Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El millor company per fer camí

En la Pentecosta Déu aboca el seu Esperit als homes, perquè tots -tots- siguem profetes. Tots, amb la nostra paraula i amb el nostre servei, podem donar a conèixer el que Jesús va ensenyar: ESTIMAR, que vol dir posar-se al servei dels altres.

"Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi", diu el Salm. Que siguem la mà de Déu aquí a la Terra per trobar refugi a tots els desplaçats per les guerres i per l' egoisme de les nacions. Que no sigui en va que "casa meva és casa teva". Confiem plenament en Déu: Ell ens traça el camí que hem de seguir, i som nosaltres els que decidim seguir-lo. Tinguem sempre present Déu en tots els canvis de ruta de la nostra vida.

Posem en tot moment la Fe i l'esperança en Déu. Hem de viure en aquest món tenint a Jesús com el far que ens assenyala el camí cap a Déu. Un camí que ha d'estar ple de les bones obres que hem d'anar fent cada dia amb la nostra manera de viure, com ho feia Ell. Amb el nostre servei desinteressat cap els altres, amb la nostra hospitalitat. Nosaltres hem de ser com les pilastres reflectants de les carreteres i assenyalar el camí dels que ens succeeixen.

En el camí de Emmaús, Jesús va veure dos dels seus deixebles, s'hi va acostar i es va posar a caminar amb ells, però ells no el van reconèixer. El Messies que esperaven havia d'alliberar Israel dels seus opressors, i ells no el van reconèixer perquè no havien entès res. Creien que tot havia estat un fracàs.

Però Jesús els fa un repàs de la seva autèntica missió: el Messies obre el projecte de Déu guardat per Israel, que ja era per a tota la Humanitat. Havien tergiversat les Escriptures, però ara el projecte ja s'està executant i comprèn la salvació de tota la Humanitat. I Jesús es dóna a conèixer amb la fracció del pa, amb el COMPARTIR, que és la clau que uneix totes les persones.

Pere Rius

29 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: Pel·lícula musical molt vistosa amb fragments de ballet i òpera

Reunió del Grup de Reflexió bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 7
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

28 d’abril de 2017

III Fòrum Fragmenta: Trobada entre autors i lectors amb moltes activitats per petits i grans, i un concert amb pastís per celebrar el 10è aniversari de Fragmenta.

El dissabte 20 del proper mes de maig la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, a Barcelona, acollirà el tercer Fòrum Fragmenta. Un espai que posa en contacte els lectors amb els autors de Fragmenta Editorial i que aquesta vegada coincideix amb la celebració dels deu anys de vida del segell. Per assistir-hi cal omplir un formulari d'inscripció que podeu trobar al web: www.fragmenta.cat, i enviar-lo tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, abans del 14 de maig.

Hi intervindran: Jordi Amenós, Xavier Melloni, Albert Cortina, Miquel-Àngel Serra, Jordi Pigem, Joan-Carles Mèlich, Ramon M. Nogués, Pere Lluís Font, Lluís Duch, Dolors Bramon, Halil Bárcena, Dídac P. Lagarriga, Inês Castel-Branco, Laia de Ahumada, Josep Cobo, Marta Millà i Tina Vallès.

En el decurs del fòrum hi haurà activitats dirigides per a infants de 3 a 12 anys, mentre els pares participen en una altra activitat per a adults. Després de la cloenda institucional, se celebrarà un concert de Lídia Pujol, acompanyada a la guitarra per Guillermo Rizzotto.

El 2007 cinc llibres de Fragmenta van arribar per primer cop a les llibreries. La nova editorial buscava oferir als lectors llibres clàssics i d'assaig en l'àmbit de la recerca espiritual. Una recerca que entenen "en un sentit molt ampli i rigorosament independent".

Al llarg d'aquests deu anys el projecte ha anat augmentant en amplitud i ambició. Van començar publicant només en català: ara ho fan en català, en castellà i en portuguès. Van començar publicant llibres sobre l'àmbit religiós en exclusiva: posteriorment l'editorial s'ha anat obrint a disciplines afins com la filosofia, i la literatura. Van començar adreçant-se exclusivament a un públic adult: ara compten també amb una col·lecció d'àlbums il·lustrats adreçada als infants.

Els editors, Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco, asseguren que la motivació de fons, però, no ha canviat: "Volem fer un servei a totes les persones, grans i petites, que es fan preguntes". Així mateix consideren que "els llibres de Fragmenta no tenen la pretensió de voler donar resposta a les preguntes, sinó la humilitat de voler acompanyar el lector en les seves indagacions" i que "no es tracta de donar respostes tancades, sinó d'ajudar a fer-se les preguntes adequades i de proporcionar instruments per aprofundir-hi".

L’any 2012 es va celebrar el primer Fòrum Fragmenta amb motiu del cinquè aniversari de l'editorial.

27 d’abril de 2017

Resar al metro

A continuació reproduim l'article de Jordi Graupera publicat al diari Ara el passat Dijous Sant.


Potser la principal carència del nostre sistema cultural és la incapacitat de fer-se càrrec d’aquest espai íntim de llibertat i creença


El meu metro arriba al centre de Manhattan a l’hora justa per als que entren a treballar a les set del matí. És una hora ideal per veure els que munten l’escenari. Hi ha conserges que duen els pantalons de l’uniforme ja posats, homes que duen bosses d’eines, policies de trànsit amb la camisa blava sota la jaqueta i moltes dones: algunes, les més joves, amb peces de roba corporativa de cadena de restaurant, d’altres repassant apunts del que dedueixo que són exàmens interns d’empreses de serveis sanitaris dissenyats per formar el personal auxiliar, i encara un grup més nombrós que no sé què fan exactament però són una mica més grans i tenen dur el tou dels dits. A mesura que el metro s’acosta a Manhattan, hi va pujant el personal administratiu, que es deu poder pagar un pis més a prop de la feina. No hi ha pràcticament turistes, ni criatures hip, ni estudiants universitaris, i si hi ha algun aspirant a model o actor és perquè duu una maleta. Potser ja marxa. Tampoc no hi ha pidolaires, ni músics ambulants, ni saltimbanquis d’aquells que fan el trapezista amb les barres metàl·liques del vagó a canvi d’uns dòlars.

Cada dia, al vagó, hi ha deu o dotze persones que llegeixen la Bíblia, o l’Alcorà, o llibres de pregàries, o vides de sants. Ni tan sols la recent extensió de la cobertura telefònica els ha fet perdre la fe: he vist una dona mussitar pregàries islàmiques que llegia d’un grup de WhatsApp que n’hi envia una cada dia. Són pregàries -em diu- que demanen salut, feina i mirar de ser bo amb els altres. Les aplicacions amb el text sagrat del dia també proliferen. Dijous al matí, al meu costat, s’hi asseia una dona de la meva edat que llegia una revista cristiana baptista, i l’anava subratllant, i cada cop que apareixia una referència a l’Evangeli (Joan, 11:25, “La resurrecció i la vida...”), encenia el telèfon i obria una aplicació amb la Bíblia que li permetia navegar-hi i trobar els versicles ràpidament i llegir el context del vers citat. Aleshores anotava alguna cosa al marge de la revista.

A mi, que soc cristià i que, alhora, la pregària que faig més freqüentment és una pregunta sobre el silenci, la solitud i el dubte, tot això m’omple d’esperança. És la litúrgia, que de jove em semblava hipòcrita i buida, la que de mica en mica ha anat convertint-se en font d’equilibri i amor. Quan vaig arribar als EUA, les poques vegades que aconseguia arrossegar-me a una missa en sortia decebut i angoixat. Els capellans eren de mena carbassera, feien sermons per als meus veïns de classe treballadora manual, els trobava poc sofisticats intel·lectualment en contrast amb els capellans que jo havia escoltat a l’adolescència, doctors en teologia, o amb els textos que he fet servir tantes vegades contra l’estultícia d’alguns ateus. Només em quedava la litúrgia, l’acte repetit de manera igual arreu del món, après com un automatisme. Allò que abans em semblava la carcassa buida d’una fe que només podia ser genuïna si era espontània, ara de mica en mica se m’ha anat revelant com una distensió de l’ànima, que l’obre a records i fa emergir de les profunditats de la meva creença l’escalfor d’un foc que creia apagat.

25 d’abril de 2017

Homilia de Mn. Josep Maria Jubany de l’Eucaristia de la Vetlla de Pasqua

Amics, amigues,

El missatge d'aquesta Vetlla és molt clar: L'àngel del Senyor digué a les dones: "No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d'entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit"

Aquest és el gran anunci. Jesús viu. La mort ha estat vençuda. Les tenebres han desaparegut. L'amor és més fort que la mort. Quan tot semblava perdut, i que la vida de Jesús havia quedat enterrada en un sepulcre -sepulcre que l'evangelista Mateu ens indica que havia estat segellat i custodiat amb una guàrdia perquè ningú no el pogués obrir- quan tot semblava que havia tornant a la normalitat desprès que fos eliminat aquell que pertorbava l'ordre públic, menjava amb pecadors, era amic de les dones de mala vida, guaria en dissabte..., el matí del diumenge s'apareix viu a unes dones i els diu: «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran.»

Avui, amb tota l'Església ho estem celebrant, perquè com ens recorda el papa Francesc en la seva exhortació Evangelii Gaudium , la Resurrecció no és una cosa del passat, comporta una força de vida que ha penetrat el món.

No és el moment ara, d'explicar com i de quina manera va tenir lloc la Resurrecció. En aquesta nit el que estem convidats a fer és, com farem dintre de breus moments, professar la nostra fe en la Resurrecció. Creure en Jesús Ressuscitat significa viure d'una manera nova. Si creiem que hem ressuscitat en Crist, hem de viure com a ressuscitats.

En l'Evangeli d'avui trobem algunes pistes del que significa viure com ressuscitats:

24 d’abril de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 de maig.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.


23 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor meu i Déu meu

Temps de Pasqua, temps per pensar en el sentit definitiu del viure humà, la felicitat i la vida plena més enllà del temps i l’espai. Gran Misteri que creiem amb timidesa i amb una certesa que no té res a veure amb les certeses concretes, tangibles, que fem servir habitualment en el món real que ens ha tocat viure. No és fàcil, amb la fe feble que molts de nosaltres vivim, acceptar aquesta veritat tan difícil d’entendre. Tanmateix sentim una atracció per la felicitat i el benestar molt gran en la nostra vida diària, però desitgem la Vida i la Felicitat definitives.

La clau està en Jesús que els deixebles experimentaren ressuscitat. Abans d’arribar al terme definitiu hem de seguir l’estil de vida que ens marca Jesús, procurant ser feliços, ja ara i aquí, estimant i respectant la vida i el món, sobretot tenint molt present les dones i els homes concrets. Però de respecte, estimació i servei no sempre n’anem sobrers. Per això no hem de perdre de vista que Jesús és camí, veritat i vida.

Els textos bíblics d’avui són molt il·lustratius. En els Actes dels Apòstols hi ha referències de com vivien les primeres comunitats cristianes. Avui segurament no podríem mantenir les maneres i formes del temps dels apòstols, però sí que les actituds i compromisos que els cristians hauríem de tenir pel nostre món haurien d’estar en relació directe amb l’esperit dels primers seguidors de Jesús. La nostra casa global hauria de ser respectada. El sofriment hauria de ser pal·liat i a poder ser eradicat, les guerres haurien d’extingir-se. Els que passen necessitat, la majoria de la Humanitat, haurien de ser atesos.

