Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2009

Bon Any Nou

Que aquest any  2010  siguem capaços d’estimar-nos més els uns als altres i posem cadascú el nostre petit gra de sorra per fer possible aquest altre món tan desitjat, sense guerres, sense injustícies, sense fam, sense corrupció.

Que amb l’ajuda de Déu ens hi esforcem i tinguem un molt i molt  Bon Any Nou !!!

Col·lecta de Càritas Diocesana

El resultat de la col·lecta de Càritas Diocesana del passat diumenge 20 de desembre va ser de 5.021,50 euros. És d’agrair la generositat de tots que mostra la nostra sensibilitat envers les greus dificultats que comporten la crisi actual i l’atur.

Que la nostra pregària vagi també en la mateixa direcció perquè es trobin camins de solució i ben aviat puguem sortir d’aquesta situació.

29 de desembre de 2009

Trobada de Taizé a Polònia

Entre el 29 de desembre de 2009 i el 2 de gener de 2010, trenta mil joves d’arreu d’ Europa i d'altres continents es reuniran a Poznan, Polònia, convocats per la comunitat de Taizé. Aquesta és la Trobada Europea de Joves número 32 i la primera es va celebrar l’any 1978. Des d’aquell anys han tingut lloc a París, Barcelona, Londres, Roma, i també a Praga, Viena, Munic, Budapest, Milà, Lisboa, Zagreb, Ginebra o Brussel·les.


Durant aquesta trobada a Polònia, al matí els joves participaran en 150 parròquies de les diòcesis de Poznan i de Gniezno. A la tarda es reuniran al parc d'exposicions de la ciutat per el menjar, les oracions comunes i els tallers sobre qüestions socials i de vida interior. En alguns tallers els testimonis de compromís en favor de la justícia, de la solidaritat i la pau al món permetran als participants preparar-se per assumir responsabilitats un cop de tornada als seus països respectius. Un dels tallers de reflexió tractarà el tema de la llibertat: llibertat per la qual molts han lluitat al segle XX i que sembla avui tan natural a aquells que tenen menys de 25 anys. Durant la pregària de cada nit, el germà Alois, prior de Taizé, successor del germà Roger, realitzarà una meditació.

Més informació aquí.

28 de desembre de 2009

Jornada de la Pau

"Jesús, Senyor nostre, en ressuscitar es va presentar enmig dels seus deixebles i els digué: Pau a vosaltres, Al·leluia. I els deixebles es van alegrar en veure el Senyor. Ell deixa la pau, ell porta la pau: La pau us deixo, la meva pau us dono; jo no us la dono pas com el món la dóna".

Són paraules de la Carta Encíclica Pacem in Terris del bon Papa Joan XXIII, publicada l’11 d’abril de 1963 sobre la pau entre tots els pobles fonamentada en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

Més tard, l’any 1967, el Papa Pau VI, dos anys després d’acabar el Concili Vaticà II, va instituir la Jornada de la Pau que se celebra el primer dia de l’any.

El proper divendres dia 1 de gener, doncs, celebrarem un any més aquesta Jornada de la Pau; fem nostres les paraules del bon Papa Joan, preguem per la pau, però sobretot treballem per la pau, cadascú des del seu lloc. Sabem que és un camí ple de dificultats però Jesús ens dóna la certesa que la pau és possible.

27 de desembre de 2009

La setmana dia a dia

Dimarts dia 29
Grup de Justícia i Pau: a les 7 de la tarda tindrà lloc la reuniò de cada mes en els locals de la parròquia.

Casal Sant Ildefons: tarda de sarsuela.

Dijous dia 31
Com que és vigília de festa, la missa de les 8 del vespre serà l’anticipada del dia 1 de gener (no hi haurà missa exequial)

26 de desembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

"A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”

En aquests temps, en que la família, si més no el tipus de família tradicional a la que estàvem acostumats (pare/mare/fills), així com l’estimació entre pare i mare i entre pares i fills i els sentiments en general estan en crisi, sento un gran goig en llegir i comentar les lectures d’avui, que ens parlen d’estimar i honorar pare i mare, de la felicitat dels fills, de sentiments i ens mostren la família exemplar.
 
L’Evangeli ens parla de la família de Natzaret, formada per Josep, Maria i el seu fill Jesús, en la que Ell vivia sotmès als pares i envoltat del seu amor i així creixia avançant en enteniment. Potser es fa difícil entendre, com no ho van entendre Josep i Maria, que als 12 anys Jesús fos capaç de deixar els seus pares i anar al temple a donar lliçons als mestre de la Llei que l’admiraren per la seva intel·ligència. Però amb l’explicació que dóna Jesús als seus pares: “No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?, crec que ens vol dir que, tot estimant i ocupant-nos de la nostra família, en la que creixem i ens formem en intel·ligència i com a persones, hem de tenir com a primer objectiu el Pare, que està present en tots els homes i dones del món, que formen la nostra gran família presidida pel Déu Pare. Per tant, hem d’estimar a tots els homes i dones, germans i germanes nostres en Crist i ocupar-nos de construir un món millor per a tots, i això no ho aconseguirem sense els sentiments de compassió, bondat, humilitat, serenor, i paciència i perdonant-nos els uns als altres, com ens diu la segona lectura (Colossencs)

Maite Cura

24 de desembre de 2009

Aniversari d’ordenació sacerdotal de Mn. Lluís Saumell

El dia 22 de desembre s’han complert 53 anys de l’ordenació de Mn. Lluís Saumell com a prevere de l’Església. El felicitem ben de cor, en donem gràcies a Déu i li agraïm la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat. Que el Senyor el beneeixi amb els seus dons i li doni molts anys de vida.

23 de desembre de 2009

Resposta generosa a la campanya de recollida d’aliments en col·laboració amb Sant Paulí de Nola

Una vegada més la nostra comunitat ha respost amb generositat a la recollida d’aliments que s’ha dut a terme aquest mes de desembre per a la parròquia de Sant Paulí de Nola, amb la qual estem agermanats. Agraïm sincerament aquest gest de solidaritat amb aquells que, per circumstàncies diverses i prou conegudes, passen per moments difícils. S’ha recollit aproximadament uns 1.200 Kg. d’aliments i 15 aportacions econòmiques per un total de 2.375 €. Cal agrair també l’esforç d’aquelles persones que s’han ocupat de la recollida, embalatge i transport de tot aquest menjar.

22 de desembre de 2009

Paral·lelisme entre el missatge evangèlic i les principis de la Revolució Francesa

Joan Majó, exministre d'Indústria i exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, autor del llibre "No m'ho crec" (Ed.Magrana), reflexiona al programa "Creure Avui" de Televisió de Mataró sobre les possibles sortides a la crisi des d'un punt de vista de valors cristians. Majó traça un paral·lelisme entre els ideals de Jesucrist i els de la Revolució Francesa i crida a reinterpretar-los per a poder construir un futur amb més oportunitats.

21 de desembre de 2009

Entusiasme sospitós

Tot seguit es reprodueix un article d'opinió del periodista Carles Capdevila publicat al diari "Avui".

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
 
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

20 de desembre de 2009

Siguem generosos que Ell ho és més

Avui la col·lecta dominical té un destí molt important que és Càritas Diocesana. Si cada any se'ns demana la nostra aportació econòmica, aquest és un dels anys que més es necessiten recursos per fer front a allò que és de coneixement de tots. Els estralls de la crisi ha afectat a empreses i negocis i la part més vulnerable, que són les persones, es veuen submergides en la pobresa pura i dura.

En un artide publicat en el magazine de La Vanguardia del 8 de novembre, l'autor Andrés Trapiello comentava que "9 millones han traspasado ya el umbral de la pobreza en España". No sé quina és la proporció d' aquesta pobresa que afecta Catalunya però només cal mirar amb ulls d' amor per adonar-se que el virus d' aquest mal està ben a prop nostre. Afegeix Trapiello "porque al asegurar que 9 millones han traspasado el umbral de la pobreza se nos oculta que más de la mitad no han traspasado nada, sino porque sencillamente nunca han salido de la pobreza y la viven con desesperación y amargura ... "

Ara penso allò que deia Sant Vícenc de Paül "abans d' ajudar al pobre li hauríem de demanar perdó". Tots més o menys som culpables d'aquest mal i fa que tots ens trobem a la UCI. Es un problema que ens afecta a tots: governs, jerarquies, institucions i a la societat en general. Ningú no hauria de desviar la mirada i
desentendre's d'una realitat tan punyent. Però encara molt menys aquells que hem fet l' opció per un Déu que s' encarna en la història i que ens ha estimat. Aquest Déu de la Bíblia ha mantingut sempre un compromís social amb el poble. Ho demostra en el Nou Testament amb els fets i les paraules de la persona del seu Fill.

La nostra comunitat que és una porció d'aquesta macro Diòcesi col·labora a pal·liar angoixes i sofriments de persones del nostre entorn. Presentar unes xifres sense l' esperit que hi ha al seu darrere seria decebre i aquest és el motiu d' adreçar-vos uns pensaments i unes paraules. A tots ens cal reflexionar i ens correspon fer un esforç d' aquesta generositat cristiana de la que ens hem vestit no per lluir sínó per ser més justos amb els nostres germans marginats. Properament publicarem l' estat de comptes de Càritas Parroquial d' aquest any.

Siguem generosos que Ell ho és més.

Francesc Xavier de Dou, responsable de Cantas Parroquial

19 de desembre de 2009

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Tercera sessió de la Catequesi Familiar mensual (del Grup B) a partir de les 10:45 hores. El tema a tractar sera: El Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia de les 12:15 hores. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de les 10:45 hores. Més informació aquí.

Concert de Nadal de la Coral Càrmina al temple de la Parròquia a les 18:00 hores. Més informació aquí.

Dimarts, 22
Casal Sant lldefons: Festa de Nadal amb cava i torrons per celebrar-ho.

Dijous, 24
Els horaris de les Misses del matí seguiran l'horari habitual d'un dia feiner. No hi haurà Missa exequial al vespre.

Vetlla de Nadal (Missa del Pollet per als infants) a les 20:00 hores. Aquesta Missa la preparan els nois i noies de la catequesi i les seves famílies. L'hora és la més adequada per als més petits.

Vetlla de Mitjanit (Missa del Gall) a les 24:00 hores, serà concelebrada. La preparació dels cants serà a partir de les 23:30 hores.

Divendres, 25
Nadal. Tenint en compte l'alta participació de la Comunitat a les misses de Vetlla del dia 24, queda suprimida la missa de les 10:15 hores.

Diumenge, 27
Pregària itinerant del IV diumenge a les 18:00 hores a la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les, a la plaça de St. Pere s/n., entre els carrers Méndez Núñez i Lluís el Pietós.

Reflexions a la Paraula de Déu

Heu vist els nous llums de Nadal que la ciutat ha estrenat? No us pregunto si us agraden o no. El que vull subratllar és com, any rere any, en la il·luminació de la ciutat es van esborrant els signes del naixement del Crist. Alguns han proposat fins i tot que d'aquestes festes en diguem"festes del solstici d'hivern". I em pregunto: per què la Bona Nova del naixement del Crist ha deixat de ser bona nova per a molts? Penso en la imatge pobra, desencarnada i trista que, de la Salvació del Crist, hem donat moltes vegades els cristians. A més,¡quantes vegades no creiem que sigui possible fer millor un món tan complex i injust com el nostre! Però d'una ciutat petita i ignorada va néixer el Senyor, el Salvador.

També per la nostra vida petita i ignorada Ell pot fer-se present al món. I això és important perquè "Ell serà la pau"(Miquees 5,4). I el nostre món, personal i social, la necessita molt aquesta pau que es fonamenta en la justícia. Cal lluitar amb fe. "Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà" (Lluc 1,45). I no són "sacrificis i oblacions i holocaustos" (Hebreus, 10, 8) el que Ell vol de part nostra per dur pau al món. Vol i necessita el nostre desig, la nostra disposició interna. Sí, Senyor, jo també "vull fer la teva voluntat" (Hebreus, 10,9), vull mirar el món, les inversions, el treball, el consum, el sexe, tot, com tu ho mires. Llavors viurem! Entendrem que vol dir la Bona Nova de la teva Salvació.

Santiago Quijano

18 de desembre de 2009

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l'Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Loreto Hostench, Esperanca Company, Elena Company i Manuel Jiménez que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

17 de desembre de 2009

Trobada de desembre de Batec

Hola Batec@ires!!!

Com esteu? ja s’acosta Nadal … i aquest diumenge ens tornem a veure.

• Primer punt: pels que no vàreu poder venir a la trobada on l’Enric Canet ens va parlar del Casal dels Infants del Raval, podeu trobar en aquest mateix bloc un vídeo de presentació que ens va passar molt interessant. Clica aquí i el veuràs.

Això ens va permetre copsar una miqueta millor la seva realitat i així intercanviar algunes impressions.

També ens va convidar per fer una visita al Casal i pel barri del Raval més endavant, ens caldrà concretar un dia però això segurament hauia de ser una tarda entre setmana (ja en parlarem).

• Segon punt: dir-vos que aquest diumenge quedem a les 10:45 a la Parròquia de Sant Ildefons per col.laborar amb la campanya de recollida d’aliments que es fa amb la Parròquia de Sant Paulí.

• Tercer punt: estem ja en contacte amb el CCU (Centre de Cristians Universitaris) on es fa la recollida de joguines i detalls per la gent gran (dir-vos que ja ens esperen). Hem elaborat un calendari de tal manera de poder organitzar bé la disponibilitat de tots, aquest diumenge l’omplirem però tingueu present que la campanya és del 28 de desembre fins el 5 de gener.

• Quart punt: la missa de BATEC ja té possible dia!!!!!! Seguint la vostra genial idea de fer-la a l’hora de BATEC, us proposem el diumenge 24 de GENER a les 11h. i Mossèn Lluís Saumell ja ho té anotat.

En comptes de ser una missa per preparar el Nadal (en temps d’Advent) o de Nadal, serà una missa post-nadalenca on podrem celebrar tot el que hem viscut durant aquest temps amb la familia i valorar les activitats de BATEC.

Què us sembla la idea? Si teniu alguna proposta a fer... endavant, es tracta que entre tots ens hi trobem a gust. Ja anirem parlant de com preparar-la (dinàmiques, lectures, cants, música …).

Estació d'enllaç


La Delegació Pastoral de Joventut organitza un programa de trobades pels tercers divendres de cada mes sota el nom d'Estació d'enllaç i que és un  nou espai per als joves cristians de la Barcelona del segle XXI.

Aquest mes, el divendres 18 de desembre de 2009: "Un jueu, un protestant, un musulmà i un cristià: units per la LLum de la Pau". Capella del Palau (Jesuïtes), a les 22 h. (c/ Palau, 3, darrera de l'Ajuntament).

La següent activitat d'Estació d'enllaç serà el 15 de gener al Casal Loiola del carrer Balmes, 138 sota el títol: "Humor diFErent".

16 de desembre de 2009

Reunió del Consell Pastoral

Ahir dimarts es va reunir per quarta vegada en aquest curs el Consell Pastoral de la nostra Comunitat. El primer tema que es va tractar va ser la Vetlla d'Advent que va tenir lloc dilluns, valorant-la molt positivament tot destacant i agraint la tasca de preparació i organització que va portar a terme el nou Grup de Pregària.

Un altre tema que es va tractar va ser la festivitat de Sant Ildefons del proper 23 de gener. Com ja s'havia anunciat, es vol donar a la festivitat del patró de la Parròquia un caire més festiu i comunitari, per això des d'aquest any s'ha passat a recordar els difunts de la Comunitat el dia 2 de novembre. Així doncs, tota la comunitat i els diferents grups que formen part de Sant Ildefons estan convidats a participar activament de la Missa que es celebrarà a les 20:00 hores i del pica-pica que es farà posteriorment.

Es va comunicar també que l'Assemblea del dia 11 de gener tindrà com a ponent el teòleg Frederic Bassó i el tema a tractar serà "El llenguatge de la Fe". Es recorda que a partir de gener, totes les assemblees començaran a les 21:00 hores, per tal que no acabin massa tard.

Sense haver fet el recompte definitiu, la impressió és que la recollida d'aliments en col·laboració amb la parròquia de Sant Paulí de Nola ha estat un èxit, augmentant els aliments recollits en campanyes anteriors.

La propera reunió del Consell serà el dimarts 19 de gener de 2010.

15 de desembre de 2009

Justícia i Pau: Comerç Just

Les jornades sobre el Comerç Just que vam celebrar el passat cap de setmana han donat com a resultat la venda de tots els productes que ens havien subministrat des d'Intermon. El valor total de la venda ha estat de 1.163,50 €. Si tenim en compte que el cost que ens havia notificat Intermon és de 1.061,13 €, vol dir que tenim un superàvit de 102,37 € que s'ha decidit entregar a la parròquia de Sant Ildefons per què en faci l'ús que consideri més oportú. La diferència es deguda als pagaments en excés que han fet molts dels compradors.

Volem agrair molt sincerament la bona predisposició de la comunitat de Sant Ildefons vers aquestes jornades així com la molt bona resposta del tots el feligresos. Penseu que aquestes jornades no tenen un interès crematístic sinó que les organitzem per conscienciar a la gent sobre la necessitat d'adquirir preferentment aquells productes provinents d'un sistema productiu i d'un comerç més just i solidari.

Grup de Justícia i Pau

13 de desembre de 2009

Catequesi, 6è grau: trobada de desembre

A la sessió de desembre, els nois i noies de 6è grau de Catequesi posen en comú el tema que han treballat amb els seus pares des de la darrera sessió. A més, s'introdueixen reflexions sobre el què celebrem realment per Nadal a través d'uns escrits i d'una cançó del grup U2.

Aquesta cançó es pot interpretar com una versió actualitzada del cant dels àngels de l'evangeli de Sant Lluc: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima."



Un dels escrits que serveix de punt de partida per pensar en el què significa realment el Nadal és un text del teòleg Leonardo Boff:

"Per Nadal, Déu es fa home i viu en nosaltres i això és tot el que celebrem, el motiu de la nostra alegria i la única raó de la nostra festa. La nostra celebració es basa en l’alegria del nou nascut i no té res a veure amb els carrers il.luminats ni amb els regals que ens veiem gairebé obligats a comprar.

Déu no va voler fer-se present entre els homes d’una manera abstracta. Es va fer present en un home de carn i ossos des que va ser concebut i gràcies a la fe de la seva mare, Maria. Va assumir un tipus de raça i religió jueves; va formar-se en la tradició estricta d’un país insignificant, d’un poblet miserable; va viure en un medi humà de baix nivell social, econòmic i cultural, que desconeixia el grec i el llatí, els símbols de la cultura i del poder d’aquella època; va parlar un dialecte de l’arameu amb una mala entonació gal.lilea; va sentir la humiliació de les forces d’ocupació estrangeres que dominaven el pais; va experimentar la fam, la set, la tristesa; les llàgrimes vessades per la mort d’un amic; l’alegria de l’amor; l’enyorament, el temor i la temptació; l’enuig, la por a la mort, la nit fosca, sentir-se sol i abandonat ...

Tot això és el que Déu va voler assumir en Jesús, tota la tristor i alegria, tots els diversos sentiments que els homes sentim per fer-nos entendre que era un home com nosaltres i que podia sofrir com nosaltres. Ens venia a aliberar del dolor i de tots els sentiments negatius que podem tenir per donar-nos un senyal d’esperança en el gemec i el somriure del petit infant que neix cada Nadal.

Nadal ens mostra allò que Déu és capaç de fer per nosaltres. La seva omnipotència no és altra cosa que la seva capacitat de fer-se home, un home qualsevol."

Catequesi Familiar, sessions de desembre

Els diumenges 13 i 20 de desembre es celebren les trobades de la Catequesi Familiar. En aquesta tercera trobada del curs el tema general d'aquest bloc és el Nadal de Jesús, el Crist Salvador.



EL PÒSTER: EL MISSATGE DE NADAL
Continuem utilitzant el mateix llenguatge simbòlic del Bloc Anterior: LA MA GRAN I OBERTA, símbol de Déu Pare, que decideix lliurement i gratuïta crear i salvar. LA LLUM RESPLENDENT, engendrada per Déu Pare, esplendor de la seva plenitud de saviesa, símbol del FILL, amb el que el Pare ho projecta i ho crea tot amb l'energia amorosa de l'Esperit Sant, representada amb el símbol del NÚVOL DE LLUM I FOC que ho penetra i ho mou i ho dinamitza tot.

A.-ESQUERRA DEL PÒSTER
Representa el Misteri de Nadal pròpiament dit, tal com el presenta Sant Pau en la 1ª Lectura: "Déu Pare, envià el seu Fill nascut de dona ... perquè rebéssim la condició de fills de Deu." O sigui: Déu Pare amb la força de l'Esperit, envia el Fill fent que es comuniqui totalment a una vida humana concreta que és concebuda, engendrada, i neix en una dona.

D'aquesta manera el Fill, esdevé home, membre concret de la humanitat, i fa que tots i cadascun dels humans, per ell, amb ell i en ell, comuniqui la seva condició de Fill del Pare en l'Esperit. Això que es realitzà en el si de Maria, és el punt central indur del que anomenem "El Misteri de l'Encarnació". Com sempre quan se'ns revela un Misteri se'ns diu el què, però no se'ns diu el com.

Ho presentem també a partir de la narració evangèlica de Lluc en la primera part. Lluc és més explícit que Sant Pau, i ho fa per mitjà del seu estil de relat simbòlic, en el que utilitza paraules i imatges amb les que més que pretendre una narració històrica, ens en vol donar el sentit i el valor. Lluc remarca la importància de la cosa, fent actuar l’àngel Gabriel, que és l'àngel portador de les grans decisions divines.

Remarca la constatació de Maria de la impossibilitat de que es realitzi el designi diví, no per part de Déu, sinó per part d’ella. Déu pot fer el que vulgui, però ella no pot tenir un fill sense marit! L'àngel respon apel·lant al poder absolut de Déu.

En tota la història bíblica, abunden les dones que van ser instruments de Déu. Algunes van ser mares de personatges claus, i quasi sempre aquestes dones són presentades com a estèrils o velletes, incapaces ja de tenir fills, per remarcar que és Déu qui salva. Lluc aquí trenca aquest esquema literari antifeminista presentant una noia jove, forta i fèrtil, però que "no té home" (segons el text original). Maria hi veu una dificultat insuperable. L'àngel es limita a dir-li el que Déu farà en ella.

Sant Pau, remarca amb contundència el que ens vol dir Lluc: el que Déu necessita de la humanitat per salvar-la no és cap poder de cap mena. És senzillament la plena fidelitat d'una noia jove i fèrtil: "Nascut de dona".

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Tercera sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Darrer dia de recollida d'aliments en col·laboració amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola. Més informació aquí.

Dilluns, 14
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Vetlla de Pregària d’Advent, a 2/4 de 10 del vespre. Aquest acte substitueix l'Assemblea mensual de la Comunitat. El Grup de Pregària que habitualment prega el primer i tercer dimecres, aquesta setmana s’afegeix a la Vetlla de Pregària. Nés informació aquí.

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Xerrada de Nadal a càrrec de Mn. Lluís Saumell i cantada de la Coral del Casal.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 16
Celebració Comunitària de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre. Més informació aquí.

Divendres, 18

Celebració Comunitària de la Penitència a 2/4 de 10 del vespre. Més informació aquí.

Dissabte,19
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 20
Tercera sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí

Activitats del Grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Concert de Nadal de la Coral Càrmina a les 6 de la tarda a l'església de la Parròquia. Més informació aquí.

12 de desembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Preparació o espera?

L’advent és l’espera: l’espera de l’adveniment. Com ens l’imaginem aquest adveniment? Jesús és aquell que lliga el passat amb el futur, aquell que recompon el discurs de la tradició, dóna un sentit nou a les velles escriptures i ens convida a obrir camí.

Per un moment imaginem-nos quin futur voldríem per als nostres fills, per al nostre país, per al món… posem-hi noms i adjectius reals, fem un exercici de concreció. No fem volar coloms, pensem en les capacitats que sabem que hi són, imaginem-ho comptant amb els recursos dels quals disposem. Concentrem els anhels i atrevim-nos a dibuixar mentalment allò que esperem.

I és que, té sentit esperar l’inimaginable? De ben segur que hi ha alguns elements d’avui que podrien ser indicis d’aquest futur que volem i que desitgem, (com podríem identificar-los si no sabem què esperem?) podrien ser llavor, fonament… i tanmateix, passar desapercebuts; si no hi parem esment, fàcilment poden esdevenir flors que no fan estiu. Estem prou alerta? Tenim prou clar el nostre projecte? Confiem en la nostra capacitat de transformació?

Jesús ve a dir-nos que Déu compta amb nosaltres. “Prepareu el camí del Senyor, rectifiqueu les vostres senderes”, clama la veu al desert.

Helena Cots

11 de desembre de 2009

Revisió de vida: Advent 2009

Dimecres 16 (a les 12:00 i a les 20:00 hores) i divendres 18 (21:30 hores) tindran lloc les celebracions comunitaries del Sacrament del Perdó  del temps d'Advent. Tot seguit tenim unes reflexions que poden servir de punt de partida per fer una revisió de vida.

No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor” entrarà al Regne del Cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. “Tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca”. (Mt 7, 21.24-25)

Fer la voluntat de Déu: quina cosa tan senzilla de dir i alhora també tan fàcil de falsejar! Freds envers el Misteri, immergits només en el món limitat del nostre pensament, mai no trobaríem ni la porta ni el camí del Regne al qual hem estat convidats a entrar. Diem: “Senyor, Senyor”, però els nostres ulls no el veuen. Vivim massa lluny d’Ell! En el lloc on habitem, a penes ens veiem a nosaltres mateixos, amb les nostres filies, fòbies, prejudicis humans... I si no veiem Déu, o no ens hi acostem més per sentir-lo almenys present, com intuirem quina és la seva voluntat?

- Quan prego, parlo o escolto? Sóc dels qui creuen que no cal pregar? O sóc dels qui diuen: no sé pregar? Dedico una estona cada dia per suscitar, en el silenci, la percepció de què Déu habita en el meu interior i en el meu entorn? Dono gràcies a Déu, o més aviat li demano només gràcies? Quan vaig pel carrer i miro la gent, no provo de veure-hi Déu per habituar-me a viure la seva presència? Tinc un lloc especial on habitualment hi prego?

La paràbola parla d’un home assenyat; la tradició parla del ‘seny català’. Què n’hem fet de la virtut que ens definia i per què ara hi voldríem renunciar? El cristià assenyat construeix la seva fe i la seva vida sobre roca. No es deixa atordir pel què diuen profetes de conveniència. Tenim un profeta, el Profeta. Tenim el seu evangeli i podem escoltar la seva veu. No esperem que ens diguin què em diu a mi l’evangeli. Aprenguem-lo a llegir, cadascú, llegint-lo bondadosament.

8 de desembre de 2009

Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys en temps d’Advent, hem preparat una VETLLA DE PREGÀRIA. Aquestes setmanes prèvies a Nadal són molt aptes per a la reflexió i la pregària i us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Així doncs, us esperem el proper dilluns 14 de desembre a 2/4 de 10 del vespre, a la capella del Santíssim.

7 de desembre de 2009

Primer aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany

Es fa difícil parlar de Mn. Joan en passat quan el tenim tan present en les nostres vides, pero la realitat és aquesta, el proper día 11 de desembre s' acompleix un any del seu traspàs.

No és ara el moment de repetir tot el que s'ha dit i publicat d'ell des que ens va deixar, és moment de recordar-lo, perquè Mn. Joan ocupa un lloc preferent en el cor de cadascun de nosaltres, i la seva veu ressona encara amb força en el nostre interior. Ell, que va dedicar a la Comunitat la major part de la seva vida, continua viu en la nostra memòria i el seu mestratge ens acompanyarà sempre. El trobem a faltar, per la seva bondat, per com estimava, pel seu consell i per les paraules de consol que sabia dir-nos en moments d' aflicció.

Que la nostra pregàría agraïda al Senyor, per tot el que Mn. Joan ha significat per a la Comunitat, sigui expressió de l'amor que ell ens va donar a mans plenes.

Dijous dia 10 a les 8 del vespre celebrarem una missa en record seu.

En l'enllaç següent podem recordar l'entrevista que en Guillem Carbonell va fer a Mn.Alemany i que "Foc Nou" va publicar al mes de febrer d'enguany.

Els Dilluns dels Drets Humans

Dilluns, 14 de desembre 2009: Què passa a Somàlia? Quines esperances de futur?

Somàlia és un país amb un Estat totalment fragmentat en mans de senyors de la guerra en pràctica guerra civil, que no veu la llum al final del túnel. L'esperança de vida és només de 47 anys. La seva economia se sustenta en el sector primari i de subsistència, especialment la ramaderia i la pesca. Els assalts als pesquers són una conseqüència més d'aquesta situació. Però les informacions que ens arriben sempre són incompletes i complexes d'entendre, ja que parlem d'un conflicte latent existent des de fa pràcticament 20 anys.

Ponents:
Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau.
Itziar Ruiz Jiménez, presidenta secció espanyola d'Amnistia Internacional.

Lloc:
Seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13)

Hora:
19:00 hores. L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

6 de desembre de 2009

La setmana dia a dia

Dimarts, 8
Celebració de la Festa de la Immacu1ada

Dijous, 10
Eucaristia en record de Mn.Joan Alemany, a les 20:00 hores. Més informació aquí

Dissabte, 12

Activitats de l'Esplai

Diumenge, 13
Tercera sessió de la Catequesi Familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d'l1 del matí. El tema a tractar sera: El Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'l/4 d'l del migdia. Més informació aquí.

Darrer dia de recollida d'aliments en col·laboració amb la parròquia de Sant Paulí de Nola. Més informació aquí.

5 de desembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu no es cansa de nosaltres

L' Any Litúrgic ha retornat i amb ell ens introduïm novament al temps previ a lafesta de Nadal d' aquest any 2009. Déu no es cansa de nosaltres encara que l' espècie humana s' entossudeix en caure de manera reiterativa en les seves limitacions.

Si mirem el nostre entom proper o llunyà sentim els crits de la misèria, de lesmalalties de la fam i de la guerra. En el nostre món més proper veiem les dificultats per sortir de la crisi econòmica en la que nosaltres mateixos ens hem col·locat. Famílies que no poden subsistir, autòctones o foranes, que perden la llar per no poder pagar la hipoteca.

Heus ací un panorama no gaire engrescador que ens hauria de fer pensar a tots elsque tenim la vida resolta. No es tracta d'amargar-se, pero cal que prenguem consciència de tot el que ens passa.

Avui, Joan segueix clamant en el desert i ens predica un baptisme de conversió.Certament que la conversió és un camí que s'inicia i que costa molt d' avancar-hí.Cal estar sempre desperts per tal de comprometre'ns en l'exercici de l'amor vers als altres.

4 de desembre de 2009

Homenatge a Mn. Xavier de Dou a l'Escola Pia de Sarrià

El passat divendres día 27 la promoció de l'Escola Pia de Sarriá que celebrava el seu 25è aniversari va retre homenatge a Mn. Xavier de Dou i a dos altres professors més. La celebració de l'Eucaristia i el sopar posterior van servir per recordar la tasca que van compartir i per agraír-los la seva dedicació i mestratge.

El felicitem ben de cor per aquest merescut reconeixement.

3 de desembre de 2009

"L'Església necessita una triple reforma urgent: teològic-catequètica, espiritual i pastoral"

Tot seguit es reprodueix traduït l'article d'Oriol Domingo publicat a "La Vanguardia" el diumenge 29 de novembre. La carta sencera es pot llegir clicant aquí.

Henri Boulad, el jesuïta egipci més destacat en els àmbits eclesial i intel·lectual, llança un SOS per a l'Església d'avui en una carta adreçada a Benet XVI. La missiva ha estat transmesa a través de la Nunciatura al Caire. El text circula en mitjans eclesials de tot el món.

L'epístola comença amb aquestes paraules: "Beatíssim Pare. M'atreveixo a dirigir-me directament a vostè ja que el meu cor sagna en veure l'abisme al que va caient la nostra Església ".

Boulad és un respectat referent en una zona crucial de l'Església. Boulad deixa constància que la seva anàlisi "té el seu fonament en un coneixement real de l'Església universal i de la seva situació avui en dia". Aquest coneixement és fruit de la àmplia experiència pastoral i teològica l'autor d'aquesta carta al Papa.

Henri Boulad (1931) és una personalitat indiscutible que viu en una zona crucial per a l'Església catòlica, l'ecumenisme i la política internacional. És jesuïta egipci-libanès de ritu melquita. És rector del Col·legi dels Jesuïtes del Caire. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat a la Companyia de Jesús, facultats de teologia i Càritas a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Coneix la jerarquia catòlica egípcia a la qual ha tractat com a president dels superiors religiosos d'Instituts a Egipte. També coneix rellevants bisbes i teòlegs catòlics d'Europa. Ha visitat uns cinquanta països en els quatre continents. Ha publicat uns trenta llibres.

Causes d'una caiguda. Boulad es limita a apuntar deu de les causes d'aquesta caiguda de l'Església:

1. Pràctica religiosa en decadència.
2. Seminaris i noviciats buits i vocacions en caiguda lliure.
3. Molts sacerdots abandonen el sacerdoci. Entre els que encara queden, a Europa i al Tercer Món, hi ha qui viuen en concubinat.
4. El llenguatge de l'Església és antiquat, anacrònic, avorrit, repetitiu, moralitzant, inadaptat a l'època actual.
5. Cal inventar un nou llenguatge que torni a expressar la fe de manera significativa per l'home d'avui. Només serà possible si hi ha una renovació profunda de la teologia i la catequesi,
6. Un gran nombre de cristians es torna cap a les religions d'Àsia, les sectes, New Age, l'ocultisme.
7. En moral, els exhortacions del Magisteri repetides fins a la sacietat sobre el matrimoni, la contracepció, l'avortament, l'eutanàsia, l'homosexualitat, el matrimoni dels sacerdots, els divorciats que es tornen a casar només engendren tedi i indiferència. Es necessita una línia que sigui més evangèlica.
8. L'Església catòlica, que ha estat mestra d'Europa durant segles, sembla oblidar la maduresa d'aquesta Europa.
9. Les nacions més catòliques d'abans (França, filla gran de l'Església, o el Canadà francès ultra catòlic) han donat un gir de 180 graus i entren en l'ateisme, l'anticlericalisme, la indiferència.
10. El diàleg amb les altres Esglésies i les altres religions acusa un retrocés inquietant.

Comerç Just

El Grup de Justícia i Pau amb col·laboració amb INTERMON, farà la diada del Comerç Just a les sortides de les celebracions eucarístiques del dissabte 12 i diumenge 13 de desembre.

1 de desembre de 2009

Enric Canet explica als joves de Batec què és el Casal dels Infants

En la segona sessió del curs, els joves de Batec han tingut una xerrada amb l'escolapi Enric Canet, Director del Casal dels Infants. Canet els ha explicat què és el Casal, com funciona i els ha convidat a conèixer el Raval i a col·laborar amb el Casal.

30 de novembre de 2009

“La pregària és un acte d’escolta per descobrir què vol Déu de mi, i no què vull jo d’Ell”

El dimarts dia 25, el filòsof i teòleg Francesc Torralba va pronunciar una conferència sobre “Com parlar de Déu als infants del segle XXI” a la nostra Parròquia. El Dr.Torralba va basar el seu discurs en sis punts:

1-Qüestió preliminar
En la transmissió de la fe no s’ha de parlar tant de Déu sinó fer que els infants visquin l’experiència de Fe. S’han de generar les condicions perquè les criatures sentin la necessitat d’escoltar Déu. La fe sempre és una trobada, i els grans podem crear el marc perquè hi hagi aquesta trobada. L’objectiu és que els nois descobreixin els Mestre Interior, en paraules de Sant Agustí. Ara bé, nosaltres podem posar les condicions necessàries, però això no vol dir que aquesta experiència de Déu acabi sent un fet. Cal tenir present que tots som diferents.

2-Parlar poc de Déu, però el que es diu, dir-ho molt pensat
Molts ateismes són reacció a una imatge molt caricaturesca de Déu. Hi ha un excés de discursos sobre Déu. Si el coneixes, és que no és Déu, ja que Déu s’escapa del coneixement. Calen poques paraules però molt repetides. Per exemple: Déu és amor, tal com diu la Primera Carta de Sant Joan, perquè hi ha diferents experiències d’amor en diferents moments de la vida. El que és nefast és utilitzar Déu com un condicional, com a sistema de coacció. No es pot utilitzar Déu com una estratègia per aquietar i silenciar l’altre. La reacció de percebre a Déu com a coacció és fàcil que sigui un rebuig a endinsar-se a l’idea de Déu.

3-Necessitsts de les imatges, dels símbols i dels relats
Les imatges, els símbols i les paraules fan pensar. La imatge ens ajuda a fer-nos una aproximació. La imatge de Déu com un ull, com una oïda immensa, ... Sant Agustí deia que Déu és com un oceà. Totes aquestes imatges denoten immensitat. Déu és pare, o mare. Quan parlem de Déu no hem de tenir por de ferir la nostra integritat. Normalment parlar de Déu ens pot traspassar. El nen és un petit filòsof a qui normalment fem callar. El teòleg quan diu que una cosa no la sap guanya credibilitat. Davant d’una pregunta tipus: què feia Déu abans de crear el món?, no ens hauria d’espantar de contestar: no ho sé. Persones com Mn. Rovira Belloso és molt cautelós al parlar de Déu, en canvi, personatges que venen del món de l’espectacle es mostren més contudents al parlar de Déu. Cal enderrocar aquelles imatges antiquades i reconstruir imatges més actuals i properes de Déu.

Nosaltres no som propietaris del discurs de Déu. La nostra mainada es troba en entorns molt plurals: el nen que no creu, el nen que és de l’ Islam, ... L’error és pensar que Déu és patrimoni d’una tradició religiosa. La persona no és propietat de ningú, per tant si la persona no és propietat de ningú, com ho serà Déu?

29 de novembre de 2009

La setmana dia a dia

Diumenge, 29
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Segona trobada del curs del grup de joves de Batec. Es trobaran amb Mn.Enric Canet que els explicarà el funcionament del Casal de nens del Raval. La trobada és a 3/4 d’11 del matí.Més informació aquí.

Dilluns, 30
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Sortida. Visita a una antiga fàbrica de productes anisats a Badalona.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

28 de novembre de 2009

Catequesi: 6è grau sessió de novembre

En la trobada d'aquest mes, els nois i noies de 6è grau reflexionen sobre el següent text que parla sobre la Fe:

El dubte i tu (Francesc Torralba)

Podria titular aquest text de moltes maneres diferents, però potser el millor és aquest TU que dubta i es pregunta sobre això de la Fe i Déu i què hi té a veure amb la teva vida. Viure com a cristians és un camí, un procés que fem al llarg de la nostra vida i que ningú pot caminar per nosaltres. La Fe és un regal de Déu, però com a tal, no s’imposa sinó que s’accepta i es valora, tot i que de vegades ens costi.

No hem de tenir por dels dubtes ja que ens ajuden a reflexionar sobre el que creiem. La Fe no és una simple repetició mecànica d’un Credo, d’unes paraules o d’unes fórmules que hem après. Es clar que tot comença amb unes paraules que hem après dels pares, de la familia, de la Parroquia… però només llavors iniciem un camí que hem de fer per nosaltres mateixos, amb Jesús i ajudats pels que viuen un procés semblant al nostre.

La Fe es basa en la confiança, en Déu a qui mai no hem vist… però sí amb Jesús al que comencem a conèixer una mica. No podem trobar proves palpables de la nostra Fe com els Apòstols van viure amb Jesús. Hi ha moltes coses que no podem explicar perquè s’escapen del nostre món sensible. Però quantes coses essencials en la nostra vida tampoc les podem palpar ni tocar: podem tocar l’amor, la felicitat o la pena?
Són completament reals. La Fe és també una d’aquestes realitats: no podrem arribar a l’evidència però no ens equivoquem. La nostra Fe no és irracional, la raó i la reflexió ens han d’ajudar a conèixer i entendre allò que creiem. Només Jesús i els nostres germans ens poden ajudar a entendre millor què vol dir ser creients perquè només a través seu, de les seves esperances i sofriments podrem veure que Déu ens fa costat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Quines paraules més reconfortants i encoratjadores ens porten les escriptures avui! Jeremies ens recorda la promesa d’un plançó bo de David. Sant Pau ens desitja ni més ni menys que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Que Ell ens refermi perquè siguem sants i nets de culpa davant Déu.

En temps com els que vivim, sembla com si els punts suspensius del final de la lectura de Sant Pau poguessin ser més importants que el propi text. Quina exhortació ens vol fer Pau? Que no enganyem? Que no robem? Ja ho sabem això! Ens preguntem si ho saben, però, els que ostenten el poder. Diem: “no hi ha un pam de net” ... i ens inhibim. Quina vergonya!

Lluc, a l’Evangeli, ens adverteix: "que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels vostres negocis no afeixugués el vostre cor". A la nostra societat, els nostres negocis són el primer. Com, sinó, viurem i donarem feina als altres? Dinar, sopar ... als millors llocs és part del negoci. Viure a les millors cases, ser membres dels clubs més exclusius ... tot és necessari per al desenvolupament del negoci. És natural. Altre cop, quina vergonya!

Fa anys, molts anys, Federico Mayor Zaragoza llançava una pregunta a una assemblea d’empresaris i de nous professionals: "què fareu quan als vostres despatxos i als passadissos dels vostres edificis sentiu una veu que clama «Caín, Caín què n’has fet del teu germà?»". Estiguem alerta, demanem ser nets per poder-nos mantenir drets davant del Fill de l’Home.

Julià i Rosa

27 de novembre de 2009

Catequesi 6è grau: sessió de novembre

En la segona sessió del curs de Catequesi, les noies i els nois de 6è grau, a més de parlar de l'Advent, continuen aprofundint en el coneixement personal de Jesús i en diferents formes de pregària.

Quina és la història de la nostra Fe? Som cristians només perquè ens han batejat i hem fet la primera Comunió, o anem fent poc a poc que la fe sigui nostra i personal ?

Com ens anem fent protagonistes de la nostra relació amb Déu?

Aquí hi ha una cançó que serveix per plantejar-nos quina relació volem establir amb Jesús, una cançó sobre qui és per nosaltres Déu. Perquè no hem d'oblidar qui és el nostre veritable Amic.

Col·lecta de Germanor

La col·lecta del passat diumenge dia 15 de novembre en la Diada de Germanor pel finançament de l’Església Diocesana va donar el resultat de 3.020 euros.

La nostra Església necessita i demana la nostra col·laboració i amb aquesta resposta mostrem la nostra sensibilitat. Agraïm molt sincerament la col·laboració de tots.

Temps d'Advent: Què vol dir que Déu es fa home?

Ens convé rellegir el nostre temps des d’una perspectiva que no insisteixi en la buidor de les notícies de cada dia, aprofundint aquesta sensació de pessimisme generalitzat que a uns els paralitza i a altres els confirma que el millor és ocupar-se de si mateixos. La societat que tenim és la que hem creat entre tots, i que no pot prescindir de nosaltres, perquè la construcció de la ciutat (la "polis") és responsabilitat de tots.

Una mentida molt estesa és pensar que la culpa del que succeeix al nostre entorn és dels "altres", dels poderosos, dels polítics, dels qui fan las lleis, dels qui les apliquen, etc., perquè "nosaltres" no hi podem fer res. Aquesta posició és menysprear el gra de blat, la llavor, la llum del canelobre, en una paraula, tenir per insignificant tot allò que és petit.

Aquest pensament és diametralment oposat al que Jesús pensa de com s’ha de construir el nou espai que Déu vol per a tots els homes. Seria bo que durant aquest temps d’Advent reviséssim els nostres criteris i canviéssim la manera de veure les coses i de veure’ns a nosaltres mateixos, perquè Advent és també un temps de conversió, un temps per redreçar els nostres pensaments a la llum del significat del naixement de Jesús, a qui proclamem Senyor i Salvador, Déu-entre-nosaltres (Emmanuel).

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous dia 19, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Rosa Llovet, Julio Ordax, Jorge Castro i Princesa Bochita, neboda de l’Esther de la nostra comunitat i dijous dia 26 ho férem per Llorenç Garriga que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

26 de novembre de 2009

Propera trobada de Batec: 29 de novembre

Hola Batec@ires!!!!!!

Ja s'acosta la propera trobada de BATEC i ja estem posant fil a l'agulla ...

Com vem comentar-vos tenim en mans un projecte amb el CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL.

Així que aquest diumenge 29 de novembre vindrà Mn. Enric Canet per comentar i explicar-nos una mica la situació i les possibilitats per tirar-ho endavant. També ens proposarà de buscar un dia per una possible visita al Casal i el seu voltant. És important que coneguem la seva realitat per poder col.laborar millor.

Aquí poder veure una entrevista a Mn.Enric Canet que li varen fer al programa "Signes dels Temps" de TV3 on explica què és el Casal dels Infants. L'entrevista està entre el minut 12:20 i el 27:15.



Aneu-vos preparant perquè BATEC es posa en marxa i s'acosten les campanyes de:
- recollida i classificació d'aliments,
- recollida de joguines al CCU (Centre d'Universitaris Cristians).
- i segurament farem la primera missa organitzada per BATEC...

23 de novembre de 2009

L’ANY LITÚRGIC - L’EVANGELI DE SANT LLUC

L’evangeli de Sant Lluc ens guiarà durant tot l’any litúrgic que començarà el proper diumenge. Personalment, Lluc no va conèixer Jesús. Metge de professió, no pertanyia al món jueu. Home de cultura hel·lenista, acompanyà a Sant Pau i va ser testimoni de l’expansió de l’Esperit de Jesús fora de Palestina, gràcies a la narració de la història de Jesús i a la proclamació del seu missatge. És un magnífic narrador de l’experiència de la primitiva comunitat cristiana, des d’una perspectiva oberta i universalista, emancipada dels lligams de la tradició jueva. La seva obra, l’Evangeli i el Llibre dels Fets, que està datada cap els anys 80 d.C., és fruit de la fe, de la reflexió i d’una personal investigació a través dels testimonis oculars i d’antics reculls d’escrits als que tingué accés.

El seu, se’l coneix com "l’Evangeli de la misericòrdia de Déu". La paraula hebrea "jesed"(misericòrdia) no és un sentiment anguniós davant la misèria i la desgràcia dels altres, sinó que indica una disposició tendra, entranyable, amorosa, fidel i favorable envers tots els homes i dones del món. Aquest és el sentiment de Déu que Lluc ha copsat a través de la persona i de les paraules de Jesús: Déu salva perquè estima la Humanitat sencera. Però en aquest missatge de salvació universal, a l’evangeli de Lluc hi notarem una clara discriminació positiva envers els pobres, els desvalguts, els marginats, els pecadors, els petits, i per això ells són els primers destinataris de la misericòrdia de Déu, “els hereus del Regne”. D’aquesta manera Lluc ens presenta Jesús com la revelació de la misericòrdia i de la salvació de Déu per a tota la Humanitat. És una bona notícia per iniciar un temps nou en la nostra història personal.

Anton Ramon Sastre

22 de novembre de 2009

Campanya de recollida d'aliments per a la Parròquia de Sant Paulí de Nola del Besòs

La nostra Comunitat, tal com contempla el Pla Pastoral, té com objectiu prioritari en la tasca de treball conjunt amb altres comunitats, l’agermanament amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del Besòs.
Mn. Salvador Torres, Rector de Sant Paulí, duu a terme la tasca de subministrar aliments bàsics a gent del barri que ho necessita.
La nostra Comunitat hi col·labora des de fa uns anys organitzant diverses Campanyes de Recollida d’aliments.

Doncs bé, atesa l’actual situació econòmica que s’està patint a nivell general i tractant-se d’un barri amb molta immigració, actualment són moltes les persones que s’han quedat sense feina i es necessiten més aliments que mai.

El Consell Pastoral ha decidit contribuir amb la Parròquia de Sant Paulí organitzant novament una Campanya de recollida d’aliments des del proper dissabte dia 28 de novembre fins el diumenge dia 13 de desembre.

Es necessiten aliments bàsics, com poden ser, per exemple: OLI, ARRÒS, LLAUNES DE SARDINES i TONYINA, TOMÀQUET FREGIT, LLEGUMS CUITS ENVASATS (CIGRONS, LLENTIES i MONGETES SEQUES), PASTA, etc...

Es pot col·laborar també amb aportacions econòmiques. L’èxit de les campanyes anteriors ens permet confiar que amb la generositat de tots obtindrem també aquest any un bon resultat. Gràcies per la vostra col·laboració.

21 de novembre de 2009

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Pregària itinerant del IV diumenge a les 7 de la tarda a la Parròquia de Santes Juliana i Semproniana a la Via Trajana, 1, de Sant Adrià.

Dilluns, 23
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Festa d'aniversari dels nostres socis de 80 i 90 anys. Actuació de la "Banda de l'alegria".

Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda per preparar la Jornada del Comerç just de desembre.

Conferència del Dr.Francesc Torralba a les 8 del vespres als locals de la Parròquia: "Com parlar de Déu als infants del segle XXI". Més informació aquí.

Dissabte, 28
Activitats de l’Esplai.

Diumenge, 29
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Segona trobada del curs del grup de joves de Batec a 3/4 d'11 del matí. Acaben participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia. Més informació aquí.

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan he vist que era diumenge de "Crist Rei de l’Univers", tot i saber des del meu interior què volen dir aquestes paraules, he sentit que no quadrava dins meu el concepte que tenim de rei (poder absolut, dominant, etc.) amb Jesús. Però en endinsar-me en la lectura de l’Evangeli ho veig més clar quan Jesús diu a Pilat amb fermesa:

"Sí, sóc rei, la meva missió és ser testimoni de la veritat, per això he vingut al món"(Jn 18, 37)

Davant d’una afirmació tant segura canvia el nostre sistema de pensament i judici, i descobrim en aquest text que la missió de Jesús en aquest món és la de servei a tothom; que el seu objectiu és ser rei de l’amor, de la llibertat, de la veritat, de la pau, de la justícia, i aquestes afirmacions tan clares de Jesús veiem que són desitjos profunds dins de cadascú de nosaltres, tots necessitem un canvi així.

20 de novembre de 2009

Celebració comunitària del Sagrament del Baptisme

Aquest diumenge dia 22 de novembre a les 5 de la tarda, darrer diumenge de l'any litúrgic, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. La següent celebració serà el 10 de gener, festivitat del Baptisme del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal ho comuniquin a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2009

Sessió de novembre de la Catequesi Familiar

Els diumenges 22 (Grup A) i 29 (Grup B) de novembre tindran lloc les segones trobades del curs de la Catequesi Familiar. El tema a tractar d'aquest segon bloc serà l'Advent del Salvador.

1r. EL PÓSTER:
El pòster és una representació simbòlica del missatge de I'Advent, tal com es proclama en les lectures de la missa.

ADVENT vol dir adveniment, vinguda
SALVADOR, vol dir Aquell que ve per portar Salut, Vida Plena, plenitud de ser i vida, de felicitat i de bé i per alliberar-nos de tot mal.

Fem servir els mateixos símbols que hem posat en el Calendari litúrgic en relació a la festa de Tots Sants. Com a símbol de Déu Pare, posem la mà gran i oberta com a símbol de donador de tot ser i vida. Creador de tot I' univers, del món i dels humans.

Al centre de la maàque representa Déu Pare, hi posem una lIum resplendent símbol de tot el bé la vida i la felicitat que ens vol donar per mitjà del seu FiII estimat.

En la primera lectura s'ens diu que Jesucrist és la Llum de Déu, i que el seu regne és el Regne de la Llum. La Llum resplendent és símbol del Fill de Déu Pare que es enviat al món per donar Salut Plena a tots els homes i dones.

La Mà i la Llum resplendent estan envoltats d'un Núvol de Foc, que és el símbol de I'Esperit Sant, l'Amor de Déu, de l'Energia amb la que Déu ho crea tot .Aquí el símbol de la Mà de Déu té, a més del sentit de donar, el sentit d'enviar.De la Mà es dibuixa un camí que va de Déu cap al món. El camí és net i pla des de Déu fins al món, però a I'entrar en el món passa per muntanyes i pedres.

A partir d'aquí es representa el que llegim en I'Evangeli de Lluc. El personatge que està dret, representa a Joan que va ser escollit per Déu per preparar el poble d'lsrael per a rebre degudament al Salvador. Joan es va instal·lar al desert prop d'un camí en un lloc que travessava el riu Jordà. Molta gent anaven a allà per escoltar-lo. EII els anunciava que el Salvador estava molt a prop de venir al món i tothom s'havia de preparar per rebre'l. Animava a tots a reconèixer i penedir-se dels seus pecats, i a convertir-se deixant de fer el mal i volguent fer el bé. Com a símbol d'aquesta conversió, tirava aigua del riu al cap dels que es volien convertir de tot cor. Per això Ii deien Joan el Baptista.

També els feia mirar el camí que travessava el riu Jordà i que anava desert enllà entre roques i sorra. Llavors fent servir les paraules del profeta Isaïes els deia: "Si voleu que el Salvador vingui fins a nosaltres i a tot el món, li hem de preparar el camí:hem d'aplanar els turons i omplir els forats ... " És una manera simbòlica de dir que hem de treure tot el que és el mal. El camí també és un símbol d'un altre camí que passa per dintre el cor de cadascú de nosaltres. Durant el temps d'Advent hem de preparar el camí del nostre cor, perquè el Salvador pugui venir fins a nosaltres.

2n. MISSATGE DE L'ADVENT.
Els humans, només podem assolir la plenitud de la nostra vida d'homes i dones en el Do gratuït de Déu. Som criatures i tot ens ve de fora. No seriem sense Déu, i Déu ens crea i ens salva. Tot és Gracia! No és de nosaltres mateixos que surt la lIum i I' energia per realitzar-nos plenament.

Joan Baptista ens proclama la bona notícia de la decisió irrevocable de Déu Pare de regalar a tots i cadascun dels humans el que realment ens Salva, ens realitza plenament: I' Esperit Sant per mitjà de Jesús el Crist. Joan diu: "Jo us batejo només amb aigua.EII us batejarà amb l'Esperit Sant."

El món al que el Salvador és enviat és el món que Déu crea, i I' envia per portar la plenitud, per culminar el que eEl mateix ha començat amb la IIum del FiII i I'energia de I'Esperit. La Salvació és I' acabament de la Creació,

Joan ens indica i ens anima a adoptar assumir i alimentar les actituds espirituals que ens cal en relació a aquesta decisió de Déu:

Humilitat: reconeixement de la nostra realitat. No som els nostres Salvadors!
Obertura i actitud d'Espera a aquell que és enviat i que ve.
Acolliment: disposició d'acollir al que ve, i tal com ve.
Conversió:disposició positiva i compromesa d'assumir el seu Misteri i el seu Missatge.

Joan invitava a fer un signe comprometedor de totes aquestes actituds espirituals; el Baptisme de Conversió. I també un lliurement actiu a preparar el camí en el desert d'aquest món, que exigeix un treball de transformació de les realitats mundanes i humanes que entrebanquen la realització del Regne de la Llum.

18 de novembre de 2009

Reunió mensual del Consell Pastoral

El dimarts 17 al vespre es va trobar el Consell Pastoral en la tercera reunió del curs, on s’informà de l’èxit de la crida de la Comissió Econòmica: de moment, ja vint persones han respost formalitzant la seva subscripció de col·laboració econòmica. El Consell Pastoral, en nom de tota la Comunitat, vol agrair la generosa resposta de totes les persones que ajuden a cobrir les despeses de la Parròquia.

Es va valorar el testimoni, en primera persona, del conflicte palestí-israelià que ens va donar Núria Miralles, germaneta de Jesús, a la passada Assemblea del dia 9 de novembre, així com la seva explicació sobre el què és la seva congregació i la vida del seu inspirador, Charles Foucault.

Es programà el calendari d’Advent, en el que cal destacar: el 14 de desembre, Vetlla de Pregària; el dimecres 16 a les 12:00 i a les 20:00, i el divendres 18 a les 21:30 hores, Celebració Comunitària del Sacrament del Perdó.

S’acordà engegar, un cop més, la campanya de col·laboració amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola amb la recollida d’aliments. La recollida començarà el dissabte 28 de novembre i finalitzarà el diumenge 13 de desembre. També s’acceptaran aportacions econòmiques.

S’informà que el nou grup de pregària, que es troba el primer i tercer dimecres de cada mes, el formen unes quinze persones. El grup és obert a tothom i no requereix cap inscripció prèvia.

Es creu convenient canviar l’horari de les Assembles i de les altres activitats (Vetlles de Pregària, Celebracions Comunitàries del Sacrament del Perdó ...). A partir del dia 1 de gener de l’any vinent, en lloc de començar a les 21:30, començaran a les 21:00 hores, per tal que les diferents activitats no acabin tant tard.

Es comunica que les obres d’instal·lació del nou sistema de calefacció de l’església estan a punt d’acabar-se. Tot i tenir un pressupost molt ajustat pel tipus d’intervenció de la que es tracte, caldrà de nou demanar l’ajut de tota la Comunitat perquè es tracte d’una despesa no recurrent.

La propera reunió del Consell Pastoral tindrà lloc el dia 15 de desembre.

17 de novembre de 2009

Estació d'Enllaç

La Delegació Pastoral de Joventut de Barcelona programa una nit de divendres al mes "Estació d’Enllaç", activitats variades al voltant de la pastoral juvenil a la ciutat de Barcelona: concerts, cinema, teatre, art, xerrades, tallers, debats ... "Estació d'enllaç" és un nou espai pels joves cristians de la Barcelona del segle XXI.

Aquest divendres dia 20 de novembre, a les 22:00 hores, a l'Escola Técnica Xavier (Av.Francesc Cambó, 12): "Reconstruim Jesús a través del cinema" amb Peio Sánchez.

La següent trobada tindrà lloc el 18 de desembre a la Capella del Palau dels Jesuïtes (carrer Palau, 3), també a les 22:00 hores: un jueu, un protestant, un musulmà i un cristià units per "La Llum de la Pau".

15 de novembre de 2009

Francesc Torralba, a Sant Ildefons

El dimarts 24 de novembre a les 20:00 hores el catedràtic de Filosofia i autor del llibre "Ah, sí? Com parlar de Déu als infants" (Claret, 2009), Francesc Torralba farà una xerrada sobre "Parlar de Déu als infants del segle XXI" a locals de la Parròquia. Aquesta conferència és oberta a tothom, però sobre tot està pensada pels pares que porten els seus fills a la Catequesi. L'entrada és lliure.

Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills d’una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L’experiència religiosa recula al pla de l’estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, Francesc Torralba considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa.

Els pares –diu Torralba– hem de potenciar en ells el desig de saber, però sobretot, d’estimar. L’infant és un forjador de preguntes inquietants. És crític, veloç, impertinent a voltes. Els seus interrogants fan envermellir. L’infant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte. Descarat, innocent; pregunta i espera resposta. No s’acontenta amb qualsevol resposta. Vol raons, aspira a entendre el que pregunta. D’aquí el títol d’aquest llibre i la seva estructura, en forma de diàleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunes reals, altres elaborades, parteixen de l’experiència real de l’autor, pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, la llibertat i la mort.

Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia (1992) i en Teologia (1997) i actualment és catedràtic de la Universitat Ramon Llull. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha rebut diferents reconeixements, com el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el Premi Extraordinari de Doctorat. Per la seva obra assagística, ha estat guardonat amb el Premi Josep Vallverdú i el Premi Joan Maragall entre d’altres. Ha publicat més de cinquanta llibres i part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, italià i a l’alemany. Participa activament en diferents mitjans de comunicació i escriu habitualment als diaris Avui i La Vanguardia. És patró de Fundació Joan Maragall. Els seus darrers títols de més èxit han estat: "L’art de saber escoltar" (2006), "El sentit de la vida" (2008) i "Planta cara a la mort" (2008).

