El mes de juliol passat, Frederic Bassó, teòleg, formador de catequistes, i persona ben coneguda a la nostra Comunitat, va escriure un informe, a petició de l’Associació Cristianisme al Segle XXI (www.cristianismexxi.cat), sobre el nou catecisme editat per la Conferència Episcopal Espanyola . Tot seguit el transcrivim.
Ja és plenament conegut per tothom, que la Conferència Episcopal Espanyola ha editat i solemnement presentat i imposat un nou catecisme per als infants de totes les diòcesis d’Espanya. Els bisbes de les diòcesis catalanes s’han afanyat a fer-ne la traducció al català per a ser utilitzat a les seves respectives diòcesis.
La cosa, en si mateixa, no tindria cap especial interès ni significació. Es podria mirar com una acció normal de govern pastoral, en relació a una qüestió que es ben bé de la competència dels bisbes. Però es donen unes circumstàncies que fan que tot aquest afer, esdevingui per a les diòcesis catalanes, una situació penosa, desconcertant i polèmica. Cal fer una mica d’història recent, per fer-se’n càrrec.
Des del Concili Vaticà II ( 1962-65 ) i de la publicació del Directori General per a la Catequesi ( 1972 ) es va generar a totes les diòcesis catalanes un moviment de renovació catequètica que inspirat i alimentat pel Directori va generar una reflexió i un notable esforç de producció de material pedagògic catequètic de cara als infants.
Per promoure i orientar tot aquest treball, l’any 1984 es va crear el Secretariat interdiocesà de Catequesi de Catalunya ( S.I.C ) que va editar un llibret que els bisbes catalans van encarregar a un competent equip de teòlegs i que es titula Fons bàsic per als catecismes de les diòcesis catalanes.
En totes les diòcesis es van formar equips que van esmerçar energies, il·lusió i saber en confeccionar material catequètic acomodat als infants. L’Editorial Claret va oferir un gran servei en tot això.
L’any 1987, el Cardenal Dr. Jubany arquebisbe de Barcelona va erigir la fundació canònica Formació cristiana permanent Mossèn Manuel Bonet, per a què organitzés un Servei de Catequesi, com a instrument per a reflexionar experimentar i publicar mitjans pedagògics i didàctics de cara a fornir instruments per a totes les activitats catequètiques de totes les edats i condicions. La influència del Servei es va estendre per totes les diòcesis de Catalunya.
El curs 1993-94 es va celebrar el Congrés de catequesi de les diòcesis de Catalunya i les Illes Balears. Les reflexions del Congrés van unificar molt els criteris i crear una consciència de treball de conjunt.
L’any 1995 va tenir lloc el Concili Provincial Tarraconense, en el que solemnement es va proclamar : El Concili Provincial Tarraconense valora les constatacions i propostes del 1r Congres de Catequesi de Catalunya i les Illes i d’una manera especial fa seva la proposta primera del Congrés esmentat, que demana la creació d’un Projecte global de catequesi per a les diòcesis de Catalunya. Aquest Projecte Global va ser elaborat i editat pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi el juliol de l’any 2000.
En les bases eclesials de Catalunya es vivia amb entusiasme i il·lusió tot aquest moviment amb les normals dificultats, però amb molta creativitat.
Però han esdevingut temps nous, no pas millors. L’any 1990 havia estat nomenat arquebisbe de Barcelona el valencià Ricard Maria Carles. Mentre s’anava caminant dintre l’ambient entusiasta del Concili provincial s’anaven notant alguns símptomes inquietants. El més greu, encara que no fos el més espectacular, era l’estranya tardança en produir-se a Roma l’aprovació dels treballs del Concili Provincial. D’on venien les pressions?
Mentrestant, i per no sortir del nostre tema, de manera secreta s’anava preparant l’edició d’un catecisme per als infants, únic i normatiu per a totes les diòcesis d’Espanya . Es va decidir per la traducció d’un catecisme italià.
Sota la presidència del nou bisbe de Tortosa Dr. Salinas, el S.I.C va preparar la traducció i edició catalana del catecisme italià.
I el Cardenal Carles en data del 14 de Juny de 1999 enviava a totes les parròquies una carta en la que deia : … El primer llibre d’aquest nou material podrà ser presentat en l’Escola d’Estiu… Consta de dos volums, que a partir d’ara, seran els utilitzats per als dos primers anys de catequesi dels infants de les nostres diòcesis. Us ho comuniquem, perquè tingueu coneixement d’aquesta decisió que hem considerat oportuna…
Com es lògic, aquesta imposició va suscitar moltes reserves. Ningú discutia el dret dels bisbes a proposar com a normatiu un text doctrinal acomodat a cada edat. Però imposar com a únic per a tot Catalunya, uns llibres, que concretaven, fins a detalls minuciosos els exercicis pedagògics, manifestava massa una voluntat de total unificació, i control, matant tota creativitat. Ja no es tractava pròpiament d’un Catecisme.
