Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 de setembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Des de l’abisme clamo a vós, Senyor


Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.


La fossa immensa que un cop morts separa el ric del pobre Llàtzer m’ha fet pensar de seguida en aquest cant que tantes vegades enriqueix les nostres Eucaristies.
Certament és un abisme aquesta fossa immensa que fa impossible que Llàtzer amoroseixi, ni amb una gota d’aigua, la llengua d’aquell ric anònim que ara sofreix turment, i que en vida ni tan sols va parar atenció a la presència d’un Llàtzer nafrat al portal de casa seva.

La continuació del relat de Jesús és encara més penosa, perquè sembla tancar la porta a tota esperança, ja que Abraham no pot atendre cap de les demandes que li fa aquell ric, que ara que està vivint una realitat que desconeixia, pateix pels seus cinc germans que encara viuen perquè es converteixin.

L’evangeli és l’evangeli, i no seré pas jo qui el qüestioni, però aquest Jesús que parla així no s’assembla al Jesús d’altres passatges de l’evangeli i que ha donat la vida a la creu per salvar la humanitat sencera. No ha servit de res això?

Què separa el ric del pobre? el just del pecador? l’amo de l’esclau? el fort del feble? el vanitós de l’humil? la inclemència de la mansuetud? Doncs la cosa més senzilla del món, la misericòrdia, i Jesús per sobre de tot és la misericòrdia en persona, s’apiada de tothom, passa pel món fent el bé, guareix els malalts, torna la vista als cecs, els paralítics tornen a caminar, ressuscita morts, perdona els pecadors i menja a la mateixa taula dels cobradors d’impostos.

Vull entendre..., necessito entendre..., que la misericòrdia de Déu ens acollirà a tots per igual, que no ens veurem mai turmentats com aquest ric que suplica misericòrdia perquè en el fons d’aquest relat hi rau el pecat, una paraula buida de sentit avui en la vida de moltes persones, i sense la remissió dels pecats res no és possible. La necessitat de conversió és el que es desprèn d’aquesta penosa història.

Josep Maria Lari

21 de setembre de 2016

La Mare de Déu de la Mercè una festa genuïna de Barcelona

La Mare de Déu de la Mercè és invocada pels barcelonins, i cada any la ciutat de Barcelona celebra la seva festa major aquesta setmana.

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè va unida al record històric de la fundació de l'Orde Mercedari, instituït per al rescat dels captius, i inspirada, segons la tradició, per la mateixa Mare de Déu a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, el Conqueridor.

Era el segle XIII, molts cristians eren captius dels musulmans, i ells invocaven la Verge pel seu alliberament, i la Verge els va escoltar fundant l'orde dels mercedaris, els quals, a més a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, hi afegien un quart vot, el de quedar-se en lloc dels captius, si la seva fe trontollava i en tenien una greu necessitat.

El seu primer temple a Barcelona va ésser edificat pels mercedaris, prop del mar, l'actual imatge és del segle XIV i el temple del segle XVIII. Aquesta imatge fou solemnement coronada pel bisbe de Barcelona Jaume Català l'any 1888. Vint anys abans el Papa Pius IX l’havia proclamat patrona de la ciutat ...

“pel fet d’haver-se dignat Nostra Dona Santa Maria descendir a Barcelona, no pas com a capitana esforçada de cap llinatge de tropa, sinó com a suavíssima redemptora de captius i d’haver ensenyat a acomplir tal redempció, no precisament matant moros, sinó comerciant amb ells civilment, amb dignitat, i en tot cas, si així calgués, donant-se els seus fills de la Mercè en rescat dels que gemegaven en les presons de la moreria".

(Del llibre de Nostra Senyora de la Mercè, del pare Miquel d’Esplugues).

17 de setembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”, ens recorda avui l’evangelista Lluc (Lc 16,13).

La nostra fe mai no accepta ni trampes ni martingales, prou que ho sabem. Podrem enganyar als qui ens envolten, però enganyar-nos a nosaltres mateixos mai no ens serà possible si som un xic seriosos i estimem un xic la veritat. O som mentiders o som lleials: no hi haurà un altre camí possible si és que no volem persistir en l’engany.
És això que sempre haurem de tenir ben clar: no som ni serem mai perfectes però, malgrat tot, cada dia podrem acostar-nos-hi superant la nostra pobresa i la nostra petitesa. La pregària, la meditació i la bona voluntat ens ajudaran, ben segur, a superar el nostre orgull o la nostra neciesa, però mai no n’hi haurà prou si confiem només amb la nostra pregària i bona voluntat.

Només la il•lusió i un petit esforç podran ser les nostres eines. Amb humilitat, és clar, car la supèrbia faria malbé el nostre humil i agosarat intent. Sabem que no podem servir alhora Déu i el diner perquè els camins són prou diferents. Així ho hem d’entendre i de practicar amb humilitat i pobresa d’esperit. Com ens ensenyà Francesc d’Assís, caminem aquest bell camí descobrint la gran riquesa que ens permet de contemplar la grandesa de Déu amb gran simplicitat.

Què poc que ens ajuden els diners i els vestits que utilitzem i les mansions on habitem. Com podrem explicar als germans tantes contradiccions i tantes omissions si no vivim com l’evangeli ens ha ensenyat de viure i de compartir. I que feliços que ens sentim quan, sense escarafalls ni actituds poc o gens humils, ens deixem anar per camins on hi trobem senzillesa, amor i pau.

L’evangelista Lluc ens ha parlat avui d’un mal administrador que va ser acusat de malversar els béns del seu amo. Parlem d’un tema que hom entén i que hom sovint comenta. Diria, doncs, que aquesta imatge de l’evangeli d’avui és pedagògicament correcta, més que entenedora per a qui la vulgui entendre i exercitar. Per aconseguir-ho haurem d’aprendre a viure en pobresa i humilitat, amb alegria i constància, amb comprensió i, sobretot, amb amor de bons germans. Ben segur!

Ferran Aguiló

15 de setembre de 2016

Reunió d’inici de curs del Consell Pastoral

El proper diumenge dia 18 a 1/4 de 12 del matí es reunirà el Consell Pastoral amb la incorporació dels nous membres que van ser presentats en la darrera assemblea del mes de juny, per preparar, durant tot el matí, el pla del curs que està a punt de començar. Aquesta trobada marca cada l’any l’inici de curs, a partir de la qual s’establiran les prioritats tenint en compte que encara estem dins del Jubileu de l’Any de la Misericòrdia, que d’alguna manera continuarà marcant aquestes prioritats.

13 de setembre de 2016

La Beatificació de Teresa de Calcuta

En una cerimònia a la qual van assistir 120.000 persones, el Papa Francesc la va declarar Santa. Sap greu que s’han deixat sentir algunes crítiques malintencionades que posen en dubte alguns aspectes de la seva vida. Cap sant no ho és pel conjunt de la seva vida, i la mare Teresa ha estat declarada santa perquè ha sabut portar l’Evangeli a la seva vida treballant amb els més pobres i vivint amb ells i com ells.

11 de setembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge són un càntic a la misericòrdia de Déu: Déu perdona la infidelitat del poble. El salm és un cant al perdó. En la carta a Timoteu Sant Pau proclama que Jesús ha vingut al món per salvar els pecadors, per acabar amb el capítol 15 de Sant Lluc que és l’evangeli de la misericòrdia.

Justament aquest any sant que el papa l’ha proclamat com l’any del Jubileu de la Misericòrdia és un bon moment per comentar aquest passatge de l’evangeli. Durant molts anys aquest evangeli l’anomenàvem del fill pròdig. D’uns anys cap aquí parlem del pare que perdona. Aquesta és, sens dubte, la millor definició.

Donem una mirada als protagonistes d’aquesta escena. El pare. Jesús no volia que la gent de Galilea veiés un rei, un senyor o un jutge. En la paràbola del pare bo fa veure com ell l’ imaginava. Déu és un pare que no pensa en la seva pròpia herència, respecta les decisions del seu fill, el veu marxar de casa amb tristesa, però no l’oblida mai. Aquest fill sempre pot tornar a casa sense cap mena de temor. Sortirà a rebre’l amb els braços oberts. Que bé explicita el quadre del fill pròdig de Rembrandt aquest gest d’acollida amorosa! Qualsevol predicació o catequesi que oblida aquesta paràbola central de Jesús no pot provenir d’Ell ni transmetre la bona nova de Déu.

L’altre protagonista és el fill petit, que reclama del pare la part de l’herència. Vol ser lliure, trenca els lligams. El pare accedeix al seu desig sense dir cap paraula. El fill ha d’elegir el seu camí. Molta gent avui vol veure’s alliberada de Déu. Ser feliç sense la presència d’un pare bo. El fill se’n va a un país llunyà, necessita viure lluny del pare... fins que el buit interior i la fam d’amor poden ser els signes de l’allunyament de Déu. El jove reflexiona i aprofundint en la seva pròpia buidor recorda el rostre del pare, reconeix el seu error i pren una decisió: aniré a trobar el meu pare.

El tercer protagonista és el fill gran que s’indigna quan el pare fa una festa per acollir el retorn del seu germà. Mai no ha marxat de casa però el seu cor ha estat sempre lluny. Sap complir els manaments però no estima.
Ens caldria preguntar-nos què fan els que no han abandonat mai l’església. Assegurar la seva supervivència religiosa o ens caldria preguntar-nos de quina manera construïm comunitats obertes i acollidores on tothom s’hi trobés com a casa?

Lluís Saumell i Gili

8 de setembre de 2016

Obres a l'entrada de la Secretaria

Han començat les obres de remodelació de la Secretaria de la comunitat, que es prolongaran durant tot el mes de setembre i que tenen com a finalitat optimitzar els espais de l'entrada i fer-los més funcionals.

Com es diu en aquests casos, demanem disculpes per les molèsties.


5 de setembre de 2016

Inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2016-2017

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar:

Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 3 d'octubre.

Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h. El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:

GRUP AGRUP BTEMA
16-10-1623-10-16Tots Sants
13-11-1620-11-16Advent
11-12-1618-12-16Nadal
15-01-1722-01-17Epifania i El missatge de Jesús
12-02-1719-02-17Quaresma
12-03-1719-03-17Setmana Santa i Perdó
02-04-1702-04-17Sortida conjunta
14-05-1721-05-17Pasqua
11-06-1711-06-17Celebració final curs

El dia 11 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:
Les inscripcions es poden fer clicant aquí fins al dia 23 de setembre. Aquest sistema d'inscripció només és vàlid per a les famílies que ja han fet catequesi a Sant Ildefons. No és vàlid per a les famílies que inicien aquest curs la catequesi a la nostra parròquia.

L'altra manera d'inscripció és presencial, que es farà als locals de la Parròquia els dies 19, 20 i 21 de setembre de 17.30 a 19.30 h.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant i curs, que s’ha d’ingressar al compte de “la Caixa”: ES96 2100 3017 0823 00142273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant, o bé en efectiu en el moment de la inscripció presencial.

4 de setembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Ser deixebles de Jesús

És cert que les nostres capacitats per comprendre el món que ens envolta, les nostres relacions amb els altres i, fins i tot, per entendre’ns a nosaltres mateixos són molt limitades i, potser, per això mateix, aquestes nostres limitacions ens fan somiar en dimensions desconegudes i en possibilitats il•limitades, que ens creen il•lusions desmesurades o ens fan prendre decisions precipitades i poc raonables. Però tot això no és imputable només a un defecte personal, sinó que constitueix la nostra manera de ser, forma part de la nostra mateixa naturalesa humana, limitada i farcida d’ambigüitats, però alhora rica en imaginar nous projectes i plena d’esperança en bastir, en un futur no molt llunyà, un món diferent i millor. Som així: éssers que caminem per la vida en tensió entre el què podem fer i el què desitjaríem fer. En definitiva, som conscients de la necessitat d’estar oberts a l’ajut dels altres o de l’Altre.

Si llegim l’evangeli d’aquest diumenge, començant per les comparances que Jesús exposa al final del seu discurs, de segur que entendrem millor el missatge inicial que ell mateix ens proposa i que és fonamental per entendre la màxima del final de l’evangeli. Davant d’empreses i de decisions importants cal reflexionar abans de prendre-les, perquè a la vida tot té un cost i cal tenir prou clar amb què i amb qui podem comptar i a què haurem de renunciar per aconseguir el que ens proposem. A la vida tots hem d’acabar triant el camí que volem fer, i tots sabem que, decidir-se per a una opció, vol dir alhora renunciar a altres possibilitats.

Voler seguir Jesús, voler ser deixeble seu, és una opció important, però seria del tot agosarat pensar que, només dient-ho o confessant-ho o fent petites concessions, ja ho som de veritat. Les paraules de Jesús ens poden semblar dures, sobretot avui, però cal entendre que la intenció de la seva intenció és posar de relleu la radicalitat que implica l’evangeli per qui fa l’opció de seguir-lo. No s’hi valen mitges tintes; un sí, però no; o ja ho veurem. Qui vol seguir Jesús ha de tenir clar que pot arribar un moment en què se’ns demani fer sacrificis i, llavors, no podem excusar-nos. Ho podrem fer, limitats com som? Rellegim la primera lectura d’aquest diumenge i hi trobarem la resposta. Cal estar sempre oberts a l’Esperit del Crist Ressuscitat, perquè ell és el nostre Defensor, el nostre ajut.

Anton Ramon Sastre

1 de setembre de 2016

Reflexions del rector davant el curs que comença.


Déu vos guard! Desprès del parèntesi del mes d'agost la ciutat va recuperant la normalitat, si bé aquesta normalitat no serà completa fins que comencin les escoles. També la nostra comunitat, a poc a poc, comença a preparar-se per al nou curs 2016-17. Un curs que es preveu intens, tant a nivell polític com a nivell eclesiàstic.

A nivell polític, quan redacto aquest escrit (dimecres al matí), a Madrid té lloc el ple del "parlamento español" per a la investidura (fallida) del nou president. Més enllà de les polèmiques partidistes, el que em preocupa és el poc respecte per la ciutadania que tenen els nostres dirigents. Amb l'excusa que no hi ha govern, hi ha moltes actuacions que han quedat aturades. Cal denunciar el fals triomfalisme que exhibeix l’equip de govern en funcions. El treball és cada vegada més precari; els ajuts de la llei de dependència són paper mullat; no s’ha resolt l'acollida de refugiats; ara, això sí, han pogut tornar a reobrir el Centre d'internament per estrangers (CIES), veritable vergonya. De res han servit els posicionaments del Parlament català, de l'Ajuntament de Barcelona, i d'altres institucions. Conec de primera mà el CIES, ja que com a responsable de l'assistència religiosa del centre hi vaig cada dilluns.

