01 de setembre 2009

Ha mort Mossèn Joan Alemany

Edició extraordinària del Full Informatiu - 11 de desembre de 2008

Amb profund dolor però també amb gran esperança, en nom de Mn. Lluís Saumell el nostre rector, dels mossens de la comunitat i del Consell Pastoral hem de comunicar que el dia 11 de desembre de 2008 ha mort Mn. Joan Alemany Esteve, rector de la parròquia de 1964 a 1998, fins que Mn. Lluís va prendre el relleu.

Els últims mesos el seu estat de salut era ja molt delicat, tots ho sabíem, i tot feia preveure que aquest desenllaç final podia arribar d'un moment a l'altre, no obstant això, en assabentar-nos de la noticia quedem corpresos per tot el que significa. Només la nostra condició de creients ens pot ajudar a acceptar-la amb serenitat. Serenor és la paraula que defineix millor el sentiment que ell mateix voldria que tots tinguéssim en aquesta hora del seu traspàs .

«Assereneu els vostres cors: no us torbeu ni tingueu por» Jo 14:23-29


«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats¡ jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera». Mt 11:28-30

Tot recordant aquestes paraules de l'Evangelí, que ell feia seves, i que tantes vegades hem escoltat i li hem sentit comentar en les seves homilies amb veu càlida i gest expressiu, podem entendre ara el veritable sentit del seu missatge i del seu mestratge. No tingueu por! repetia una vegada i una altra ... No tingueu por!


A tots i cadascun de nosa1tres, ben segur que en més d'una ocasió, aquestes paraules ens hauran arribat al fons del cor en moments difícils de les nostres vides i hauran estat un bàlsam preuat per a les nostres angoixes i sofriments. I ara, en la seva absència, quan sabem que ja no tomarem a sentir-les dels seus llavis, ressonen amb més forca encara en el nostre interior: No tingueu por!

«Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l/Esperit» 1Pe 2:4-5

Mn. Joan volia que tots fóssim "pedres vives". Era una manera de dir que hem de participar activament en la construcció del Regne de Déu, que l'Església som nosa1tres i no hem d' esperar que ens ho donin tot fet, que un sol home o una sola dona en ser temple de l'Esperit és una pedra molt valuosa.

Tots hem estat als seus ul1s "pedres vives" en les' que s'ha recolzat per dur a terme la seva pastoral parroquial. Va saber engrescar un gran nombre de persones a ser corresponsables amb les directrius de la parròquia i a formar part dels diferents grups de treball de la comunitat.

«Estigueu sempre a punt per a donar raó de la nostra esperança» 1Pe 3,15


Aquesta era la base del seu neguit constant per inculcar-nos la necessitat d' estar al dia a través d'una formació permanent que durant molts anys hem seguit a través de la catequesi d' adults. La formació en l' àmbit de la religió en general, i més concretament en la formació cristiana ha estat un puntal molt important de la tasca pastoral. És així com hem pogut revisar i actualitzar els nostres criteri en funció de l' aprofundiment exegètic de la Bíblia, dels signes dels temps i del millor coneixement d' altres religions.

El Concili Vaticà II, l'esdeveniment religiós més important del segle XX, marcà el punt d'inflexió en la seva vida per tot el seu contingut í per tot el que significà de renovació de l'Església i de les seves relacions amb el món.

El Proemi de la Constitució Pastoral “Gaudium et spes” sobre l'Església en el moment actual del Concili Vaticà II, comença dient:

"Joies i esperances, tristeses i angoixes dels homes d’avui, dels pobres sobretot i de tots els qui sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no hagi de trobar ressò en els seus cors".

Vet aquí una de les frases més celebrades d' aquest Concili. Amb aquestes paraules l'Església es fa més humana i ja res que tingui a veure amb als homes i les dones d'aquest món no li serà aliè. Mn.Joan valorava moltíssim aquesta afirmació, fins l' extrem de fer-ne gairebé senyal d' identitat de la nostra comunitat. Joia, esperances, tristeses i angoixes inclouen l' ampli espectre de sentiments que conformen la vida dels éssers humans, i a partir d' aquí la vida de fe adquireix una nova dimensió, l' amor es concreta més en les relacions entre persones i s' arrela en l' espai i el temps que ens ha tocat de viure. Mn. Joan ho veia així, ho vivia així.

«Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port» 2Tm 4, 6


Com Sant Pau, Mn. Joan sabia molt bé que l'hora del seu final s'acostava. Sense fer-ne victimisme, tant de paraula com en els seu escrits, semblava aplanar el camí de la darrera etapa de la seva vida marcada per l'amor a Déu i a Jesucrist, i a tots els germans i germanes amb la forca de l'Esperit. L' amor s' anava configurant com l’eix de la seva vida, de la seva fe i del seu pensament.

L'Església, amb tot el conjunt d'homes i dones que la formem, va ser la seva aposta de vida; l' amor que ha vessat amb escreix sobre totes les persones que hem estat a prop d' ell ha estat el seu signe d'identitat; la pau per a la qual ha treballat incansablement ha estat el seu desig més pregon¡ el seu servei a l'Església Diocesana a la que va consagrar la seva vida és el millor testimoni de la seva fe. Ell, que sempre ens va acollir a tots amb els braços oberts, esta rebent ara amb certesa l' abraçada eterna del Pare del cel.

Tota la comunitat està de dol i molt particularment també ho esta aquest Full Informatiu i el seu equip de redacció, perquè el Full va ser creat per mossèn Joan fa 31 anys. Des del primer de gener de 1978 s'ha publicat ininterrompudament cada setmana fins avui. D' ell va ser la idea quan, amb aquesta data, el Full Dominical de l' Arquebisbat va deixar de publicar a la darrera pagina la informació local de cada parròquia. La seva periodicitat setmanal requereix tot un esforç que durant molts anys va assumir ell personalment, només els darrers 12 anys va confiar-nos la seva redacció. No obstant això, va continuar col•laborant amb molts escrits, sobretot en l' apartat: "Al fil del mes", on va escriure regularment la darrera setmana de cada
mes uns articles amb una visió ampla de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món, centrats en l'Església, la política, l' economia, el terrorisme i la pobresa del món, fent sempre referència a les múltiples trobades nacionals o internacionals que s' esdevenien en diferents continents per la defensa dels drets humans.

Mossèn Joan veia el Full com un compendi de la nostra petita historia.

Som moltes les persones que hem participat en la confecció del Full, no solament amb escrits i col·laboracions sinó també amb aportacions artístiques que han servit per a la impressió gràfica de les capçaleres. A tots, Mossèn Alemany primer, i ara Mossèn Lluís Saumell ens ho han agraït.

Oferim, per acabar, la part final d' unes paraules dirigides a la comunitat, que llegides ara, quan saben que ja no n'hi haurà d' altres, adquireixen categoria de testament espiritual. Van ser publicades en el nostre Full Informatiu l'estiu del 2007, on al llarg desis setmanes va fer un reflexió de la seva vida de fe. Deia així:

«Sense perdre la serenitat, intentant observar i reflexionar sobre la realitat del nostre món i procurant posar-me al dia de la nova teologia, en un ambient de pregària, la meva vida de fe va fent el seu procés, centrat cada vegada més en l'amor de Déu manifestat en Jesucrist, "Allí; on hi ha amor, allà hi ha Déu", ja que "Déu és amor". Un amor confiat i esperançat, Un Déu que és Pare i estima, que ens coneix tal com som, amb les nostres limitacions i febleses, que perdona i dóna sempre possibilitats d'obrir-nos més i més a l'amor solidari i universal. Als meus vuitanta set anys, arribant al cim de la vida, en l'amor trobo l'arrel i el sentit de la meva fe, un amor compartit i celebrat en una comunitat que intenta, amb sinceritat i senzillesa, fer present en el m6n d' avui aquest Amor.

Ara més que mai, en un món que, amb totes les riqueses que ha aconseguit en tots els camps de la tècnica i de la ciència, no és capar de descobrir i fer realitat un món millor, més fraternal i més solidari, i sense cap altra alternativa, les paraules de l'Apocalipsi ressonen amb forra: "Un cel nou i una terra nova" és a dir el Regne que Jesucrist va iniciar, un regne de vida, de veritat, d'amor i de pau, tal com llegim en el llibre dels Salms: "La fidelitat i l'amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau”».

Joan Alemany, pvre.


A les seves germanes Carme, Conxita i Montserrat els expressem el nostre condol
més sincero

Molt estimat Mossèn Joan, descansa en la Pau del Senyor.

L'equip de redacció del Full Informatiu