A l’any 1984 , en la presentació del llibret Fons Bàsic per als catecismes de les diòcesis catalanes, el bisbe de Girona Dr. Jaume Camprodon, bisbe–delegat per a la catequesi deia: … El cànon 775 atribueix a cada un dels bisbes diocesans la facultat de dictar normes sobre la catequesi i procurar que hom disposi d’instruments aptes, àdhuc editant un catecisme. Els bisbes de Catalunya, personalment i, també, d’una manera solidaria han cregut que el Fons Bàsic, és un esglaó necessari vers la publicació dels catecismes a elaborar d’acord amb les peculiaritats culturals i pastorals de les diòcesis de Catalunya…
Quin esperit i quin estil tan diferent! Com hem remarcat, aquest estil va promoure entusiasme i creativitat. El nou estil ha provocat desencís i polèmica. De fet el nou catecisme italià no va assolir veritable implantació. I la solució que hi posen els bisbes espanyols és imposar-ne un altre per a totes les diòcesis d’Espanya. La notícia va ser donada amb tota la solemnitat mediàtica el 7 d’abril del 2009.
En la ressenya que el periodista Oriol Domingo fa a la Vanguardia del 5 de Juliol informa que es tracta d’una reelaboració d’un catecisme publicat amb el mateix títol: JESÚS ES EL SEÑOR, l’any 1982. Al juliol del 2009, els bisbes catalans ens imposen la versió catalana. No és difícil adonar-se que estem davant d’un canvi de rumb.
En tota aquesta història destaquen dues qüestions que cal distingir curosament:
La primera és de tipus pròpiament catequètic. Com veiem, es tracta d’imposar uns instruments pastorals a unes comunitats eclesials summament actives i que han mostrat una capacitat i un interès constant, eficaç i solvent, en comunió activa i pacífica amb els seus responsables eclesials immediats a tots els nivells, fins als més alts en el camp diocesà. I dient això, encara no diem rés sobre el contingut d’aquest nou catecisme.
En la ressenya que Oriol Domingo fa a La Vanguardia del 5 de juliol , cita unes reflexions del claretià Pere Codina en les que tracta aquest aspecte del contingut del catecisme. Segons ell, no obté pas bona nota, si es judica en relació al Concili, al Directori, al Fons Bàsic i al Congrés de catequesi. Aquesta qüestió tot i ser la més important, no és la que ens ocupa aquí en primer lloc.
L’altra qüestió és de tipus eclesiàstic, però de profundes ressonàncies eclesials. És difícil de comprendre que, un cop desapareguda una generació de bisbes, la següent, a cop de decret imposi formes pastorals no només ignorant tota la història de la reflexió i praxi de les comunitats eclesials, sinó fins i tot contradient-les obertament.
És una llàstima que els nostres bisbes en lloc de reaccionar a les imposicions de l’Episcopat Espanyol s’afanyi a fer-ne la traducció al català. És una llàstima que es respongui als nostres problemes pastorals, que són molts i greus, no confiant amb la pròpia gent que és molta i competent.
Orientant-se amb la tradició que s’ha anat acumulant durant aquests anys, sota el guiatge de tots els germans, grans fills del Concili, mestres en tots els camps de la teologia i la pastoral. Alguns ja ens han deixat, però ens han transmès un llegat molt ric. És una llàstima que no ens situem en una perenne consciència de Concili Provincial, ja que hi ha manera de tenir Conferència Episcopal, si més no autònoma.
La nostra situació no és només qüestió d’idioma que s’arregli amb traduccions. És qüestió de tarannà, d’esquema cultural, de sensibilitat.
L’Església catalana té molta tradició catequètica, per l’obra de grans experts en catequesi que des d’abans de la guerra civil produïren instruments catequètics d’alt nivell, comparables al millor d’Europa tant en l’aspecte teològic com pedagògic, artístic, tipogràfic i musical.
Aquesta tradició no va ser mai totalment abandonada a Catalunya. Va ser èticament conservada i alimentada durant tot el conflicte. Represa amb entusiasme en la transició, preparada per a rebre el Concili Vaticà II, i ja hem vist els fruits que estava donant en el post-Concili.
Malgrat tot, hem de pensar que no tota la culpa és dels nostres nous bisbes.
És cert que durant aquestos anys s’han elaborat bastants instruments pedagògics catequètics, però de fet s’ha produït força dispersió.
En la presentació del Fons Bàsic, el Dr. Camprodon afirmava com ja hem vist: és un esglaó necessari vers la publicació dels catecismes a elaborar d’acord amb les peculiaritats culturals i pastorals de les diòcesis de Catalunya ….
De fet s’ha treballat bastant en materials pedagògics, però el Catecisme pròpiament dit no ha arribat. I ja veiem com s’omple aquest buit. Aquesta incapacitat de portar a terme els objectius del Concili Provincial, crea la temptació fàcil d’omplir aquest buit buscant solucions foranes.
L’Església catalana del segle XXI té un compromís pendent amb l’Esperit Sant, que des del Concili Provincial l’empeny insistentment a fer aquesta tasca. Els bisbes més actius en aquest afer ja ens han deixat i ara són els testimonis i jutges de la nostra inoperància.
Ja sabem que el gra de blat ha de morir per donar fruit, i també sabem que l’Esperit fa que els moments de sofriment i fins i tot de mort siguin part dinàmica del procés de naixement, de creixement i de vida. Però els embussos i les infidelitats retarden la vinguda del Regne de Déu i entristeixen l’Esperit Sant.
Frederic Bassó
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada