31 de desembre 2010

Col·lecta de Càritas Diocesana

El resultat de la col·lecta de Càritas del diumenge dia 19 de desembre va ser de 6.770 euros. Agraïm ben sincerament aquesta generositat que fa possible que Càritas estigui sempre a prop dels més necessitats de la nostra societat.

30 de desembre 2010

Joan Maragall a Sant Ildefons

Per al proper mes de gener el Consell Pastoral està preparant dos actes que desitjaríem que fossin molt participats, amb els quals la nostra comunitat vol dedicar un petit espai per recordar la figura del poeta dins de l’Any Maragall.

Concretament l'assemblea del dilluns dia 10 a les 21.00, serà un acte que inclourà la ponència d'Ignasi Moreta, expert coneixedor del poeta i de la seva obra, amb el títol "Joan Maragall, pensador religiós" i una lectura de poemes a càrrec de M. Teresa Quintana.

I posteriorment, el dia 29 de gener a la 1 del migdia hi haurà una visita guiada, d'aproximadament una hora de durada, a l’Arxiu Maragall.


29 de desembre 2010

Justícia i Pau: Comerç Just

Les jornades sobre el Comerç Just que vam celebrar els dies 18 i 19 de desembre han donat com a resultat la venda de la major part dels productes que ens havien subministrat des d'Intermon. El valor total de la venda ha estat de 1.175 €. Si tenim en compte que el cost que ens havia notificat Intermon és de 1.068 €, vol dir que tenim un superàvit de 107 € que hem decidit lliurar a la parròquia de Sant Ildefons per què els faci arribar a Caritas parroquial. La diferència és deguda als pagaments en excés que han fet molts dels compradors.

Volem agrair molt sincerament la bona predisposició de la comunitat de Sant Ildefons vers aquestes jornades així com la molt bona resposta del tots el feligresos. Penseu que aquestes jornades no tenen un interès crematístic sinó que les organitzem per conscienciar a la gent sobre la necessitat d'adquirir preferentment aquells productes provinents d'un sistema productiu i d'un comerç més justos i solidaris.

Lamentem profundament la pèrdua d’en Josep Maria Artés, company i amic, que ens va deixar el passat 21 de desembre. En Josep Maria era el responsable de gestionar el subministrament dels productes de Comerç Just, al principi amb Setem i els dos darrers anys amb Intermon. Volem deixar constància del dinamisme i la disponibilitat incondicional i desinteressada amb la que ha actuat des de la creació d’aquest grup. El seu record estarà sempre present en totes les actuacions del grup de Justícia i Pau de Sant Ildefons

28 de desembre 2010

30.000 joves a Rotterdam per cinc dies d'oració

Aquest any la 33era trobada europea de joves, organitzada per la comunitat de Taizé, s'efectuarà del 28 de desembre de 2010 al dia 1 de gener de 2011 a Rotterdam, per invitació de la Conferència de Bisbes dels Països Baixos, del Consell General de l'Església protestant holandesa (PKN) i del Consell de les Esglésies dels Països Baixos. S'esperen a Rotterdam prop de 30.000 joves de tot el continent per a cinc dies de compartir i de pregària.

Amb aquesta nova etapa de la «peregrinació de confiança a través de la terra», la comunitat de Taizé continua el camí que el seu fundador, el germà Roger, va obrir per donar suport als joves en una recerca de reconciliació i de pau, no només entre cristians sinó que també entre pobles.

En l'esperit d'aquesta trobada europeu, Rotterdam retroba el pensament d'un dels seus ciutadans il·lustres, precursor de l'Europa actual, Erasme, nascut en aquesta ciutat al 1467. Va ser un partidari ardent de la «pau de la cristiandat", de la «concòrdia de l'Església» i de la reconciliació entre els pobles.

Els joves seran acollits per les comunitats i les famílies de tota la regió.. Al matí estaran a les 150 esglésies d'acollida i a la tarda es trobaran al parc d'exposicions de la ciutat (Ahoy), per als menjars i les oracions comunes. Els tallers vespertins ajudaran als joves a reflexionar sobre les fonts de la fe i sobre el seu compromís al servei de Crist en l'Església i en la societat.

27 de desembre 2010

Pregària a l'ISCREB Virtual

Si tens una estona de tranquilitat pots veure aquest vídeo de la pregària amb música, poesia, pintura i cançons realitzada el dia 27 de  novembre en el marc de la trobada presencial de l' ISCREB Virtual (Institut de Ciències Religioses de Barcelona) en motiu del seu 10è aniversari. Antoni Matabosch fa la presentació, Toni Torrelles canta i és autor de la música de les cançons, Mar Galceran recita, Raül Benéitez toca  la flauta, i Goretti Pomé és l'autora dels textos i les pintures.

26 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Festa de la Sagrada Família

La Litúrgia de la Paraula ens presenta, al meu entendre, una evolució des de la família nuclear de l’antic testament fins a la família universal. I així a Siràcida se’ns parla de les relacions entre els fills i filles i el pare i la mare, per continuar en la carta als Colossencs escoltant la recomanació de Sant Pau de revestir-nos dels sentiments de bondat, humilitat, dolcesa, paciència, perdó, i per damunt de tot, de l’amor que tot ho lliga i perfecciona.

Aquesta recomanació està clar que no sols va dirigida a la família nuclear sinó a tota la família humana i per tant a qualsevol model de família. Com deia el Manifest del III Congrés de Cristianisme al Segle XXI, dedicat a la família “D’un model tradicional basat fonamentalment en el patriarcat i la reproducció, s’està passant a un model relacional, que privilegia la qualitat de les relacions internes en el si de la unitat familiar. És per això que voldríem que com Església la nostra mirada no fos inquisidora, sinó acollidora; que les nostres mans no assenyalessin amb el dit, sinó que encoratgessin; que els nostres peus no servissin per trepitjar, sinó per caminar al costat” I acaba el manifest “perquè només l’amor defineix la família. Un amor en comunió que es fa lliurament, do, gest, fidelitat, compromís, paraula, llibertat, felicitat”.

Està clar que aquest amor que tot ho lliga i perfecciona i que es fa lliurament, ens ha de motivar a dialogar, entendre, acompanyar i estimar no sols a qualsevol persona del planeta, sinó també i en especial a aquelles persones, que per les causes que siguin, no responen al model únic de família que es vol presentar com l’únic religiosament correcte.

Per acabar recordem que la mare i els germans de Jesús, són els qui escolten la Paraula de Déu i la compleixen. Intentem construir i formar part d’aquesta família, primícia del Regne que ens espera.

Angelina i Josep M.

25 de desembre 2010

És Nadal: Déu s'ha fet Home ! ! !

Un grup de 6è grau de Catequesi, nens i nenes de 12 anys,ens diuen què és per ells el Nadal en poques i encertades paraules:

Per Nadal no celebrem l’aniversari de Jesús. Per Nadal celebrem que Déu es fa nen, es fa nena, es fa persona com nosaltres a través de Jesús.

Per Nadal celebrem que Déu és present en mi, que és present en tu, que és present en ell, en ella, en nosaltres, en vosaltres i que és present en ells.

Per tant, si el Regne de Déu ja és aquí, què esperem nosaltres per canviar el món?

Com diu la cançó: “A l’establia bé el recordem, però és entre els homes on Jesús el trobarem.” I això celebrem per Nadal, que Jesús és en i amb nosaltres.

Que tinguem tots un Bon Nadal ... durant tot l’any !

23 de desembre 2010

Campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

La campanya d’aquest Nadal de recollida d’aliments per a Sant Paulí ha estat un èxit de participació, sens dubte gràcies a l’alt grau de sensibilització de la comunitat davant les greus necessitats que la crisi econòmica en la que estem submergits genera a moltes persones de la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola. S’han recollit 1.108 kg de menjar que van omplir 72 caixes i que els vam fer arribar el divendres 17 a la tarda, i també 3.645 euros en donatius.
És una resposta generosa que agraïm ben de cor.

22 de desembre 2010

6è Grau Catequesi Familiar: Què celebrem de veritat per Nadal?

Per Nadal, Déu es fa home i viu en nosaltres i això és tot el que celebrem, el motiu de la nostra alegria i la única raó de la nostra festa. La nostra celebració es basa en l’alegria del nou nascut i no té res a veure amb els carrers il·luminats ni amb els regals que ens veiem gairebé obligats a comprar.

Déu no va voler fer-se present entre els homes d’una manera abstracta. Es va fer present en un home de carn i ossos des que va ser concebut i gràcies a la fe de la seva mare, Maria. Va assumir un tipus de raça i religió jueves; va formar-se en la tradició estricta d’un país insignificant, d’un poblet miserable; va viure en un medi humà de baix nivell social, econòmic i cultural, que desconeixia el grec i el llatí, els símbols de la cultura i del poder d’aquella època; va parlar un dialecte de l’arameu amb una mala entonació galilea; va sentir la humiliació de les forces d’ocupació estrangeres que dominaven el país; va experimentar la fam, la set, la tristesa; les llàgrimes vessades per la mort d’un amic; l’alegria de l’amor; l’enyorament, el temor i la temptació; l’enuig, la por a la mort, la nit fosca, sentir-se sol i abandonat...

Tot això és el que Déu va voler assumir en Jesús, tota la tristor i alegria, tots els diversos sentiments que els homes sentim per fer-nos entendre que era un home com nosaltres i que podia sofrir com nosaltres. Ens venia a alliberar del dolor i de tots els sentiments negatius que podem tenir per donar-nos un senyal d’esperança en el gemec i el somriure del petit infant que neix cada Nadal.

Nadal ens mostra allò que Déu és capaç de fer per nosaltres. La seva omnipotència no és altra cosa que la seva capacitat de fer-se home, un home qualsevol.


Leonardo Boff


A l'acabar la sessió, els nois i noies de 6è grau de Catequesi van veure aquest vídeo amb la cançó d'U2 Pau a la Terra.

21 de desembre 2010

54è aniversari d'ordanació de Mn.Lluís Saumell

El dia 22 de desembre de 1956, el bisbe Modrego va ordenar Mn. Lluís Saumell com a prevere de l’Església. El felicitem molt sincerament tot donant gràcies a Déu per la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat. Que el Senyor el beneeixi amb els seus dons i li doni molts anys de vida.

Josep Maria Artés ens ha deixat

Josep Maria Artés, membre actiu de la nostra Comunitat en la que participava en diferents grups i en la preparació activa de diferents Eucaristies, i espós de Núria Bosch, responsable del grup A de la Catequesi Familiar, ha mort aquesta nit després de tres setmanes ingressat a l'Hospital Clínic.

L'enterrament serà el proper dijous dia 23 al Tanatori de les Corts a les 10:30 hores. A partir de demà dimecres 22, a les 17.00 hores, estarà a la sala 4 del Tanatori. El dijous 30, a la missa del 8 del vespre, preguerem especialment per ell.

En aquests moments de dolor preguem pel Josep Maria, i per la seva família perquè sàpiguen trobar en Déu la força i el sentit per conviure amb la nova situació, i en la Comunitat on lloc de suport i estimació.

20 de desembre 2010

Catequesi Familiar de desembre, el mural de Nadal


En el mural, expressem amb dibuixos realistes els fets esdevinguts històricament en el naixement de Jesús (la part esquerra i la part baixa del dibuix), i amb dibuixos simbòlics la realitat i les intervencions divines (el Misteri) que, segons el missatge de la fe, es realitza i es comunica en i per mitjà dels esdeveniments (la part central i la dreta alta del gravat).

A dalt a l’esquerra, es representa l’Emperador romà, proclamant des del seu poder absolut, l’edicte de l’empadronament universal. A sota, un soldat anunciant l’ordre imperial a tots els habitants del petit poblet de Natzaret, remarcant l’obligatorietat que imposava l’autoritat. Natzaret és el poblet on Jesús va viure la seva infància, jovenesa i maduresa fins als 30 anys.

A sota, Josep i Maria que surten, de pressa, per complir l’ordre. Van cap a Betlem perquè Josep era descendent de la família del rei David, que era de Betlem. En el dibuix es mostra com Maria està prenyada i emprenen un viatge problemàtic.

Al centre, es representa dalt d’un cim, el petit poble de Betlem. A sota, en una cova de pastors, Josep i Maria troben refugi per acollir-se i passar la nit. Allà Maria dóna a llum l’infant Jesús i el posa sobre la palla d’una menjadora, després de embolicar-lo amb els bolquers que portava preparats. A prop de la cova es representa un grup de pastors que guarden els ramats durant la nit.

Per sobre d’aquests dibuixos realistes, al centre i a la dreta de la part de dalt, hi ha els dibuixos simbòlics.

La mà gran i oberta, símbol de Déu Pare. La Llum Resplendent que surt de la mà, símbol de Déu Fill. El núvol de llum i foc, símbol de Déu Esperit Sant.

El Pare per la força de l’Esperit, envia el Fill fent que es faci home en el ventre de Maria i neixi a Betlem, buidant-se de la seva condició divina, com un nen qualsevol emigrant i pobre. Li posen el nom de Jesús, que vol dir Salvador.

L’Àngel, símbol de la voluntat de Déu: Pare, Fill, Esperit Sant, que vol que el naixement de Jesús sigui anunciat en primer lloc als més pobres i marginats. L’Àngel anuncia que Jesús és el Salvador i el Crist, Senyor!!!

18 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

En Mohamed, intern de la presó de Quatre Camins, és amic meu. L’altre dia em diu:

- Em podries portar targetes de felicitació per poder desitjar un Bon Nadal als meus familiars?

- Escolta Moha -li dic- ets musulmà i per tu el naixement de Jesucrist no té cap sentit.

- Sí -em contesta- tens tota la raó, però el Nadal és una festa molt gran; haig de felicitar la meva família.

Això m’ha fet pensar i ha desfermat la meva imaginació: El Sant Pare i els seus bisbes, davant el volum impressionant que té aquesta festa que omple llars i ciutats, prenen una decisió valenta. Declaren que la celebració més important del cristianisme és la resurrecció de Jesuscrist, moment en què demostra que venç la mort perquè és el Fill de Déu. És més transcendental que el seu naixement per molt que es produís gràcies a l’Esperit Sant i a la mare Verge. Proclama el Papa que desapareix la Festa del dia vint-i-cinc de desembre i la celebració litúrgica es trasllada a l’últim diumenge de l’any.

El trauma mundial seria d’autèntica catàstrofe. La disbauxa consumista d’aquests dies desapareixeria. El comerç de tot ordre trontollaria i la crisi s’agreujaria sense aturador. Això no és possible. He tingut un mal pensament. La realitat és que encara que milions de persones ignorin la Missa del gall, la festa hi és i, malgrat tot, té grans valors. És un goig veure les famílies celebrar-la amb regals i àpats. També és un goig veure les esglésies que s’omplen com mai a la Missa del pollet o del gall i això és molt bo. El Sant Pare mai no tindria aquella mala idea.

Aniré a la Missa del gall i m’ho passaré bé. Aniré també a les restolines de després de la Missa i compartiré amb molt de goig el dinar familiar. Desitjaré el Bon Nadal a tothom i ho faré afegint-hi sempre el Bon Any i, si sé que algú té un problema o projecte, hi posaré interès especial. El bon desig no ha de quedar reduït al vint-i-cinc de desembre.

He portat targetes de felicitació amb sobres i segells a en Moha.

“La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, Déu és amb nosaltres.”


Àngel Oliva

17 de desembre 2010

El Cant de la Sibi·la a Sant Ildefons

Aquest any que el Cant de la Sibil·la ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, Laura Castellet l'interpretarà a Sant Ildefons puntualment a les 12 de la nit del dia 24, just abans de començar la Missa del Gall.

Des dels primers segles del cristianisme i durant tota l’època medieval la missa de la Nit de Nadal començava a les 12 de la nit i durava fins que cantava el Gall; d’aquí que en diem la missa del Gall. Durant la llarga celebració s’escenificaven les profecies d’una sèrie de personatges de l’Antiguitat (Nabucodonosor, Ezequiel, la sibil·la Eritrea…), que cantant, i disfressats, proclamaven l’adveniment de Crist. Sant Agustí havia recollit els versos sibil·lins profètics: iudicii signum, tellus sudore madescet (“aquests són els senyals del Judici: la terra suarà”), que, de tota aquesta litúrgia ha perdurat com a el Cant de la Sibil·la o Iudici signum, en forma de profecia apocalíptica cantada.

La primera versió musical de la qual se’n té coneixement ve del monestir de Ripoll i data de l’any 975, en ple auge de popularitat del llibre de l’Apocalipsi i dels seus comentaris. Al llarg de l’edat mitjana van anar apareixent noves versions tant en llatí com sobretot en occità i català (Limoges, Montpeller, Girona, Vic, Barcelona) i també posteriorment es van estendre cap a França, Navarra, Castella (en versions en castellà) o Nàpols.

Al segle XVI El Concili de Trento va prohibir les celebracions populars cantades dins l’església, i es va voler eliminar tot aquest teatre previ a la Celebració de la Nit de Nadal. La prohibició es manté durant anys, de manera que deuria costar de ser eliminada. I com a tradició es va mantenir viva i ininterrompudament en dos indrets prou apartats com són Mallorca i l’Alguer, on encara avui dia, cada nit de Nadal, es canta la Sibil·la a totes les parròquies i on és un viu símbol d’identitat col·lectiva.

Ja fa anys que a Catalunya s’ha anat recuperant com a tradició cultural, religiosa i històrica i són moltes les esglésies on es canta abans de començar la missa del Gall: Santa Maria del Mar, Vic, Girona, la Bonanova (on canta la mallorquina Maria del Mar Bonet) o, recentment, la catedral de Barcelona.

Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.

(El jorn del Judici morirà qui haurà pecat)


Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cadascú lo just darà.
Lo jorn del Judici ...

Ans que el Judici nos serà
un gran senyal se mostrarà
la terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Lo jorn del Judici ....

Terra trèmol amb gran esclat
que les torres derrocaran
les pedres pel mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Lo jorn del Judici ....

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.
Lo jorn del Judici ....

Lo sol perdrà claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici ....

Los puigs i plans seran iguals
allà seran bons i mals
Reis, Ducs, Comtes i Barons
que de sos fets retran raons.
Lo jorn del Judici ....

Oh, humil Verge! Vós qui haveu parit
Jesús Infant aquesta nit
vullau vòstron fill pregar
que de l’Infern vulla’ns lliurar!

16 de desembre 2010

Batec, trobada de desembre

Batec@ires!!!!!
Això ja comença a funcionar… però necessitem més TEMPS plegats per aconseguir muntar un bon Lip dub i passar-ho bé.
POSEM-NOS LES PILES!!!!
Aquest diumenge 19 de desembre ens trobarem com sempre a les 10.45 a St. Ildefons però la proposta seria allargar-ho fins les 13.15.
Recordareu també que des del grup de Justícia i Pau ens demanaven col.laboració amb la venda de productes de Comerç Just… doncs necessitem VOLUNTARIS BATEC@IRES disposats a ajudar .
 Si vols un món més JUST…
 IMPLICA’T … MOU-TE!!!! No et quedis a casa i PARTICIPA.

Els dies i hores de la paradeta són:
-          Dissabte 18 de desembre abans de la missa de 20h
-          Diumenge 19 de desembre abans de la missa de 20.30

Jornada de Comerç Just

El proper cap de setmana, dissabte 18 i diumenge 19 tindrem com cada any la Jornada de Comerç Just. A l’atri del temple desprès de les misses se’ns oferiran aliments produïts respectant els drets i salaris de les persones que els elaboren.

15 de desembre 2010

Col·lecta de Nadal de Càritas Diocesana - Un petit gest d’amor

Càritas diocesana, des de fa molt temps, ha manifestat públicament i clarament la seva voluntat de col·laborar amb les institucions públiques i privades per lluitar contra la pobresa a fi de fer una societat més justa i solidària. Aquesta institució té avui un reconeixement d’alt nivell. Sense escatimar esforços humans i materials, més aviat incrementant-los, veu, però, augmentar els desequilibris existents en una societat globalitzada i amb ells el risc d’una pobresa que pateixen famílies i/o persones, abocades a una exclusió social i/o econòmica alarmants. És tota una societat que passa del benestar al malestar d’una manera directa o indirecta.

Són moltes les sumes de motius que enquadren aquesta situació present i no totes tenen una solució “de facto”. Ara no és el moment de carregar culpes, que segur que n’hi ha, és el moment de fer un petit gest que faci millorar la societat a favor dels pobres i conseqüentment de les seves necessitats per a viure amb dignitat.

Càritas parroquial rep de la comunitat el mandat de treballar de manera organitzada a favor dels més pobres fent possible una bona comunicació de béns a favor d’ells. Ho fa, com bé sabeu, des de la borsa de treball, la col·laboració a l’escola bressol de l’Infant Jesús, amb els ajuts a la parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola. Igualment amb diferents persones de la demarcació parroquial ajudant-les a pagar lloguers, llum, aigua i altres. A més aquest any s’ha posat en marxa el Banc d’Aliments, anomenat Adrià Trescents.

Per a tot això, com a responsable de Càritas Parroquial animo a tots els de la comunitat de Sant Ildefons a fer aquest petit gest d’amor en la col·lecta de Nadal d’enguany, i segellar amb la vostra generositat la fe que celebrem setmana rere setmana.

Dins d’aquesta demarcació parroquial i més enllà d’aquesta frontera hi ha situacions insostenibles que fan perillar la coexistència social i ciutadana. En nom de Càritas us demano un ajut i un esforç extraordinari perquè extraordinari és el moment més dolorós i perniciós que ens toca viure.

Que sigui per l’amor i per la caritat aquest petit gest i que sigui el bon Déu que ho tingui en compte. Agraeixo aquesta resposta com també la tasca de totes les persones que dia a dia sense fer soroll col·laboren amb Càritas parroquial.

Francesc Xavier de Dou, diaca

14 de desembre 2010

Catequesi Familiar de desembre: el Nadal

Farem una lectura reflexionada de tots els textos que es refereixen directament o indirecta a l'esdeveniment del naixement de Jesús, en el Nou Testament, i assajarem de copsar el Missatge que ens proclamen, i el Misteri que ens comuniquen. Els textos que en parlen són realment molt pocs, però cal llegir-los amb atenció. Els llegirem amb ordre cronològic, segons l'antiguitat de l'escrit en relació a l'esdeveniment, per copsar millor la concepció i la progressiva valoració que la primera comunitat cristiana va assolir del fet.

1.- Els escrits més antics sobre el naixement de Jesús són els testimonis que Pau ens en dóna en les cartes als Gàlates i als Filipecs (anys 55- 57). Les Esglésies vivien la fe dintre la transmissió oral.

Carta als Gàlates, 4, 4-7

... Però quan va arribar la plenitud del temps. Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida " Abba, Pare..."

Per Pau, Jesús neix veritablement com a home, i com a jueu, però és també un ENVIAT . Pau proclama la realitat i la intervenció divina (Misteri) que es realitza en el naixement de Jesús. Neix un home, Ple de l'Esperit ( ungit, Messies, Crist).

Carta als Filipencs, 2, 5-9

... Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat...

Segons el criteri de la majoria d'entesos, aquest text, no seria original de Pau, sinó un himne litúrgic de les primeres comunitats. Pau el cita per expressar el seu pensament i ens el tramet com a testimoni de la fe de la més primitiva Església.

Pau remarca la seva visió del naixement de Jesús com la vinguda d'un ENVIAT. A més veu el naixement de Jesús com una auto-humiliació (buidament és la paraula exacte) de la seva condició divina, al fer-se, en néixer, com un home qualsevol fent-se obedient a Aquell que l'envia. Pau, no ens proclama un simple esdeveniment sinó un Misteri. Una intervenció divina.

13 de desembre 2010

Revisió de vida, Advent 2010

“Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura.” Només la tafaneria, segons l’evangelista, ha incitat Zaqueu, l’home ric i menut alhora. Volia veure Jesús i s’enfilà al sicòmor, encuriosit, sense vacil·lar. Només havia sentit parlar de Jesús i ara el vol veure. I el veié, malgrat ser petit, malgrat ser ric.

- Sé reconèixer amb humilitat i en veritat allò que sóc -som- o bé, pel fet de viure i de celebrar el misteri de Déu ja em considero millor, o diferent, de la resta dels humans? Penso que només creient en Ell ja deixo de ser petit i fràgil i no necessito la seva mirada per convertir-me, segons la meva fe em demana? Com em sento quan, en silenci, busco la presència de Déu: insegur, avergonyit, tranquil, serè, més generós, més alegre...? Què faig cada dia per ‘veure Déu’, en qui crec, en qui confio? La ‘gentada’ no em deixa ‘veure Déu’, o he aprés de superar aquells obstacles que massa sovint m’ho impedeixen? Contemplo o només demano?

"Baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.” Zaqueu ha vist Jesús i Jesús l’ha mirat. ‘Avui vindré a casa teva’, li ha dit. Avui mateix, ara: un altre dia podria ser massa tard. I, davant la presència de Jesús, Zaqueu el reconeix ‘Senyor’, això és: Déu meu! Només s’han mirat i, en el seu món interior, hi ha sentit una forta sotragada. La presència del Senyor l’ha encisat i ara ho vol donar quasi bé tot perquè se sent més feliç i més segur, i també més generós. La seva riquesa mai no li ha donat ni aquella alegria ni aquella immensa pau que ara té. Benvinguda curiositat, i benvinguda decisió!

- El que és la Paraula, Jesús de Natzaret, és el meu hoste o només és un conegut? Si és el meu hoste, el deixo parlar o sóc jo només qui parla? Si el vull a casa meva, això és, que habiti en el meu interior, hi ocupa un lloc prou important o bé jo segueixo anant a la meva? Busco sentir la seva veu en la lectura personal de l’evangeli o ja en tinc prou escoltant el lector en les celebracions? No em sembla un xic estrany que els cristians no tinguem a casa el llibre de l’Evangeli per llegir-lo habitualment? La ‘conversió del cor’ és obra de Déu o fruit només del meu esforç? Crec possible l’acció de Déu en la meva vida espiritual sense la meva disponibilitat i col·laboració? Espero de Déu un miracle per estalviar-me la col·laboració?

“Avui ha entrat la salvació en aquesta casa...” Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva, haurem dit moltes vegades i, malgrat la nostra indignitat, sabem i creiem que ell hi entra sempre que, ni que sigui només un xic, com Zaqueu, amb alegria li obrim la porta. ‘De pressa, sentirem també que ens diu, avui m’haig d’hostatjar a casa teva’. I quina serà la meva resposta?

- Canviaré la meva manera d’estimar? El meu amor serà selectiu o generós? Obriré les portes de casa meva als qui m’han ofès o perjudicat? Seré compassiu i misericordiós amb els qui m’envolten? Deixaré d’enganyar-me creient que sóc millor que els altres? Creuré que la majoria de les vegades voler tenir la raó només serveix per trencar l’harmonia de la nostra convivència? La celebració de l’Eucaristia serà per a mi el centre de la meva espiritualitat?

Tot això serà possible si, en el silenci, els meus ulls descobreixen la mirada d’aquell qui “ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. I també avui entrarà la salvació en la meva -en la nostra- casa!

“Per això mateix el silenci és la millor lloança” (J. Ll.)

11 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

No esperem ningú més que Jesús

A les societats occidentals, en crisi econòmica avui, però encara opulentes si les comparem amb les de molts altres indrets del món, fa la sensació que tenim poques esperances relacionades amb la vida de l’esperit. Per això no acabem, potser, de comprendre la pregunta dels deixebles de Joan Baptista a Jesús: ¿sou Vós el qui ha de venir o hem d’esperar-ne un altre? La pregunta, però, si la pensem, ens implica també a nosaltres, cristians del segle XXI. I si contestem que ja no esperem ningú més que Jesús per donar-nos un model a què atenir-nos en la nostra aventura vital, cadascú la seva, original i irrepetible, aleshores experimentem la necessitat d’aprofundir més en el seu missatge, i sentim la urgència de posar en pràctica la seva regla suprema: estimar els altres com Ell ens ha estimat.

Això, tanmateix, no és fàcil en els temps que ens toca viure. Domina al nostre entorn, als mitjans de comunicació més potents, a les manifestacions cinematogràfiques i teatrals més exitoses i a l’estil personal de la gent que en diem famosa una certa absència d’inquietuds que vagin més enllà del triomf, de l’amor interessat i caduc, del benefici econòmic o de la visió purament terrenal dels esdeveniments. Hi ha, en general, poques apel·lacions serioses a la transcendència i a l’estimació incondicional de l’altre.

No és que els oracles de la cultura hagin tornat a decretar la mort de Déu perquè la seva existència enmig de la humanitat sembli baldera, no és que aquests oracles hagin pres partit per l’ateisme militant perquè se’l consideri més racional, més agosarat o sincer. És que s’ha estès arreu una inapetència manifesta de Déu. La impressió general és que s’ha anat perdent el gust del contacte amb Déu a través de l’oració, de la meditació, del recolliment sobre un mateix o de moltes altres maneres. De tant en tant, però, sorgeix un esdeveniment que trenca la gelor, i la gent queda captivada per una litúrgia que fa pujar per les columnes d’una basílica com la de la Sagrada Família, esperances profundes, ànsies latents, sentiments oblidats. ¿Tot això és la prova que no esperem cap altre líder més que Jesús de Natzaret i que el cristianisme, si n’adaptem el llenguatge a la mentalitat actual, té enormes possibilitats de cara el futur de la humanitat?

Josep-Maria Puigjaner

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Dilluns 13

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 2/4 de 8 del vespre.

Vetlla de pregària d'Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Parlarem de l’Advent i Nadal amb Mossèn Lluís Saumell i cantarà la Coral del Casal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 15
A les 12 del migdia i a les 8 del vespre, celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó

Divendres, 17

A 2/4 de 10 del vespre, celebració comunitària del Sagrament del Perdó.

Dissabte, 18
Activitats de l'Esplai i dels Escoltes de la Parròquia

Diumenge,19
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Estació d'Enllaç: 17 de desembre Nadales pels carrers

Divendres vinent nova trobada d'Estació d'Enllaç, aquest cop per cantar nadales pels carrers de Ciutat Vella amb la Llum de la Pau de Betlem. El lloc de trobada serà a la Capella del Palau (carrer Ataülf, 4) a les 22:00 hores.

Per aquesta Estació es necessita que es crein noves cançons de Nadal, amb música inventada o amb una música d'una nadala tradicional, però amb lletra nova. Podeu enviar la lletra a roman.toni@gmail.com, així la podrem cantar tots els assistents.

Podeu portar instruments musicals per acompanyar les nadales, i també un retolador gruixut, per esciure idees.....

Ah, i convideu tants amics com volgueu!

09 de desembre 2010

Dos anys sense Mn. Joan Alemany

El proper dissabte dia 11 de desembre s’acompleixen dos anys del traspàs de Mn. Joan; dos anys durant els quals, de la mà de Mn. Lluís Saumell, la Comunitat s’ha mantingut fidel al seu llegat i ha honorat la seva memòria com es mereixia.

Mn. Joan sempre estarà present en els nostres cors, i el seu record, lluny d’entristir-nos, ens esperona a seguir i aprofundir el sentit d’una comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

Des del cel ens beneeix i vetlla per la nostra comunitat que durant tants anys va ser la seva. Que la nostra pregària agraïda al Senyor sigui exponent de la bondat de Mn. Joan.

08 de desembre 2010

Trentè aniversari de la inauguració de la Llar del jubilat Sant Ildefons

“El dia 10 de desembre s’acompleixen 30 anys de la inauguració de la Llar del Jubilat Sant Ildefons, al carrer de Marià Cubí 11, després que “la Caixa” signés el 2 de maig de 1979 el primer conveni de 5 anys amb Immobiliària Camí, S.A, comprometent-se a realitzar les obres d’adequació i millores del local i una subvenció anual a la “Llar del Jubilat Sant Ildefons”, amb el subtítol “Esplai Aribau-Laforja”.

Amb posterioritat, l’any 1981 l’Arquebisbat de Barcelona donà el vistiplau a uns Estatuts de la Llar del Jubilat Sant Ildefons com una entitat de serveis integrada en el conjunt de les activitats de la comunitat parroquial. I més tard, per tal de poder renovar els convenis amb “la Caixa”, fou necessari redactar uns estatuts amb personalitat jurídico-civil, amb el corresponent número d’identificació fiscal. Aquests estatuts en nom de la “Llar del Jubilat Sant Ildefons” foren aprovats per la Generalitat de Catalunya el dia 11 de gener de 1989.”

Amb aquestes paraules Mn. Ignasi Cases descriu i recorda tot el procés de creació de la Llar del Jubilat, avui Casal Sant Ildefons.

Cal recordar també que el mes de juny de 1977, Immobiliària Camí, S.A. a instàncies de “la Caixa”, que posà com a condició indispensable que el local fos propietat de la Parròquia de Sant Ildefons, acordà vendre a la Parròquia de Sant Ildefons el local amb un capital nominal que va ser repartit en 500 accions. Inicialment la Parròquia en posseïa 271, i la resta foren venudes a socis de la immobiliària.

Amb paciència benedictina al llarg de dos anys Mn. Ignasi va convèncer, visitant un a un els propietaris de les accions, perquè accedissin a donar-les gratuïtament a la parròquia. Així fou com Mn. Ignasi Cases aconseguí que la titularitat de la propietat del Casal fos integrament de la Parròquia. Aquest és un mèrit que mai li agrairem prou. Mn. Cases des dels inicis del Casal fins ara n’ha estat l’ànima i d’això la comunitat se’n sent molt orgullosa.

El felicitem ben de cor tot celebrant amb goig aquest aniversari i desitjant-li que el Casal tingui la prosperitat que ell sempre ha volgut.

07 de desembre 2010

Dilluns 13 de desembre, Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys en temps d’Advent, hem preparat una VETLLA DE PREGÀRIA. Aquestes setmanes prèvies a Nadal són molt aptes per a la reflexió i la pregària i us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Així doncs, us esperem el proper dilluns 13 de desembre a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim.

06 de desembre 2010

Assemblea de novembre: debat sobre democràcia i compromís cristià

Com a continuació de l’assemblea del mes d’octubre, el Consell Pastoral va proposar continuar la reflexió que vàrem començar a l’octubre sobre la Democràcia i el compromís cristià, treballant en aquesta segona sessió tots aquells aspectes referits al COMPROMÍS CRISTIÀ: com contribuir a la regeneració de la democràcia, com aportar des de l’Església noves visions constructives i més participatives i com fer que la pròpia Església sigui més democràtica i participativa.

Per ajudar a la reflexió, Claustre Besora, Jordi Cors i Josep M. Puigjaner, van proposar un esquema amb preguntes concretes basades en els tres punts mencionats així com algunes primeres opinions de cara a centrar la reflexió en cada aspecte mencionat.


1. La regeneració de la democràcia


• Com a ciutadans, com podem defensar i regenerar la democràcia?

• Com a cristians, què ens exigeix el nostre compromís amb la democràcia?

Hem de ser ciutadans informats, responsables i amb voluntat de participació, buscant totes les possibles formes de participació des de la base i de donar la nostra opinió amb llibertat i sense deixar-nos portar per visions poc crítiques o poc autònomes. Hem de respectar la diversitat com a valor central del sistema democràtic, valorar l’aportació dels altres i ser tolerants.

Hem d’encomanar les ganes de votar, especialment al joves que sempre han viscut en democràcia i, per tant, amb menys perspectiva del que vol dir viure en una dictadura. Hem de mirar d’afavorir les ‘vocacions polítiques’, clares vocacions de servei a la societat i per tant molt importants per tots els ciutadans.

No podem ignorar ni menysprear els partits polítics : són la nostra representació legítima i no els podem menysprear ni tampoc sobrevalorar : no hem de confondre la democràcia amb la partitocràcia.


2. Quina pot ser l’aportació de l’Església a la democràcia ?

04 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Tenim tantes coses de què convertir-nos!

En la carta als romans se’ns diu: acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Caldria aturar-nos una mica a pensar quina mena d’acolliment ens fa Jesús. És un acolliment total, sense miraments, sense judicis a priori, tal com som cada u i cada una, amb la plena personalitat que tinguem, amb defectes i virtuts. A l’Evangeli tenim models de tota mena de gent acollida per Jesús.

Jesús arriba on està Joan a la vora del riu Jordà. Joan vesteix com un profeta, amb allò que té a mà, una pell de camell, i per menjar té llagostes del desert. Joan, en el nostre llenguatge i la nostra visió, és simplement un pelacanyes que, això sí, té la capacitat de crear al seu voltant un grup que el segueix convençut. Entre aquests fans s’hi troba Jesús. Tots dos s’acullen i es reconeixen. Cada un té la seva missió.

Jesús tria Joan, que ja l’esperava, i el riu per al seu bateig. Lluny del Temple i de la sinagoga. Lluny de tota mena de rituals carregosos i de vestits enfarfegats. Lluny dels oripells, les músiques i les lloances. Com un pobre anawin, un pobre d’Israel.

A fe que ens costa molt això de baixar arran de terra. Encara més acollir tothom tant més si van bruts i espellifats, o són d’una altra ètnia o cultura. Sembla molt fàcil i és realment difícil, sobretot quan es tracta persones que arriben per quedar-se sense saber res de nosaltres ni nosaltres d’elles.

Convertiu-vos, deia Joan. Tenim tantes coses de què convertir-nos! Hem de deixar el llast del nostre sarró ple de superficialitat, d’enveja, d’incomprensió, d’immaduresa... Però tenim a prop el Regne del cel!

Sefa Amell

02 de desembre 2010

Col·lecta de Càritas Diocesana

El resultat de la col·lecta de Càritas del diumenge dia 19 de desembre va ser de 6.770 euros. Agraïm ben sincerament aquesta generositat que fa possible que Càritas estigui sempre a prop dels més necessitats de la nostra societat.

Catequesi Familiar 6è grau: Tens un Amic

En la darrera sessió de Catequesi, els nois i nois de sisè grau van reflexionar sobre la pregària: com parlar amb Déu, com escoltar els que ens diu Déu, què vol Déu de nosaltres ...

Al final de la sessió van veure aquest vídeo:

30 de novembre 2010

ADVENT: Invitació a seguir caminant

Aviat està dit, però, si ens ho pensem bé, no és gens senzill confessar que Jesús és el Fill de Déu fet home. Només ens caldria sortir al carrer i preguntar-ho. Jesús mateix ho va preguntar als seus amics: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”.

No és una pregunta debades, perquè arribar a fer aquesta confessió implica haver fet un itinerari personal bastant complicat i, segurament, al final, no sabrem donar una resposta a la qüestió. És un gran descobriment, però que no té cap data concreta, ni cap lloc, ni potser té tampoc cap raó definitiva.

I és que no es tracta d’una conclusió que culmina un treball d’investigació, ni és tampoc una troballa casual, sinó que és el resultat d’una interacció personal amb algú a qui un dia ens hi vam acostar, sense saber ben bé com. És un procés d’empatia que ha tingut els seus avenços i les seves regressions, els seus alts i baixos, les seves llums i foscors.