Si vols conèixer una mica millor Francesc Torralba, clica aquí.

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent, dia 22 de novembre, coincidint amb el darrer diumenge de l'any litúrgic actual, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. El dissabte abans, dia 21 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La següent celebració serà el 10 de gener, festivitat del Baptisme del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

Web de l'Esplai

Aquesta és la pàgina web de l'Esplai: http://www.esplaisantildefons.tk/

14 de novembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Temps de tribulació

Som en temps d’angoixa, de tribulació. Molts la sofreixen directament i és tot el món que la pateix també d’una manera més o menys intensa i encara, al capdavall, tots n’hem i n’haurem de suportar les conseqüències. No és la gran tribulació, precursora de la fi, de què ens parlen la primera lectura i, sobretot, l’evangeli d’avui, però és una tribulació d’abast molt general i que penetra molt a fons. Com sabem bé, aquesta, d’entrada, té una base econòmica, i comporta greus dificultats de subsistència per a molts i molts. Però representa alhora, i això hi afegeix un gran desconcert, una crisi seriosa sobre el model de societat que hem anat fent entre tots. A més, s’hi fa present també la crisi de valors morals i religiosos que arrosseguem ja fa temps, la qual, sense oblidar-nos que conviu enmig de molts aspectes positius, se’ns fa tanmateix avui dia més punyent en el context de la tribulació general que ens té trasbalsats. I encara més, quan falten referents i no acaben de sorgir els líders que la situació requereix.

I què ens comunica Déu, la seva Paraula, en les lectures d’avui, dins el tràngol col·lectiu en què ens trobem? De primer, ens ofereix la força de l’esperança, que ens fa saber que, després de la tribulació, arriba la salvació, sota el lideratge de Miquel (Dn 12, 1), que prefigura el lideratge definitiu del Fill de l’home (Mc 13, 26-27). I, a més, ens manifesta clarament de quina mena és aquesta salvació final. Ell lidera, reunint-los, els seus elegits, Jesucrist, que, com ens diu la segona lectura, amb una sola ofrena, amb un únic sacrifici pels pecats, “ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats” (He 10, 14 i 12). I d’entre aquests salvats, diu la primera lectura que “els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre” (Dn 12, 3).

No som a la tribulació final i no esperem després, doncs, la salvació col·lectiva definitiva, però sabem que arribarà l’alliberament salvador després de l’angoixa present si, com a elegits de Déu, treballem solidàriament per la justícia i encoratgem molts a compartir-la per avançar, com a col·lectivitat, pels seus camins. Preguem a Jesucrist Salvador que ens hi ajudi i promogui els líders que el nostre món necessita.

Jordi Cors

13 de novembre de 2009

Resum de l'Assemblea de novembre

El passat dilluns dia 9 va tenir lloc l’Assemblea d’aquest mes. Eduard Llorens del Consell Pastoral, que presidia la taula, va presentar Núria Miralles, religiosa de la congregació de les Germanetes de Jesús inspirada per Charles de Foucault. Pel fet d’haver viscut una temporada a Israel convivint amb les dues parts, jueva i musulmana, ens va poder donar el seu testimoni de primera mà, una visió objectiva i desapassionada de la realitat que es viu entre israelians i palestins.

És prou conegut el conflicte entre aquests dos pobles, amb tot, però, clicant aquí hi trobareu un resum recordatori de la situació actual i dels precedents.

Jueus, musulmans i palestins són pobles que han sofert molt, i moltes vegades davant del gran sofriment de les persones no es pot fer res més que escoltar, i això és el que va fer la Núria per recomanació d’una Germaneta d’Israel: “tu no parlis gaire, escolta molt, i a cada persona escolta-la fins al final”. No pot haver-hi pau sense justícia.

En arribar a Terra Santa va estar quinze dies en una ermita a dalt de la Muntanya de les Benaurances, amb una magnífica vista sobre el llac, fent pregària. Volia ser testimoni de pau, testimoni de Jesús, home de vertadera pau. Van ser quinze dies de soledat, de pregària i de lectura dels quatre evangelis, els seus llibres de capçalera i també de llibres documentats sobre la situació a Terra Santa. El llac és ara igual com era en temps de Jesús. El lloc hi fa molt –va dir– perquè la Paraula de Déu et parli.

La setmana dia a dia

Dilluns, 16
Catequesi Parroquial d’infants de 18:00 a 19:15 hores. Més informació aquí.

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Visita al Monestir de Pedralbes

Reunió del Consell Pastoral a les 21:00 hores.

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregària a les 20:00 hores.

Dissabte, 21
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai: de 16:00 a 19:00 hores.

Grup de Pastoral de la Salut: reunió als locals parroquials a les 17:00 hores.

Diumenge, 22
Catequesi Familiar mensual (Grup A): segona sessió del curs a partir de 10:45 hores. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia de les 12:15 hores. Més informació aquí.

Celebració comuntària del Baptisme, a les 17:00 hores

12 de novembre de 2009

Homenatge al Bisbe Joan Carrera

Dilluns passat dia 9 es va celebrar un acte d'homenatge de la societat civil al Bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar. La Basílica es va omplir de persones dels diferents àmbits de la societat per retre homenatge al bisbe dialogant. Es va recordar el seu pensament, les seves lluites i tot el treball que va dur a terme, tant en l'àmbit eclesial, com social i polític i en els mitjans de comunicació. Va ser un acte molt emotiu i sobri, organitzat pel Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, fundat pel bisbe Joan i que va dirigir fins la seva mort. Aquest acte es retransmetrà pel canal 33 de la TDT el proper dilluns 16 de novembre a les 7 del vespre.

Germanor – Dia de l’Església Diocesana 2009

Aquest diumenge 15 de novembre es celebra la Diada de Germanor amb un lema molt significatiu: "Som part d’una Església que acompanya i ajuda". Pel baptisme formem part d’aquesta Església i participem de la vida de la diòcesi, de les parròquies, d’entitats i de moviments eclesials. La col·lecta d’aquest dia es destinarà amb aquesta intenció per al finançament de l’Església Diocesana.

9 de novembre de 2009

Després de dinou segles, es restitueix la unitat i la literalitat dels textos bíblics de Lluc

La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels textos neotestamentaris de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) que en restableix la unitat i s'acosta al màxim al text original.

La tesi dels dos biblistes és que es tracta d'un sol llibre: un informe sobre la messianitat de Jesús elaborat pel mestre jueu Lluc i destinat al summe sacerdot Teòfil, fill d'Annàs.

Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté el text més antic i complet dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols.

L'informe de Lluc, que titulen "Demostració a Teòfil", s'edita unitàriament per primera vegada, en una edició bilingüe (grec-català), dins la col·lecció "Sagrats i Clàssics" de Fragmenta Editorial

El lector català disposa des d'ara de la primera traducció moderna científica dels textos lluquians, traducció que al mateix temps es pot qualificar de poètica per l'originalíssima disposició del text en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original). El llibre (728 pàgines) arribarà a les llibreries el novembre.

El teòleg Josep Rius-Camps és la persona que porta el Grup de Reflexió Bíblica que es reuneix el primer dimarts de cada mes a la nostra Parròquia.

8 de novembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

“La vinguda de Déu és una sort per als qui viuen explotats, mentre que es converteix en amenaça pels causants de l’explotació” ens diu Pagola en el seu llibre “Jesús, aproximació històrica” i afegeix “si Déu es posa de part seva (dels pobres i explotats) no és perquè s’ho mereixin, sinó perquè ho necessiten”.

Però aquestes afirmacions no contradiuen que n’hi ha que sí que s’ho mereixen. I l’Evangeli d’avui ens en posa un exemple. La vídua pobra que dóna el que àdhuc necessita. Està clar que Jesús anuncia la Bona Nova per a tothom i no exclou a ningú. Som nosaltres que ens excloem quan devorem els béns de les vídues, quan fem veure que preguem, quan l’únic que ens interessa és ocupar el seients d’honor -com relata Marc- en definitiva, quan no vivim esperant el Crist, com apunta la carta als hebreus.

I recordem el salm; “no confieu en els poderosos, homes incapaços de salvar... El senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, allibera els presos dóna vista als cecs. Redreça els qui ensopeguen, estima els justos, guarda els forasters...”

Però per rebre cal que ho desitgem, cal posar de la nostra part, com la vídua del relat dels Reis que hem escoltat avui i que va aprofitar la mica de farina i d’oli que tenia. I posar de la nostra part significa desitjar i treballar per ser alliberats; anhelar ser justos i no oprimir, voler veure i escoltar, delir-se per redreçar el camí.

I aportar el nostre gra de sorra també vol dir no cercar les grandeses, no voler títols, perquè també l’Evangeli ens ensenya que sols tenim un sol mestre i tots som germans.

Angelina i Josep Maria

7 de novembre de 2009

Pagola:"El cristianisme no ha donat encara el millor"

Aquest divendres 6 de novembre, la llibreria Claret ha quedat petita per escoltar el teòleg José Antonio Pagola. No només la sala Pere Casaldàliga, sinó les dues plantes de la llibreria estaven plenes a vessar per sentir la conferència de l’autor de “Jesús. Aproximació històrica”. La xerrada del teòleg basc, director de l’Institut de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià, portava el títol de “Tornar a Jesús, el Crist: tasca urgent a l’Església d’avui”. Pagola va estructurar el seu discurs en set punts que tot seguint es transcriuen.

També es pot escoltar la conferència amb aquest reproductor:


1-Risc de reacció automàtica.

Donada la situació crítica de l’Església a Occident, hi ha el risc de caminar enrera. Es tendeix a reaccionar negativament, sense discernir quina hauria de ser avui l’actitud adequada d’una Església formada per autèntics seguidors de Jesús. Avui existeix el perill real de que l’Església es vagi configurant des de fora: en front les dades del que va succeint, com a reacció a la situació sociològica de crisi, i no com a fruit d’una obertura valenta, confiada i lúcida a l’Esperit de Jesús. Només cal observar el nerviosisme i la por que ha entrat a diferents àmbits de l’Església: comportaments que semblen més aviat suscitats per l’esperit de conservació, molt més que no pas per l’Esperit de Crist que sempre és donador de vida.

Va creixent l’actitud autodefensiva en sectors eclesials, que és una actitud allunyada d’ aquell Jesús que convidava els seus seguidors a visitar a les gents a sembrar pau i fins i tot els imaginaven com anyells enmig de llops. Per molts, la societat moderna s’està convertint en el gran adversari de l’Església, amb el risc d’arribar a pensar que la denúncia i la condemna és l’únic programa pastoral, reduint-ho tot i pensar que el més important en aquest moment és condemnar. Fa uns mesos un bisbe francès va dir: “En alguns ambients eclesials avui es fa de la fe una anticultura, i es fa de l’Església una contrasocietat”. Així és molt difícil anunciar Déu com el millor amic dels ser humans, aquest Déu que estima sens mira la societat actual i a les generacions actuals.

2. El risc de l’opció per restauracionisme.

En aquests moments de profunds canvis socio-culturals, els dirigents més influents de l’Església sembla que tendeixin a tancar-se en una actitud restauracionista amb un risc molt greu de convertir el nostre cristianisme en una religió del passat, cada cop més anacrònica i cada cop menys significativa per a les noves generacions. En lloc d’anar caminant amb els homes i dones d’avui, col·laborant amb el projecte de Jesús, en la construcció d’una societat més humana, més digna, més sana, més respirable, més feliç per a tots, començant sempre per els últims, existeix el risc que l’Església es vagi tancant amb la conservació ferma, rígida i disciplinada de la tradició religiosa. Ho entenc perfectament, em sembla explicable, però no crec que sigui el millor pel moviment de Jesús. Sembla com si la única cosa que cal fer en aquests temps de canvis profunds és conservar i retenir el passat .

La setmana dia a dia

Dilluns, 9

Catequesi parroquial d’infants de les 18:0 h a 19:15 h. Més informació aquí.

Reunió del Grup de Cultura i fe a les 19:15 h. Més informació aquí.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 21:30 hores Més informció aquí.

Dimarts, 10

Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema, projecció de la pel·lícula “Ana y el Rey”.

Dissabte, 14

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 16:00 a 19:00 h.

6 de novembre de 2009

No dejar-se menjar la moral

Transcrivim  l’article de Josep Maria Puigjaner publicat a "La Vanguardia" el passat divendres 30 d’octubre. Quan tantes de les coses que passen al nostre entorn conviden a la desafecció i al desànim aquestes paraules d’en Josep Maria són molt encoratjadores.

Mucho se está escribiendo del pésimo momento que atraviesa Catalunya. Nos balanceamos entre el fraude, la mentira, el robo, el abuso de poder o el clientelismo político. No nos acabamos de creer lo que se nos ha venido encima y nos preguntamos por qué esta sociedad que tiene una trayectoria histórica, con salvedades, decorosa, ha ido cayendo por diversos resbaladeros. Pero no hay que dejarse comer la moral, porque la buena gente existe y está dispuesta a mantener enhiesta la bandera de la honradez, de la rectitud y del trabajo bien hecho. Tenemos líderes del espíritu como Pere Casaldáliga, de la cultura como Miquel Batllori –del que celebramos el centenario–, tenemos personas que están en instituciones y entidades esforzándose para sacarlas adelante y servir al país. Esos hombres y mujeres nos dicen que no todo está perdido y que el propósito de recuperar el nivel moral es lo único que ahora importa.

4 de novembre de 2009

Israel i Palestina a l'Assemblea del dia 9

Núria Miralles, religiosa de la congregació inspirada per Charles de Foucault i creada per la germaneta Madelaine (Germanetes de Jesús), que ha viscut una temporada a Israel convivint amb les dues parts, jueva i musulmana, ens donarà el seu testimoni de primera ma de la realitat que es viu entre israelians i palestins. La seva visió objectiva i desapassionada ens pot ajudar a fer-nos càrrec de la situació. L'Assemblea serà el proper dilluns dia 9 de novembre a les 21:30 hores.

El conflicte palestino-israelià ve de lluny, però el conflicte contemporani és un recorregut pels fets històrics del segle XX. Des de fa 2.000 anys han passat per aquelles terres: jueus, romans, àrabs, creuats, otomans, britànics, francesos, i nord-americans i soviètics (que van apadrinar Israel i àrabs respectivament).

El Gènesi diu: "El Senyor va dir a Abram: -Ves-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció". També diu: "El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: -Donaré aquest país a la teva descendència." Agafant-se a aquests textos, els extremistes jueus reivindiquen Israel, incloent-hi Judea i Samària (actualment Cisjordània).

Abram va tenir dos fills: Isaac, fill de Sara, l'esposa legítima de Abram; i Ismael, el primogènit, fill d'Ager, serva egípcia. La tradició diu que els jueus són els descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael.

L'any 70 de la nostra era, després de la destrucció del temple de Jerusalem del que només queda el mur de les lamentacions, va començà la diàspora.

Davant l'antisemitisme europeu del segle XIX va aparèixer el sionisme. L'any 1880 la població jueva a Palestina només era de 25.000 persones. Després de 1881 grups de jueus expulsats de la Rússia zarista s'instal·len a Palestina a la recerca de l'ideal sionista, el més a prop possible del Mont Sió.

3 de novembre de 2009

"La solidaritat no pot ser una moda"

A continuació es reprodueix un article de Joan Carles Peris, publicat a "El Periódico" el dilluns 2 de novembre de 2009.

Alimentant l'esperança

El bisbe asturià Kike Figaredo fa 25 anys que treballa per les víctimes de les mines a Cambodja

Enrique Kike Figaredo (Gijón, 1959) va trencar amb el seu destí quan tenia 25 anys. Li hauria correspost preservar i ampliar el patrimoni i l’extensa prole dels Figaredo, una família asturiana rica, tradicional i influent. No obstant, es va fer jesuïta i es va traslladar a un camp de refugiats cambodjans a Tailàndia. «Quan hi vaig arribar estava desbordat i perdut. Fins que un refugiat, un home gran, sense cames, em va dir: ‘Si ens has vingut a ajudar, no et preocupis: nosaltres t’ajudarem a ajudar-nos’». Allà va ser on va començar tot.

Les mines antipersones arrencaven diàriament a Cambodja vides i extremitats, sovint de nens. Figaredo va idear per a ells la cadira Mekong, a partir de rodes de bicicleta i amb peces fàcils de reposar. A més a més, va fundar el centre Arrupe a Battambang –on avui és bisbe– per acollir-hi nens i joves discapacitats.


Entre ells, Mek Chaneng. Tenia 17 anys quan una mina el va deixar sense cames i sense el braç esquerra. Avui és un ambaixador mundial de la causa contra les mines antipersones i les bombes de dispersió. Aviat viatjarà a Colòmbia, com a delegat de la campanya contra les mines en un foro de joves líders. Va estar dos mesos a Barcelona, d'n se'n va endur dos regals especials: una samarreta del Barça i unes pròtesi de cames que li permetran aixecar-se de la seva Mekong.

Cambodja és un país abarrotat de nens i adolescents. La meitat de la població no ha complert els 18 anys. «És com viure sempre a la sortida d’un col·legi –explica Figaredo–. Un immens potencial de futur que s’ha d’organitzar i vehicular». Com? A través de l’educació. És la prioritat per al bisbe: facilitar als joves la capacitat de decidir el seu futur i de treballar.

Sobreviure a Pol Pot

També Pol Pot, al davant dels khmers rojos (1975-79), va creure que els nens havien de marcar el camí del país. Els va escollir, perquè no estaven contaminats pel passat, per executar la delació, la tortura i l’assassinat sistemàtic. Avui, cinc dirigents d’aquella bogeria compareixen davant un tribunal internacional, encara que el país sembla haver decidit girar full. «La gent senzilla no parla de reconciliació ni de venjança. A la majoria de la població li va tocar patir i intentar sobreviure abans, durant i després de Pol Pot».

Cambodja ha avançat en una dècada un total de 20 posicions en la classificació del desenvolupament humà de l’ONU. Kike Figaredo considera que la cooperació i la solidaritat internacionals hi estan ajudant. Ell compta amb propagandistes tan influents com ara el seu cosí Rodrigo Rato. I amb nombrosos joves que estan disposats a convertir-se en cooperants sobre el terreny. Valora la seva generositat, però els adverteix: «La solidaritat no pot ser una moda ni una experiència que he de passar, sinó que ha de ser part de la meva vida. La cooperació ja no és una cosa de capellans i de monges sinó dels cooperants i les oenagés. L’Església ha de posar les seves enormes estructures arreu del món al servei d’aquest intercanvi».

Es sent amb el suport de la jerarquia, però també la citica: «L’Església a Occident viu allunyada de les necessitats vitals que nosaltres veiem diàriament. Faria falta acostar-se més als projectes de la societat que estan compromesos amb valors cristians».

Litúrgia mestissa

Les misses que celebra Figaredo barregen litúrgia cristiana amb símbols budistes i càntics i balls tradicionals cambodjans. «No podem arribar amb els nostres símbols i dogmes i dir-los que els seus no serveixen. No ens hi podem imposar, sinó demostrar que els valorem. Aquesta societat és molt tolerant i el budisme és obert i acollidor. I nosaltres ens obrim també a les seves maneres d’entendre certes coses i d’expressar-les». Les expresse, per exemple, mitjançant la dança. Per això Figaredo ha impulsat una escola de folklore que permet els seus alumnes, alguns discapacitats, conèixer el món més enllà del seu poble.

El jesuïta també busca el suport de les autoritats: «Si veiessin que sóc aquí i m’estic enriquint, o donant feina només a estrangers, ja m’haurien fet fora». Potser recelen del seu carisma. Però a ell també el preocupa que el seu projecte descansi tant sobre la seva pròpia persona. ¿I si demà el Vaticà decidís substituir-lo? «Em moriria. Però no crec que passi. Jo sóc vàlid aquí, i sento que la meva feina no s’ha acabat. Patiria, patiria molt una altra vegada».

(Les fotografies són d'Oriol Borrell i Xavier Borrell)