Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (4)

18 febrer de 2016
No oblideu que la misericòrdia de Déu és el nostre escut i la nostra fortalesa contra la injustícia, la degradació i l'opressió.

17 febrer de 2016
Celebrar el Jubileu de la misericòrdia és aprendre a no quedar presos del passat, és creure que les coses poden ser diferents.

17 febrer de 2016
La misericòrdia de Jesús abraça a tots i en tots els racons de la terra, obri-li el cor.

14 febrer de 2016
Jesús ens està esperant i vol curar el nostre cor de tot el que el degrada. És el Déu que té un nom: misericòrdia.

8 febrer de 2016
Entrada per la Porta Santa significa descobrir la profunditat de la misericòrdia del Pare, que busca a cadascú personalment.

22 gener de 2016
En la societat actual, on el perdó és tan estrany, la misericòrdia és cada vegada més important.

23 d’agost de 2016

Signes dels temps: Art i espiritualitat

Pot un quadre abstracte parlar de Déu, del Misteri o de l'Esperit Sant? Aquesta és la voluntat que hi ha darrere de l'obra de l'artista Goretti Pomé. Fa anys que connecta art i espiritualitat a través de les seves creacions i també dels seus poemes. Acaba de publicar el llibre "Els 7 dons de l'Esperit", i al passat juliol Francesc Rosaura li va fer aquesta entrevista emesa per TV3.


20 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

La lectura de l’Evangeli d’avui és aterridora. Espanta i descol·loca, en mig del mes d’agost, en plenes vacances i amb la calor de l’estiu, llegir: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”. I encara més: “Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora”.

No dèiem que Deu és misericordiós, que Déu és amor, que ens perdona i ens salva?

És clar que ho és, però nosaltres hi hem de posar de la nostra part.

Què vol dir Jesús amb això d’entrar per la porta estreta? El que ens està dient és que la nostra vida, el nostre camí, ha de ser un camí d’esforç, amb l’exemple de l’esforç de Jesús, que es va lliurar Ell mateix. No s’hi val a viure en la comoditat i la seguretat, no si val a dir, jo ja sóc cristià, prego, vaig a Missa els diumenges, i amb això estic salvat. No. És com aquell que es pensa que amb apropar-se als poderosos i influents tindrà totes les portes obertes a la vida.

El que ens diu Jesús és que hem d’aconseguir les coses amb esforç, fent com Ell, que el seu esforç va ser tant gran que va seguir un estil de vida de fidelitat a Déu, al Pare, una vida d’amor i entrega generosa, sincera y gratuïta als altres.

Això és el que ens vol dir: Correu a seguir-me a viure com Jo.

Segur que són molts els moments de la nostra vida en què ens preval la comoditat. Traiem-nos la mandra de sobre, esforcem-nos per actuar com Jesús i siguem conscients que la misericòrdia no és una paraula buida si no que el nostre deure és omplir-la dia rere dia.

Maite Cura



18 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (3)

17 març de 2016
Ningú no pot ser exclòs de la misericòrdia de Déu. L'Església és la casa que acull a tots i no rebutja ningú.

15 març de 2016

El Pare és veritablement «ric en misericòrdia» i l'estén en abundància sobre els que recorren a Ell amb cor sincer.

9 març de 2016
Déu ens ha acariciat amb la seva misericòrdia: portem aquesta carícia als altres, a aquells que tenen necessitat.

8 març de 2016

Petits gestos d'amor, de tendresa, que fan pensar que el Senyor està amb nosaltres: així, s'obre la porta de la misericòrdia.

6 març de 2016
El Jubileu de la Misericòrdia és una ocasió propícia per a promoure en el món formes de respecte de la vida i de la dignitat de la persona.

4 març de 2016
Jesucrist amb la seva proximitat i tendresa ens porta a l'espai de la gràcia i el perdó. Aquesta és la misericòrdia de Déu.

4 març de 2016
Obre el teu cor a la misericòrdia! La misericòrdia divina és més fort que el pecat.

16 d’agost de 2016

Signes dels Temps: Centres d'Internaments per a Estrangers

Al febrer de 2012, el programa de TV3 "Signes dels Temps" va entrevistar Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de l'arquebisbat de Barcelona, i rector de la nostra parròquia, arran del manifest de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants en què demana la reforma o el tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers.

15 d’agost de 2016

44è aniversari d’ordenació de diaca de Mn. Xavier de Dou

Avui dia 15 d’agost, festa de la Mare de Déu fa quaranta-quatre que el nostre estimat Mn. Xavier de Dou fou ordent de diaca. Ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que l’ompli dels seus dons i li permeti seguir molts anys amb nosaltres amb el seu servei a la comunitat i al front de l’equip de Càritas Parroquial i de la Pastoral de la Salut.

13 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

«He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi!» (Lluc 12, 49, 51).

Crist estava impacient per dur a terme l'obra del Pare. Comprenia que anunciar i estendre un regne de veritat, de justícia, d'amor, i de pau, és com calar foc a la terra. I sabia que això seria rebutjat pels que volen dominar i explotar persones i coses per tal d'aconseguir els seus objectius: diners, poder, honors, plaers.

Per això va rebre un atac tan dur contra la seva persona, i va suportar el suplici de la creu. No ha vingut a portar la pau, sinó la divisió. A mi em fa por això. Perquè sé que, si vull seguir el Crist i treballar per fer present en el món el seu «Regne», també seré objecte d'atacs, vinguts de fora de mi (també de persones oficialment bones), i de mi mateix.

I «jo sóc pobre i desvalgut» (Salm 39, 18). Així em sento pel que fa a estimar i donar-me als altres (família, amics, conciutadans, refugiats, etc.). Però «Tinc posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam» (Salm 39,2)

Per això sé que em traurà del llot i del fangar, i a més, em farà entendre el sentit de la creu. El sofriment i el patiment no són bons per si mateixos. No cal buscar-los com a camí de purificació o d'espiritualitat. No. El que salva -a nosaltres mateixos i al món- és la nostra voluntat d'estimar, de donar i donar-nos fins a vessar la sang, si és necessari, com el Crist i amb ell. Per això rebutjo la norma que vaig rebre quan era jove: «buscar la mortificación en todas las cosas posibles». O allò que em deia la meva sogra -que havia patit molt a la vida, i havia estat educada en «el valle de lágrimas»- quan, en veure'm feliç i rialler, em deia: «sí, riure, riure...; el que has de fer, és plorar!». El que hem de fer és estimar, gaudir, viure, compartir, i renunciar al que calgui per fer ple i present en el món el nostre amor, l'amor del Crist, l'amor de Déu.

Santiago Quijano

11 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (2)

12 abril de 2016
El camí de l'Església és el de no condemnar ningú per sempre, és difondre la misericòrdia de Déu als que la demanen sincerament.

6 abril de 2016
El Jubileu és tot un any en el qual acollir cada dia la misericòrdia perquè tota la nostra existència sigui santa.

3 abril de 2016
Misericòrdia: és el camí que uneix Déu a l'home, i obre el nostre cor a l'esperança de ser estimats per sempre.

30 març de 2016
Si ens obrim a acollir la misericòrdia de Déu per a nosaltres, al seu torn som capaços de perdó.

29 març de 2016
Jesús ens mostra que el poder de Déu no és destrucció, sinó amor; la justícia de Déu no és venjança, sinó misericòrdia.

22 març de 2016

Encomano a la misericòrdia de Déu les persones que han perdut la vida. #Bruselas

9 d’agost de 2016

Signes dels Temps: Petit Fragmenta

Fragmenta Editorial va presentar "Petit Fragmenta", una nova col·lecció adreçada a nens i nenes. Són llibres que volen fer reflexionar els infants i acostar-los a la transcendència. "Signes dels Temps" va entrevistar Inés Castel-Branco, directora de "Petit Fragmenta", al mes de gener.

6 d’agost de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Estigueu a punt sempre per fer servei!

Hem d'estar actuant sempre, hem de saber esbrinar contínuament les necessitats que el dia a dia angoixen als més oblidats d'aquest món, i estar al seu costat ajudant-los amb les eines que Déu ens ha donat a cadascú de nosaltres. El Regne és de tots, el Pare ens l'ha donat. I si és de tots, l'hem de saber compartir. El com és qüestió nostra.

Jesús ens diu que sempre hem d'estar fent servei als altres: és l'Esperit del Regne. Us convido a fer aquest servei permanent: cada dia tenim al nostre abast bones obres que poden ajudar les persones del nostre entorn a viure amb més esperança.

La fidelitat, Déu la vol en tot moment. El treball que Ell ens demana a cadascú de nosaltres ha de saber remuntar les hores baixes, els dubtes, el cansament. S'ha d’adaptar als signes dels temps, llegint el que a la societat li manca. Seguir ajudant sense desentendre'ns ni un moment dels qui pateixen. La pregària ha de ser la nostra força. Per sobre de totes les coses, hem de tenir present Déu amb el que fem i com ho fem. Ens diu el Papa Francesc: Una comunitat de fe que contingui un horitzó de sentit i de vida.

Sant Pau ens parla de renovar la vida cristiana amb la fe: Amb la fe serem agradables a Déu. Ho serem amb les accions que ens demana vers el pròxim: accions que ens ajuden a acostar-nos-hi i a creure que existeix, i que posen la confiança en que rebrem l'ajuda de Déu. Gràcies a la fe la mare Teresa de Calcuta ha portat l'esperança a una multitud de persones; gràcies a la fe que Déu ens ha donat a cadascú de nosaltres podem donar esperança a les persones que estan al nostre costat.

Pere Rius

4 d’agost de 2016

Tuits del papa Francesc sobre la Misericòdia (1)

30 juny de 2016
El jubileu de la Misericòrdia és un temps de reconciliació per a tothom.

25 maig de 2016

Déu ha vençut l'egoisme i la mort amb les armes de l'amor; el seu Fill, Jesús, és la porta de la misericòrdia, oberta de bat a bat.

23 maig de2016
En un món dividit, comunicar amb misericòrdia significa contribuir a la proximitat entre els fills de Déu.

14 maig de 2016
Comunicar amb misericòrdia significa contribuir a la bona, lliure i solidària proximitat entre els fills de Déu i els germans en humanitat.

