Reflexions a la Paraula de Déu

Som ja a la segona setmana de Quaresma. L’evangeli ens il·lumina amb el relat de la transfiguració de Jesús. És un relat esperançador, positiu, que ens avança, premonitòriament, la glòria de Jesús, el qual conversa amb dos personatges cabdals de l’Antic Testament.

El primer de tots dos és Moisès, el guia d’Israel en la fugida d’Egipte i receptor de la Llei de mans de Déu en el Sinaí. Morí de manera memorable, a Moab, bé que ningú no sap on es troba el seu sepulcre, després que el Senyor li féu contemplar la terra promesa (Dt 34, 4-8), que és precisament la terra que el Senyor havia donat a Abraham i la seva descendència quan va fer amb ell l’aliança, com llegim en la primera lectura d’avui (Gn 15, 18). El segon personatge citat a l’evangeli és Elias, profeta d’Israel, que desaparegué damunt d’un carro de foc (2Re 2, 9-11). Representen la Llei i els Profetes, és a dir, l’antiga aliança. A més, ambdós han fet el traspàs de manera extraordinària i, per això també, són ells els més adequats per mantenir amb Jesús, com a tema de conversa, “la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem” (Lc 9, 31).
Aquesta escena de l’evangeli ens prefigura, per tant, molt explícitament la Pasqua de Jesús, del tot enllaçada amb l’Antic Testament. Ell és ara gloriós, en el quadre momentani que Lluc ens ofereix, com a vencedor de la mort. Una mort a Jerusalem, comentada per tots tres en la seva conversa. Mort, a més, extraordinària, com indica, simbòlicament, la mera presència dels interlocutors. Mort salvadora i vida gloriosa, doncs, que són anunci i preparació, per a nosaltres, de la celebració de la Pasqua. I, després de tan gran experiència premonitòria, acaba l’evangeli amb una veu, que és la del Pare, que ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo” (Lc 9, 36). Fem-ho atentament, sobretot en aquests dies d’invitació a la conversió.

Que aquesta llum esperançadora, en el camí de la mort i resurrecció que és la Pasqua, ens ajudi i ens doni coratge durant el període quaresmal de renúncia i preparació, renúncia que només té sentit si és amorosa i solidària. Com ens diu Pau a la segona lectura, esperem del cel el Salvador, que “transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós” (Fl 3, 21). I, al final, com a resposta coherent, ens exhorta a mantenir-nos ferms en el Senyor (Fl 4, 1).

Jordi Cors