per l’escolta i el diàleg”. Concert de clarinet a càrrec d’Oriol Romaní

El proper diumenge dia 26, desprès de la missa de 2/4 de 9 del vespre, Oriol Romaní oferirà un concert de clarinet amb aquest títol que ell mateix ha suggerit: “Per l'escolta i el diàleg”, concert meditatiu festiu, amb músiques de Bach, Debussy, Hildegarda de Bingen, Oriol Romaní, tradicional catalana i jazz clàssic.

A més, durant la missa tocarà a l’ofertori i a la comunió.

Romaní vol presentar-ho amb aquesta intenció: “Vivint el que està passant cada dia al nostre país, m’ha vingut l’impuls d’oferir aquest concert com una aportació més en aquests moments remoguts i tensos, també plens d’esperances. A més del plaer de sempre de trobar-nos i gaudir plegats del que la música ens comunica, voldria que a través d’aquest concert s’expressi el nostre recolzament al diàleg i al respecte dels drets i llibertats democràtics, i el nostre rebuig de la repressió antidemocràtica i violenta.”

20 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el proper diumenge 26 de novembre a les 12 del migdia.

El dissabte dia 25 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que seran batejats, amb l'equip de Baptismes per preparar la celebració del diumenge.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Traieu-lo a fora, a la foscor. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.”

L’evangeli d’avui acaba d’una forma que espanta. Aquest final em trasllada a la meva infantesa. Era en ple franquisme quan el dictador Franco, que va autoritzar milers d’afusellaments, era el paradigma de la fe en Jesucrist i entrava als temples o anava a processons bajo palio. En aquest entorn religiós els escolapis una tarda a classe, després d’haver estat jugant al pati i després de resar el rosari enmig de moltes capcinades, el pare Pujades, com que érem en temps de Quaresma, a la classe de religió ens va parlar del pecat.

En aquell temps quasi tot era pecat i ens en va fer una llista inacabable mentre més d’un de nosaltres tenia feina d’aguantar-se el cap per no adormir-se. En un moment donat el pare Pujades va llençar la pregunta: - Si ara us moríssiu, on aniríeu a parar? Tots completament desperts vàrem pensar amb horror: a cremar a can Pere Botero. Més tard acabada la jornada d’escola abans de travessar el carrer em vaig assegurar que no passava cap cotxe.

Han passat més de setanta anys. En Pere Botero és un personatge còmic. Poca gent pensa o parla del pecat i de les seves conseqüències infernals i compta més amb la misericòrdia de Déu que amb la forca del dimoni.

Jo crec que m’haig de preguntar si sóc un bon administrador, és a dir, si sé fer créixer els valors de la meva vida o de la meva fe o de l’amor pels altres. No haig de pensar en allò que no puc resoldre com la manca de justícia, la corrupció, la mentida institucionalitzada a l’estat espanyol.

És bo el que sentim en el cant de comunió: buscaré en el Senyor el meu refugi.

Àngel Oliva

18 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

14 de novembre de 2017

La Tradició de la noviolència a Catalunya

El passat dijous dia 2, a la Sala d’Actes de la Parròquia de Sant Ildefons va tenir lloc la taula rodona titulada "La tradició de la noviolència a Catalunya: respostes a les recents agressions" organitzada per “Cristianisme al segle XXI”. Després d’haver sabut l’empresonament de part del nostre govern legítim, a l’inici es dubtà si s’havia de suspendre l’acte, però els assistents que anaven arribant van preferir celebrar el debat. En aquest hi intervingueren Pepe Beúnza, primer objector al servei militar a l’estat espanyol, Eulàlia Reguant, regidora per la CUP de l’Ajuntament de Barcelona, i Lluís Planas, deixeble de Xirinacs i de la Fundació Vidabona. El rector de la parròquia, mossèn Josep M. Jubany donà la benvinguda a una sala gairebé plena i Jaume Botey, president de l’entitat, explicà els motius del debat tot dient que caldria reconstruir el relat d’aquests dies en què la intervenció de tanta gent l’ha fet esdevenir èpic. Entre d’altres punts manifestà, en primer lloc, la voluntat persistent i explícita del nostre autogovern i, en segon lloc, el valor de l’actuació pacífica, convivencial i transversal.

