Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de gener de 2010

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 2/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: Sortida matinal a la Sagrada Família amb dinar al restaurant “Els Porxos”.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 6

Activitats de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Els Llops i Daines de l’Agrupament Escolta faran una excursió i els Castors tenen festa.

30 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

En pocs versets Lluc relata com els fidels que hi havia a la sinagoga aquell dissabte passen d’un estat d’ànim a un altre de ben diferent. Jesús hi havia anat, com tenia per costum, i va demanar per llegir. Aquell dia corresponia un text d’Isaïes en què prediu el fet “Jesús”. Quan va haver acabat de llegir els diu: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

Aleshores es preguntaven sorpresos: No és el fill de Josep, aquest? Tot d’una s’adonaren que era un vell conegut seu, que vivia amb ells i, sabent per oïdes algunes de les meravelles que havia fet fora del poble, li demanen: fes-ho també aquí al teu poble. De fet, van pensar que hi tenien més dret que els altres, ja que era un d’ells.

Però a Jesús no l’acabem de tenir mai. Quan pensem que ja l’hem assolit, s’esmuny. Amb alguns exemples els va fer veure que no eren ells, ben bé, els destinataris a qui havia estat enviat.

Aleshores el desengany d’aquella gent es convertí en enuig. S’havien sentit ofesos. La violència es va desfermar. El van treure fora i el volien estimbar per un espadat, ja que el seu orgull de veïns els feia creure que eren mereixedors d’algun miracle que els entretingués.

29 de gener de 2010

Assemblea de febrer

Dins de la celebració de l'Assemblea de la Comunitat del mes de febrer tindrà lloc la xerrada "Canvi climàtic: reptes per la pau i la seguretat" a càrrec de Manel Manonelles i Tarragó, director de l'oficina de Barcelona de la Fundació Cultura de Pau.

L'Assemblea de febrer es celebrarà el dilluns 8 a les 21:00 hores i està organitzada pel grup de Justícia i Pau.

28 de gener de 2010

Col·laboració amb els damnificats del terratrèmol d’Haití

Dissabte passat, a l’Eucaristia de la festa de Sant Ildefons, el Bisbe Auxiliar Mons. Sebastià Taltavull ens va dir que l’obligació dels cristians és estar al costat dels qui pateixen, al costat dels pobres, seguint l’exemple de Jesús. A la vegada també ens va recordar que hem de ser responsables de les nostres despeses econòmiques. I també va assenyalar que el terratrèmol d’Haití havia provocat una globalització de la solidaritat. Siguem, doncs, conscients i sensibles dels patiments al nostre món global i actuem en conseqüència. Les principals entitats financeres i diferents organitzacions tenen oberts comptes per recaptar fons per ajudar les persones afectades d’aquest terratrèmol. No oblidem tampoc la pregària que ens fa estar més a prop dels desvalguts.

27 de gener de 2010

Carta de l'alcalde de Solsona

L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va morir el passat 13 de gener, després que el mes de novembre se li diagnostiqués un càncer de pàncrees. Nascut el 1959 era pagès i va entrar a l’Ajuntament de Solsona el 1995 com a regidor. Des de les darreres eleccions del 2007 era l’alcalde del seu poble, gràcies al pacte entre ERC (el seu partit), PSC i el grup municipal d’El Comú. Una setmana abans de la seva mort va escriure una carta que es va llegir al seu funeral. En ella es veu el seu amor al seu país i a Déu, a la vegada que és una demostració de la seva profunda fe:

Déu ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.

Vivim tan intensament, que sembla que no pugui ser que, de cop i volta, d’avui per demà, et pugui atrapar una malaltia com la que s’ha enamorat de mi i paralitzar-ho tot. Però la realitat ha estat aquesta, i és aquesta la que hem hagut d’acceptar i d’encarar, malgrat costi.

Marxo conformat, tranquil i serè, però amb l’ànima corpresa per totes les persones estimades que deixo. La meva esposa Isabel i les nostres filles, Laura i Rut. Els meus pares, germanes, tiets i tietes, sogra, cunyats, nebots, que s’han desviscut per mi i m’han abocat més amor del que em podia arribar a imaginar! I també el de tants amics i amigues i coneguts que he sentit tan a prop durant tot aquest procés que em duu avui aquí! No sabeu el bé i l’escalf humà que he arribat a experimentar ben endins del cor, i com m’ha ajudat a lluitar fins on he pogut en sentir el vostre alè afectuós a prop tothora.

25 de gener de 2010

Festa de Sant Ildefons

Dissabte passat, dia 23, festivitat de Sant Ildefons, es va celebrar a la nostra Parròquia la festa de la Comunitat. Tradicionalment en aquest dia es recordava a la nostra Comunitat els difunts que ens havien deixat durant l’any anterior. El Consell Pastoral va creure que era millor passar al dia 2 de novembre el dia dels difunts, i donar al dia de Sant Ildefons un caire més festiu amb la intenció que totes les persones que participen en la pastoral o en les diferents activitats de la Parròquia poguessin trobar-se i compartir una bona estona amb tota la Comunitat. Amb la voluntat de fer conèixer totes les activitats que es van fer durant l’any passat a la Parròquia, el Consell Pastoral ha editat una memòria que es va lliurar el mateix dissabte i que aquí podeu llegir.

Com que la millor forma de fer festa que tenim els cristians és amb la celebració de l’Eucaristia, la missa de les vuit del vespre va ser concelebrada i presidida pel bisbe auxiliar Mons.Sebastià Taltavull. Mn.Lluis Saumell, rector de la parròquia, va agrair la presència del Bisbe per solemnitzar la festa de Sant Ildefons.

Mons.Taltavull, en la seva homilia, va dir que als cristians ens fa falta més silenci interior per poder acollir plenament la Paraula de Déu. Els cristians hem de tenir una obsessió: aproximar-nos a l’alçada de Jesús. El nostre repte diari és apropar-nos cada cop més a l’exemple que Crist ens dóna. I aquest exemple és una aposta decidida per la defensa dels pobres i desfavorits. El Bisbe Auxiliar va reconèixer que en aquest aspecte l’Església semblava fallar, tot i que va recordar que la doctrina social de l’Església pregona que un altre ordre econòmic és possible i necessari.

Segons el Bisbe, nomenat justament ara fa un any, hem de ser responsables de les nostres despeses econòmiques, ja que el consumisme ens aparta del seguiment de Jesucrist perquè convertim en necessitat coses que no ho són.

Fotografies de la festa de Sant Ildefons


24 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

... i a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...

En sessions de catequesi d’adults hem après que el més important del text d’Isaïes que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret està precisament en allò que no llegeix, perquè aquest fragment de l’Escriptura no el diu sencer, s’atura en dir: “i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”, i omet la continuació que diu: “el dia que el nostre Déu farà justícia”.