A Catalunya tampoc estem millor, no cal que comenti la situació, la coneixeu perfectament. Sap molt de greu el menyspreu que manifesten per les inquietuds de la majoria dels catalans des d'instàncies estatals. La no aprovació dels pressupostos ha comportat (o és l'excusa) que no s'activin més polítiques socials.

A nivell eclesial ens trobem en ple any de la misericòrdia. Hauríem d'aprofundir en aquesta proposta que ens ha fet el Papa Francesc. Més enllà dels actes externs (porta santa, peregrinacions...), el bisbe de Roma ens convida a tots que exercim de "bons samaritans". Això ho hem de fer a nivell personal, però també a nivell comunitari. És una ocasió per preguntar-nos, si com a creients actuem més per la llei, que no pas per l'amor.

També a nivell diocesà, hi ha un nou bisbe. De moment Mons. Omella està prenent el pols a la Diòcesi, i són poques les novetats. Esperem que aquest relleu de prelat, sigui una ocasió per renovar-nos. L'Església de Barcelona necessita d'una nova reestructuració (ho obliga entre altres fets, l'escassetat de clergat i la seva mitjana d'edat). Ara bé, el que es precisa és una nova embranzida evangelitzadora. Cal molt realisme, no somiar amb passats que no tornaran. Assumir la pobresa de persones i mitjans, i des de la precarietat ser testimonis del seguiment a Jesús.

Aquest any es commemora la Reforma protestant. Va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb les 95 tesis de Martí Luter, el 1517. La reforma, amb les seves llums i també ombres, va ser un revulsiu per l'Església Catòlica. Cal aprofitar aquest aniversari per recordar que actuar només per rutina, porta a la decadència i mediocritat. Finalment, però, per nosaltres el més immediat és que també la nostra comunitat, comença el curs. El diumenge 18 es reunirà el Consell Pastoral. En aquesta trobada fixarem les prioritats del curs. No es tracta de fer moltes coses noves, però sí fer el possible per potenciar el que ja es fa, i adonar-nos, amb realisme, del que es pot fer de nou. Ja en parlarem.

31 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (i 5)

5 gener de 2016
La misericòrdia s'ha tornat viva i visible en Jesús de Natzaret.

29 desembre de 2015
La misericòrdia de Déu serà sempre més gran que qualsevol pecat.

19 desembre de 2015
La misericòrdia és la via que uneix Déu i l'home, perquè obre el cor a l'esperança de ser estimats parar sempre.

8 deembre de 2015
Que el Jubileu de la Misericòrdia porti a tots la bondat i la tendresa de Déu

29 novembre de 2016
El Jubileu de la Misericòrdia ens recorda que Déu ens espera amb els braços oberts, com fa el pare amb el fill pròdig.

27 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Són dues les actituds que Jesús proposà per accedir al Regne: la humilitat i l’amor desinteressat vers el proïsme. I són dos també els manaments que destaca la paràbola: els llocs a ocupar a la taula i l’elecció dels convidats. Jesús observà com els comensals ocupaven els primers llocs i els proposà d’ocupar els darrers per quedar bé davant d’aquell que t’ha invitat i dels qui comparteixen la taula amb tu.

No és pas una mera norma d’educació sinó una actitud més aviat religiosa que té a veure amb el Regne de Déu. L’elecció és una instrucció de Jesús al fariseu que el convidà a menjar, que vol evitar el càlcul interessat ja que la llei del Regne, que és un do gratuït de Déu a l’home, és l’amor sense factura, és aquell donar a fons perdut. “Quan fas un menjar o un sopar invita els pobres, ells no t’ho poden recompensar, però feliç de tu, llavors, perquè és Déu que sí que ho farà.”

Siguem capaços d’entendre i practicar aquest evangeli sense glosses ni comentaris, segurs que estem en el camí d’aquest Regne de Déu que ens porta a la Vida.

Francesc Xavier de Dou




25 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (4)

18 febrer de 2016
No oblideu que la misericòrdia de Déu és el nostre escut i la nostra fortalesa contra la injustícia, la degradació i l'opressió.

17 febrer de 2016
Celebrar el Jubileu de la misericòrdia és aprendre a no quedar presos del passat, és creure que les coses poden ser diferents.

17 febrer de 2016
La misericòrdia de Jesús abraça a tots i en tots els racons de la terra, obri-li el cor.

14 febrer de 2016
Jesús ens està esperant i vol curar el nostre cor de tot el que el degrada. És el Déu que té un nom: misericòrdia.

8 febrer de 2016
Entrada per la Porta Santa significa descobrir la profunditat de la misericòrdia del Pare, que busca a cadascú personalment.

22 gener de 2016
En la societat actual, on el perdó és tan estrany, la misericòrdia és cada vegada més important.

23 d’agost de 2016

Signes dels temps: Art i espiritualitat

Pot un quadre abstracte parlar de Déu, del Misteri o de l'Esperit Sant? Aquesta és la voluntat que hi ha darrere de l'obra de l'artista Goretti Pomé. Fa anys que connecta art i espiritualitat a través de les seves creacions i també dels seus poemes. Acaba de publicar el llibre "Els 7 dons de l'Esperit", i al passat juliol Francesc Rosaura li va fer aquesta entrevista emesa per TV3.


