Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de març de 2010

Pregària de sant Joan Maria Vianney, el rector d’Ars

Sant Joan Maria Vianney va néixer el 1786 a Dardilly, al nord-oest de Lió, i va morir el 1859 al petit poble d' Ars, a 30 kilòmetres de Lió,  d’on va ser rector des de l’any 1818 fins a la seva mort. La pregària que aquí reproduïm és un bon exemple de la seva fe:

Jo us estimo, Déu meu,
i el meu únic desig és estimar-vos
fins al darrer sospir de la meva vida.
Jo us estimo, oh Déu infinitament amable,
i m’estimo més morir estimant-vos
que viure un sol instant sense estimar-vos.
Jo us estimo, Déu meu, i només desitjo el cel
per la felicitat d’estimar-vos perfectament.
Jo us estimo, Déu meu, i només temo l’infern
perquè allà no hi haurà
el dolç consol d’estimar-vos.
Oh Déu meu, si la meva llengua
no pot dir en tot moment que us estimo,
almenys vull que el meu cor us ho repeteixi
tantes vegades com respiro.
Feu-me la gràcia de sofrir estimant-vos,
d’estimar-vos sofrint,
i d’expirar un dia estimant-vos i sentint que us estimo.
Com més m’apropo a la meva fi ,
més us demano que feu créixer i perfeccioneu
el meu amor per vós.

29 de març de 2010

Ciència i religió són compatibles

Francisco J. Ayala, biòleg i ex dominic, que en els seus llibres i discursos argumenta que no hi ha contradicció essencial entre la fe religiosa i la creença en la ciència, ha guanyat el Premi Templeton 2010. La Fundació John Templeton atorga el premi anual més ben dotat del món per valor d'un milió de lliures esterlines (uns 1,2 milions d'euros) a "una persona viva que ha fet contribucions excepcionals a l'afirmació de la dimensió espiritual de la vida." La primera persona en guanyar aquest guardó va ser la Mare Teresa de Calcuta.

El Dr. Ayala, biòleg evolutiu i genetista de la Universitat de Califòrnia, Irvine, fa moltes conferències sobre ciència i religió, emfatitzant que són àmbits separats i que la gent s’equivoca quan intenta unir-los com, per exemple, quan els científics afirmen que no hi ha Déu, o quan els defensors de les teories creacionistes invoquen la intervenció sobrenatural per explicar el canvi evolutiu.

Francisco Ayala, nascut a Madrid fa 76 anys, actualment està investigant l'evolució dels microorganismes, en particular els que causen la malària, és un membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i compta amb la Medalla Nacional de Ciències d’aquell pais.

Entre els seus altres escrits, el seu llibre "Regal de Darwin" descriu com la teoria de l'evolució ajuda a explicar com el mal pot coexistir amb un Déu bo i omnipotent. El seu més recent llibre, "Sóc un mico? Sis grans preguntes sobre l'Evolució", serà publicat aquest any.

En una entrevista publicada al diari “El País” el 29 de juny de l’any passat va dir que "la ciència i la religió són com dues finestres de mirada al món, el que es veu des de cada finestra és diferent, però és el mateix món. La ciència s'ocupa d'explicar els processos naturals per mitjà de lleis naturals.La religió tracta del significat de la vida, del propòsit de la vida, de les nostres relacions amb els altres; sobre aquestes coses, la ciència no té res significatiu a dir. I la religió no té res significatiu a dir sobre la ciència perquè no tracta d'aquestes coses.Les dues s'interfereixen quan deixen el seu camp en què tenen autoritat i entren en l'altre."

27 de març de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

El Senyor Déu m’ajuda, per això no em dono per vençut

Jesús va llançat: el pas pel desert l’ha reafirmat, n’ha sortit vivificat i ple de força. Com el profeta, ha sentit la veu de Déu a cau d’orella i se l’ha feta seva, s’ha reconegut mestre.

Ja no li fa por que el titllin del que sigui, ja no li fa respecte que li diguin Messies. Efectivament, se sent fill de Déu i salvador, impregnat del seu impuls. Ha copsat la incommensurabilitat del missatge, s’hi reconeix, l’ha engrescat descobrir en Déu un pare bo i en ell els gens de bondat que li ha traspassat.