3 maig de 2016
Jesucrist, encarnació de la misericòrdia de Déu, ha mort en creu per amor, i per amor ha ressuscitat.

29 abril de 2016

Crist ha vençut el mal en l'arrel: és la Porta de la salvació, oberta de bat a bat perquè cadascú pugui trobar misericòrdia.

28 abril de 2016
Davant els avenços espirituals i morals de la humanitat només Déu amb la seva infinita misericòrdia pot donar-nos la salvació.

2 d’agost de 2016

Signes dels Temps:L'Hospitalitat de Lourdes

L'Hospitalitat és molt més que el pelegrinatge anual al santuari de Lourdes. Suport als malalts, trobades, excursions, grups de revisió de vida... El programa de TV3 "Signes dels Temps" va emetre al mes de febrer una conversa amb Aleix Canalís i Núria Reventós, president i voluntària de l'Hospitalitat de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

30 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Vanitat i més vanitat

En els textos bíblics d’avui hi ha tres qüestions que es relacionen, en l’Eclesiastès, “vanitat i més vanitat... tot és en va”. En la carta de sant Pau als cristians de Colosses, “cerqueu allò que és de dalt... feu morir allò que us lliga a la terra“ i en l’Evangeli de Sant Lluc “vigileu! Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses, perquè si algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.

Ens agrada estar segurs, i és humà que així sigui. Tanmateix la qüestió rau en saber veure-hi clar. A vegades el que dóna sentit al nostre viure és l’estar pendents de les coses i béns que posseïm, les quals han de ser eines per usar però no valors absoluts en sí mateixes. Aquest és el risc que de vegades tenim.
Jesús no ens vol a tots com uns ascetes desarrelats del món en el que ens ha tocat viure. Espera de nosaltres, maldestres seguidors seus, que sapiguem posar l’accent de la nostra vida: lluny de la vanitat, cercant allò que és de dalt i guardant-nos de l’ambició del posseir.

Avui dia en el que Ignasi de Loiola va arribar davant Déu, tinguem present un dels seus pensaments més repetits: cal “en tot estimar i servir “. Perquè estimant i servint és la manera d’implicar-nos en la vida amb compromís vers els altres i a la vegada fer un constant entrenament de no deixar-nos atrapar per les coses materials, la qual cosa no significa indiferència i viure pensant solament en la vida plena, sinó avançar, tot posant l’accent en allò que perdurarà: estimar al proïsme.

Que sapiguem fer-nos rics als ulls de Déu.

Ignasi Garcia i Clavel


27 de juliol de 2016

Unes reflexions en temps de vacances

Redacto aquest escrit el dissabte dia 16. En principi la meva intenció era desitjar bones vacances a tots els que llegiu aquest Full, però l'actualitat s'imposa. L'atemptat del dijous dia 14, a Niça, i l'intent de cop d'Estat a Turquia, són primera pàgina a tots els noticiaris, i també és motiu de preocupació la incertesa de com acabaran les negociacions per un nou govern a Espanya. I en un àmbit més proper, també la política a casa nostra està plena d'incerteses. I aquí cal afegir-hi la situació econòmica, que no acaba d'aixecar el vol, i fa dos dies que m'han comunicat que el centre d'internament d'estrangers s'ha reobert desprès d'alguns mesos tancat per obres. De res han servit les protestes ciutadanes, l'oposició de la majoria del parlament català, les gestions de l'Ajuntament de Barcelona. I ho deixo aquí, però són moltes més les notícies preocupants.

Tot plegat, no ha de ser cap obstacle perquè us auguri a tots unes bones vacances, i en la mesura del possible us desitjo que descanseu, que recarregueu piles.

Com diu l'Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa, i l'estiu és un bon moment per distanciar-se del tràfec de cada dia, i mirar-se l'actualitat amb una certa perspectiva, i adonar-nos d'allò que és essencial i del que, tot i essent important, no és el més determinant en la nostra vida.

És un temps per gaudir de la família, amb uns horaris diferents de durant el curs es pot aprofitar per conviure més, per parlar amb calma, i fins i tot es relativitza l'esclavatge del rellotge, i es pot perdre el temps i badar.

Ara bé, les vacances, també es poden aprofitar per parlar de Déu als fills menuts, als néts. Així, si se surt fora, tant a la platja com a la muntanya, es pot ajudar als més petits que contemplin la bellesa de la creació, i sense fer masses estridències, recordar-los que tot és obra de Déu.

Si es visita alguna ciutat o algun poble, és normal que s'entri a la Catedral, a esglésies, o ermites significatives. Aquests monuments ens evoquen la fe dels nostres avantpassats, i també serà bo explicar que aquests edificis no són només unes construccions artístiques, sinó que són un lloc de pregària.

Si es coincideix amb algunes de les moltes festes majors, que durant el mes d'agost hi ha en els nostres pobles, serà bo que els fem adonar com aquestes festes van sorgir al voltant de la devoció a la Mare de Déu o algun sant. I no oblideu que una festa major ens evoca tradicions multiseculars, i formen part de la nostra riquesa històrica.

I també per als adults potser és un moment per llegir, per comentar amb amics les notícies, per anar formant-se criteri propi, sobre les diferents situacions que vivim en els nostres dies, i replantejar-nos quin ha de ser el nostre compromís amb la societat, amb l'Església.

Bon estiu, a tots, i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany

25 de juliol de 2016

XXXI Jornades Mundials de Joventut (JMJ) a Cracòvia

Del 26 al 31 de juliol se celebraran a Cracòvia (Polònia) les XXXIenes Jornades Mundials de la Joventut amb la presència del Sant Pare Francesc. El lema de les JMJ serà: “Feliços els misericordiosos, perquè obtindran misericòrdia”. (Mt 5,7)

Missa d'Obertura (dimarts, 26/7)

Presidida per l'arquebisbe de Cracòvia, Mons. Cardenal Stanisław Dziwisz. D'aquesta manera hom destaca el caràcter internacional de l'esdeveniment i es presenta a l'amfitrió: el país que alberga la joventut del món.

Cerimònia de l’Acollida del Sant Pare (dijous, 28/7)
És un moment de gran joia motivada per la presència del Vicari de Crist a la terra i de l'oració conjunta amb ell. La celebració consisteix en la Litúrgia de la Paraula i el primer discurs del Sant Pare. Aquesta cerimònia té caràcter internacional.

Vía Crucis (divendres, 29/7)
És la dimensió penitencial de la Jornada. La Creu de les JMJ és portada durant la processó: els joves caminen per la ruta indicada donant el testimoni de la seva Fe.

Vetlla amb el Papa Francesc (dissabte, 30/7)
És un moment molt intens d'oració i de trobament amb Crist dins d'un clima de gran reflexió però també d'alegria. Al capvespre del dissabte adoració al Santíssim.

Santa Missa Final (diumenge, 31/7)

Presidida pel Papa Francesc. És el moment més solemne de les JMJ i el moment culminant de tot l'esdeveniment. Durant l'Eucaristia el Sant Pare “envia als joves a tots els racons del món”.

En cloure l’acte, a l’hora de l'Àngelus, el Sant Pare tradicionalment anuncia el lloc i les dates de les properes Jornades Mundials de la Joventut.

23 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

A molta gent avui dia els costa pregar tot i ser creients. Potser ens sentim massa autosuficients, capaços de resoldre les pregàries amb els nostres recursos. A vegades també creiem que Déu és massa llunyà per no ser escoltat.

Jesús ens ensenya a pregar Déu amb afecte i confiança, d’aquí que ens convidi a adreçar-nos a Ell amb una paraula sorprenent: Pare. Confiança, per cert, que ja es manifesta en l’intens amor a Abraham. Déu vol sentir-se estimat per tots nosaltres.
Jesús explica als seus deixebles que sovint li agrada sentir-se tractat amb delicadesa, amor i naturalitat.

Normalment ens adrecem a ell per demanar-li coses, encara que el més agraït seria donar-li gràcies per tot allò que tenim. Jesús ens ensenya a pregar d’una manera fàcil, primer demanant perdó per les nostres deficiències, després demanant-li alguns desitjos, i ens posa l’exemple de com un pare d’avui tracta al seu fill.

Pensem com avui dia els pares del nostre voltant tracten als seus fills amb una gran tendresa, fins i tot a vegades sembla que els tenen massa consideració.

L’Evangeli de Lluc ens recomana que tractem els altres no només amb educació sinó amb estimació, sobretot aquells que més ens necessiten.

Preguem al Senyor que vingui el seu Regne encara que vingui i ens calgui participar de la seva vida i la seva Creu. Que es faci la seva voluntat i que sapiguem viure amb plenitud la vida que tenim davant.

Senyor dóna’ns el pa que necessitem per caminar, ensenya’ns a ser agraïts i a compartir no allò que ens sobra sinó allò que tots necessitem. Tinguem molt presents totes aquelles persones que viuen fora de casa seva sense un lloc estable i acomodat a les seves necessitats.

Sabem que tu sempre estàs disposat a perdonar i a donar-nos la mà per aixecar-nos. Fes que sapiguem mirar al nostre voltant i sapiguem perdonar els que ens fan mal.
No permetis que caiguem en temptació que ens condueix al pessimisme i a la falta d’il•lusió, que la nostra actitud sigui davant d’aquest evangeli un motiu d’il•lusió, esperança i motivació.

Que aquestes vacances fem la vida agradable als del nostre voltant i que reconeguem en els més dèbils el rostre de Jesús.

Mireia Galobart

21 de juliol de 2016

Temps de vacances

És molt agosarat parlar de vacances en uns moments de greus dificultats per a tantes persones, però n’és el temps i el cert és que molts de nosaltres en farem, i sens dubte que per a la majoria seran molt merescudes després de tot un any d’esforç i de treball. Hem de carregar piles com diem col·loquialment.

No ens oblidem, però, de totes aquelles persones, siguin o no de la nostra comunitat, per a les quals vacances simplement no existeixen ja sigui per motius de salut o perquè no tenen treball i molts ni possibilitat de tenir-ne.

En aquest any de la misericòrdia hem de tenir molt presents els malalts i els qui sofreixen com a conseqüència de tants i tants motius diferents. Agraïm als membres de la pastoral de la salut la tasca especialment compromesa que fan durant aquest temps. Hem fet un gran esforç de solidaritat amb els nostres germans més desvalguts, però queda molt per fer encara; confiem en les organitzacions que no tant sols no baixen la guàrdia en aquest temps d’estiu, sinó que la reforcen, Càritas ho fa, Intermon ho fa, el Banc d’aliments ho fa, totes les ONGs ho fan. Continuem mostrant-nos solidaris.

