Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


27 de setembre de 2009

Els Dilluns dels Drets Humans

Des de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia organitzen un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Aquestes conferències es fan a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13) el primer dilluns de cada mes a les 19 hi pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió. L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

Les properes conferències són:

Dilluns, 5 d'octubre 2009
L'impacte socioeconòmic i ecològic de les empreses transnacionals a l'Àfrica subsahariana

Dilluns, 2 de novembre 2009
La situació de la dona a l'Àfrica subsahariana

Dilluns, 14 de desembre 2009
Què passa a Somàlia? Quines esperances de futur?

Més informació de les conferències:

26 de setembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

No són dels nostres
Aquesta és una de les primeres constatacions que solem fer els qui pertanyem a una nació, a una societat o a un grup de característiques homogènies, quan hi ha estranys que d’alguna manera s’instal·len dintre dels nostres cercles o àmbits de vida. És una observació que remarca sobretot “diferències”: diferència de país, de cultura, de llengua, de ètnia, de religió, de costums. I tot seguit venen les nostres exigències: “s’han d’integrar”, expressió que és una manera raonable de dir que els altres (els “diferents”) han de deixar de ser el que són i han de fer-se com un de nosaltres.

Conferència "Parlar de Déu als infants del segle XX" a càrrec de Francesc Torralba


El dijous 1 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (Roger de Llúria, 5), el catedràtic de Filosofia i autor del llibre "Ah, sí? Com parlar de Déu als infants" (Claret, 2009), Francesc Torralba pronunciarà la conferència "Parlar de Déu als infants del segle XX". L'entrada és lliure.

Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills d’una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L’experiència religiosa recula al pla de l’estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, Francesc Torralba considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa.

24 de setembre de 2009

"La fe és una forma de viure"


Tot seguit es reprodueix un article aparegut a "La Vanguardia" el dia 2 d´agost, i signat per l´Oriol Domingo sobre les aportacions del teòleg Gaspar Mora en el XXV Col.loqui Europeu de Parròquies.

Seducción, fascinación, Evangelio, fe, Dios. “¿Por qué transmitir la fe? Seducidos por Dios, fascinados por el Evangelio”. Esta es la cuestión abordada en el XXV Coloquio Europeo de Parroquias, miembro del Consejo de Europa, celebrado en la ciudad belga de Mons en el que la presencia catalana ha sido destacada. La presidencia del comité internacional ha dejado de ser sólo clerical. Habrá una copresidencia con una mujer, Gudun Theuninck, de la diócesis de Gand, y un sacerdote, Josep Taberner, de la diócesis de Girona.

Una de las más interesantes aportaciones como experto permanente es la de otro catalán, Gaspar Mora, teólogo y profesor de teología moral. Plantea lo que significa creer, y se mantiene ajeno a las laberínticas discusiones eclesiásticas.

18 de setembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Actitud de servei

Actitud de servei i no pas d’ambició és el que es demana per a una comunitat que vol ser cristiana i res millor que insistir a tots els implicats de posar-nos al servei de Déu i dels germans. Prou sabem que nosaltres, igual que els deixebles, no som super-homes ni àngels ni sants, encara. El text de la carta de Sant Jaume assenyala l’origen de les discòrdies comunitàries que té el seu centre en la cobdícia i l’ambició; el remei és sembrar la pau perquè neixi el fruit de la justícia.

Ha mort Antoni de Dou, germà de Mn.Xavier de Dou

El passat diumenge dia 13 de setembre Antoni Maria de Dou, germà de Mn. Xavier va lliurar la seva ànima al Senyor, als 74 anys. Expressem el nostre més sentit condol a la família del difunt, a Mn. Xavier i a les seves germanes Isabel i Maria del Carme. Properament pregarem per ell en l’habitual missa pels difunts de la nostra comunitat. Que el Senyor l’aculli en el seu regne d’amor i de pau.

Diumenges del Temps de Durant l'Any

Passades les solemnitats pasquals que van culminar en la Pentecosta, i les solemnitats de la Santíssima Trinitat i de Corpus Christi, la litúrgia cristiana reprèn la llarga sèrie dels diumenges del temps de durant l’any.