Voldria cloure aquest breu comentari amb una reflexió sobre l’Evangeli de Joan. Molts en reconeixem com Tomàs, creients però amb dubtes. Sort que Jesús ens anomena ...feliços els qui creuran sense haver vist... La confessió de fe de Tomàs és contundent ...Senyor meu i Déu meu... Hi ha moltes persones que durant la Consagració en l’Eucaristia repeteixen la confessió de fe de Tomàs, “Senyor meu i Déu meu “. És un reconeixement davant l’evidència de la presència de Jesús. Hem de saber descobrir les PRESÈNCIES de Jesús en el món, tal com se’ns comentava en l’homilia d’aquest dijous sant. Que el poder de Déu, com llegim a la Primera Carta de Sant Pere, ens guardi fins que obtinguem la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Que Sant Jordi ens hi ajudi.

Ignasi Garcia i Clavel

22 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 24
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 25

Casal Sant Ildefons: Celebració de les festes patronals de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Tarda de llibres, poesia, roses i coques

Dimecres, 26
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 29

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Celebrem Sant Jordi i dijous la Mare de Déu de Montserrat

Dins d’una mateixa setmana celebrem litúrgicament els dos patrons de Catalunya -Sant Jordi ajornat a dilluns perquè preval la celebració del diumenge de Pasqua- . Com cada any Barcelona s’omplirà de roses i llibres, i en ser diumenge la festa serà encara més reeixida.

Confiem en els nostres patrons, demanem la seva intercessió pel bé del nostre país i com sempre pregarem per totes les institucions, pels nostres governants i per la nostra Església i pel seu cap el Papa Francesc que té paraules de denúncia, però també d’esperança. Demanarem pels malalts, pels qui sofreixen, pels qui no tenen treball ni possibilitats de tenir-ne, per la fam del món, per les víctimes de totes les violències, pels refugiats, pels privats de llibertat, pels que viuen en opressió i esclavatge, pels nostres germans cristians assassinats arreu pel sol fet de ser-ho, pel nostre món i per la nostra Europa que actualment sembla haver perdut el nord en molts aspectes però sobretot en el tema dels refugiats.

I també pregarem d’una manera especial per Catalunya, el nostre estimat país, situat avui en una cruïlla qualificada per molts d’històrica de resultat encara incert, que es troba a les portes de poder complir un anhel llargament esperat i ple de dificultats.

Els pròxims mesos seran decisius pel nostre futur. Un senzill referèndum que encara avui no sabem si l’Estat espanyol acceptarà, hauria de deixar les coses clares per més que de moment només hi ha voluntats enfrontades.

Mai com aquest any necessitem la seva protecció i de tot cor els la demanem.

21 d’abril de 2017

La catequesi de Pasqua per adults que dirigeix Anton Ramon Sastre

Aquest any, la catequesi sobre el temps pasqual la tindrem els dimarts 9, 16, 23 i 30 de maig.

El dimarts 23 és el que precedeix al Diumenge de l’Ascensió, i el dimarts 30, és el d’abans del Diumenge de Pentecosta.

Ho anunciem amb temps per poder reservar els dies en les nostres agendes.

19 d’abril de 2017

Tercer trimestre, recta final del curs en Temps de Pasqua

Un any més la celebració de la Pasqua acompanya el nostre camí cap a la fi de curs i la cloenda de totes les nostres activitats pastorals presidides fonamentalment per les celebracions sagramentals, de les quals en participa tota la comunitat en les diferents franges d’edat.

Al llarg de les properes setmanes els infants de la nostra catequesi s’acostaran per primera vegada a la taula del Senyor i participaran de la comunió.

Els nois i noies que acabaran el segon cicle de la Catequesi d’infants rebran el sagrament de la Confirmació el mes de maig.

Els més petitons, els qui encara no tenen consciència però que estan emparats per la consciència dels seus pares i padrins i de la comunitat que els acull, rebran el Do de la fe en la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme el diumenge 7 de maig.

I els més grans de tots que ho desitgin i els malalts que ho sol·licitin, podran participar en la Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels Malalts.

Finalment, la reunió de l’Assemblea extraordinària del mes de maig, la renovació dels membres del Consell Pastoral i els actes de cloenda de la Catequesi i dels diferents grups que tenen una reunió mensual, segellaran la fi de les activitats d’aquest curs.

Viure la Pasqua en el marc d’aquestes celebracions marca la nostra voluntat de caminar vers tot allò que Jesús vol i espera de nosaltres, que siguem capaços de dur el nostre amor prop de tots aquells que més ho necessiten, fent així realitat el seu darrer missatge: “Estimeu-vos uns als altres como jo us he estimat”.

18 d’abril de 2017

La Pasqua de Crist és la nostra Pasqua

La Pasqua de Crist transcendeix la història personal de Jesús de Nazaret, perquè en aquell fet històric, en la mort i resurrecció de Jesús, el Crist, se’ns mostra de manera total i definitiva l’amor que Déu té a tots els homes i dones de tots els temps. Per això, la Pasqua de Crist, a més de ser un fet personal i únic, és el fet original, el fet bàsic, el fet que fonamenta una nova situació de la Humanitat, el fet que parteix la història i marca un abans i un després.

Per a nosaltres cristians, aquest temps pasqual representa la profunda realitat del nostre temps, perquè és l’últim de tots els temps, és el temps escatològic, és el temps de consolidació del Regne, és el temps que se’ns ha donat, ja que no en tindrem més de temps. La reflexió de la comunitat cristiana ha de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que li toca viure qualifica històricament la seva fe: el temps en el qual ens toca viure ara, el present, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un temps futur. Per aquest motiu hem d’aprendre a valorar el nostre temps, no el podem malmetre, l’hem de saber dimensionar: l’avui és un temps de gràcia. Si hem heretat l’Esperit de Crist, hem de ser els seus còmplices per continuar construint el Regne de Déu, ara i aquí.

