Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


20 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el proper diumenge 26 de novembre a les 12 del migdia.

El dissabte dia 25 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que seran batejats, amb l'equip de Baptismes per preparar la celebració del diumenge.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Traieu-lo a fora, a la foscor. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.”

L’evangeli d’avui acaba d’una forma que espanta. Aquest final em trasllada a la meva infantesa. Era en ple franquisme quan el dictador Franco, que va autoritzar milers d’afusellaments, era el paradigma de la fe en Jesucrist i entrava als temples o anava a processons bajo palio. En aquest entorn religiós els escolapis una tarda a classe, després d’haver estat jugant al pati i després de resar el rosari enmig de moltes capcinades, el pare Pujades, com que érem en temps de Quaresma, a la classe de religió ens va parlar del pecat.

En aquell temps quasi tot era pecat i ens en va fer una llista inacabable mentre més d’un de nosaltres tenia feina d’aguantar-se el cap per no adormir-se. En un moment donat el pare Pujades va llençar la pregunta: - Si ara us moríssiu, on aniríeu a parar? Tots completament desperts vàrem pensar amb horror: a cremar a can Pere Botero. Més tard acabada la jornada d’escola abans de travessar el carrer em vaig assegurar que no passava cap cotxe.

Han passat més de setanta anys. En Pere Botero és un personatge còmic. Poca gent pensa o parla del pecat i de les seves conseqüències infernals i compta més amb la misericòrdia de Déu que amb la forca del dimoni.

Jo crec que m’haig de preguntar si sóc un bon administrador, és a dir, si sé fer créixer els valors de la meva vida o de la meva fe o de l’amor pels altres. No haig de pensar en allò que no puc resoldre com la manca de justícia, la corrupció, la mentida institucionalitzada a l’estat espanyol.

És bo el que sentim en el cant de comunió: buscaré en el Senyor el meu refugi.

Àngel Oliva

18 de novembre de 2017

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

14 de novembre de 2017

La Tradició de la noviolència a Catalunya

El passat dijous dia 2, a la Sala d’Actes de la Parròquia de Sant Ildefons va tenir lloc la taula rodona titulada "La tradició de la noviolència a Catalunya: respostes a les recents agressions" organitzada per “Cristianisme al segle XXI”. Després d’haver sabut l’empresonament de part del nostre govern legítim, a l’inici es dubtà si s’havia de suspendre l’acte, però els assistents que anaven arribant van preferir celebrar el debat. En aquest hi intervingueren Pepe Beúnza, primer objector al servei militar a l’estat espanyol, Eulàlia Reguant, regidora per la CUP de l’Ajuntament de Barcelona, i Lluís Planas, deixeble de Xirinacs i de la Fundació Vidabona. El rector de la parròquia, mossèn Josep M. Jubany donà la benvinguda a una sala gairebé plena i Jaume Botey, president de l’entitat, explicà els motius del debat tot dient que caldria reconstruir el relat d’aquests dies en què la intervenció de tanta gent l’ha fet esdevenir èpic. Entre d’altres punts manifestà, en primer lloc, la voluntat persistent i explícita del nostre autogovern i, en segon lloc, el valor de l’actuació pacífica, convivencial i transversal.

Pepe Beúnza ens explicà com es preparà a finals dels 60 per fer l’objecció de consciència al servei militar (que sols practicaven els Testimonis de Jehovà) tot viatjant de València a França, on va conèixer l’Arca i Lanza del Vasto i preparant plataformes i campanyes internacionals en vista, a llarg termini, de poder canviar les lleis. Sotmès a diversos judicis militars, passà quinze mesos a Jaen, entre presos polítics (etarres, anarquistes, gent del FRAP...) i lamentà no haver assolit convèncer tothom del camí de la noviolència. Sortint de la presó, el condemnaren encara a un any per desertor i quinze mesos a un grup de disciplina del Sàhara. Però estava content que el 2001 hagués sortit de la presó el darrer insubmís sense deixar d’enaltir la lluita dels insubmisos —més de 20.000 arreu—, els quals pugnaren per no haver de complir prestacions substitutòries com volien les primeres lleis socialistes. Acabà recordant la dita de Thoureau (“Quan es posa una persona justa a la presó, la presó esdevé el lloc de les persones decents”). Assegurà que la presó és una medalla de la humanitat per als homes del món que han canviat la història i aconsellà que si mai ens han de posar manilles, mirem que sigui amb les mans al davant, per poder-les alçar amb els canells encadenats però fent el signe de Victòria amb els dits.

