Catequesi Familiar de febrer: Quaresma (I)

El diumenge 21 de febrer (Grup A) i el diumenge 28 (Grup B) tindrà lloc la 5na trobada dominical d'aquest curs de la Catequesi Familiar. El tema a tractar és: SEGUIM LA QUARESMA DE JESÚS.

La paraula Quaresma significa quarantena. El número quaranta en el llenguatge bíblic té el sentit simbòlic d'un temps important. Aquesta paraula estava carregada de referències religioses lligades a esdeveniments de la història fundacional del poble jueu i dels orígens de la seva fe.

• LES QUARANTENES BíBLIQUES. 
 

Aliança per mitjà de NOÈ 

La primera quarantena de la que ens parla la Bíblia és troba en el poema mític del Diluvi Universal situat en els 12 primers capítols del llibre del Gènesi. Encara que de fet, juntament amb tots els poemes dels orígens, són els escrits més tardans de l'Antic Testament. 

Recordem que la versió bíblica del poema del Diluvi ( que dura quaranta dies) no presenta un Déu irat i venjatiu que vol destruir el món pel mal que els humans hi han acumulat, sinó un Déu dolgut per la ingratitud d'una humanitat que ha omplert de tota mena de mal el món que Ell ha creat i estima, i vol rentar-lo i renovar-lo. 

Per fer-ho, busca entre els humans, els pocs justos que restin, i ni que només sigui un de sol, aprofitar-lo per recomençar amb ell, un món nou. Els quaranta dies i nits, són la quaresma de la gran purificació, que implica la destrucció de tot mal aprofitant tot el bé per poc que sigui. I tot acaba i culmina amb el compromís de Déu creador de no castigar mai mes el món per culpa dels pecats dels humans.

Noè és la personificació del Just . L'arc de sant Martí és el símbol de la decisió irrevocable i gratuïta de Déu de comprometre’s a la Salvació de tots els humans i del món. El signe de la primera Aliança entre Déu i tots els humans que segueixen la veu de la seva consciencia amb cor sincer : és la Fe Noètica. 

Aquesta primera gran Quaresma expressa la decisió divina de lluitar contra tot mal. Es un caminar de Déu pel món i la història per alliberar-lo de tot el que l'esclavitza i el deforma, i poder-lo així Salvar = conduir-lo vers la plenitud de la vida i felicitat. 

Això és el que Déu vol trobar en les decisions lliures dels seus adoradors. Però en aquesta lluita contra el mal cal vigilar, reaccionar i actuar per aprofitar tot el bé que també hi ha en el món.

Aliança per mitjà d' ABRAHAM 

La segona gran Quarantena és tota la narració dels llibres del Gènesi capítols 12-50 i Èxode, en el que es descriuen els diversos esdeveniments que van constituir la història del naixement i constitució del poble d’Israel. A partir del capítol 12 del llibre del Gènesi es narra la història d'Abraham, i com Déu li mana de deixar el clan del seu pare i començar una història nova fonamentada i dinamitzada totalment i exclusiva en la fe en Déu. 

Abraham va deixar el clan del seu pare i marxà sense saber a on anava. Així va començar la fe Abrahamànica = caminar seguint la inspiració de Déu. Una vida sencera esdevinguda Quaresma. 

Abraham engendrà Isaac i aquest a Esaú i a Jacob o Israel, que engendrà 12 fills que instituïren les 12 tribus que formaven el Poble d’Israel. La clrcumsicló seria el signe i el senyal de la pertinença i del compromís dels membres d'aquest poble de creients seguidors de Déu per aquest món ple d'ambigüitats. 

Caminant per aquest món, la nissaga d'Abraham visqué la seva petita història dintre els conflictes de la gran història del món amb tot el mal que els humans hi introdueixen constantment. Engolit pels esdeveniments, als que també hi afegia els seus propis mals i pecats, esdevingué esclau sota el poder d'Egipte, la gran potència mundial de l’època, i agonitzava sense esperança a la ribera del Nil. 

Aliança per mitjà de MOISÈS.

 

Però Déu intervingué per reprendre el fil de la història de la Salvació dels justos cridant Moisès i enviant-lo a Egipte per alliberar els fills d' Abraham. 

Per mitjà de relats mítics, el llibre de l’Èxode narra les etapes de la gran epopeia divina a favor dels justos. Inspirat i mogut per l’Esperit de Déu, Moisès troba els camins per fer sortir d'Egipte els fills d'Abraham. Passat el mar Roig, una llarga caminada de quaranta jornades, condueix el poble alliberat fins al desert del Sinaí. Moisès condueix la massa de fugitius i aprofita aquesta Quaresma per alliçonar aquella multitud d'esclaus alliberats.

Arribats al Sinaí, per mitjà de Moisès, Déu dóna al poble La Llei perquè sàpiga com ha de viure i comportar-se. I també per mitjà de Moisès, Déu proposa al poble fer una Aliança o Pacte que lligui perpetuament Déu i la nissaga d'Abraham: ells es comprometen a viure segons la Llei que els dóna, i Ell es compromet a ser per sempre el seu Déu i protector. La sang vessada d'un sacrifici de vedells és el signe d'aquesta Aliança perpètua. 

La nissaga d'Abraham ha esdevingut el Poble de Déu . És un poble lliure, té una Llei, té la promesa d'un lligam etern amb Déu, però no posseeix encara la Terra que Déu va prometre al pare Abraham. Li manca doncs un llarg Èxode a fer: una llarga caminada. Ben aviat molts israelites serien infidels a l’Aliança i no viurien segons la Llei. El guiatge de Moisès es va fer feixuc, conduir un poble de “clatell du”r, que somniava freqüentment en les “olles d'Egipte”: Allà érem esclaus, però vivíem! Aquí al desert som lliures, però passem tota mena de dificultats! De fet, l’Èxode va durar una llarga Quarantena d'anys. La gran Quaresma! 

• Aquestes dues grans Quaresmes: la Noètica i la Abrahamànica - Mosaica, ressenyades en els dos primers llibres de la Bíblia, transmeses durant segles per tradició oral, i llegides i rellegides després en les Sinagogues, van forjar els esquemes mentals i els sentiments del poble jueu per sempre més. 

Si ens hi fixem bé, descobrim en tota aquesta llarga narració varis aspectes fonamentals:

1.- Déu vol que tots els sers vius que crea visquin el màxim possible i siguin el màxim feliços possible. Però el món és ple de mal i els humans tendeixen constantment al mal. El món i la història són conflictius i perillosos. Però també és ple de bé i d' humans bons, i s'ha d'aprofitar tot el que és bo.

2.- Per fer el bé i suprimir el mal es necessita temps per poder fer tot el necessari perquè tothom aprengui a fer el bé i lluitar contra el mal. Podem dir que calen Quarantenes o Quaresmes. Són com camins que s'han de seguir per assolir els objectius. 

3.- Déu per fer les seves Quaresmes en favor dels humans, escull líders, col·laboradors, guies, mestres ... perquè l'ajudin a conduir l’esforç de tots.

• LA QUARESMA DE JESÚS EL CRIST.

Tots els humans viuen de fet dintre l’Aliança Noètica.Per la fe bíblica, Déu no abandona mai els humans que crea. Els humans es poden oblidar de Déu, perquè Déu els vol lliures, però Déu no s'oblida mai dels humans perquè els estima i crea constantment. S'ha compromès a favor d'ells. Ell sabrà recuperar tot el que aparentment es perdi. 

El poble jueu va viure, i molts jueus viuen encara, dintre l'esquema de l’Aliança Mosaica, lligat amb Déu amb el compromís de viure subjectes a la Llei mentre que la resta de la humanitat vivia dintre de l'Aliança Noètica. Però Déu prossegueix incansable en la realització del seu designi Salvador, i complint totes les promeses fetes a Abraham, Moisés i a tots els Profetes i, malgrat i a través dels entrebancs i resistències del poble escollit, i gràcies a tots els que han sigut fidels al seu Esperit, el Fill que és la llum resplendent del Pare, expressió plena de la seva Saviesa, per la força de l'Esperit, s'ha unit plenament a l'home Jesús per portar a terme la darrera, definitiva i universal Aliança.

• La temàtica que hem treballat fins ara ens ho ha fet reflexionar, tot seguint el ritme de l'any litúrgic:

1.- El designi creador de Déu i la seva crida universal a la Salvació o Vida Plena en relació a la festa de Tots Sants. 

2.-En relació a l'Advent hem vist la necessitat de que aquesta Salvació ens vingui i ens sigui donada des de fora de nosaltres. Cal doncs, preparar-nos, reconèixer, acollir i seguir el Salvador que ve. 

3.-Per Nadal, celebrar la vinguda del Fill de Déu Pare que, per obra de l'Esperit Sant i per mitjà de Maria, s'ha fet home com nosaltres (el que anomenem, el Misteri de Crist). Naixent d'ella, comportant-se com un home qualsevol, Jesús es fa obedient del tot a l’Esperit per complir la missió que el Pare li encomana de viure plenament la seva vida humana. 

4.-Per l'Epifania hem vist com Jesús va viure tota la seva infància a Natzaret amb Josep i Maria, i que en tot es comportava com un nen normal essent en tot plenament obedient i creixent per dins i per fora. Després de la mort de Josep, va continuar vivint amb Maria, la seva Mare, fent de fuster com feien en aquell temps tots els nois grans. 

5.- Maria veia tot el que Jesús feia, escoltava tot el que li deia. Ho pensava tot en el seu cor, i s'adonava que Jesús era el Senyor. 

6.- Un dia, Jesús va deixar la casa i la mare, i se'n va anar a començar la seva vida d'home gran, per fer tot el que Déu Pare li encomanava, tal com havia fet durant la seva vida d'infant. Va anar a trobar Joan Baptista i rebre el seu Baptisme. Després del Baptisme, Jesús va començar la seva Quaresma personal que va durar els darrers tres anys de la seva vida. 

7.- En la Quaresma de Jesús, i en l'Aliança que per mitjà d'ella Déu fa amb tots els homes, tot es concentra en la Persona de Jesús. Tots els mitjans que Déu va utilitzar en les altres Quaresmes són suprimides per concentrar-ho tot en la Persona i el Misteri de Jesús. Creure en Jesús el Crist és tot el que cal per entrar en la seva Aliança tal com diu Pau.

En el calendari litúrgic, la QUARESMA és el temps de preparació a la celebració de la PASQUA. És, doncs, temps de reflexió, de pregària, d'examen de consciència, de conversió.