No estic del tot segur que la denominació "de durant l’any", i encara menys la denominació castellana de "temps ordinari", sigui la millor per a referir-se a un temps litúrgic. Dir-ne així fa la impressió que el que s’hi celebra és comú, no té interès, no mereix gaire estimació. Com si en la vida dels creients, i fins i tot en la vida de tots els humans, hi hagués algun temps ordinari, d’anar fent. Com si la vida dedicada al treball, a l’estudi, a la cura de la llar i de la pròpia família no estigués beneïda amb la presència de Déu i de la seva gràcia.

Pregària pels que ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Antoni Saumell i Gili, germà de Mn. Lluís Saumell i per Maria Dolors Solanas i Oliveras, que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare. Maria Dolors Solanas era la mare de la Berta Castellet, que actualment forma part dels equips d’economia i del Full Informatiu, i que va ser membre del Consell Pastoral i secretària de la Comunitat.



Dia Internacional de la Pau

El proper dilluns dia 21 de setembre a les 19,30, amb motiu del Dia Internacional de la Pau, el Sr. Arcadi Oliveres farà una conferència a l’Auditori de la Fundació Joan Maragall del c/ València, 244, 2n. sobre el tema: Problemes de conflictes en el món. Camins de Pau. Els valors de les religions.

VIè Congrés Cristianisme segle XXI

Ha estat editat ja el quadríptic amb el programa, que consta de quatre ponències, i els detalls relatius a l’organització, inscripcions i també de com fer aportacions al Congrés que se celebrarà els dies 14 i 15 de novembre al Col•legi Sant Ignasi de Sarrià, c/ Carrasco i Formiguera, 32. La inscripció cal formalitzar-la abans del 31 d’octubre. El Congrés tractarà el tema: Llibertat religiosa en un estat laic.

L’Associació el farà arribar a qui el demani per correu a l’adreça: “Cristianisme al Segle XXI, Via Augusta, 228, baixos, 08021 Barcelona, o bé per correu electrònic, e-mail: cristianismeXXI@cristianismeXXI.cat.

Celebració Comunitària del Sagramet del Baptisme

El proper diumenge 27 de setembre a les 5 de la tarda, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte abans, dia 26 a les 5 de la tarda, l'equip de Baptismes es reunirà amb els pares i els padrins dels infants que s’han de batejar, per preparar la celebració de diumenge.

La propera celebració comunitària serà el dia 22 de novembre, darrer diumenge de l'any litúrgic. Durant els temps litúrgics d’Advent i Nadal no hi ha celebracions comunitàries del Baptisme, per la qual cosa la següent celebració serà el dia 10 de gener de 2010, festivitat del Baptisme del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat.

Mare de Déu de la Mercé

Dijous dia 24: Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat, de l’Arxidiòcesi de Barcelona i patrona dels captius. És dia festiu a Barcelona en ser una de les dues festes locals del calendari laboral. L’horari de les Misses serà el propi dels dies festius.

Pregarem per les nostres autoritats municipals i per totes les persones que vetllen per mantenir una convivència en harmonia i amb consideració a la dignitat de totes les persones que viuen a la nostra ciutat per damunt de qualsevol diferència, creença o raça. Pregarem també pels ciutadans i ciutadanes, perquè conscients de les nostres responsabilitats sapiguem comportar-nos amb civisme.

Grup Reflexió Bíblica

Convocatòria inici curs

El grup està obert a tohom que vulgui aprofondir en el coneixement de la Bíblia. Les sessions es faran el primer dimarts de cada mes, d'octubre a juny, a les 19:00 hores, en una sala de la nostra Parròquia. El curs començarà el dia 6 d’octubre. La butlleta d’inscripció es troba a l’abast de tothom a la Secretaria de la Comunitat i podrà formalitzar-se el primer dia. La quota indicativa és la mateixa que la de fa dos anys, 40 euros.

El professor és Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933), ordenat prevere el 1957, llicenciat en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1959) i en Teologia Oriental pel Pontifici Institut Oriental (1962), doctorat en Ciències Eclesiàstiques pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968). Fou professor assistent a la Universitat de Münster (1969-1971), professor invitat al Pontifici Institut Oriental i en el Augustinianum de Roma(1972-1979). Es professor a la Facultat de Teologia de Catalunya des de 1978. Rector de la parròquia de Sant Pere de Reixac des de 1980. És especialista en l'obra de Lluc.

15 de setembre de 2009

Esplai Sant Ildefons

L'esplai es troba a la parròquia de St. Ildefons, al carrer Madrazo 92.
Fem esplai els dissabtes per la tarda de 16-19:00h, així com una excursió al trimestre i campaments per Setmana Santa i a l'estiu.
A l'esplai hi ha cinc grups d'edats:
- Bufanúvols
- Trencapins
- Mowglis
- Xerpes
- Apos

11 de setembre de 2009

Catequesi per infants

Programa i inscripcions

En començar el curs 2009-2010 tornem a iniciar les activitats de la catequesi.
La nostra proposta de catequesi consta de sis graus, de 7 a 12 anys. Cada família es pot incorporar a l’opció que prefereixi. Cadascuna funcionarà igual que el curs passat. És necessari, però, que qui s’inscrigui en una opció s’hi mantingui durant tot el curs.

1.- Catequesi parroquial setmanal
Cada DILLUNS de 18.00 a 19.15 de la tarda. Comença el dilluns 19 d’octubre.

2.- Catequesi familiar mensual
Hi haurà dos grups, l’A i el B. L’horari és de 10.45 a 13.00 del matí d’un DIUMENGE al mes.

Reunió Extraordinària d'inici de curs del Consell Patoral

La Comissió Permanent del Consell Pastoral ha fixat per al proper dissabte dia 19 de setembre a les 10 del matí la primera reunió del curs del Consell Pastoral per emprendre novament les tasques habituals del curs. La reunió durarà tot el matí i es clourà a les 2 del migdia.

El Consell, entre altres coses, revisarà el Pla Pastoral i farà una reflexió de la ponència de Mons. Sebastià Taltavull a la darrera assemblea del mes de maig.

Reflexions a la Paraula de Déu

“I vosaltres. ¿Qui dieu que sóc?”

A l’Evangeli llegim que Jesús preguntà als seus deixebles: “Qui diuen la gent, que sóc jo?” volent saber què pensava la gent d’Ell, així com nosaltres, avui, ens interessem pel què pensen els altres de nosaltres, quina impressió tenen els nostres amics i coneguts de nosaltres. Jesús, però, interpel·là més directament els seus deixebles i els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”

Jo em faig la pregunta: Qui és per a mi Jesús? La resposta més fàcil i sense aprofundir és la de manual: el fill de Déu, el Messies, el Senyor, el Crist..... Si em quedés amb aquesta resposta seria com si respongués a la primera pregunta que va fer Jesús als deixebles, com si respongués el que diuen que és Jesús. Però l’Evangeli d’avui i el compromís assumit amb la comunitat de fer-ne el comentari, em convida a interpel·lar-me com Jesús va interpel·lar els seus deixebles i cercar la resposta autèntica a les preguntes: Qui és realment Jesús per a mi? On el situo a la meva vida?

5 de setembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Coratge, no temeu !

Us preocupa el present i el futur de l’Església? Esglésies buides… i que els poquets que hi som siguem majoritàriament gent gran? Doncs avui tenim una paraula ben encoratjadora. “Digueu als contorbats de cor: Coratge, no temeu! Mireu, és el vostre Déu…és ell que ve a salvar-vos.”(Is.35, 4). Ara bé, la condició necessària perquè aquesta paraula esdevingui salvadora és que ens deixem descol•locar amb humilitat, perquè els nostres pensaments no són els del Senyor, i els nostres camins estan ben lluny dels seus.

1 de setembre de 2009

Pollastre a la carta

Aquí es pot veure el curtmetratge "Pollastre a la carta" obra de Ferdinand Limadura, un dels triomfadors del 56è Festival Internacional de Cinema de Berlín, una obra en la que el consumisme, el poder, i el malbaratamet d'uns, contrasta amb la misèria, la necesitat i les carènies dels altres. Són dos cares d'una mateixa moneda, i aquesta moneda s'anomena injutícia.

Aquest curt de sis minuts és sobre la fam i la pobresa provocada per la globalització. Hi ha 10.000 persones que moren cada dia degut a la fam i la malnutrició. Aquesta breu pel·lícula mostra una part oblidada de la societat. Les persones que viuen a les escombraries dels homes per sobreviure, i tot i això donen gràcies a Déu pel que tenen.


Entrevista a mossèn Joan Alemany

"L'Església ha d'obrir finestres: com més, millor!"

