Catequesi Familiar, sessions de desembre

Els diumenges 13 i 20 de desembre es celebren les trobades de la Catequesi Familiar. En aquesta tercera trobada del curs el tema general d'aquest bloc és el Nadal de Jesús, el Crist Salvador.

EL PÒSTER: EL MISSATGE DE NADAL
Continuem utilitzant el mateix llenguatge simbòlic del Bloc Anterior: LA MA GRAN I OBERTA, símbol de Déu Pare, que decideix lliurement i gratuïta crear i salvar. LA LLUM RESPLENDENT, engendrada per Déu Pare, esplendor de la seva plenitud de saviesa, símbol del FILL, amb el que el Pare ho projecta i ho crea tot amb l'energia amorosa de l'Esperit Sant, representada amb el símbol del NÚVOL DE LLUM I FOC que ho penetra i ho mou i ho dinamitza tot.

A.-ESQUERRA DEL PÒSTER

Representa el Misteri de Nadal pròpiament dit, tal com el presenta Sant Pau en la 1ª Lectura: "Déu Pare, envià el seu Fill nascut de dona ... perquè rebéssim la condició de fills de Deu." O sigui: Déu Pare amb la força de l'Esperit, envia el Fill fent que es comuniqui totalment a una vida humana concreta que és concebuda, engendrada, i neix en una dona.

D'aquesta manera el Fill, esdevé home, membre concret de la humanitat, i fa que tots i cadascun dels humans, per ell, amb ell i en ell, comuniqui la seva condició de Fill del Pare en l'Esperit. Això que es realitzà en el si de Maria, és el punt central indur del que anomenem "El Misteri de l'Encarnació". Com sempre quan se'ns revela un Misteri se'ns diu el què, però no se'ns diu el com.

Ho presentem també a partir de la narració evangèlica de Lluc en la primera part. Lluc és més explícit que Sant Pau, i ho fa per mitjà del seu estil de relat simbòlic, en el que utilitza paraules i imatges amb les que més que pretendre una narració històrica, ens en vol donar el sentit i el valor. Lluc remarca la importància de la cosa, fent actuar l’àngel Gabriel, que és l'àngel portador de les grans decisions divines.

Remarca la constatació de Maria de la impossibilitat de que es realitzi el designi diví, no per part de Déu, sinó per part d’ella. Déu pot fer el que vulgui, però ella no pot tenir un fill sense marit! L'àngel respon apel·lant al poder absolut de Déu.

En tota la història bíblica, abunden les dones que van ser instruments de Déu. Algunes van ser mares de personatges claus, i quasi sempre aquestes dones són presentades com a estèrils o velletes, incapaces ja de tenir fills, per remarcar que és Déu qui salva. Lluc aquí trenca aquest esquema literari antifeminista presentant una noia jove, forta i fèrtil, però que "no té home" (segons el text original). Maria hi veu una dificultat insuperable. L'àngel es limita a dir-li el que Déu farà en ella.

Sant Pau, remarca amb contundència el que ens vol dir Lluc: el que Déu necessita de la humanitat per salvar-la no és cap poder de cap mena. És senzillament la plena fidelitat d'una noia jove i fèrtil: "Nascut de dona".

La resposta que Lluc posa en boca de Maria a tota I'explicació de l'àngel, descriu perfectament l'actitud a prendre davant del Misteri. I tal com ens diu Sant Pau, tot això passa perquè a través d’això es comuniqui a tots els homes l'Esperit Sant que ens fa amb el Fill, fills de Déu Pare, i ens faci entrar en el circuit de comunió de Vida Plena que es realitza entre el pare i el Fill per la força de l'Esperit i així ens SALVA i ens fa ser plenament allò pel què som creats. I tot no per causa de les nostres bones obres, sinó per pura gràcia de Déu.

B.- DRETA DEL PÒSTER

Representem, seguint l'evangeli de Lluc que llegim la narració del naixement de Jesús i l'anunci als pastors, tenint en conte el que hem dit del caràcter propi de les narracions de Lluc. La narració lucana situa el naixement de Jesús dintre una situació anormal i conflictiva resultat d'un acte de poder de la màxima autoritat humana.