Va llançat: ja no es vol amagar, ni vol defugir aquells que li busquen raons; se sent amb prou força per mostrar-se públicament a Jerusalem, allà on aquells dies previs a la celebració de la Pasqua, coincideixen Pilat i Herodes. Hi entra humil muntant un ase, tanmateix no pot evitar contagiar-se per un moment i íntimament de l’eufòria d’aquells que l’aclamen rei (I si ells també se sentissin fills de Déu? I si fos el desig d’alliberament i de vida plena que els fes cridar d’aquella manera? I si les paràboles i les prèdiques els haguessin de debò arribat al cor? I si…? I si…?). Però el moment d’il·lusió passa ràpid, de seguida li pesa la solitud del líder i endevina que el camí emprès no té retorn, “serà el que Déu vulgui”. Convoca els amics a un sopar i els diu fins on està disposat a arribar; les seves pròpies paraules li fan evident un final més que probable. Necessita pregar, aquí també se sent sol en la inquietud, els amics no l’acompanyen. L’envaeix el dubte, tan humà, i per un moment li passa pel cap la inutilitat del gest. L’ànsia s’esvaeix i es deixa prendre, convençut que el missatge de Déu transcendirà la seva mort.

Helena Cots

24 de març de 2010

Sant Romero d'Amèrica

Avui fa 30 anys de l’assassinat de Monseñor Oscar Romero, arquebisbe de San Salvador, mentre celebrava una missa a la capella de l’hospital “La Divina Providència”, d’un tret al cor disparat per un franctirador de “los Escuadrones de la Muerte” . Aquest grup paramilitar estava comandat pel major de l'exèrcit Roberto d'Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradretà ARENA, sent l'autor de l'atemptat el capità de l'exèrcit Alvaro Saravia.

A finals dels anys 70, El Salvador era l'escenari de les primeres batalles d'un conflicte incontrolable a punt de convertir-se en una guerra civil que va durar més d'una dècada. A una banda del conflicte havia una poderosa classe militar de vocació colpista que volia protegir la posició de les famílies terratinents, que temien perdre a mans d'organitzacions camperoles. A l'altra costat hi havia diversos moviments armats d'esquerra. Tots dos sectors en conflicte practicaven el segrest i les execucions.

Romero era considerat per la ultradreta un còmplice de la subversió. D'acord amb Saravia, D'Aubuisson intentava provar infructuosament vincles del sacerdot amb grups radicals comunistes i que facilitava la compra d'armes per a aquests grups. La rancúnia contra Romero creixia a l’hora que la influència que el sacerdot tenia en la població i el seu coratge per denunciar les desaparicions forçades i altres abusos de drets humans en les seves homilies que tenien gran seguiment perquè eren seguides per ràdio a tot el país. En aquestes homilies, Mons.Romero denunciava però, tant la violència del govern militar com la dels grups armats d’esquerra.

Quan va ser nomenat arquebisbe al febrer del 77, elements de l'oligarquia salvadorenca li va oferir una luxosa residència a un barri residencial i un Cadillac. El nou arquebisbe va rebutjar ambdós obsequis. Un mes més tard , un dels seus sacerdots i amic, el pare Rutilio Grande, va ser assassinat pel moviment d'extrema dreta “Ordena”. Des d'aquell dia l'arquebisbe va intensificar la seva dedicació als pobres i va rebutjar assistir al jurament del generaI-president, elegit mitjançant un clar frau electoral.

Víctimes de diversos atemptats, altres bisbes,que van adoptar una actitud menys valenta, li van aconsellar prudència , però ell va continuar amb el seu estil. Oscar Romero va dir que defensava l’opció preferencial pels pobres perquè “la missió de l’Església és identificar-se amb els pobres, així l’Església troba la salvació.”