Eulàlia Reguant començà comentant que era un dia difícil per parlar de la noviolència, quan tens el cor curull de ràbia. Però, calia deixar-nos dur per la raó i adonar-nos que la violència té moltes cares i la que més es veu, la física, de vegades no deixa veure d’altres violències estructurals (com ara les judicials). Explicà com molta gent s’havia preparat per a l’1-O, però quedava molt per fer, perquè ni tan sols la consigna de jugar a arrencar cebes per dificultar les agressions policials no s’havia complert. Confessà que l’Estat volia que entre nosaltres, a Catalunya, hi hagués violència per assenyalar culpables (la policia a la seu de la CUP n’era una prova) i posà alerta en els dies que vindran, perquè es buscaran imatges que no els hem de donar el gust de tenir. Per a ella, cal anar més enllà de les manifestacions i concentracions esgotant i aprofundint tota mena de respostes des de la desobediència a la no col·laboració.

12 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Verges prudents

Avui Sant Mateu ens explica una paràbola ben bonica; una història que sembla senzilla, en poques paraules ens explica el dia del Judici final i això és un misteri massa gran. Al relat apareixen uns personatges unes verges prudents i unes de forassenyades, el nuvi i el seu seguici; les primeres han sabut mantenir la llàntia plena d’oli i amb la flama encesa, i les altres, confiades, l’han esgotat abans d’hora. Arribant a aquest punt, nosaltres de joves, no experimentàvem un sentiment de pena vers les beneitones? Les virtuoses, no podien haver compartit una mica del seu oli? i no donar aquesta resposta tan eixuta? “Val més que aneu als qui en venen i us en compreu” Mt 25,9.

“Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen...” 1 Corintis 13:1. Més tard hem après el missatge de les verges prudents. Elles ens avisen que el nostre compromís amb Déu és un compromís d’amor i fidelitat i com a tal, personal i intransferible, ningú no pot fer per nosaltres la tasca que ens pertoca.

I el nuvi, Crist, no arriba mai tard, ja ens ha avisat “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Així acaba la paràbola de l’Evangeli de Mateu (25, 1-13).

Una paràbola tan bonica i tan gràfica ha tingut molt de ressò dins l’art. I buscant podem veure com ha captivat a artesans i artistes. Aquesta paràbola la troben representada a les portalades de catedrals com per exemple les d’Estrasburg, Magdeburg, Berna i Erfurt. A la capella de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona acompanyen a la Santa unes pintures modernes que sota el lema de verges prudents el pintor les personalitza: Santes Cecília, Eulàlia, Madrona i Maria Goretti. I també tenim la gran sort de poder veure les magnífiques pintures del mestre de Pedret, que ens esperen amb els seus grans ulls, oberts al misteri, al MNAC de Barcelona. La bellesa de l’art mostra i és expressió de la paraula de Déu”*

La nostra vida comença el dia del nostre baptisme, amb el ciri encès que portaven els nostres padrins, i acaba amb la nostra pobra llàntia de flama tremolosa.

Quan arribi l’hora del nostre retrobament amb Déu, quan podrem entendre tots els misteris “Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació” Salm responsorial 84,8.

Rosa Maria Olivella

*Martí i Bonet, Josep M. Taüll, núm. 34, p. 3

11 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 13

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de novembre de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 13 a les 8 del vespre, tindrà lloc la segona assemblea parroquial d'aquest curs. En el Consell pastoral del mes de setembre s'acordà un tema central per a les trobades mensuals de la nostra comunitat : "Les respostes de l’Església en els reptes del món d’avui”.

L'assemblea d'aquest mes serà dedicada al paper que l'església ha fet i fa als països del tercer món, i comptarem amb la presència del P. Xavier Morell, osb , monjo de Montserrat, actualment resident al santuari del Miracle, i que ha viscut durant vint-i-cinc anys al Camerun, que ens parlarà. "25 anys de missioner al Camerun”.

9 de novembre de 2017

XIV Mostra de Cinema Espiritual del 15 al 30 de novembre de 2017

Atesa la situació de bloqueig de les finances de la Generalitat imposat pel Govern de l’Estat, la Direcció General d’Afers Religiosos ha hagut de fer un esforç important per tirar endavant l’edició d’enguany de la Mostra. Però ho hem aconseguit gràcies a la complicitat i col·laboració de moltes persones, entitats culturals i religioses, universitats i els centres penitenciaris de Catalunya.

Enguany la Mostra acull 20 pel·lícules i un curtmetratge: destaquem el cicle dedicat a Terrence Malick a la Filmoteca; films dirigits per directors com Martin Scorsese o Mel Gibson; pel·lícules que fan visibles diferents tradicions religioses i d’altres que tenen com a fil conductor els grans aspectes que preocupen a la humanitat: la vida i la mort, l’amor i la guerra, la llibertat, les malalties, els refugiats, la justícia i la solidaritat, etc.

El format cinefòrum permet la presència d’una seixantena d’especialistes en el món del cinema, professors universitaris, periodistes i membres de diferents confessions religioses, que presenten les pel·lícules i condueixen el debat posterior.

Les 69 projeccions previstes en 30 sales d’arreu del territori, repartides en 12 ciutats, posen de manifest any rere any, l’èxit i la consolidació d’aquest certamen entre els principals festivals i mostres de cinema de Catalunya. D’altra banda, la celebració de la segona trobada de directors de festivals de cinema espiritual de tot el món i la participació enguany en el Religion Today Film Festival de Trento refermen el seu posicionament a nivell internacional.


Enric Vendrell i Aubach - Director general d’Afers Religiosos


Més informació clicant aquí.

8 de novembre de 2017

Assemblea d'Octubre

El passat dissabte 28 d’octubre vam celebrar la primera Assemblea de la Comunitat d’aquest curs 2017/2018, amb la projecció del documental titulat “Santuaris del antifranquisme”, dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado, que explica la història de religiosos que van lluitar activament contra el franquisme.

Mostra com un grup de monges i capellans van contribuir decisivament a l’organització de l’antifranquisme a Catalunya, què els va portar a actuar contra el franquisme i en favor dels drets nacionals de Catalunya, quin preu van haver de pagar i com la seva influència va repercutir en la nostra història.

Vam comptar amb la presència de la directora, Llúcia Oliva qui, abans de la projecció, ens va explicar com havia obtingut la informació necessària per a fer el documental. I en acabar, vam gaudir d’un col·loqui amb mossèn Joan Soler, un dels capellans protagonistes del documental que va ser empresonat.

7 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 26 de novembre.

Els pares que vulguin demanar el baptisme per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

6 de novembre de 2017

Comiat del bisbe Taltavull

El passat dissabte 28 d'octubre, a la Missa de les 8 del vespre, vam comptar amb la presència de Monsenyor Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, fins fa poc i durant un període de 8 anys i mig i que recentment ha estat nomenat Bisbe de la Diòcesi de Mallorca. És precisament en motiu d’aquest nomenament i atès que durant els anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona són moltes les ocasiones que ens ha visitat i ha presidit la Eucaristia i sobretot ha administrat el sagrament de la Confirmació a molts dels nois i noies de la nostra catequesi que ha volgut, en certa manera, acomiadar-se de nosaltres tot celebrant el seu nou nomenament.

En acabar l’Eucaristia li vam lliurar un record, consistent en un dibuix d’en Frederic Bassó al·lusiu al sagrament de la Confirmació i la Maite Cura, membre del Consell Pastoral, li va dirigir les següents paraules:

Benvolgut Monsenyor Taltavull, acabada aquesta Eucaristia, presidida per vostè, en la que hem gaudit, una vegada més de les seves enriquidores paraules, em toca a mi dirigir-me a vostè, en nom de la Comunitat.

Seré breu, tot i que són moltes les vivències i records que ens queden del seu pas per la Comunitat, com a Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona.

Només tres coses:

- La primera, felicitar-lo pel seu nomenament de Bisbe de Mallorca, que l’acosta a casa i suposem que el fa feliç. Li desitgem, molt sincerament, sort en la nova etapa
de la seva vida i que pugui desenvolupar la tasca que se li encomana de pastor dels mallorquins, amb placidesa i satisfacció.

-La segona, agrair-li la dedicació a la nostra Comunitat durant els, si no m’equivoco, 9 anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona. Ha estat, durant aquests anys un gran puntal per nosaltres, i ho dic ben fort: EL NOSTRE BISBE SEBASTIÀ, MOLT ESTIMAT PER TOTS. Ens ha acompanyat en totes les celebracions: La festivitat de Sant Ildefons el mes de gener de cada any; la presa de possessió del nostre Rector Mossèn Josep Maria Jubany, el 19 de novembre de 2011, ja gairebé fa 6 anys; l’homenatge que va tenir lloc el 9 de novembre de 2015, al traspassat Frederic Bassó; la participació en algunes assemblees de la comunitat; i sobretot, les confirmacions dels nostres nois i noies, molt joves moltes vegades, ja que alguns es confirmen just acabada la catequesi infantil. Sempre ens ha deixat fer i els ha escoltat, els ha preguntat què pensen i com ho viuen ells. Li agraïm especialment aquesta proximitat, aquest saber-nos respectats i escoltats.

-I la tercera cosa, dir-li que Sant Ildefons és i serà sempre casa seva, l’esperem amb les portes obertes, que ens vingui a veure sempre que vulgui quan viatgi a Barcelona, i li demanem que des de Mallorca pregui per nosaltres, per tots els membres de la Comunitat de Sant Ildefons i també per tot el poble català.

Perquè a més de portar-nos en el cor, que estem segurs que ens hi portarà, tingui un objecte que li faci visualitzar la Comunitat de Sant Ildefons i sobretot els molts nois i noies que ha confirmat, li lliurem aquest dibuix d’en Frederic Bassó fet en ocasió de la Confirmació.

5 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

És un dels retalls de l’Evangeli més clars i més entenedors. Jesús aquí utilitza un llenguatge directe, sense embuts, perquè tothom, els de dalt i els de baix, l’entenguin. Es dirigeix als de dalt, els que parlen des del faristol, la càtedra, el llibre publicat, o l’espai radiofònic, els qui es dirigeixen al públic i aquest públic pot ser de molts tipus: savis, vulgars, estudiosos, incultes... Els diu que parlin de manera honesta, sense falses petulàncies que més aviat fan riure i desacrediten qui les diu perquè aquesta mena de gent carreguen obligacions pesades en espatlles febles mentre ells, els qui acusen, no mouen ni un dit en benefici de qui ho necessita i es fan anomenar sense cap vergonya, rabí, cap d’estat, magistrat, savi, mestre... “Ai de vosaltres mestres de la llei fariseus hipòcrites que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del Cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que voldrien entrar-hi! (23,13-14).

Us feu dir rabí, porteu filactèries per fer veure que seguiu els texos sagrats, ocupeu els primers llocs perquè us vegi tothom i d’aquesta manera us pugui admirar i us feu dir mestre”. Certament l’atac de Jesús a aquests comportaments que enganyen la gent de bona fe i la fan trontollar en allò que creuen, és ben dur i clar. Els diu: “de mestre només en teniu un i vosaltres sou germans”, cosa que vol dir que entre nosaltres no hi ha d’haver diferències, no ens hem de valorar pels nivells de saviesa, ni de poder, ni de bellesa, ni del càrrec que podem ostentar. La distància infinita que ens separa de Déu fa que nosaltres siguem iguals en tot, sense, però, que calgui que ens rebaixem i pensem que simplement som formigues enfilarades sense voluntat. No, som persones intel·ligents i per això mateix capaces de fer el bé però també el mal, cosa que les formigues tot i la seves grans capacitats no tenen, i capaces també d’adonar-nos de qui ens vol enganyar o rebaixar. Nosaltres som éssers lliures, amb capacitat de decisió en algunes coses importants, mentre restem dependents de la voluntat de D*.

Avui, 5 de novembre, se celebra santa Elisabet, que era parenta de Maria. Elles van tenir una trobada molt especial. Una era jove i plena de vida i l’altra ja era vella.

Les dues dones es trobaven embarassades. La seva trobada, va ser important. Es van reconèixer portadores d’una gran novetat. Elisabet que entén el seu embaràs com un miracle esperat, diu a Maria : “qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” Maria sap que el seu fill serà anomenat Fill de l’Altíssim. Realment una reunió d’alt nivell que en diríem ara.

Sefa Amell

4 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sàrria-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

31 d’octubre de 2017

Debats a Sant Ildefons

Aquest dijous dia 2 de novembre a les 7 de la tarda l’Associació Cristianisme al Segle XXI, com ja ha fet altres vegades, durà a terme un altre dels debats que periòdicament fa als locals de la nostra Parròquia.

El debat porta per títol: La tradició de la no violència a Catalunya, respostes a les recents agressions.

Hi intervindran:
Pepe Beúnza, primer objector de Consciència a Catalunya.
Lluís Planas, Associació PAS - Fundació Vidabona.
Eulàlia Reguant, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.
Presenta Jaume Botey.

29 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, estimar sempre

L’Evangeli de Mateu descriu diafanament la resposta de Jesús sobre el “manament més gran” a requeriment d’un fariseu mestre de la Llei. Són paraules que s’entenen bé, clares i precises, no hi falta ni hi sobra res. Les hem sentit un munt de vegades, les coneixem bé i les tenim interioritzades, i des d’aquesta premissa podem dir que estimem Déu tal com Ell vol, amb tot el cor i amb tota l’ànima.

Però, sabem bé què estem dient? Ens hem aturat a pensar-ho? Estimar Déu és molt més que una afirmació, no és un voluntarisme, és una convicció, un sentiment que va lligat al do de la fe, una confiança absoluta en la seva misericòrdia, i sobretot el fet de saber que Ell ens ha estimat primer, que ens ha donat la vida, que ens coneix pel nostre nom, que habita en el nostre cor, que ens perdona els pecats i com a colofó de tot plegat ens ha promès la vida eterna. Són raons de pes que ens empenyen a dir: Sí, Senyor, t’estimo perquè només tu tens paraules de vida eterna (Jn 6,69). Fins aquí tot és senzill, l’estimem perquè li estem agraïts i ho celebrem a diari en l’Eucaristia.

Parlem de la segona part? d’estimar els altres?
Aquí ja no tot és tan clar. Existeix un primer conjunt dels “altres” amb els quals estimar-nos és el més natural del món; són els qui estan dins del nostre cercle íntim, aquells a qui no només estimem sinó que sabem que ens estimen; entre ells i nosaltres hi ha un feedback sòlid que ens permet complir fàcilment el manament del Senyor. Dit amb altres paraules són “altres” que són “nostres”.

El problema esdevé amb els “altres” més allunyats d’aquest cercle pròxim. N’hi ha que són al nostre entorn, que els tenim a prop, que respectem més o menys i ells fan el mateix amb nosaltres. També hi ha un grup molt nombrós format per tots aquells que ens són indiferents, que no coneixem, i que ni ells ni nosaltres fem cap esforç per apropar-nos. I n’hi ha més, molts més, no cal explicitar-los tots, però sí que cal arribar fins al grup dels ”altres” que ens han fet mal, un mal real, un mal d’aquells que no s’obliden, d’aquells que ens han ferit greument.