Històricament, l'ordre imperial és dubtosa encara que veritable, però serveix a Lluc per situar Josep i María en un context d'inseguretat en la necessitat d'emprendre una aventura d'emigració que provoca que Jesús neixi fora de casa, sense més cura que els bolquers que Maria havia previst en cas d’emergència, i que no tingués més bressol que la palla de la menjadora dels animals.

D'altra banda, tot passa remarcant-nos que Jesús és l’autèntic descendent de David, el rei Messies (=ungit per l'Esperit, el Crist). Lluc remarca que a Maria "se Ii van complir els dies i va néixer el seu Fill. D'aquesta manera tant senzilla i normal ens proclama un aspecte fonamental del misteri de Nadal.

La vinguda del Fill de Déu Pare es va realitzar no de manera meravellosa, ni mítica, o d'una manera aliena a l'espai i el temps com solen presentar els naixements de divinitats en les mitologies paganes. Sinó per mitjà d'un procés de concepció, gestació i naixement en el ventre d'una dona concreta d'un temps i lloc concret, dins del desenvolupament històric d'una nissaga concreta.

Per Lluc Jesús no és una divinitat caiguda del cel, sinó fruit d'una acció divina realitzada en el context d'una història concreta d'un poble concret. A aquest infant li posen el nom que l'àngel va indicar -JESÚS- que vol dir SALVADOR.

Lluc seguidament narra l'anunci de l'esdeveniment i també ho fa de manera que ens proclama tot un missatge sobre el Misteri de Crist.

"A la mateixa contrada on va néixer Jesús, hi havia uns pastors que vivien al ras ..." Aquests pastors no eren uns pastors qualssevol, eren els més pobres entre els pobres i despreciats per la societat, que es guanyaven la vida miserablement guardant els ramats concentrats en els camps de pastors (=Betlem) pels amos que dormien a casa. Els pastors guardians de nit eren els pàries. Allà entre ells, va néixer Jesús compartint el fred i la foscor de la nit. I allà va anar l'àngel del Senyor a anunciar la Bona Nova.

El missatge que Lluc posa en boca de l'àngel és un resum perfecte de tot el Misteri de Nadal. La llum resplendent que els envolta a tots és la imatge de la salvació que Jesús els porta. El naixement de Jesús en aquestes circumstàncies és el començament d'una història que durarà tota la vida de Jesús, en la que s'anirà manifestant, fins a la mort en creu i la pasqua, la realització i manifestació del Misteri de Crist.

LECTURES DE LA MISSA

1ª Lectura. De la carta de Sant Pau als Gàlates (4, 4-7)

Quan va arribar la plenitud del Temps, Déu Pare, envià al seu Fill nascut de dona ... perquè rebéssim la condició de fills de Déu. I la prova que som fills de Déu, és que Déu Pare ha enviat als nostres cors, l'Esperit del seu Fill, que ens fa dir amb ell, Abba Pare!

Per tant, ja no som esclaus, sinó fills, i si som fills, també som hereus, Salvats per la obra de Déu.

Paraula de Déu.

2ª Lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc (1, 26-38)

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia promesa amb un descendent de David que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria ... L'àngel li digué: -Deu et guardi, plena de gràcia, el Senyor és amb tu ... no tinguis por. .. tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús ... Serà gran i l'anomenaran Fill de Déu ...

Maria preguntà a l'àngel: -Com pot ser això si jo no tinc marit? L'àngel li respongué: -L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de Déu et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu ...

Maria va respondre: -Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules.

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August, ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Josep, doncs, pujà de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David que es deia Betlem. Mentre eren allà, se li van complir els dies a Maria, i va néixer el seu fill. Ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras de nit es rellevaven per guardar el ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer, i la gloria del Senyor els envoltà de llum.

Ells es van espantar molt, però l' àngel els digué: -No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David ha nascut el Salvador que és el Messies, el Crist ... Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. De sobte s'uní a l'àngel un estol d'àngels que lloaven Déu cantant: -Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Déu estima ...

Els pastors anaren de pressa i trobaren a Maria i Josep amb el nen posat a la menjadora ... Maria ho guardava tot en el seu cor i ho meditava. Els pastors se'n tornaren glorificant Déu ... Quan van complir-se els vuit dies, van posar al nen el nom de Jesús, tal com l'àngel havia indicat a Maria.

Paraula del Senyor.