Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 d’octubre de 2017

Mireia Galobart celebra els seus 50 anys de vida religiosa en la Congregació de les RR de l’Infant Jesús

Ho celebrarà amb un acte d’Acció de Gràcies que tindrà lloc el dia 21 d’octubre a les 17.30 h a l’Escola Infant Jesús (carrer de l’Avenir 19, Barcelona), en el qual Mons. Joan Enric Vives, bisbe de La Seu d’Urgell, presidirà l’Eucaristia.

La Mireia tan vinculada a la pastoral de la nostra comunitat des de fa molts anys, particularment en la Catequesi Familiar, és una persona molt estimada per tots nosaltres per la seva bonhomia i el seu testimoni de fe.

Unim-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que vessi damunt d’ella tots els seus dons.

15 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Tot és a punt, veniu a la festa!

Aquesta invitació festiva és la que Jesús ens fa quan ens invita cada diumenge a participar de l’Eucaristia. Cada diumenge és una festa. Així ens ho diuen les lectures que hem escoltat. Isaies ho diu amb paraules molt explícites: “El Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis”. El salm també ens ho diu: “davant meu pareu taula vós mateix ... ompliu a vessar la meva copa” La taula d’un banquet sempre és motiu per compartir la festa, és signe de comunió i comporta alegria, felicitat i solidaritat. Això ens porta a unes consideracions: universalitat de la salvació de Déu.

Ell es dóna sempre sense mesura, l’amor que Déu ofereix supera totes les expectatives i desitjos humans. A nosaltres, que estem acostumats a comptabilitzar les coses, se’ns fa difícil copsar aquesta mesura que escapa a les nostres possibilitats d’imaginació. Aquesta paràbola expressa amb imatges els designis de Déu. Déu no força ningú a entrar al seu regne sinó que hi convida. Tot i aquesta crida generosa no tothom hi respon, els convidats no han acollit aquesta invitació, les societats occidentals desenvolupades cada vegada més es decanten cap a una indiferència creixent, malgrat tot Ell continua invitant. Només demana que cal anar-hi amb vestit de festa, és a dir, lliures de qualsevol mena d’egoisme per descobrir tota la riquesa de generositat i entrega que ens manifesta Jesús. Només així serem dignes de participar d’aquesta festa que Ell tan esplèndidament prepara per a nosaltres.

Si em permeteu, ja que avui és Santa Teresa i que coincideix amb aquests moments tan convulsos que vivim, m’ha semblat que el seu pensament ens podrà ajudar a asserenar-nos:”Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” Que així sigui!

Lluís Saumell

14 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel•lícula “Emma”, a la sala del primer pis

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

"Dia del Domund" Jornada Mundial per a l'evangelització dels pobles

10 d’octubre de 2017

El dissabte 28 d’aquest mes a les 8 del vespre Mons. Sebastià Taltavull s’acomiadarà de la nostra Comunitat amb una Eucaristia a les 8 del vespre

Durant els vuit anys que el bisbe Taltavull ha estat bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona ha tingut una relació molt especial amb la nostra comunitat, va presidir la presa de possessió com a rector de Mn. Jubany, ha presidit moltes Assemblees extraordinàries , la celebració de les Confirmacions gairebé cada any i ha estat present en alguna reunió del Consell Pastoral.

Ara, invitat per Mn. Jubany accepta venir el dia 28 per acomiadar-se. Esperem que siguem molts per mostrar-li el nostre agraïment i afecte, felicitar-lo i desitjar-li tota mena de ventures en el nou destí que el Senyor posa a les seves mans.

8 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Els enviats a la vinya

La paràbola d’avui es troba dintre de l’evangeli de Mateu en un moment en què Jesús, aclamat per la multitud, era a Jerusalem i havia protagonitzat aquella escena en la que expulsà els mercaders que traficaven en el Temple i tirà per terra les taules dels canvistes que feien negoci amb diners. “La meva casa és una casa de pregària, però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres”. Quan el dia després es tornà a presentar al Temple, els prínceps dels sacerdots i els vells del poble se li acostaren i li preguntaren amb quina autoritat feia aquelles coses. Jesús, en lloc de contestar directament, els recordà la figura de Joan el Baptista, la seva predicació i el seu baptisme, i com fins els publicans i les prostitutes el varen escoltar i es convertiren, en canvi ells no havien fet cap cas al més gran dels profetes i continuaven capficats en els formalismes de la Llei i del culte, sense voler donar cap mostra de canviar. Aquest és el context d’aquesta paràbola.

La viticultura tenia una gran tradició a tots els pobles de Palestina i a les escriptures es descriuen tant la cura que n’havien de tenir els seus propietaris, com les grans virtuts que tenia el seu fruit. Figuradament, a l’Antic Testament s’utilitza per descriure la història d’Israel, una vinya plantada i cuidada directament per Yahvéh, com ens ho narra Isaïes en la primera lectura d’avui, però que, malgrat la cura que en tenia el Senyor, passaven els anys i gairebé no donava fruit o els raïms eren massa amargs. ¿Haurà d’abandonar Yhavéh la seva vinya estimada?

A la paràbola de l’evangeli, Jesús aprofita aquesta coneguda imatge de la vinya i assegura que, un cop plantada i envoltada de tots els estris necessaris, la deixà en mans d’uns vinyaters perquè en tinguessin cura. Els sacerdots i ancians sabien que parlava d’ells. I Jesús els recordà la història dels profetes, també enviats per l’amo de la vinya, i que foren assassinats -com Joan- tantes vegades com alçaven la veu en nom de Déu. Jesús els anuncia la seva pròpia mort: el fill de l’amo de la vinya també serà assassinat. I, com tantes altres vegades, Jesús provoca que siguin els propis sacerdots i vells del poble, els qui dictin la sentència: Vindrà l’amo i “farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres”. El Fill rebutjat esdevindrà la clau de la història i els guies del Regne seran uns altres que faran donar fruit a la vinya. Avui dóna fruits l’església?

Anton Ramon Sastre

7 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

1 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’oracle del Senyor és posat en boca del profeta Ezequiel urgint la conversió, igualment l’evangeli amb la paràbola dels dos fills enviats a la vinya posa en alerta els guies del poble jueu a fi que abandoni la seva autosuficiència religiosa i no perdi el tren del Regne de Déu. El mestre va esgotant les possibilitats per fer caure els caps del seu poble que es conforma amb les aparences. I aparentar, sense més, és tant com dir a tot que sí i no fer ni complir res del que diem. Una pràctica contradictòria que s’assembla a la hipocresia i de la que en tenim constància en tots els estaments de la societat, sense exclusions.

Volem que tothom gaudeixi del menjar elemental per viure però llencem tones de fruita o de .... per posar un preu que beneficiï els interessos del mercat. Volem la pau però no aturem la fabricació d’armes cada cop més sofisticades i perilloses. Volem una comunicació millor que arribi d’un extrem a l’altre del planeta, però no sempre la utilitzem per al bé. Es pot fer un segrest i exigir qui sap què, fins i tot amenaçant amb la mort. Pels mitjans de transport de terra, mar i aire es pot fer una mortaldat com la que vam viure el passat disset d’agost. Recordar-ho ens esgarrifa a tots i més als qui ho han patit, perquè mai no podran oblidar-ho sense recança.

El bunkerisme existeix i d’ell en surt aquest egoisme i aquest odi de l’ésser humà amb sentències que no casen amb l’evangeli que hem de proclamar. La importància de la conversió mai no pot ser una teoria que ens plagui més o menys, és una necessitat de tots, especialment dels qui volen viure implicats en plena comunió eclesial. Sant Pau en la segona lectura d’avui ens urgeix a la unitat dintre de la comunitat cristiana, cal tenir-ho en compte. I en una segona part d’aquesta lectura descobrim l’himne cristològic que té dos temps: l’autohumiliació de Crist i la seva plena glorificació.

El Vaticà II fa palès que l’evangeli és comunió, és a dir: comunitat de germans per igual, i ens crida a la solidaritat com a conseqüència d’una vocació comuna a la fe, dintre del poble de Déu. Compartir el que tenim amb els germans, majorment amb els cristians que volen ser seguidors de Crist, és la imatge pràctica d’aquesta comunió que té el seu punt àlgid més significatiu en la taula de l’Eucaristia. Comunió, intercomunicació i unitat dins la pluralitat de totes les esglésies presidides pel successor de Pere. Davant Déu tots som pecadors i tots hem de menester el perdó com els fills d’aquest home que narra l’evangeli de Sant Mateu. Els qui creuen en la misericòrdia de Déu i obeeixen la seva paraula seran salvats. Compte amb aquest advertiment: “us ho dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.

Xavier de Dou

30 de setembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Inici del curs de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 3
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda


28 de setembre de 2017

Gràcies per tenir-vos a prop ( Dirigit a tot el personal sanitari i a totes les persones que a casa o a un altre lloc tenen cura de malalts, ancians o infants)

Els vostres rostres no apareixen a la televisió. Tal vegada el vostre nom no s’aireja en la premsa. Però sou homes i dones mereixedors de tota lloança, perquè la vostra vida és una benedicció enmig d’aquesta societat tan crispada.

Vosaltres formeu una multitud pacífica de persones que treballeu de manera abnegada i silenciosa, només perquè neix del vostre cor l’estar al costat dels qui us necessiten.

Sou persones senzillament humanes, amb un cor amarat de tendresa. Teniu ulls per descobrir les necessitats dels pacients, oïdes per escoltar els seus sofriments, peus per apropar-vos al qui us necessita, mans per guarir o alleugerir el dolor i, sobretot, un cor gran on hi caben tots els qui sofreixen.

Vosaltres poseu veritable amor en la societat actual tan angoixada, crispada, que corre sempre sense saber on va, només sap que hi va corrent. Vosaltres heu descobert que la solidaritat es construeix amb fets, amb gestos, i no amb paraules.

Vosaltres formeu part de les nostres vides en guarir-nos la malaltia, alleugerir-nos el dolor, recobrar la força dels nostres músculs i donar-nos ànims i esperança.

Ens tracteu tal com vosaltres voldríeu ser tractats i ens estimeu tal com vosaltres voleu ser estimats. Ens ensenyeu que estimar el ser humà significa estimar persones concretes amb tots els seus problemes i qualitats.

Tal vegada el sou que cobreu no és proporcionat al vostre esforç, però guanyeu moltíssim. Guanyeu el somriure del malalt, les llàgrimes agraïdes d’un ancià, l’afecte de l’infant. Guanyeu, sobretot, el goig i el plaer de veure alleugerit el sofriment del pacient.

Vosaltres sabeu crear, entre vosaltres i el malalt, un clima de confiança, en el qual nosaltres ens sentim ben tractats, còmodes, respectats i apreciats.

Gràcies a vosaltres la vida humana sempre, però molt més quan estem malalts, es fa més agradable i més fàcil de suportar. El vostre treball abnegat i silenciós dóna sentit i plenitud a la vostra vida. GRÀCIES.

Lluís V.


26 de setembre de 2017

Eucaristia d'inici del curs 2017 - 2018 - Homilia de Mn. Josep m Jubany - Diumenge 17 de setembre de 2017

Amics, amigues,

Passat l'estiu, i com fem cada any, a la nostra comunitat eclesial de Sant Ildefons ens disposem a començar les activitats del curs. Acabada l'eucaristia dominical que estem celebrant, ens reunirem el Consell Pastoral per fixar les prioritats del curs 2017-2018. I ho fem després d'un estiu que la nostra societat barcelonina i catalana ha viscut, i viu, molts esdeveniments preocupants. Esdeveniments que ja són citats en la carta de convocatòria del Consell pastoral, que signa, com és normal, la comissió permanent, i que trobareu reproduïda en el Full informatiu d'aquesta setmana.

Com a creients i ciutadans no podem aclucar els ulls davant d'aquestes realitats. L'Església que fa camí a Catalunya, si vol ser fidel a la missió que Jesucrist li encomana, té el deure, tot demanant l'assistència de l'Esperit Sant, de pregar per Catalunya i també de treballar per una societat que sigui cada vegada més justa, on siguin respectats tots els drets inalienables dels seus ciutadans, com correspon a la nostra dignitat de Fills de Déu.

Com ja he dit, són moltes les qüestions que preocupen a tots els homes i dones de bona voluntat que vivim a Catalunya. Ara, en aquesta homilia, em cenyiré a dues d'aquestes qüestions.

En primer lloc vull mencionar els cruels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils, el 17 i 18 d'agost. Tot recordant les víctimes, hem de proclamar que la violència només engendra violència.