19 de juliol de 2016

Grup de pregària

Abans d’acabar el curs, el Grup de pregària tindrà encara dues trobades, els dimecres 20 i 27 a l’hora habitual de 2/4 de 8 del vespre.

16 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

Extraordinari! Tots voldríem ser Maria, però si no hi haguessin Martes el món no funcionaria! O sí? Si ens prenem les paraules de Jesús al peu de la lletra, el món funcionaria sense cap problema, ja que les petites mil i una coses necessàries perquè la nostra condició humana funcioni no són gaire importants. Vaja, com sempre hi haurem de posar aquell sentit oriental que tant ens manca als d’aquest cantó de la Mediterrània.

Nosaltres entenem aquestes paraules de Jesús en un sentit més ampli, no tant per no haver de fer les petites coses diàries de supervivència, sinó més aviat el no deixar-nos emportar solament pel fer i donar-li absoluta prioritat. En un moment com el que estem vivint ens cal més que mai no deixar-nos endur pel fer. Ens cal llegir, ens cal mirar endins dels nostres cors i ens cal posar-hi la saviesa de Déu per no errar el camí a seguir.

Els psicòlegs d’avui diuen que tots hem de dedicar-nos un temps, encara que sigui molt curt, a nosaltres mateixos, a pensar, a reflexionar, a meditar, per no oblidar allò que veritablement és important i valuós; per poder actuar d’acord amb la nostra consciència; per no fer mal a ningú, per no aprofitar-se de ningú.

Creiem que Jesús no volia de cap de les maneres que solament Marta carregués amb les feines més feixugues. Però hagués pogut demanar a Marta que es quedés amb ells i en acabar el diàleg demanar a Maria que acompanyés a Marta per fer aquestes feines quotidianes. Per què no ho va fer? Potser per donar més força a la necessitat d’escoltar?

De la primera lectura ens crida l’atenció aquesta entrega incondicional i quasi irreflexiva d’Abraham i el reconeixement del Senyor sota qualsevol forma. Tant de bo tinguéssim cadascú de nosaltres aquesta habilitat, per veure a Jesús en cadascuna de les persones que sofreixen tots els horrors del món actual.

Preguem perquè Déu ens ajudi a ser una mica Maria, una mica Marta i una mica Abraham.

Julià i Rosa

15 de juliol de 2016

De Bufanúvols a Xerpes marxem del dissabte 16 al dimecres 27 de juliol, però cada grup va a un lloc diferent per adaptar-se al que necessiten els infants a cada edat.

Els Bufes aniran a una casa de colònies que es diu Els Caus de Mura, al Bages, al poble de Mura. Faran moltes activitats i algun dia també alguna excursió. També per a molts d'ells serà la primera vegada que es banyaran en un gorg al riu!

Els Trenques acamparan tots els dies al terreny de Can Llimós de les Lloses, al Ripollès, una zona molt bonica i també plena de gorgs. I encara serà més especial perquè els últims 5 dies de campaments vindran a acampar amb ells els Mowglis! Faran activitats separades però compartiran l'espai. Els Mowglis, abans de trobar-se amb els Trenques, hauran fet una ruta caminant per la zona, dormint cada dia a un poble diferent. Al final hauran passat per: Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Santa Maria de Matamala.

Els Xerpes també faran ruta, però en bici! Marxaran al Delta de l'Ebre i els primers dies faran una part de la Via Verda (Aldover, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, Benifallet, Tortosa i Amposta); després ja podran descansar al Càmping de La Tancada a la punta del Delta, i podran banyar-se a la platja!

Els Apostrofats, com que és el seu últim any d'esplai com a nens/es, fan un viatge més especial, aquest any a Polònia! Tot el curs han estat recaptant diners per a poder pagar-se les despeses i per això ara ja són fora (del 2 al 13 de juliol). Quan tornin tindran dos dies per descansar i desfer la maleta, i ràpidament ja hauran de tornar a marxar per fer d'intendents, repartits en els altres grups de l'Esplai.

Els desitgem a tots que gaudeixin d’aquesta experiència que significa trencar la rutina del dia a dia del curs i que puguin veure complerts els seus objectius.

13 de juliol de 2016

Assemblea fi de curs

Ja és costum que l'Assemblea de fi de curs tingui un caire deliberatiu, això és, no hi ha ponent, i es convida a tots els assistents que aportin els seus suggeriments. El tema sempre és alguna qüestió que afecta la dinàmica de la comunitat. Pròpiament parlant, és la trobada mensual que millor respon al nom d'assemblea. I també es presenten els nous membres del Consell Pastoral, i s'agraeix la bona feina dels qui per estatuts, acaben.

Enguany hem celebrat aquesta trobada el dilluns dia 13 i el tema fou proposat pel Consell pastoral, qui prèviament en la carta de convocatòria ens deia entre altres coses:

El consell Pastoral us fa una proposta, senzilla, però que pot ser útil per donar un impuls missioner a la nostra comunitat. Se us convida a participar en una jornada de reflexió, on, sense presses, tots pugueu aportar els vostres suggeriments. En principi, aquesta trobada serà el dissabte dia 8 d'octubre a Montserrat. La realització d'aquesta trobada, cal que sigui preparada, i us convidem a tots a fer-ho en l'assemblea del dia 13. En aquesta trobada, cal que porteu els vostres suggeriments, i plantegeu de quines qüestions i temàtiques caldria parlar en la trobada del mes d'octubre. Quines qüestions i activitats cal potenciar, quines activitats cal revisar per millorar-les i quines activitats cal crear.


Mn. Josep m, en nom del Consell en feu la presentació. A partir d'aquest moment s'obri un debat, on els assistents amb gran llibertat d'esperit i també amb molta creativitat, exposaren els seus suggeriments. Fou molt interessant, perquè no tan sols s'interessaren per la sortida proposada pel mes d'octubre, sinó que també aportaren algunes idees per dinamitzar la comunitat. Així es proposà: Que es formés algun grup de gent gran on els membres poguessin reflexionar a la llum de l'evangeli sobre la seva vida. S'ha de fer conèixer més les activitats de caritat que es realitzen en la comunitat.

12 de juliol de 2016

Campaments dels Escoltes

L’Agrupament Escolta Joan Maragall informa de les dates i el lloc on estarà de campaments d'estiu cada unitat de l’Agrupament:

Pioners i Caravel·les de l’ 1 al 13 de juliol a Sardenya (Itàlia)
Rangers i Noies guia del 3 al 15 de juliol a Estaron (Pallars Sobirà)
Llops i Daines del 4 al 14 de juliol a Cerbi (Pallars Sobirà)
Castors i Llúdries del 8 al 14 de juliol a Cerbi (Pallars Sobirà)


9 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Per a mi, qui són aquests altres?

Un mestre de la llei pregunta a Jesús: I per a mi, qui són aquests altres? El Senyor com a bon pedagog, no perd el temps amb disquisicions sobre els diferents tipus de proïsme. La resposta és la paràbola coneguda com la del " Bon samarità".

La demanda del mestre de la llei té una gran actualitat. El lletrat desitjava escoltar per part de Jesús una classificació de proïsmes, quins eren els més propers, i per tant a quines persones hauria d'estimar i cuidar més i a quines no n'estava tan obligat. És la temptació de tots els temps. Segur que actualment la qüestió no la formulem amb la cruesa en què la llegim en el relat evangèlic, però tots hem escoltat expressions com: " primer els de casa", o quan veiem persones soles, desemparades, vivint en precarietat, no els atenem, tot justificant-nos que ja existeixen els serveis socials per atendre'ls i ajudar-los. Segur que no restem indiferents davant del dolor dels altres, i sovint sorgeixen en nosaltres sentiments de llàstima, però aquí queda tot. I l'únic que encertem a dir és: pobres, que malament viuen, i fins i tot podem exclamar amb to de protesta: no hi ha dret. Però d'aquí no passem.

Per posar un exemple escandalós de rabiosa actualitat, dia si i dia també, ens assabentem del drama dels refugiats. Quan veiem les notícies per TV ens indignem, potser és motiu de conversa, però aquesta indignació no es tradueix en accions ja que els protagonistes d'aquesta tragèdia són els altres. No els coneixem, estan lluny, parlen altres idiomes i tenen una altra cultura. I els "entesos" ens diuen que tot és molt complicat., i aquí ens comencen a parlar de teories econòmiques, de la situació geopolítica, de la seguretat, etc. etc.

La lectura contemplativa de la Paràbola del Bon samarità ens fa pujar els colors a la cara. El sacerdot i el levita passen de llarg. No ho sé, però m'imagino aquest dos personatges en el temple, comentat amb el seus companys aquest fet, i fins i tot formulant alguna protesta, perquè l'autoritat no protegeix prou bé els camins. El samarità no sap de lleis, ni té bones paraules, però té cor. Actua de forma que pot semblar molt primària, però efectiva. Sap que aquell home, que no coneix el seu nom, necessita algú que el socorri. No es pregunta quines complicacions li portarà el fet d'atendre'l. S'implica totalment, fins i tot li paga despeses. La paràbola del samarità, no és una pàgina més de l'Evangeli, és la clau de volta de tota la vida cristiana. Vetllar per l'ortodòxia és important, fer plans d'evangelització és bàsic, però res no té sentit, si no atenem al que està a la vora del camí. Aquests són els altres.

Josep m Jubany

8 de juliol de 2016

Anem entrant en el silenci

A mesura que anem fent anys anem entrant en el silenci, com ja sabeu, perquè la memòria es va debilitant i costa portar el fil de la conversa. Parlem amb moltes interrupcions, ja que citar se’ns fa molt difícil, i fins i tot noto que d’una pel·lícula que he vist fa poc, a part d’oblidar-ne el nom, no recordo l’argument fins que algú no m’ajuda, i aleshores diem aquella frase: “Recordes quan parlàvem seguit?”, perquè el seguit se’ns fa dificultós.