És un procés personal que mai no l’hauríem de donar per tancat. El temps d’advent que ara iniciem és una invitació a aprofundir el Misteri de la Humanitat de Déu, que és Jesús. Molt abans que nosaltres creguéssim en Déu, Déu va creure en la nostra realitat humana, i Jesús ve a ser la fe i l’esperança que Déu té en la nostra Humanitat, a la que estima per damunt de totes les coses. Durant aquest any litúrgic, l’evangeli de Mateu ens ajudarà a fer el nostre camí inacabat.

Anton Ramon Sastre

27 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada” Mt 24, 44

També vosaltres...

També nosaltres... sens dubte que això va per a nosaltres, per a tots, i no val a badar, perquè l’hora menys pensada pot ser aquesta mateixa o la següent i si no estem a punt no hi serem a temps.

Jesús fa una advertència ben concreta que no té dues lectures ni pot ser interpretada d’altra manera; cal estar a punt sempre.

La vida ens ensenya que hem d’estar amatents a una gran quantitat de coses, pràcticament a tot, i no cal posar exemples perquè tot el que ens envolta requereix la nostra atenció constant. Per tant no ens ha de ser gens difícil entendre què és el que Jesús vol de nosaltres.

Hem de tenir els deures fets, no hem de deixar per a última hora tot allò que forma part de les nostres obligacions i que cadascú coneix perfectament.

Sense oblidar, però, que la nostra feblesa ens pot jugar males passades desviant la nostra atenció per viaranys poc assenyats. Penso que és aquí on Jesús posa el dit a la nafra; la nostra condició humana no està exempta de riscos i per això cal redoblar la vigilància.

Les paraules de sant Pau són especialment adients amb aquesta intenció: “Prou de dormir, ja és hora d’aixecar-nos” i... “S’acaba la nit i el dia s’acosta” i... “Comportem-nos dignament com a ple dia”.

Tants advertiments no poden ser estèrils, d’una manera o altra hem de ser-hi sensibles, si se’ns fan és perquè en fem cas, per més que sabem que no sempre estem en condicions de fer-ho, i d’aquí ve l’advertiment, el Fill de l’Home ja va venir una vegada, però ha de tornar, i això és el que compta.

Josep Maria Lari

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Dilluns, 29
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Festa d’aniversari dels socis que fan 80, 90 i 95 anys.

A les 8 del vespre reunió per als pares dels nens i nenes que aquest any rebran la Comunió per primera vegada.

Dimecres, 1

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

25 de novembre 2010

Sessió de novembre de Catequesi Familiar de 6è grau

Aquest mes de novembre, els nois i nois de sisè grau de la Catequesi familiar a més de tractar el tema de l'Advent, segueixen aprofundint en el seu coneixement de Jesucrist i reflexionant sobre el valor de la pregària. Un dels textos que llegiran és el següent:

Pregària: Els deu manaments de la serenitat (Joan XXI)

1. Només avui miraré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.

2. Només avui posaré tota l'atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment, no criticaré ningú i no voldré millorar o disciplinar ningú, només a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó també en aquest.

4. Només avui m'adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s'adaptin a tots els meus desigs.

5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que, així com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només avui faré una acció bona, i no ho diré a ningú.

7. Només avui faré una cosa que no m'agradi fer, i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n'adoni.

8. Només avui em faré un programa detallat ; potser no el compliré tot, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només avui creuré fermament (encara que les circumstàncies em demostrin el contrari) que la bona providència de Déu s'ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.

10. Només avui no tindré por, sobretot no tindré por de fruir d'allò que és més bonic i de creure en la bondat.

Puc fer el bé durant 12 hores... M'esparveraria de pensar que havia de fer-ho durant tota la meva vida.

Trobada de Batec: Comerç Just i consum responsable

MÚSICA

1. . . 2. . . 3. . . CÀMARAAAAAAAA . . . ACCIÓ!!!!!!!

ATENCIÓ SI VOLEU DEIXAR LA VOSTRA PETJADA…

Com bé sabeu tenim un projecte entre mans amb Justícia i Pau, on tindreu l’oportunitat de ser guionistes i protagonistes.

Si tens ganes de col.laborar amb el COMERÇ JUST i el CONSUM RESPONSABLE, atreveix-te i vine el diumenge 28 de novembre a la trobada de BATEC per posar fil a l’agulla, donar idees, propostes a la nostra iniciativa.

LLENÇA’T a l’aventura d’ajudar d’una manera nova i molt engrescadora.

T’esperem el diumenge a les 10.45 a St. Ildefons, no t’ho deixis perdre!!!!!

24 de novembre 2010

Centre d'acollida Adrià Trescents

Des del mes de novembre, la comunitat de Sant Ildefons ha començat donar un servei de banc d’aliments als necessitats de la nostra comunitat i del nostre territori a través del recentment creat Centre d’acollida Adrià Trescents. Aquesta és una jove associació de persones de la nostra comunitat, juntament amb Mn.Josep M. Rovira Belloso, que té com a objectiu l’ajut integral al necessitat, en la línia similar al servei que es proporciona a Assís. Començant pel banc d’aliments, l’aspiració es poder arribar a donar un servei més complet d’ajut i assessorament a les persones que ho necessitin, un esperit amb el que Sant Ildefons realitza moltes de les tasques socials actuals com ara la borsa de treball o l’acció de Caritas Parroquial.

En aquest moment s’està atenent a 12 famílies, gairebé una quarentena de persones en situació de necessitat a les que, gràcies a l’ajut del Banc d’Aliments de Barcelona, podem atendre mensualment.

Aquest banc d’aliments local no interferirà ni canviarà el nostre compromís amb la parròquia germana de Sant Paulí, on continuarem col.laborant en les campanyes que fins ara hem estat realitzant.
Adrià Trescents (1919-2006) era un germà de la Salle que, després d’una llarga trajectòria com a docent i director d’algunes escoles d’aquesta congregació, optà per dedicar-se als més marginats des d’inicis dels anys 60: primer a l’Escola PROA de Badalona on s’integraven nens i nenes gitanos, després en tasques de protecció de menors, drogaaddictes, malalts de SIDA , etc. La seva llarga tasca de suport al necessitat i de rehabilitació de persones en situació de marginació és la que ha inspirat la definició dels objectius de la nova associació Adrià Trescents.

Qualsevol interessat en col.laborar com a voluntari o econòmicament es pot adreçar a la secretaria de la Comunitat.

23 de novembre 2010

NOTA DE JUSTICIA I PAU DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DEL 28 DE NOVEMBRE DE 2010

Com és costum en cada convocatòria electoral, les comissions i associacions de Justícia i Pau de Catalunya, des de la nostra vocació com a entitats cristianes de servir al bé comú del nostre país, volem fer públiques algunes consideracions per tal de contribuir al debat polític i a la reflexió dels ciutadans cridats a exercir el seu dret de sufragi.

1. En primer lloc, volem expressar el nostre desig que la campanya electoral que tot just comença es basi en el respecte entre les diferents ofertes polítiques i sigui una oportunitat per promoure un debat constructiu sobre els reptes del nostre país i per fomentar la responsabilitat ciutadana en els afers comuns.

2. L'actual convocatòria electoral ve marcada almenys per tres circumstàncies molt significatives. D'una banda, la profunda crisi econòmica i les seves greus conseqüències.

En segon lloc, la greu crisi que pateix la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, expressada fonamentalment per la recent Sentència del Tribunal Constitucional.
En tercer lloc, la creixent distància entre la ciutadania i els dirigents polítics i la desconfiança cada vegada més gran de molts ciutadans envers l'activitat política i les institucions.

3. Aquestes circumstàncies negatives haurien justament d'encoratjar la ciutadania envers la màxima participació en aquestes eleccions, ja que d'aquesta manera s'enforteix la democràcia i es promou un bon govern.

22 de novembre 2010

Carta de l’Abat de Montserrat a Mn. Lluís Saumell

Aquesta carta del Pare Abat és la resposta a uns escrits de la nostra comunitat que li va enviar Mn Lluís prèviament.

L’Abat de Montserrat
Montserrat, 3 de novembre de 2010
Mn. Lluís Saumell,

Apreciat Mn. Lluís,

Amb aquestes ratlles, em plau comunicar-li que he rebut la seva carta del proppassat 16 d’octubre juntament amb tota la documentació que l’acompanya.
Li agraeixo sincerament aquesta tramesa que mostra la vitalitat de la parròquia de Sant Ildefons, així com les seves paraules de condol amb motiu del traspàs recent dels nostres estimats PP. Josep M. Cardona i Oleguer M. Porcel.
Aprofito l’avinentesa per saludar-lo ben cordialment, mentre li asseguro un record en la meva pregària sota l’esguard maternal de la Mare de Déu de Montserrat.
+ Josep M. Soler

21 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

L’any litúrgic acaba aquest diumenge. Al llarg d’aquest any hem un fet recorregut pels grans misteris de la nostra història de salvació. Ens podríem preguntar fins a quin punt tot aquest recorregut salvador ha incidit en la nostra vida. És una pregunta que amb la màxima sinceritat ens caldria respondre.

I sempre aquest final de l’any litúrgic s’acaba amb la festa de Crist Rei. Els orígens d’aquesta festa tenen unes connotacions triomfalistes que difícilment podrien lligar amb les sensibilitats més actuals, sobretot després del Concili Vaticà II. Precisament si ens quedava algun dubte l’evangeli que aquest dia proclamem queda molt lluny de qualsevol connotació triomfalista “les autoritats es reien de Jesús clavat a la creu” i és des de la creu que Jesús proclama la seva reialesa.

L’autèntica imatge de Crist Rei no és la d’un vencedor o d’un poderós sinó la d’una persona que és víctima de les injustícies i de la violència i d’aquesta manera vol fer-se solidari de tots els crucificats víctimes innocents de la fam, de les guerres i de tantes altres calamitats que conviuen en el nostre món.

Malgrat tot proclamem en el prefaci de la missa el regne de Crist com a “Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau. Les paraules que Jesús diu al seu company de la creu “avui seràs amb mi al paradís” són per a ell la promesa formal d’estar en Déu, i què és l’estar en Déu sinó el viure definitivament una vida plena d’amor?

Permeteu-me que en aquest avui hi vegi fer present entre nosaltres aquest regne d’amor. L’autèntic regnat de Crist ens cal fer-lo aquí i ara som nosaltres els que d’alguna manera hem d’actualitzar aquest missatge de veritat i vida, d’amor i de pau. Serà amb aquestes característiques que la festa litúrgica de Crist Rei quedarà emmarcada en el marc que li correspon. Qualsevol altra lectura d’aquesta festa seria treure-li el sentit autèntic.

Lluís Saumell

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Dilluns, 22
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons: Visita a l’antiga fàbrica de cervesa Damm del carrer Rosselló.


Dissabte, 27

Activitats de l’Esplai.

L’Agrupament Escolta té Consell i Assemblea general, per la qual cosa no hi haurà activitat al cau.

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

20 de novembre 2010

La consciència que tenia Jesús de la seva divinitat

El proper dissabte dia 27 de novembre a les 11 del matí, a la sala Joan XXIII del CIC (Via Augusta, 205 de Barcelona), la teòloga Lucía Ramón Carbonell parlarà sobre "LA CONSCIÈNCIA QUE TENIA JESÚS DE LA SEVA DIVINITAT", dins del cicle de conferències que estan organitzades per Espai Obert.

Lucía Ramón és llicenciada en Teologia (Facultad de Teología San Vicente Ferrer de València), i en Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona). Es professora de la Catedra Tres Religions de la Universitat de València. Es autora del llibre "Queremos el pan y las rosas. Cristianismo y emancipación de las mujeres", Ediciones HOAC.

Espai Obert i l'editorial Claret editen totes les conferències al preu de 2,50 €.

19 de novembre 2010

Campanya de recollida d’aliments per a la Comunitat de Sant Paulí de Nola

Càritas parroquial de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració. Necessitem aliments de llarga durada (llegums, arròs, pasta, oli, conserves, etc) o bé aportacions econòmiques per ajudar la parròquia amb la qual estem agermanats des de fa uns anys.

Els moments en què vivim són difícils i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen aquesta situació de manera més punyent. Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat la vostra contribució del 19 de novembre fins el 19 de desembre.

17 de novembre 2010

El Bisbe Taltavull al Consell Pastoral

El Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons.Sebastià Taltavull, va estar ahir present a la reunió mensual del Consell Pastoral de la Parròquia. A la reunió es va repassar l'actualitat de la Comunitat i es va fer una reflexió sobre les diferents activitats que es porten a terme a Sant Ildefons.

Mossèn Lluís Saumell va anunciar el tema i les dates de les reunions quaresmals que s'organitzen juntament amb el CIC. Seran els dies 4, 6, 11 i 13 d'abril i el fil conductor de les conferències serà "La resurrecció de Jesucrist: influència en les nostres vides". Sembla molt probable la participació del teòleg Francesc Torralba en una de les sessions i es va aprofitar l'ocasió per convidar al Bisbe per una altra sessió. La invitació va ser molt ben rebuda, quedant pendent de confirmar per qüestions d'agenda.

Es va comentar l'Assemblea del dia 15 en la que es va debatre sobre "Democràcia i compromís cristià: a la societat i a l'Església". Es va valorar especialment la gran participació que va haver-hi i les moltes intervencions que es van poder sentir.

Tot seguit es va fer un repàs d'algunes de les activitats de la Comunitat. Es va parlar especialment de la Catequesi, de Batec, del grup de Cultura i Fe, i de les sessions de reflexió bíblica que dirigeix Mn.Josep Rius-Camps. De la Catequesi es destacà que hi hagi 344 infants, 221 famílies a la Catequesi Familiar i 43 catequistes (en una proporció aproximada de 70% dones i 30% homes). S'explicà les activitats del grup de joves de Batec i el seu nou projecte molt engrescador del que ben aviat segurament en sentirem parlar. Aquest any s'ha notat un augment en el número de persones que participen dels grups de reflexió, tant en el de Cultura i Fe, com en el de Reflexió Bíblica.

A principis de l'any vinent, Frederic Bassó dirigirà unes sessions de Catequesi d'adults donat que el resultat de l'enquesta que es va fer el cinquè diumenge de Quaresma deixà palès l'interès en participar en accions formatives.

Lluís Sánchez, membre del Consell, va informar de la creació del Banc d'Aliments Adrià Trescents a la seu de la Parròquia per repartir aliments a famílies de l'entorn. Actualment hi ha 11 famílies que reben el seu ajut. En aquest punt, Mons.Taltavull va recordar com havia canviat l'esperit de la seva parròquia quan van començar a recollir aliments per compartir amb els que no en tenien.

La creació d'aquest banc no varia en res la col·laboració amb Sant Paulí de Nola, i la mostra és que comença ja una nova campanya de recollida d'aliments per col·laborar amb la parròquia germana del Besòs.

Gaire bé a les dotze de la nit, i després de tres hores de reunió, el Bisbe va fer una pregària per tancar la sessió recordant que a la Parròquia no només s'ha de treballar pels que van a les celebracions de l'Eucaristia, ni només pels creients, sinó que la Parròquia ha d'estar oberta i atenta a les necessitats de tothom.

16 de novembre 2010

Catequesi Familiar de novembre: L'Advent: la història de la vinguda de Jesús al món

La paraula Advent significa adveniment, vinguda. La fe cristiana ens fa viure en la consciència que TOT ENS VE DE FORA !!! La fe ens fa acollir, rebre i cooperar en quelcom que ens ve regalat !!!

Tal com sabem i creiem, el missatge de la fe cristiana es manifesta, en Jesús de Natzaret, el testimoni de la seva vida, els seus ensenyaments, i els esdeveniments fonamentals de la Creu i la Pasqua. Tot plegat però, únicament es capta i es compren dintre el marc de la Bíblia, que ens en dóna les claus interpretatives en el testimoni del Nou Testament.

En el tema anterior referent a Tots Sants, vàrem remarcar la importància radical que té en l’esquema essencial de la fe cristiana l'afirmació de fe sobre la Creació universal i l'afirmació de fe sobre Déu Creador, que implica afirmar que tot el que existeix és "creatura". Totes les realitats de l'univers no depenen de Déu únicament en el seu origen. No únicament són efectes d'una causa que va provocar el seu començament, sinó que tota la realitat del que cada cosa o persona és, és una realitat que depèn radicalment, total i immediatament de Déu Creador, tal com ho formula Sant Pau: “En Déu, vivim, ens movem i som.” 

La "creatura" creient i conscient viu una relació constant i immediata amb Déu Creador, i que tot el que vivim, fem i som, ho realitzem no per nosaltres mateixos, sinó en Aquell que ens crea (en present, no en passat). En Aquell que ve constantment a nosaltres creant-nos. Som resultat d'un ADVENT !!!

El missatge bíblic ens diu, a més, que Déu ens crea a imatge i semblança seva: conscients, coneixedors, lliures i responsables (capaços de respondre amb llibertat a les exigències de les realitats i als altres).

Tot això vol dir que tots i cadascun dels humans, poden obrir-se o no, acollir o rebutjar, de la manera que vulguin tot el que Déu els dóna.

15 de novembre 2010

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració del Sagrament del Baptisme serà el diumenge vinent, dia 21 de novembre, coincidint amb la Festa de Crist Rei.

El dissabte abans, dia 20 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Durant els Temps d’Advent i de Nadal no hi haurà celebracions comunitàries del Baptisme, la següent serà el dia 9 de gener de 2011.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

14 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

DONAR TESTIMONI AVUI
Som molt lluny d’aquells temps en els que la comunitat de Tessalònica creia que la tornada del Senyor era tan imminent que no calia ni tan sols treballar. Pau s’enfada per la seva actitud i els renya. Som lluny també d’aquells que en altres temps creien que la implantació del Regne de Déu seria anunciada per esdeveniments terribles, per situacions d’enganys i de perill per a tots els homes. “Deixeu-los estar”. I, avui, nosaltres cristians hauríem de ser lluny també dels qui llegeixen la història dels nostres dies en clau apocalíptica: no sents més que desgràcies. Si ens hi fixem, gairebé tots i cada un dels signes que narra l’evangeli d’aquest diumenge (guerres, revoltes, terratrèmols, fam, pestes, etc.) es donen en molts lloc del món i se’ns fan propers a través dels mitjans de comunicació, i no per això les nostres societats pensen que s’acosta la fi del món, i menys encara que tots els patiments humans que aquests fets comporten siguin el signe que el Regne és a prop. Jesús mateix desmitifica aquests fets i els alarmistes que els propaguen: “no hi aneu amb ells... no us alarmeu... la fi no vindrà de seguida”.

No es pot dir que ho tingués molt clar, però Jesús intueix i alerta d’altres perills que sí que poden distreure i desanimar els qui volen seguir-lo en el seu afany per aconseguir un món millor. Poden ser les insídies, les persecucions més o menys velades, el menyspreu, les acusacions sense matisos, l’odi, fins i tot, “només pel fet de portar el (seu) nom”. Potser aquí sí que caldria fer-hi atenció, perquè són molts els cristians que avui pensen i senten que moltes lleis, molts comentaris i moltes manifestacions són atacs directes a les seves creences, i d’aquí neixen actituds encongides, de desànim, d’angoixa fins i tot. Segurament s’acosten temps en què els cristians haurem de saber conviure en situacions poc habituals fins ara, on es qüestionin públicament els nostres principis, la nostra manera de veure i de construir el món, no diguem ja les nostres institucions. Segurament moltes d’aquestes crítiques ens semblaran injustes i feriran sentiments íntims de moltes persones.