I és que el poble jueu concebia que el Messies que esperaven portaria la gràcia als jueus i la justícia divina als no-jueus. Ometre això va ser la causa que se’l miressin amb recel, en part per no entendre’l i en part perquè Jesús s’autoproclama destinatari de les paraules del profeta: “Això que avui sentiu parlar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.” El sentit del text canvia totalment en aplicar-se’l Jesús a la seva missió personal i posa de manifest que el seu missatge de salvació és universal i no només limitat al poble jueu.

No era aquest el Messies que esperaven; esperaven un justicier que acabés per sempre més amb l’esclavatge secular del poble d’Israel, i en canvi es troben un Jesús que es presenta a si mateix com un anyell, amb tota la feblesa d’un home però amb una obsessió que marca tota la seva vida i el seu missatge, el Regne de Déu i la conversió de cor. Déu ha arribat al món, a través d’Ell s’hi ha encarnat i ve per proclamar un regne d’amor i de pau, i cal que tothom ho sàpiga i es converteixi. Aquesta és la Bona Nova veritable.

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més infomació aquí.

Dilluns, 25
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 26
Casal Sant Ildefons: Gran xocolatada amb melindros.

Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda als locals de la Parròquia. Més informació aquí.

Dissabte, 30
Activitats de l’Agrupament Escolta, de 4 a 7 de la tarda.

23 de gener de 2010

Memòria Sant Ildefons 2009

Presentació

El Consell Pastoral ha cregut oportú fer aquest document, que de manera resumida explica les activitats pastorals i socials que s’han fet a la nostra Comunitat i també a les dependències de la parròquia, al llarg del darrer any 2009.

Els objectius que volem aconseguir amb aquesta memòria són:

1.Donar un visió de conjunt del que es fa a la Comunitat.
2.Prendre consciència que no treballem en solitari, que són moltes les persones compromeses que s’esforcen per tirar endavant la missió pastoral i social de la nostra parròquia.
3.Encoratjar-nos en millorar cada dia la nostra feina.
4.Animar-vos a participar en algun servei de la Comunitat, si podeu fer-ho.
5.Aconseguir que la nostra Comunitat de Sant Ildefons sigui cada dia una mica millor, tant pel que fa a la pastoral com al servei als altres.
6.Avançar cap a una parròquia oberta al futur, i compromesa en el present.

És amb aquesta finalitat que cada un dels grups ens ha fet arribar el seu petit resum que us adjuntem, així com un resum de fets destacats que han incidit en la marxa de la parròquia l’any 2009. Per acabar, presentem un magnífic programa de treball per a l’any 2010.

Aprofitem aquesta oportunitat per adreçar-nos a tots vosaltres: els que treballeu per la Comunitat, els que col·laboreu en la seva economia, i els que seguiu la pastoral i les activitats des dels diferents grups d’acció social. En nom del Consell Pastoral us volem donar les gràcies per la vostra dedicació i el vostre temps.

Només amb l’esforç de tots podem avançar en la nostra missió i aconseguir que la parròquia de Sant Ildefons sigui una Comunitat d’Església viva, oberta a tothom i oberta al futur. Aquest és el nostre repte.

El Consell Pastoral

Barcelona, 23 de gener de 2010. Festa de Sant Ildefons

22 de gener de 2010

Humils i bons comunicadors

Déu és tan humil que ens demana a nosaltres fer arribar la seva Paraula. Tant és així que ens converteix en la seva veu, vol que tractem de fer-ho bé, que fem l’esforç de ser bons comunicadors. No podem dubtar que ell ens inspira, però també és cert que depèn de nosaltres que aquesta inspiració faci actual, bona i nova la seva Paraula als qui l’escolten. Per això, posem-hi el cor, ja que abans de parlar, cal escoltar i posar tota l’atenció al que ens diu, és a dir, llegir, meditar i pregar.

I junt amb això, una set amagada o manifesta ens fa adonar d’una necessitat vital: el desig innat que Déu ens ompli el cor amb el seu amor i la vida s’obri a un nou horitzó de plenitud. El profeta Amós ho percep així i diu que «vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula» (8,11). Un bon comunicador coneix aquesta fam, sap que existeix un desig amagat, una esperança germinal, una commoció d’esperança. Més encara, el que li interessa no és sols la coherència del contingut que ha de donar a conèixer, sinó la vertadera situació en què es troben els qui l’han d’escoltar. Una doble qüestió és la que envaeix el seu interior: ¿què he de comunicar i com ho he de fer per arribar al cor dels oients?

21 de gener de 2010

Pregària pels qui han deixat

Aquest dijous dia 21, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre hem pregat per Júlia Moren, Rosa Andreu, Maria Riera i Ricardo de Churruca que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

20 de gener de 2010

Reunió de gener del Consell Pastoral

El Consell Pastoral es va trobar dimarts passat, dia 19 de gener, en la cinquena reunió del curs. La sessió va començar fent una valoració de la darrera Assemblea, en la que Frederic Bassó va reflexionar sobre “El llenguatge de la Fe avui”. L’opinió generalitzada és que havia estat una xerrada molt interessant i es va constatar que tot i ser una persona molt coneguda entre els pares de la catequesi de la nostra Parròquia, potser no ho era tant entre la resta de la Comunitat. Un resum de la intervenció d’en Frederic Bassó el podeu trobar clicant aquí.

Mn. Lluís informa que aquest diumenge dia 24 de gener els joves de Batec celebraran una missa, exclusiva per a ells i preparada per ells. Es percep l’especial il·lusió que genera les activitats que porta a terme el, aquest any, nombrós grup de Batec.

El següent tema a tractar va ser la festa de Sant Ildefons, a la que aquest any se li vol donar un caire més festiu per passar a ser del dia en que es recordaven els fidels difunts durant l’any anterior, a la Festa de la Comunitat, on tots els grups i persones que senten com a seva la Parròquia puguin trobar-se i celebrar la festivitat. Es confirma l’assistència a l’Eucaristia del dia 23 a les 8 del vespre del Bisbe Auxiliar Mons.Sebastià Taltavull, a la vegada que es recorda que després de la missa hi haurà un senzill pica-pica a la sala de baix. Es presenta la versió definitiva de la memòria que s’ha preparat per explicar de forma resumida les activitats que s’han fet a la nostra Comunitat durant l’any 2009, en motiu d’aquesta festa.

En un altre ordre de coses, es comunica que el cap de setmana del 20-21 de març, cinquè diumenge de Quaresma, està previst fer l’enquesta de la Comunitat que des de fa anys en Xavier Hernàndez s’encarrega de fer.