Però el temps de Pasqua és també un temps especialment significatiu de l’any litúrgic. El temps de Pasqua és el temps en què la comunitat cristiana fa especial memòria i celebra joiosa la presència del Misteri de Crist enmig nostre. Aquesta és una expressió molt freqüent a les pregàries litúrgiques. “Celebrar el Misteri” o “celebrar els misteris” vol dir que, quan nosaltres ens reunim per fer el memorial de la Pasqua, no solament recordem un fet històric, original i irrepetible, sinó que, a més a més, amb la nostra acció de gràcies (litúrgia) tornem a fer present d’una manera nova (sagramental) la mort i la resurrecció de Crist, que, ara i aquí, continua transformant l’Església i el món sencer. Celebrar la Pasqua de Crist, doncs, és la nostra festa, perquè nosaltres sabem que l’amor de Déu s’ha manifestat a tota la Humanitat.

Desprès de la seva mort, Jesús ressuscità i es va aparèixer als seus amics: “No tingueu por. Sóc jo”. La seva presència continua sent la nostra salvació.

Anton Ramon Sastre

16 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La litúrgia de la Setmana Santa ha estat molt rica i l’hem viscuda molt intensament, però avui és la culminació i el dia més important d’aquestes festes.

La vigília Pasqual ha estat un recorregut de la creació, que esdevé en Jesús el primigeni de la nova humanitat rescatada del pecat i de la mort. Tot seguit s’obren les fonts del baptisme per a tots els qui havent rebut la bona notícia i acollint la fe en el Déu que Jesús ens ha revelat, som cridats a entrar en el nou poble de Déu que és l’Església.

Déu va salvar el seu poble, i com que darrerament ens ha enviat el seu fill per redimir-nos, demanem que Déu nostre Senyor porti plenament a terme aquesta obra pasqual de salvació que és la redempció dels homes.

L’Evangeli del diumenge ens descobreix el Jesús ressuscitat “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. On han posat el goig de viure i la confiança en la humanitat?... on per a l’esperança en un món millor?... on són la justícia i la pau?

“No hi és aquí, ha ressuscitat com ho havia predit”. Encara no l’hem vist però sentim el pas de la nostàlgia a la il·lusió, de la por al coratge.

“Anirà davant vostre a Galilea. Allà el veureu”.

Si la vida quotidiana, els ambients de la família, la feina, el veïnat, la residència, la parròquia, resplendeixen amb una llum nova, vibrem amb una harmonia més motivadora i aclaridora... Intuïm la vostra presència i ens convidem els uns als altres a abraçar-vos en el pobre, en l’emigrant i a retrobar-vos en aquestes comunitats.

Déu que sempre feu créixer la nostra església, concediu als vostres fidels de viure d’acord amb les exigències del baptisme i amb les ensenyances dels apòstols.
Jesús amb la seva resurrecció vol dir-nos que ens ha alliberat del pecat i ens concedeix el do i la il·lusió de la vida eterna.

La paraula del Senyor és sincera i ens motiva a viure amb fe i esperança la resurrecció de Crist.

Mireia Galobart

9 d’abril de 2017

Setmana Santa

Avui, Diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa. Durant aquesta setmana commemorarem la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. El nucli central de la nostra fe. Com ja he fet altres anys, us proposo de forma senzilla algunes reflexions sobre aquests dies.

Diumenge de Rams
Jesús muntat sobre un ase, signe d’humilitat, entra a Jerusalem. Els infants l’aclamen, el poble senzill s’entusiasma, les autoritats li recriminen el gest. Avui, els infants amb els palmons ens recorden aquella entrada.

Preguem


Jesús, Vós vàreu manifestar que cap Profeta mor fora de Jerusalem. El vostre camí arriba al seu terme. Concediu-nos un cor d’infant i una ment lúcida, perquè sapiguem donar-vos estada entre nosaltres i us reconeguem com el Fill de David, el Messies.

Dilluns, Dimarts i Dimecres Sants
El poder de les tenebres avança, volent apagar la llum del qui és la Llum del món. Durant aquests dies Jesús predica al Temple. Les seves paraules i gestos proclamen la Veritat, la veritat de Déu.

Preguem


Jesús, Vós sabeu de les nostres febleses i mediocritats, Vós que perdoneu els nostres pecats, tingueu misericòrdia de nosaltres, i doneu-nos el vostre Esperit, perquè no tanquem les nostres oïdes al vostre missatge.

Dijous Sant

Commemoració de la Cena del Senyor . Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Dia de l’Amor, Jesús renta els peus als seus deixebles. Institució de l’Eucaristia: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres” “Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang”. Traïció de Judes.

Preguem

Jesús, feu que sapiguem reconèixer tot el que Vós avui ens doneu. Que tinguem sentiments d’agraïment i que amb sinceritat us diguem gràcies. Vetlleu per la vostra Església, perquè fidel al vostre gest, sigui servidora, i es purifiqui de tota traïció.

Divendres Sant
“Tot s'ha complert... Llavors inclinà el cap i expirà”. Mort ignominiosa. Moment de la tenebra. El Just és ajusticiat. Avui tot el dia és presidit per la Creu.

Preguem

Senyor, davant de la Creu no tinc paraules, tot és silenci. Davant la Creu, Senyor sóc aquí. Feu que sàpiga prendre la meva creu.

Dissabte Sant
El nuvi ens ha estat pres. Maria i les dones ploren. La Ciutat de Jerusalem celebra la festa de la Pasqua jueva. L’ajusticiament de Jesús és una notícia més. Per a molts la vida continua.

Preguem

Avui, Senyor, feu que no oblidem els nostres germans d’arreu del món que ploren sense consol, pels sofriments infligits pels poderosos.

Diumenge de Pasqua

El sepulcre buit. La mort ha estat vençuda. El Déu de Jesucrist és el Déu d’esperança.

AL·LELUIA, AL·LELUIA, AL·LELUIA

Josep m Jubany

8 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Diumenge de Rams

Avui, les lectures comencen amb un fragment del Servent de Déu d’Isaïes. És un dels textos més fascinants i escruixidors de la Bíblia. La destrucció sistemàtica d’un home fidel, recte i desvalgut per part dels que creuen ser guardians de l’ordre i de la veritat no pot deixar indiferent a ningú.

El salm 21 -“m’envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors”- rebla el clau. El tema central de les lectures és, però i com cada any, el de la Passió. Avui toca la grandiosa passió segons sant Mateu, glossada com mai per la música de Johann Sebastian Bach.

Segur que molts de nosaltres n’hem sentit o en sentirem fragments aquests dies, pel gaudi de l’esperit, sí, però, també, per la meditació i per la pregària. Encara que escoltada mil vegades, la narració de la Passió sempre ens colpeix. I ho fa perquè ens és molt propera.

La Passió retrata l’agressió que sofreix una persona innocent pel fet d’haver-se enfrontat a unes estructures socials, a uns poders, que no són més que eines de submissió i d’enriquiment per part dels qui els vigilen i els ostenten. Al Món Antic, potser pensem que tot això estava tan arrelat que era impossible de superar. Han passat molts segles, molts. Hi ha hagut aldarulls i revolucions, el poble ha anat conquerint drets. Al menys a casa nostra, la justícia ja no crema bruixes ni executa ningú a les places de Barcelona.

Tot i així i si mirem el nostre entorn, no ens costarà gaire descobrir com “gràcies” a la darrera crisi econòmica, els rics són encara més rics i els pobres, més pobres. Notem com si cada cop hi hagués més gent dormint al carrer. Els milers d’ofegats al Mediterrani són ja el pa de cada dia. Veiem com l’establishment dels poderosos continua tan enrocat com al segle primer.

Heu trobat a faltar una frase que potser esperàveu a la lectura de la Passió segons sant Mateu? Aquella on diu “el meu regne no és d'aquest món” que esmenta sant Joan (18:36) i que moltes vegades s’ha intentat fer servir per anestesiar els nostres sentiments.

El Regne de Déu comença aquí, en aquest món. El que no hi ha de tenir cabuda és la injustícia, el menyspreu, l’insultant ostentació dels poderosos, l’abús de poder i tantes altres coses. Ens posem en marxa?

Julià i Rosa

7 d’abril de 2017

Ha mort Conxita Alemany i Esteve, germana de Mn. Joan Alemany

Comuniquem amb dolor la mort de la Conxita, germana de Mn. Alemany, la qual amb les seves germanes Carme i Montserrat -traspassada tot just fa dos anys- van tenir cura dels mesos finals de la malaltia que va posar fi a la vida de Mn. Joan.

Donem el nostre condol al seu espòs, al seu fill i als néts, així com a la Carme, que ara, amb la mort de la Conxita, esdevé l’última amb vida dels set germans de la família Alemany-Esteve.

Que el Senyor l’aculli en el seu regne de pau.

6 d’abril de 2017

Discurs del Sant Pare Francesc als Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea presents a Itàlia per a la celebració del 60è Aniversari del Tractat de Roma



El passat 24 de març el papa Francesc va adreçar aquests discurs:

Distingits convidats,

els agraeixo la seva presència aquí aquesta tarda, en la vigília del 60è aniversari de la signatura dels Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Vull manifestar l'afecte de la Santa Seu cap als seus respectius països i al conjunt d'Europa, i al destí dels quals, per disposició de la Providència, se sent inseparablement unida. Dirigeixo un especial agraïment a l'Honorable Paolo Gentiloni, President del Consell de Ministres de la República Italiana, per les deferents paraules que ha pronunciat en nom de tots i per la feina que Itàlia ha realitzat per organitzar aquesta trobada; així com a l'Honorable Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, que ha donat veu a les esperances dels pobles de la Unió en aquest aniversari.

Tornar a Roma seixanta anys més tard no pot ser només un viatge al passat, sinó més aviat el desig de redescobrir la memòria viva d'aquest esdeveniment per comprendre la seva importància en el present. Cal conèixer bé els desafiaments de llavors per fer front als d'avui i als del futur. Amb les seves narracions, plenes d'evocacions, la Bíblia ens ofereix un mètode pedagògic fonamental: l'època en què vivim no es pot entendre sense el passat, el qual no cal considerar-lo com un conjunt de successos llunyans, sinó com la saba vital que rega el present. Sense aquesta consciència la realitat perd la seva unitat, la història el seu fil lògic i la humanitat perd el sentit dels seus actes i la direcció del seu futur.

El 25 de març de 1957 fou un dia carregat d'expectació i esperances, entusiasmes i emocions, i només un esdeveniment excepcional, pel seu abast i les seves conseqüències històriques, va poder fer que fos una data única en la història. El record d'aquest dia està unit a les esperances actuals i a les expectatives dels pobles europeus que demanen discernir el present per continuar amb renovat vigor i confiança el camí començat.

Eren molt conscients d'això els pares fundadors i els líders que, posant la seva signatura en els dos tractats, van donar vida a aquella realitat política, econòmica, cultural, però sobretot humana, que avui anomenem la Unió Europea. D'altra banda, com va dir el ministre d'Afers Exteriors belga Spaak, es tractava, «és cert, del benestar material dels nostres pobles, de l'expansió de les nostres economies, del progrés social, de possibilitats comercials i industrials totalment noves, però sobretot (...) [d'] una concepció de la vida a escala humana, fraterna i justa ».

4 d’abril de 2017

Celebrem el Perdó - Revisió de Vida - Quaresma 2017

Les celebracions comunitàries de Quaresma del Sagrament del Perdó tindran lloc:

- Dimecres dia 5: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 7: a les 9 del vespre


A continuació teniu la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

“El qui em coneix no caminarà a les fosques”, diu Jesús. No ens diu, però, que únicament Ell sigui la llum: ens diu que a l’entorn de la nostra vida hi trobarem una gran llum, la que prové del Pare del cel. Els qui creuen en la seva existència descobreixen un altre món, una altra manera de veure i de viure; descobreixen la bondat, la misericòrdia, mitjançant les quals tot esdevé sant i possible. Déu es fa trobadís sempre en qualsevulla experiència, en qualsevulla esdeveniment. Intentem, doncs, de deixar enrere altres pensaments que ens decanten de la claror i que massa sovint ens confonen. Abandonar la foscor ha de ser el nostre primer propòsit i el nostre gran descobriment.

- Si la meva fe sovint trontolla, no serà perquè la meva vida espiritual és inestable, poc encoratjadora? – Com definiria la meva vida espiritual: rutinària?, forçada?, poc devota? – Esporàdicament, sento la necessitat de pregar? – L’Eucaristia, el gran sagrament de la nostra comunitat, té un valor especial o bé forma part de la nostra rutina setmanal? –Preguem en família? – No creiem que casa nostra és el millor lloc per donar bon exemple i caritat?

“Jo no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat”. Jesús és l’Enviat. Era home com ho som nosaltres però tenia la missió d’obrir un nou camí, el camí que ens uniria estretament al Pare. Havia de ser el nostre model de vida per tal que la seva presència en el món esdevingués sempre real i constant. Déu l’ha enviat al món i el món l’ha reconegut i ha habitat amb nosaltres perquè la seva presència mai no manqui a aquells qui en volen ser llurs testimonis. S’ha donat a conèixer com a home perquè nosaltres, homes, esdevinguem la seva imatge arreu del món. Serà el nostre model, doncs, i nosaltres serem la seva imatge. Mai no viurem sols. Ell ens serà camí, veritat i vida.

-La seva imatge, no hauria de ser sempre el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? – Si l’Evangeli ens recorda la seva constant presència enmig dels homes, no seria bo que seguíssim el seu exemple? – La imatge de Jesús que l’evangeli ens mostra, no ha de ser la primera lliçó que hem d’aprendre? – Si la nostra fe no neix de l’evangeli, no hi ha perill que marrem el camí i inventem un altre evangeli? – No ens manca fe, esperança i caritat?


“Si em coneguéssiu a mi també coneixeríeu el meu Pare”. Potser estem massa segurs que coneixem Déu. Jo, personalment, no n’estic massa segur. Ens ho han fet massa fàcil i aquesta mena de seguretat ens pot perjudicar. No, no ens enganyem, no és gens fàcil descobrir la seva presència. Ens cal dedicació i constància. Creure només que Déu existeix és dir molt poca cosa. Ens manca sentir aquesta proximitat per poder parlar d’Ell i amb Ell. I no només “parlar” sinó també de sentir que Ell és en nosaltres i nosaltres en Ell. I haurem d’aprendre, poc o molt, a reconèixer que som una extensa i intensa comunitat de fe amb Ell. No ho oblidéssim pas!

-És Jesús qui ens acosta al Pare? –Oi que sense Jesús la nostra confiança en Déu costaria més d’acceptar-la i de viure-la? –L’evangeli ens ajuda a viure el misteri de la nostra fe? –No hem d’inventar res: Jesús és cada dia el nostre camí! – Amb només un xic de fe i de confiança, Déu convertirà els nostres pensaments, les nostres paraules i també les nostres obres. Ho creiem això? –No haurem de canviar la nostra fredor amb l’escalf de la pregària?

2 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

«Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més"

Aquestes paraules de Jesús adreçades a Marta són el millor comentari del text que llegim aquest V diumenge de Quaresma. El Senyor les pronuncià en una escena memorable tot donant el condol a una família que estava desconsolada per la mort d'un dels seus membres, Llàtzer.

Tot el relat gira al voltant de la paraula VIDA. Paradoxalment el significat que té pels creients la paraula VIDA ens és explicat amb motiu d'una mort.

Jesús passa per un tràngol, que a tots nosaltres, malauradament, ens és ben conegut: la mort d'un amic. Amic, que ell estimava molt. L'evangelista no estalvia de mostrar-nos les emocions del Senyor. Repetidament ens diu: que Jesús plora, se li negaren els ulls. Tots ens hi veiem retratats en aquestes emocions. Tot l'Evangeli l'hauríem de llegir com si nosaltres mateixos ens trobéssim a Betània, lloc de repòs de Jesús. Llar acollidora que representa la comunitat d'amor que ha de ser l'Església.

Quan se'ns mor un ésser estimat, agraïm molt les mostres d'estimació que rebem de persones que volen estar al nostre costat en aquests moments de profunda tristesa. El Senyor, també, manifesta la seva estimació a les germanes del difunt: Marta i Maria, però hi ha una diferència substancial, Jesús no només dirà a les germanes del difunt paraules de consol, sinó que l’afirmació que Ell és la Resurrecció i la Vida, fa que les paraules siguin molt més, ja que ens dóna esperança. Després d'escoltar a Jesús, sabem que la mort no té la darrera paraula. La mort corporal és digna de llàgrimes, però sabem que la mort no té la darrera paraula. La darrera paraula se l'ha reservada Jesús, tot dient que Ell és la vida.

La narració de la resurrecció de Llàtzer forma part d'un dels grans signes en l'Evangeli de Joan. El signes ens són narrats per explicitar un gran missatge. En la narració de la Resurrecció de Llàtzer el missatge és clar: Jesús és la Resurrecció i la Vida. Tornant la vida temporalment a Llàtzer, Jesús ens anuncia la seva propera mort i Resurrecció. Fitxeu-vos en un detall, l’'evangelista precisa: que el mort tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Això anuncia el que li va passar a Ell mateix. Però a ell no li caldrà que ningú el deslligui, ni tant sols que el cridin. Jesús ens dóna la vida, donant-se ell mateix. Ell és el Bon Pastor, ens crida pel nostre nom, com ho va fer a Llàtzer: "Llàtzer, vine a fora”. Ell ens dóna la vida a dojo. La VIDA amb majúscules.

Josep m Jubany

1 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 2
Trobada conjunta dels dos grups de Catequesi Familiar el matí a Valldonzella

Dilluns, 3

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Quarta (i última) Conferència Quaresmal a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. La Teòloga Ruth Giordano, de Suport Pastoral de l'Església Evangèlica Unida de Terrassa ens parlarà de "Viure la Reforma avui a Catalunya"

Dimarts, 4

Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre el Temps de Quaresma i de Pasqua per Mn. Lluís Saumell

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

31 de març de 2017

Ha mort en Jacques Baurier

Després d’una llarga malaltia en Jacques va entregar l’anima a Déu el divendres passat. El trobarem a faltar. Va exercir de coordinador del Grup de Reflexió Bíblica durant molts anys fins que la malaltia li ho va impedir. Expressem el nostre condol més sincer a la seva esposa i als seus fills. Descansi en pau.

30 de març de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Aquesta celebració no es fa en Temps de Quaresma, per tant la propera celebració serà el diumenge 7 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus infants cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

28 de març de 2017

Concentració per la pau a Síria - Campanya de Càritas Internationalis

El 15 de març va fer sis anys que va començar la cruenta guerra a Síria. Càritas Diocesana de Barcelona es va sumar a la campanya de Càritas Internationalis que porta per nom "Síria: la pau és possible". La campanya demana a Càritas de tot el món que realitzem accions demanant que la pau torni a Síria.

També aquest dia 15 hi va haver una concentració a la plaça de la Catedral. Volem demostrar que som una gran família i volem sumar el nostre granet de sorra i el nostre crit de pau al de totes les Càritas del món.

Volem la Pau, volem que els que s'han quedat allà, els que estan en trànsit, els que han arribat aquí, se sentin recolzats per Càritas.

26 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El cec de naixement rep la llum de Crist. El relat evangèlic de Joan ens ofereix una escena magnífica, rodona, d’una gran força narrativa, amb uns personatges d’un caràcter molt ben definit (sobretot el cec i Jesús, els fariseus i els pares del cec). I s’hi proclama al principi l’afirmació central de Jesús “mentre sóc al món, sóc la llum del món.” (Jn 9, 5). És una de les antigues catequesis catecumenals per als qui rebrien el baptisme per Pasqua, que l’Església encara ens conserva com a preparació quaresmal.

L’acció de Jesús és senzilla i discreta: saliva, fang, la piscina de Siloè (“l’enviat”), i així el prodigi es manifesta, tothom el veu, lluny d’on són Jesús i els deixebles. La resposta del cec de naixement és de fe i agraïment al Fill de l’Home. Diu la veritat sense embuts a tothom qui pregunta, és valent i irònic davant els jueus. Els fariseus li són hostils perquè ho són amb Jesús, ja que la llum de la renascuda visió del cec fa patent davant el poble la figura messiànica de Jesús el Crist, que il·lumina amb la seva paraula i els seus fets. Els pares del cec estan esporuguits, temen els jueus perquè havien acordat fer fora de la sinagoga qui confessés que Jesús és el Messias (Jn 9, 22).

Aquesta missió messiànica, que l’acció de Jesús i la confessió del cec posen de manifest, és el que els jueus no admeten en absolut, és on rau el conflicte. Però brilla aquí amb claredat la llum penetrant de Crist que ens demana una resposta fidel i valenta.

La primera lectura ens presenta l’elecció per Déu del jove David com a rei, el més petit dels seus germans, que estava pasturant el ramat. Abans Déu havia advertit a Samuel: “El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor” (1Sa 16, 7). Jessè cridà el seu fill David per indicació de Samuel. “Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell” (1Sa, 16, 12). L’elecció del jove d’ulls vius per ser rei contrasta amb l’elecció de l’home cec, d’ulls morts, feta per Jesús per manifestar les obres de Déu (Jn 9, 3), però s’hi fa patent la mateixa llum penetrant del Senyor. La segona lectura ens recorda que som llum en el Senyor (Ef. 5, 8). I ens encoratja: “Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat.” (Ef 5, 8-9).

Jordi Cors

25 de març de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. El professor Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, crític i historiador de l'art ens parlarà de "L'esperit de la Reforma en les arts"

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Passejada i dinar al Port Olímpic

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2
Els dos grups de Catequesi Familiar tindran una trobada conjunta al matí a Valldonzella; un espai diferent de l’habitual on també compartiran el dinar

23 de març de 2017

Primera Conferència Quaresmal: Josep-Lluís Carod-Rovira - El protentastisme als Països Catalans

Dilluns dia 13 d'aquest mes vàrem tenir la primera Conferència Quaresmal organitzada per la Associació CIC i la nostra Comunitat. El fil conductor de les quatre conferències programades és la commemoració del 500 aniversari de la Reforma protestant de Martí Luter a Wittemberg (Alemanya) l’any 1517. En va ser ponent el professor Josep-Lluís Carod Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF. Va parlar del tema: "El protestantisme als Països Catalans a través de la història".

Fou una conferència brillant en la qual Carod-Rovira va anar desgranant tots els esdeveniments importants ocorreguts des d’aleshores fins a l’actualitat tant als països catalans com a tot Europa. La interessantíssima i gairebé inacabable seqüència de noms, llocs i dates amb les corresponents referències històriques que ens va donar, és impossible descriure-la aquí pel curt espai de què disposem, però podem trobar-la en el seu llibre “Història del protestantisme als països catalans”.

El 31 d’octubre de 1517 Luter clava a la porta de la catedral de Wittemberg les seves 95 tesis amb les quals pretenia retornar a l’Església la senzillesa dels primers temps del cristianisme. No volia un trencament, però sí que volia eliminar tos els elements que abans d’ell altres ja havien dit i reclamat a la jerarquia perquè no visqués amb tanta opulència i ostentació, que fos possible llegir les escriptures amb les llengües locals, ja que fins aleshores els fidels no entenien la Bíblia i només la coneixien per les explicacions dels preveres. Volia eliminar les enormes donacions de diners que es recollien per les obres del Vaticà i la superstició i gran negoci de relíquies de fins a 18.000 obtingudes de màrtirs cristians inhumats i esbocinats a trossos.

