Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

La nostra vida personal no és un itinerari sense esculls, sense problemes... quants desitjos no acomplerts, quants projectes no realitzats... això suposa sovint fer renúncies i acceptar sovint situacions inesperades. Abraham havia rebut de Déu la promesa que tindria una descendència nombrosa i ara aquesta promesa sembla trencada. Moltes vegades la fidelitat és viscuda com un xoc entre dos amors i els xocs fan mal, com va ser el cas d’Abraham: és l’hora de la fe, aquí em teniu. Abraham és l’home pelegrí que s’ha fiat de Déu, la seva fidelitat li suposa la confirmació d’una gran descendència. Abraham serà considerat com el pare de la fe.

Fem una lectura cristològica d’aquest relat del gènesi i veiem la imatge de Jesús carregat amb la creu enfilant el calvari per consumar-hi el seu sacrifici. Sant Pau ho explica als cristians de Roma: ”Ell va entregar el seu propi Fill per nosaltres” i no el va plànyer, com no estaria disposat a donar-nos-ho tot juntament amb el seu fill.

L’Evangeli d’aquest segon diumenge sempre ens explica la transfiguració. Aquest any en l’Evangeli de Marc, el més antic de tots els evangelis, veiem quines conclusions en podem treure que ens puguin ajudar més enllà de la posada en escena d’aquest passatge. Jesús transfigurat enmig de Moisès representant la llei i d’Elies representant el profetisme, hi ha el detonant de la veu del Pare ”aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo”. La mateixa veu que es va sentir al Jordà en el baptisme de Jesús. M’agrada pensar que és la veu del Pare que va seguir Jesús.

Voldria insistir: escolteu-lo! Sovint tancats amb els nostres problemes passem pel costat de les persones sense gairebé ni veure-les, anem oblidant-nos de l’art d’escoltar. No oblidem que ser creient és viure escoltant Jesús. La veu del Pare es dirigia als apòstols, avui es dirigeix a nosaltres. Finalment les paraules de Pere, “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! "Una bona reflexió seria retrobar-nos amb el Senyor en la pregària, en el silenci, i seria una mala reflexió si això volgués dir un fugir de la realitat que ens envolta.

La fe cal que sigui viscuda baixant de la muntanya. La fidelitat a la seva paraula és la que ens donarà força per fer pressent la seva paraula entre els homes. La fidelitat a Déu no dispensa de la lluita. Jesús parla del regne de Déu en el món.

Lluís Saumell

24 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Curar ferides. La professora Núria Caum Aregay, Llicenciada en Teologia, ens parlarà de Reconcilieu-vos en Crist

Dimarts, 27
Casal Sant Ildefons: Cinema: “Qué ocurrió entre mi padre y tu madre?” amb Jack Lemmon i Juliet Mills

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 4
Dia d'Hispanoamèrica

22 de febrer de 2018

Conferències Quaresmals 2018 - Sessions de reflexió i de Diàleg Organitzen: Associació CIC i Comunitat de Sant Ildefons

Som cridats a curar ferides. No podem ser indiferents a les ferides del món, tampoc a les ferides de l’ànima. La nostra fe ha de ser un bàlsam per als qui pateixen i ha de ser capaç de pacificar el món i teixir ponts entre cultures, pobles i persones. L’església en la formulació del Papa Francesc, està cridada a ser un hospital de campanya enmig del món, una font per als qui estan assedegats i una llum d’esperança per als qui tenen el cor trencat. Som éssers ferits, però la ferida no és el nostre destí. Hem d’aprendre a conviure sense ferir-nos i a respectar-nos com a membres d’una mateixa comunitat fraternal.

Enguany hi haurà tres conferències a l’auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 els dies 26 de febrer - 5 i 19 de març a les 19,30 h.

26 de febrer
Reconcilieu-vos en Crist
Prof. Núria Caum Aregay. Llicenciada en Teologia

5 de març
Alliberar-se del ressentiment
Prof. Francesc Torralba. Filòsof i Teòleg

19 de març
Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats
Prof. Joan Torra. Rector de les parròquies de Torelló

20 de febrer de 2018

Quaresma: aprendre a parlar amb Déu

La quaresma és un temps que ens hauria de servir per preparar-nos a la festa i a la celebració de la mort/resurrecció de Jesús. Els textos i les pregàries, que articulen les celebracions dominicals durant aquest temps, ens parlen tot sovint de penitència, dejuni i oració, conceptes i paraules que apunten a actituds, disposicions i, fins i tot, determinades accions, que tots hauríem d’adoptar o fer, per tal que, arribat el moment de celebrar la festa central de la nostra fe, s’esdevingués la festa de la presència de l’acció definitivament salvadora que Déu ha fet per nosaltres i per tota la humanitat. Donat que Jesús es lliurà o va acceptar voluntàriament la mort, fa ja molts segles, potser ens ajudaria a aprofundir la nostra espiritualitat cristiana, meditar en aquesta presència i actualitat de la seva Pasqua.

La mort i la resurrecció de Jesús són el darrer acte de la seva missió a la terra. Són dos moments inseparables del mateix diàleg que Déu ha intentat tenir sempre amb els homes de bona voluntat, i que va entrar en la seva fase definitiva, quan Ell, Jesús, va néixer i es va fer home. L’aparició de Jesús entre els homes, el Nadal que tot just acabem de celebrar, ens descobreix que el nostre Déu és una Pare que té neguit per parlar amb els seus fills, els homes. Si de veritat creiem que Jesús és la Paraula de Déu, hem de creure també que Déu ens parla, encara avui, en la persona de Jesús.