Aquesta distinció entre diferents formes d’”altres” Jesús no la fa; simplement demana estimar els altres, a tots els altres, així, genèricament sense tenir en compte les circumstàncies que recauen en cada un d’aquests altres.

No goso anar més enllà, ho deixo així, simplement com el que és... només una senzilla reflexió de com Jesús vol que estimem... igual com Ell ens estima. És bastant clar, oi? La resposta està en cadascun de nosaltres.

Josep Maria Lari

28 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 31

Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub al 2n pis

Dijous, 2
Debats a Sant Ildefons

Dissabte, 4

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons a la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall aquest cap de setmana fan festa

23 d’octubre de 2017

Assemblea d’inici de curs

Aquest mes l'assemblea mensual tindrà un format especial. Igual que el curs passat, consistirà en la projecció d'una pel·lícula i per facilitar-ne l'assistència se celebrarà el dissabte dia 28 a 2/4 de 5 de la tarda.

Hem escollit aquest dia perquè aquesta mateixa tarda a l'Eucaristia de les 8 del vespre acomiadarem al Bisbe Sebastià Taltavull, fins ara auxiliar de Barcelona i a partir del dissabte 25 de novembre, Bisbe de l'Església de Mallorca.

"Santuaris de l’antifranquisme”


És un documental de la Fundació periodisme plural dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado. L’audiovisual explica una part de la història que ha estat oblidada. Recull el testimoni de monges i capellans catalans que van participar en la lluita contra la dictadura de Franco per recuperar les llibertats i els drets que havien estat arrabassats. Aquests religiosos van acollir els sindicats i els partits prohibits pel règim de Franco i que actuaven en la clandestinitat.

El documental posa cara i nom a aquests religiosos que van haver de pagar un preu molt alt per anar contra el franquisme i defensar els drets nacionals de Catalunya. Alguns d’ells es van atrevir a sortir al carrer desafiant la dictadura o bé es van organitzar políticament i van aprofitar els privilegis que disposava l’església catòlica per lluitar per la llibertat i la democràcia.

La pel·lícula serà comentada per la seva directora Llúcia Oliva.

Comiat del Bisbe Sebastià

Hem d'agrair al Bisbe Sebastià que volgués venir a acomiadar-se de la nostra comunitat de sant Ildefons. El Bisbe Sebastià sempre ha estat molt vinculat a la nostra comunitat, són moltes les vegades que l'hem tingut entre nosaltres, i sempre amb un estil senzill, proper, i les seves reflexions i homilies ens han deixat petjada.

Durant els anys que ha estat entre nosaltres ha presidit cada any la missa del dia de Sant Ildefons, durant molts anys ha estat el ponent en les assemblees de fi de curs, cada any ha conferit el sagrament de la confirmació als adolescents de la nostra catequesi, va presidir la pregària i homenatge que varem fer a en Frederic Bassó amb motiu de la seva mort.

Eucaristia, significa acció de gràcies. Dissabte vinent en la Missa donarem gràcies al Bon Déu per tot el que hem rebut del Bisbe Sebastià. També li expressarem el nostre reconeixement, li desitjarem bon encert en la nova missió que l'església li confia, i com no?, li direm una vegada més que a Sant Ildefons té una comunitat que l'estima, i sempre serà casa seva.

El Consell Pastoral

22 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Amb el Regne de Déu passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar”. Més endavant, segons l’evangelista, el rei retreu a un convidat que no duia vestit de noces i el foragità. Tot seguit hi llegim aquesta sentència: “molts són cridats, però pocs són escollits”.

Poques paraules, però ben entenedores, crec jo. Acostar-nos a la presència de Déu no ho podem fer de qualsevol manera. Ens cal fe, molta fe, i molta bona fe. Ens cal sentir la necessitat de la seva grandesa i, alhora, reconèixer la nostra obligada petitesa. Ens cal, sobretot, humilitat, perseverança i gratitud. No s’hi valen les presses ni les fórmules rutinàries, ni s’hi valen les seguretats que ens menen més aviat a la prepotència que a la humilitat.

Sembla que l’evangelista també ens vulgui recordar que ningú mai no ha estat exclòs del gran i generós convit. Pobres i rics, petits i grans, sants i pecadors, conversos i principiants tenen lloc segur a la crida a la fe, a l’esperança i a la caritat fraternal. Com, però, podríem administrar tanta generositat divina? Com podríem degustar el banquet que se’ns ha preparat? “Tot és a punt. Veniu a les noces”, hem escoltat. I això és tot.

L’Antic Testament i els Evangelis són plens de cites que enriqueixen la nostra fe i la nostra esperança en Déu. Malauradament, però, no en fem gaire cas. Dit d’una altra manera: el full dominical és més llegit que l’evangeli. No sé si això està ben dit o mal dit, tanmateix aquesta aproximació pot despertar una mica la nostra set de la ben anomenada “Paraula de Déu”.