És per aquest motiu que, com a creients, nosaltres no demanem venjança, sinó justícia. La venjança denigra les persones i la col·lectivitat, la justícia dignifica la societat. I tampoc és lícit condemnar cap col·lectiu, en aquest cas el col·lectiu musulmà, per les barbaritats que han comès unes persones, persones que de forma sacrílega s'han apropiat del nom de Déu. Aquests luctuosos fets han de ser per a nosaltres motiu per recordar i posar en pràctica la necessària llibertat religiosa, i també per avançar en la convivència entre els diferents col·lectius religiosos, culturals, que des de fa uns anys han vingut a casa nostra en busca d'unes condicions de vida que els eren negades en el seu país.

24 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Feu tot el que Ell us digui”

Seria fàcil caure en el parany de quedar-nos amb una lectura literal de l’Evangeli i pensar que el que ens diu és que Jesús, amb el seu poder, per quedar bé amb els qui l’havien convidat, els va salvar de la situació de manca de vi, transformant l’aigua en vi, així com per art de màgia. No podem quedar-nos amb aquesta lectura, per a mi no és creïble. El mateix evangelista Joan diu al final del seu l’Evangeli (20.30.31) que Jesús va fer molts senyals –no diu miracles- perquè creguem que és el Messies, el Fill de Déu, i creient, tinguem vida en el seu nom. El del fragment que llegim avui, és el primer d’aquest senyals.

Del relat evangèlic n’extrec quatre elements per a mi importants i significatius: L’escenari és un casament: Un acte important de la vida dels contraents -per a molts un dels que més-, important també pels familiars, i a la vegada és un acte de transcendència social; l’aigua, és signe de vida, amb tot el que comporta la vida; el vi, és signe d’alegria; Maria, dona, mare de Jesús, té un paper important malgrat pel poble jueu les dones gairebé no existien.

Maria diu als servidors feu tot el que ell us digui, ells li fan cas, omplen unes piques d’aigua, tal com Ell els diu i l’aigua queda convertida en vi.

Maria ens diu a nosaltres, també, que fem tot el que ens digui Jesús. Així mateix, llegim a la carta als Hebreus:“tinguem la mirada fixa en Jesús el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell per arribar a la felicitat que li era proposada va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar.”

Nosaltres, doncs, cal que amb la mirada fixada en Jesús, posem l’aigua de la nostra vida, amb tots els seus aspectes d’encerts, joies, desencerts, malalties, esforços, sacrificis, penes, etc., fem tot el que Ell ens diu amb absoluta confiança, sense defallir i Ell ens donarà la força per portar la nostra creu amb “alegria” i fer que amb la nostra manera de viure arribem als cors dels qui ens envolten.

Maite Cura

22 de setembre de 2017

Comunicat del Consell Pastoral davant els escorcolls i detencions policials

El Consell Pastoral de la comunitat eclesial de Sant Ildefons de Barcelona, denuncia les greus agressions que pateixen aquests dies les institucions polítiques de Catalunya, i la detenció d'alguns servidors públics, amb motiu de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació el proper 1 d'octubre i manifesta:

1. Recordem l'ensenyament dels nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017).

2. La nostra comunitat està formada per persones creients de diferents opcions polítiques, des d'aquesta pluralitat, que és per a nosaltres una riquesa, demanem que siguin respectats els drets democràtics de tot el poble català i les institucions d'autogovern de Catalunya, que cessi la judicialització de la política al nostre País, que cap servidor públic ni ningú sigui investigat, detingut o sancionat per defensar i afavorir la participació en el referèndum convocat pel Parlament de Catalunya per al proper dia 1 d'octubre.

3. Ens congratulem que fins al moment les manifestacions de protesta enfront les actuacions judicials i policials, siguin pacifiques, fem vots perquè tot defensant públicament les nostres diferents opcions, es mantingui aquest caràcter pacífic, que caracteritza el nostre poble.

4. Avui, festa de la Mare de Déu de la Mercè. Demanem a Maria, patrona de captius , que vetlli pel nostre poble, i ens infongui esperança en aquests moments de dissort.

El Consell Pastoral

17 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens porten, si més no, tres missatges importants, fonamentals per als cristians. El primer, que Crist és el nostre referent principal, d'on brolla la nostra vida, i amara tot el que fem i som. El segon, que el nucli del seu missatge és la compassió. I el tercer que els qui viuen segons Déu no generen discòrdia enmig dels qui viuen en pau.

«Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor» Viure i morir, és la síntesi de tot el que som i fem. Creure, confiar en el Crist significa fer, cada dia més, l'experiència que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell. Estar en ell i ell en nosaltres, com ell està en el Pare i el Pare en ell. Llavors els pensaments, les paraules, les emocions, els sentiments, les decisions, els plaers, les accions, tot, tot a la nostra vida, brolla en harmonia amb ell, de la seva saviesa i amor. Llavors generem vida en nosaltres i al nostre voltant. Llavors som més compassius.

I aquest és el segon missatge d'avui: Els éssers humans som de condició vulnerable, febles, limitats, necessitats de ser acollits, estimats, respectats i ajudats. Hem vist a l'Evangeli com el judici de la nostra vida es fa amb el criteri de l'amor i la compassió. Us recordeu de l'anomenat «judici final»? Doncs l'Evangeli d'avui ens ho recorda amb un altra paràbola (Mt. 18, 21-35). Superant la imatge -poc adient, al nostre entorn cultural, com imatge de Déu- d'un rei absolut, ple d'ira, que posa en mans dels botxins l'home mancat de compassió perquè el torturin fins que hagi pagat tot el deute, el missatge fonamental és plenament vigent. Un senyal que el Crist viu en nosaltres és que som compassius, acollim, tenim paciència amb els nostres deutors, perquè, entre altres coses, sentim que també nosaltres som deutors, necessitem ésser perdonats, acollits i compadits.

I el tercer missatge -molt escaient en el moment polític que vivim- (ens el presenta el Siràcida (28,9)), diu que els que no tenen l'esperit de Déu mouen brega entre els amics i sembren la discòrdia enmig dels que vivien en pau. Sovint sento acusar als independentistes -o als que, sense ser-ho, volen votar en referèndum-, de dividir als catalans i les famílies. I, tanmateix, veig que Crist -amb el que feia i deia, per exemple: no complir la Llei quan era utilitzada en contra de les persones-, va dividir els jueus fins al punt que els «bons», defensors de la Llei (Fariseus i Doctors de la Llei) no el van poder suportar i el van matar. Doncs, llavors, on és el camí? Si tenim l'esperit del Crist dins nostre, trobarem el camí, ho manegarem tot amb veritat, equitat i justícia. Viurem en pau. No ferirem la pau. Ho fem així?

Santiago Quijano

15 de setembre de 2017

Reunió del Consell Pastoral

Començat el curs, i quan es reinicien les activitats, convoquem la reunió del Consell Pastoral del mes de setembre. Com ja és habitual aquesta trobada serà més llarga i en diumenge al matí. Com ja es vaacordar serà diumenge dia 17, s’iniciarà amb l’Eucaristia de ¼ d’11 i finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.

Hem passat un estiu ple d’esdeveniments a nivell social: els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, l’anomenat procés polític de Catalunya, la pau mundial amenaçada per l’escalada armamentística a Corea, l’augment dels aturats després de la temporada turística, el creixement de les desigualtats econòmiques a casa nostra i un llarg etc.

A nivell eclesial, aquest setembre comença amb l’ordenació de dos nous bisbes auxiliars a Barcelona i estem pendents que l’Arquebisbe promogui un nou pla pastoral diocesà.

I dins la nostra comunitat aquest curs estem amb la remodelació del Casal Sant Ildefons amb el trasllat de les seves activitats als locals de la parròquia, el desafiament de la pastoral d’adolescents i si és possible donar viabilitat a “Batec”, hem de vetllar per la catequesi en totes les seves modalitats, i moltes coses més.

Naturalment a la trobada del diumenge dia 17 no podran tractar tots aquests temes, però sí fer un calendari per anar estudiant-los.

La Comissió permanent proposa aquest ordre del dia:
1.- Celebració de l’Eucaristia dominical, a ¼ d’ 11
2.- Pausa i petit refrigeri.
3.- Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de la darrera reunió.
4.- Comentari des de l’Evangeli de la situació política i social del nostre país. Què
se’ns demana com a comunitat cristiana.
5.- Objectius del curs (entre tots fixarem tres o quatre qüestions, que hauríem
d’intensificar durant el curs, fent menció a les homilies, catequesis, assemblees,
etc). Pensem-hi entre tots.
6.- Assemblees: Calendari del curs i temes a tractar.
7.- Perspectives: Catequesi d’infants i adolescents.
8.- Seguiment de l’Esplai i Escoltisme.
9.- Moment actual del casal Sant Ildefons.
9.- Elecció d’un membre per a la Comissió Permanent.
10.- Elecció de dos membres per al Consell Arxiprestal.
11.- Torn obert de paraules.

12 de setembre de 2017

Calendari i inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2017-2018

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 2 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
15-10-1722-10-17Tots Sants
12-11-1719-11-17Advent
03-12-1717-12-17Nadal
21-01-1828-01-18Epifania i El missatge de Jesús
11-02-1818-02-18Quaresma
18-03-1818-03-18Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
15-04-1822-04-18Pasqua
13-05-1820-05-18Pentecosta
10-06-1810-06-18Celebració conjunta de final curs

El dia 10 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 29 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna.

Inscripcions presencials: dimecres 20 i dijous 21 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

10 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens diuen les lectures d'avui

Ens diuen que Déu és amor i que nosaltres hem de ser la seva mà en aquest món, per portar aquest amor a totes les persones.

Ezequiel ens diu que tots hem de ser sentinelles (jo ho tradueixo per “àngels de la guarda”) de les persones que tenim al nostre costat: germans, fills, néts, amics. Com diu el Salm, "de tota l'heretat del Senyor que és trepitjada, immigrants, vídues, orfes".

Quan Sant Pau ens diu "no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres", ens està dient que aquest amor és el que hem de tenir cada dia amb els altres: amb aquell germà que necessita una mà que l'acompanyi; amb l'amic que s'ha quedat sense feina i a qui tu pots obrir un nou camí; amb el veí que acaba d'arribar a l'escala i a qui tu pots fer costat, que ja no es trobarà com estranger ni com a desconegut.

El més important en el Regne del Cel.

Quan els deixebles intueixen el fracàs del Messies volen saber qui d'ells serà el més important. El Regne del Cel ja ha estat establert aquí a la Terra. L'infant de qui ens parla Jesús són els febles. Són totes les persones que es troben en una situació de feblesa a causa de les grans diferències dels que malgasten tots els dons que Déu ens ha donat en aquest món i se n’han fet amos. On ens trobem nosaltres? Som de Crist? Les nostres accions de cada dia són de servei envers els febles? Serveixen per millorar la societat? Com hi estem implicats?

Qui acull els febles, els marginats, els desnonats dels seus habitatges, acull Jesús. Jesús fa festa gran per cada persona acollida. Jesús ensenya que el més gran ha de ser el servidor de tots.

Pere Rius



4 de setembre de 2017

Reflexions del rector davant del curs que comença

Déu vos guard,

No cal que us digui que ha estat un més d'agost intens, molt intens, i periodísticament molt "calent". Això ja ho vaig preveure en l'escrit que us vaig adreçar a finals de juliol.

No calia ser profeta; en aquells moments pensava sobretot en el procés polític que viu Catalunya. El que ni jo ni ningú podia sospitar són els tràgics fets que succeïren a les Rambles de Barcelona, el dijous dia 17 i al poble de Cambrils. Setze víctimes mortes fruit dels atemptats (el dilluns dia 28 , quan redacto aquest escrit), les morts dels terroristes, i els ferits, són un cruel balanç, que de cap manera ens pot deixar insensibles. Com a creients en Jesucrist hem de pregar per la pau, pels morts, fins i tot pels assassins. No hem d'oblidar que l'Evangeli, el Senyor ens diu que hem de pregar pels enemics.

Aquests luctuosos fets i totes les seves derivades, m'ha fet recordar moments de la meva infantesa, quan per les festes de Nadal els meus pares ens portaven als meus germans i a mi, al centre de la Ciutat, a veure joguines als aparadors, a portar la "carta als reis", i a berenar xocolata al carrer Petritxol. Un dels fets que em cridaven més l'atenció era quan pujaven per les Rambles direcció a la Plaça Catalunya, el grup de persones que al voltant de la Font de Canaletes discutien de futbol amb vehemència.

En la meva ingenuïtat d'infant, pensava, i així alguna vegada ho havia comentat en els més grans, que era una llàstima que l'entrenador del Barça i els seus jugadors no anessin a escoltar-los. Ja que ells tenien solució per tot. Sabien quina alienació s'havia de fer, com havien de situar-se els jugadors, coneixien millor que els arbitres, el reglament etc.

