Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de novembre de 2009

“La pregària és un acte d’escolta per descobrir què vol Déu de mi, i no què vull jo d’Ell”

El dimarts dia 25, el filòsof i teòleg Francesc Torralba va pronunciar una conferència sobre “Com parlar de Déu als infants del segle XXI” a la nostra Parròquia. El Dr.Torralba va basar el seu discurs en sis punts:

1-Qüestió preliminar
En la transmissió de la fe no s’ha de parlar tant de Déu sinó fer que els infants visquin l’experiència de Fe. S’han de generar les condicions perquè les criatures sentin la necessitat d’escoltar Déu. La fe sempre és una trobada, i els grans podem crear el marc perquè hi hagi aquesta trobada. L’objectiu és que els nois descobreixin els Mestre Interior, en paraules de Sant Agustí. Ara bé, nosaltres podem posar les condicions necessàries, però això no vol dir que aquesta experiència de Déu acabi sent un fet. Cal tenir present que tots som diferents.

2-Parlar poc de Déu, però el que es diu, dir-ho molt pensat
Molts ateismes són reacció a una imatge molt caricaturesca de Déu. Hi ha un excés de discursos sobre Déu. Si el coneixes, és que no és Déu, ja que Déu s’escapa del coneixement. Calen poques paraules però molt repetides. Per exemple: Déu és amor, tal com diu la Primera Carta de Sant Joan, perquè hi ha diferents experiències d’amor en diferents moments de la vida. El que és nefast és utilitzar Déu com un condicional, com a sistema de coacció. No es pot utilitzar Déu com una estratègia per aquietar i silenciar l’altre. La reacció de percebre a Déu com a coacció és fàcil que sigui un rebuig a endinsar-se a l’idea de Déu.

3-Necessitsts de les imatges, dels símbols i dels relats
Les imatges, els símbols i les paraules fan pensar. La imatge ens ajuda a fer-nos una aproximació. La imatge de Déu com un ull, com una oïda immensa, ... Sant Agustí deia que Déu és com un oceà. Totes aquestes imatges denoten immensitat. Déu és pare, o mare. Quan parlem de Déu no hem de tenir por de ferir la nostra integritat. Normalment parlar de Déu ens pot traspassar. El nen és un petit filòsof a qui normalment fem callar. El teòleg quan diu que una cosa no la sap guanya credibilitat. Davant d’una pregunta tipus: què feia Déu abans de crear el món?, no ens hauria d’espantar de contestar: no ho sé. Persones com Mn. Rovira Belloso és molt cautelós al parlar de Déu, en canvi, personatges que venen del món de l’espectacle es mostren més contudents al parlar de Déu. Cal enderrocar aquelles imatges antiquades i reconstruir imatges més actuals i properes de Déu.

Nosaltres no som propietaris del discurs de Déu. La nostra mainada es troba en entorns molt plurals: el nen que no creu, el nen que és de l’ Islam, ... L’error és pensar que Déu és patrimoni d’una tradició religiosa. La persona no és propietat de ningú, per tant si la persona no és propietat de ningú, com ho serà Déu?

29 de novembre de 2009

La setmana dia a dia

Diumenge, 29
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Segona trobada del curs del grup de joves de Batec. Es trobaran amb Mn.Enric Canet que els explicarà el funcionament del Casal de nens del Raval. La trobada és a 3/4 d’11 del matí.Més informació aquí.

Dilluns, 30
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Sortida. Visita a una antiga fàbrica de productes anisats a Badalona.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

28 de novembre de 2009

Catequesi: 6è grau sessió de novembre

En la trobada d'aquest mes, els nois i noies de 6è grau reflexionen sobre el següent text que parla sobre la Fe:

El dubte i tu (Francesc Torralba)

Podria titular aquest text de moltes maneres diferents, però potser el millor és aquest TU que dubta i es pregunta sobre això de la Fe i Déu i què hi té a veure amb la teva vida. Viure com a cristians és un camí, un procés que fem al llarg de la nostra vida i que ningú pot caminar per nosaltres. La Fe és un regal de Déu, però com a tal, no s’imposa sinó que s’accepta i es valora, tot i que de vegades ens costi.

No hem de tenir por dels dubtes ja que ens ajuden a reflexionar sobre el que creiem. La Fe no és una simple repetició mecànica d’un Credo, d’unes paraules o d’unes fórmules que hem après. Es clar que tot comença amb unes paraules que hem après dels pares, de la familia, de la Parroquia… però només llavors iniciem un camí que hem de fer per nosaltres mateixos, amb Jesús i ajudats pels que viuen un procés semblant al nostre.

La Fe es basa en la confiança, en Déu a qui mai no hem vist… però sí amb Jesús al que comencem a conèixer una mica. No podem trobar proves palpables de la nostra Fe com els Apòstols van viure amb Jesús. Hi ha moltes coses que no podem explicar perquè s’escapen del nostre món sensible. Però quantes coses essencials en la nostra vida tampoc les podem palpar ni tocar: podem tocar l’amor, la felicitat o la pena?
Són completament reals. La Fe és també una d’aquestes realitats: no podrem arribar a l’evidència però no ens equivoquem. La nostra Fe no és irracional, la raó i la reflexió ens han d’ajudar a conèixer i entendre allò que creiem. Només Jesús i els nostres germans ens poden ajudar a entendre millor què vol dir ser creients perquè només a través seu, de les seves esperances i sofriments podrem veure que Déu ens fa costat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Quines paraules més reconfortants i encoratjadores ens porten les escriptures avui! Jeremies ens recorda la promesa d’un plançó bo de David. Sant Pau ens desitja ni més ni menys que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Que Ell ens refermi perquè siguem sants i nets de culpa davant Déu.

En temps com els que vivim, sembla com si els punts suspensius del final de la lectura de Sant Pau poguessin ser més importants que el propi text. Quina exhortació ens vol fer Pau? Que no enganyem? Que no robem? Ja ho sabem això! Ens preguntem si ho saben, però, els que ostenten el poder. Diem: “no hi ha un pam de net” ... i ens inhibim. Quina vergonya!

Lluc, a l’Evangeli, ens adverteix: "que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels vostres negocis no afeixugués el vostre cor". A la nostra societat, els nostres negocis són el primer. Com, sinó, viurem i donarem feina als altres? Dinar, sopar ... als millors llocs és part del negoci. Viure a les millors cases, ser membres dels clubs més exclusius ... tot és necessari per al desenvolupament del negoci. És natural. Altre cop, quina vergonya!