La reunió del Consell va acabar amb un molt interessant debat a partir de la carta enviada a Benet XVI pel jesuïta Henri Boulad (en aquest enllaç podeu veure de què tracta). Qui vulgui fer arribar la seva opinió al respecte pot deixar el seu comentari tot seguit, o bé fer arribar la seva opinió directament al Consell Pastoral. En la propera reunió del mes de febrer es continuarà reflexionant a partir d'aquest escrit.

Jesús a Haití?

Tot seguit es reprodueix l'article d'opinió del jesuïta i professor del departament de Sociologia d'Esade, Josep F.Mària, publicat el diumenge 17 a "La Vanguardia".

Después del terrible terremoto que ha asolado Puerto Príncipe,un periodista citaba a Pierre Marquise, un haitiano:"Cuando se produce una réplica del terremoto, la gente llora y se pone a llamar a Jesús". Y el periodista decía: "Pero Jesús no acude. Si lo hiciera sería tal vez la primera en la historia de Haití..." ¡Cuántas otras situaciones incomprensibles de dolor o de sufrimiento de inocentes despiertan en nosotros expresiones como esta!

Creo que la primera respuesta a todos estos gritos es el silencio. Callar, no buscar razones. No hay palabras, no hay lógica, no hay Dios que explique el dolor y el sufrimiento. Pero el silencio de las palabras abre paso al corazón. Es el sentimiento de la com-pasión, en su más alto significado: padecer con. Si seguimos escuchando a este huésped interior, el corazón nos soplará algo así como: “¿Y qué puedes hacer tú?”. Al poco ya estaremos manos a la obra. El espíritu de la solidaridad estará habitándonos, motivándonos, transformándonos.

19 de gener de 2010

Catequesi, 6è grau: trobada de gener

Els nois i nois de 6è grau de Catequesi a la sessió de gener, a més de parlar de l'Epifania del Senyor i del tema que han treballat amb els pares durant el darrer mes, veuran "El Senyor dels Anells" des d'un prisma diferent.

Els personatges i fets de "El Senyor dels Anells" tenen unes característiques absolutament diferents de qualsevol relat en els darrers cint-cinquanta anys. Va en contra de tots els possibles mites de moda:

* l'heroi jove i fort es converteix en el més feble dels éssers en el seu món (Frodo)
* no hi ha bons rematadament bons o dolents rematadament dolents, sinó que tots han jugat o juguen un doble paper
* fins i tot Sauron i el seu "creador" Melkor eren àngels perduts del seu únic Déu: Herun. El bé i el mal sempre es manifesten com a aspectes d’una mateixa realitat
* l’objectiu final no és la riquesa o la venjança o similar, sinó lluitar contra l’objecte malèfic que encadena la Humanitat. Aquest objecte és l’anell que simbolitza el poder absolut que Sauron vol per si mateix
* el grup d’acompanyants de l’heroi són un grup d’arreplegats, valents i coratjosos, però no és precisament un exercit ben format i equipat

L’objectiu dels homes és ser lliures, no queixar-se del passat que han sofert, sinó mirar el futur amb l’esperança de l’alliberament (com el poble jueu va fer fins que va arribar Jesús)

Aquesta altra lectura es fa mitjançant la visió de diferents escenes:

18 de gener de 2010

Trobada de gener de Batec

Molt bon any batec@ires!!!!!

En nom del CCU (Centre Cristià d'Universitaris) i nostre, agraïr-vos molt la vostra participació i col.laboració en la campanya de joguines.

Atenció... ja la tenim aquí: la primera missa de BATEC

NO US LA PODEU PERDRE

Aquest diumenge 24 de gener a les 11h.

Seria bo que quedéssim entre les 10.30 i 10.45 a Sant Ildefons per anar cap el local de Marià Cubí.

Us animem a participar-hi i fer-la nostra.

Els que volgueu podeu preparar alguna pregària o el tema música.

Esperant veuren's tots aquest diumenge,

Judit i Núria

Joves extraordinaris

Reproduïm traduït un article aparegut al "Magazine" de "La Vanguardia" sobre un jove matrimoni ben conegut a la nostra Comunitat.

Des que Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco es van unir, fa vuit anys, han tingut dos fills, han acabat els seus doctorats en Humanitats i Arquitectura (respectivament) i han creat Fragmenta, la primera editorial no confessional de llibres d'assaig de religió en català , que ja porta 23 llibres editats.

Aquest barceloní i aquesta lisboeta es van conèixer en unes reunions acadèmiques sobre religió i es van adonar que no havia editorial catalana que tractés la religió des d'una visió independent i oberta. Compartiren dos anys la seva idea amb amics i intel·lectuals, que els van motivar a apostar per el projecte, i el 2007 va néixer Fragmenta a Barcelona. Moreta va aprendre a administrar una empresa; Castel-Branco, a maquetar llibres. Així, ell porta l'edició de textos, la gestió i controla el treball amb els autors, i ella realitza el disseny gràfic. "El control de tot el procés ens permet assegurar la qualitat i una major proximitat a l'autor", afirma Castel-Branco.

Tots dos subratllen la importància de ser molt rigorós en l'elecció de textos i editar només els que els convencen. "Som conscients del poder i la responsabilitat de l'editor perquè a l'escollir o rebutjar textos incideixes en la vida cultural d'un país i actues com un agent cultural", comenta Moreta. Ara s'enfronten al repte d'editar l'obra completa del pensador Raimon Panikkar i també es plantegen editar en català.

Castel-Branco assenyala de compaginar tanta feina amb els nens exigeix molt d'ordre i horaris molt estrictes. Moreta somriu en afirmar: "El extraordinari són les hores que dediquem a l'editorial i que gaudim amb el nostre treball".

Testimi recollit per Eva Moll de Alba
Fotografia de Pedro Madueño

17 de gener de 2010

La Festa de Sant Ildefons

Benvolguts,

El 23 de gener és la festivitat de Sant Ildefons, patró de la nostra Parròquia. Tradicionalment aquest dia recordàvem de forma especial les persones de la nostra comunitat que ens havien deixat. Aquest any, però, varem tenir aquest record el dos de novembre, dia en el que tota l’Església celebra el dia dels difunts.

Que el dia de Sant Ildefons sigui la data per celebrar la festa de la nostra comunitat ha estat una proposta del Consell Pastoral amb la intenció que totes les persones que d’una o altra forma participen en la pastoral o en activitats de caire social es puguin trobar i compartir una bona estona amb tota la Comunitat.

Volem que la nostra comunitat sigui una comunitat viva i atenta als signes dels temps, volem que la Parròquia de Sant Ildefons sigui cada dia més oberta al servei dels altres i al futur.

És per aquest motiu que convidem a tots a la celebració de l’Eucaristia de les vuit del vespre. Ens agradaria que una representació de cada grup participés activament en aquesta celebració. Ho podeu fer preparant una pregària, llegint una lectura, presentant les ofrenes o simplement amb la vostra assistència. Per això us demanem que comuniqueu a la secretaria quina és la vostra disponibilitat, i així poder organitzar millor la celebració.

En acabar, ens trobarem a la sala del soterrani per celebrar-ho tots plegats.

Tots hi sou convidats! Us hi esperem!

LLuís Saumell, Rector

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 18
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda. Més informació aquí.

Dimarts, 19
Casal Sant Ildefons: El Sr. Frederic Parés parlarà de Gaudí i la
Sagrada Família.

Cinquena reunió del curs del Consell Pastoral, a les 9 del vespre.

Dimecres, 20
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre.

Dissabte, 23
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Festa de Sant Ildefons: a les 8 del vespre Eucaristia i tot seguit piscolabis.

Diumenge, 24
Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Trobada del grup de joves de Batec a 3/4 d'11 del matí. Més informació aquí.

16 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens movem encara en un clima d’Epifania. Entrem, per altra part, a la normalitat dels diumenges de durant l’any, “temps de durant l’any” indica la rúbrica litúrgica. Temps de la vida habitual, normal. I enmig de la rutina del fer i desfer, del viure de cada dia, Déu es manifesta i se’ns revela. Vet aquí la gran lliçó d’aquest temps corrent: en la quotidianitat de la vida humana Déu hi és i ens surt al pas. Misteri total de l’encarnació del Fill de Déu que lluny de limitar-se als grans fets -Nadal, Passió i Mort i Resurrecció- ens desborda i inunda tota la nostra existència. Perquè tot a la vida humana és manifestació de la glòria de Déu que ens salva.

"En aquell temps es celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats." Uns anys més tard, ja a les seves velleses, l’evangelista Joan recordarà el fet. Com Maria, ell també guardarà aquella entranyable vivència en el seu cor, i en aquell aplec festiu hi veurà el rostre de l’Església que començarà a caminar, poble reunit i banquet de joia.

El desenllaç del convit es produeix quan Maria s’adona que s’acaba el vi, "no tenen vi", diu a Jesús. Quina traducció podríem fer avui d’aquesta interpel·lació? Què hi ha darrera d’aquesta pregunta? De què estem mancats avui, quines són les carències de la nostra societat, quines són les aportacions que cadascú de nosaltres podem fer per millorar les situacions angoixants. "Llavors Maria diu als que servien: feu tot el que Ell us digui". Jesús demanarà la col·laboració dels homes per fer el miracle, les piques plenes d’aigua que porten a la presència de Jesús quedaran convertides en vi, no fa el miracle a partir del no res, el fa a partir de l’aportació nostra, em sembla que la lliçó és molt clara. Les paraules que diu Maria són les úniques que l’Evangeli ha conservat dirigides als mortals, i tenen valor de consigna per als deixebles, l’ideal suprem de les quals és seguir Jesús i fer sempre el que Ell ens diu.

Acollir Jesús és participar del vi millor, és una invitació que ens ha d’esperonar per sortir de les nostres mediocritats.

Lluís Saumell

15 de gener de 2010

Nota d’agraïment de la parròquia de Sant Paulí de Nola

No sé com agrair-vos l’esforç que heu fet per compartir amb els més necessitats del Besòs tants aliments i tants diners.

Tindrem recursos no només per a les festes sinó per als primers mesos del 2010, amb provisions bàsiques per a les famílies, més el que es comprarà amb el complement econòmic que heu posat a les mans de Càritas parroquial.
Només us puc dir “GRÀCIES” de tot cor i que Jesús Infant beneeixi la vostra Comunitat i cadascuna de les vostres famílies. Sant i Bon Any 2010.
Salvador Torres, Rector de Sant Paulí

Aquest és el pitjor desastre que ha viscut Haití

El president de Càritas Internacional urgeix la comunitat internacional a sumar tots els seus esforços per ajudar les víctimes

Terratrèmol Haití: nº compte 2100 - 0965 - 57 - 0200126839

Càritas. 14 de gener de 2010.- “Aquest és el pitjor desastre que ha viscut Haití. Moltes persones han mort a Port-au-Prince. Els seus cossos estan per tot arreu als carrers de la capital. Molta gent continua encara sota les runes. Els hospitals estan desbordats amb els morts i els ferits. El risc d'epidèmia és màxim”.

Així descrivia Joseph Jonides Villarson, cap d'emergències de Càritas Haití, la situació que viu el país després del devastador terratrèmol del 12 de gener. En una comunicació enviada a la xarxa internacional de Càritas a través de correu electrònic -l'única via de comunicació actualment possible amb l’illa--, ha confirmat que el personal de Càritas Haití no ha sofert danys i que la seva seu central a Port-au-Prince ha resistit la força del sisme.

“Els carrers i places de la ciutat -segueix el missatge del cap d'emergències de la Càritas Haitiana-- estan plens de gent que no saben on anar. Temem que comencin a sorgir brots de violència si aquesta situació s’allarga, ja que és molt poc visible la presència de la policia.” El president de Càritas Haití, el bisbe Pierre André Dumas, ha fet a través de la ràdio una crida a la calma i a la solidaritat. Les necessitats més urgents són tendes de campanya, mantes, roba, aigua potable, aliments, productes de primers auxilis, llanternes i bateries, a més de suport psicològic a les víctimes.

Mn. Cases compleix 92 anys

Avui dia 15 de gener, Mn. Ignasi Cases compleix noranta-dos anys. Mn. Cases col·labora amb Sant Ildefons des de fa més de cinquanta anys, quan la nostra parròquia encara estava a Travessera de Gràcia. Actualment celebra cada diumenge la missa d’un quart de dotze. El felicitem de tot cor, en donem gràcies a Déu i li agraïm la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat.

14 de gener de 2010

Els Dilluns dels Drets Humans

El gener comença un nou semestre del cicle de conferències "Els Dilluns dels Drets Humans", que tractarà diversos temes com els drets humans a Europa, la indústria farmacèutica o l'espai Euromediterrani. Les sessions tindran lloc el primer dilluns de cada mes, a excepció del mes de gener, que serà el tercer dilluns.

Propera i primera conferència del segon semestre de Els Dilluns dels Drets Humans:

I DESPRÉS DE LA CIMERA DE COPENHAGUEN? L'AGENDA DEL CANVI CLIMÀTIC.
18 de gener de 2010 a les 19h
Cristianisme i Justícia (C/ Roger de Llúria 13)

Resum de l'Assemblea de l'11 de gener

El passat dilluns dia 11 de gener es va celebrar la quarta Assemblea del curs. Mossèn Lluís va presentar el ponent, Frederic Bassó, dient que “com que el pares i mares de la Catequesi estan encantats amb ell, hem volgut, els que no tenim fills a la Catequesi, també poder-lo escoltar”.

Frederic Bassó, teòleg i llicenciat en Belles arts, va afirmar: “hem de ser fidels a la Paraula que se’ns ha donat, no hàbils interpretadors. Fidels a la Paraula i a Jesús. La Paraula de Déu és la persona de Jesús. Els cristians creiem en un TU, no només en un missatge.” I en to de broma va afirmar que “Déu deu dir: “no xerreu tant !!! Deixeu-me parlar a mi !!!”.”

El llenguatge de la Fe és mistèric, no misteriós. Quan en la fe parlem de” Misteri” ens referim a la realitat divina que es realitza al llarg del temps en diferents circumstàncies històriques, no ens referim a coses que no s’entenen. En Frederic Bassó va insistir en que ”potser volent dir les coses d’una nova manera acabem dient altres coses”.

Com que tot el que diguem de Déu serà distant, necessitem un llenguatge metafòric, simbòlic, per expressar aquesta realitat transcendent. Jesús va fer servir la paraula humana. Per exemple, per referir-se a Déu va utilitzar la paraula Pare que era la que més s’aproximava al que és Déu. Si Jesús ja va triar els símbols i les metàfores per parlar de Déu, no hem de crear de noves nosaltres. El que hem de fer és aprofundir en les que ja tenim.

13 de gener de 2010

Eulàlia Reguant: els límits de l'activisme

A la revista "Foc Nou" d'aquest mes podem llegir aquest article:

La hiperactivitat és la característica que defineix més clarament la barcelonina Eulàlia Reguant. “Si no faig coses m’avorreixo”, admet. Vinculada via família a la parròquia de Sant Ildefons, a Sant Gervasi, en el moment de fer el pas cap a la universitat va anar a parar al MUEC, el Moviment Universitari d’Estudiants Cristians. Va ser la seva primera parada d’un trajecte que l’ha portat també a l’associació estudiantil AEP i actualment al sindicat de treballadors CSC, entre altres coses. Tot i haver estudiat Matemàtiques, professionalment tot aquest background s’ha plasmat en la feina que fa a Justícia i Pau, on coordina la majoria de campanyes: “M’agrada treballar a Justícia i Pau perquè m’ho crec. I em sembla molt bé que sigui una entitat d’Església”, afirma. (...)

Podeu llegir la resta de l'article a la revista Foc Nou d'aquest mes de gener i clicant aquí.

Divendres 15, 4ª Estació d'enllaç

Humor diFErent

La Delegació de Joves de Barcelona informa a la seva web que l’acte de l'Estació d'enllaç d'aquest mes de gener tindrà lloc el divendres 15 a les 22:00 hores al Casal Loiola (Balmes, 138) i du per títol “Humor diFErent”. Serà una sessió de risoteràpia dirigida pel Josep Maria Nonay, col·laborador del Departament de Pedagogia de la Fe de la Fundació Pere Tarrés.

Catequesi Familiar, sessions de gener



4ta Trobada Dominical Grup A:17 de gener; Grup B: 24 de gener.
Tema General: 4t Bloc, L'EPIFANIA DEL SENYOR.

L'Epifania del Senyor fa referència de manera general a la festivitat litúrgica del dia 6 de Gener, en la que es proclama el text evangèlic de Mateu sobre la visita d'uns mags a l'infant Jesús.

Tota la narració de Mateu és un relat o paràbola que per mitjà de símbols i cites de textos bíblics es proclama com la vinguda de Jesús, no  només pel poble d’Israel, sinó per a tots els pobles de la Terra. Completant així l'evangeli de L1uc que presenta la manifestació de Jesús a un molt reduït nombre de pobres pastors del poblet de Betlem que representa a tot el reialme i el poble d’Israel.

No obstant, en tot el llenguatge de la fe cristiana. la paraula Epifania  té una significació molt més àmplia i profunda. És la manera com es manifesta la realitat de Jesucrist com a Senyor,  es mira i s'acull des de la fe en la seva condició divina, tal com ens mostra sant Pau en el text que hem escollit per la celebració d'avui.

La paraula EPIFANIA.

La paraula Epifania normalment rep el sentit de manifestació, fer conèixer, mostrar. Però si es té en compte la seva etimologia (epi = sobre i fania = visió, coneixement) descobrim el sentit de sobre-manifestació, o visió des de sobre, des de dalt, des d'un punt de vista superior ... El matís lingüístic ens fa adonar d'uns aspectes que ens poden ajudar molt a descobrir més significació en la paraula.

En primer lloc es pot entendre que una realitat qualsevol i fins i tot corrent, normal i vulgar, si es mira des d'un punt de vista més alt (epi) pot adquirir un sentit molt més important que el que es copsa  si es mira des del mateix nivell en el que la cosa es fa present i es manifesta.

12 de gener de 2010

Missatge de Benet XVI per a la 96ª Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat

Tema: Els emigrants i els refugiats menors d’edat

Benvolguts germans i germanes,

La celebració de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat m’ofereix novament l’ocasió per a manifestar la sol·licitud constant de l’Església pels qui viuen, de diferents maneres, l’experiència de l’emigració. Es tracta d’un fenomen que, com vaig escriure en l’encíclica Caritas in veritate, impressiona pel nombre de persones implicades, per les problemàtiques socials, econòmiques, polítiques, culturals i religioses que planteja, i pels desafiaments dramàtics que suposa per a les comunitats nacionals i per a la internacional. L’emigrant és una persona humana amb drets fonamentals inalienables que tothom ha de respectar sempre (cf. n. 62). El tema d’enguany —«Els emigrants i els refugiats menors d’edat»— toca un aspecte al qual els cristians presten molta atenció, recordant l’advertiment de Crist, que en el judici final considerarà referit a ell mateix tot el que s’ha fet o deixat de fer «a un d’aquests més petits» (Mt 25,40.45). ¿I com podem no considerar entre «els més petits» també els emigrants i els refugiats menors d’edat? Jesús mateix, de petit, va viure l’experiència de l’emigrant, perquè, com ho narra l’evangeli, per a fugir de l’amenaça d’Herodes va haver de refugiar-se a Egipte junt amb Josep i Maria (cf. Mt 2,14).