Com qualsevol de nosaltres, Ell, a mesura que els anys passaven, va prendre consciència de què la vida, aquesta fantàstica aventura humana, ha d’afrontar la mort, un moment que Ell el va imaginar com un punt de la mateixa existència humana. Jesús pregava, dejunava, fou temptat pel mal, anunciava el què volia Déu per als homes, s’entretenia i parlava amb la gent que trobava, feia amics, va patir incomprensió, va ser perseguit i va assimilar també que havia de morir. S’adonà que Déu, el seu Pare, parlava dintre seu, perquè portés a terme un missatge de pau i de misericòrdia i, com que intuí que la seva vida seria curta, decidí enfocar-la de manera que tingués sentit, és a dir, que la mort no s’emportés tot al no res.

La vida de Jesús és la seva resposta al diàleg iniciat pel seu Pare amb ell i la seva mort és la seva darrera paraula en aquest diàleg. La resurrecció, la vida plena, la vida al costat de Déu, és el signe de l’acceptació del Pare de la vida i de la mort del seu Fill.

La seva fidelitat és el camí de la nostra salvació i això és el que fem present i celebrem a la festa de Pasqua. La Quaresma, doncs, ens hauria de fer descobrir que el diàleg, iniciat per Déu en la persona de Jesús, avui continua amb nosaltres.

Anton Ramon Sastre

18 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


“Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)


Comença la Quaresma amb aquestes paraules de l’Evangeli de Marc que són les mateixes que vàrem llegir fa poc en l’Evangeli del tercer diumenge de gener.

No val a badar, perquè aquí es condensa gairebé tot el missatge de Jesús, tot el que realment importa. I si la litúrgia ho repeteix dues vegades en tant poc temps de diferència és perquè estem davant d’un missatge molt important amb el qual Jesús proclama ja des del principi del seu magisteri tot el que després anirà explicant i ampliant al llarg de la seva vida pública.

Del què, del com i del quan, ara és moment de centrar-nos només en el “què”, el com i el quan queden relegats a un segon terme.

Què ens està dient Jesús amb aquestes paraules? Bàsicament que és Ell la Bona Nova en la qual hem de creure i que la nostra conversió no es pot ajornar perquè ha arribat l’hora, i per això a partir d’ara la seva missió s’abocarà a parlar del Regne de Déu, que és regne d’amor, de gratuïtat i de misericòrdia, conceptes només atribuïbles a la bondat de qui ens ha estimat i ens estima fins a l’extrem de donar la vida per nosaltres morint a la creu com un esclau. El contingut posterior de l’Evangeli no farà sinó desenvolupar tot allò que Jesús rep de l’Esperit Sant en el baptisme de Joan, de quaranta dies al desert i de les temptacions del diable.

La Paraula feta carn ha començat a parlar per complir la missió encomanada pel Pare i ja no tindrà aturador fins a la seva mort. I ho fa amb aquest missatge potent i contundent que ens interpel·la a tots i qüestiona la nostra existència.

Dir que ha arribat l’hora dóna una sensació d’immediatesa, que una part del poble jueu va interpretar d’aquesta manera; creien que la fi dels temps era a prop i no hi havia temps per perdre. Han passat dos mil anys i el món segueix on era, només una mica més vell i molt més poblat. Cal entendre, doncs, que del que ha arribat l’hora és de donar a conèixer el Regne de Déu i en conseqüència convertir-nos a la nova realitat que això implica.

¿Som prou conscients de què s’hi juga darrera de les paraules de Jesús, no solament de les que avui són objecte de reflexió, sinó que per extensió de les de tot l’Evangeli?

Pel do de la fe ho creiem, però ens cal, a més, una veritable conversió per ser dignes del gran regal que Déu fa a tota la humanitat a través del seu Fill Jesús.

Josep Maria Lari

17 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 20
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 24

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

13 de febrer de 2018

Fragment d'un discurs del Papa Francesc a l'Associació Internacional de Dret penal a Roma el 24 octubre 2014

Acerca de las condiciones de la prisión, los presos sin condena y los condenados sin juicio
Estas no son películas, vosotros lo sabéis bien. La prisión preventiva -cuando de forma abusiva procura un anticipo de la pena, previa a la condena, o como medida que se aplica ante la sospecha más o menos fundada de un delito cometido- constituye otra forma contemporánea de pena ilícita oculta, más allá de un barniz de legalidad.

Esta situación es particularmente grave en algunos países y regiones del mundo, donde el número de detenidos sin condena supera el 50 por ciento del total.

Este fenómeno contribuye al deterioro aún mayor de las condiciones de detención, situaciones que la construcción de nuevas cárceles no logra jamás resolver, desde el momento que cada nueva cárcel completa su capacidad ya antes de ser inaugurada. Además es causa de un uso indebido de destacamentos de policía y militares como lugares de detención.

La cuestión de los detenidos sin condena se debe afrontar con la debida cautela, desde el momento que se corre el riesgo de crear otro problema tan grave como el primero, si no peor: el de los reclusos sin juicio, condenados sin que se respeten las normas del proceso.

Las deplorables condiciones de detención que se verifican en diversas partes del planeta, constituyen a menudo un auténtico rasgo inhumano y degradante, muchas veces producto de las deficiencias del sistema penal, otras veces de la carencia de infraestructuras y de planificación, mientras que en no pocos casos no son más que el resultado del ejercicio arbitrario y despiadado del poder sobre las personas privadas de libertad.

11 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Si voleu em podeu purificar” (Mc 1,40)

Si el diumenge anterior consideràvem l’acció alliberadora de Jesús, avui considerem la integració d’un leprós.

Per què estem sempre promptes a excloure en lloc d’integrar? Aquell refrany de la poma podrida que ha de ser separada de les bones a fi que no les podreixi totes, no és de Jesús, ni és una paraula evangèlica. Però sí que és una bona lliçó l’evangeli que avui ens ocupa perquè ens ensenya a integrar com a creients i fer més madura la nostra fe, per l’experiència i el contacte amb Déu. La nostra fe no es mou per l’experiència palpable sinó per un conjunt de “clars obscurs” que van des del dubte fins a la ignorància i negligència, com enemics culpables del que molts pateixen. És un derrotisme o una ignorància religiosa d’una majoria.

La fe no consisteix en conèixer coses de Déu, és la voluntat personal de desenvolupar i il·lustrar dia a dia, hora a hora, any a any, el meu contacte amb Déu. Té com tres espais de diàleg que van units entre si: Déu, l’home i el món. El diàleg d’una fe madura amb Déu es realitza per l’oració, la meditació i per una revisió de vida; les relacions fraternes i els assumptes temporals entren en relació amb Déu.

No ens entestem en fer llistes, classificar persones o penjar etiquetes a ningú. Quan per més perfectes ens tenim més perill correm de separar en lloc d’integrar. Aquest “si voleu em podeu purificar” d’aquest leprós el trobo meravellós. És la súplica senzilla, humil d’un malalt que, sense preàmbuls, va al gra del que espera per la fe i no s’equivoca perquè la resposta és evident: “sí, ho vull, queda pur”, li diu Jesús.

Callar aquest favor no és possible per l’home que ha recuperat la salut. I segur que Jesús que es va compadir d’ell visqué contrariat pel no compliment d’aquest secret que li demanà, però no l’exclogué. Jesús, el Messies del nou Regne, mostrà el seu amor que mai no margina ningú i que és capaç de regenerar la persona i restablir-la a la dignitat que com a tal li pertoca. Sant Pau diu “en tot procuro d’adaptar-me a tots i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres ...”, més per meditar i seguir exemples del veritable amor de Crist.

Francesc Xavier de Dou

10 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 12

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Carnestoltes. Disfresses, truites i ball country

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

9 de febrer de 2018

Assemblea 12 de febrer

Aquest any "Justícia i Pau” de Barcelona celebra cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari hem cregut que seria bo conèixer de primera mà la feina que fa aquesta institució. Per aquest motiu hem convidat per l'assemblea d'aquest mes de febrer al Sr- Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona. Serà el proper dilluns 12 de febrer, a les 8 del vespre.

Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient.

Amb aquestes finalitats, Justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la incidència política sobre els poders públics, partits polítics, institucions socials i empreses privades, mitjançant activitats diverses, com campanyes públiques, informes, edició de publicacions, organització de congressos, conferències, seminaris, jornades, intervencions als mitjans de comunicació, etc.

Us hi esperem

Cordialment,


El Consell Pastoral

8 de febrer de 2018

Assemblea de la Comunitat del 8 de gener

Com ja hem anat informant, les assemblees d'aquest curs giren al voltant d'un mateix tema: "El paper de l'Església en el nostre temps". La primera assemblea d'aquest any 2018 fou dedicada a què fa l'església per ajudar a les dones que són víctimes del tràfic de persones. L'exposició anà a càrrec d’Encarna Jordan, religiosa adoratriu, i de Carolina Torrelló. Totes dues formen part de SICAR.cat, organització que depèn de les germanes adoratrius, que té com a objectiu l'atenció integral del tràfic de persones.

Recordeu que la col·lecta de la Nit de Nadal fou destinada a SICAR.cat .

Després d'agrair l'aportació que els feu la nostra comunitat, explicaren què és el tràfic de persones: una forma contemporània d'esclavitud. Es tracta de captar persones per utilitzar-les per la prostitució, l'esclavatge o el tràfic d'òrgans humans. Tres de cada quatre víctimes són dones o nens. SICAR.cat, atén especialment dones i nens que són utilitzats sobretot per al comerç sexual.

La majoria de les persones que són ateses per SICAR.cat són estrangeres, moltes de països subsaharians, encara que també n'hi ha de sudamericanes, de països de l'est, i en menor nombre d'autòctones. La majoria han estat captades per mitjà d'enganys. Els explotadors (normalment organitzats de forma mafiosa) els prometen, en el país d'origen, un treball remunerat aquí a casa nostra. Treball com feines de la llar, de cambreres, i fins i tot se'ls pot insinuar que hauran d'exercir la prostitució. Quan arriben al nostre país, són retingudes en llocs sòrdids, se'ls retira la documentació, i se'ls exigeix "un rendiment inhumà", única forma que puguin satisfer el deute que han contret en les despeses de viatge, i també pagar el seu sosteniment. Aquestes dones són obligades a treballar al carrer, o en clubs on s'exerceix la prostitució. És molt difícil que es puguin desfer d'aquestes màfies ja que són controlades permanentment, els impedeixin sortir, i també hi ha amenaces que si no "obeeixen" les seves famílies en rebran les conseqüències... les de cultura animista, se les amenaça amb el "vodú".