Fa anys, molts anys, Federico Mayor Zaragoza llançava una pregunta a una assemblea d’empresaris i de nous professionals: "què fareu quan als vostres despatxos i als passadissos dels vostres edificis sentiu una veu que clama «Caín, Caín què n’has fet del teu germà?»". Estiguem alerta, demanem ser nets per poder-nos mantenir drets davant del Fill de l’Home.

Julià i Rosa

27 de novembre de 2009

Catequesi 6è grau: sessió de novembre

En la segona sessió del curs de Catequesi, les noies i els nois de 6è grau, a més de parlar de l'Advent, continuen aprofundint en el coneixement personal de Jesús i en diferents formes de pregària.

Quina és la història de la nostra Fe? Som cristians només perquè ens han batejat i hem fet la primera Comunió, o anem fent poc a poc que la fe sigui nostra i personal ?

Com ens anem fent protagonistes de la nostra relació amb Déu?

Aquí hi ha una cançó que serveix per plantejar-nos quina relació volem establir amb Jesús, una cançó sobre qui és per nosaltres Déu. Perquè no hem d'oblidar qui és el nostre veritable Amic.

Col·lecta de Germanor

La col·lecta del passat diumenge dia 15 de novembre en la Diada de Germanor pel finançament de l’Església Diocesana va donar el resultat de 3.020 euros.

La nostra Església necessita i demana la nostra col·laboració i amb aquesta resposta mostrem la nostra sensibilitat. Agraïm molt sincerament la col·laboració de tots.

Temps d'Advent: Què vol dir que Déu es fa home?

Ens convé rellegir el nostre temps des d’una perspectiva que no insisteixi en la buidor de les notícies de cada dia, aprofundint aquesta sensació de pessimisme generalitzat que a uns els paralitza i a altres els confirma que el millor és ocupar-se de si mateixos. La societat que tenim és la que hem creat entre tots, i que no pot prescindir de nosaltres, perquè la construcció de la ciutat (la "polis") és responsabilitat de tots.

Una mentida molt estesa és pensar que la culpa del que succeeix al nostre entorn és dels "altres", dels poderosos, dels polítics, dels qui fan las lleis, dels qui les apliquen, etc., perquè "nosaltres" no hi podem fer res. Aquesta posició és menysprear el gra de blat, la llavor, la llum del canelobre, en una paraula, tenir per insignificant tot allò que és petit.

Aquest pensament és diametralment oposat al que Jesús pensa de com s’ha de construir el nou espai que Déu vol per a tots els homes. Seria bo que durant aquest temps d’Advent reviséssim els nostres criteris i canviéssim la manera de veure les coses i de veure’ns a nosaltres mateixos, perquè Advent és també un temps de conversió, un temps per redreçar els nostres pensaments a la llum del significat del naixement de Jesús, a qui proclamem Senyor i Salvador, Déu-entre-nosaltres (Emmanuel).

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous dia 19, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Rosa Llovet, Julio Ordax, Jorge Castro i Princesa Bochita, neboda de l’Esther de la nostra comunitat i dijous dia 26 ho férem per Llorenç Garriga que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

26 de novembre de 2009

Propera trobada de Batec: 29 de novembre

Hola Batec@ires!!!!!!

Ja s'acosta la propera trobada de BATEC i ja estem posant fil a l'agulla ...

Com vem comentar-vos tenim en mans un projecte amb el CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL.

Així que aquest diumenge 29 de novembre vindrà Mn. Enric Canet per comentar i explicar-nos una mica la situació i les possibilitats per tirar-ho endavant. També ens proposarà de buscar un dia per una possible visita al Casal i el seu voltant. És important que coneguem la seva realitat per poder col.laborar millor.

Aquí poder veure una entrevista a Mn.Enric Canet que li varen fer al programa "Signes dels Temps" de TV3 on explica què és el Casal dels Infants. L'entrevista està entre el minut 12:20 i el 27:15.



Aneu-vos preparant perquè BATEC es posa en marxa i s'acosten les campanyes de:
- recollida i classificació d'aliments,
- recollida de joguines al CCU (Centre d'Universitaris Cristians).
- i segurament farem la primera missa organitzada per BATEC...

23 de novembre de 2009

L’ANY LITÚRGIC - L’EVANGELI DE SANT LLUC

L’evangeli de Sant Lluc ens guiarà durant tot l’any litúrgic que començarà el proper diumenge. Personalment, Lluc no va conèixer Jesús. Metge de professió, no pertanyia al món jueu. Home de cultura hel·lenista, acompanyà a Sant Pau i va ser testimoni de l’expansió de l’Esperit de Jesús fora de Palestina, gràcies a la narració de la història de Jesús i a la proclamació del seu missatge. És un magnífic narrador de l’experiència de la primitiva comunitat cristiana, des d’una perspectiva oberta i universalista, emancipada dels lligams de la tradició jueva. La seva obra, l’Evangeli i el Llibre dels Fets, que està datada cap els anys 80 d.C., és fruit de la fe, de la reflexió i d’una personal investigació a través dels testimonis oculars i d’antics reculls d’escrits als que tingué accés.

El seu, se’l coneix com "l’Evangeli de la misericòrdia de Déu". La paraula hebrea "jesed"(misericòrdia) no és un sentiment anguniós davant la misèria i la desgràcia dels altres, sinó que indica una disposició tendra, entranyable, amorosa, fidel i favorable envers tots els homes i dones del món. Aquest és el sentiment de Déu que Lluc ha copsat a través de la persona i de les paraules de Jesús: Déu salva perquè estima la Humanitat sencera. Però en aquest missatge de salvació universal, a l’evangeli de Lluc hi notarem una clara discriminació positiva envers els pobres, els desvalguts, els marginats, els pecadors, els petits, i per això ells són els primers destinataris de la misericòrdia de Déu, “els hereus del Regne”. D’aquesta manera Lluc ens presenta Jesús com la revelació de la misericòrdia i de la salvació de Déu per a tota la Humanitat. És una bona notícia per iniciar un temps nou en la nostra història personal.