Sí que podem explicar batalletes del passat, que és el que ens ha quedat gravat, però no podem abusar perquè el nostre entorn es cansa, i sobretot els nostres fills, que van dient: “Això ja ens ho has explicat.” Aleshores penso que és el moment de viure intensament el present i gaudir-lo, ja que després feina tindrem a reproduir-lo, i com que la vida està feta de l’enfilall de moments presents, això és bo.

El mateix em passa amb la lectura. Sento un gran plaer i interès quan sóc a dintre el llibre, però les dificultats arriben a la postlectura, quan vull reproduir detalls que ja han fugit, i aquí sí que podem aplicar la frase “tempus fugit”; amb el temps ha fugit el contingut que ens va omplir el temps en aquell moment.

Aquest envelliment de les neurones de la memòria és una realitat que hem d’acceptar de bon grat i paciència, ja que no hi ha altre remei, de la mateixa manera que es va envellint tot el cos que jo vaig anomenar fungible en un cert moment. És veritat que hi ha persones que tenen un procés procés més lent, perquè han treballat molt la memòria per la seva professió o perquè tenen un envelliment retardat. Però el que se’m fa evident és que al meu entorn veig que les persones de la meva edat i algunes més joves parlen com jo, i a vegades m’atreveixo a dir-los: “Ja m’agrada que et passi i perdona.” No vull pas mostrar una falta de caritat cap a l’altre, però així et sents com tots, fent un camí similar, i no et sents diferent ni acomplexat. També compartim amb la gent de la nostra edat un ensordiment progressiu, que moltes persones resolen amb aparells per a la sordesa.

6 de juliol de 2016

Refugiats, petició al Parlament Europeu

Eduard Sagarra, ponent a l’Assemblea del mes d’abril sobre la responsabilitat i solidaritat en l’acollida dels refugiats, ha endegat una acció per fer arribar una petició al Parlament Europeu, al Ombusdsman Europeu i a la Comissió , demanant explicacions en la nostre qualitat de ciutadans de la Unió Europea : peti-secretariat@europarl.europa.eu

Hom s’hi pot adherir a la petició via email, directament o enviant una petició individual al Comitè de Peticions del Parlament ( https://petiport.secure.europarl.europa.eu/petitions/es/main ).

Per adherir-se a la seva petició es pot fet servir el següent encapçalament (en català o en castellà):

“Los abajo firmantes nos adherimos a las peticiones formuladas al Parlamento Europeo, Ombudsman Europeo y Comisión Europea, de fecha primero de junio y cuyo primer firmante es Eduard SagarraTrias , relativo al trato dispensado por la UE a los Refugiados.”

A la Secretaria de la nostra comunitat es recullen plecs de signatures on figura nom, DNI o Passaport i signatura de la persona (si es vol també el email per notificacions) de qui s’hi adhereix .

La petició diu:

5 de juliol de 2016

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

Aquest diumenge 3 de juliol, ben a prop de la festa de Sant Cristòfol, hem celebrat la Jornada de responsabilitat en el trànsit amb el lema: “Benaventurats els que són misericordiosos”.

L’accidentalitat als nostres carrers i vies de circulació malauradament no minva i tots en som responsables, vianants, ciclistes, motoristes, conductors de vehicles i altres artefactes que darrerament envaeixen impunement els carrers, com són els patins, patinets i “skates” que van a tota velocitat per carrers amb fortes baixades sense respectar semàfors vermells.

Qui no ha tingut un ensurt alguna vegada? La nostra responsabilitat és molt gran perquè ens juguem la vida de moltes persones, i no solament la vida sinó també les greus seqüeles de molts dels accidentats. Morir atropellat per una bicicleta sembla fins i tot ridícul, però a Barcelona tenim ben recent el cas de la Muriel Casals i de dues persones més en poc temps de diferència que han tingut el mateix destí.

Ens cal un canvi de mentalitat a l’hora de posar-nos a conduir qualsevol mena de vehicle. De fet sembla que la nostra personalitat canviï en entrar a la voràgine circulatòria de la ciutat i les carreteres; ningú cedeix de bon grat el pas a ningú, ben al contrari ens tallem el pas els uns als altres sempre que podem; el sentiment del “jo primer” ens domina i si no el podem exercir gesticulem aïrats i protestem fent sonar impertinentment el clàxon.

Bon lema el d’aquesta jornada, si el nostre comportament al volant fos misericordiós ens mereixeríem el qualificatiu de benaventurats.

2 de juliol de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos d’avui, d’una rica varietat, no ens ofereixen sols un parell de temes principals com a enllaç de les tres lectures, amb el salm responsorial, sinó que, com en bastants dels diumenges de durant l’any, on som ara, els textos solen suggerir-nos temes diversos. No com succeeix, en canvi, en molts altres diumenges (sobretot dels cicles d’Advent, Quaresma, Pasqua ...), d’una unitat temàtica més manifesta. Així, el text d’Isaïas ens presenta Jerusalem com a ciutat de pau, recuperada, rica, que dóna als qui l’estimen accés a les seves riqueses, les seves delícies, que consola i amanyaga com una mare. I el salm responsorial, el salm 65, és un cant de lloança a Déu, que proclama les seves obres admirables, el que ha fet pel seu poble, i acaba dient: “Beneït sigui Déu: no ha refusat la meva súplica ni m’ha negat el seu amor i misericòrdia” (Sl 65, 20).