Sortosament el ‘full dominical’ cada diumenge ens acosta a la Paraula de Déu. Gosaria dir que en el full dels diumenges cada setmana hi trobem el menú del nostre aliment espiritual. Mai no és un ‘menú rutinari’ ni, menys encara, un aliment poc variat. El problema fou que “ells no en feren cas i se’n varen anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar”.

A mi em convenç i m’encanta aquesta ‘paràbola del banquet de noces’. És simple i convincent, planera, humil i amorosament regalada. Això sí, cal recitar-la amb fe, amb esperança i amb gran amor. I també sovint. Que aquest banquet ens regali, doncs, molt bon i gran profit.

Ferran Aguiló

21 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda com a "Dia del Domund"

Dilluns, 23

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Berenar de benvinguda i celebració de la festa de Tots Sants

Dissabte, 28
Assemblea especial de la Comunitat d’inici de curs, que coincideix amb el comiat del bisbe Taltvull, recentment nomenat bisbe de Mallorca

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

19 d’octubre de 2017

Comencen les activitats del Casal Sant Ildefons

Comencem el curs amb moltes ganes de fer coses noves i passar-ho bé.

Aquest any el Casal s’ha traslladat a la Parròquia.

Estem al 2n pis i el nostre horari és de 5 a 8 de la tarda.

16 d’octubre de 2017

Mireia Galobart celebra els seus 50 anys de vida religiosa en la Congregació de les RR de l’Infant Jesús

Ho celebrarà amb un acte d’Acció de Gràcies que tindrà lloc el dia 21 d’octubre a les 17.30 h a l’Escola Infant Jesús (carrer de l’Avenir 19, Barcelona), en el qual Mons. Joan Enric Vives, bisbe de La Seu d’Urgell, presidirà l’Eucaristia.

La Mireia tan vinculada a la pastoral de la nostra comunitat des de fa molts anys, particularment en la Catequesi Familiar, és una persona molt estimada per tots nosaltres per la seva bonhomia i el seu testimoni de fe.

Unim-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que vessi damunt d’ella tots els seus dons.

15 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Tot és a punt, veniu a la festa!

Aquesta invitació festiva és la que Jesús ens fa quan ens invita cada diumenge a participar de l’Eucaristia. Cada diumenge és una festa. Així ens ho diuen les lectures que hem escoltat. Isaies ho diu amb paraules molt explícites: “El Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis”. El salm també ens ho diu: “davant meu pareu taula vós mateix ... ompliu a vessar la meva copa” La taula d’un banquet sempre és motiu per compartir la festa, és signe de comunió i comporta alegria, felicitat i solidaritat. Això ens porta a unes consideracions: universalitat de la salvació de Déu.

Ell es dóna sempre sense mesura, l’amor que Déu ofereix supera totes les expectatives i desitjos humans. A nosaltres, que estem acostumats a comptabilitzar les coses, se’ns fa difícil copsar aquesta mesura que escapa a les nostres possibilitats d’imaginació. Aquesta paràbola expressa amb imatges els designis de Déu. Déu no força ningú a entrar al seu regne sinó que hi convida. Tot i aquesta crida generosa no tothom hi respon, els convidats no han acollit aquesta invitació, les societats occidentals desenvolupades cada vegada més es decanten cap a una indiferència creixent, malgrat tot Ell continua invitant. Només demana que cal anar-hi amb vestit de festa, és a dir, lliures de qualsevol mena d’egoisme per descobrir tota la riquesa de generositat i entrega que ens manifesta Jesús. Només així serem dignes de participar d’aquesta festa que Ell tan esplèndidament prepara per a nosaltres.

Si em permeteu, ja que avui és Santa Teresa i que coincideix amb aquests moments tan convulsos que vivim, m’ha semblat que el seu pensament ens podrà ajudar a asserenar-nos:”Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” Que així sigui!

Lluís Saumell

14 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel•lícula “Emma”, a la sala del primer pis

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

"Dia del Domund" Jornada Mundial per a l'evangelització dels pobles

10 d’octubre de 2017

El dissabte 28 d’aquest mes a les 8 del vespre Mons. Sebastià Taltavull s’acomiadarà de la nostra Comunitat amb una Eucaristia a les 8 del vespre

Durant els vuit anys que el bisbe Taltavull ha estat bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona ha tingut una relació molt especial amb la nostra comunitat, va presidir la presa de possessió com a rector de Mn. Jubany, ha presidit moltes Assemblees extraordinàries , la celebració de les Confirmacions gairebé cada any i ha estat present en alguna reunió del Consell Pastoral.

Ara, invitat per Mn. Jubany accepta venir el dia 28 per acomiadar-se. Esperem que siguem molts per mostrar-li el nostre agraïment i afecte, felicitar-lo i desitjar-li tota mena de ventures en el nou destí que el Senyor posa a les seves mans.