Malgrat que la Convenció dels Drets de l’Infant afirmi amb claredat que cal salvaguardar sempre l’interès del menor (cf. art. 3), al qual cal reconèixer els drets fonamentals de la persona de la mateixa manera que es reconeixen a l’adult, lamentablement en la realitat això no sempre és així. Encara que en l’opinió pública creixi la consciència de la necessitat d’una acció concreta i incisiva per a la protecció dels menors d’edat, de fet, molts d’ells són abandonats i, de maneres diverses, corren el risc de ser explotats. De la dramàtica condició en què es troben es va fer intèrpret el meu venerat predecessor, Joan Pau II, en el missatge enviat el 22 de setembre de 1990 al secretari general de les Nacions Unides en ocasió de la Cimera Mundial per als Infants. «He estat testimoni» —va escriure— «de l’esborronadora tragèdia de milions de nens als diferents continents. Ells són els més vulnerables perquè són els qui menys poden fer sentir la seva veu» (L’Osservatore Romano, edició espanyola, 14 d’octubre de 1990, p. 11). Desitjo de cor que es dediqui l’atenció que calgui als emigrants menors d’edat, que necessiten un ambient social que permeti i afavoreixi el seu desenvolupament físic, cultural, espiritual i moral. Viure en un país estranger sense punts de referència reals els genera innombrables trastorns i dificultats, a vegades greus, especialment als qui es veuen privats del suport de la seva família.

Greu incident a la Parròquia

El passat dia 4 de gener a quarts de nou del vespre, la secretària de la comunitat i el diaca van patir un atracament dins la parròquia.Quan es disposaven a tancar les portes de l’Església tres individus, dos d’ells encaputxats i un amb pistola, que s’havien amagat al temple, els van amenaçar amb intimidació exigint-los diners i les claus de les caixes, fet que no varen aconseguir ja que cap dels dos les tenien. Després d’arrencar els telèfons, forçar una porta, les bústies i el Sagrari de la capella, varen marxar enduent-se 150 euros i un mòbil.

Es va fer la denúncia als mossos i es va posar en coneixement del Bisbat. Aquest fet junt amb alguns altres incidents de menys importància ocorreguts també aquestes darreres setmanes, ens fan qüestionar si els actuals horaris d’obertura de l’Església són els adequats o caldria fer alguns reajustaments i potser implementar alguna mesura dissuasòria per garantir una major seguretat a la nostra parròquia.

11 de gener de 2010

Reflexions de Mireia Galobart

Mireia Galobart, titular de l’Escola de l’Infant Jesús i una de les responsables de la Catequesi familiar de la Comunitat, ha publicat el següent escrit a la revista “Clar i Net” de l’Escola:

Una nova oportunitat!... el vuit d’agost vaig tenir un infart. Tornava cap a Barcelona, venia de Madrid i passava per Burgos amb la camioneta. Veníem de fer unes jornades d’Exercicis a Cercedilla. Jo anava una mica cansada, ja que les responsabilitats d’anar al davant a vegades es fan feixugues. La veritat és que les meves companyes monges van notar que em trobava malament i jo només demanava anar a dormir i que no em molestessin. La sort va ser que no em van fer cas i em van dur a urgències de Burgos. Allà vaig caure rodona només arribar i sort que uns bons professionals cardiòlegs van fer mans i mànigues per tirar-me endavant. La veritat és que jo no sóc conscient de tot el que em va passar, però sí que estic molt agraïda a tota la gent del meu voltant perquè van estar a l’alçada de les circumstàncies.

Jo no vaig ésser conscient que anava i tornava del meu cos sense ordre ni concert, com si fos una màquina que funcionava sense topalls, sense límits. He de dir que sempre m’he sentit molt lliure i crec que això m’ha dut a ser una mica anàrquica amb la meva persona. Tot a la vida passa factura, però Déu, que és bo i m’estima molt, m’ha donat una altra oportunitat, i m’ha fet sentir molt a prop meu l’estimació i dedicació de les persones que m’estimen. He rebut les mostres d’afecte, de pensaments afectuosos i de recolzament que em calien per tornar a creure que tinc una altra oportunitat per viure, per donar-me als altres. Tornar a començar amb la humilitat de sentir i de viure que el fet de delegar en els que m’envolten i confiar en ells plenament, fa que les coses tirin endavant igual o millor que si ho fes un mateix.

10 de gener de 2010

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
A les 5 de la tarda, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. Més informació aquí.

Dilluns, 11
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.


Dimarts, 12
Casal Sant Ildefons: Festa de Reis amb obsequis per a tothom, berenar i tortell de Reis. A continuació teatre, amb la representació de l’obra “Ya vienen los Reyes”.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a les 7 de la tarda.


Dissabte, 16
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Concert a les 9 del vespre ofert pel Cor Contrapunto Vocale. Més informació aquí.

Diumenge,17
Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

9 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb la festivitat del Baptisme de Jesús, la litúrgia comença el "temps ordinari". Aquest any, de la mà de l’evangelista Sant Lluc, diumenge rere diumenge serem invitats a contemplar i a participar en el Misteri de Jesús, en el misteri del Regne de Déu, en el misteri de l’Església i a endinsar-nos en el nostre propi misteri personal. Aquest "temps ordinari" no és un temps qualsevol: per a cadascú de nosaltres és un temps nou, un temps que ens dóna la possibilitat per arribar a ser el que encara no som, i deixar enrere les pors que no ens deixen créixer. "Ell us batejarà amb Esperit i amb foc".

El Baptisme de Jesús és una "epifania", una manifestació profètica: Ell és el qui salva. "Llum de les nacions, claror per als ulls cecs, alliberament dels que viuen a les fosques". Sense estridències, ni crits, ni amenaces; sense grans paraules, sense destrossar allò que és feble, sense menysprear als qui dubten. Però sempre amb fermesa i fidelitat (Is 42,1-7), amb la força de l’Esperit, Jesús inicia el seu itinerari des de la vall del Jordà cap a la muntanya de Jerusalem, on celebrarà la seva pròpia Pasqua. Serà un trajecte curt en espai i en temps, però suficient per dur a terme i acomplir la seva missió.

Quan els evangelistes diuen que "el cel s’obre" és senyal que Déu parla. En l’escena del Baptisme, en la de la Transfiguració i en la de la Mort/Resurrecció/Ascensió, Déu es manifesta sobre Jesús i ens parla de Jesús. De la mateixa manera que en el temps mític de la creació, quan tot era tenebra, "l’Esperit de Déu planava sobre les aigües" (Gn 1,2), en l’escena del Baptisme també l’Esperit del Sant plana sobre Jesús quan surt del fons de les aigües del Jordà i, "mentre pregava", es produeix una gran revelació: "Ets el meu Fill, el meu Estimat". Alguns manuscrits antics conserven el salm sencer: "Avui, jo t’he engendrat" (Salm 2,7; Ac 13,33), perquè Jesús es manifesta com una Nova Creació, com l’Home Nou, el Fill de Déu, el receptor i portador de l’Esperit. També a la Pentecosta els Apòstols es configuren com a Església, com a Poble nou, perquè "estant reunits tots junts" reberen l’Esperit Sant (Ac 2,1).

