08 de novembre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

“La vinguda de Déu és una sort per als qui viuen explotats, mentre que es converteix en amenaça pels causants de l’explotació” ens diu Pagola en el seu llibre “Jesús, aproximació històrica” i afegeix “si Déu es posa de part seva (dels pobres i explotats) no és perquè s’ho mereixin, sinó perquè ho necessiten”.

Però aquestes afirmacions no contradiuen que n’hi ha que sí que s’ho mereixen. I l’Evangeli d’avui ens en posa un exemple. La vídua pobra que dóna el que àdhuc necessita. Està clar que Jesús anuncia la Bona Nova per a tothom i no exclou a ningú. Som nosaltres que ens excloem quan devorem els béns de les vídues, quan fem veure que preguem, quan l’únic que ens interessa és ocupar el seients d’honor -com relata Marc- en definitiva, quan no vivim esperant el Crist, com apunta la carta als hebreus.

I recordem el salm; “no confieu en els poderosos, homes incapaços de salvar... El senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, allibera els presos dóna vista als cecs. Redreça els qui ensopeguen, estima els justos, guarda els forasters...”

Però per rebre cal que ho desitgem, cal posar de la nostra part, com la vídua del relat dels Reis que hem escoltat avui i que va aprofitar la mica de farina i d’oli que tenia. I posar de la nostra part significa desitjar i treballar per ser alliberats; anhelar ser justos i no oprimir, voler veure i escoltar, delir-se per redreçar el camí.

I aportar el nostre gra de sorra també vol dir no cercar les grandeses, no voler títols, perquè també l’Evangeli ens ensenya que sols tenim un sol mestre i tots som germans.

Angelina i Josep Maria