8 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Els enviats a la vinya

La paràbola d’avui es troba dintre de l’evangeli de Mateu en un moment en què Jesús, aclamat per la multitud, era a Jerusalem i havia protagonitzat aquella escena en la que expulsà els mercaders que traficaven en el Temple i tirà per terra les taules dels canvistes que feien negoci amb diners. “La meva casa és una casa de pregària, però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres”. Quan el dia després es tornà a presentar al Temple, els prínceps dels sacerdots i els vells del poble se li acostaren i li preguntaren amb quina autoritat feia aquelles coses. Jesús, en lloc de contestar directament, els recordà la figura de Joan el Baptista, la seva predicació i el seu baptisme, i com fins els publicans i les prostitutes el varen escoltar i es convertiren, en canvi ells no havien fet cap cas al més gran dels profetes i continuaven capficats en els formalismes de la Llei i del culte, sense voler donar cap mostra de canviar. Aquest és el context d’aquesta paràbola.

La viticultura tenia una gran tradició a tots els pobles de Palestina i a les escriptures es descriuen tant la cura que n’havien de tenir els seus propietaris, com les grans virtuts que tenia el seu fruit. Figuradament, a l’Antic Testament s’utilitza per descriure la història d’Israel, una vinya plantada i cuidada directament per Yahvéh, com ens ho narra Isaïes en la primera lectura d’avui, però que, malgrat la cura que en tenia el Senyor, passaven els anys i gairebé no donava fruit o els raïms eren massa amargs. ¿Haurà d’abandonar Yhavéh la seva vinya estimada?

A la paràbola de l’evangeli, Jesús aprofita aquesta coneguda imatge de la vinya i assegura que, un cop plantada i envoltada de tots els estris necessaris, la deixà en mans d’uns vinyaters perquè en tinguessin cura. Els sacerdots i ancians sabien que parlava d’ells. I Jesús els recordà la història dels profetes, també enviats per l’amo de la vinya, i que foren assassinats -com Joan- tantes vegades com alçaven la veu en nom de Déu. Jesús els anuncia la seva pròpia mort: el fill de l’amo de la vinya també serà assassinat. I, com tantes altres vegades, Jesús provoca que siguin els propis sacerdots i vells del poble, els qui dictin la sentència: Vindrà l’amo i “farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres”. El Fill rebutjat esdevindrà la clau de la història i els guies del Regne seran uns altres que faran donar fruit a la vinya. Avui dóna fruits l’església?

Anton Ramon Sastre

7 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

1 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’oracle del Senyor és posat en boca del profeta Ezequiel urgint la conversió, igualment l’evangeli amb la paràbola dels dos fills enviats a la vinya posa en alerta els guies del poble jueu a fi que abandoni la seva autosuficiència religiosa i no perdi el tren del Regne de Déu. El mestre va esgotant les possibilitats per fer caure els caps del seu poble que es conforma amb les aparences. I aparentar, sense més, és tant com dir a tot que sí i no fer ni complir res del que diem. Una pràctica contradictòria que s’assembla a la hipocresia i de la que en tenim constància en tots els estaments de la societat, sense exclusions.

Volem que tothom gaudeixi del menjar elemental per viure però llencem tones de fruita o de .... per posar un preu que beneficiï els interessos del mercat. Volem la pau però no aturem la fabricació d’armes cada cop més sofisticades i perilloses. Volem una comunicació millor que arribi d’un extrem a l’altre del planeta, però no sempre la utilitzem per al bé. Es pot fer un segrest i exigir qui sap què, fins i tot amenaçant amb la mort. Pels mitjans de transport de terra, mar i aire es pot fer una mortaldat com la que vam viure el passat disset d’agost. Recordar-ho ens esgarrifa a tots i més als qui ho han patit, perquè mai no podran oblidar-ho sense recança.

El bunkerisme existeix i d’ell en surt aquest egoisme i aquest odi de l’ésser humà amb sentències que no casen amb l’evangeli que hem de proclamar. La importància de la conversió mai no pot ser una teoria que ens plagui més o menys, és una necessitat de tots, especialment dels qui volen viure implicats en plena comunió eclesial. Sant Pau en la segona lectura d’avui ens urgeix a la unitat dintre de la comunitat cristiana, cal tenir-ho en compte. I en una segona part d’aquesta lectura descobrim l’himne cristològic que té dos temps: l’autohumiliació de Crist i la seva plena glorificació.

El Vaticà II fa palès que l’evangeli és comunió, és a dir: comunitat de germans per igual, i ens crida a la solidaritat com a conseqüència d’una vocació comuna a la fe, dintre del poble de Déu. Compartir el que tenim amb els germans, majorment amb els cristians que volen ser seguidors de Crist, és la imatge pràctica d’aquesta comunió que té el seu punt àlgid més significatiu en la taula de l’Eucaristia. Comunió, intercomunicació i unitat dins la pluralitat de totes les esglésies presidides pel successor de Pere. Davant Déu tots som pecadors i tots hem de menester el perdó com els fills d’aquest home que narra l’evangeli de Sant Mateu. Els qui creuen en la misericòrdia de Déu i obeeixen la seva paraula seran salvats. Compte amb aquest advertiment: “us ho dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.