També tots nosaltres hem estat batejats i se’ns ha donat també el mateix Esperit de Jesús i dels Apòstols. Tenim davant nostre tota la terra, no hi ha lloc massa petit, ni temps massa curt que puguin servir d’excusa perquè la comunitat cristiana, sigui on sigui, no transmeti l’esperança que ha rebut, no faci costat als homes i dones que sofreixen, als que són marginats, als que moren amb violència. Avui encara tenim temps, és un "temps ordinari" però, al cap i a la fi, és el temps que ens ha estat donat per ser testimonis de Jesús, el Salvador.
Anton Ramon Sastre

8 de gener de 2010

"El erizo": una recomanació de pel.lícula

Aquesta és la crítica que el teòleg Peio Sánchez, Director del Departament de Cinema de l'Arquebisbat de Barcelona, ha publicat a http://www.universitaties.net/ sobre aquest film:

Aquesta paràbola d'iniciació sobre el sentit de la vida resulta suggerent, emotiva tot i tenir alguna limitació formal. L'important èxit editorial de "L'elegància de l'eriçó" de la professora de filosofia Muriel Barbery ha suposat que la directora novel Mona Achache emprengui aquesta adaptació creativa de l'obra de referència. A l'estela del recent cinema francès humanista, que ens ha donat pel·lícules d'interès i de notable èxit comercial com "Los chicos del coro" (Christophe Barratier, 2004) o "L'escafandre i la papallona" (Julian Schnabel, 2007), se'ns presenta "El erizo" com una proposta fidel a l'esperit de l'obra original.

Al número 7 del carrer Grenelle, un luxós immoble de estilo Art-Nouveau, cal mirar més enllà de les aparences, perquè en ell dos dels seus habitants amaguen un secret. Es trcat de Renée, la portera, i la petita Paloma d'11 anys. Ambdues amaguen la seva veritable personalitat, la primera després de la porta d'un caràcter esquerp, l'aparença descuidada i la convencinal porteria amaga una personalitat sensible a la bellesa, escolta Mozart i Eminem, llegeix incansablement des de Tolstoi a Junichiro Tanizaki i, sobretot, admira Yasujiro Ozu i s'emociona contemplant "Les germanes Munekata" (1950). La més jove ens serveix de guia, es tracta d'una nena que té una intel·ligència excepcional i una lucidesa irònica que supera amb molt la seva edat, a més ha pres una decisió: es suïcidarà al complir els 12 anys.

A través de la seva vella càmera de vídeo anirem coneixent la seva mirada d'adolescent anticipada, que no accepta formar part d'un món que funciona i atrapa com en una peixera. Sobre les seves històries superposades apareixerà un personatge misteriós, gairebé un àngel, que sobrevolarà les seves vides. Es tracta d'un elegante ancià, un vidu japonès, que comparteix cognom amb el famós cineasta, es diu Kakuro Ozu. La seva visita desencadenarà una sèrie de canvis que permetran que aflorin les realitats amagades, en definitiva, el millor de cada una.

La pel·lícula transmet bé la força simbòlica de la novel·la, Així com les claus filosòfiques que la sustenten. La vida oculta de Renée servirà a la petita Paloma per trobar la vida adulta que està naixent dins d'ella. Es presenta com una crítica a la societat que viu d'aparences i ambicions, representada en la família de Paloma i en el seu veïnat, i que no aconsegueix aprofundir ni amb el psicoanàlisi ni amb una religió superficial, de la qual es fa referència. Com si fos necessària una visita a l'Orient per canviar de perspectiva, aquí el personatge d'Ozu i la cultura japonesa realitzaran el contrast. Aquest antagonisme s'exemplifica en dos jocs: els escacs on cal matar per viure i el Go, joc d'estratègia japonès, on cal aprendre a créixer conservant la vida.

L'atractiu de la pel·lícula es basa en el seu caràcter gairebé oníric que funciona com un conte de fades on són possibles les trobades improbables, on l'aneguet lleig acaba mostrant la seva veritable bellesa i on hi caben recursos com l'animació de dibuixos o una banda sonora eloqüent.

La pel·lícula funciona arribant a tots els públics i especialment als joves, sobretot als que estiguin disposats a mirar cap a dins. La presència de símbols com el peix vermell, el calendari o l'eriçó que dóna nom a l'obra ajuden a penetrar en un clima de profunditat. La perspectiva una mica intemporal de la història convida a entrar en una dinàmica contemplativa de l'altre, fent un acte de reconeixement de la bondat oculta en els plecs de l'ànima. Des del punt de vista espiritual hem d'assenyalar que no es queda únicament en l'aposta contemplativa, sinó que també suggereix qüestions com la resurrecció i la disponibilitat a l'amor com sentit i densitat de la vida. Tot això li dóna un valor especial des del punt de vista educatiu i pastoral.

Pregària pels qui ens han deixat

Els dijous dies 30 de desembre i 7 de gener en les celebracions de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Teresa Bartra, Lorenzo Sacristan, Carme Calvet i Rosa M. Reixach que darrerament ens ha deixat per anar a la casa del Pare.

7 de gener de 2010

Dades del primer trimestre del bloc

El primer cap de setmana d'octubre es va comunicar l'obertura d'aquest bloc a la Comunitat de Sant Ildefons. En aquest trimestre i amb dades de tancament de 31 de desembre s'han registrat les següents dades d'utilització:

958 visites rebudes
356 usuaris que hi han entart algun cop
3.545 pàgines visitades
6 minuts i 43 segons és la mitjana de temps dedicat en cada visita

Agraïm molt sincerament a totes les persones que segueixen aquest bloc les seves visites, i especialment els comentaris,les propostes i les col·laboracions rebudes que ens ajuden a fer del bloc una eina més participativa. El bloc de Sant Ildefons no només informa de la vida de la Comunitat, sinó que també vol fer visible que Sant Ildefons és veritablement una parròquia oberta amb molts grups que hi conviuen, i ajudar a reflexionar sobre diferents vessants de la nostra vida com a cristians.

Si coneixeu algú que creieu que li pugui interessar el que aquí es publica, no dubteu en passar-li l'adreça del bloc.