L'objectiu de SICAR.cat, és acollir les dones que han pogut escapar-se d'aquestes màfies. Algunes ho fan soles, mostrant molta valentia, moltes d'elles per haver estat rescatades per les forces de seguretat. A SICAR.cat troben acollida, habitatge, assessoria jurídica i molt especialment tractament per poder refer-se de totes les conseqüències psicològiques, que els ha originat la seva situació. Algunes d'elles tenen fills que cal escolaritzar i s’ha de fer el possible perquè tinguin un bon desenvolupament. A algunes d'elles se'ls facilita els recursos perquè puguin retornar al seu país.

Per fer-ho SICAR.cat compta amb una xarxa de pisos on s'allotgen. Són pisos que en cap cas es donarà publicitat d´on s'ubiquen, per raons de seguretat- i també sovint són traslladades a altres ciutats per dificultar que siguin trobades. SICAR.cat fa al mateix temps una feina per sensibilitzar a la societat d'aquest greu esclavatge que està molt a prop de nosaltres, i també de denúncia.

6 de febrer de 2018

Campanya 2018 de Mans Unides

El proper cap de setmana, dissabte 10 i diumenge 11 de febrer tindrà lloc la Campanya de Mans Unides d’enguany amb el lema: “Comparteix el què importa”, col·laborant solidàriament des d’aquí ajudem als pobles del Sud.

Els Arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim aquest any tres projectes que com cada any assolim en comú, dos per Amèrica Llatina: Bolívia i Hondures, i el tercer per Filipines:

- Enfortiment de sistemes de producció camperola en comunitats alt andines. Bolívia.
- Reforç d’un programa d’educació a distància per a joves de zones rurals- Fase II. Hondures.
- Gestió de recursos costaners, prevenció de desastres i disminució de la vulnerabilitat. Filipines.

La tasca que Mans Unides fa per pal·liar la fam en el món és ingent i confia amb la nostra col·laboració per poder dur a terme tots els projectes que realitza en països molt necessitats del tercer món.

4 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jesús va curar molts malalts de diverses malalties”

Veiem a l’Evangeli d’avui tres actituds de Jesús diferents però a la vegada enllaçades: per una banda, la guarició de la sogra de Pere i guarició col•lectiva acompanyada de l’expulsió de dimonis; per una altra, la pregària silenciosa; i per una l’altra, l’anada d’un lloc a l’altre predicant.

Tres actituds traspassables a nosaltres com a seguidors de Jesús.

Diu l’Evangeli que Jesús va curar molts malalts de moltes malalties. Sense entrar en si efectivament aquestes curacions eren de malalties pròpiament dites, és a dir de malalties del cos, seria agosarat per la meva part afirmar-ho o negar-ho.

És evident que la fe en Jesús no ens guareix de les malalties físiques i més evident és encara, que els cristians, pel fet de ser cristians, no podem guarir malalties físiques. La presència salvadora de Jesús no ha resolt els mals físics de la humanitat, però l’Evangeli de Marc ens ensenya que on hi ha Jesús hi ha amor a la vida, interès per l’esser humà, per la seva felicitat, per l’alliberament de tot mal.

Ens diu que li portaven els malalts i endimoniats i ell els curava de diverses malalties i no els deixava parlar perquè sabien qui era, és a dir, els infonia confiança, alleugeria el seu dolor. Aquesta actuació de Jesús davant el sofriment humà és exemple a seguir per nosaltres, que ens diem cristians.

És l’interès pel benestar dels altres, sobretot pels que sofreixen, pels que estan malalts, estar al seu costat, amb paciència, respecte, saber escoltar, acollir, comprendre, ajudar a pregar, a reconciliar-se amb si mateix, a viure en pau interior.

Així com Jesús es retirava a pregar, encara més nosaltres necessitem de la pregària. El treball del dia a dia i les contrarietats de què som víctimes, els temps difícils i convulsos que vivim, comporten que perdem forces i la millor manera per a recuperar-les és la pregària, el silenci, que ens ajudarà a descobrir allò que ens inquieta indegudament i allò que és vertaderament essencial i a voltes hem descuidat.

Així mateix, és tasca dels cristians difondre el missatge de Jesús, amb la nostra actuació però també amb la paraula, com diu Sant Pau a la primera Carta als cristians de Corint: “Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes!”
Maite Cura

3 de febrer de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 6

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 7

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 11
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món i Jornada Mundial del Malalt

1 de febrer de 2018

Memòria d’activitats de la Comunitat de l’any 2017

A la celebració de la Festa de Sant Ildefons amb l’Eucaristia concelebrada i presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell del passat dissabte 27 de gener, es va presentar la Memòria d’activitats de l’any passat, tal com venim fent cada any en aquesta data des del 2009.

Clicant aquí hi tens accés. També hi ha exemplars en paper a la nostra disposició a l’atri del temple.

30 de gener de 2018

Compartint el viatge, compartint la vida

Diumenge dia 14, l'Església celebrà la Jornada mundial del migrant i refugiat. Aquest diumenge passat, a la parròquia mare de Déu de la Salut de Badalona hi va haver un acte diocesà.

Us reproduïm l’article que Mn. Josep m Jubany, publicà aquell dia al Full Dominical de l’Arquebisbat de Barcelona amb motiu d'aquesta Jornada.

Compartint el viatge, compartint la vida


Cada dilluns, juntament amb un company, vaig al Centre d'internament d'estrangers, conegut popularment com CIE. La raó de a nostra visita és el de l'assistència religiosa, encara que la majoria dels que estan internats són de religió musulmana. La pregunta és: què hi fem? Doncs molt senzill, escoltar i acompanyar, facilitar-los que algun voluntari de MigraStudium els vagi a visitar. Si és possible ens posem en contacte amb les seves famílies. Escoltem històries de vides que totes elles tenen un component tràgic. Els internats es troben en el centre per una mateixa causa: no tenen papers. Tots, en un passat més o menys recent havien tingut un somni, una il·lusió, gaudir d'una vida digna que els era negada en el seu país d'origen. Tots han realitzat un viatge que tenia per meta arribar a Europa. S’imaginaven el vell continent com la terra promesa, on trobarien treball, allotjament, educació per als seus fills, etc. Els trobes en el CIE totalment vençuts, s'han gastat el que tenien o no tenien, molts han arriscat la vida fent travesses pel mar, estafats per màfies que els han cobrat quantitats de diners que superaven totes les seves possibilitats. Ara, tancats, van veient passar els dies, alguns encara mantenen un bri d'esperança, potser no els deportaran. El neguit davant de la incertesa és molt gran. Saben que hi ha un màxim de seixanta dies perquè el jutge decideixi.

En el CIE les hores van passant molt a poc a poc. Alguns es consolen pensant amb les seves famílies, d'altres ja fan plans per tornar una altra vegada en el cas que siguin expulsats. Davant d'aquesta realitat s'imposa una reflexió i unes preguntes: No som tots fills del mateix Déu? No tenen dret a tenir les mateixes esperances que tenim els homes i dones de l'anomenat Primer món? Nosaltres, com a seguidors de Jesús, no els hem d'estimar com a nosaltres mateixos? I com ens recordava el papa Francesc en el seu memorable viatge a l'Illa Lampedusa, Déu ens interrogarà a cadascun de nosaltres, com va fer a Caïm, tot preguntant-nos: On és el teu germà?

El Papa Francesc ens ha recordat que a Europa es trenquen ponts i es construeixen murs, i també que la solidaritat és una paraula que es vol treure del diccionari. Vergonya és el que hauríem de tenir tots davant del drama dels refugiats i migrants.

No podem restar insensibles davant de les notícies que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació. No podem restar impassibles quan se'ns informa que cada dia són més els que intenten entrar a casa nostra i són internats en edificis destinats a presó, i que països com Líbia (que per cert, ha cobrat de la Comunitat Europea per no deixar passar els refugiats) els venen com esclaus i molt més.

Aquest any el Papa, en el seu missatge amb motiu de la Jornada mundial del Migrant i del Refugiat, ens exhorta amb quatre verbs: Acollir, promoure, protegir, integrar. Nosaltres us proposem "compartir el viatge, compartir la vida". Tot un programa. Si som capaços de mirar als ulls els nostre germans migrats o refugiats, i adonar-nos del seu patiment. Segur que ho podrem fer.

Josep m Jubany
Delegat de pastoral social, Barcelona



<

29 de gener de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració tindrà lloc el diumenge 4 de febrer a les 12 del migdia.

El dissabte anterior dia 3 es reuniran a les 5 de la tarda els pares i padrins del infants que rebran el baptisme amb l'Equip de Baptismes per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la Secretaria de la Comunitat en hores de despatx.


28 de gener de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

La «Paraula de Déu» no és una «transcripció literal» del «dictat» de Déu. És, en primera instància, la paraula que els homes escrivim sobre ell, al llarg de la història, en la nostra cerca d'ell, en el nostre intent de trobar-lo. Inspirats per ell, sí, però l'escrivim nosaltres. I, és clar, la construïm amb els «materials» de què disposem: els nostres coneixements i conceptes, científics o no, sobre el cosmos i la física, sobre l'ésser humà, sobre les relacions de poder a la societat, en les condicions econòmiques de cada època, i amb les nostres necessitats, desitjos i emocions.

Això explica les imatges tan diferents que, sobre Déu, apareixen a la Bíblia. La que avui se’ns mostra en el Deuteronomi, ens recorda la d'un Senyor poderós al que cal témer, obeir i sotmetre'ns-hi, sota amenaça de mort. Ens recorda la figura d'un dictador. Però, l'Esperit de Jesús ens ha ensenyat a esbrinar i entendre que Déu no és així. Que diferent és morir per no haver obeït al dictador, executat per ell, o morir perquè ens apartem de la Llum i de l'Amor, i llavors, defallim i morim.

Tampoc Pau ens resulta convincent a molts creients d'avui. «Jo voldria que visquéssiu sense neguit». Quelcom metafòric pel fet de ser impossible. La vida, l'existència de tothom està plena de neguits. El neguit és essencial a la nostra condició humana, vulnerable, limitada, necessitada de compassió. L'important és com gestionem els neguits, com els transformem en ocasió de créixer. I la vida del no casat, del consagrat al Senyor, també està plena de neguits, igual que la del casat. «El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor».

Quines són les coses del Senyor? l'amor i la compassió. Totes les coses són del Senyor -també «les del món»-, si les fem amb amor i compassió, si estimem fondament, si el busquem sincerament. Casar-se o no casar-se pot ser, tant una cosa com l'altra, bona o dolenta. És una qüestió de crida interior. I la crida -deia Ignasi de Loyola- cal discernir-la.

La pau del cor és un senyal del Déu que la fa. I el seu Esperit ens fa adonar-nos-en quan ell ens parla. «La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat, i no com ho feien els mestres de la Llei» Captem de seguida quan alguna cosa és autèntica, és viva. I ens impacta pregonament. El secret és que Crist vivia en el Pare i el Pare en Ell. Deia el que vivia i sentia. Entenia perfectament què genera vida i què no. La Llei es subordinava a aquest fi.

Demanem que el seu Esperit ens guiï a fer-ho. Llavors tot es farà nou: «...Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat!»

Santiago Quijano


27 de gener de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera


Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Calçotada a La Floresta

Divendres, 2
Festa de la Candelera


Jornada de la Vida Consagrada

Dissabte, 3
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

24 de gener de 2018

Celebració de la Festivitat de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró

Com en altres anys per adaptar-nos a l’agenda del bisbe que presideix la celebració de l’Eucaristia, hem ajornat la celebració de la festa fins al dissabte dia 27. Tinguem un record per Mons. Sebastià Taltavull, ara bisbe de Mallorca, que durant tants anys ens ha acompanyat en aquesta festivitat amb un afecte molt especial per la nostra comunitat; la seva proximitat l’hem sentit i gaudit en cadascuna de les seves visites i des d’aquí li ho volem agrair amb tot el cor.

Ara és l’hora del relleu, enguany serà el recentment nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell qui ens ha volgut acompanyar en la nostra festa per presidir l’Eucaristia. Tindrem ocasió de conèixer-lo i saludar-lo.

Prèviament, al llarg de la tarda, hi haurà activitats conjuntes de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons; i a les 7 de la tarda hi haurà un concert del Cor Diaula, que també participarà amb els seus cants a l’Eucaristia posterior.

El Cor Diaula participa de la celebració de Sant Ildefons amb un concert
Fundat l’any 1991 en el si del Centre d’Educació Musical Diaula, progressivament ha anat incorporant nous cantaires amb l’interès comú de gaudir del fet de cantar amb un treball rigorós i disciplinat. Actualment consta de 32 membre.

La seva directora Blanca Martí, dirigeix a més del Cor Diaula, el cor femení Heurai la Coral Lonxe da Terra.

El cor ha col·laborat en molts actes de la ciutat i ha actuat en algunes de les seves sales més emblemàtiques: el Palau de la Música Catalana, l’Auditori, l’Auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, les esglésies del Pi i de Sant Just i Pastor, la cova del Drac i la Casa Elizalde. També ha actuat en diversos indrets de Catalunya i Europa, destacant la interpretació d’obres com el Magníficat de J. Rutter, El Gloria de Vivaldi, la Misa Criolla d’Ariel Ramírez i l’estrena de les Cantiones Sacrae de Johan Duijck.

22 de gener de 2018

El dimarts 23, celebrem la festa de Sant Ildefons, patró de la Comunitat

Per poder facilitar la participació de tots, comunitàriament ho celebrarem el dissabte dia 27 a les 8 del vespre amb una Eucaristia concelebrada, presidida per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona.

És costum a casa nostra, celebrar amb els familiars els sants de cadascun dels seus membres. Nosaltres formem part de la gran família de la comunitat de Sant Ildefons, i és obligat que també comunitàriament ho celebrem, i ho fem al voltant de l’altar de l’eucaristia. També serà l’oportunitat de conèixer a Mons. Antoni Vadell, des del setembre bisbe auxiliar de Barcelona.

Per als cristians, el patró, no és tant sols el nom pel que som coneguts. El patró és el sant que ens protegeix i intercedeix per nosaltres. La seva vida és i ha de ser per tots un exemple. Un dels signes de secularització dels nostres dies és que cada vegada més és perd el costum de celebrar els sants (tradició molt arrelada a casa nostra) i se substitueix per la celebració de l’aniversari del naixement. És una forma molt subtil de silenciar la importància del nom i del patró.

Ignoro les raons del perquè quan es va erigir la nostra comunitat, es va elegir el nom de Sant Ildefons. Sospito, encara que no en tinc la certesa, que fou una decisió del aleshores, bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego. Ell abans de ser bisbe de Barcelona havia estat bisbe auxiliar del Dr. Isidre Gomà, arquebisbe de Toledo. Ildefons fou un dels grans bisbes de la seu Toledana i voldria retre-li homenatge.

En efecte, Sant Ildefons va viure en el segle VII, en l’Espanya visigòtica, i fou un dels eclesiàstics més preeminents de la seva època. Coneixem la seva vida perquè un dels seus successors, Sant Julià, ens l’explicà, i sobretot coneixem molta de la seva obra escrita. Ell de jove va ingressar al monestir d’Agali, (prop de Toledo) d’on en fou abat. Com a abat participà en alguns del concilis de Toledo. Trobades molt importants en l’església visigòtica. En el 657 fou elegit bisbe de Toledo.

Sant Ildefons va destacar, sobretot, pels seus escrits, i per la seva defensa de la virginitat de la mare de Déu. Per a ell la virginitat de Maria era una manifestació de l’encarnació veritable de Déu enmig nostre. També té altres obres sobre el baptisme, i composà algunes pregàries litúrgiques. Conservem part de la correspondència que va mantenir amb Quirze, bisbe de Barcelona, aquest en les seves cartes manifestà la seva admiració i agraïment pel mestratge d’Ildefons.

La iconògrafia el representa rebent de Maria una casulla. Segons el seu biògraf, se li va aparèixer Maria asseguda a la seu del bisbe de Toledo, el va revestir amb una túnica. Maria diu que fa aquest gest com a reconeixement a la devoció que Ildefons li professa, i la Verge acabà amb aquestes paraules: “Et vesteixo ja des d’ara amb ornaments de glòria, perquè desprès, a les meves estances, puguis gaudir-ne amb tots els servents del meu fill”. Ildefons morí l’any 667; està enterrat a Zamora.

El dissabte vinent es realitzaran diferents activitats. No cal dir que l’acte més important és la celebració Eucarística a les 8 del vespre. Abans, a les 7 de la tarda, el cor Diaula ens oferirà un concert. També aquest cor participarà en els cants de la Missa.

Amb motiu d’aquesta festa, com cada any, publiquem una memòria d‘activitats de la nostra comunitat. La seva lectura és un motiu de donar gràcies a Déu pel que hem fet, i demanem el seu ajut per les nostres mancances.

El dia 27 tots hi som convocats. És una forma de visualitzar que és cert el nom en que ens agrada anomenar la nostra parròquia, comunitat de Sant Ildefons. Ser comunitat, significa formar part d’una família. Honorem, doncs, a Sant Ildefons.

Josep m Jubany

21 de gener de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

No badem: sabem on anem?

El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: “Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré”.

No hem de fugir de la presència de Déu. Déu es comunica constantment amb tots els homes a través dels mateixos homes. No podem fer oïdes sordes. Hem de treure'ns tot el que és superficial de sobre, el Senyor escolta els cors sincers. Tots hem de ser portadors de les paraules de salvació de Jesús.

Com hem de preparar-nos per cercar Déu, ens ho diu el Salm: “El qui té el cor sincer i les mans sense culpa”. I amb les mans plenes de bones obres.

Sant Pau ens diu: “Jo voldria que visquéssiu sense neguit”.

Les preocupacions que tenim per les coses d’aquest món les hem de tractar amb la mirada posada en el més enllà. En el nostre quefer diari ens ocupem, i fem bé, dels nostres fills, dels nostres néts, dels nostres pares, del veí que està sol, de l’amic que s’ha quedat sense feina. Dels més necessitats d’aquest món a través de Càrites, d’Intermón i de moltes altres ONGs que estan al servei dels més necessitats.

Aquests afers són els arbres potents que intenten pal·liar les grans diferències socials d’aquest món, on els més perjudicats són les persones més vulnerables. Enmig d’aquest bosc hem de trobar el camí sense neguits, sabent que Déu està sempre en nosaltres. Ens hi ajudarà l’Evangeli d’avui amb la crida que fa Jesús vora el llac de Galilea, si ens deixem veure per Jesús; si el nostre cor està obert a la seva paraula; si estem atents al que ens demana; si som capaços de deixar els nostres pensaments quadriculats amb les nostres certeses per posar-nos al costat de les persones més humils, més senzilles, més necessitades. Aquesta és la crida que ens fa avui Jesús per anar amb Ell.

Pere Rius

20 de gener de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Xerrada de la Sra. Maribel Pendás que ens parlarà de “La belleza de la mujer”

Dimecres, 24
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 27
Celebració de la Festa de Sant Ildefons amb activitats conjuntes de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i l'Esplai Sant Ildefons

Diumenge, 28

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

19 de gener de 2018

Pregar

Em diuen que no et parli, que ets només la llei abstracta d’un mecànic univers o la química secreta d’un cervell que no té ànima.

Em diuen que parlar-te és parlar sol amb mi mateix de desigs inassolibles, com en una antiga màgia.

Em diuen que m’enganyo.

Potser sí.

Potser sí que tot és fred i immensitat, un atzar cec que a les palpentes ens ha fet indiferent, sense sentit, i sord del tot a tota súplica.

Ben mirat, la pau del món no arriba mai, la fam perdura, la maldat no troba límits i la mort escapça els dies de qui més desitja viure, malgrat tant pregar.

Però callar m’agrada tant!:

buidar la ment, anar baixant molt lentament en el silenci del desig, foragitar tot el tumult habitual, i restar mut com una pedra.

I llavors sento un escalf, un fonament, un indici de sentit, un excés, en mi mateix, d’altra presència que la meva,

i un desig d’escoltar molt, com si morir no fos truncar, com si deixar fos adquirir, com si cedir fos afirmar, com si donar-se fos guanyar tot el triomf de la partida.

I llavors m’agrada unir la meva veu, obscurament, a tantes veus que han entonat, abans que jo, un cant semblant:

no sé si demanar però demano, per amor a la justícia, contra crims i crueltats,

no sé si celebrar però celebro, per amor a una alegria que mereix no ser callada,

no sé quines paraules podria fer servir i faig servir les que ja he dit quinze mil nits, que ja he cantat tres mil diumenges, que de petit van ensenyar-me.

No sempre la pregària és un cant ni una certesa: sovint és una cendra que conserva l’escalfor secreta d’un caliu.

No sempre la pregària m’arriba gaire endintre: sovint és rutinària, escèptica, cansada, feixuga de costums i desenganys.

