28 de novembre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Quines paraules més reconfortants i encoratjadores ens porten les escriptures avui! Jeremies ens recorda la promesa d’un plançó bo de David. Sant Pau ens desitja ni més ni menys que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Que Ell ens refermi perquè siguem sants i nets de culpa davant Déu.

En temps com els que vivim, sembla com si els punts suspensius del final de la lectura de Sant Pau poguessin ser més importants que el propi text. Quina exhortació ens vol fer Pau? Que no enganyem? Que no robem? Ja ho sabem això! Ens preguntem si ho saben, però, els que ostenten el poder. Diem: “no hi ha un pam de net” ... i ens inhibim. Quina vergonya!

Lluc, a l’Evangeli, ens adverteix: "que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels vostres negocis no afeixugués el vostre cor". A la nostra societat, els nostres negocis són el primer. Com, sinó, viurem i donarem feina als altres? Dinar, sopar ... als millors llocs és part del negoci. Viure a les millors cases, ser membres dels clubs més exclusius ... tot és necessari per al desenvolupament del negoci. És natural. Altre cop, quina vergonya!

Fa anys, molts anys, Federico Mayor Zaragoza llançava una pregunta a una assemblea d’empresaris i de nous professionals: "què fareu quan als vostres despatxos i als passadissos dels vostres edificis sentiu una veu que clama «Caín, Caín què n’has fet del teu germà?»". Estiguem alerta, demanem ser nets per poder-nos mantenir drets davant del Fill de l’Home.

Julià i Rosa