El descans

“El descans pertany al treball com les parpelles als ulls” ens diu Tagore.
Observant el perfil humà de Jesús veiem que era un ésser que, enmig de la seva intensa activitat, habitualment anava a la muntanya, a un lloc tranquil per pregar, i la seva mateixa activitat era contemplativa. No se li escapava cap detall, s’adonava del que passava al seu entorn per petit que fos. Això vol dir que era algú en harmonia amb Déu, amb la creació, amb els altres i amb si mateix.

En aquest món estressat on l’activitat desenfrenada i sorollosa no respecta la necessària harmonia de l’ésser humà, crec que les vacances no poden ser una qüestió evasiva i consumista sinó un temps per reflexionar, asserenar-se, gaudir d’una vida familiar que durant l’any ha estat esquinçada pels horaris i les obligacions, i per posar en ordre la nostra vida interior. El descans així entès es pot viure enmig del treball, estant a casa o anant lluny.

L’harmonia en el treball i en el descans és condició sine qua non per discernir allò que és bo, just i amable; perquè ens permet buidar la ment de densitat perjudicial i negativa per mantenir-la oberta a fi que sigui omplerta de continguts de vida. A més, afavoreix la concentració, la creativitat en qualsevol tasca i ens procura l’atenció i la disponibilitat vers els altres.

Això ens porta al silenci, a la quietud interior i amorosa que ens realitza; i a més ens ajuda a alliberar-nos dels lligams del nostre “ego” i ens facilita conduir la nostra vida per un camí en fidelitat amb el missatge de Jesús.

Considero, doncs, que el temps de vacances és un espai d’obertura, de contemplació desinteressada, gratuïta i d’admiració; és un temps per viure els nostres anhels, tot el que de bo hi ha en nosaltres i en el nostre entorn: la conversa amb un amic, la lectura, la música, el ball, els passeigs...

En la línia del pensament de Tagore penso que, no hi ha llum sense foscor, ni dia sense nit, ni sol sense tempesta, ni primavera sense hivern. De la mateixa manera, no hi ha bon descans si no s’ha treballat. Però aquest repòs l’hem de viure en harmonia amb Déu, amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Esther Bochita