Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


29 de novembre de 2016

Campanya de recollida d'aliments per a Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques fins el 18 de desembre

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.


27 de novembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui Sant Pau comença amb una crida ben clara: siguem conscients dels moments que vivim. Podem pensar, però, que passen massa coses totes alhora. La incertesa dels moments polítics locals i globals que ens toca viure, la tragèdia dels que fugen de casa seva i no troben acolliment enlloc, la dels que no en tenen prou per viure, la impotència enfront un planeta que s’escalfa inexorablement... i tot sumat a les plagues de sempre: la solitud, la malaltia, ... Passar llista ens porta, però, només al desànim i a la inacció. L’Evangeli ens prevé contra la passivitat: els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, no s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

La crida a actuar és clara. Podem fer quelcom per solucionar nosaltres tot sols els problemes globals del planeta? Podem acollir tots els refugiats a casa? Acollir tots els que estan sols? ... No, de cap manera. Tot i així, ens hem de reconèixer com una baula de l’engranatge que alhora provoca i pot també solucionar molts dels problemes.

Persones aïllades, som només un gra de sorra. Molts grans de sorra fan una platja! El que cadascú aporti dins de les seves possibilitats sumat al que faci tota la comunitat és molt. Cadascú per separat no solucionarà el problema de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però sí que pot fer la seva petita aportació a emetre’n menys. Ni tu ni jo eliminarem la fam del món, però sí que podem limitar el malbaratament de menjar al nostre entorn... Heu llegit l’encíclica Laudato si? Ben segur que sí. No té pèrdua, oi?
Finalment, volem fer una darrera crida que està potentment latent a les lectures d’avui: acollim, comprenem, estimem tothom que ens envolta. Si ho fem així estarem desvetllats, atents, a punt, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

Julià i Rosa

26 de novembre de 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 28
Cateques
i setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 29

Casal Sant Ildefons: Festa dels Aniversaris : 80, 90 i 95 anys

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

25 de novembre de 2016

Catequesi Advent-Nadal 2016: Tres sessions de catequesi dirigides per Anton Ramon Sastre

Com s’ha fet els darrers anys, Anton Ramon Sastre ens invita a tres jornades de reflexió sobre el Misteri de l’Encarnació, durant aquest temps d’Advent.

Les trobades seran sempre en dimecres a les 7 de la tarda: 30 de novembre i 14 i 21 de desembre, a la sala gran del primer pis de la parròquia.

Es recomana que tots els interessats que no hagin assistit mai a aquestes trobades, facin prèviament la inscripció en una butlleta que es troba a la Secretaria de la Comunitat, per facilitar l’enviament d’esquemes i punts de reflexió.

Tots hi som convidats i podem invitar familiars i coneguts del nostre entorn que hi puguin estar interessats.

Advent / Nadal: Diàleg amb Déu

Vivim un temps en el que ens costa molt retrobar el sentit profund de les paraules. Hi ha qui ho atribueix al fet que parlem molt i escoltem poc, però, sobretot, perquè freqüentment parlem a través d’un munt d’aparells electrònics que ens limiten la nostra expressivitat, la nostra comunicació personal; altres, en canvi, atribueixen aquesta pobresa expressiva al fet que la nostra és una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida.

La fe en Jesús ens ha fet descobrir que Ell és la Paraula de Déu. Durant aquest temps d’advent hem de retrobar el sentit d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. És la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En Jesús el diàleg Déu/Home s’equilibra. Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra acció de gràcies dels diumenges acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida -fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

24 de novembre de 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 27 de novembre a les 12 del migdia.

El dissabte dia 26 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que s’han de batejar amb els responsables de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

23 de novembre de 2016

Gospel per l’Alzheimer

La Fundació ACE. Institut de Neurociències Aplicades, organitza un concert de Gospel a la nostra parròquia diumenge vinent, dia 27 de novembre, a les 18 h. amb les 80 veus del Cor Gospel de Sant Cugat.

Hi haurà una aportació voluntària destinada a la compra d’instruments musicals per a les persones ateses al Centre de Dia.

22 de novembre de 2016

XIII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya Del 15 al 30 de novembre de 2016

La Generalitat de Catalunya organitza per tercer any consecutiu aquesta Mostra de Cinema amb la participació de la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i els cinemes Verdi i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.

Enguany, la mostra acull vint pel·lícules, que reflecteixen tota la sensibilitat d’alguna o algunes de les tradicions religioses com les grans qüestions que tot ésser humà es fa en algun moment de la seva trajectòria vital: el sentit de la vida i de la mort, la llibertat, l’amor, les malalties, la justícia i la solidaritat des d’una perspectiva transcendent, etc.

En definitiva, són pel·lícules que conviden a la reflexió i no deixen indiferent l’espectador.

El format cinefòrum de la Mostra permet la presència de prop d’una trentena d’especialistes en el món del cinema, filòsofs, periodistes, intel·lectuals i membres de diferents confessions religioses, que fan la presentació de la pel·lícula i condueixen el debat posterior.

La suma d’esforços d’enguany permet doblar el nombre de sales de projecció, un indicador que mostra la bona acollida i la clara consolidació d’aquest certamen.
Desitjo que aquesta nova edició de la Mostra contribueixi a acostar a la ciutadania l’extraordinària riquesa de la diversitat religiosa que existeix al nostre país, a fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i a afavorir el diàleg interreligiós. Encarem aquesta tretzena edició, la tercera que organitzem, amb molta il·lusió. Us hi esperem!

Enric Vendrell i Aubach
,
Director general d’Afers Religiosos (Extracte de la carta de presentació de la Mostra)


Més informació clicant aquí.

21 de novembre de 2016

Fi de l'Any Sant de la Misericòrdia

Ha esta un any extraordinàriament ric i profitós en tots sentits, se n’ha parlat molt, i això ens ha ajudat a comprendre el seu veritable sentit i significat.

Jesús va dir als seus deixebles: “A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.”
Lluc 6,27-38 No només Déu és misericordiós, també nosaltres hem de ser misericordiosos.



20 de novembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Crist regna des de la Creu

Avui celebrem la festa de Jesús Crist, Rei de l’Univers. És un títol que en una primera lectura ens produeix un cert mal estar. Aquest títol ens recorda, a la gent de la meva generació, fets associats a la violència, a la intolerància religiosa i a una època de cristiandat. Per aquest motiu és molt important que rellegim molt atentament el relat de l’Evangeli d’aquest diumenge. En l’escena de la mort de Jesús se’ns diu per boca dels seus botxins, que és cert: Jesús és Rei, l’Elegit, el Messies, però la forma d’exercir-la trenca tots els nostres esquemes que fins ara teníem de la reialesa.

Llegint el text descobrim que el protagonista és un home nu, patint la terrible agonia d’un crucificat, executat com un malfactor qualsevol fora de la ciutat, i tenint per companys altres malfactors, també condemnats.

L’escena de l’evangeli d’avui va ser molt representada pels artistes del romànic, en les “majestats”. Tots hem contemplat aquestes meravelloses talles del romànic, Crist vestit amb túnica sacerdotal, el cap coronat i crucificat a la creu. Ja que ens és impossible entendre d’un altra manera el regnat de Crist. Ell és rei, però un rei que no domina, sinó que serveix. Un rei que no exigeix la vida dels altres per defensar el seu regne, sinó que és Ell qui dóna la vida. El seu tron és una creu.

I sant Lluc, mestre de pedagogia, i evangelista de la misericòrdia de Jesús, ens aporta el diàleg que el Senyor té amb els malfactors que l’acompanyen en aquella tràgica hora. El lladre de la seva dreta li fa una pregària: Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. Jesús no tant sols acull el darrer prec d’aquell pobre desgraciat, que al final de la seva vida reconeix el seu pecat, sinó que li respon amb paraules sublims: En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. Aquí, com ja ens ho havia dit el mateix Jesús en la paràbola del fill pròdig, el Senyor es mostra com el Pare que acull, perdona i salva. Aquesta és la seva reialesa.

Finalment, un breu comentari per aquell a qui la tradició el coneix pel “mal lladre”. Ell -com va escriure ja fa alguns anys una persona que va dedicar la seva vida als marginats- exemplifica als pobres homes i dones que la duresa de la vida ha endurit també el seu cor, de forma que no són capaços en cap moment de poder reconèixer els seus errors. Jesús, també mor per ells, per a ells també hi ha misericòrdia.

Josep m Jubany

19 de novembre de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Darrer dia de celebració de l'Any Sant de la Misericòrdia

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Sortida: Visita a l’exposició de pintura de Renoir. Fundació Mapfre (c/ Diputació, 250). En acabar hi haurà un dinar

Dimecres, 23
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 26

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

18 de novembre de 2016

5 anys de rector a Sant Ildefons

Demà dia 19, farà cinc anys que Mn.Josep Maria Jubany va inicià la seva missió pastoral com a rector de Sant Ildefons. Amb les seves paraules el dia de la seva presa de possessió ("sóc molt conscient a on vinc") va manifestar la seva sensibilitat que ha anat demostrat durant aquests anys, deixant que els laics col·laborin activament de les diferents activitats de la Comunitat.

Preguem perquè Déu l'ajudi a ell i a tota la Parròquia de Sant Ildefons per ser un exemple fidel de Jesucrist en la nostra societat en la que vivim, a la vegada que li agraïm tot el seu esforç i dedicació.

16 de novembre de 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 27 de novembre a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.



15 de novembre de 2016

Sonet atribuït a Santa Teresa de Jesús


No me mueve, mi Dios, para quererte 
el cielo que me tienes prometido, 
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor, muéveme el verte 
clavado en una cruz y escarnecido, 
muéveme ver tu cuerpo tan herido, 
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera, 
que aunque no hubiera cielo, yo te amara, 
y aunque no hubiera infierno, te temiera.

No me tienes que dar porque te quiera, 
pues aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera.

13 de novembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

El llibre del profeta Malaquias, que és com la cloenda del missatge profètic d’Israel, ens parla, a la primera lectura, del dia del Senyor, que implantarà la justícia i durà la salvació als qui temen el seu nom. També ens ho proclama el salm responsorial d’avui: tothom ha vist la salvació del nostre Déu, i l’aclamen fins i tot el mar, els rius i les muntanyes “en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb rectitud” (Sl 97, 9).

Pau, a la segona lectura, ens demana que imitem el seu exemple. Però ara no ens parla del seu compromís amb l’evangeli de Jesús ni de la difusió del seu missatge, sinó que demana imitació en un afer molt més quotidià: el treball, fins i tot nit i dia, per aconseguir la pròpia manutenció i no ser una càrrega per a ningú (2Te, 7-8). I recorda la frase que ja els havia repetit altres vegades: “Qui no vulgui treballar, que no mengi” (2Te, 10). I exhorta alguns, que viuen sense ordre, desvagats, i es fiquen on no els demanen, “que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen” (2Te, 12). Qüestions ben planeres, d’abast humà, que neixen de l’amor i el respecte als altres, cercant no ser-los una càrrega ni molestar-los ficant-nos-hi entremig. És a dir, treball i bona convivència.

I Jesús, a l’evangeli, anuncia la destrucció del temple i que hi haurà guerres i calamitats naturals abans de la fi, que encara trigarà a arribar. No ens hem de deixar seduir pels qui ens diguin que vénen en nom de Jesús anunciant que el temps és a prop, ni ens hem d’espantar. I parla també de la persecució que patiran els qui el segueixen, bona ocasió de donar testimoni. Fins i tot serem traïts per familiars i amics. I aquí ve una afirmació sorprenent de Jesús, que ens exigeix confiança absoluta en ell (la trobem també en una ocasió anterior del relat de Lluc: Lc 12, 11-12): no us prepareu la defensa, ja que us donaré saviesa i paraules, i no us podran contradir (Lc 21, 14-15). Serem odiats per causa del seu nom, però amb la perseverança salvarem la vida (Lc 21, 17 i 19). La justícia i la salvació de Déu per als qui temen el seu nom, nom de Jesús que ens pot comportar l’odi. Però per la confiança en la saviesa de l’Esperit i la perseverança, amb una vida quotidiana de treball i bona convivència, obtindrem la salvació.

