Reflexions a la Paraula de Déu

Millorar el món abans de recussitar

No podem deixar passar lleugerament aquesta lectura de la carta de Sant Pau als cristians de la ciutat de Corint. Ens hi hem d’entretenir, hem de fer una pausa en les nostres activitats i considerar les seves paraules, com si la carta ens l’hagués adreçat a cadascú de nosaltres. Ens diu que nosaltres hem acceptat i perseverem en la creença que Jesús de Natzaret va superar la mort, que va viure i que es va presentar als seus primers seguidors.

Hi perseverem en aquesta creença en la resurrecció de Jesús, que és penyora de la nostra, de la de cadascú de nosaltres? No coneixem res del més enllà. Ni tan sols som capaços d’imaginar una altra vida diferent de la que ara gaudim a la terra. Tenim pensaments i sentiments semblants als del poeta Joan Maragall en el seu “Cant Espiritual”, quan pregunta a Déu: “Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?” No entenem què és una altra vida perquè tots els nostres pensaments i les nostres idees són formades a partir de la matèria i dels sentits humans. Tanmateix creiem, i tanmateix esperem. Perquè endins del nostre interior hi ha tant el desig de viure com l’anhel de perviure i l’esperança d’aconseguir l’eternitat

Aquesta esperança, aquest càlid anhel que ens travessa l’hem de guardar en la profunditat del nostre interior, però no ens ha de distreure de la feina de fer créixer el Regne de Déu en aquest món, un Regne que no pot avançar sense la nostra contribució personal, sense el nostre esforç quotidià en tota acció que vagi a favor del progrés espiritual del món. Un progrés que es genera a casa i a les famílies, però també als estudis, als laboratoris, a les fàbriques, als mitjans de comunicació, a tota la societat. Millorar el món en què vivim és la primera tasca que hem d’abordar els cristians mentre aspirem a una altra vida.

Josep-Maria Puigjaner