En la seva darrera homilia, la del dia abans del seu assassinat va dir que “seria interessant ara fer una anàlisi però no vull abusar del seu temps, del que han significat aquests mesos d'un nou govern que precisament volia treure d'aquests ambients horrorosos i si el que es pretén és decapitar l'organització del poble i destorbar el procés que el poble vol, no pot progressar un altre procés. Sense les arrels en el poble cap Govern pot tenir eficàcia, molt menys, quan vol implantar-los a força de sang i de dolor ... Jo voldria fer una crida de manera especials als homes de l’exèrcit, i en concret a les bases de la Guàrdia nacional, de la policia, de les casernes. Germans, són del nostre mateix poble, maten als seus mateixos germans camperols i davant d'una ordre de matar que doni un home, ha de prevaler la Llei de Déu que diu: NO MATAR ... Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la Llei de Déu ... Una llei immoral, ningú l’ha de complir ... Ja és temps que recuperin la seva consciència i que obeeixin abans a la seva consciència que a l'ordre del pecat ... L'Església, defensora dels drets de Déu, de la Llei de Déu, de la dignitat humana, de la persona, no pot quedar callada davant de tanta abominació.”

21 de març de 2010

Revisió de vida: Quaresma 2010

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d’aquesta Quaresma tindran lloc:

Dimecres, dia 24: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
Divendres, dia 26: a les 9 del vespre.

La següent revisió de vida ens pot ajudar a preparar la celebració del sagrament de la Reconciliació amb una reflexió personal amb serenor i tranquil·litat.

Dona, on som? Ningú no t’ha condemnat. Ella va respondre: -Ningú, Senyor. Jesús li digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n i no pequis més. (Jo 8:10-11)

"Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?" (8: 5)
Per què els mestres de la Llei volen que Jesús es pronunciï i per què l’anomenen mestre? Prou saben el que ell en pensa i ara el volen comprometre. Però Jesús no vol enfonsar més la dona, la vol redimir del pes de la seva culpa, i no digué res. Foren ells, els acusadors, qui, atrapats pel seu doble joc, començant pels més vells, pels més 'dignes', deixaren Jesús tot sol! Quin ridícul, Déu meu!

- Quina mena de persona sóc: de les que acusen o de les que excusen? - En una situació semblant -quasi bé ens hi trobem cada dia!- quin és normalment el meu veredicte? - Sé dir amb sinceritat: no sóc pas millor que aquell al qual la majoria acusa? - Blaise Pascal deia: 'Que em jutgi Déu i que no em jutgi pas la meva mare'. Hi estic d’acord? - Quan, a la nit, abans del primer son, penso en Déu, sento pau en el meu cor o més aviat hi sento neguit? - Què en diria de Déu: que premia el bé, que castiga el mal o que acull en el seu Amor infinit igualment 'els justos i els pecadors'? - En qualsevol cas, jo hauria tirat la primera pedra?

"Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit." (8: 7)

Jesús calla i s’ajup fins a tocar la terra amb el dit. No hauria de mirar la dona que rep la condemna de la Llei? El qui és la Paraula calla i alhora s’inclina fins on viuen i pateixen els humans. Al cor de la feblesa de l’home hi ha Déu, l'amor del qual es manifesta, potser, amb el gest delicat de no mira-la per, en aquest instant que es feia etern, no ferir llurs sentiments. És la finesa de Déu!

- Sóc criticaire o més aviat busco de dissimular els defectes dels germans? -Practico les virtuts de la prudència i de la discreció? - Quan dic: 'Senyor, tingueu pietat', què vull dir: 'Senyor, ajudeu-me' o bé 'Senyor, perdoneu-me'? - Evito d’acostar-me a aquells als quals la societat acusa i rebutja? - Crec poc o gens en la bondat de les persones? - En aquest moment, què n’opino de la pena de mort? - Quan dic que vull ser compassiu, hi poso condicions a aquesta decisió? - Crec que tenir 'la raó' és quelcom útil o que tenir la raó no serveix de res? - Quan vull tenir raó, utilitzo el nom de Déu o la seva Llei? - Exigeixo més als altres que no pas a mi mateix?

"Ella va respondre: - Ningú, Senyor." (8: 11)

Per què la dona no l’anomena 'mestre' com ho han fet els seus acusadors? Per què li diu "Senyor" si aquest títol només pertany a Déu? Únicament ella, perquè ha sentit la seva misericòrdia, ha vist en Jesús el Déu en qui potser fins ara mai no havia cregut. I li confessa la seva fe: "Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat? - Ningú, Senyor". On hi ha misericòrdia, allí hi veiem Déu!