Jordi Cors

12 de novembre de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor


Dilluns, 14

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat a les 8 del vespre a la Sinagoga del carrer de l'Avenir

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Ballet Coppélia de Leo Delibes, amb comentaris a càrrec del Sr. Joan Casanovas

Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Darrer dia de celebració del Any Sant de la Misericòrdia

11 de novembre de 2016

Visita a la Sinagoga de la Comunitat Israelita del carrer de l’Avenir

Dilluns dia 14 a les 8 del vespre farem tots junts una visita a la comunitat jueva veïna del carrer de l’Avenir, 24.

La Sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona és un centre religiós i cultural que va ser construït l'any 1954 per a servir a la comunitat jueva que residia aleshores a Barcelona. L'edifici de tres plantes és al carrer de l’Avenir i proporciona serveis als membres de la comunitat jueva i altres visitants.

El centre compta amb dues sinagogues, una sefardita i una altra asquenazita.

L'edifici també disposa d'una biblioteca i una sala de conferències.

En el decurs de la visita ens ensenyaran les seves dependències i ens explicaran com és el culte, les pregàries dels dissabtes i dies festius i les celebracions en les quals l’activitat principal és la lectura de la Torà, la qual cosa determina la disposició de l’espai i la resta d’elements.

Els interessats en assistir-hi ens podem trobar directament a la porta de l’edifici a l’hora convinguda. Tots hi som convidats i esperem que sigui una visita nombrosa.

10 de novembre de 2016

El cansament

D’ençà del Concili Vaticà II, del qual l’any passat vam celebrar els cinquanta anys de la seva cloenda, l’Església ha donat un tomb inqüestionable, i com va afirmar Sant Joan XXIII va significar un obrir finestres de bat a bat perquè entrés l’aire fresc.

Els laics que fins aleshores havíem estat relegats a la condició d’oients, de sobte vam adquirir un protagonisme que ens va fer partícips il·lusionats de tasques pastorals fins aleshores reservades als clergues. La incorporació ràpida i progressiva a les comunitats i a la vida de l’Església va significar per a molts de nosaltres un estímul vivificador de la fe, i l’esperança que tots hi vam posar va ser immensa. L’ànsia de renovació va córrer com la pólvora i no sense dificultats cadascú va anar trobant el seu lloc per fer allò que sabia i podia fer. La disponibilitat i el compromís van anar creixent paulatinament i no resultava massa difícil trobar el temps necessari per dedicar-s’hi. Van proliferar les reunions, cursets i assemblees en les quals lliurement es podien manifestar opinions i inquietuds.

A casa nostra els canvis polítics que van aparèixer més tard i que van eixamplar les llibertats del poble, van contribuir a fer més visible i comprensible el paper de l’Església en la societat. Tot semblava agafar una empenta i una dinàmica que ens havia de dur al millor dels mons possibles.

Al llarg d’aquests cinquanta anys hem d’admetre que d’aquella il·lusió inicial s’ha passat a un cert desencís, que a poc a poc ha conduït a un cansament en constatar la inutilitat de moltes de les propostes que s’han anat fent. No parlo del cansament físic que comporta el treball intens, em refereixo més aviat al cansament mental sensible a la gran quantitat d’obstacles que barren el pas a situacions que fa ja temps que haurien d’estar resoltes.