I Pau, al final de la carta als gàlates, es gloria de la creu de Crist. És per ella que està crucificat per al món i porta en el seu cos les marques del sofriment de Jesús. No compta per a res ser circumcidat o no, sinó que som una creació nova. Que ens davallin la pau i la misericòrdia, i la gràcia del nostre Senyor Jesucrist. I l’evangeli de Lluc, continuació del fragment del diumenge passat, parla de la missió dels setanta-dos deixebles i del seu retorn. Jesús els envia, de dos en dos, com anyells enmig de llops. No han de portar res de més ni entretenir-se saludant ningú. En entrar a una casa, han de dir: “Pau en aquesta casa” (Lc 10, 5). I proclamar: “El Regne de Déu és a prop” (Lc 10, 9 i 11). Si no els acullen, han de deixar-los, espolsant-se-la, la pols dels seus peus. I després, quan retornen, Jesús els diu que no s’alegrin de sotmetre els esperits, “alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel” (Lc 10, 20).

D’aquesta tria de temes, que no és pas completa, voldria escollir-ne dos, que són a dos o tres dels textos. Primer, el consol (Is) que, com a mare, Jerusalem ens dóna com a fills, consol fruit de l’amor i misericòrdia (Sl i Ga), de Déu, però que també han de ser de part nostra. Segon, remarcant-ne la freqüència (Is, Ga i Lc), la pau, que no només és absència de guerra, sinó que aquí implica santedat, justícia divina. I, com a final, l’alegria, perquè ens és a prop el Regne de Déu i tenim els noms inscrits en el cel.

Jordi Cors

1 de juliol de 2016

Trobada del Grup de Pregària

El Grup de Pregària que habitualment es reuneix els dimecres al capvespre per gaudir d'una estona de silenci i de pregària farà la seva última reunió el dia 6 a 2/4 de 8 del vespre per donar pas a l'estiu. La trobada tindrà un aire de comiat i serà més informal que les trobades que s’acostumen a fer.


30 de juny de 2016

Casal Sant Ildefons

El dimarts dia 5 a 2/4 de 6 de la tarda hi haurà un concert de guitarra clàsica a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells.

La Junta Directiva informa que durant el mes de juliol hi haurà un berenar sorpresa.

El Casal es clourà el divendres dia 29 de juliol, romandrà tancat durant tot el mes d'agost i es tornarà a obrir el dijous dia 1 de setembre.


26 de juny de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Una de les tasques de la missió del Messies era reunir les dotze tribus d’Israel. El viatge de Jesús a Jerusalem passant per Samaria té la intenció d’unir el poble samarità i acabar amb la pugna que hi havia entre jueus i samaritans, bons i dolents, purs i impurs.

Segons ens diu Lluc aquest viatge va ser una decisió molt meditada i difícil. Jesús decideix pujar a Jerusalem a encarar-se a la institució. Però els deixebles –entre els quals destaquen Jaume i Joan que participen d’una ideologia violenta- modifiquen el missatge, la intenció de Jesús. Diuen que va a Jerusalem a prendre el poder, i això disgusta els samaritans. Fent camí per Samaria, Lluc ens presenta el nombrós grup de deixebles samaritans que seguien Jesús i els representa en tres postures. La primera vegada que vaig llegir les converses de Jesús amb aquests personatges vaig quedar francament molt colpida i sorpresa. Al mateix temps que trobava en Jesús un mestre, un amic fascinant i radical em preguntava com podia ser tan dràstic, insensible i gairebé inhumà? El que passava és que llegia les paraules de Jesús al peu de la lletra i amb el temps les he anat descobrint.

En aquest relat el primer i el tercer personatge s’autoconviden a anar amb Jesús. Al primer, Jesús li presenta les condicions del seu seguiment, que en definitiva és la llibertat de tot, de tots i de nosaltres mateixos. Per tant, es tracta d’un projecte de creixement personal, d’interiorització, de fidelitat i coherència per no deixar que al llarg de la nostra història allò que és inconsistent ens aclapari i es torni la nostra seguretat. El tercer, ell mateix assenyala el camí a seguir i posa les seves condicions. La resposta de Jesús és molt clara i evident: “no es pot llaurar la terra mirant enrere”. La dispersió, l’activisme desaforat no ens permet dedicar-nos a transmetre la vida i l’amor, nucli del regne de Déu. La vida s’ha d’afrontar amb esperança, i confiança mirant sempre cap endavant.

El segon, que és el personatge que està al centre, i per tant el principal, és cridat per iniciativa de Jesús: “vine amb mi”. Però aquest de seguida posa com a objecció el deure sagrat d’enterrar el seu pare. El pare és qui transmet la tradició, representa el passat. La resposta de Jesús ve a dir: no cal carregar el passat ni enterrar-lo, sinó disposar tot l’ésser, ment, cor i forces al servei de viure i d’anunciar la Bona Nova de Jesús i tota la resta anirà trobant el seu lloc. Si hem de parlar de radicalitat, crec que rau en això i no en abandonar els éssers estimats i trencar els nostres llaços afectius i familiars en nom d’un seguiment de Jesús.
Esther Bochita