- He entès i crec fermament en les paraules de l’evangelista Joan: "La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist"? (Jo 1: 17) - I també: "A Déu ningú no l’ha vist mai: és el seu Fill únic, que és Déu, qui l’ha revelat?" (Jo 1: 18) - No sé reconèixer Déu en qualsevol gest bondadós d'amor, de generositat o de misericòrdia? - No recordo sovint aquelles altres paraules de Joan: "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel"? (Jo 5: 16) - Quina és la meva font d’espiritualitat? No és, encara, l'Evangeli? - Recordo que mentre parlo a Déu no puc escoltar la seva veu en el meu cor? - No sé veure en la meva comunitat la gran escola on hi rebo i practico la fe?

Perdoneu-nos, Pare, i ajudeu-nos a perdonar i guardeu-nos del mal i de fer-ne. Amén.

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Setmana Santa. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec, aquest diumenge a partir de les 10 del matí

Dilluns, 22
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons. Conferència sobre “Setmana Santa i Pasqua” a càrrec del Pare Franciscà Josep M. Massana, O.F.M.

Dissabte, 27

Del 27 al 30 de març els nois i noies de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons realitzaran els campaments de Setmana Santa.

20 de març de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

TAMPOC JO NO ET CONDEMNO ... DONA

A vegades se’ns diu que hem perdut el sentit del pecat i potser és veritat que tots plegats ens hem relaxat. Els nostres pares, plens de bona fe i d’acord amb l’educació que havien rebut, ens van fer conèixer un catàleg de faltes greus i lleus; en canvi n’hi havia de més importants  en la vida personal i col·lectiva dels creients sobre les que no s’hi insistia gaire. Avui, en canvi, la nostra percepció del pecat ha posat l’accent en qüestions més fonamentals, com ara la justícia social, la pau en l’entorn més proper i en el món, l’ecologia, la capacitat d’atendre els altres i de servir. També, revisar la vida pel que fa a la pregària, etc.

Una experiència diferent és la de persones més joves, avui pares de nens i nenes i adolescents, que ja han estat formats  d’acord a un sentit més autèntic de  pecat. Possiblement la dificultat no rau tant en la formació rebuda, que sempre deu poder ser millorable, sinó en  saber transmetre el sentit de servir els altres tot estimant. El sentit profund del pecat rau en la incapacitat per estimar i en no saber perdonar. Per això el Senyor ens urgeix a practicar el manament de l’amor fratern que se’ns proclamarà el dijous sant d’aquesta propera Pasqua de dos mil deu.

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Jesús Torrent i Francesc Oliva que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

18 de març de 2010

Entrevista a José Antonio Pagola a la revista 21RS

Tot seguit es reprodueix l'entrevista realitzada per MªÁngeles López Romero al teòleg basc José Antonio Pagola, publicada a la revista 21RS (http://www.21rs.es/news/index/23).

En plena cuaresma y a un paso de celebrar la Pasión y Gloria de Jesús de Nazaret, ¿quién mejor para hablarnos de él que el artífice de un auténtico bestseller de la teología? El autor de Jesús, aproximación histórica (PPC), ha hablado en exclusiva para 21 sobre Cristo y su radical desafío a los creyentes. Desde la paz interior de un hombre que, al estudiarlo, se ha sentido mucho más cerca de Dios.

Desde hace algún tiempo viene insistiendo mucho en la importancia de volver a Jesús. 
Están creciendo entre nosotros algunos hechos que, a mi juicio, no nos van a conducir a la renovación que la Iglesia necesita. Pienso en el desencanto y la pasividad de muchos cristianos sencillos que viven este momento con desconcierto y pena; el clima de enfrentamientos y descalificaciones entre colectivos de sensibilidades opuestas; la ausencia de diálogo entre obispos y teólogos; las lamentaciones estériles; el miedo a la creatividad y el diálogo con el mundo actual; el restauracionismo hacia el que parece tender cada vez más la jerarquía…

¿Cómo debemos reaccionar ante esto? 
Necesitamos urgentemente movilizarnos y aunar fuerzas para centrar a la Iglesia con más verdad y fidelidad en la persona de Jesús y en su proyecto del reino de Dios. Muchas cosas habrá que hacer, pero ninguna más decisiva que esta conversión.