Cansament, sí, però de la societat en general, no només de l’Església. El bé comú i l’estat del benestar trontollen per la tossuderia de molts polítics i els seus partits corresponents per mantenir actituds incoherents davant de situacions flagrants que posen en evidència la manca de voluntat d’entendre’s; poso només com exemples, les guerres, els grans moviments de refugiats i desplaçats, la fam, l’escalfament del planeta amb el canvi climàtic que comporta, la pobresa creixent i la pobresa energètica d’entre un ampli ventall de tot allò que afecta al món en general i al nostre país en particular.

8 de novembre de 2016

Interpretació del Requiem de Mozart

El proper diumenge, dia 13 de novembre, a les 6 de la tarda, el Cor Contrapunto Vocale interpretarà la Missa de Requiem, de W. A. Mozart, amb l'acompanyament de l'Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic i un quartet de solistes vocals a l'església de la nostra parròquia. La direcció serà a càrrec de Josep Miquel Mindán.

No cal presentar aquesta obra, tan coneguda i tan inspirada, i especialment adequada per la proximitat del Dia dels Difunts. La seva preparació ha representat un gran esforç per al cor, i serà possible gràcies a la participació de músics professionals, motiu pel qual es cobrarà una entrada de 10 €, que es podrà adquirir des d'una hora abans.




6 de novembre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

I després de la mort, què?

Què passa després de la mort? Quanta gent ens fem avui aquesta pregunta? I com hi responem? Els saduceus ho tenien molt clar: “No hi ha vida després de la mort”. Amb aquesta seguretat tendeixen un parany a Jesús per deixar-lo en evidència.

Si com ells, saduceus, presentem la vida eterna com un calc d’aquesta vida terrena i desconeixem el Pare, ens semblarà que és una il·lusió creure que hi ha alguna cosa més, més enllà de la vida humana.

Segons ens deixen veure els evangelis, Jesús viu en l’Esperit, té experiència íntima del Pare, per això quan formula una resposta al pensament dels saduceus prescindeix de disquisicions casuístiques entorn de la mort, perquè Déu és VIDA, i tots estem en Déu .

Jesús en la seva pròpia naturalesa humana ha fet l’experiència de la vida en l’Esperit i en té certesa i convicció de ser habitat per Ell. Si com Jesús fem l’experiència de què som FILLS DE DÉU, la vida en l’Esperit no ens serà totalment desconeguda.

En aquet món vivim dins de les coordenades espai-temporals que són limitades, Jesús ens garanteix amb la seva vida i amb el seu ensenyament que dins d’aquesta limitació ens és possible fer l’experiència que l’Esperit de Déu habita en nosaltres. Qui fa aquesta experiència senzilla i a la vegada profunda descobreix que és immortal no per creença sinó per una vivència interior.

És propi de la vida humana casar-se i engendrar fills. La vida humana en si mateixa és una realitat temporal d’aprenentatge per prendre consciència lliurement que el nostre ésser va més enllà d’allò que és material. Per a Jesús era tan clara la seva filiació divina que tot el seu ensenyament gira entorn que experimentem constantment en la nostra vida humana la presència de l’Esperit. En aquesta ocasió cita Moisès, el qual és una autoritat per als saduceus i els mostra que Moisès donava ja testimoni que Déu és Déu de vius i no de morts.

Anomena Abraham, Isaac i Jacob i ens diu que Déu els té vius en el seu si. Tots els que vivim en l’Esperit estem per sempre vius en el si del Pare; tal vegada ens falta prendre consciència d’aquesta realitat.

Com fer l’experiència que vivim en Déu? Quines situacions ens seran favorables per fer-la? Com va fer Jesús l’experiència de viure en l’Esperit?

Esther Bochita

5 de novembre de 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es tractarà el tema: Els manuscrits de la Mar Morta

Reunió del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre. La reunió es farà a la Parròquia de la Bonanova

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

4 de novembre de 2016

Mitjans de comunicació: manipulacions i interessos

El proper dissabte dia 12 de novembre a les 11 hores tindrà lloc una sessió dels Debats a Sant ildefons que organitza l'Associació Cristianisme al Segle XXI, als locals de la nostra parròquia.

