26 de desembre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

"A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”

En aquests temps, en que la família, si més no el tipus de família tradicional a la que estàvem acostumats (pare/mare/fills), així com l’estimació entre pare i mare i entre pares i fills i els sentiments en general estan en crisi, sento un gran goig en llegir i comentar les lectures d’avui, que ens parlen d’estimar i honorar pare i mare, de la felicitat dels fills, de sentiments i ens mostren la família exemplar.
 
L’Evangeli ens parla de la família de Natzaret, formada per Josep, Maria i el seu fill Jesús, en la que Ell vivia sotmès als pares i envoltat del seu amor i així creixia avançant en enteniment. Potser es fa difícil entendre, com no ho van entendre Josep i Maria, que als 12 anys Jesús fos capaç de deixar els seus pares i anar al temple a donar lliçons als mestre de la Llei que l’admiraren per la seva intel·ligència. Però amb l’explicació que dóna Jesús als seus pares: “No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?, crec que ens vol dir que, tot estimant i ocupant-nos de la nostra família, en la que creixem i ens formem en intel·ligència i com a persones, hem de tenir com a primer objectiu el Pare, que està present en tots els homes i dones del món, que formen la nostra gran família presidida pel Déu Pare. Per tant, hem d’estimar a tots els homes i dones, germans i germanes nostres en Crist i ocupar-nos de construir un món millor per a tots, i això no ho aconseguirem sense els sentiments de compassió, bondat, humilitat, serenor, i paciència i perdonant-nos els uns als altres, com ens diu la segona lectura (Colossencs)

Maite Cura