“Serà una ocasió per donar testimoni”. Aquestes paraules de Jesús han de ser preses seriosament. No es tracta de sortir al carrer amb banderes, ni amb crits, ni deixar la pell en un combat al qual ningú ens crida. És temps de reflexió i potser també de patiment, però cal saber en tot cas que a tota la comunitat cristiana li cal repensar, destriar i discernir les actituds bàsiques del missatge de Jesús, perquè l’arrosseguem ple d’adherències, d’impureses i de prejudicis. És temps de purificació interior i exterior, perquè si no se’ns farà impossible donar testimoni. “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Dilluns, 15
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula musical “Grease”.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 17

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 20
Activitats al Cau de l’Escoltisme i de l'Esplai.

Diumenge, 21

Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d'1. Més informació aquí.

13 de novembre 2010

Jove + cristià + política = TRANSFORMACIO SOCIAL

El proper divendres dia 19 de novembre a les 22:00 hores, al carrer Rivadeneyra, 6 (tocant la Pl.Catalunya) de Barcelona, tindrà lloc la trobada de novembre d'Estació d'Enllaç.

Aquest mes el format serà d'un debat amb polítics de les Joventuts dels diferents partits polítics i serà moderat pel periodista i capellà Francesc Romeu.

Diada de Germanor

Demà diumenge dia 14 es celebra a totes les diòcesis catalanes la Diada de Germanor, el Dia de l’Església diocesana, en el qual tots som convocats a col·laborar i a ser responsables en l’economia de la nostra Arxidiòcesi que en aquests temps ha de fer front al repte que representa l’actual crisi econòmica. La minva de poder adquisitiu dels diocesans i l’atur creixent han fet davallar les entrades. Conscients d’aquesta realitat procurem respondre amb tot allò que estigui al nostre abast a la crida que se’ns fa.

Concert de la Coral Abertis

El proper divendres 19 de novembre a les 21 hores la coral Abertis farà a l'Església un concert benèfic a favor de l'Associació Ressò de Musicoteràpia. En tractar-se d’un acte benèfic hi haurà aportació econòmica que serà de 8 euros. Els beneficis obtinguts aniran destinats als projectes de música que l'associació porta a terme a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

12 de novembre 2010

344 infants a la Catequesi

Aquest curs hi ha inscrits a la Catequesi de Sant Ildefons 344 infants: 63 al grup dels dilluns, 95 al grup A de la Catequesi Familiar, i 186 al grup B. A la Catequesi Familiar en total s'hi han apuntat 221 famílies.

Per graus hi ha 85 infants de 1er, 110 de 2on, 61 de 3er, 38 de 4rt, 32 de 5è i 18 de 6è.

A Sant Ildefons no es planteja la catequesi infantil només per preparar la Primera Comunió, sinó com un camí per acompanyar els petits en el seu coneixement de Jesucrist durant la seva infantesa. Al partir dels 13 anys segueixen amb el grup de Batec, adreçat a adolescents. Aquest curs participen de les activitats de Batec 33 joves.

11 de novembre 2010

El misteri de Misteri

La paraula Misteri que utilitza Pau, té un sentit molt concret i precís, diferent del que té actualment en el nostre ambient cultural. Per a la nostra cultura, normalment misteri significa quelcom racionalment incomprensible i que cal acollir per pura fe. Misteri, per tant, és quelcom que afecta al coneixement i a la no racionalitat. Així Misteri de Déu i Misteri de Crist, voldria dir que Déu i Crist són afirmacions que no es poden entendre racionalment i únicament es poden assumir per pura fe.

Aquest sentit de la paraula misteri, s'ha generat bastant modernament per la gran importància que ha anat adquirint la raó humana en la cultura moderna a partir dels segles XVI-XVII, amb tot el moviment cultural de la Il·lustració que genera el racionalisme.

La paraula misteri no és d'origen bíblic, ni s'utilitza quasi mai en la Bíblia, excepte per Pau que és pròpiament qui la introdueix en el vocabulari cristià, donant un nou sentit a una paraula pagana. La paraula misteri tal com l'utilitza Pau, té el seu origen en els ritus del que s'anomenava les Religions de Misteris en el món grecoromà, en el que Pau vivia plenament immers, com tots els jueus que vivien en la Diàspora.

La paraula misteri en aquests ambients, tenia el sentit de realitat divina amagada, obscura, secreta, que es proposava als devots, per mitjà de ritus, símbols i cerimònies d'iniciació a través de les quals els devots coneixien les realitats divines. El misteri no era doncs, primàriament, una qüestió de coneixement racional o no, sinó una qüestió de comunicació amb les realitats divines desconegudes.

10 de novembre 2010

Democràcia i compromís cristià a la societat i a l'Església, tema de l'Assemblea de novembre

Aquest mes l’Assemblea serà, per motius d'agenda, el tercer dilluns de mes, és a dir, el proper dilluns dia 15 a les 9 del vespre, en comptes del dilluns dia 8 com correspondria.

Aquesta sessió serà un espai de reflexió i un debat obert, moderat per tres membres del Consell Pastoral, en torn al tema: "Democràcia i compromís cristià a la societat i a l’Església"

A la darrera Assemblea del mes d’octubre Begoña Román ja ens va fer la seva aportació, que clicant aquí es pot revisar, i ara la comunitat en volem fer un debat.

Desitjaríem que la vostra presència i aportació enriquís aquest debat obert. Us hi esperem.

09 de novembre 2010

Mostra de Cinema Espiritual

Del 12 al 21 de novembre es celebra la VII Mostra de Cinema Espiritual de Barcelona.  En aquesta Mostra es recuperen algunes pel·lícules ja estrenades i, per primera vegada, es presenten algunes de les novetats més importants que passaran per pantalla els propers mesos. Totes les sessions van acompanyades d'una reflexió d'un especialista, com Francesc Torralba, Francesc Grané,Teresa Forcades o Peio Sánchez, d’entre altres. La Mostra nascuda amb vocació de diàleg interreligiós i cultural vol aprofundir en la presència de la dimensió espiritual a la cultura audiovisual.

Les pel·lícules es projectaran totes al cinema Alexandra, a la Rambla de Catalunya, menys la del dia 21 que es passarà als Lluïsos d’Horta (Feliu i Codina, 7), i l’hora d’inici és sempre entre les 18:00 i 19:30 hores. El preu per pel·lícula és de 5 euros i el de l’abonament per tota la Mostra, de 30 euros.

Calendari:
Divendres 12 de Novembre
Pel·lícula: Vivir para siempre
Presentació: Francesc Grané, professor de la Universitat Ramon Llull, i Javier Gazulla, coproductor de la pel·lícula
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30


07 de novembre 2010

"Mostrem a tothom que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia.”

Frases extretes de la homilia del Sant Pare a la Sagrada Família:

“Aquest acte és el punt culminant i la desembocadura d'una història d'aquesta terra catalana que, sobretot des de finals del segle XIX, va donar una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians. Història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com ofrena a Déu en aquesta Eucaristia.”

“(Antoni Gaudí) col•laborà genialment a l'edificació de la consciència humana ancorada en el món, oberta a Déu, il·luminada i santificada per Crist. I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l'escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com Bellesa.”

“La bellesa és la gran necessitat de l'home, és l'arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l'obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca de l'egoisme.”

“Busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l'únic que pot respondre a l'anhel de plenitud de l'home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia.”

“Així expressava l'arquitecte els seus sentiments: «Un temple és l'única cosa digna de representar el sentiment d'un poble, ja que la religió és la cosa més elevada en l'home». Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «¿No sabeu que sou temple de Déu? ... El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres ».”

“Si l'home deixa entrar a Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l'alegria de compartir la seva mateixa vida sent objecte del seu amor infinit.”

“Les condicions de la vida han canviat molt i amb elles s'ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals. No podem acontentar amb aquests progressos. Al costat d'ells han d'estar sempre els progressos morals, com l'atenció, protecció i ajuda a la família, ja que l'amor generós i indissoluble d'un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en la seva part, en el seu creixement i en el seu terme natural.”

“L'Església advoca per adequades mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l'home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l'Estat; perquè es defensi la vida dels fills com sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídica, social i legislativament.”

“En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l'Església pot i ha de prestar a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Un tema introduït pels saduceus, que a diferència dels fariseus negaven la resurrecció dels morts, és per a nosaltres motiu de fer-nos preguntes i reflexions. Per exemple, hem nascut per morir? Parlar de la mort, com està vist socialment ? Com serà la nova vida que seguirà a la mort ? Tenim una mena de resposta sobre la mort? La mort té la darrera paraula? etc.

La meva reflexió té una resposta: crec en la vida i per això accepto la mort i la resurrecció. Si em dieu per què diré que qui no entén la vida per sempre (inclosa la resurrecció després de la mort) és que no estima la vida. L’home no és un ésser per a la mort sinó per a la vida i conseqüentment aquesta no té la darrera paraula, ni morir és el final de res. Sant Pau diu: “ Si Crist no ha ressuscitat la nostra fe no té cap sentit”.

Si la nostra esperança en Crist s’acaba amb la nostra vida som els més desgraciats de tots els homes. La certesa de la nostra resurrecció radica en el Crist ressuscitat. L’opció a la nostra professió de fe és clara: espero la resurrecció dels morts i la vida del món futur.

Doncs bé, siguem creients optimistes i esperançats tot estimant la pròpia vida i la dels germans. La fe dóna al creient un relleu i un valor per la vida present. Hem de passar de l’única i veritable mort estimant, ja que qui no estima resta mort. Posem en pràctica les benaurances com a signe i testimoni d’aquesta única vida d’amor i d’alliberament de tants esclavatges. Quina sort de creure! Quina sort malgrat totes les contrarietats de la vida de mantenir la flama de l’esperança viva!

Que la vinguda del Sant Pare Benet XVI a casa nostra, enmig de contradiccions, i el seu missatge tinguin un balanç positiu per comprometre’ns més tots a viure per a Ell, amb Ell i en Ell que és el nostre destí final, Déu.

