Nosaltres reflexionarem sobre la Quaresma de Jesús, no només per saber què va fer ell, obeint la voluntat del seu Pare, per donar-nos Vida Plena a tots, sinó per seguir-lo, o sigui: mirar-lo, imitar-lo, esforçar-nos a ser i fer com ell. Caminar amb ell el Camí de la seva Quaresma.
Com que la Quaresma de Jesús va durar tota la seva vida i la seva mort en creu i resurrecció a la Vida Nova, hi dedicarem dues jornades de catequesi A fa primera jornada que fem aquest mes, recordarem i reflexionarem en el que va fer durant els tres anys de la seva vida d'home gran: després del Baptisme del Jordà fins a l'última setmana de la seva vida que en diem la Setmana Santa.
En la següent sessió, recordarem i reflexionarem el que va passar durant la darrera setmana de la vida de Jesús.
El Pòster d'avui es refereix a la primera part.
1.-LES TEMPTACIONS DE JESÚS (Lluc 4,1-13)
És el text evangèlic que llegim a la missa d'aquesta sessió.
Després de rebre el Baptisme de Joan, Jesús vanar a un lloc desert i solitari a pregar i a reflexionar sobre tot el que Déu Pare li feia sentir i li demanava per dintre. S'hi va estar tota una quarantena sense menjar ni beure res. Va ter una veritable quaresma personal.
Jesús va reflexionar molt i es va adonar de totes les dificultats que trobaria per fer i dir tot el que Déu Pare volia que fes i ensenyés. Jesús s'adonava que tot això, toparia amb tot el mal del món. amb tots els homes i dones que no estimen el que és bo i veritat.
Tota la Bíblia i també el Nou Testament i quasi totes les cultures del món, quan volen parlar del Mal, fan servir el símbol del Diable. Es una manera de representar com una persona humana malvada i deforme la realitat del Mal i que s'anomena de diverses maneres: príncep d'aquest món, poder de les tenebres, Dimoni, Satanàs, Maligne ... En el pòster ho representem amb Ia imatge d'un núvol tenebrós que envolta Jesús i li fa sentir tot el que el Mal li farà sofrir i el temptarà.
L'evangeli ho resumeix en tres temptacions:
1.- Fes que les pedres es tomin pans. El Diable insinua a Jesús que faci un miracle en favor seu. Que sigui egoista. Que faci servir per a ell, el que té per a tothom ...
2.- Si m'adores t'ho donaré tot. El Diable tempta Jesús que abandoni la seva missió i vulgui tenir poder i gloria com els poderosos del món.
3.- Tira't de daltabaix que els àngels t’entomin. Assoleix amb un acte ben espectacular el que has de fer amb gran esforç: vanaglòria, triomfalisme, ...
Jesús no va fer mai cap cas d'aquestes temptacions i va fer sempre el que l'Esperit de Déu Pare li demanava, encara que li costés molt.
2.- ELS DEIXEBLES DE JESÚS. Jesús ensenya el Parenostre.
Cada vegada més gent anava amb Jesús i el seguia. De vegades es concentrava tanta gent que era una veritable multitud. Dintre la multitud que el seguia un grup més petit es va comprometre més amb ell. Anaven constantment amb ell, formaven com una gran família d'amics. S'anomenaven els seus Deixebles. Jesús els ensenyava a ells d'una manera especial.
Dintre el grup bastant nombrós dels deixebles, Jesús va escollir 12 homes i els va nomenar Apòstols. Aquests formaven amb Jesús un grup especial. Vivien junts i compartien totes les coses. Jesús els va ter ajudants i representats seus.
D'aquest grup íntim de Jesús, també en formaven part un grupet de dones, amigues de Maria la mare de Jesús, que des del començament l'acompanyaven i l'ajudaven.
El segon gravat del Pòster expressa com Jesús formava amb tots ells, una comunitat molt unida que, moguda per l'Esperit Sant, pregava Déu Pare. Jesús els va ensenyar el Parenostre.
3.- JESÚS ES LLIURAVA ALS MES NECESSITATS.
Tots els evangelis ens narren com durant els 3 anys de la seva vida d' home gran, Jesús anava de poble en poble, ensenyava a les Sinagogues i es dedicava totalment a rebre i acollir tota mena de malalts que la gent li portava.
Jesús anunciava el Regne de Déu, i deia sempre que el Regne de Déu es fa allà on el mal és suprimit, els que són víctimes del mal són ajudats i guarits i consolats.
Toi això Jesús no ho ensenyava solament dient-ho, sino fent-ho. Tots els evangelis ens presenten Jesús voltat de malalts de tota mena.
4.- JESÚS ENSENYAVA.
Com ja sabem Jesús va dedicar molt de temps a ensenyar com hem de creure i com hem de ser i captenir-nos.
En primer lloc Jesús ensenyava a conèixer Déu: parlava del Pare, parlava de la seva relació de Fill amb el Pare. Parlava de l'Esperit Sant, que és l'Amor i la Força que ho mou tot. Ensenyava com Déu estima i perdona d'entrada i del tot. Ensenyava com ser feliços de veritat amb les Benaurances.
Jesús presentava les exigències de capteniment no com a manaments, sinó com a seguiment de la seva manera de fer. El camí era sempre la imatge que Jesús utilitzava. En l'evangeli de Joan diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. I en l'evangeli de Mateu afirma: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi”. Jesús es presenta a ell mateix com a camí. El camí que el deixeble de Jesús s'ha d’esforçar en seguir és la manera de ser i de captenir-se de Jesús.
En la vida de fe cristiana, la moral no s'imposa al creient des de fora com una Llei, sinó que s'ha de descobrir, valorar i realitzar des de dintre com un exigència coherent amb la fe en Jesús el Crist.
El seguiment de Jesús cadascú l'ha de fer vivint, de manera conscient, lliure i responsable (plenament humana), la seva situació personal concreta. La seva creu! La moral cristiana no és només, ni principalment, un exercici d’esforç humà, un exercici de virtut, sinó un exercici d'obertura, acolliment, abandó i fidelitat a l'Esperit que habita en nosaltres i ens empeny en la direcció del caminar humà de Jesús el Crist. És una Mística.
Tot això Jesús ho explicava sovint per mitjà de PARABOLES.
TEXTOS DE LA MISSA.
Primera lectura
De la carta de sant Pau als Romans 10, 8 - 13
¿Què diu l'Escriptura germans?
"Tens la paraula molt a prop teu; la tens als lavis i al cor".
Aquesta paraula és la fe que proclamem: si amb els "lavis " reconeixes que
Jesús és el Senyor i creus de "cor" que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts,
seràs salvat.
Perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis.
Diu l'Escriptura: "Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat".
"Tothom qui invocarà el nom del Senyor Jesús serà salvat".
Paraula de Déu
Segona lectura
De l'Evangeli de sant Lluc 4, 1 - 13
En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n torna del Jordà, i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam.
El diable li digué: - Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Jesús li va respondre: - Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa.
Després el diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: - Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes; tot m'ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora'm i tot serà teu. Jesús li respongué: - L'Escriptura diu: - Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué :- Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix des d'aquí; l'Escriptura diu que ha donat ordre als seus àngels de guardar-te, i que et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li respongué :- No temptis el Senyor, el teu Déu.
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l'oportunitat.
Paraula del Senyor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada