Diumenges del Temps de Durant l'Any

Passades les solemnitats pasquals que van culminar en la Pentecosta, i les solemnitats de la Santíssima Trinitat i de Corpus Christi, la litúrgia cristiana reprèn la llarga sèrie dels diumenges del temps de durant l’any.

No estic del tot segur que la denominació "de durant l’any", i encara menys la denominació castellana de "temps ordinari", sigui la millor per a referir-se a un temps litúrgic. Dir-ne així fa la impressió que el que s’hi celebra és comú, no té interès, no mereix gaire estimació. Com si en la vida dels creients, i fins i tot en la vida de tots els humans, hi hagués algun temps ordinari, d’anar fent. Com si la vida dedicada al treball, a l’estudi, a la cura de la llar i de la pròpia família no estigués beneïda amb la presència de Déu i de la seva gràcia.

És veritat que els humans necessitem consagrar dies i moments especials a la pràctica de la pregària i al culte diví per a mantenir la consciència de la presència permanent de Déu en la nostra vida. Però aquestes pràctiques expressament religioses no constitueixen una vida paral•lela a la vida diària ni la substitueixen. Més aviat estan orientades a la transformació de la vida diària de les persones que és on es decideix l’autenticitat de la vida cristiana.

Jesús va declarar que havia arribat l’hora en què no adoraríem Déu "ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem". Déu, es diu amb raó, no es troba en cap lloc concret: és a tot arreu. I el que val per al lloc, també és vàlid per als dies i els temps. Tots passen en presència de Déu. I en tots, el cristià ha de desgranar la seva condició de creient. Per això sant Pau anomena culte raonable, espiritual, l’ofrena a Déu del propi cos, és a dir, de la pròpia vida.

Les nostres comunitats solen preparar i celebrar amb cura les grans festes litúrgiques. La seva vida cristiana sens dubte hi guanyarà si ens esforcem perquè les celebracions diàries i les dels diumenges del temps de durant l’any cridin l’atenció, desvetllin la consciència, i facin més viva la convicció dels qui hi participem del misteri, del miracle, de la meravella que constitueix la més senzilla celebració de l’Eucaristia. Viscudes així, seran el gran recurs per a fer de la nostra vida quotidiana l’ocasió i el lloc per al seguiment de Jesús, la posada en pràctica dels valors evangèlics i l’exercici de l’experiència de Déu i de la nostra fe en ell.

Juan Martín Velasco (de Missa Dominical)