20 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

La lectura de l’Evangeli d’avui és aterridora. Espanta i descol·loca, en mig del mes d’agost, en plenes vacances i amb la calor de l’estiu, llegir: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”. I encara més: “Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora”.

No dèiem que Deu és misericordiós, que Déu és amor, que ens perdona i ens salva?

És clar que ho és, però nosaltres hi hem de posar de la nostra part.

Què vol dir Jesús amb això d’entrar per la porta estreta? El que ens està dient és que la nostra vida, el nostre camí, ha de ser un camí d’esforç, amb l’exemple de l’esforç de Jesús, que es va lliurar Ell mateix. No s’hi val a viure en la comoditat i la seguretat, no si val a dir, jo ja sóc cristià, prego, vaig a Missa els diumenges, i amb això estic salvat. No. És com aquell que es pensa que amb apropar-se als poderosos i influents tindrà totes les portes obertes a la vida.

El que ens diu Jesús és que hem d’aconseguir les coses amb esforç, fent com Ell, que el seu esforç va ser tant gran que va seguir un estil de vida de fidelitat a Déu, al Pare, una vida d’amor i entrega generosa, sincera y gratuïta als altres.

Això és el que ens vol dir: Correu a seguir-me a viure com Jo.

Segur que són molts els moments de la nostra vida en què ens preval la comoditat. Traiem-nos la mandra de sobre, esforcem-nos per actuar com Jesús i siguem conscients que la misericòrdia no és una paraula buida si no que el nostre deure és omplir-la dia rere dia.

Maite Cura



18 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (3)

17 març de 2016
Ningú no pot ser exclòs de la misericòrdia de Déu. L'Església és la casa que acull a tots i no rebutja ningú.

15 març de 2016

El Pare és veritablement «ric en misericòrdia» i l'estén en abundància sobre els que recorren a Ell amb cor sincer.

9 març de 2016
Déu ens ha acariciat amb la seva misericòrdia: portem aquesta carícia als altres, a aquells que tenen necessitat.

8 març de 2016

Petits gestos d'amor, de tendresa, que fan pensar que el Senyor està amb nosaltres: així, s'obre la porta de la misericòrdia.

6 març de 2016
El Jubileu de la Misericòrdia és una ocasió propícia per a promoure en el món formes de respecte de la vida i de la dignitat de la persona.

4 març de 2016
Jesucrist amb la seva proximitat i tendresa ens porta a l'espai de la gràcia i el perdó. Aquesta és la misericòrdia de Déu.

4 març de 2016
Obre el teu cor a la misericòrdia! La misericòrdia divina és més fort que el pecat.

16 d’agost de 2016

Signes dels Temps: Centres d'Internaments per a Estrangers

Al febrer de 2012, el programa de TV3 "Signes dels Temps" va entrevistar Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de l'arquebisbat de Barcelona, i rector de la nostra parròquia, arran del manifest de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants en què demana la reforma o el tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers.

15 d’agost de 2016

44è aniversari d’ordenació de diaca de Mn. Xavier de Dou

Avui dia 15 d’agost, festa de la Mare de Déu fa quaranta-quatre que el nostre estimat Mn. Xavier de Dou fou ordent de diaca. Ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que l’ompli dels seus dons i li permeti seguir molts anys amb nosaltres amb el seu servei a la comunitat i al front de l’equip de Càritas Parroquial i de la Pastoral de la Salut.

13 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

«He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi!» (Lluc 12, 49, 51).

Crist estava impacient per dur a terme l'obra del Pare. Comprenia que anunciar i estendre un regne de veritat, de justícia, d'amor, i de pau, és com calar foc a la terra. I sabia que això seria rebutjat pels que volen dominar i explotar persones i coses per tal d'aconseguir els seus objectius: diners, poder, honors, plaers.

Per això va rebre un atac tan dur contra la seva persona, i va suportar el suplici de la creu. No ha vingut a portar la pau, sinó la divisió. A mi em fa por això. Perquè sé que, si vull seguir el Crist i treballar per fer present en el món el seu «Regne», també seré objecte d'atacs, vinguts de fora de mi (també de persones oficialment bones), i de mi mateix.

I «jo sóc pobre i desvalgut» (Salm 39, 18). Així em sento pel que fa a estimar i donar-me als altres (família, amics, conciutadans, refugiats, etc.). Però «Tinc posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam» (Salm 39,2)

Per això sé que em traurà del llot i del fangar, i a més, em farà entendre el sentit de la creu. El sofriment i el patiment no són bons per si mateixos. No cal buscar-los com a camí de purificació o d'espiritualitat. No. El que salva -a nosaltres mateixos i al món- és la nostra voluntat d'estimar, de donar i donar-nos fins a vessar la sang, si és necessari, com el Crist i amb ell. Per això rebutjo la norma que vaig rebre quan era jove: «buscar la mortificación en todas las cosas posibles». O allò que em deia la meva sogra -que havia patit molt a la vida, i havia estat educada en «el valle de lágrimas»- quan, en veure'm feliç i rialler, em deia: «sí, riure, riure...; el que has de fer, és plorar!». El que hem de fer és estimar, gaudir, viure, compartir, i renunciar al que calgui per fer ple i present en el món el nostre amor, l'amor del Crist, l'amor de Déu.

Santiago Quijano

11 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (2)

12 abril de 2016
El camí de l'Església és el de no condemnar ningú per sempre, és difondre la misericòrdia de Déu als que la demanen sincerament.

6 abril de 2016
El Jubileu és tot un any en el qual acollir cada dia la misericòrdia perquè tota la nostra existència sigui santa.

3 abril de 2016
Misericòrdia: és el camí que uneix Déu a l'home, i obre el nostre cor a l'esperança de ser estimats per sempre.

30 març de 2016
Si ens obrim a acollir la misericòrdia de Déu per a nosaltres, al seu torn som capaços de perdó.

29 març de 2016
Jesús ens mostra que el poder de Déu no és destrucció, sinó amor; la justícia de Déu no és venjança, sinó misericòrdia.

22 març de 2016

Encomano a la misericòrdia de Déu les persones que han perdut la vida. #Bruselas

9 d’agost de 2016

Signes dels Temps: Petit Fragmenta

Fragmenta Editorial va presentar "Petit Fragmenta", una nova col·lecció adreçada a nens i nenes. Són llibres que volen fer reflexionar els infants i acostar-los a la transcendència. "Signes dels Temps" va entrevistar Inés Castel-Branco, directora de "Petit Fragmenta", al mes de gener.

6 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Estigueu a punt sempre per fer servei!

Hem d'estar actuant sempre, hem de saber esbrinar contínuament les necessitats que el dia a dia angoixen als més oblidats d'aquest món, i estar al seu costat ajudant-los amb les eines que Déu ens ha donat a cadascú de nosaltres. El Regne és de tots, el Pare ens l'ha donat. I si és de tots, l'hem de saber compartir. El com és qüestió nostra.

Jesús ens diu que sempre hem d'estar fent servei als altres: és l'Esperit del Regne. Us convido a fer aquest servei permanent: cada dia tenim al nostre abast bones obres que poden ajudar les persones del nostre entorn a viure amb més esperança.

La fidelitat, Déu la vol en tot moment. El treball que Ell ens demana a cadascú de nosaltres ha de saber remuntar les hores baixes, els dubtes, el cansament. S'ha d’adaptar als signes dels temps, llegint el que a la societat li manca. Seguir ajudant sense desentendre'ns ni un moment dels qui pateixen. La pregària ha de ser la nostra força. Per sobre de totes les coses, hem de tenir present Déu amb el que fem i com ho fem. Ens diu el Papa Francesc: Una comunitat de fe que contingui un horitzó de sentit i de vida.

Sant Pau ens parla de renovar la vida cristiana amb la fe: Amb la fe serem agradables a Déu. Ho serem amb les accions que ens demana vers el pròxim: accions que ens ajuden a acostar-nos-hi i a creure que existeix, i que posen la confiança en que rebrem l'ajuda de Déu. Gràcies a la fe la mare Teresa de Calcuta ha portat l'esperança a una multitud de persones; gràcies a la fe que Déu ens ha donat a cadascú de nosaltres podem donar esperança a les persones que estan al nostre costat.

Pere Rius

4 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (1)

30 juny de 2016
El jubileu de la Misericòrdia és un temps de reconciliació per a tothom.

25 maig de 2016

Déu ha vençut l'egoisme i la mort amb les armes de l'amor; el seu Fill, Jesús, és la porta de la misericòrdia, oberta de bat a bat.

23 maig de2016
En un món dividit, comunicar amb misericòrdia significa contribuir a la proximitat entre els fills de Déu.

14 maig de 2016
Comunicar amb misericòrdia significa contribuir a la bona, lliure i solidària proximitat entre els fills de Déu i els germans en humanitat.

3 maig de 2016
Jesucrist, encarnació de la misericòrdia de Déu, ha mort en creu per amor, i per amor ha ressuscitat.

29 abril de 2016

Crist ha vençut el mal en l'arrel: és la Porta de la salvació, oberta de bat a bat perquè cadascú pugui trobar misericòrdia.

28 abril de 2016
Davant els avenços espirituals i morals de la humanitat només Déu amb la seva infinita misericòrdia pot donar-nos la salvació.

2 d’agost de 2016

Signes dels Temps:L'Hospitalitat de Lourdes

L'Hospitalitat és molt més que el pelegrinatge anual al santuari de Lourdes. Suport als malalts, trobades, excursions, grups de revisió de vida... El programa de TV3 "Signes dels Temps" va emetre al mes de febrer una conversa amb Aleix Canalís i Núria Reventós, president i voluntària de l'Hospitalitat de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

30 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Vanitat i més vanitat

En els textos bíblics d’avui hi ha tres qüestions que es relacionen, en l’Eclesiastès, “vanitat i més vanitat... tot és en va”. En la carta de sant Pau als cristians de Colosses, “cerqueu allò que és de dalt... feu morir allò que us lliga a la terra“ i en l’Evangeli de Sant Lluc “vigileu! Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses, perquè si algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.

Ens agrada estar segurs, i és humà que així sigui. Tanmateix la qüestió rau en saber veure-hi clar. A vegades el que dóna sentit al nostre viure és l’estar pendents de les coses i béns que posseïm, les quals han de ser eines per usar però no valors absoluts en sí mateixes. Aquest és el risc que de vegades tenim.
Jesús no ens vol a tots com uns ascetes desarrelats del món en el que ens ha tocat viure. Espera de nosaltres, maldestres seguidors seus, que sapiguem posar l’accent de la nostra vida: lluny de la vanitat, cercant allò que és de dalt i guardant-nos de l’ambició del posseir.

Avui dia en el que Ignasi de Loiola va arribar davant Déu, tinguem present un dels seus pensaments més repetits: cal “en tot estimar i servir “. Perquè estimant i servint és la manera d’implicar-nos en la vida amb compromís vers els altres i a la vegada fer un constant entrenament de no deixar-nos atrapar per les coses materials, la qual cosa no significa indiferència i viure pensant solament en la vida plena, sinó avançar, tot posant l’accent en allò que perdurarà: estimar al proïsme.

Que sapiguem fer-nos rics als ulls de Déu.

Ignasi Garcia i Clavel


27 de juliol de 2016

Unes reflexions en temps de vacances

Redacto aquest escrit el dissabte dia 16. En principi la meva intenció era desitjar bones vacances a tots els que llegiu aquest Full, però l'actualitat s'imposa. L'atemptat del dijous dia 14, a Niça, i l'intent de cop d'Estat a Turquia, són primera pàgina a tots els noticiaris, i també és motiu de preocupació la incertesa de com acabaran les negociacions per un nou govern a Espanya. I en un àmbit més proper, també la política a casa nostra està plena d'incerteses. I aquí cal afegir-hi la situació econòmica, que no acaba d'aixecar el vol, i fa dos dies que m'han comunicat que el centre d'internament d'estrangers s'ha reobert desprès d'alguns mesos tancat per obres. De res han servit les protestes ciutadanes, l'oposició de la majoria del parlament català, les gestions de l'Ajuntament de Barcelona. I ho deixo aquí, però són moltes més les notícies preocupants.

Tot plegat, no ha de ser cap obstacle perquè us auguri a tots unes bones vacances, i en la mesura del possible us desitjo que descanseu, que recarregueu piles.

Com diu l'Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa, i l'estiu és un bon moment per distanciar-se del tràfec de cada dia, i mirar-se l'actualitat amb una certa perspectiva, i adonar-nos d'allò que és essencial i del que, tot i essent important, no és el més determinant en la nostra vida.

És un temps per gaudir de la família, amb uns horaris diferents de durant el curs es pot aprofitar per conviure més, per parlar amb calma, i fins i tot es relativitza l'esclavatge del rellotge, i es pot perdre el temps i badar.

Ara bé, les vacances, també es poden aprofitar per parlar de Déu als fills menuts, als néts. Així, si se surt fora, tant a la platja com a la muntanya, es pot ajudar als més petits que contemplin la bellesa de la creació, i sense fer masses estridències, recordar-los que tot és obra de Déu.

Si es visita alguna ciutat o algun poble, és normal que s'entri a la Catedral, a esglésies, o ermites significatives. Aquests monuments ens evoquen la fe dels nostres avantpassats, i també serà bo explicar que aquests edificis no són només unes construccions artístiques, sinó que són un lloc de pregària.

Si es coincideix amb algunes de les moltes festes majors, que durant el mes d'agost hi ha en els nostres pobles, serà bo que els fem adonar com aquestes festes van sorgir al voltant de la devoció a la Mare de Déu o algun sant. I no oblideu que una festa major ens evoca tradicions multiseculars, i formen part de la nostra riquesa històrica.

I també per als adults potser és un moment per llegir, per comentar amb amics les notícies, per anar formant-se criteri propi, sobre les diferents situacions que vivim en els nostres dies, i replantejar-nos quin ha de ser el nostre compromís amb la societat, amb l'Església.

Bon estiu, a tots, i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany

25 de juliol de 2016

XXXI Jornades Mundials de Joventut (JMJ) a Cracòvia

Del 26 al 31 de juliol se celebraran a Cracòvia (Polònia) les XXXIenes Jornades Mundials de la Joventut amb la presència del Sant Pare Francesc. El lema de les JMJ serà: “Feliços els misericordiosos, perquè obtindran misericòrdia”. (Mt 5,7)

Missa d'Obertura (dimarts, 26/7)

Presidida per l'arquebisbe de Cracòvia, Mons. Cardenal Stanisław Dziwisz. D'aquesta manera hom destaca el caràcter internacional de l'esdeveniment i es presenta a l'amfitrió: el país que alberga la joventut del món.