Però prego cada dia, tot lligant un dia amb l’altre amb aquest fil de mots tenaços, de desigs perseverants, de fracassos superats, amb la inèrcia d’una llum que em va colpir per sempre i que m’acull encara.



David Jou - del llibre: Poemes de Nadal i de Setmana Santa

17 de gener de 2018

Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Com cada any del 18 al 25 de gener celebrarem la setmana de pregària organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.

14 de gener de 2018

Reflexions a la paraula de Déu

Parleu que el vostre servent us escolta

L’actitud que hem de tenir com a creients la troben en Samuel, en la primera lectura i en Andreu i Pere que s’interessen per saber on s’allotja Jesús. No és fàcil, avui, tenir disponibilitat per fer un seguiment compromès de la vida que Jesús elegí per mostrar el Regne de Déu a tots els seus contemporanis.

Samuel està sempre amatent i té una actitud de disponibilitat, la qual el durà durant la seva vida a servir Déu com a profeta. Joan descobreix Jesús i fa que Andreu i Pere el segueixin. Un seguiment de risc. No analitzen a fons, com faríem nosaltres, els inconvenients que els pot portar aquest seguiment. Volen veure on s’allotja. Segur que varen copsar que el viure fresc i gens encarcarat de Jesús, els conduiria vers la vida lliure. No varen avaluar si el seguiment els resultaria còmode o no. Van adonar-se que el mestre Jesús era un home que parlava amb autoritat i se´n varen anar amb ell a fer camí.

Hauríem de fer un esforç de revisió de la nostra vida tant personal com col·lectiva i veure si en la nostra història personal preval el càlcul i les seguretats, o bé estem en actitud de resposta a Déu. L’única manera de saber-ho és deixant-nos interpel·lar per l’Evangeli ara, avui i aquí.

Les institucions humanes, religioses o ciutadanes, tendeixen a crear estructures que limiten la frescor i llibertat del viure. Hem de ser prou clarividents i lliures per saber actuar d’acord amb l’estil de Jesús. No ens faci por fer-ho. La primera conversió ha d’iniciar-se en nosaltres mateixos. Fora un frau a la nostra consciència si no sabéssim ser autocrítics per tal de sortir de les rutines, comoditats i seguretats. Volem institucions de tota mena que es transformin, però nosaltres seguim actuant com sempre, sense pensar que la construcció del Regne, pel qual Jesús de Natzaret va lluitar aferrissadament, ha de començar per tots nosaltres.

Requerim, per poder-ho fer, saber llegir el nostre entorn. Per això ens cal actuar com Samuel i el seguiment sense condicions de Pere i Andreu.

Ignasi Garcia i Clavel


13 de gener de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Jornada Mundial de les Migracions

Dilluns, 15

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 16

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i El Missatge de Jesús. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

11 de gener de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 4 de febrer a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

8 de gener de 2018

Concert d’hivern de Contrapunto Vocale

La coral Contrapunto Vocale ens oferirà el proper diumenge dia 14 de gener, a les 6 de la tarda, un concert de Nadal molt especial: un viatge a un passat de sonoritats arcaiques ens farà reviure els esdeveniments que van ocórrer fa més de dos mil anys.

El viatge comença a la Itàlia dels segles XVI–XVII, amb Madrigals de Claudio Monteverdi, i segueix amb peces del Cançoner d'Uppsala (1556), totes elles de temàtica nadalenca: una mostra de com aquestes festes han despertat l'interès i l'admiració dels homes de tots els temps. Per acabar, no ens han volgut deixar sense alguna de les melodies més nostrades per a aquestes dates.

Esperem que gaudiu del concert i que us resulti una agradable clausura de les festes nadalenques.

7 de gener de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb el baptisme comença una nova etapa de Jesús. Ja queda lluny la infància, plena d’episodis premonitoris de la missió que ha vingut a complir. Queda enrere també la vida ordinària a Natzaret que tot just podem intuir per algunes referències.

El primer que fa Jesús és anar a buscar a Joan que anunciava la vinguda d’algú més poderós que ell que batejaria amb l’Esperit Sant. En rebre el baptisme d’aigua es produeix una manifestació divina. El cel s’esquinçà, així com s’esquinçarà la cortina del temple el Divendres Sant: s’obre la frontera entre el món diví i el món terrenal. Jesús n’és el responsable, atès que viu entre els homes ple de l’esperit diví.

La veu del cel rebel·la la identitat i la missió de Jesús al món. És el fill i ha de ser el servent del senyor, perquè la veu del cel evoca els cants del servent que els havíem trobat al llibre d’Isaïes. Ell serà, doncs, el qui prendrà damunt seu el pecat del món.

Preguem amb Jesús el Senyor i podem dir-li: Senyor vós que ens heu nodrit amb el do sagrat, feu que, havent escoltat amb fe el vostre fill unigènit puguem ser anomenats fills vostres i que de fet ho siguem.

Amb l’aigua del baptisme comencem a participar de la vida de Jesús. Vàrem sentir la veu del cel que proclamava el fill estimat i servent ben unit al Pare i lliurat del tot a la humanitat.

Senyor sovint em trobo barrinant què fer amb la meva vida, com puc defugir els problemes i assegurar-me una existència còmode i plaent.

Que recordi sempre que m’has fet el teu fill i que lluny de tu no trobaré res de bo, m’has fet per als altres i només servint-te trobaré el sentit de la meva vida.

Mireia Galobart