Aquesta entrevista la va realitzar el periodista Guillem Carbonell a finals del mes de maig del 2008, i publicada a la revista Foc Nou al febrer de l’any següent. Deixant més de banda la singular biografia de Joan Alemany, l’entrevista se centra en el seu pensament i en la seva manera de veure el món. Les respostes mostren perquè es trobarà a faltar la seva veu i les seves paraules esperançades.

Mossèn Joan Alemany i Esteve (Sant Sadurní d'Anoia 1920, Barcelona 2008) em va rebre al pis del carrer de Santaló on vivia. Feia mesos que buscàvem el moment per tenir una conversa amb una certa profunditat i amb gravadora al davant: costava de trobar, però aquell dia vam aprofitar l'ocasió.

Quan de vegades l'anava a visitar, m'agradava mirar com a la seva bústia hi deia simplement: Joan Alemany. Una persona referent per a tanta gent apareixia com un veí més de l'edifici i gairebé passava desapercebut. El pis, l'havia compartit molts anys amb estudiants: "I els trobo tant a faltar!', deia. Acompanyats per la seva germana Montserrat, vam parlar una mica de tot: de la seva infantesa a Sant Sadurní, els primers temps al Seminari i la seva participació a la guerra com a membre de la Lleva del Biberó: -Vas arribar a disparar?-li vaig preguntar. -Com que feia d'ajudant del comissari, no ho vaig haver de fer mai.

El van ferir a la cama i al front, poc després va fugir cap a Franca amb la retirada republicana, però de seguida va tornar a casa. Havia passat abans pel camp de presoners d'Horta. La Montserrat recordava com, quan va arribar a Sant Sadurní, li preguntaven per la vida al front i ell deia: "No cal, no cal': No en volia parlar.

Aquella tarda vam parlar molt de periodisme: ell procurava llegir cada dia l'Avui, La Vanguardia, El Periódico i El País: "El conjunt dels quatre diaris et fa veure una miqueta el que passa', explicava. També vam repassar els anys de l'Escola de Periodisme de l'Església, de la qual va ser impulsor, recordarem com havia canviar la societat, al llarg de la vida.

Quan vaig engegar la gravadora es va posar expectant i content: no sabia ben bé que en sortiria, però li agradava aquella situació d'estar conversant amb algú més jove en format d’entrevista.
Amb la seva característica veu, tan suau com sempre però amb un to especialment seriós i proper, va anar responent d'una en una totes les preguntes.

En un moment determinat vam començar a parlar de com veia Déu, l'Església i la religió ara i de cara al futur, Diria que va gaudir sobretot contestant les preguntes més directes:

¿Qui és Déu, per mossèn Alemany?

Ha mort Mossèn Joan Alemany

Edició extraordinària del Full Informatiu - 11 de desembre de 2008

Amb profund dolor però també amb gran esperança, en nom de Mn. Lluís Saumell el nostre rector, dels mossens de la comunitat i del Consell Pastoral hem de comunicar que el dia 11 de desembre de 2008 ha mort Mn. Joan Alemany Esteve, rector de la parròquia de 1964 a 1998, fins que Mn. Lluís va prendre el relleu.

Els últims mesos el seu estat de salut era ja molt delicat, tots ho sabíem, i tot feia preveure que aquest desenllaç final podia arribar d'un moment a l'altre, no obstant això, en assabentar-nos de la noticia quedem corpresos per tot el que significa. Només la nostra condició de creients ens pot ajudar a acceptar-la amb serenitat. Serenor és la paraula que defineix millor el sentiment que ell mateix voldria que tots tinguéssim en aquesta hora del seu traspàs .

«Assereneu els vostres cors: no us torbeu ni tingueu por» Jo 14:23-29


«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats¡ jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera». Mt 11:28-30

Tot recordant aquestes paraules de l'Evangelí, que ell feia seves, i que tantes vegades hem escoltat i li hem sentit comentar en les seves homilies amb veu càlida i gest expressiu, podem entendre ara el veritable sentit del seu missatge i del seu mestratge. No tingueu por! repetia una vegada i una altra ... No tingueu por!

Mn. Joan Alemany: Serem fidels al teu mestratge

Edició extraordinària del Full lnformatiu
11 de desembre de 2008


Cadascun de nosaltres, els qui formem la comunitat de cristians de Sant Ildefons, hem tingut al davant, com a far orientador, la silueta humana i espiritual de Mossèn Joan, 1 cadascú, sens dubte, en faria, ara que ens ha deixat, el seu retrat particular; fruit de les vivències personals de la seva relació am ell.

Em sembla, però, que aviat ens posaríem tots en les línies essencials del seu perfil humà i cristià. Home de personalitat profunda i rica en matisos de l' esperit, es constituí en pastor d' un cristianisme atractiu, permanentment renovat, que ensenyava a pensar sobre la condició de cristià i sobre el capteniment que els cristians hem de tenir davant la vida. Ens impulsava cap a la vivència d'un cristianisme sense pors, sense constrenyiments dogmàtics, sense subjeccions legals gratuïtes, caduques i inservibles . . .

Se'ns fa present l'home d’intel·ligència clara que sabia interpretar i fer arribar el missatge evangèlic a la gent del segle XXI, amb un estil amarat de cordialitat que mai no ens deixava indiferents, que no ens permetia la passivitat ni l' abandonisme. Joan Alemany sabia infondre un to vital a la fe, tan vital que ens l'encomanava sense ell adonar-se'n, Les seves eren unes homilies també vitals: semblava que parlés per a cadascuna de les persones que l' escoltaven. I tots en treien una lliçó, una orientació, un estímul per seguir el camí marcat per l'Evangeli de Jesús.

Un prevere conciliador

Es reprodeix article de Francesc Torralba aparegut a la revista "Foc Nou" al febrer de 2009:

Tribut personal a Joan Alemany

Sempre l'hem escoltat. Sabia com havia de parlar perquè coneixia els fidels.

Era un marrec. Anava agafat de la a dels meus pares a la missa d'un quart de dues de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. La veritat és que em feia molta mandra anar-hi, però aleshores a la quitxalla no se'ns preguntava si ens agradava o no, si ens venia de gust. Ens pujaven al cotxe i cap a missa.

A l'hora del sermó, els nens anàvem amb les catequistes que ens feien cinc cèntims, com bonament podien, del fragment de l’Evangeli propi de la litúrgia. Generalment, si podien mantenir l'ordre i el silenci ja era molt. Després sortíem a l'altar i ens posàvem al costat d'aquell mossèn de veu trencada i figura fràgil, lleugerament corbada. Al costat de mossèn Alemany, fèiem un petit cercle, mentre alçava el calze al cel. Des d’allà dalt veiem tota la comunitat de fidels. Feia impressió. A l'hora de la pau baixàvem de nou als bancs i la donàvem a pares i germans.

Mn.Joan Alemany i Esteve

"Tant si vivim com si morim som del Senyor" (Rm 14, 8)

Sant Sadurní d'Anoia 18 de febrer de 1920 - Barcelona 11 de desembre de 2008

Recull d'articles i opinions als diferents mitjans de comunicació que van parlar de tot el que va significar la mor de mossèn Joan Alemany i Esteve, rector de la nostra parròquia de 1964 1 1998.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
16-12-2008
La fe i la raó

Diuen els assidus a l' església de Sant Ildefons que no havien vist mai el temple tan ple a vessar. La setmana passada va morir el pare Joan Alemany, una d'aquelles persones que fan dubtar els agnòstics i que enorgulleixen els creients. Seria ridícul intentar glossar aquesta figura Íntima de la fe i de la ciutadania. Practicava la intel·ligència de la bondat, cosa que en cap cas vol dir la paciència del vençut, Alemany tenia l'autoritat moral de la qual sovint sol estar mancada la jerarquia eclesiàstica. Gràcies a ell la veritat periodística es va fer un lloc en plena dictadura. Se'n va un col·lega de la ploma i un home que va renunciar als palaus per ser un eficaç conserge de Déu.
Joan Barril

LA VANGUARDIA
18-12-2008
Lector del diario y del Evangelio

Joan Alemany i Esteve (1920-2008)
Sacerdote, periodista y educador
La lectura constante de las páginas del diario (radio, televisión y hoy internet) y del Evangelio es una de las claves que explican la personalidad, la vida y los proyectos eclesiales y cívicos del sacerdote Joan Alemany i Esteve. Mosén Alemany falleció en la fría noche del pasado jueves en su austero domicilio de Barcelona. Murió como vivió. Con discreción y lucidez, reservándose el dolor para si, con una sonrisa en los labios, transmitiendo paz y en un ambiente de plegaria.