Sota el títol de "Mitjans de comunicació: manipulacions i interessos", els periodistes Oriol Domingo (responsable de www.avantguarda.cat i col·laborador de Foc Nou i El Pregó) i Àlex Masllorens (professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna i antic diputat al Parlament de Catalunya) mantindran una conversa.

1 de novembre de 2016

L'any de la Reforma

Per parlar de la Reforma, és indispensable referir-se al primer dels reformadors, Martí Luter. Per aquest motiu el Consell Pastoral hem decidit convidar a tota la comunitat a parlar-ne. I perquè fos més amè, fer-ho per mitjà d'una esplèndida pel·lícula: "Lutero", protagonitzada per Joseph Fiennes i dirigida per Enric Till.

Serà el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda als locals de la parròquia.

Ens ajudarà en el diàleg un historiador, Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història moderna de la UB.

I aprofitant les dates de Tots Sants, farem tot junts una castanyada.

Durant aquest any continuarem parlant de la Reforma. Avui només serà una introducció.

El mes d'octubre ha començat l'anomenat any de la Reforma, promoguda per Luter. Segons algunes fonts, el 31 d'octubre de 1517 Martí Luter fitxà 95 tesis en contra de les Indulgències en l'església de Tots Sants del castell de Wittenberg. Tot i que avui dia alguns historiadors posen en dubte que aquest fet realment es produís, aquesta data ha passat a la història com l'inici de la Reforma.

La Reforma protestant és un esdeveniment que va més enllà d'un assumpte purament religiós. Suposarà un canvi molt notable en la forma d'entendre el poder, en totes les seves vessants, polític i religiós, suscitarà tot un seguit d'estudis teològics i fomentarà una nova cultura que canviarà la vida religiosa d'Europa. Les discussions no seran només per temes religiosos, sinó que amb la Reforma sorgiran tot un seguit de baralles, les anomenades "guerres de religió", que caracteritzaran Europa durant els segles XVI i XVII.

La Reforma neix perquè troba un caldo de cultiu que la fa possible. Em sembla que seria simplista si es digués que tot es deu a una diferència de criteris entre frares sobre les indulgències.

Amb la Reforma hi ha un canvi d'època. El món medieval definitivament s'enfonsa per començar a néixer un nou període que és l'època Moderna. Com ha dit algun autor, al final del segle XV i començament del segle XVI, hom té la sensació d'acabament, ruïna, capgirament. L'art, els costums, l'economia, el dret, la ciència, tot estava en crisi, i sobretot es desitjava una renovació espiritual. El factor religiós no fou l'únic, però sí el decisiu.

Llegint els estudis que s'han fet sobre el moment de la Reforma hom no pot deixar de comparar aquells anys tan decisius, amb el que està succeint als nostres dies. Fou, com ara, un final d'etapa i el naixement d'una època nova. Segur que les dones i homes del segle XVI estaven tan perplexos enfront de tants canvis, com ho podem estar ara nosaltres, persones del segle XXI. Un món clau, i no se sap com serà el nou.

Alguns motius pel canvi foren la crisi d'una religiositat popular, més centrada en el temor que no pas en la confiança. La creixent crítica al Papat, ja molt desprestigiat desprès del Cisma d'Occident, i el descrèdit augmenta amb els papes renaixentistes (Alexandre VI, Juli II, Lleó X). La incultura de molts clergues rurals, molts d'ells només tenien rudimentaris coneixements de rúbriques i ni tant sols comprenien el llatí en que celebraven, la manca de creativitat en els estudis teològics, etc. Cal afegir-hi a tot això la crisi política que vivien molts països europeus, especialment Alemanya, i molt important tot el que suposà la invenció de la impremta.

30 d’octubre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Una nova mirada compassiva

Segurament tots plegats heu sentit, i vist, com darrerament està de moda parlar de compassió: en fòrums d’espiritualitat, en reunions i cursos sobre psicologia, quan es parla de conceptes de moda com el mindfulness, fins i tot en reunions científiques on es parla d’aquesta pràctica i el seu efecte sobre les persones. Només cal que poseu al Google el terme compassió en qualsevol llengua i veureu el nombre de resultats. És realment impressionant com un concepte essencialment espiritual, impregna els fòrums de moda de nou pensament, nova espiritualitat o qualsevol altre fòrum que es digui ‘nou’. Sembla talment que afegint l’adjectiu compassiu/va a qualsevol teràpia ja tenim arreglat el problema.

Si busquem què vol dir compassió al diccionari de l’IEC trobarem un significat precís: ‘sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri’. Sembla curiós com una societat com la nostra, individualista, on prima el mirar primer per un, tenir una carrera professional brillant o guanyar més diners, aquest concepte pot estar de moda. Potser sí que ens comencem a adonar tots plegats que hem de canviar i que no vivim sols al món, especialment tenint en compte les persones al nostre voltant que poden passar per situacions difícils o crítiques.

Crec que Jesús ens dóna un gran exemple de compassió en l’Evangeli d’avui, darrer diumenge d’octubre, l’Evangeli de Zaqueu. No podem dir que Zaqueu fos una persona que patís molt, segurament no des del punt de vista econòmic, però des del punt de vista ètic i personal? Zaqueu busca Jesús, el vol veure, potser perquè té curiositat o potser perquè veu en Jesús la paraula de veritat i amor que interiorment busca. I el fet que Jesús se li acosti el farà canviar amb alegria la seva forma de viure, anirà més enllà del que el seu propi cànon moral li aconsellaria donant la meitat dels seus béns als qui els hi havia pres.

Jesús ens ensenya que fins l’home més pervers i malvat es pot convertir amb l’amor de Déu. Jesús no menysprea ningú i la seva mirada compassiva, aquí sí, fa que ens adonem que podem ser millors, més generosos, més lliures, més conscients del sofriment. I d’aquí que la compassió per nosaltres mateixos i els altres sigui la força transformadora que Jesús proposa i Zaqueu accepta. Potser ens podem preguntar (nosaltres i la pròpia Església) si som realment compassius...

Lluís Sánchez Rissech

29 d’octubre de 2016

La setmana dia a dia

Dimarts, 1
Festa de Tots Sants

Dimecres, 2
Missa exequial a les 8 del vespre per celebrar la commemoració dels fidels difunts

Dissabte, 5
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 d’octubre de 2016

Missa exequial per a Tots els Fidels Difunts

El 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.

Nosaltres ens reunirem el proper dimecres, 2 de novembre, a les 8 del vespre per celebrar l’Eucaristia i pregarem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any i farem memòria dels vostres familiars.

Esperem la vostra assistència de record i pregària.

25 d’octubre de 2016

Gràcies

Vull començar aquest escrit agraint als meus lectors el fet de llegir-me. I ara vull explicar per què és tan important l’agraïment per a mi. Hi ha persones a qui els costa dir gràcies, i suposo que això és una mostra d’orgull. Trobo que costa poc ser agraït, i la persona que rep les gràcies se sent satisfeta perquè se li reconeix l’ajuda que ha donat. Sabem que hem d’actuar bé sense esperar les gràcies, però trobo que costa poc donar-les i proporciona benestar a la persona que ho rep, sempre que es faci de cor.

A mi cada any, per l’aniversari, m’agradava donar les gràcies als pares per haver-me donat la vida. Els vaig dedicar un escrit d’acció de gràcies a cadascun d’ells quan van traspassar, però m’agrada pensar que els ho vaig fer en vida també, que és el més important, malgrat que un record emotiu després del traspàs és bonic. I a partir d’aquí he anat agraint els favors que he rebut, que són moltíssims. És cert que la vida ens dóna cops, però no sempre són negatius, encara que siguin dolorosos, ja que ens ajuden a obrir els ulls, a despertar, a madurar, a prendre consciència... Tot serveix i no es perd res, però també rebem molts favors per part de moltes persones que es creuen en el nostre camí, i aleshores és quan hem de ser agraïts. Fins i tot he arribat a agrair mals moments que vénen d’altres persones i de la vida mateixa, que, malgrat la duresa i dificultat per entomar-los, han servit per fer-me créixer i corregir alguns defectes i mancances que no veia.