Tot això m'ha vingut a la memòria escoltant a la ràdio i veient a la TV, les tertúlies on parlaven dels atemptats. Els periodistes que intervenen, saben de tot, tenen opinió de tot, i el que és més sorprenent, saben com es podien haver evitat, i molt més, jutjant amb frivolitat als actors que han intervingut, volent veure connotacions polítiques. No vull caure en un tòpic, però aquestes tertúlies són com una plaga. En la majoria dels casos no fan anàlisi, ni tant sols donen opinió, fan, tot pontificant, veritable propaganda de la seva ideologia política. No vull citar cap mitjà de comunicació, excepte un que em sap especialment greu, 13 TV, coneguda com la cadena dels bisbes. Les víctimes no s'ho mereixen. No tot és lícit per defensar posicionaments polítics.

2 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdre la vida per guanyar-la

Jesús veu el seu final en aquest món. Se’l pren com un deure. Havia de ser dur preveure que la seves paraules i el seu guiatge el confrontarien amb els poders religiosos del seu temps. Les fatídiques prediccions que fa sobre tot el que li vindrà damunt fan que Pere s’hi planti davant: “ De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar! “Jesús li respon amb duresa, tal com diu el text. Possiblement Jesús volia deixar clara una cosa: no es pot actuar defugint les conseqüències que es deriven del que ell ha predicat i fet. Ell vol les persones lliures de pors i falta de compromís per tal de bandejar tot allò que s’oposi al projecte del seu Regne.

Per seguir-lo demana que ens neguem a nosaltres mateixos. Crec que aquesta negació vol dir que no ens hem de creure i comportar com si fóssim el centre de tot. Al centre hi hem de posar els altres i procurar viure construint el món per les persones, i sobretot pensant sempre amb els oblidats. Aquí rau el sentit de la negació personal que Jesús ens proposa. Per fer això cal que també ens ocupem i cuidem de nosaltres mateixos, però cal revisar els nostres capteniments i paràmetres de vida sense pensar que primer nosaltres i després els altres.

Sant Pau demana als cristians de Roma, “que oferiu a Déu tot el que sou “. Tan de bo que ho sapiguem fer. Hem de viure amb sinceritat i coherència amb nosaltres mateixos. Però això no resulta fàcil. Tenim una debilitat i fragilitat que fa que cerquem el nostre propi bé per una tendència natural. Tanmateix cal que vetllem sempre per tal de donar testimoni amb la pròpia vida, procurant incorporar l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Potser molts de nosaltres que tenim la sort de tenir la vida resolta a nivell material, que potser hem pogut fer uns dies de descans, cal que tinguem sempre present la immensitat de les persones que configuren els diversos països del món que no viuen com vivim en el món occidental. Aquestes persones, germans nostres, viuen una situació permanent de creu. No agafen la creu sinó que s’hi troben abraçats per força.

Pensem amb ells i ajudem començant pels que tenim a prop, així amb el nostre compromís quotidià continuat, ajudarem a portar les creus dels altres i no sentirem el pes de les nostres. Jesús no vol que perdem la vida temporal, però sí que ens demana que no ens centrem en nosaltres. La manera de viure que aprenem per mitjà de la Paraula és la que ens conduirà a retrobar la Vida. “Qui la perdi (la vida ) per mi la retrobarà”.

Ignasi Garcia Clavel

26 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Hi ha un coneixement superficial de la persona que es queda al nivell de la pura curiositat i ens deixa indiferents. Però el coneixement profund d’algú ens implica i ens transforma. Així mateix passa amb l’Evangeli d’avui. Hi ha gent que debat sobre Jesús com ho podem fer al voltant de qualsevol personatge famós. Però Simó s’ha implicat amb Jesús i ha començat a conèixer el secret del seu cos. I això el transforma fins el punt de rebre un nom nou: Pere.

Aquesta fe i aquesta implicació en el do del pare del cel s’edifica com una comunitat dels deixebles de Jesús. Ell es compromet amb nosaltres fins al punt de donar a Pere les claus del regne del cel. Com a l’església som responsables d’obrir a tothom les portes del Regne perquè ningú no en sigui exclòs, tal com és la voluntat del Pare.

Jesús va prohibir severament als deixebles que diguessin que ell era el messies. Calia primer que passés per la creu i ressuscités. És ara que no ho podem amagar a ningú.

No podem dir que ets el messies i quedar-me escarxofat al sofà de casa.

Si et dic qui ets, tu em diràs qui sóc, pronunciaràs el meu nom nou que el pare ha pensat per a mi. Revelaràs la meva identitat de fill de Déu i de membre del meu cos, desvetllaràs la meva vocació, la missió que tinc encomanada per al creixement del teu regne.

Prego per a tota l’església sostinguda per Pere, i pels seus successors els bisbes de Roma. Que siguin tots fidels a la teva voluntat i siguin pels fidels porta oberta i mai obstacle perquè tothom et pugui conèixer i experimentar el teu amor. Que portem sentit, esperança i felicitat a un món que tant et necessita.

Mireia Galobart

19 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Per causa de les vacances que tots desitgem i necessitem, aquestes paraules pot ser que no tinguin la frescor necessària o no reflecteixin algun esdeveniment proper ja que han estat escrites a mitjan juliol. Per sort, però, la paraula de Déu no té data de caducitat i per tant sempre és viva i sempre ens interpel·la si la deixem penetrar suaument dins el nostre cor.

La primera lectura de la paraula de Déu d’avui sembla una mica inconnexa, per un cantó tant la primera lectura, del llibre d’Isaïes, com la segona, de la carta de St. Pau als cristians de Roma, ens mostra que l’amor de Déu és infinit i no distingeix raça,
creença, condició social o econòmica; per Déu, qualsevol criatura vivent és prou important com perquè pugui accedir al seu amor, protecció i benevolença. Per l’altre, l’Evangeli de Mateu segueix amb els “miracles” d’aquest temps de durant l’any -recordem que fa dos diumenges vam llegir i meditar sobre el sentit de la multiplicació del pa i els peixos- i diumenge passat el fet que Jesús caminés sobre les aigües i les calmés. Avui Jesús fa la primera guarició traient el “dimoni” de la filla d’una dona cananea.

Pot ser que el lligam de les tres lectures sigui aquesta voluntat manifesta de Jesús de no posar límits, de deixar que la seva paraula, que és paraula de saviesa, de seny, d’intel•ligència i de sensatesa, com declara el llibre dels proverbis (2, 1-10), arribi a qualsevol criatura humana i la impregni perquè en pugui gaudir.

Aleshores, per què som nosaltres els que posem límits a les nostres relacions? Per què tractem amb diferència el qui ens pot tornar un favor del qui no? Per què ens mirem amb recel el qui dorm al carrer i no el qui ens pot acollir a casa seva? Per què girem l’esquena al qui arriba amb pastera i posem estores vermelles quan aquest baixa de l’Airforceone? D’on hem tret aquest cor tan insensible, com hem forjat aquest cor d’acer?

Déu nostre, ajudeu-nos a comprendre que una vida justa, recta i honrada encamina a la felicitat; que ens posseeixi la Saviesa per poder gaudir del Coneixement.

Julià i Rosa

15 d’agost de 2017

Aniversari de l'ordenació de Mn.Xavier Dou

Avui 15 d’agost fa 45 anys que Mn.Xavier Dou fou ordenat diaca a Mèxic.

El felicitem de tot cor i ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies.

Que per molts anys pugui continuar la seva tasca silenciosa i eficient impulsant l’acció de Càritas de la nostra parròquia i la Pastoral dels malalts.

12 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

No tingueu por, que sóc jo

Després de la multiplicació dels pans i peixos, Jesús es retira a la muntanya a pregar. Jesús no és un activista, ni un predicador ambulant, Jesús és per damunt de tot un home de Déu. Tot el que ell fa i diu és fruit de la seva íntima i irrepetible comunió amb el seu Pare. Els evangelis ens el mostren sovint pregant. Desconeixem el seu diàleg amb el Pare. Forma part del secret del Senyor. La pregària, per Jesús és tan necessària com el respirar. Ara bé, Jesús no s'aparta de la gent per desconnectar, sinó tot el contrari. La seva intima unió amb el Pare el fa més proper a nosaltres.

L'escena que ve a continuació està plena de simbolisme. Una forta tempesta posa en perill la vida dels deixebles que han de lluitar contra els elements perquè la barca no s'enfonsi. No cal ser entès en interpretacions bíbliques per adonar-se del significat del relat. Els Pares de L'Església, amb encert, van veure en la barca una imatge de l'església, i la tempesta i el mar, els mals als que la comunitat de creients haurà de fer front al llarg de la història.

Quan la nit és més fosca, a les tres de la matinada, Jesús s'apareix caminat sobre les aigües. Tot té regust de Pasqua. El mar, en la mentalitat dels contemporanis de Jesús, tipificava el mal amb majúscules. Jesús amb la seva resurrecció ha vençut el pitjor dels mals, la mort. Costa reconèixer el Senyor ressuscitat enmig de les preocupacions del dia a dia. Sovint pensem que els tràfecs que patim ens enfonsaran. Pere, desprès d'uns dubtes, reconeix Jesús. En principi hi confia, però a l'hora de la veritat, dubta. Pere és el prototip de tants creients, ja creiem, però no per confiar-hi la vida. Les paraules de Jesús són clares i alliberadores: No tingueu por, que sóc jo. Pere titubeja, però no per això dubtarà de donar la mà a Jesús.

No tenir por, és fàcil de dir, difícil de viure-ho. La por és ben humana. Tenim por quan sentint-nos febles, només confiem amb les nostres pròpies forces. La por ha estat i és un dels grans impediments per avançar. La por fa que no siguem creatius. La por ens fa desconfiar del futur. Per aquest motiu, són moltes les vegades que l'Evangeli ens exhorta a no tenir por. Jesús ha ressuscitat, està amb nosaltres. Com diu el salm, si tenim el Senyor a favor nostre, de què hem de tenir por?

La narració acaba amb una veritable confessió de fe: Realment sou Fill de Déu. També nosaltres, malgrat les nostres pors, hem de confessar la nostra confiança amb el Senyor, tot pregant: Senyor ja crec, augmenta la meva fe.

Josep m Jubany

5 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La Transfiguració del Senyor

Anunci de la seva resurrecció: el Senyor es transfigura, es transforma, davant Pere, Jaume i Joan dalt d’una muntanya alta, que s’identifica amb el Tabor. “El seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum” (Mt 17, 2).

Són destacables els referents triats en la comparació: el sol i la llum. La visió de Daniel, en canvi, rerefons d’aquesta descripció i que la litúrgia ens presenta com a primera lectura, fa sevir la neu i la llana per indicar la blancor del vestit i dels cabells (com a marc del rostre) de l’ancià carregat d’anys (imatge del Déu etern), assegut en un tron (Dn 7, 9). Però, alhora, el foc l’envoltava: “El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant” (Dn 7, 9-10), foc que recorda el de la carrossa celestial d’Ezequiel (Ez 1, 26-28). Per contra, més que la neu i el foc de la figura divina, a Daniel, el Senyor transfigurat és tot ell llum. El sol del seu rostre, doncs, aquí és més resplendor que no pas foc ardent.

Ara bé, el foc de Daniel enllaça amb el traspàs d’un interlocutor del Jesús transfigurat: Elias (“un carro de foc, tirat per cavalls de foc els va separar..., i Elias va pujar al cel” –2Re 2, 11). L’altre, Moisès (Mt. 17, 3), també de forma extraordinària acabà la vida (Dt 34, 5-6). Representen la Llei i els Profetes, són testimonis del Messias.

Pere diu a Jesús que és bo estar-se allí i que farà tres cabanes ... “Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.” (Mt 17, 4 i 5). També a Daniel, amb els núvols ve el fill d’home, davant l’ancià, i rep “el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge” (Dn 7, 13-14). I així ho diu el salm responsorial “el Senyor, ... el sobirà de tota la terra” (Sl 96, 5).

I Pere, testimoni privilegiat de la transfiguració, ens la recorda en la segona lectura: Crist “va rebre de Déu Pare honor i glòria, ...una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill... estimat, ...jo m’he complagut»” (2Pe 1, 17). I ens diu que escoltem “les paraules dels profetes ... fins que ... l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors” (2Pe 1, 19). De nou, la resurrecció sota la imatge de la llum del sol: s’alçarà i ens il·luminarà.

Jordi Cors

4 d’agost de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 1 d’octubre, passat el temps d’estiu.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx, a partir de l’1 de setembre.