Concert de Sant Ildefons del Cor Contrapunto Vocale

Reservem ja des d’ara la data de dissabte dia 16 de gener a les 21:00 hores, perquè com a cloenda de les festes nadalenques, i anticipació de la festivitat de Sant Ildefons, el Cor Contrapunto Vocale vol oferir a la Comunitat de Sant Ildefons un concert de gran envergadura, d’extraordinari interès artístic i profunda vivència religiosa: la "Petita Missa Solemne" de Gioacchino Rossini (composta el 1863, orquestrada el 1867). Hi intervindran, a més de l’esmentat cor Contrapunto Vocale, la Schola Cantorum, i quatre solistes vocals, tos sota la direcció de Carles Gumí i Prat. Tots hi som convidats.

Degut a la presència de l’orquestra, la realització d’aquest concert requereix un procés de muntatge complicat que afecta la disponibilitat de la nau principal de l’església. Per aquest motiu no ha estat possible d’oferir el concert el mateix dia de Sant Ildefons (dissabte 23), però es farà just una setmana abans, tot sumant-se a les celebracions del patró de la Comunitat, a la que el Cor Contapunto Vocale es sent molt vinculat.


Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent dia 10 de gener a les 5 de la tarda, festivitat del Baptisme del Senyor, tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte dia 9 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Les següents celebracions seran el dia 14 de febrer, darrer diumenge abans del Temps de Quaresma, i l’11 d’abril, diumenge II de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que ho comuniquin a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

Crisi del sistema i alternatives. Cap al Fòrum Social Català.

Seminari que va començar a final de 2009 i continua el 2010, dedicat a l'anàlisi d'algunes de les causes estructurals que han conduït a una crisi de dimensions civilitzadores.

Dies: 12, 19 i 26 de gener de 2010
Hora: 19 hores
Lloc: Universitat Pompeu Fabra-Campus Ciutadella (c/ Ramon Trias Fargas, 25-27, Barcelona)

Ponents: Éric Toussaint, president del CADTM (Comitè per l'Anulació del Deute del Tercer Món); Immanuel Wallerstein, Senior Research Scholar del Departament de Sociologia de la universitat de Yale; Emir Sader, director de CLACSO (Consell Llatinoamericà de Ciències Socials)

Organitzen: Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra; Centre d'Estudis Joan Bardina; Fundació Viento Sur; Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); Justicía i Pau; i NOVA, Centre per a la Innovació Social.

6 de gener de 2010

11 de gener, Assemblea: "El llenguatge de la Fe avui"

Després de les festes de Nadal reprendrem la marxa normal del trimestre. Aquest any, però, el començarem amb un petit canvi d’horari. Les assemblees a partir d’aquest mes de gener seran sempre a les 9 del vespre. Així doncs, la nostra propera trobada serà el dilluns dia 11 de gener a les 9 del vespre i el tema que tractarem serà:

EL LLENGUATGE DE LA FE AVUI

Anirà a càrrec d’en Frederic Bassó,teòleg, llicenciat en Belles Arts i catequista de catequistes.

Tant pel tema com pel ponent, per tots conegut i estimat, us convidem a assistir a aquesta interessant conferència.

3 de gener de 2010

Carta als Reis

Benvolguts Reis Mags d’Orient,

Us escrivim aquesta carta en nom de la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons intentant interpretar les seves il·lusions. En aquest any, el primer sencer sense Mn. Alemany i en el que persones molt estimades a la nostra Comunitat han deixat aquest món, volem demanar-vos per a Sant Ildefons tres regals d’alta tecnologia per mantenir encesa la torxa que aquestes persones ens han passat.

Primer de tot us demanem uns auriculars d’aquells que eliminen tots els sorolls que no ens permeten escoltar de forma clara i neta el missatge fresc i potent de Jesús. Aquests sorolls de vegades són paraules que no s’entenen, conceptes massa allunyats, formes massa distants, idees distorsionades ... Aquests auriculars, en el seu silenci, ens haurien de permetre escoltar Déu, entendre què ens demana i què vol de nosaltres. Aniria molt bé que aquests auriculars portessin els complements opcionals d’energia, d’esperança i d’ il·lusió.

També us demanem una màquina traductora que sigui capaç d’actualitzar el llenguatge de l’Església, el nostre llenguatge, per tal d’adaptar-lo a les formes del segle XXI. Un llenguatge i unes formes on les dones i els homes d’avui, on el jovent del nostre temps, on els infants que tenen tot el futur davant seu, sentin el missatge de Jesús com una cosa seva, engrescadora, propera, possible, senzilla i entenedora. Una traductora que faci que la Fe no sigui només una adhesió a unes creences, sinó una forma radical d’entendre la vida i de viure-la amb coherència. Ens agradaria que en aquest aparell poguéssim introduir tot el que ens diuen i escoltem sobre Jesús i, al prémer el botó, aparegués el missatge tal com Jesús el va dir, el que realment Ell vol comunicar-nos, un missatge directe i essencial sense capes ni revestiments que ens allunyen de la Veritat.

2 de gener de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

"El qui és la Paraula s’ha fet home. A tots els qui l’han rebut els concedeix de ser fills de Déu". (Jn 1,2).

 
És erroni i estèril pretendre buscar Déu fora del món i de l’home, perquè Déu s’ha encarnat en ells. Des del moment en què la Paraula de Déu, Crist Jesús, es feu carn i acampà entre nosaltres, tota pregunta sobre Déu ha de partir de l’home Déu, Jesús de Natzaret, on en Ell s’ha trencat el silenci de Déu etern manifestant-se a plena llum al món sencer.

Sortosament Déu ens segueix parlant als homes i dones d’avui, però tenim un veí que ens incomoda perquè la seva veu crea benedicció contra maledicció, amor contra odi, vida oposada a la mort, respecte vers menyspreu, justícia contra injustícia, acceptació contra rebuig. La seva paraula és la veu de la llum, de la veritat, de la creativitat de tot missatge d’alliberament.

Déu camina al costat nostre en els moments favorables o adversos, amb els qui estem sempre en marxa, encara que sense un rumb definit vers l’avenir, però posant la mirada a la terra promesa. Caminem vivint desinstal·lats però no alienats o despreocupats, insatisfets però no amargats en el món present que es transmuta i passa, buscant la ciutat futura somniada que és la de l’eternitat sorgida de la nostra fe i esperança. Ell és amb nosaltres i ens acompanya, l’hem de donar a conèixer com a veí bo als descreguts, als indiferents, als qui el seu rostre reflecteix una suma de sofriments personals i col·lectius que van més enllà de la crisi econòmica, perquè en definitiva és la crisi de la pobresa humana que té noms i cognoms concrets.

Que Déu ens doni el millor per a tots en aquest any nou que comença i sigui aquesta la bona notícia del Nadal.

Francesc Xavier de Dou