Pepe Beúnza ens explicà com es preparà a finals dels 60 per fer l’objecció de consciència al servei militar (que sols practicaven els Testimonis de Jehovà) tot viatjant de València a França, on va conèixer l’Arca i Lanza del Vasto i preparant plataformes i campanyes internacionals en vista, a llarg termini, de poder canviar les lleis. Sotmès a diversos judicis militars, passà quinze mesos a Jaen, entre presos polítics (etarres, anarquistes, gent del FRAP...) i lamentà no haver assolit convèncer tothom del camí de la noviolència. Sortint de la presó, el condemnaren encara a un any per desertor i quinze mesos a un grup de disciplina del Sàhara. Però estava content que el 2001 hagués sortit de la presó el darrer insubmís sense deixar d’enaltir la lluita dels insubmisos —més de 20.000 arreu—, els quals pugnaren per no haver de complir prestacions substitutòries com volien les primeres lleis socialistes. Acabà recordant la dita de Thoureau (“Quan es posa una persona justa a la presó, la presó esdevé el lloc de les persones decents”). Assegurà que la presó és una medalla de la humanitat per als homes del món que han canviat la història i aconsellà que si mai ens han de posar manilles, mirem que sigui amb les mans al davant, per poder-les alçar amb els canells encadenats però fent el signe de Victòria amb els dits.

Eulàlia Reguant començà comentant que era un dia difícil per parlar de la noviolència, quan tens el cor curull de ràbia. Però, calia deixar-nos dur per la raó i adonar-nos que la violència té moltes cares i la que més es veu, la física, de vegades no deixa veure d’altres violències estructurals (com ara les judicials). Explicà com molta gent s’havia preparat per a l’1-O, però quedava molt per fer, perquè ni tan sols la consigna de jugar a arrencar cebes per dificultar les agressions policials no s’havia complert. Confessà que l’Estat volia que entre nosaltres, a Catalunya, hi hagués violència per assenyalar culpables (la policia a la seu de la CUP n’era una prova) i posà alerta en els dies que vindran, perquè es buscaran imatges que no els hem de donar el gust de tenir. Per a ella, cal anar més enllà de les manifestacions i concentracions esgotant i aprofundint tota mena de respostes des de la desobediència a la no col·laboració.

12 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Verges prudents

Avui Sant Mateu ens explica una paràbola ben bonica; una història que sembla senzilla, en poques paraules ens explica el dia del Judici final i això és un misteri massa gran. Al relat apareixen uns personatges unes verges prudents i unes de forassenyades, el nuvi i el seu seguici; les primeres han sabut mantenir la llàntia plena d’oli i amb la flama encesa, i les altres, confiades, l’han esgotat abans d’hora. Arribant a aquest punt, nosaltres de joves, no experimentàvem un sentiment de pena vers les beneitones? Les virtuoses, no podien haver compartit una mica del seu oli? i no donar aquesta resposta tan eixuta? “Val més que aneu als qui en venen i us en compreu” Mt 25,9.

“Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen...” 1 Corintis 13:1. Més tard hem après el missatge de les verges prudents. Elles ens avisen que el nostre compromís amb Déu és un compromís d’amor i fidelitat i com a tal, personal i intransferible, ningú no pot fer per nosaltres la tasca que ens pertoca.

I el nuvi, Crist, no arriba mai tard, ja ens ha avisat “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Així acaba la paràbola de l’Evangeli de Mateu (25, 1-13).

Una paràbola tan bonica i tan gràfica ha tingut molt de ressò dins l’art. I buscant podem veure com ha captivat a artesans i artistes. Aquesta paràbola la troben representada a les portalades de catedrals com per exemple les d’Estrasburg, Magdeburg, Berna i Erfurt. A la capella de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona acompanyen a la Santa unes pintures modernes que sota el lema de verges prudents el pintor les personalitza: Santes Cecília, Eulàlia, Madrona i Maria Goretti. I també tenim la gran sort de poder veure les magnífiques pintures del mestre de Pedret, que ens esperen amb els seus grans ulls, oberts al misteri, al MNAC de Barcelona. La bellesa de l’art mostra i és expressió de la paraula de Déu”*

La nostra vida comença el dia del nostre baptisme, amb el ciri encès que portaven els nostres padrins, i acaba amb la nostra pobra llàntia de flama tremolosa.

Quan arribi l’hora del nostre retrobament amb Déu, quan podrem entendre tots els misteris “Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació” Salm responsorial 84,8.

Rosa Maria Olivella

*Martí i Bonet, Josep M. Taüll, núm. 34, p. 3

11 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 13

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de novembre de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 13 a les 8 del vespre, tindrà lloc la segona assemblea parroquial d'aquest curs. En el Consell pastoral del mes de setembre s'acordà un tema central per a les trobades mensuals de la nostra comunitat : "Les respostes de l’Església en els reptes del món d’avui”.

L'assemblea d'aquest mes serà dedicada al paper que l'església ha fet i fa als països del tercer món, i comptarem amb la presència del P. Xavier Morell, osb , monjo de Montserrat, actualment resident al santuari del Miracle, i que ha viscut durant vint-i-cinc anys al Camerun, que ens parlarà. "25 anys de missioner al Camerun”.

9 de novembre de 2017

XIV Mostra de Cinema Espiritual del 15 al 30 de novembre de 2017

Atesa la situació de bloqueig de les finances de la Generalitat imposat pel Govern de l’Estat, la Direcció General d’Afers Religiosos ha hagut de fer un esforç important per tirar endavant l’edició d’enguany de la Mostra. Però ho hem aconseguit gràcies a la complicitat i col·laboració de moltes persones, entitats culturals i religioses, universitats i els centres penitenciaris de Catalunya.

Enguany la Mostra acull 20 pel·lícules i un curtmetratge: destaquem el cicle dedicat a Terrence Malick a la Filmoteca; films dirigits per directors com Martin Scorsese o Mel Gibson; pel·lícules que fan visibles diferents tradicions religioses i d’altres que tenen com a fil conductor els grans aspectes que preocupen a la humanitat: la vida i la mort, l’amor i la guerra, la llibertat, les malalties, els refugiats, la justícia i la solidaritat, etc.

El format cinefòrum permet la presència d’una seixantena d’especialistes en el món del cinema, professors universitaris, periodistes i membres de diferents confessions religioses, que presenten les pel·lícules i condueixen el debat posterior.

Les 69 projeccions previstes en 30 sales d’arreu del territori, repartides en 12 ciutats, posen de manifest any rere any, l’èxit i la consolidació d’aquest certamen entre els principals festivals i mostres de cinema de Catalunya. D’altra banda, la celebració de la segona trobada de directors de festivals de cinema espiritual de tot el món i la participació enguany en el Religion Today Film Festival de Trento refermen el seu posicionament a nivell internacional.


Enric Vendrell i Aubach - Director general d’Afers Religiosos


Més informació clicant aquí.

8 de novembre de 2017

Assemblea d'Octubre

El passat dissabte 28 d’octubre vam celebrar la primera Assemblea de la Comunitat d’aquest curs 2017/2018, amb la projecció del documental titulat “Santuaris del antifranquisme”, dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado, que explica la història de religiosos que van lluitar activament contra el franquisme.

Mostra com un grup de monges i capellans van contribuir decisivament a l’organització de l’antifranquisme a Catalunya, què els va portar a actuar contra el franquisme i en favor dels drets nacionals de Catalunya, quin preu van haver de pagar i com la seva influència va repercutir en la nostra història.

Vam comptar amb la presència de la directora, Llúcia Oliva qui, abans de la projecció, ens va explicar com havia obtingut la informació necessària per a fer el documental. I en acabar, vam gaudir d’un col·loqui amb mossèn Joan Soler, un dels capellans protagonistes del documental que va ser empresonat.

7 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 26 de novembre.

Els pares que vulguin demanar el baptisme per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

6 de novembre de 2017

Comiat del bisbe Taltavull

El passat dissabte 28 d'octubre, a la Missa de les 8 del vespre, vam comptar amb la presència de Monsenyor Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, fins fa poc i durant un període de 8 anys i mig i que recentment ha estat nomenat Bisbe de la Diòcesi de Mallorca. És precisament en motiu d’aquest nomenament i atès que durant els anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona són moltes les ocasiones que ens ha visitat i ha presidit la Eucaristia i sobretot ha administrat el sagrament de la Confirmació a molts dels nois i noies de la nostra catequesi que ha volgut, en certa manera, acomiadar-se de nosaltres tot celebrant el seu nou nomenament.

En acabar l’Eucaristia li vam lliurar un record, consistent en un dibuix d’en Frederic Bassó al·lusiu al sagrament de la Confirmació i la Maite Cura, membre del Consell Pastoral, li va dirigir les següents paraules:

Benvolgut Monsenyor Taltavull, acabada aquesta Eucaristia, presidida per vostè, en la que hem gaudit, una vegada més de les seves enriquidores paraules, em toca a mi dirigir-me a vostè, en nom de la Comunitat.

Seré breu, tot i que són moltes les vivències i records que ens queden del seu pas per la Comunitat, com a Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona.

Només tres coses:

- La primera, felicitar-lo pel seu nomenament de Bisbe de Mallorca, que l’acosta a casa i suposem que el fa feliç. Li desitgem, molt sincerament, sort en la nova etapa
de la seva vida i que pugui desenvolupar la tasca que se li encomana de pastor dels mallorquins, amb placidesa i satisfacció.

-La segona, agrair-li la dedicació a la nostra Comunitat durant els, si no m’equivoco, 9 anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona. Ha estat, durant aquests anys un gran puntal per nosaltres, i ho dic ben fort: EL NOSTRE BISBE SEBASTIÀ, MOLT ESTIMAT PER TOTS. Ens ha acompanyat en totes les celebracions: La festivitat de Sant Ildefons el mes de gener de cada any; la presa de possessió del nostre Rector Mossèn Josep Maria Jubany, el 19 de novembre de 2011, ja gairebé fa 6 anys; l’homenatge que va tenir lloc el 9 de novembre de 2015, al traspassat Frederic Bassó; la participació en algunes assemblees de la comunitat; i sobretot, les confirmacions dels nostres nois i noies, molt joves moltes vegades, ja que alguns es confirmen just acabada la catequesi infantil. Sempre ens ha deixat fer i els ha escoltat, els ha preguntat què pensen i com ho viuen ells. Li agraïm especialment aquesta proximitat, aquest saber-nos respectats i escoltats.

-I la tercera cosa, dir-li que Sant Ildefons és i serà sempre casa seva, l’esperem amb les portes obertes, que ens vingui a veure sempre que vulgui quan viatgi a Barcelona, i li demanem que des de Mallorca pregui per nosaltres, per tots els membres de la Comunitat de Sant Ildefons i també per tot el poble català.

Perquè a més de portar-nos en el cor, que estem segurs que ens hi portarà, tingui un objecte que li faci visualitzar la Comunitat de Sant Ildefons i sobretot els molts nois i noies que ha confirmat, li lliurem aquest dibuix d’en Frederic Bassó fet en ocasió de la Confirmació.

5 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

És un dels retalls de l’Evangeli més clars i més entenedors. Jesús aquí utilitza un llenguatge directe, sense embuts, perquè tothom, els de dalt i els de baix, l’entenguin. Es dirigeix als de dalt, els que parlen des del faristol, la càtedra, el llibre publicat, o l’espai radiofònic, els qui es dirigeixen al públic i aquest públic pot ser de molts tipus: savis, vulgars, estudiosos, incultes... Els diu que parlin de manera honesta, sense falses petulàncies que més aviat fan riure i desacrediten qui les diu perquè aquesta mena de gent carreguen obligacions pesades en espatlles febles mentre ells, els qui acusen, no mouen ni un dit en benefici de qui ho necessita i es fan anomenar sense cap vergonya, rabí, cap d’estat, magistrat, savi, mestre... “Ai de vosaltres mestres de la llei fariseus hipòcrites que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del Cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que voldrien entrar-hi! (23,13-14).

Us feu dir rabí, porteu filactèries per fer veure que seguiu els texos sagrats, ocupeu els primers llocs perquè us vegi tothom i d’aquesta manera us pugui admirar i us feu dir mestre”. Certament l’atac de Jesús a aquests comportaments que enganyen la gent de bona fe i la fan trontollar en allò que creuen, és ben dur i clar. Els diu: “de mestre només en teniu un i vosaltres sou germans”, cosa que vol dir que entre nosaltres no hi ha d’haver diferències, no ens hem de valorar pels nivells de saviesa, ni de poder, ni de bellesa, ni del càrrec que podem ostentar. La distància infinita que ens separa de Déu fa que nosaltres siguem iguals en tot, sense, però, que calgui que ens rebaixem i pensem que simplement som formigues enfilarades sense voluntat. No, som persones intel·ligents i per això mateix capaces de fer el bé però també el mal, cosa que les formigues tot i la seves grans capacitats no tenen, i capaces també d’adonar-nos de qui ens vol enganyar o rebaixar. Nosaltres som éssers lliures, amb capacitat de decisió en algunes coses importants, mentre restem dependents de la voluntat de D*.

Avui, 5 de novembre, se celebra santa Elisabet, que era parenta de Maria. Elles van tenir una trobada molt especial. Una era jove i plena de vida i l’altra ja era vella.

Les dues dones es trobaven embarassades. La seva trobada, va ser important. Es van reconèixer portadores d’una gran novetat. Elisabet que entén el seu embaràs com un miracle esperat, diu a Maria : “qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” Maria sap que el seu fill serà anomenat Fill de l’Altíssim. Realment una reunió d’alt nivell que en diríem ara.

Sefa Amell

4 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sàrria-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

31 d’octubre de 2017

Debats a Sant Ildefons

Aquest dijous dia 2 de novembre a les 7 de la tarda l’Associació Cristianisme al Segle XXI, com ja ha fet altres vegades, durà a terme un altre dels debats que periòdicament fa als locals de la nostra Parròquia.

El debat porta per títol: La tradició de la no violència a Catalunya, respostes a les recents agressions.

Hi intervindran:
Pepe Beúnza, primer objector de Consciència a Catalunya.
Lluís Planas, Associació PAS - Fundació Vidabona.
Eulàlia Reguant, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.
Presenta Jaume Botey.