Anton Ramon Sastre

22 de novembre de 2009

Campanya de recollida d'aliments per a la Parròquia de Sant Paulí de Nola del Besòs

La nostra Comunitat, tal com contempla el Pla Pastoral, té com objectiu prioritari en la tasca de treball conjunt amb altres comunitats, l’agermanament amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del Besòs.
Mn. Salvador Torres, Rector de Sant Paulí, duu a terme la tasca de subministrar aliments bàsics a gent del barri que ho necessita.
La nostra Comunitat hi col·labora des de fa uns anys organitzant diverses Campanyes de Recollida d’aliments.

Doncs bé, atesa l’actual situació econòmica que s’està patint a nivell general i tractant-se d’un barri amb molta immigració, actualment són moltes les persones que s’han quedat sense feina i es necessiten més aliments que mai.

El Consell Pastoral ha decidit contribuir amb la Parròquia de Sant Paulí organitzant novament una Campanya de recollida d’aliments des del proper dissabte dia 28 de novembre fins el diumenge dia 13 de desembre.

Es necessiten aliments bàsics, com poden ser, per exemple: OLI, ARRÒS, LLAUNES DE SARDINES i TONYINA, TOMÀQUET FREGIT, LLEGUMS CUITS ENVASATS (CIGRONS, LLENTIES i MONGETES SEQUES), PASTA, etc...

Es pot col·laborar també amb aportacions econòmiques. L’èxit de les campanyes anteriors ens permet confiar que amb la generositat de tots obtindrem també aquest any un bon resultat. Gràcies per la vostra col·laboració.

21 de novembre de 2009

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Pregària itinerant del IV diumenge a les 7 de la tarda a la Parròquia de Santes Juliana i Semproniana a la Via Trajana, 1, de Sant Adrià.

Dilluns, 23
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Festa d'aniversari dels nostres socis de 80 i 90 anys. Actuació de la "Banda de l'alegria".

Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda per preparar la Jornada del Comerç just de desembre.

Conferència del Dr.Francesc Torralba a les 8 del vespres als locals de la Parròquia: "Com parlar de Déu als infants del segle XXI". Més informació aquí.

Dissabte, 28
Activitats de l’Esplai.

Diumenge, 29
Segona sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Segona trobada del curs del grup de joves de Batec a 3/4 d'11 del matí. Acaben participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia. Més informació aquí.

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan he vist que era diumenge de "Crist Rei de l’Univers", tot i saber des del meu interior què volen dir aquestes paraules, he sentit que no quadrava dins meu el concepte que tenim de rei (poder absolut, dominant, etc.) amb Jesús. Però en endinsar-me en la lectura de l’Evangeli ho veig més clar quan Jesús diu a Pilat amb fermesa:

"Sí, sóc rei, la meva missió és ser testimoni de la veritat, per això he vingut al món"(Jn 18, 37)

Davant d’una afirmació tant segura canvia el nostre sistema de pensament i judici, i descobrim en aquest text que la missió de Jesús en aquest món és la de servei a tothom; que el seu objectiu és ser rei de l’amor, de la llibertat, de la veritat, de la pau, de la justícia, i aquestes afirmacions tan clares de Jesús veiem que són desitjos profunds dins de cadascú de nosaltres, tots necessitem un canvi així.

20 de novembre de 2009

Celebració comunitària del Sagrament del Baptisme

Aquest diumenge dia 22 de novembre a les 5 de la tarda, darrer diumenge de l'any litúrgic, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. La següent celebració serà el 10 de gener, festivitat del Baptisme del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal ho comuniquin a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2009

Sessió de novembre de la Catequesi Familiar

Els diumenges 22 (Grup A) i 29 (Grup B) de novembre tindran lloc les segones trobades del curs de la Catequesi Familiar. El tema a tractar d'aquest segon bloc serà l'Advent del Salvador.

1r. EL PÓSTER:
El pòster és una representació simbòlica del missatge de I'Advent, tal com es proclama en les lectures de la missa.

ADVENT vol dir adveniment, vinguda
SALVADOR, vol dir Aquell que ve per portar Salut, Vida Plena, plenitud de ser i vida, de felicitat i de bé i per alliberar-nos de tot mal.

Fem servir els mateixos símbols que hem posat en el Calendari litúrgic en relació a la festa de Tots Sants. Com a símbol de Déu Pare, posem la mà gran i oberta com a símbol de donador de tot ser i vida. Creador de tot I' univers, del món i dels humans.

Al centre de la maàque representa Déu Pare, hi posem una lIum resplendent símbol de tot el bé la vida i la felicitat que ens vol donar per mitjà del seu FiII estimat.

En la primera lectura s'ens diu que Jesucrist és la Llum de Déu, i que el seu regne és el Regne de la Llum. La Llum resplendent és símbol del Fill de Déu Pare que es enviat al món per donar Salut Plena a tots els homes i dones.

La Mà i la Llum resplendent estan envoltats d'un Núvol de Foc, que és el símbol de I'Esperit Sant, l'Amor de Déu, de l'Energia amb la que Déu ho crea tot .Aquí el símbol de la Mà de Déu té, a més del sentit de donar, el sentit d'enviar.De la Mà es dibuixa un camí que va de Déu cap al món. El camí és net i pla des de Déu fins al món, però a I'entrar en el món passa per muntanyes i pedres.

A partir d'aquí es representa el que llegim en I'Evangeli de Lluc. El personatge que està dret, representa a Joan que va ser escollit per Déu per preparar el poble d'lsrael per a rebre degudament al Salvador. Joan es va instal·lar al desert prop d'un camí en un lloc que travessava el riu Jordà. Molta gent anaven a allà per escoltar-lo. EII els anunciava que el Salvador estava molt a prop de venir al món i tothom s'havia de preparar per rebre'l. Animava a tots a reconèixer i penedir-se dels seus pecats, i a convertir-se deixant de fer el mal i volguent fer el bé. Com a símbol d'aquesta conversió, tirava aigua del riu al cap dels que es volien convertir de tot cor. Per això Ii deien Joan el Baptista.

També els feia mirar el camí que travessava el riu Jordà i que anava desert enllà entre roques i sorra. Llavors fent servir les paraules del profeta Isaïes els deia: "Si voleu que el Salvador vingui fins a nosaltres i a tot el món, li hem de preparar el camí:hem d'aplanar els turons i omplir els forats ... " És una manera simbòlica de dir que hem de treure tot el que és el mal. El camí també és un símbol d'un altre camí que passa per dintre el cor de cadascú de nosaltres. Durant el temps d'Advent hem de preparar el camí del nostre cor, perquè el Salvador pugui venir fins a nosaltres.

2n. MISSATGE DE L'ADVENT.
Els humans, només podem assolir la plenitud de la nostra vida d'homes i dones en el Do gratuït de Déu. Som criatures i tot ens ve de fora. No seriem sense Déu, i Déu ens crea i ens salva. Tot és Gracia! No és de nosaltres mateixos que surt la lIum i I' energia per realitzar-nos plenament.

Joan Baptista ens proclama la bona notícia de la decisió irrevocable de Déu Pare de regalar a tots i cadascun dels humans el que realment ens Salva, ens realitza plenament: I' Esperit Sant per mitjà de Jesús el Crist. Joan diu: "Jo us batejo només amb aigua.EII us batejarà amb l'Esperit Sant."

El món al que el Salvador és enviat és el món que Déu crea, i I' envia per portar la plenitud, per culminar el que eEl mateix ha començat amb la IIum del FiII i I'energia de I'Esperit. La Salvació és I' acabament de la Creació,

Joan ens indica i ens anima a adoptar assumir i alimentar les actituds espirituals que ens cal en relació a aquesta decisió de Déu:

Humilitat: reconeixement de la nostra realitat. No som els nostres Salvadors!
Obertura i actitud d'Espera a aquell que és enviat i que ve.
Acolliment: disposició d'acollir al que ve, i tal com ve.
Conversió:disposició positiva i compromesa d'assumir el seu Misteri i el seu Missatge.

Joan invitava a fer un signe comprometedor de totes aquestes actituds espirituals; el Baptisme de Conversió. I també un lliurement actiu a preparar el camí en el desert d'aquest món, que exigeix un treball de transformació de les realitats mundanes i humanes que entrebanquen la realització del Regne de la Llum.

18 de novembre de 2009

Reunió mensual del Consell Pastoral

El dimarts 17 al vespre es va trobar el Consell Pastoral en la tercera reunió del curs, on s’informà de l’èxit de la crida de la Comissió Econòmica: de moment, ja vint persones han respost formalitzant la seva subscripció de col·laboració econòmica. El Consell Pastoral, en nom de tota la Comunitat, vol agrair la generosa resposta de totes les persones que ajuden a cobrir les despeses de la Parròquia.

Es va valorar el testimoni, en primera persona, del conflicte palestí-israelià que ens va donar Núria Miralles, germaneta de Jesús, a la passada Assemblea del dia 9 de novembre, així com la seva explicació sobre el què és la seva congregació i la vida del seu inspirador, Charles Foucault.

Es programà el calendari d’Advent, en el que cal destacar: el 14 de desembre, Vetlla de Pregària; el dimecres 16 a les 12:00 i a les 20:00, i el divendres 18 a les 21:30 hores, Celebració Comunitària del Sacrament del Perdó.

S’acordà engegar, un cop més, la campanya de col·laboració amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola amb la recollida d’aliments. La recollida començarà el dissabte 28 de novembre i finalitzarà el diumenge 13 de desembre. També s’acceptaran aportacions econòmiques.

S’informà que el nou grup de pregària, que es troba el primer i tercer dimecres de cada mes, el formen unes quinze persones. El grup és obert a tothom i no requereix cap inscripció prèvia.

Es creu convenient canviar l’horari de les Assembles i de les altres activitats (Vetlles de Pregària, Celebracions Comunitàries del Sacrament del Perdó ...). A partir del dia 1 de gener de l’any vinent, en lloc de començar a les 21:30, començaran a les 21:00 hores, per tal que les diferents activitats no acabin tant tard.

Es comunica que les obres d’instal·lació del nou sistema de calefacció de l’església estan a punt d’acabar-se. Tot i tenir un pressupost molt ajustat pel tipus d’intervenció de la que es tracte, caldrà de nou demanar l’ajut de tota la Comunitat perquè es tracte d’una despesa no recurrent.

La propera reunió del Consell Pastoral tindrà lloc el dia 15 de desembre.

17 de novembre de 2009

Estació d'Enllaç

La Delegació Pastoral de Joventut de Barcelona programa una nit de divendres al mes "Estació d’Enllaç", activitats variades al voltant de la pastoral juvenil a la ciutat de Barcelona: concerts, cinema, teatre, art, xerrades, tallers, debats ... "Estació d'enllaç" és un nou espai pels joves cristians de la Barcelona del segle XXI.

Aquest divendres dia 20 de novembre, a les 22:00 hores, a l'Escola Técnica Xavier (Av.Francesc Cambó, 12): "Reconstruim Jesús a través del cinema" amb Peio Sánchez.

La següent trobada tindrà lloc el 18 de desembre a la Capella del Palau dels Jesuïtes (carrer Palau, 3), també a les 22:00 hores: un jueu, un protestant, un musulmà i un cristià units per "La Llum de la Pau".

15 de novembre de 2009

Francesc Torralba, a Sant Ildefons

El dimarts 24 de novembre a les 20:00 hores el catedràtic de Filosofia i autor del llibre "Ah, sí? Com parlar de Déu als infants" (Claret, 2009), Francesc Torralba farà una xerrada sobre "Parlar de Déu als infants del segle XXI" a locals de la Parròquia. Aquesta conferència és oberta a tothom, però sobre tot està pensada pels pares que porten els seus fills a la Catequesi. L'entrada és lliure.

Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills d’una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L’experiència religiosa recula al pla de l’estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, Francesc Torralba considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa.

Els pares –diu Torralba– hem de potenciar en ells el desig de saber, però sobretot, d’estimar. L’infant és un forjador de preguntes inquietants. És crític, veloç, impertinent a voltes. Els seus interrogants fan envermellir. L’infant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte. Descarat, innocent; pregunta i espera resposta. No s’acontenta amb qualsevol resposta. Vol raons, aspira a entendre el que pregunta. D’aquí el títol d’aquest llibre i la seva estructura, en forma de diàleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunes reals, altres elaborades, parteixen de l’experiència real de l’autor, pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, la llibertat i la mort.

Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia (1992) i en Teologia (1997) i actualment és catedràtic de la Universitat Ramon Llull. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha rebut diferents reconeixements, com el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el Premi Extraordinari de Doctorat. Per la seva obra assagística, ha estat guardonat amb el Premi Josep Vallverdú i el Premi Joan Maragall entre d’altres. Ha publicat més de cinquanta llibres i part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, italià i a l’alemany. Participa activament en diferents mitjans de comunicació i escriu habitualment als diaris Avui i La Vanguardia. És patró de Fundació Joan Maragall. Els seus darrers títols de més èxit han estat: "L’art de saber escoltar" (2006), "El sentit de la vida" (2008) i "Planta cara a la mort" (2008).

Si vols conèixer una mica millor Francesc Torralba, clica aquí.

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent, dia 22 de novembre, coincidint amb el darrer diumenge de l'any litúrgic actual, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. El dissabte abans, dia 21 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La següent celebració serà el 10 de gener, festivitat del Baptisme del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

Web de l'Esplai

Aquesta és la pàgina web de l'Esplai: http://www.esplaisantildefons.tk/

14 de novembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Temps de tribulació

Som en temps d’angoixa, de tribulació. Molts la sofreixen directament i és tot el món que la pateix també d’una manera més o menys intensa i encara, al capdavall, tots n’hem i n’haurem de suportar les conseqüències. No és la gran tribulació, precursora de la fi, de què ens parlen la primera lectura i, sobretot, l’evangeli d’avui, però és una tribulació d’abast molt general i que penetra molt a fons. Com sabem bé, aquesta, d’entrada, té una base econòmica, i comporta greus dificultats de subsistència per a molts i molts. Però representa alhora, i això hi afegeix un gran desconcert, una crisi seriosa sobre el model de societat que hem anat fent entre tots. A més, s’hi fa present també la crisi de valors morals i religiosos que arrosseguem ja fa temps, la qual, sense oblidar-nos que conviu enmig de molts aspectes positius, se’ns fa tanmateix avui dia més punyent en el context de la tribulació general que ens té trasbalsats. I encara més, quan falten referents i no acaben de sorgir els líders que la situació requereix.

I què ens comunica Déu, la seva Paraula, en les lectures d’avui, dins el tràngol col·lectiu en què ens trobem? De primer, ens ofereix la força de l’esperança, que ens fa saber que, després de la tribulació, arriba la salvació, sota el lideratge de Miquel (Dn 12, 1), que prefigura el lideratge definitiu del Fill de l’home (Mc 13, 26-27). I, a més, ens manifesta clarament de quina mena és aquesta salvació final. Ell lidera, reunint-los, els seus elegits, Jesucrist, que, com ens diu la segona lectura, amb una sola ofrena, amb un únic sacrifici pels pecats, “ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats” (He 10, 14 i 12). I d’entre aquests salvats, diu la primera lectura que “els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre” (Dn 12, 3).

No som a la tribulació final i no esperem després, doncs, la salvació col·lectiva definitiva, però sabem que arribarà l’alliberament salvador després de l’angoixa present si, com a elegits de Déu, treballem solidàriament per la justícia i encoratgem molts a compartir-la per avançar, com a col·lectivitat, pels seus camins. Preguem a Jesucrist Salvador que ens hi ajudi i promogui els líders que el nostre món necessita.

Jordi Cors

13 de novembre de 2009

Resum de l'Assemblea de novembre

El passat dilluns dia 9 va tenir lloc l’Assemblea d’aquest mes. Eduard Llorens del Consell Pastoral, que presidia la taula, va presentar Núria Miralles, religiosa de la congregació de les Germanetes de Jesús inspirada per Charles de Foucault. Pel fet d’haver viscut una temporada a Israel convivint amb les dues parts, jueva i musulmana, ens va poder donar el seu testimoni de primera mà, una visió objectiva i desapassionada de la realitat que es viu entre israelians i palestins.

És prou conegut el conflicte entre aquests dos pobles, amb tot, però, clicant aquí hi trobareu un resum recordatori de la situació actual i dels precedents.

Jueus, musulmans i palestins són pobles que han sofert molt, i moltes vegades davant del gran sofriment de les persones no es pot fer res més que escoltar, i això és el que va fer la Núria per recomanació d’una Germaneta d’Israel: “tu no parlis gaire, escolta molt, i a cada persona escolta-la fins al final”. No pot haver-hi pau sense justícia.

En arribar a Terra Santa va estar quinze dies en una ermita a dalt de la Muntanya de les Benaurances, amb una magnífica vista sobre el llac, fent pregària. Volia ser testimoni de pau, testimoni de Jesús, home de vertadera pau. Van ser quinze dies de soledat, de pregària i de lectura dels quatre evangelis, els seus llibres de capçalera i també de llibres documentats sobre la situació a Terra Santa. El llac és ara igual com era en temps de Jesús. El lloc hi fa molt –va dir– perquè la Paraula de Déu et parli.

La setmana dia a dia

Dilluns, 16
Catequesi Parroquial d’infants de 18:00 a 19:15 hores. Més informació aquí.

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Visita al Monestir de Pedralbes

Reunió del Consell Pastoral a les 21:00 hores.

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregària a les 20:00 hores.

Dissabte, 21
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai: de 16:00 a 19:00 hores.

Grup de Pastoral de la Salut: reunió als locals parroquials a les 17:00 hores.

Diumenge, 22
Catequesi Familiar mensual (Grup A): segona sessió del curs a partir de 10:45 hores. El tema a tractar serà: L’Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia de les 12:15 hores. Més informació aquí.

Celebració comuntària del Baptisme, a les 17:00 hores

12 de novembre de 2009

Homenatge al Bisbe Joan Carrera

Dilluns passat dia 9 es va celebrar un acte d'homenatge de la societat civil al Bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar. La Basílica es va omplir de persones dels diferents àmbits de la societat per retre homenatge al bisbe dialogant. Es va recordar el seu pensament, les seves lluites i tot el treball que va dur a terme, tant en l'àmbit eclesial, com social i polític i en els mitjans de comunicació. Va ser un acte molt emotiu i sobri, organitzat pel Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, fundat pel bisbe Joan i que va dirigir fins la seva mort. Aquest acte es retransmetrà pel canal 33 de la TDT el proper dilluns 16 de novembre a les 7 del vespre.

