Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


19 de febrer de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Jo penso que l'Evangeli que avui hem escoltat és un dels més difícils d'entendre i practicar: Jesús en ensenyarà amb el seu exemple com actuar davant la violència contra nosaltres. A Joan 8, 10 veiem com Simó Pere talla l'orella dreta a un servent del gran sacerdot, i la resposta de Jesús és "Fica l'espasa a la beina".

No gaire més tard, Jesús clavat a la creu al Calvari (Lluc 23,24) dirà: "Pare perdoneu-los que no saben el que fan".

Contra violència, no violència i perdó.

I avui, qui són els nostres enemics? I els primers en qui he pensat són els que s’enriqueixen amb el dolor i la sang dels altres; és a dir els que fabriquen armes, els traficants de persones i armes, i tothom que hi col·labora. Crec fermament que Déu no vol màrtirs. Ell mateix "entrà al recinte del Temple i es posà a expulsar-ne els venedors" (Lc 19:45), no crec, doncs, que vulgui que ara estimem a tots aquests enemics de les persones, que de les seves barbàries no se’n salven ni les pedres i ens deixen sense els testimonis de les civilitzacions que ens han precedit, amb un inexplicable afany d’esborrar tot el que és bell i irrepetible. Déu vol que visquem en pau i siguem feliços. Llegim al Sermó de la Muntanya les Benaurances, Mt. 5,9: "Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu".

Segles més tard, Ramon Llull ens diu: "Siguem artífex de la concòrdia i de l'amor"
I Sant Francesc d'Assís ens deixà la pregària:

"Senyor,
Fes de mi un instrument de la teva pau.
Que on hi hagi odi hi posi amor.
On hi hagi ofenses hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte hi posi fe.
On hi hagi desesperació hi posi esperança.
On hi hagi tristesa hi posi joia."


Unint-nos en la pregària demostrem el nostre ferm rebuig i exigim a tots els governants que abandonin la fabricació i tràfic de persones i armes. I que Déu ens concedeixi la gràcia de poder viure per sempre més en un món on regnin la justícia, l’amor i la pau.

Rosa Maria Olivella

18 de febrer de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Balls de sevillanes i sardanes

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 25
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

16 de febrer de 2017

Campanya de Mans Unides contra la fam en el món

Dissabte i diumenge passats tingué lloc la campanya a favor de Mans Unides, amb l’eslogan: “El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”. Els arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim assignats aquest any dos projectes: Un per Etiòpia i l’altre per Moçambic, que tot seguit descrivim. Confiem poder-los atendre amb la generositat de tots.

Ampliació i equipament d’una escola de primària: dues aules, sales auxiliars, canalització d’aigua i serveis higiènics a Moçambic
La població de Gurue, a la província de Zambezia, al nord de Moçambic, viu del comerç i dels seus conreus, enmig d’una economia de subsistència, mancada de recursos. Produeixen blat de moro, mongetes, mandioca, arròs, cotó, etc. Depenen totalment de la temporada de pluges, patint alternativament sequeres i inundacions que provoquen èpoques de fam. Les comunitats estan organitzades de manera que els conflictes es resolen en el tribunal local. Són d'ètnia Lomwe i en la seva cultura el llinatge és matriarcal.

Les infraestructures socials de la zona són molt precàries, especialment pel que fa a educació i sanitat. Les malalties més greus són la SIDA, el còlera, la malària i el tifus.
Hi falta atenció mèdica. Hi ha més d’11.000 nens i nenes de 6 a 13 anys d’edat sense escolaritzar. Això passa perquè la necessitat obliga els nens a treballar la terra, a tenir cura del bestiar, a anar a cercar aigua, en ocasions a més de 15 Km. de distància, a cuidar dels germans petits, etc. Es considera que els nens són més útils treballant que a l'escola.

Molts nens que estan escolaritzats acaben la primària sense haver après a llegir ni a escriure. La culpa la té en bona part la falta de preparació dels mestres, i també el mal estat de les escoles, encara que també influeix la falta de coneixement del portuguès.

L'escola de primària de la parròquia de Sant Antoni de Gurue no té condicions ni aigua. A causa de l'altíssima demanda d'alumnes té 3 torns, dos al matí i un a la tarda. Davant d’aquest panorama la Diòcesi de Gurue sol·licita la col·laboració de Mans Unides per a l'ampliació de l'escola. Es procedirà a la construcció i equipament de dues noves aules, un despatx de direcció, un gabinet pedagògic, una sala d'administració, canalització d'aigua i instal·lació de tres banys i els corresponents serveis higiènics.

El soci local aporta el terreny, l'elaboració del projecte i l'excavació dels fonaments. Els pares i familiars dels nens faran maons i transportaran sorra, pedres i aigua. Els beneficiaris directes seran els 949 alumnes i 21 educadors de l’escola.

El pressupost és de 63.559 euros.

Responsable del projecte: Mn. Francisco Lerma Martínez (Diòcesi de Gurue).

13 de febrer de 2017

La corrupció: degradació ètica, social i política

Cristianisme al Segle XXI organitza un nova trobada del cicle Debats a Sant Ildefons a la qual esteu tots convidats. Aquesta trobada tindrà lloc el proper dissabte 25 de febrer de 11 a 13 del matí en els locals de la Parròquia de Sant Ildefons.

La corrupció s’ha convertit en un dels càncers socials més importants que penetra l’esfera pública i privada. Malauradament existeix en tots els àmbits, països i classes socials. Arreu perverteix les relacions entre els persones i degrada la funció de les institucions. Ens en parlaran dos persones que, per la seva funció, coneixen molt bé causes i conseqüències d’aquest fenomen: David Fernández, periodista, ex-diputat al Parlament de Catalunya i Joan J.Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona. El títol del debat es: “La corrupció: degradació ètica, social i política”.

12 de febrer de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Eulàlia vol dir aquella que parla bé.

Les benaurances les trobem descrites en Lluc i en Mateu. En Mateu en el mateix capítol 5 que correspon al dia d’avui, una mica més amunt del retall que se’ns proposa de comentar que és el 5, 17-37. Una mica enrere, al 5, 3-11, hi són.

A mi m’agrada llegir les Benaurances en femení perquè m’arriben més i millor i si Eulàlia era la que parlava bé segurament se les feia seves a través del llenguatge adequat.

Vegem-ho:

Felices les pobres en l’esperit: d’elles és el Regne del cel;

Felices les qui ploren: Déu les consolarà;

Felices les humils: elles posseiran la terra;

Felices les qui tenen fam i set de ser justes: Déu les saciarà;

Felices les compassives: Déu se’n compadirà;

Felices les netes de cor: elles veuran Déu;

Felices les qui treballen per la pau: Déu les anomenarà filles seves;

Felices les perseguides pel fet de ser justes: d’elles és el Regne del cel;

Felices vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

La veritat és que les benaurances semblen escrites pensant en les dones contemporànies de Jesús, d’aquell temps difícil per a elles però que avui i arreu les podem trobar amb problemàtiques semblants i ben actuals: són les qui ploren perquè les han violat, les humils que no poden alimentar les seves criatures, les pobres en l’esperit incapaces de queixar-se, les qui clamen justícia perquè tenen fam i set de ser justes i tractades justament. És colpidor quan pensem en models concrets i ben actuals: Les netes de cor i les que treballen par la pau. En coneixem d’aquests models de dona.

Eulàlia era valenta i forta, complia amb aquest patró, i per això la van eliminar, beneïda patrona de Barcelona.

Sefa Amell

11 de febrer de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub

Dimecres, 15
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 18
Activitats de l'Esplai i de l'Agrupament Escolta

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de febrer de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

L'Assemblea del mes de febrer, que tindrà lloc el proper dilluns dia 13, a les 8 del vespre, la dedicarem a la presentació del llibre titulat "Aportacions catalanes universals”.

Es tracta d'un llibre impulsat per la Fundació Occitano-Catalana i editat per Pagès Editors, amb l'objectiu de donar a conèixer entre els ciutadans de Catalunya i de tot el món les aportacions fetes pel poble català al progrés general de la Humanitat.

Aquest contingut també ens ha de servir per augmentar la nostra autoestima com a poble i aconseguir un clar reconeixement internacional.

És un llibre que s'ha fet de forma col·lectiva, ja que una dotzena de persones han participat en la seva elaboració, i consta de tres parts: un breu resum de la història de Catalunya, l'explicació de 223 aportacions a partir de textos i fotografies, i l'opinió de 61 personalitats catalanes rellevants.

En la seva redacció hi han intervingut membres de la nostra comunitat, Joan Amorós en la direcció editorial, i Enric Cirici, un dels autors.

D’aquest llibre se n’han fet edicions en diferents idiomes, i ha estat ofert a personalitats rellevants de tot el món, entre ells el Papa Francesc.

Ens el presentarà el president de la Fundació Occitano-Catalana, en Joan Amorós Pla, membre de la nostra Comunitat.

9 de febrer de 2017

Pastoral de la Salut a la nostra Comunitat

Les paraules de l’entrada anterior del Papa Francesc en ocasió de la XXV Jornada Mundial del Malalt, demostren fins a quin punt una comunitat religiosa ha d’estar amatent de la salut dels fidels que la componen. Dissortadament la malaltia està sempre present, i els qui la pateixen necessiten el consol espiritual de qui els hi pot donar. Per això una vegada més hem d’agrair l’esforç de les persones que componen l’equip d’aquesta pastoral a la nostra comunitat amb Mn. Xavier de Dou al capdavant.

7 de febrer de 2017

Dissabte dia 11: XXV Jornada Mundial del Malalt

Fragment del missatge del sant Pare Francesc en ocasió d'aquesta Jornada :

Benvolguts germans i germanes,

El proper dia 11 de febrer se celebrarà a tota l’Església, i especialment a Lourdes, la XXV Jornada Mundial del Malalt, amb el tema: «L’admiració davant les obres que Déu fa: “El Totpoderós obra en mi meravelles” (Lc 1,40)». Aquesta Jornada, instituïda pel meu predecessor sant Joan Pau II l’any 1992 i celebrada per primera vegada precisament a Lourdes l’11 de febrer de 1993, constitueix una ocasió per a posar atenció a la situació dels malalts i de tots els qui sofreixen en general; i, al mateix temps, és una crida adreçada als qui es lliuren en favor seu, començant pels seus familiars, els agents sanitaris i voluntaris, perquè donin gràcies per la vocació que el Senyor els ha donat d’acompanyar els germans malalts. A més, aquesta celebració renova en l’Església la força espiritual per a realitzar de la millor manera possible aquesta part essencial de la seva missió que inclou el servei als darrers, als malalts, als qui sofreixen, als exclosos i marginats. Els encontres de pregària, les litúrgies eucarístiques i la unció dels malalts, la convivència amb els malalts i les reflexions sobre temes de bioètica i teologicopastorals que se celebraran aquells dies a Lourdes, donaran una aportació nova i important a aquest servei. [... ...]

Amb motiu de la XXV Jornada Mundial del Malalt, renovo, amb la meva pregària i el meu encoratjament, la meva proximitat als metges, als infermers, als voluntaris i a tots els consagrats i consagrades que es dediquen a servir els malalts i necessitats; a les institucions eclesials i civils que treballen en aquest àmbit i a les famílies que
cuiden amb amor els seus familiars malalts. Desitjo que tots siguin sempre signes joiosos de la presència i de l’amor de Déu, imitant el testimoni resplendent de tants amics i amigues de Déu, entre els quals menciono sant Joan de Déu i sant Camil de Lel·lis, patrons dels hospitals i dels agents sanitaris, i la santa Mare Teresa de Calcuta, missionera de la tendresa de Déu.

Germans i germanes, malalts, agents sanitaris i voluntaris, elevem junts la nostra pregària a Maria, perquè la seva intercessió maternal sostingui i acompanyi la nostra fe i ens obtingui de Crist, el seu Fill, l’esperança en el camí de la guarició i de la salut, el sentit de la fraternitat i de la responsabilitat, el compromís amb el desenvolupament humà integral i l’alegria de la gratitud cada vegada que ens sorprengui amb la seva fidelitat i la seva misericòrdia.

Maria, Mare nostra,
que en Crist ens aculls com a fills,
enforteix en els nostres cors l’espera confiada,
auxilia’ns en les nostres malalties i sofriments,
guia’ns fins a Crist, fill teu i germà nostre,
i ajuda’ns a encomanar-nos al Pare que realitza obres grans.

Us asseguro el meu record constant en la pregària i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.

Francesc

5 de febrer de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Sal de la terra i llum del món

L’Evangeli d’avui em situa en la necessitat de preguntar-me: amb totes les meves limitacions i mancances, sóc sal de la terra...? sóc llum del món...? Si el meu pas és insegur i inestable, si camino sempre amb por de caure, com puc ser com la sal que dóna gust als aliments i llum que ho il·lumina tot i desfà la foscor i la tenebra. Tinc de veritat aquests atributs?

Però no sóc jo qui ho afirma, és el mateix Jesús qui ho diu als seus deixebles i per extensió ens ho diu a tots nosaltres, i del significat de les seves paraules no se’n pot fer una valoració superficial perquè van molt a fons. De primer cop d’ull hom estaria temptat a dir no, no sóc jo, jo no reuneixo les condicions necessàries, però és fàcil adonar-se que Jesús no parla a cadascun de nosaltres individualment, parla per a tots, i aleshores la cosa canvia, ja no és el mateix, perquè tots estem inclosos en la seva voluntat. Com la sal hem de fer bones les coses i la nostra llum ha de resplendir davant la gent. Junts ho podem fer, sols ho tindríem molt difícil.

Si com diu Isaïes en la lectura d’avui, compartim el pa amb els qui passen fam, acollim a casa els pobres vagabunds i vestim a qui no té roba, “llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor”, i encara més “s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia”.

Són paraules encoratjadores que ens permeten entendre millor el valor i el significat de la llum. Només irradiem aquesta llum quan les nostres obres estan plenes de bondat.

No ens han de fer por aquestes perspectives perquè el mateix Sant Pau en el fragment de la segona lectura diu als cristians de Corint que no cal anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i la saviesa. Reconeix que es va presentar davant d’ells feble, esporuguit i tremolós, confiant en el poder convincent de l’Esperit, “perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu”.

L’Al·leluia abans de l’Evangeli diu: “Jo sóc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix tindrà la llum de la vida”. Em sento més confortat!

Josep Maria Lari

4 de febrer de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell de l’Arxiprestat de Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 9 del vespre als locals de l'Orde dels Frares Menors (Franciscans) del carrer Santaló

Dimarts, 7

Casal Sant Ildefons: Es farà una calçotada a La Floresta en el Restaurant El Rancho Grande

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

3 de febrer de 2017

Grup de Cultura i Fe

En la trobada d’aquest mes, el proper dilluns dia 6 de febrer, comptarem amb la presència del Pare Ramon Maria Nogués, que vindrà per parlar-nos del seu últim llibre “Salut mental i salut espiritual”. Com sempre la reunió és oberta a tothom i tots hi som convidats.

2 de febrer de 2017

Directiva Cristianisme al Segle XXI contra la corrupció

Contra la corrupció

La corrupció s’ha convertit en un dels càncers socials més importants que penetra l’esfera pública i privada. Malauradament existeix en tots els àmbits, països i classes socials. Arreu perverteix les relacions entre els persones i degrada la funció de les institucions. En el terreny polític mina la democràcia, en el judicial soscava l’estat de dret i converteix el dret en violència, en l’economia empobreix la comunitat, i en el moral suposa la perversió del valors ètics i espirituals. Quan la corrupció es normalitza, la qualitat moral dels pobles es degrada. L’arrel de la corrupció sovint se situa en la seducció del diner i la recerca dels mecanismes per a obtenir-lo i acumular-lo injustament en benefici propi.

La perversió que suposa la corrupció neix del desgavell de la integritat interior que pot equilibrar les pulsions de la vida, abocant a la desmesura en la recerca de les satisfaccions més primàries a costa de l’honradesa i la justícia. Això acaba traduint-se en conductes de corrupció social i de tergiversació de les funcions de les institucions. Avui la corrupció presenta perfils nous perquè hi ha la percepció que s’ha convertit en un fenomen normal enquistat en les estructures públiques pel desvergonyiment, palesat en els mitjans de comunicació, amb què els propis defraudadors proclamen els seus fets davant dels jutges i l’opinió pública. Tot plegat s’agreuja quan les diferències socials en la crisi econòmica s’incrementen escandalosament i les xifres del frau indignen i humilien a tants ciutadans que viuen en els llindars de la pobresa.

Les grans tradicions espirituals de la humanitat sempre han recordat que la vida dels pobles és garantida moralment per la integritat de les persones i que no es poden fonamentar les construccions socials sobre actituds i conductes que no respectin la justícia. Això exigeix una ascètica personal que entreni els ciutadans en la virtut i el respecte, i fins i tot el sentit de germanor envers els altres. Les grans tradicions monoteistes, les antigues religions i espiritualitats vèdiques, la contenció budista, l’harmonia proposada pel confucianisme, la plenitud del buit taoista, l’ascètica dels pensadors grecs o de la filosofia espiritual moderna insisteixen en la necessitat de treballar el món interior per a preservar la vida comuna. El cristianisme en particular ens recorda la benaurança derivada de la netedat del cor (Mat. 5,8) tot proclamant que la religió autèntica consisteix en assistir als atribolats i en mantenir-se net de la corrupció (Jm. 1.27).

30 de gener de 2017

Homilia del bisbe Taltavull per Sant Sebastià

La festivitat de Sant Sebastià, Patró d’aquesta estimada ciutat de Palma, ens dóna l’ocasió privilegiada de contemplar la ciutat com espai on Déu hi habita, lloc on hi hem estat posats per a viure en harmonia i en pau, creant entre tots aquelles condicions de convivència que dóna goig de viure i ens fa feliços. Cadascú de nosaltres som una missió en aquesta ciutat i aquest és el sentit de la nostra presència en el món. La nostra ciutat deixaria de ser-ho si cadascú de nosaltres es tanqués dins els seus propis interessos i no cerqués el bé de tots, allà on la confluència de valors i motius de viure fan que la decisió de ser amb els altres i per als altres ens marca a foc –en paraules del papa Francesc– per a la missió d’il·luminar, de beneir, de vivificar, d’aixecar, de curar, d’alliberar. Viure en una ciutat o en un poble és “conviure”, la qual cosa significa “compartir la vida amb la gent”, tot creant aquelles condicions que fan possible el creixement personal i la solidaritat com obra d’art col·lectiva. Avui, la ciutat bé es mereix aquesta aportació de tots en un esforç comú per tal que la nostra convivència sigui expressió d’unitat i germanor, realitats que la fan habitable. Precisament ahir, durant el matí, vaig estar reunit amb una cinquantena treballadors de Càritas i membres de la Fundació social La Sapiència, aprofundint els aspectes claus de la Doctrina social de l’Església de cara a seu servei dins la societat, sobretot com acompanyar, discernir i integrar tantes persones amb ínfima inclusió social, presents també en una ciutat com la nostra i que són un repte per al nostre compromís cristià i ciutadà.

M’impressiona la manera com el profeta Isaïes ho descriu en la primera lectura que hem fet de la Paraula de Déu. Amb el llenguatge propi de la seva època, ens ha dit que “tenim una ciutat fortificada, envoltada de defenses, muralles i baluards”, la qual cosa ens dóna a entendre com ens hi sentim dins l’espai que ens acull i marca el fet de conviure-hi. Ningú posa en dubte que vivim en una ciutat de portes obertes a les dimensions del món, acollidora de les persones i integradora de cultures, la qual cosa és enormement positiu si mantenim viva la nostra identitat històrica, cultural i religiosa en totes les seves dimensions. Però Isaïes matisa que en ella hi viu “un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor”. Justícia, fidelitat i fermesa interior: són qualitats que hem de voler que ens defineixin i que són expressió d’una maduresa que ens ha de distingir. Tot això demana de cadascú de nosaltres una entrega personal, una generositat excepcional, unes capacitats posades al servei dels altres. És molt suggeridor pensar que en aquest intent i més enllà de tota aparença “cadascú és immensament sagrat i mereix el nostre afecte i entrega. Per això –diu– si aconsegueixo ajudar una sola persona a viure millor, això ja justifica l’entrega de la meva vida. És bonic ser poble fidel de Déu. I assolim plenitud quan esbotzem les parets i el cor se’ns omple de rostres i de noms!” (EG 274). Per això, Isaïes ens ha dit que confiem sempre en el Senyor, que és la roca eterna.

Què bé si la nostra ciutat tota ella és espai de confiança en Déu i en les persones, de respecte enmig de la diversitat, de col·laboració en tot allò que ens afecta a tots i ens dignifica com a persones. Una ciutat que fa enfora la por i la inseguretat perquè cadascú ha trobat el seu lloc de dignitat i fa tot el possible perquè no hi hagi discòrdies ni desavinences. El que ens ha dit la carta als Hebreus –que hem llegit a la segona lectura– marca una trajectòria ben definida que cal assumir i fer ben nostra. En ha dit: “No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. Que l'amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t'abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m'ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?”. Una vegada més hem de fer nostra aquesta amable invitació: “No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu”. Quin programa més atractiu per a fer-lo realitat!

29 de gener de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Devia tenir cinc o sis anys, havent acabada la guerra, les monges de la meva escola m’ensenyaren a recitar, en castellà, el parenostre, els deu manaments de la llei de Déu i de l’església, i també les benaurances. Ho recitàvem cantant, evidentment, amb una cantarella ordenada i precisa. No sé si n’enteníem gaires coses d’aquelles propostes i d’aquells mandats i tanmateix tota la vida els he recordat i els sé recitar, com en aquell temps, sense cap mena d’error ni d’oblit. Del primer manament a l’últim i de la primera benaurança a l’última, encara avui, a l’inici de la meva vellesa, les sé cantar amb la mateixa cantarella i precisió d’aquell beneït temps de la meva infantesa i adolescència. Si bé és veritat que encara avui les sé ‘cantar’ com quan era infant, tanmateix, a mesura que m’he fet gran, he anat descobrint el què és més important d’aquells mots sagrats: tenir consciència de les paraules que recito i el compromís que aquestes m’han imposat.

No cal que ara recitem el text del primer a l’últim manament o benaurança, però, tanmateix, diria que, en certa manera, ens cal fer-ho amb freqüència, molt de tant en tant. No es tracta de només repetir-los sinó també d’entendre’ls i de meditar-los, dia a dia, i utilitzar-los, és a dir, tenir-los en compte per a poder-los acomplir donada la seva importància, com totes aquelles coses que ens donen nova vida i mantenen el nostre record i la nostra esperança.

Seran benaurats els pobres d’esperit, els humils, els qui ploren, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui s’esforcen per la pau, els perseguits per causa de la justícia, i els qui a causa de l’evangeli seran insultats i perseguits.

No ofenen mai aquests crits de bona voluntat. L’evangeli mai no castiga, malgrat cridi a exercir la bondat i la perseverança. Al més pregon del nostre cor i del nostre esperit, hi trobarem sempre amor i pau, camins necessaris que ens porten a Déu i als germans. Lluny de la vanitat i de l’orgull i a prop de la humilitat i del constant somriure, descobrirem aquest beneït món nou promès i regalat a tots aquells qui, amb bona voluntat, volen ser fidels a l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, aquell qui viu i regna pels segles dels segles. Com diu l’evangelista: “Siguem sal de la terra i llum del món”.

Ferran Aguiló

28 de gener de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 31
Casal Sant Ildefons: Berenar: Pa amb tomàquet i pernil del bo amb els diners de la rifa de les paneres de Nadal. Cal inscriure’s a secretaria

Dijous, 2
Jornada de la Vida Consagrada

Dissabte, 4
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

25 de gener de 2017

Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

Ens trobem en plena setmana per la unitat dels cristians. L'amor del Crist ens empeny. Aquesta expressió de Sant Pau, és el lema que s'ha escollit per la pregària d'aquest any. El 2017 aquest octavari adquireix un significat especial, ja que enguany celebrem els 500 anys de la Reforma de Martin Luter. Amb aquesta commemoració es posa de manifest que són molts els anys que tots els qui hem estat batejats amb "foc i esperit" i submergits en la mort i la resurrecció del Senyor, no podem compartir la mateixa taula de l'Eucaristia. Molts anys en els quals el testimoniatge cristià de les esglésies es veu fortament afeblit per la divisió.

Han passat molts anys des de la Reforma promoguda per Luter i els moments polítics i eclesials han canviat notablement. Avui, ningú no s'identificaria amb els conflictes i discussions que protagonitzaren el trencament de fa cinc segles. Afortunadament, ja no ens desqualifiquem els uns als altres com heretges, sinó que ens anomenem germans separats. En els darrers anys s'han fet molts passos per apropar-nos. Un exemple d'això és el darrer document anomenat: Del conflicte a la comunió, a càrrec de la Comissió Luterana i catòlica sobre la unitat (document que podeu llegir en la separata que ha publicat la revista El Pregó).

Ens hem de felicitar, doncs, pels passos que s'han fet i que de segur que es faran en un futur, però malgrat tot, continuem separats. Cinc segles donen per molt, i durant tot aquest llarg temps les esglésies han anat fent el seu camí, un camí que sovint ha estat divergent en la seva elaboració teològica, en la seva litúrgia, i tampoc podem menystenir les desqualificacions mútues que hi ha hagut. Tot això encara pesa, i per tant el camí de la unitat no és cosa d'un dia per l'altre.

22 de gener de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum

L’evangelista Mateu té molta cura de l’escenari en què Jesús farà la seva aparició pública. De les paraules d’Isaïes que sentíem la nit de Nadal ”el poble que anava a les fosques ha vist una gran llum” l’evangelista Mateu en fa una lectura cristològica personalitzada en Jesús, serà gràcies a la presència de Jesús que el poble veurà una gran llum, és la llum que resplendeix per als qui viuen al país de les tenebres.

El Messies autèntic no portarà el poble a la victòria militar, l’autèntica actuació messiànica anirà pels viaranys de la veritat i de l’amor als necessitats.

Veiem com actuarà Jesús. Comença la seva predicació amb una crida: Convertiu-vos! Aquesta és la seva primera paraula, és l’hora de la conversió. Sovint quan sentim aquestes paraules en tenim una visió negativa, mirem-nos-ho amb una visió constructiva, és a dir, recupereu la vostra identitat cristiana, viviu amb una nova consciència de seguidors de Jesús, la conversió de la que Jesús parla no és una cosa forçada, és un camí que creix en nosaltres a mesura que ens anem adonant que Déu és algú que vol la nostra vida més humana i feliç. Convertir-se és netejar la nostra ment d’egoismes i interessos que empetiteixen la nostra vida alliberant el cor. La conversió comença quan descobrim que el més important no és preguntar-nos de quina manera puc ser més feliç a qualsevol preu, sinó com hem de treballar perquè la nostra vida sigui més humana i solidària.

La crida de Jesús que ens invita a convertir-nos va acompanyada d’una altra crida: ”el regne de Déu és a prop”. Quantes vegades hem pensat que aquest regne de Déu calia anar a buscar-lo lluny sense adonar-nos que el tenim a prop, tan a prop que com ens diu l’apòstol és dins nostre, això vol dir que mai no és tard per convertir-nos, mai no és tard per estimar, mai no és tard per descobrir el rostre de Jesús en els més necessitats.

L’Evangeli acaba amb aquella invitació que Jesús fa als primers deixebles a seguir-lo. Avui aquesta invitació se’ns fa tots nosaltres, a tots ens cal donar-hi resposta.

Lluís Saumell

21 de gener de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania i el missatge de Jesús. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

Dilluns, 23
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Dinar al Restaurant Pomarada A les 16,30 visita a la Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41

Dimecres, 25
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 28
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

20 de gener de 2017

Espai Obert

Demà dissabte 21 de gener d’11 a 13 h. a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, tindrà lloc una nova sessió del cicle 2016-2017 dedicat als 500 Anys de la Reforma de Luter. Implicacions històriques i religioses.

Lluís Duch, monjo de Montserrat parlarà del tema: Les Reformes, conflicte religiós, conflicte cultural o conflicte polític?

18 de gener de 2017

Festa de Sant Ildefons avançada al dissabte dia 21

Com és habitual els darrers anys, per més que la celebració litúrgica de Sant Ildefons el nostre Sant Patró, com tots sabem és el dia 23, ho celebrarem el proper dissabte 21 de gener a la tarda, amb una trobada a la parròquia de 4 a 7, seguida de la celebració de l'Eucaristia a les 8 del vespre, que serà concelebrada i presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull.

L'objectiu de la trobada és que la comunitat pugui conèixer millor totes les activitats que hi tenen lloc.

Farem un circuit de jocs per als més joves, per tota la parròquia i el seus voltants (al parc Moragas), i també tindrem parades, per petits i grans, on explicarem tot el que es fa a Sant Ildefons (esplai, agrupament escolta, catequesi i altres activitats).

Hi sou tots convidats a participar-hi.

En acabar l'Eucaristia compartirem un petit refrigeri on podrem continuar la celebració tot comentant el moment actual de la nostra Església i del nostre país.

Oh Patró, som les primícies
d’aquest vostre camp novell:
beneïu-lo amb mans propícies
i exemplar serem dins ell,
per les gents que l’onejanta
vida us dugui amb riu frisós...

(del Goig a la llaor de Sant Ildefons)

17 de gener de 2017

Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

«Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens hi empeny» (cfr. 2Co5, 14-20).

Demà dimecres dia 18 comença la celebració de la setmana de pregària per la unitat dels cristians, organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses, i es clourà el diumenge dia 25, dia que l’església celebra la conversió de Sant Pau.




15 de gener de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’Esperit ens fa testimonis de la llum

Amb la celebració de la festa del Baptisme de Jesús, el diumenge passat posàvem fi al “Cicle de Nadal”. Durant aquest temps hem reflexionat sobre el sentit que té per a nosaltres el Misteri de l’Encarnació i, el que és més important, hem celebrat la realitat d’un Déu fet home i instal·lat per sempre més entre nosaltres. Aquesta realitat és el nucli bàsic de les nostres celebracions eucarístiques, en les quals l’església no cessa mai de donar gràcies a Déu. Els diumenges que a partir d’avui segueixen fins que arribi el “Cicle Pasqual” els anomenem “diumenges durant l’any”, i tots ells ens presentaran diferents episodis de la vida de Jesús, les seves paraules i les seves accions, enmig de la gent que el seguia i de les persones que es trobava pelegrinant pels indrets de Galilea i de Judea.

De les lectures d’aquest diumenge destacaria dos conceptes que, evidentment, s’apliquen a Jesús, però que els hauríem de tenir presents, perquè són la clau per entendre tota la seva missió i també la que hauria de ser la missió de la comunitat cristiana enmig del nostre món. La primera idea ens la proporciona la primera lectura.

Diu el profeta Isaïes: “T’he fet llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. La llum evoca la claredat, la transparència, el testimoniatge, la revelació, el redescobriment del camí a seguir enmig de la foscor.