Francesc Xavier de Dou

La setmana dia a dia

Diumenge, 7
Visita apostòlica del Papa Benet XVI a la ciutat de Barcelona per fer la dedicació del Temple Basílica de la Sagrada Famíla i visita a l'Obra Benèfico Social del Nen Déu".

Dilluns, 8
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Xerrada a càrrec de la Sra. Paloma Mussons amb el tema: D’on ve la cançò dels segadors?”. Història de Catalunya.

Dissabte, 13
Activitats de l’Esplai i l’Escoltisme.

06 de novembre 2010

"Jesús ens proposa una nova manera de relacionar-nos basada en l'amor i el servei"

Extracte de la homilia del Sant Pare a Santiago:

“En el punt de partida de tot el que el cristianisme ha estat i continua sent no hi ha una gesta o un projecte humà, sinó Déu, que declara Jesús just i sant davant la sentència del tribunal humà que el va condemnar per blasfem i subversiu; Déu, que ha arrencat Jesucrist de la mort; Déu, que farà justícia a tots els injustament humiliats de la història.”

“A nosaltres, estimats germans, ens toca avui seguir l’exemple dels apòstols, coneixent el Senyor cada dia més i donant un testimoni clar i valent del seu Evangeli. No hi ha tresor més gran que puguem oferir als nostres contemporanis.”

“Per als deixebles que volen seguir i imitar Crist, servir els germans ja no és una mera
opció, sinó part essencial del seu ésser. Un servei que no es mesura pels criteris mundans del que és immediat, material i vistós, sinó perquè fa present l’amor de Déu a tots els homes i en totes les seves dimensions, i dóna testimoni d'Ell, fins i tot amb els gestos més senzills. En proposar aquesta nova manera de relacionar-se en la comunitat, basada en la lògica de l’amor i del servei, Jesús es dirigeix també als «caps dels pobles», perquè on no hi ha lliurament pels altres sorgeixen formes de prepotència i explotació que no deixen espai per a una autèntica promoció humana integral.”

“El més profund i comú que ens uneix als humans: éssers en recerca, éssers necessitats de veritat i de bellesa, d’una experiència de gràcia, de caritat i de pau, de perdó i de redempció. I en el més recòndit de tots aquests homes ressona la presència de Déu i
l’acció de l'Esperit Sant. Sí, a tot home que fa silenci en el seu interior i posa distància a les apetències, desitjos i tasques immediats, a l’home que prega, Déu li dóna llum perquè el trobi i perquè reconegui Crist.”

“Quina és la aportació específica i fonamental de l'Església a aquesta Europa, que ha recorregut en l’últim mig segle un camí cap a noves configuracions i projectes? La seva aportació es centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i que és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és absolut, amor fidel i indeclinable, meta infinita que es trasllueix darrere de tots els béns, les veritats i les belleses admirables d’aquest món; admirables però insuficients per al cor de l’home. Ho va comprendre bé Santa Teresa de Jesús quan va escriure: "Només Déu basta".”

“És una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Els homes no podem viure a les fosques, sense veure la llum del sol. I, llavors, com és possible que se li negui a Déu, sol de les intel·ligències, força de les voluntats i imant dels nostres cors, el dret de proposar aquesta llum que dissipa tota tenebra? Per això, cal que Déu torni a ressonar joiosament sota el cel d'Europa.”

“Aquest Déu i aquest home són els que s’han manifestat concretament i històrica en Crist.”

“No deixeu d’aprendre les lliçons d’aquest Crist de les cruïlles dels camins i de la vida, en qui ens ve a trobar Déu com a amic, pare i guia.”

“L'Europa de la ciència i de les tecnologies, l'Europa de la civilització i de la cultura, ha de ser al mateix temps l'Europa oberta a la transcendència i la fraternitat amb altres continents, al Déu viu i veritable des del home viu i veritable. Això és el que l'Església vol aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l’home, des de la comprensió que se’ns ofereix en Jesucrist de tots dos.”

“Estimats amics, aixequem una mirada esperançada cap a tot el que Déu ens ha promès i ens ofereix.”

Democràcia i compromís cristià segons Begoña Román

Aquest és el resum de l'Assemblea celebrada el passat dia 18 d'octubre que va tenir com a ponent a Begoña Román, Doctora en Filosofia i professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, també col·laboradora de diversos comitès de Bioètica assistencial, membre del grup d’investigació ‘Ètica i Filosofia contemporània’, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i d’altres grups de treball en ètica professional i organitzacional. La ponent ens va parlar de democràcia i el nostre compromís com a cristians. Tenint en compte el moment polític i social en que estem vivint en que sembla que els valors democràtics i el compromís polític estiguin en profunda crisi, ens va parlar de tres grans idees sobre les que va centrar la reflexió:

1. Cal retornar la confiança i el compromís en la democràcia no com ‘el menys dolent dels sistemes d’organització’ sinó com el millor i més just de tots el sistemes polítics que hem conegut. La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble, la forma com s’inclou en la presa de decisions col·lectives a tots els interessats d’un mateix territori i la única forma possible d’aconseguir una convivència pacífica en la diversitat.

Front el concepte de la PAX Romana (absència de guerra en que es fa servir la violència per eradicar la violència) contraposava el concepte de la FRIDE alemanya (no només l’absència de guerra sinó també la cohesió social, la participació en les decisions i el consentiment dels afectats per aquestes decisions). Aquest és el concepte de les democràcies modernes, especialment a Europa des de la constitució de l’Estat social de dret.

En la democràcia hi pot haver llibertat, diàleg i igualtat d’oportunitats, es pot destituir els governants que no ho fan bé o que són corruptes, les lleis les defineix el parlament, el representant del poble i hi ha seguretat jurídica universal. Quan diem que la democràcia és un mal sistema posem en un mateix paquet el concepte de la democràcia i la seva pràctica, quan el que volem dir és que poden haver-hi males pràctiques a la democràcia. Fins i tot si volguéssim canviar la democràcia per un altre sistema, hauríem de preguntar democràticament al poble quina és l’alternativa.

Vivim en una democràcia per delegació, en que els polítics que escollim en les eleccions ens haurien de representar, però moltes vegades no saben a qui representen i, per tant, vivim més en un sistema de partitocràcia i demoscòpia.El poble ha renunciat a controlar els polítics i a delegar-los completament la presa de decisions i aquest és una dels errors fonamentals en les democràcies europees. El mecanisme de control dels polítics és clau en tota democràcia moderna i s’ha d’exercir des del poble i des de l’opinió pública través d’una premsa lliure i crítica, que ara tampoc tenim.

Què cal fer per defensar i regenerar la democràcia ?

04 de novembre 2010

Validation

Si tens un quart d'hora pots veure aquest curt on una persona és capaç de canviar el seu entorn amb les petites coses de cada dia. Si realment volem canviar el món, potser és més fàcil començar pel nostre món més proper. Com a cristians hem de tenir l'esperança que un món millor és possible, i per convenciment i coherència hauríem de ser els primers en fer aquests petits canvis que ens portin als grans canvis.

02 de novembre 2010

Santità, benvenuto in Catalogna

Avui apareix a les pàgines del Corriere della Sera un anunci en forma de carta al Sant Pare signat per trenta-sis personalitats catòliques catalanes com Jordi Pujol, Joan Rigol, el magistrat Eugeni Gay, els abats de Poblet i Montserrat, les abadesses de Montserrat i de Sant Pere de les Puel·les, els alcaldes de Lleida i Tarragona, i els superiors dels Escolapis, dels Maristes i dels Claretians. A partir d'avui es recullen posteriors adhesions clicant aquí .

El manifest diu:

Sant Pare,

Estem feliços d'agrair-li la vostra propera visita apostòlica a Barcelona.

Veniu per dedicar el temple de la Sagrada Família i coronar el desig de tantes generacions que han posat la seva fe, el seu esforç, el seu talent per dedicar a Déu l’espai que ara és l’edifici més emblemàtic de la ciutat i una de les grans meravelles artístiques del món cristià. El treball meticulós, generós i alhora creatiu d’Antoni Gaudí és un model per a tots nosaltres.

També visitant els infants de l’Obra del Nen Déu, ens ajudeu a compartir la preocupació cristiana envers els més febles i el reconeixement de la contribució de les famílies a crear una societat més justa i més humana. És també aquesta una preocupació per a nosaltres en l'actual context de crisi econòmica que ens urgeix a repensar una societat on el centre sigui la dignitat de la persona i el respecte a la vida.

Barcelona és la capital de Catalunya. Veniu a un territori amb una consciència de nació que sempre ha estat reconegut per la tradició eclesial, com explicita el document episcopal “Arrels Cristianes de Catalunya”.

Us donen la benvinguda a un País amb arrels cristianes. Fa mil anys, cercant la protecció de la Seu de Pere i adoptant la litúrgia romana, començà un procés d’identitat cultural encara molt viu. Al llarg dels segles l’Església a Catalunya ha creat cultura i la cultura ha configurat l’Església. Tot això ha donat fruits de santedat i trets característics que han fet de Catalunya una terra d’acollida i l’han obert als pobles veïns i al món sencer.

Avui, amb centres educatius de prestigi oberts a tothom, amb un gran teixit associatiu i cultural, amb un rellevant nivell d’estudi bíblic, litúrgic i teològic, amb la pràctica de les tradicions religioses populars, i amb un reconegut compromís social i caritatiu, nosaltres cristians continuem sent “sal” de la nostra terra.

Som una comunitat cristiana amb orígens paulins, que creà la primitiva església tarraconense. Ara, desitgem que el vostre pas entre nosaltres, pregant amb nosaltres i en la nostra llengua, i transmetent-nos la Paraula de Déu, marqui una fita en la fermesa dels creients i sigui un encoratjament per a la concòrdia entre tothom.

Amb aquests sentiments us donem la nostra benvinguda a Catalunya.

Barcelona, 2 de novembre de 2010