La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols religiós, sinó també polític, econòmic, cultural i lingüístic.

Va descriure l'evolució del cristianisme de la Reforma a les nostres terres, des del 1517 fins a final del segle XX, amb un esment especial de dos referents destacadíssims: la figura de Pere Galès (1537-1595), protestant català de prestigi entre la intel·lectualitat del sud d'Europa de l'època, i la primera edició en català de “Lo Nou Testament” l’any1832, que van fer cremar i del qual actualment només en queden unes quantes pàgines. El Protestantisme avui constitueix la segona confessió religiosa, amb prop d'un miler de centres de culte, socials, educatius i de lleure al nostre país i més d'un centenar de publicacions des de 1869 fins ara.

20 de març de 2017

Presentació del llibre “De cor a cor” de Maria Teresa Quintana

El proper dijous 23 de març a les 19 h a la Sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret (c. Roger de Llúria, 5 de Barcelona), tindrà lloc la presentació del nou llibre de Maria Teresa Quintana “De cor a cor”. Hi intervindran: Marcel·lí López, director editorial de l’Editorial Claret; Inês Castel-Branco, editora; Josep M. Alentà, responsable de la secció religiosa de la Llibreria Claret; David Jou, escriptor, poeta i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la U.A.B; i Maria Teresa Quintana, autora del llibre “De cor a cor”. Emissió de l’acte a: www.claret.cat/tv

.


19 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El passatge de la samaritana, com tants altres dels Evangelis, està escrit amb mentalitat semita, és a dir, en un gènere literari simbòlic a través del qual s’expressen realitats profundes referents a l’Esperit que va molt més enllà de les nostres evidències lògiques.

Jesús té consciència de ser el Messies d’Israel, encara que mai no ho pregona. Un dels aspectes de la seva missió era reunir les dotze tribus. Per això “calia que travessés Samaria” per integrar-la, ja que era rebutjada per la resta. Així, doncs, traspassa la barrera de l’enemistat entre jueus i samaritans.

Jesús inicia una conversa amb una dona, que representa tota Samaria. L’aigua és el motiu de la conversa. És l’aigua d’un pou que no fa passar la set. L’oferta de Jesús és una aigua que brolla des de dins del cor. La dona se sorprèn i queda perplexa per l’actitud agosarada i trencadora de prejudicis que té Jesús, i el desafia perquè no té poal. Jesús dialoga obertament, en ple dia, escolta, interpel·la, no s’imposa.

Els samaritans havien tingut cinc temples, en aquest moment el seu lloc de culte era el mont Garizim. Jesús deixa clar que els nostres pous (temples, Garizim, Jerusalem...) no ens trauran la set.

Els diferents plànols de llenguatge entre Jesús i la dona ens fan entendre que Ell parla d’una realitat que no és la materialitat de l’aigua.

De quina aigua parla, doncs? Diu Jesús: “Creu-me, dona;... s’acosta l’hora, més ben dit és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”. L’aigua que ofereix, és viure de l’Esperit Sant. Qui aprofundeix en aquesta font no tindrà set mai més, tindrà plenitud de goig, de sentit, d’esperança, ... de VIDA- AMOR. Entrar en aquesta dimensió és acceptar un canvi radical de vida, que ens allibera i ens dóna l’empenta per posar la nostra vida al servei dels altres.

En la trobada amb Jesús, Samaria, la dona, va fer una experiència molt fonda, que va capgirar la seva vida de manera que va deixar caure una religiositat fatigosa i es va comprometre amb goig a transmetre a la seva gent la vida en l’Esperit que ha descobert en l’ensenyança rebuda de Jesús.

Com tantes vegades aquests que marginem, són els que estan molt més oberts a rebre la novetat de l’Esperit i arriben a ser persones madures i amb conviccions.

Esther Bochita

18 de març de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Dia del Seminari

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat.La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. El professor Josep Castanyé i Subirana, Professor emèrit de la Facultat de Teologia i rector de Rupit i Pruit i Cantonigròs, ens parlarà de "Luter i els inicis de la Reforma protestant"

Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Tarda divertida amb sessió de risoteràpia, pel Sr. Salvador García Ruiz, professor de gimnàstica

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Jornada pro-Vida

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

16 de març de 2017

L'amor

M’acosto de nou a aquest tema de puntetes per la seva transcendència –en vaig parlar en un altre moment quan vaig citar Einstein i la seva descoberta científica de l’Amor– i, d’altra banda, en mans dels humans es pot banalitzar. És el tema per excel·lència de la vida, el gran tema en majúscules, i sense ell podríem dir que no hi ha vida. És la força més potent del planeta, és aquesta atracció divina que ho fa funcionar tot, és també a tot l’univers i el manté en moviment.

Hi ha moltíssima poesia que en parla des de temps immemorables, alguns poemes d’alta categoria, cançons de tots els temps, literatura de qualsevol època, i així el trobem en totes les manifestacions culturals al llarg de la història. Però sovint s’ha frivolitzat.

L’origen de la vida comença amb l’amor, no perquè sexualitat sigui igual a amor, però sí que hi pot haver molt amor en la sexualitat; no sempre, ja ho sabem, i no cal confondre’ns. No oblidem l’amor de parella, portador del do de la vida i que dóna molta felicitat quan es troba el punt d’unió o es lluita per aconseguir-lo. No hi ha cap ésser que pugui viure sense rebre amor, sobretot al principi de la seva vida, i donar-lo quan ja està preparat. Es requereix aquest intercanvi per créixer i tenir salut.

Trobo magnífic que la vida, l’existència de tot el que és creat, es basi en la força potentíssima de l’amor, que l’atrau cap a Ell, el Creador. No en som prou conscients, sobretot perquè pensem a voltes que l’amor és un privilegi de l’humà, i no.