Com a creient que sóc, reconec que sovint baso la meva pregària en el fet de demanar el que em falta i penso que necessito, de manera que semblo més aviat una pidolaire. Tanmateix, quedo satisfeta quan em dedico a donar gràcies a Déu per tot el que tinc i he rebut i em centro, per tant, més en allò de què ja gaudeixo que no en el que em manca. Ara m’he acostumat a començar el dia agraint.

23 d’octubre de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

El fariseu i el publicà

Jesús fa camí cap a Jerusalem, aviat entrarà de nou al Temple. Per ell el Temple és casa d’oració. Lloc de trobada amb Déu. Reté en el seu record les moltes persones que ha vist pregant en els seus atris. S’indigna amb aquells que aprofiten el recinte sagrat per fer ostentació de si mateixos, s’entendreix amb el record d’aquells que ha vist, postrats a terra en un racó, demanant la misericòrdia divina. La paràbola s’inspira amb aquests records, és tan real com la vida mateixa.

Avui, els personatges serien diferents, però les seves actituds són les mateixes.

El fariseu d’avui, és aquell que va sempre amb el cap ben alt, segur de si mateix. No demana consell a ningú, per què? si ell ho sap tot, i va adoctrinant els altres. És un pare modèlic, un espòs fidel (encara que els de casa seva visquin afeixugats per la seva presència abassegadora, ja que ell està més preocupat per assegurar l'ordre que no pas per estimar). És un bon catòlic, complidor de totes les normes, i malparla d’aquells que no les tenen en compte. El diumenge va a missa. Cal donar exemple. Està cofoi quan els seus subordinats li fan la “pilota” tot dient-li, “tu sí que ets bo, m’agradaria ser com tu”.

El publicà és tot el contrari, fracassat, se sap perdedor. Incapaç de tirar endavant, potser el treball no li va bé, poc respectat per la família, els fills han marxat de casa, ofega les seves penes amb la beguda, el que el fa més irritable. Mil vegades ha fet el propòsit de refer la seva vida, mil vegades ha fallat. Un dia entra a l’església, es col•loca al final, li sembla que es troba en un lloc que li és estrany, i l’únic que sap dir és perdó i ajuda.

Sóc conscient que són dos estereotips exagerats. Cap de nosaltres no s'identifica ni amb l’un ni amb l'altre. Però el contrast ens pot fer adonar de com vivim la nostra pregària i la nostra relació amb Déu.

Si ho tenim tot, no demanaren mai res. Si ho sabem tot, no aprendrem mai res. La paràbola, entre altres coses, és una crida perquè tinguem el valor de mirar-nos al mirall i adonar-nos que no som tan bells, com ens podem creure. Això no és fàcil, ens costa adonar-nos de les nostres precarietats. Una vegada més els pobres, aquells que no tenen res, ens poden ajudar.

Josep m Jubany

22 d’octubre de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles (Domund)

Dilluns, 24
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Castanyada. S’hauran de portar les castanyes i els moniatos. El Casal posarà els panellets i el moscatell. Preu: 5€

Les infermeres del CAP Adrià vindran al Casal a vacunar de la grip a qui l’interessi, per evitar-vos els desplaçaments. També prendran la pressió arterial

Dissabte, 29

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 d’octubre de 2016

L’huracà Mattheus al seu pas per Haití

Un nou desastre natural s’ha acarnissat sobre aquest país. El Papa Francesc el passat diumenge després del res de l’Àngelus es va referir a les nombroses víctimes i a la devastació que ha deixat més de mil morts i ingents danys materials.

La solidaritat mundial i la particular de cadascun de nosaltres és del tot necessària per pal·liar els desperfectes, la manca d’aliments i d’aigua potable i lluitar contra l’epidèmia de còlera que s’hi ha afegit.