L'any litúrgic: Temps de Quaresma

L’Evangeli de Sant Lluc guia la reflexió de la comunitat durant tot aquest any litúrgic, i és bo que, també durant el temps de Quaresma, reflexionem sobre temes clàssics sota la perspectiva d’un dels punts més característics d’aquest evangelista: Jesús com a revelador de la misericòrdia de Déu vers tota la Humanitat. Recordem que la paràbola que coneixem com la del “fill pròdig” és exclusiva d’aquest evangelista, i que seria més ajustat i apropiat al seu missatge anomenar-la la paràbola del “Pare misericordiós”.

El moment àlgid d’aquesta revelació de Jesús es dóna a la Creu. Més enllà de l’angoixa i del sentiment d’abandó que personalment experimenta, Jesús té força per cridar “Pare” i confiar la seva vida a les seves mans. És la Pasqua: dalt de la creu es produeix el pas de la mort a la vida perquè és allí on Jesús expressa la seva absoluta confiança en el seu Pare, el “Déu bo”. La narració d’aquest moment a l’evangeli de Lluc és majestuosa i èpica alhora, perquè és tot el llibre de l’evangeli que s’encamina cap aquest moment culminant i és a partir d’aquest moment on cobra sentit tot el que es narra en el llibre dels “Fets dels Apòstols”.

Durant el temps quaresmal es tracta d’aprofundir aquesta realitat: passar de la mort a una vida plena, perquè es té dipositada l’esperança i la confiança en el Pare del Cel que ens estima sense mai defallir. Quan diem que “aquest és el Misteri de la nostra fe” estem celebrant aquesta realitat que se’ns fa present en la persona de Jesús, el Crist, però també estem expressant la nostra voluntat de participar d’aquesta realitat. Inserir-se en aquest moviment còsmic que transforma la foscor en llum i la mort en vida no és gens senzill.

Certament, cal contemplar el Misteri de la Pasqua realitzat en Jesús, el Crist. En aquest sentit és bo anticipar la reflexió sobre les lectures que es proclamaran a les celebracions quaresmals. Però cal també mirar al nostre entorn: en aquests dies nostres, són moltes les persones, de lluny i de prop, que pateixen un trasbals important en les seves vides, que necessiten pa i també l’escalf de la nostra proximitat. En aquest punt seria bo que ens fixéssim un objectiu concret, que desperti la nostra responsabilitat envers els altres. La mateixa misericòrdia del Pare que es revelà en les paraules i en els fets de Jesús, s’ha de revelar avui a persones concretes a través de les nostres paraules i els nostres fets.

Anton Ramon Sastre