Aquesta és una idea que trobem explicitada en el pròleg de l’evangeli de Sant Joan, quan descriu la missió de Jesús: “Dintre d’Ell hi havia vida, i la vida va ser la llum dels homes. La llum il·lumina la foscor, si bé la foscor no el va entendre”. Des d’aquesta perspectiva de lluminositat vital per a tots els homes i dones de tots els temps, haurem d’intentar interpretar tots els discursos i els anomenats miracles de Jesús, que se’ns proclamaran al llarg de tots els “diumenges durant l’any”.

L’altra idea ens la dóna el testimoni de Joan Baptista de l’evangeli d’avui: “He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’Ell”. Jesús té la capacitat de fer totes les coses noves amb les seves paraules i amb les seves actuacions, perquè és el portador de l’Esperit de Déu. És l’Esperit que va fer possible que del caos sorgís l’harmonia de la creació, i és el mateix Esperit que rebem en el baptisme, que ens aplega en una mateixa església i el que ens dóna la força interior per continuar construint el Regne del qual parlava Jesús.

Anton Ramon Sastre

14 de gener de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania i el missatge de Jesús. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial de les Migracions

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: El Sr. Joan Casanovas comentarà el musical “Josep somiador”

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 21

Celebració festiva del nostre Patró Sant Ildefons (23 de gener)

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania i el missatge de Jesús. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

13 de gener de 2017

Jornada mundial de les Migracions

Aquest diumenge 15 de gener se celebra la Jornada mundial de les Migracions. El nostre rector Mn. Josep M. Jubany, Delegat de Pastoral Social del bisbat de Barcelona, molt sensibilitzat en aquest tema pels anys que fa que se n’ocupa i per haver viscut de prop durant molt de temps la problemàtica de la immigració al nostre país, quan va ser rector de les parròquies de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat i de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat abans de venir a la nostra comunitat, coneix molt bé la problemàtica actual dels emigrants, dels refugiats i dels internats en els CIE i les penoses condicions que tenen per la seva subsistència, sense oblidar els milers de persones que han perdut la vida en el seu intent desesperat d’acostar-se a Europa. Un tema, aquest, que s’està convertint en vergonyós sense pal·liatius.

En el nostre àmbit són moltes les famílies nascudes fora del nostre país que participen de les eucaristies, celebracions sagramentals i catequesis parroquials i truquen també a les portes de Càritas demanant ajut. La Jornada és una bona ocasió per sensibilitzar les nostres comunitats i per visualitzar que en l'Església no hi ha forasters, ni estrangers perquè tots formem part d'una mateixa família.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia, pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.


11 de gener de 2017

Concert de Nadal de Contrapunto Vocale

El proper diumenge, dia 15 de gener, a les 6 de la tarda, el Cor Contrapunto Vocale ens oferirà un Concert de Nadal amb un contingut singular. És una col·laboració amb el Cor Ecumènic Jubilate, vinculat a les parròquies catòlica i evangèlica de parla alemanya de la nostra ciutat.

Després d'una primera part amb nadales tradicionals a càrrec de Contrapunto Vocale, ambdós cors interpretaran l'Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (1858), una obra de tema nadalenc, poc coneguda, d'una sonoritat molt bonica i captivadora. A més del cor, hi intervenen un grup instrumental de composició poc habitual (quartet de corda, arpa i orgue) i cinc solistes vocals. La direcció serà a càrrec de Josep Miquel Mindán.

L'entrada serà lliure, i tothom hi és convidat.

8 de gener de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jesús veié que l’Esperit de Déu venia cap a Ell”

Si féssim una enquesta demanant per què i per a què hem estat batejats ens sorprendria la ignorància general. A part que més d’un respondria que per a ell ha estat una càrrega indesitjable de la que no foren ni mai s’han fet responsables. No fa gaire llegia “la llibertat individual posa en evidència la inconstància d’un viure cristià més rebut que no pas acceptat per una decisió personal”.

És lloable que els pares vulguin que els seus fills siguin batejats, però ho és més encara que intentin viure aquest fet amb plena coherència i responsabilitat de compromís, educant-los en la fe amb el suport dels padrins que han triat.

El qui és batejat adquireix la identitat de fill adoptiu de Déu i es fa deixeble del Crist. Aquesta és l’arrel cristiana a la que devem tornar contínuament per no maldar inermes.

A la lectura de l’evangeli és on d’una manera ascendent trobem el sublim testimoni sobre Jesús que se’ns dóna per part de l’Esperit Sant i el Pare. El precursor, en un baptisme de masses, reconeix personalment Jesús, que s’ha posat a la cua de la fila dels pecadors. Després que Joan Baptista accedeix batejar Jesús, el cel s’obre i és quan l’Esperit Sant davalla en forma de colom sobre Ell. És com una reminiscència de l’Esperit creador que aleteja sobre l’home de la nova creació, mentre la veu del Pare confessa: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, el meu preferit” un aval de la identificació messiànica de Jesús com a Fill de Déu, alhora que el proveu d’una credencial per la missió profètica.

La psicologia i la psiquiatria detecten malalties que poden degenerar i minvar la identitat, causant psicosis profundes. Això pot passar a nivell religiós quan la manca d’identitat en molts batejats és nul·la en cristians dimissionaris.

El baptisme no ha de ser mai una càrrega, sinó un do i una oferta de gràcia fruit d’un amor immens que ens precedeix per part de Déu i dels pares. Hem de fer una ratificació personal de la categoria adquirida, per assumir la responsabilitat de ser cristians més de fets que no de noms.

Francesc Xavier de Dou

7 de gener de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: FESTA DE REIS. Ens visitaran els Reis Mags. Regals i tortells amb sorpreses. Vindrà la Coral de Sant Ildefons i ens cantarà Gospel. Cal inscriure’s a secretaria

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 11
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 14
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania i el missatge de Jesús. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial de les Migracions

6 de gener de 2017

Assemblea de gener: l'Islam

Amb motiu del IV centenari de la reforma de Luter, aquest curs el Consell Pastoral ha cregut convenient dedicar algunes de les assemblees a explicar la diversitat religiosa. Així es va dedicar una primera sessió a la persona de Luter, projectant la pel·lícula que porta el seu nom, Luter. En una segona assemblea varem visitar la Sinagoga del carrer Avenir. I com a continuació d’aquestes dues sessions, en aquesta propera assemblea que inicia l’any parlarem de l'Islam.

L'Islam és el gran desconegut. Malgrat cada vegada més convivim amb persones que professen aquest credo, no sempre coneixem el contingut real d'aquesta religió. S'ha distorsionat molt l'Islam i moltes vegades ens quedem amb aspectes molt perifèrics d’aquesta religió, com pot ser la forma de vestir, els costums, el menjar, etc. Actualment aquesta distorsió, que ja tenim formada, s'ha anat agreujant amb els atemptats terroristes protagonitzats per persones que maten en nom de Déu.

Hem convidat perquè ens parli de l’Islam el Sr Jordi López Camps, ex director d'afers religiosos i actualment col·laborador de Cristianisme i Justícia. Creiem que és important tenir una visió adequada del que és aquesta religió ja que és una creença que cada vegada és més present a Catalunya.

L'Assemblea serà el proper dilluns dia 9, a les 8 del vespre.

El Consell Pastoral

4 de gener de 2017

Carta als Reis

“Aquest any has de fer la Carta als Reis”. Amb aquestes paraules, en Josep Maria Lari, bon amic, em comunicava la notícia. Realment em va agafar a contrapeu, ja que jo, que sempre m’he considerat de ciències, i ho sóc, això d’escriure prosa sempre m’ha provocat una mica d’urticària. Immediatament, però, vaig recordar les darreres cartes que, d’infant, vaig escriure a Ses Majestats. En aquestes cartes cada any demanava una bicicleta de dues rodes i.... mai no va arribar la desitjada bicicleta, sempre m’havia de conformar amb la ja atrotinada bici de tres rodes. Amb aquest preàmbul vull que quedi molt clar que no he tingut gaire èxit en les meves peticions, de totes maneres m’agradaria que aquesta vegada es trenqués el malastruc.

El món en el que vivim és ben curiós. Mentre les 62 persones més riques tenen més que els 3.500 milions de persones més pobres -aviat està dit això- nosaltres, ben cofois, seguim pensant què menjarem el dia de Nadal. I jo em pregunto ¿per què no podem demanar que tots nosaltres esdevinguem per una vegada els Reis Mags, que ajudem a aquelles persones del nostre entorn que estan passant per un mal moment, amb problemes econòmics, amb manca de salut, sense ningú que trenqui la seva soledat, mancats d’afecte, etc.? Ben segur que tots coneixem persones que pateixen alguna d’aquestes o d’altres mancances. Si tots som capaços d’actuar en aquesta direcció podem generar un efecte imparable que s’estengui molt més enllà del nostre àmbit. Per aconseguir aquesta fita, ens cal una mica de valentia que és una de les coses que us demano aquest any.

Vivim en un petit país amb una llengua, una cultura i unes tradicions mil·lenàries. Aquest patrimoni ha estat conservat i incrementat per les generacions que ens han precedit, les quals sovint han hagut de lluitar per defensar-lo davant de les adversitats i els patiments ocasionats per les guerres, les persecucions i les prohibicions d’enemics molt més poderosos. Tot i així, hem arribat fins avui, però ara s’hi afegeixen noves amenaces portades per la globalització que s’ha instal·lat en el nostre món i que tendeix a menystenir totes aquelles cultures com la nostra considerades com a minoritàries. Per poder fer front a totes aquestes amenaces necessitem de la vostra ajuda i, per això, us demano que ens porteu coratge per seguir treballant dia rere dia en la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions.

Ja fa més de vint segles que, seguint la brillantor d’un estel misteriós, vàreu travessar les terres de l’Orient per adorar un Nen en un modest portal. Avui, amb tota seguretat, no podríeu seguir la mateixa ruta perquè aquells paratges estan devastats per una cruel guerra. Heu de saber que centenars de milers de persones que vivien pacíficament en aquelles contrades han estat desposseïdes de les seves cases i de tots els seus béns i malviuen en camps de refugiats, escampades per diversos països, sovint rebutjades pels habitants d’aquests països. Imploro la vostra generositat perquè porteu la pau a totes aquelles terres i així les persones que n’han estat desplaçades puguin tornar-hi i refer les seves vides.

Jaume Reguant