Cerimònia de l’Acollida del Sant Pare (dijous, 28/7)
És un moment de gran joia motivada per la presència del Vicari de Crist a la terra i de l'oració conjunta amb ell. La celebració consisteix en la Litúrgia de la Paraula i el primer discurs del Sant Pare. Aquesta cerimònia té caràcter internacional.

Vía Crucis (divendres, 29/7)
És la dimensió penitencial de la Jornada. La Creu de les JMJ és portada durant la processó: els joves caminen per la ruta indicada donant el testimoni de la seva Fe.

Vetlla amb el Papa Francesc (dissabte, 30/7)
És un moment molt intens d'oració i de trobament amb Crist dins d'un clima de gran reflexió però també d'alegria. Al capvespre del dissabte adoració al Santíssim.

Santa Missa Final (diumenge, 31/7)

Presidida pel Papa Francesc. És el moment més solemne de les JMJ i el moment culminant de tot l'esdeveniment. Durant l'Eucaristia el Sant Pare “envia als joves a tots els racons del món”.

En cloure l’acte, a l’hora de l'Àngelus, el Sant Pare tradicionalment anuncia el lloc i les dates de les properes Jornades Mundials de la Joventut.

23 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

A molta gent avui dia els costa pregar tot i ser creients. Potser ens sentim massa autosuficients, capaços de resoldre les pregàries amb els nostres recursos. A vegades també creiem que Déu és massa llunyà per no ser escoltat.

Jesús ens ensenya a pregar Déu amb afecte i confiança, d’aquí que ens convidi a adreçar-nos a Ell amb una paraula sorprenent: Pare. Confiança, per cert, que ja es manifesta en l’intens amor a Abraham. Déu vol sentir-se estimat per tots nosaltres.
Jesús explica als seus deixebles que sovint li agrada sentir-se tractat amb delicadesa, amor i naturalitat.

Normalment ens adrecem a ell per demanar-li coses, encara que el més agraït seria donar-li gràcies per tot allò que tenim. Jesús ens ensenya a pregar d’una manera fàcil, primer demanant perdó per les nostres deficiències, després demanant-li alguns desitjos, i ens posa l’exemple de com un pare d’avui tracta al seu fill.

Pensem com avui dia els pares del nostre voltant tracten als seus fills amb una gran tendresa, fins i tot a vegades sembla que els tenen massa consideració.

L’Evangeli de Lluc ens recomana que tractem els altres no només amb educació sinó amb estimació, sobretot aquells que més ens necessiten.

Preguem al Senyor que vingui el seu Regne encara que vingui i ens calgui participar de la seva vida i la seva Creu. Que es faci la seva voluntat i que sapiguem viure amb plenitud la vida que tenim davant.

Senyor dóna’ns el pa que necessitem per caminar, ensenya’ns a ser agraïts i a compartir no allò que ens sobra sinó allò que tots necessitem. Tinguem molt presents totes aquelles persones que viuen fora de casa seva sense un lloc estable i acomodat a les seves necessitats.

Sabem que tu sempre estàs disposat a perdonar i a donar-nos la mà per aixecar-nos. Fes que sapiguem mirar al nostre voltant i sapiguem perdonar els que ens fan mal.
No permetis que caiguem en temptació que ens condueix al pessimisme i a la falta d’il•lusió, que la nostra actitud sigui davant d’aquest evangeli un motiu d’il•lusió, esperança i motivació.

Que aquestes vacances fem la vida agradable als del nostre voltant i que reconeguem en els més dèbils el rostre de Jesús.

Mireia Galobart

21 de juliol de 2016

Temps de vacances

És molt agosarat parlar de vacances en uns moments de greus dificultats per a tantes persones, però n’és el temps i el cert és que molts de nosaltres en farem, i sens dubte que per a la majoria seran molt merescudes després de tot un any d’esforç i de treball. Hem de carregar piles com diem col·loquialment.

No ens oblidem, però, de totes aquelles persones, siguin o no de la nostra comunitat, per a les quals vacances simplement no existeixen ja sigui per motius de salut o perquè no tenen treball i molts ni possibilitat de tenir-ne.

En aquest any de la misericòrdia hem de tenir molt presents els malalts i els qui sofreixen com a conseqüència de tants i tants motius diferents. Agraïm als membres de la pastoral de la salut la tasca especialment compromesa que fan durant aquest temps. Hem fet un gran esforç de solidaritat amb els nostres germans més desvalguts, però queda molt per fer encara; confiem en les organitzacions que no tant sols no baixen la guàrdia en aquest temps d’estiu, sinó que la reforcen, Càritas ho fa, Intermon ho fa, el Banc d’aliments ho fa, totes les ONGs ho fan. Continuem mostrant-nos solidaris.

19 de juliol de 2016

Grup de pregària

Abans d’acabar el curs, el Grup de pregària tindrà encara dues trobades, els dimecres 20 i 27 a l’hora habitual de 2/4 de 8 del vespre.