Xavier de Dou

30 de setembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Inici del curs de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 3
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda


28 de setembre de 2017

Gràcies per tenir-vos a prop ( Dirigit a tot el personal sanitari i a totes les persones que a casa o a un altre lloc tenen cura de malalts, ancians o infants)

Els vostres rostres no apareixen a la televisió. Tal vegada el vostre nom no s’aireja en la premsa. Però sou homes i dones mereixedors de tota lloança, perquè la vostra vida és una benedicció enmig d’aquesta societat tan crispada.

Vosaltres formeu una multitud pacífica de persones que treballeu de manera abnegada i silenciosa, només perquè neix del vostre cor l’estar al costat dels qui us necessiten.

Sou persones senzillament humanes, amb un cor amarat de tendresa. Teniu ulls per descobrir les necessitats dels pacients, oïdes per escoltar els seus sofriments, peus per apropar-vos al qui us necessita, mans per guarir o alleugerir el dolor i, sobretot, un cor gran on hi caben tots els qui sofreixen.

Vosaltres poseu veritable amor en la societat actual tan angoixada, crispada, que corre sempre sense saber on va, només sap que hi va corrent. Vosaltres heu descobert que la solidaritat es construeix amb fets, amb gestos, i no amb paraules.

Vosaltres formeu part de les nostres vides en guarir-nos la malaltia, alleugerir-nos el dolor, recobrar la força dels nostres músculs i donar-nos ànims i esperança.

Ens tracteu tal com vosaltres voldríeu ser tractats i ens estimeu tal com vosaltres voleu ser estimats. Ens ensenyeu que estimar el ser humà significa estimar persones concretes amb tots els seus problemes i qualitats.

Tal vegada el sou que cobreu no és proporcionat al vostre esforç, però guanyeu moltíssim. Guanyeu el somriure del malalt, les llàgrimes agraïdes d’un ancià, l’afecte de l’infant. Guanyeu, sobretot, el goig i el plaer de veure alleugerit el sofriment del pacient.

Vosaltres sabeu crear, entre vosaltres i el malalt, un clima de confiança, en el qual nosaltres ens sentim ben tractats, còmodes, respectats i apreciats.

Gràcies a vosaltres la vida humana sempre, però molt més quan estem malalts, es fa més agradable i més fàcil de suportar. El vostre treball abnegat i silenciós dóna sentit i plenitud a la vostra vida. GRÀCIES.

Lluís V.


26 de setembre de 2017

Eucaristia d'inici del curs 2017 - 2018 - Homilia de Mn. Josep m Jubany - Diumenge 17 de setembre de 2017

Amics, amigues,

Passat l'estiu, i com fem cada any, a la nostra comunitat eclesial de Sant Ildefons ens disposem a començar les activitats del curs. Acabada l'eucaristia dominical que estem celebrant, ens reunirem el Consell Pastoral per fixar les prioritats del curs 2017-2018. I ho fem després d'un estiu que la nostra societat barcelonina i catalana ha viscut, i viu, molts esdeveniments preocupants. Esdeveniments que ja són citats en la carta de convocatòria del Consell pastoral, que signa, com és normal, la comissió permanent, i que trobareu reproduïda en el Full informatiu d'aquesta setmana.

Com a creients i ciutadans no podem aclucar els ulls davant d'aquestes realitats. L'Església que fa camí a Catalunya, si vol ser fidel a la missió que Jesucrist li encomana, té el deure, tot demanant l'assistència de l'Esperit Sant, de pregar per Catalunya i també de treballar per una societat que sigui cada vegada més justa, on siguin respectats tots els drets inalienables dels seus ciutadans, com correspon a la nostra dignitat de Fills de Déu.

Com ja he dit, són moltes les qüestions que preocupen a tots els homes i dones de bona voluntat que vivim a Catalunya. Ara, en aquesta homilia, em cenyiré a dues d'aquestes qüestions.

En primer lloc vull mencionar els cruels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils, el 17 i 18 d'agost. Tot recordant les víctimes, hem de proclamar que la violència només engendra violència.

És per aquest motiu que, com a creients, nosaltres no demanem venjança, sinó justícia. La venjança denigra les persones i la col·lectivitat, la justícia dignifica la societat. I tampoc és lícit condemnar cap col·lectiu, en aquest cas el col·lectiu musulmà, per les barbaritats que han comès unes persones, persones que de forma sacrílega s'han apropiat del nom de Déu. Aquests luctuosos fets han de ser per a nosaltres motiu per recordar i posar en pràctica la necessària llibertat religiosa, i també per avançar en la convivència entre els diferents col·lectius religiosos, culturals, que des de fa uns anys han vingut a casa nostra en busca d'unes condicions de vida que els eren negades en el seu país.