Germanor – Dia de l’Església Diocesana 2009

Aquest diumenge 15 de novembre es celebra la Diada de Germanor amb un lema molt significatiu: "Som part d’una Església que acompanya i ajuda". Pel baptisme formem part d’aquesta Església i participem de la vida de la diòcesi, de les parròquies, d’entitats i de moviments eclesials. La col·lecta d’aquest dia es destinarà amb aquesta intenció per al finançament de l’Església Diocesana.

9 de novembre de 2009

Després de dinou segles, es restitueix la unitat i la literalitat dels textos bíblics de Lluc

La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels textos neotestamentaris de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) que en restableix la unitat i s'acosta al màxim al text original.

La tesi dels dos biblistes és que es tracta d'un sol llibre: un informe sobre la messianitat de Jesús elaborat pel mestre jueu Lluc i destinat al summe sacerdot Teòfil, fill d'Annàs.

Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté el text més antic i complet dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols.

L'informe de Lluc, que titulen "Demostració a Teòfil", s'edita unitàriament per primera vegada, en una edició bilingüe (grec-català), dins la col·lecció "Sagrats i Clàssics" de Fragmenta Editorial

El lector català disposa des d'ara de la primera traducció moderna científica dels textos lluquians, traducció que al mateix temps es pot qualificar de poètica per l'originalíssima disposició del text en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original). El llibre (728 pàgines) arribarà a les llibreries el novembre.

El teòleg Josep Rius-Camps és la persona que porta el Grup de Reflexió Bíblica que es reuneix el primer dimarts de cada mes a la nostra Parròquia.

8 de novembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

“La vinguda de Déu és una sort per als qui viuen explotats, mentre que es converteix en amenaça pels causants de l’explotació” ens diu Pagola en el seu llibre “Jesús, aproximació històrica” i afegeix “si Déu es posa de part seva (dels pobres i explotats) no és perquè s’ho mereixin, sinó perquè ho necessiten”.

Però aquestes afirmacions no contradiuen que n’hi ha que sí que s’ho mereixen. I l’Evangeli d’avui ens en posa un exemple. La vídua pobra que dóna el que àdhuc necessita. Està clar que Jesús anuncia la Bona Nova per a tothom i no exclou a ningú. Som nosaltres que ens excloem quan devorem els béns de les vídues, quan fem veure que preguem, quan l’únic que ens interessa és ocupar el seients d’honor -com relata Marc- en definitiva, quan no vivim esperant el Crist, com apunta la carta als hebreus.

I recordem el salm; “no confieu en els poderosos, homes incapaços de salvar... El senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, allibera els presos dóna vista als cecs. Redreça els qui ensopeguen, estima els justos, guarda els forasters...”

Però per rebre cal que ho desitgem, cal posar de la nostra part, com la vídua del relat dels Reis que hem escoltat avui i que va aprofitar la mica de farina i d’oli que tenia. I posar de la nostra part significa desitjar i treballar per ser alliberats; anhelar ser justos i no oprimir, voler veure i escoltar, delir-se per redreçar el camí.

I aportar el nostre gra de sorra també vol dir no cercar les grandeses, no voler títols, perquè també l’Evangeli ens ensenya que sols tenim un sol mestre i tots som germans.

Angelina i Josep Maria

7 de novembre de 2009

Pagola:"El cristianisme no ha donat encara el millor"

Aquest divendres 6 de novembre, la llibreria Claret ha quedat petita per escoltar el teòleg José Antonio Pagola. No només la sala Pere Casaldàliga, sinó les dues plantes de la llibreria estaven plenes a vessar per sentir la conferència de l’autor de “Jesús. Aproximació històrica”. La xerrada del teòleg basc, director de l’Institut de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià, portava el títol de “Tornar a Jesús, el Crist: tasca urgent a l’Església d’avui”. Pagola va estructurar el seu discurs en set punts que tot seguint es transcriuen.

També es pot escoltar la conferència amb aquest reproductor:


1-Risc de reacció automàtica.

Donada la situació crítica de l’Església a Occident, hi ha el risc de caminar enrera. Es tendeix a reaccionar negativament, sense discernir quina hauria de ser avui l’actitud adequada d’una Església formada per autèntics seguidors de Jesús. Avui existeix el perill real de que l’Església es vagi configurant des de fora: en front les dades del que va succeint, com a reacció a la situació sociològica de crisi, i no com a fruit d’una obertura valenta, confiada i lúcida a l’Esperit de Jesús. Només cal observar el nerviosisme i la por que ha entrat a diferents àmbits de l’Església: comportaments que semblen més aviat suscitats per l’esperit de conservació, molt més que no pas per l’Esperit de Crist que sempre és donador de vida.

Va creixent l’actitud autodefensiva en sectors eclesials, que és una actitud allunyada d’ aquell Jesús que convidava els seus seguidors a visitar a les gents a sembrar pau i fins i tot els imaginaven com anyells enmig de llops. Per molts, la societat moderna s’està convertint en el gran adversari de l’Església, amb el risc d’arribar a pensar que la denúncia i la condemna és l’únic programa pastoral, reduint-ho tot i pensar que el més important en aquest moment és condemnar. Fa uns mesos un bisbe francès va dir: “En alguns ambients eclesials avui es fa de la fe una anticultura, i es fa de l’Església una contrasocietat”. Així és molt difícil anunciar Déu com el millor amic dels ser humans, aquest Déu que estima sens mira la societat actual i a les generacions actuals.

2. El risc de l’opció per restauracionisme.

En aquests moments de profunds canvis socio-culturals, els dirigents més influents de l’Església sembla que tendeixin a tancar-se en una actitud restauracionista amb un risc molt greu de convertir el nostre cristianisme en una religió del passat, cada cop més anacrònica i cada cop menys significativa per a les noves generacions. En lloc d’anar caminant amb els homes i dones d’avui, col·laborant amb el projecte de Jesús, en la construcció d’una societat més humana, més digna, més sana, més respirable, més feliç per a tots, començant sempre per els últims, existeix el risc que l’Església es vagi tancant amb la conservació ferma, rígida i disciplinada de la tradició religiosa. Ho entenc perfectament, em sembla explicable, però no crec que sigui el millor pel moviment de Jesús. Sembla com si la única cosa que cal fer en aquests temps de canvis profunds és conservar i retenir el passat .

La setmana dia a dia

Dilluns, 9

Catequesi parroquial d’infants de les 18:0 h a 19:15 h. Més informació aquí.

Reunió del Grup de Cultura i fe a les 19:15 h. Més informació aquí.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 21:30 hores Més informció aquí.

Dimarts, 10

Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema, projecció de la pel·lícula “Ana y el Rey”.

Dissabte, 14

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 16:00 a 19:00 h.

6 de novembre de 2009

No dejar-se menjar la moral

Transcrivim  l’article de Josep Maria Puigjaner publicat a "La Vanguardia" el passat divendres 30 d’octubre. Quan tantes de les coses que passen al nostre entorn conviden a la desafecció i al desànim aquestes paraules d’en Josep Maria són molt encoratjadores.

Mucho se está escribiendo del pésimo momento que atraviesa Catalunya. Nos balanceamos entre el fraude, la mentira, el robo, el abuso de poder o el clientelismo político. No nos acabamos de creer lo que se nos ha venido encima y nos preguntamos por qué esta sociedad que tiene una trayectoria histórica, con salvedades, decorosa, ha ido cayendo por diversos resbaladeros. Pero no hay que dejarse comer la moral, porque la buena gente existe y está dispuesta a mantener enhiesta la bandera de la honradez, de la rectitud y del trabajo bien hecho. Tenemos líderes del espíritu como Pere Casaldáliga, de la cultura como Miquel Batllori –del que celebramos el centenario–, tenemos personas que están en instituciones y entidades esforzándose para sacarlas adelante y servir al país. Esos hombres y mujeres nos dicen que no todo está perdido y que el propósito de recuperar el nivel moral es lo único que ahora importa.

4 de novembre de 2009

Israel i Palestina a l'Assemblea del dia 9

Núria Miralles, religiosa de la congregació inspirada per Charles de Foucault i creada per la germaneta Madelaine (Germanetes de Jesús), que ha viscut una temporada a Israel convivint amb les dues parts, jueva i musulmana, ens donarà el seu testimoni de primera ma de la realitat que es viu entre israelians i palestins. La seva visió objectiva i desapassionada ens pot ajudar a fer-nos càrrec de la situació. L'Assemblea serà el proper dilluns dia 9 de novembre a les 21:30 hores.

El conflicte palestino-israelià ve de lluny, però el conflicte contemporani és un recorregut pels fets històrics del segle XX. Des de fa 2.000 anys han passat per aquelles terres: jueus, romans, àrabs, creuats, otomans, britànics, francesos, i nord-americans i soviètics (que van apadrinar Israel i àrabs respectivament).

El Gènesi diu: "El Senyor va dir a Abram: -Ves-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció". També diu: "El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: -Donaré aquest país a la teva descendència." Agafant-se a aquests textos, els extremistes jueus reivindiquen Israel, incloent-hi Judea i Samària (actualment Cisjordània).

Abram va tenir dos fills: Isaac, fill de Sara, l'esposa legítima de Abram; i Ismael, el primogènit, fill d'Ager, serva egípcia. La tradició diu que els jueus són els descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael.

L'any 70 de la nostra era, després de la destrucció del temple de Jerusalem del que només queda el mur de les lamentacions, va començà la diàspora.

Davant l'antisemitisme europeu del segle XIX va aparèixer el sionisme. L'any 1880 la població jueva a Palestina només era de 25.000 persones. Després de 1881 grups de jueus expulsats de la Rússia zarista s'instal·len a Palestina a la recerca de l'ideal sionista, el més a prop possible del Mont Sió.

3 de novembre de 2009

"La solidaritat no pot ser una moda"

A continuació es reprodueix un article de Joan Carles Peris, publicat a "El Periódico" el dilluns 2 de novembre de 2009.

Alimentant l'esperança

El bisbe asturià Kike Figaredo fa 25 anys que treballa per les víctimes de les mines a Cambodja

Enrique Kike Figaredo (Gijón, 1959) va trencar amb el seu destí quan tenia 25 anys. Li hauria correspost preservar i ampliar el patrimoni i l’extensa prole dels Figaredo, una família asturiana rica, tradicional i influent. No obstant, es va fer jesuïta i es va traslladar a un camp de refugiats cambodjans a Tailàndia. «Quan hi vaig arribar estava desbordat i perdut. Fins que un refugiat, un home gran, sense cames, em va dir: ‘Si ens has vingut a ajudar, no et preocupis: nosaltres t’ajudarem a ajudar-nos’». Allà va ser on va començar tot.

Les mines antipersones arrencaven diàriament a Cambodja vides i extremitats, sovint de nens. Figaredo va idear per a ells la cadira Mekong, a partir de rodes de bicicleta i amb peces fàcils de reposar. A més a més, va fundar el centre Arrupe a Battambang –on avui és bisbe– per acollir-hi nens i joves discapacitats.


Entre ells, Mek Chaneng. Tenia 17 anys quan una mina el va deixar sense cames i sense el braç esquerra. Avui és un ambaixador mundial de la causa contra les mines antipersones i les bombes de dispersió. Aviat viatjarà a Colòmbia, com a delegat de la campanya contra les mines en un foro de joves líders. Va estar dos mesos a Barcelona, d'n se'n va endur dos regals especials: una samarreta del Barça i unes pròtesi de cames que li permetran aixecar-se de la seva Mekong.

Cambodja és un país abarrotat de nens i adolescents. La meitat de la població no ha complert els 18 anys. «És com viure sempre a la sortida d’un col·legi –explica Figaredo–. Un immens potencial de futur que s’ha d’organitzar i vehicular». Com? A través de l’educació. És la prioritat per al bisbe: facilitar als joves la capacitat de decidir el seu futur i de treballar.

Sobreviure a Pol Pot

També Pol Pot, al davant dels khmers rojos (1975-79), va creure que els nens havien de marcar el camí del país. Els va escollir, perquè no estaven contaminats pel passat, per executar la delació, la tortura i l’assassinat sistemàtic. Avui, cinc dirigents d’aquella bogeria compareixen davant un tribunal internacional, encara que el país sembla haver decidit girar full. «La gent senzilla no parla de reconciliació ni de venjança. A la majoria de la població li va tocar patir i intentar sobreviure abans, durant i després de Pol Pot».

Cambodja ha avançat en una dècada un total de 20 posicions en la classificació del desenvolupament humà de l’ONU. Kike Figaredo considera que la cooperació i la solidaritat internacionals hi estan ajudant. Ell compta amb propagandistes tan influents com ara el seu cosí Rodrigo Rato. I amb nombrosos joves que estan disposats a convertir-se en cooperants sobre el terreny. Valora la seva generositat, però els adverteix: «La solidaritat no pot ser una moda ni una experiència que he de passar, sinó que ha de ser part de la meva vida. La cooperació ja no és una cosa de capellans i de monges sinó dels cooperants i les oenagés. L’Església ha de posar les seves enormes estructures arreu del món al servei d’aquest intercanvi».

Es sent amb el suport de la jerarquia, però també la citica: «L’Església a Occident viu allunyada de les necessitats vitals que nosaltres veiem diàriament. Faria falta acostar-se més als projectes de la societat que estan compromesos amb valors cristians».

Litúrgia mestissa

Les misses que celebra Figaredo barregen litúrgia cristiana amb símbols budistes i càntics i balls tradicionals cambodjans. «No podem arribar amb els nostres símbols i dogmes i dir-los que els seus no serveixen. No ens hi podem imposar, sinó demostrar que els valorem. Aquesta societat és molt tolerant i el budisme és obert i acollidor. I nosaltres ens obrim també a les seves maneres d’entendre certes coses i d’expressar-les». Les expresse, per exemple, mitjançant la dança. Per això Figaredo ha impulsat una escola de folklore que permet els seus alumnes, alguns discapacitats, conèixer el món més enllà del seu poble.

El jesuïta també busca el suport de les autoritats: «Si veiessin que sóc aquí i m’estic enriquint, o donant feina només a estrangers, ja m’haurien fet fora». Potser recelen del seu carisma. Però a ell també el preocupa que el seu projecte descansi tant sobre la seva pròpia persona. ¿I si demà el Vaticà decidís substituir-lo? «Em moriria. Però no crec que passi. Jo sóc vàlid aquí, i sento que la meva feina no s’ha acabat. Patiria, patiria molt una altra vegada».

(Les fotografies són d'Oriol Borrell i Xavier Borrell)

2 de novembre de 2009

La Comissió d'Economia demana l'ajut de tots

De tant en tant la Comissió d’Economia crida la nostra atenció com és lògic quan la situació econòmica de la comunitat trontolla per les despeses a què hem de fer front.

L’Àngel Oliva, que pertany a la Comissió de fa molts anys, bon coneixedor d’aquestes situacions que periòdicament es repeteixen, ens ho va explicar a les misses de diumenge 25 d'octubre d’una manera prou planera i entenedora.

No hem acabat de pagar encara els préstecs de l’ascensor i de manera urgent hem de solucionar el problema de la calefacció del temple, que comportarà un canvi important del sistema, i això té un pressupost que no podem obviar.

Davant de situacions com aquesta, va recordar l’Àngel que la nostra economia es nodreix per tres canals diferents: les subscripcions, el que cada setmana es recull a les bústies i els donatius.

Les subscripcions permeten assegurar les despeses internes de la comunitat, el dia a dia que ens permet tenir liquiditat de diners per les despeses fixes.

Les bústies aporten diners que complementen el pressupost, tenint en compte, però, que sis vegades l’any la col·lecta es destina íntegrament a altres necessitats de l’Església: Domund, Germanor, Càritas Diocesana dues vegades l’any, per Corpus i per Nadal, el Dia del Seminari, i la Col·lecta de la Fam al món, a les que s’ha d’afegir encara els ajuts que en altres col·lectes destinem a la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola per pal·liar les greus necessitats, sobretot en aliments, dels nostres germans del barri del Besòs.

Els donatius són aportacions que per la seva qualitat d’extraordinàries no tenim cap seguretat de rebre-les.

Aquesta és la situació i a les nostres mans està poder donar-hi solució. Qualsevol dels tres canals esmentats és vàlid, però potser caldria remarcar que el sistema de les subscripcions és el que ens dóna més seguretat.

L’Àngel va insistir en aquest punt i va demanar als qui ja la tenen si poden ampliar-la dins de les possibilitats de cadascú, i als qui no coneixien la seva existència si poden fer-la quan puguin.

"Podeu ajudar-nos?" Va acabar dient l’Àngel.

Ben segur que sí perquè tots estimem la comunitat i la sentim com casa nostra.

A la secretaria de la comunitat s’hi troben els impresos per fer noves subscripcions o per modificar la subscripció ja existent. Gràcies per endavant.

1 de novembre de 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

"Vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar"

Un dia el meu nét, en Roger, em diu: - quan ens morim anem al cel, avi?
Sí, li vaig dir, i ell em diu: - I com ens aguantem allà dalt?.

Estic segur que més tard a la catequesi li deuen haver aclarit aquest tema.
L’ambient d’avui va així i és normal que la gent només cregui allò que veu i toca.

A l’apocalipsi, Sant Joan, en una visió, parla de la gran multitud prop de Déu. Jo crec que és com diu el sant i que és incomptable el nombre de justos al cel, perquè em costa pensar que hi ha gent que deixa aquest món i no va al costat de Nostre Senyor. Déu és Pare i Ell mateix per mitjà de Jesús ens dóna pistes per tal de fer bé les coses, però fer-les bé no com un sistema d’assegurar la glòria celestial, perquè això seria una actitud egoista, sinó com la forma de viure estimant. L’estimació com a motor de tot i la glòria en segon terme.

L’Evangeli d’avui ens mostra com és possible pel camí d’aquesta estimació aconseguir fins i tot la felicitat. Les benaurances proclamades per Jesús ens ho diuen en situacions tan diferents com les dels pobres d’esperit, dels qui estan de dol, dels qui són humils, dels qui tenen fam de ser justos, dels qui són compassius, dels qui són nets de cor, dels qui posen pau, dels qui són perseguits pel fet de ser justos, dels qui són perseguits per causa de seguir Jesús. Tots poden ser feliços. És més bona aquesta felicitat que la que dóna el consumisme que, de manera més o menys directa, ens ha portat a la crisi. Potser serà el moment de pensar seriosament que és millor ser que tenir.

"Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells".

Àngel Oliva