1 d’agost de 2017

Record de Mn. Joan Batlles

El passat diumenge 23 de juliol Mn. Joan Batlles, sens dubte un sacerdot de referència en la nostra Església de Barcelona, ha complert 100 anys

Tota la seva acció pastoral com a consiliari de moviments d’Acció Catòlica, impulsor de moltes altres accions pastorals, director-fundador del Centre d’estudis pastorals, vicari pastoral pel clergat, el va posar en contacte amb la nostra comunitat de Sant Ildefons. Ell, en diferents moments, ha participat en les diverses tasques en la nostra comunitat, ja sigui participant en assemblees, ja sigui animant per fer una pastoral de conjunt, de la que sempre n’ha estat un fervent entusiasta, i orientant tota la tasca pastoral.

Un factor determinant ha estat la sintonia que hi havia en la manera de pensar entre ell, Mn. Joan Alemany i amb els que en aquells moments hem format part de la comunitat, i junt amb Mn. Alemany va ser impulsor del sector pastoral, en el que tantes esperances hi van posar.

Un esdeveniment molt particular va unir els dos Joans. Els dos varen ser mobilitzats a la guerra civil del 1936; en plena guerra, el Nadal del 38 el visqueren junts al front. Així ho recorda Mn. Alemany: ”sempre recordaré la nostra trobada al front de guerra als vols de Nadal del 1938, va ser un do de Déu”. I amb motiu del norantè aniversari de Mn. Batlles, va escriure: ”És bonic celebrar aquest aniversari ple de sentiments de joia i esperança..., amb afecte cordial que el Senyor continuï omplint-te de tots els seus dons.”

També la nostra comunitat s’uneix a la joia i a la fecunditat d’aquests 100 anys!

Lluís Saumell

29 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La gran troballa

Què poden dir del Regne del cel? Avui ens diu l’evangelista Mateu que és un tresor amagat, una perla fina i una xarxa de pesca abundant.

L’home que trobà el tresor ho va fer quasi per casualitat, i el que trobà la perla fina, ho va fer després d’una llarga recerca i presa de consciència del seu valor.

Per trobar-los no cal fer viatges externs, però sí, el gran viatge d’endinsar-se dins d’un mateix per descobrir i gaudir del do que hem rebut de Déu i que habita en el nostre cor: l’Esperit Sant de Déu.

Tant l’un com l’altre s’adonen que totes les experiències viscudes per interessants i bones que hagin estat no els van satisfer, per això fan una inversió total de tot el que tenien per prioritzar l’experiència de viure sota la influència i guia de l’Esperit.

Viure de l’Esperit produeix un gran goig, allibera de tota por, dóna capacitat de discerniment i orienta la vida vers la confiança plena en el Pare. Aquest és el veritable tresor i la perla fina.

Junt a la paràbola de la xarxa, Mateu, com un jueu ben arrelat a les seves tradicions, no pot prescindir del judici final: “sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos...” Nosaltres hem heretat dels nostres germans jueus la creença en el judici final, per contra, Jesús en el seu missatge no va fer servir ni la por ni el càstig; presenta un Déu misericordiós, entranyable, bondadós, infinitament comprensiu i immensament gratuït com ens ho presenta Lluc (15,11-32).

Com a conclusió, veien que Mateu posa en boca de Jesús aquesta pregunta als seus: “ho heu entès tot això?”. Si hem entès a Jesús i el seu missatge, com diu Joan (13,17) “feliços serem quan ho posem en pràctica”.

Qui fa l’opció pel Regne és qui sap treure del seu propi cor coses noves i antigues, perquè sap discernir. En definitiva, es tracta d’allò que va dir Sant Agustí: “estima i fes el que vulguis”. En l’amor no hi ha lleis estàtiques, dogmes, ni judicis.

Esther Bochita

26 de juliol de 2017

Bon estiu

El temps d'estiu és per a molts un període de descans, de canviar el ritme habitual de vida... S'ha convertit en un tòpic dir que les vacances són un temps per desconnectar, per carregar piles, etc. Segur que sí, encara que a vegades, per a alguns, això no és tan evident, hi ha preocupacions que no sempre és fàcil desenganxar-se´n.

Fa alguns anys, els diaris s'havien d'inventar algunes notícies, ja que l'actualitat política es trobava en època estival al ralentí. Eren les famoses serps d'estiu. Em temo que enguany no serà així. Aquest estiu serà informativament molt calent, molt intens. No cal que expliciti el motiu, tots ho sabem.

I sobre aquest fet, el fet polític, us ofereixo una senzilla reflexió que em vaig fent darrerament. La política és molt important, condiciona la vida dels ciutadans d'un país, però més important és l'amistat. I també, per legítimes i justes que siguin les nostres opcions i desitjos sobre el futur imminent del nostre País, mai no han de ser obstacle perquè trenquem les relacions humanes.

Fa ja uns mesos que vàrem poder llegir en els diaris que algú denunciava que a casa nostra hi havia un ambient de crispació que feia impossible algunes trobades familiars, ja que els àpats tradicionals acabaven en picabaralles, degut a l'apassionament i vehemència amb què es defensaven els diferents posicionaments polítics. Em sembla que això no és veritat en la majoria dels casos, però tampoc no hem de ser ingenus, això pot passar.

És bo que defensem les nostres conviccions cíviques, però hem de tenir la suficient categoria humana i intel·lectual per entendre que els altres en puguin tenir de diferents. El diàleg sempre porta a l'enriquiment. Dialogar no significa claudicar del que creiem, sinó que pot donar matisos al nostre pensament, o fins i tot reafirmar-nos en les nostres conviccions.

Cal tenir present, que sigui quin sigui el resultat final del procés que vivim, hi haurà qui veurà realitzades les seves aspiracions, i qui veurà, amb molta decepció, fins i tot ràbia, que el seu projecte no ha pogut tirar endavant. Dit d'altra manera, hi haurà vencedors i vençuts. L'endemà continuarà existint, i haurem de conviure uns i altres.

Fa molts anys, desprès d'un atemptat d'ETA, un capellà basc molt implicat en la vida social d'Euskadi, em comentava el decisiu paper, en la seva opinió, que tenia l'Església d'Euskadi en aquells difícils moments. Segons ell, l'Església havia de ser el lloc on uns i altres s'havien de poder trobar, ja que en una societat basca, totalment fragmentada, moltes vegades ni la família, ni les amistats de joventut, ni les associacions culturals, ho podien fer. Per sort, i gràcies a tots, a Catalunya no es viu la tensió d'Euskadi durant aquells anys tan tempestuosos. Faig un incís, llegiu, si teniu oportunitat, la magnifica novel·la "Patria" d'Aramburu, relat que posa de manifest fins on es poden deteriorar les relacions humanes, quan s'absolutitza la política.

Visquem amb interès la política, defensem cadascú el que creiem. Evitem les provocacions, no responguem amb el mateix llenguatge als insults barroers, a les mentides, etc. I que avui, i demà, sigui quin sigui el final, puguem trobar-nos tots, en l'Església, amb els amics de sempre, amb els nostres familiars. Hi ha qui ha dit, també, que l'únic que aconseguiríem, seria dividir la societat. Procurem no donar-los la raó.
Bon estiu i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany

23 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Fer neteja, potser

Ens pot semblar, de vegades, que quan Jesús parla en paràboles ho fa per simplificar el missatge, per fer-lo més entenedor, perquè arribem més a l’essència del que ens vol dir. Potser sí, o potser la pròpia paràbola és una bella metàfora del missatge del Crist que es dirigeix directament més als nostres cors i menys a les nostres ments. I avui en tenim tres que, des de la meva visió, clarament volen arribar a fer-nos entendre com és d’important el discerniment i la compassió.

Les paràboles de l’Evangeli de Mateu ens poden arribar a posar en dubte. Davant del bé i del mal, no podem fer neteja com ho fem en la nostra vida quotidiana? Per què, a casa, separem fàcilment el que està bé del que està malament, de la mateixa manera que separem el que està brut del que està net. No ens costa gaire, potser, ho fem cada dia, oi ?

Si mirem bé, sempre trobem les dues coses juntes: el bé i el mal, allò que és net i allò que ja no ho és, la llum i la foscor. Potser les paràboles d’avui ens poden dir que no podem simplificar tant pensant què podem destriar fàcilment, perquè sempre hi ha racons de bé i llum fins i tot en llocs on tot és fosc i brut. Potser també en l’ànima i el cor de tots els homes i dones hi podem trobar sempre espais de bondat i bé que donen sentit al missatge de salvació de Jesucrist.

Perquè potser conviure amb el mal que habita en nosaltres vol dir viure amb alegria les pròpies limitacions i mancances, ser tolerant i compassiu amb el dolor de l’altre que sovint el pot portar a comportar-se de forma grollera o violenta, a ser benvolent i pensar que sempre hi ha un racó que podem salvar, que justifica tot el nostre esforç, a no escandalitzar-nos davant de situacions de vegades inexplicables en la vida de les persones.

I tal com ens proposa Jesús en la paràbola del gra de mostassa i la del llevat, cuidar, acompanyar el procés de cadascun perquè doni tot el fruit que pugui donar, perquè creixi i es desenvolupi fins a les seves màximes possibilitats. Per tant, podem fer neteja, POTSER, la paraula que domina en aquest breu comentari d’Evangeli, perquè sempre hi haurà la possibilitat de fer el bé.

Lluís Sánchez Rissech

21 de juliol de 2017

En memòria de les víctimes al Mediterrani

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es va omplir el dijous 22 de juny amb la presència de molts refugiats per recordar les víctimes al Mediterrani. “Morir d’esperança” és una iniciativa que la Comunitat de Sant’Egidio impulsa a diferents ciutats europees. A Barcelona també s’hi van afegir la Fundació Bayt Al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Migra Studium, l’Associació Cristianopakistanesa, Justícia i Pau, Fedelatina i la Federació Filipina Kalipi.

Durant la pregària “Morir d’esperança”, es van llegir els noms i les històries d’aquells que han mort en la temptativa d’arribar al nostre continent. Una invocació perquè neixi una cultura de l’acollida i cessin les tragèdies al Mediterrani. Són 34.321 morts i desapareguts en l’intent d’arribar al continent europeu, “els noms de molts d’ells que són desconeguts pels homes però no pel Senyor”. Entre els 4.321 refugiats que han perdut la vida aquest any fins al dia d’avui, es van recordar “les 265 persones que han perdut la vida durant el mes de juny, entre les quals hi ha el petit Omar, que va naufragar al Mediterrani al costat de la Shara, la Mariam, la Khadija, el George, la Rose i la Lucky, molt probablement sudanesos, que van sortir de Líbia juntament amb altres refugiats de l’Àfrica subsahariana, i moltes dones nigerianes, moltes d’elles embarassades.

En la salutació inicial, Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, va recordar que “no es construeix una societat ‘sana’ alçant murs i sent còmplices dels viatges de la mort, sobretot quan sabem que és possible construir ponts”, per afegir tot seguit que “hi ha una alternativa per acollir el qui fuig de la guerra o d’unes condicions de vida insostenibles: els corredors humanitaris”.
Mn. Armand Puig, en la seva homilia, va subratllar “la força de la solidaritat i la pregària que toca els cors i ajuda a construir un món en pau”. I va afegir: “no es pot llevar el dret a la vida de les persones. No ho podem permetre. El món necessita constructors d’un món divers.”

La pregària va estar enriquida amb la presència de molts refugiats immigrants de diversos països i de diverses confessions religioses. Al final tothom va marxar a casa amb una flor, signe de la bellesa i alhora de la fragilitat de cadascuna de les vides que s’han perdut i que no volem oblidar.

(de la Redacció de “Catalunya Cristiana” del passat 9 de juliol)

19 de juliol de 2017

La nit de les religions a Barcelona: Setembre 2017

La Nit de les Religions és una iniciativa que consisteix en una jornada de portes obertes de centres de diverses tradicions religioses de la ciutat de Barcelona. Els assistents a la jornada segueixen un itinerari autoguiat amb el qual poden escollir la comunitat que visiten en cada moment.

Aquesta proposta sorgeix del Grup Interreligiós i Interconfessional de Joves de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) i s’emmiralla en La Nit de les Religions de Berlín, una iniciativa que es duu a terme a la ciutat alemanya des del 2012.

La primera edició de La Nit de les Religions de Barcelona es va celebrar el dissabte 17 de setembre de 2016. Hi van participar 24 comunitats religioses de la ciutat, les quals van oferir diverses activitats: visites guiades, tallers, música, teatre, conferències i degustacions de menjar típic, entre d’altres.

Aquest projecte vol contribuir a fer conèixer una realitat a voltes desconeguda com és la diversitat religiosa, afavorint un espai de trobada veritable, lluny de les imatges sovint distorsionades que ens arriben sobre les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra ciutat.

Aviat disposarem del programa de La Nit de les Religions 2017