¿En qué consistiría?
No estoy pensando en un aggiornamento pastoral, unas reformas religiosas o unas mejoras en el funcionamiento eclesial, algo, por otra parte, necesario. Pero, cuando el cristianismo no está centrado en el seguimiento a Jesús, cuando la compasión no ocupa un lugar central en el ejercicio de la autoridad ni en el quehacer teológico, cuando los pobres y los últimos no son los primeros en nuestras comunidades…, creo que lo más urgente es impulsar la conversión al Espíritu que animó la vida entera de Jesús. Volver a las raíces, a lo esencial, a lo que Jesús vivió y contagió.

¿Cómo sería esa Iglesia convertida?

Una Iglesia preocupada por la felicidad de las personas, que acoge, escucha y acompaña a cuantos sufren; a la que la gente reconoce como “amiga de pecadores”. Una Iglesia donde la mujer ocupe el lugar querido realmente por Jesús. Una Iglesia más sencilla, fraterna y buena, humilde y vulnerable, que comparte las preguntas, conflictos, alegrías y desgracias de la gente.

Pero ¿no hay una necesidad grande de reformas concretas en el funcionamiento y organización de la Iglesia?
Sí, y no pocas. Es probable que en los próximos años se intensifiquen los debates sobre la reforma de la Curia romana, el ejercicio del ministerio de Pedro, el nombramiento de obispos, el lugar de la mujer en la Iglesia, la inculturación, la creatividad litúrgica, los caminos reales hacia el ecumenismo… Pero pienso que, si no existe, al mismo tiempo, un clima de conversión apasionada a Jesús, los debates y discusiones nos llevarán una y otra vez a enfrentamientos, divisiones y pérdida de energía.

16 de març de 2010

Catequesi: Revisió de vida per a la Celebració del Perdó

Els infants més grans de la catequesi, a partir de deu anys, rebran aquests dies el Sagrament del Perdó. Prèviament se'ls hi proposa una revisió de vida per a què puguin reflexionar.

REVISIÓ DE VIDA * QUARESMA 2010 (Lluc 15, 11-24)
Un home tenia dos fills. El més jove digué al pare: Pare, dóna'm la part que em toca de l'herència. El pare els va repartir els béns. Després de no gaires dies, el fill més jove va aplegar totes les coses i se n'anà a una terra llunyana, i allí va malversar tots els seus diners vivint de festa en festa.

Quan ho hagué gastat tot, vingué una gran fam en aquella terra i va començar a passar necessitat. Es va llogar a un dels ciutadans d'aquella terra, el qual el va enviar als seus camps a pasturar porcs. Desitjava omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors, reflexionà i es digué: Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré al meu pare, i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu, tracta'm com un dels teus jornalers.

Se n'aná cap al seu pare, i quan encara era lluny, el sue pare el veié i es commogué, i va córrer, se li tirà al coll i el besà. El fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als criats: Traieu la roba més bona i vestiu-lo, i poseu un anell en la seva mà i calçat als seus peus. Porteu el vedell gras i mateu-lo. Mengem i fem festa: Perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; estava perdut, i l'hem retrobat. I van començar a fer festa.



TOTS ENS PODEM EQUIVOCAR ... PERO DÉU ENS PERDONA SEMPRE!


· Em recordo de Déu en la meva vida? Li reso, per exemple al matí o al vespre? Vull viure de veritat com a fill seu?

· A casa, Em porto bé? Estimo al pare i la mare? Els faig cas? Ajudo a casa amb alegria i sense rondinar? Estimo als meus germans? Estimo als meus avis? Els tracto bé?

· A l'escola, treballo de valent? Faig cas dels mestres? Dono bon exemple als altres companys? Procuro no espatllar el material de classe?

· Amb els amics, sóc un bon company? Estic disposat a ajudar als altres quan ho necessiten? Em preocupo dels nois i noies a qui ningú no fa cas?

· Em burlo dels que no ho fan bé a classe, o dels que sempre perden als jocs, o dels que no tenen tantes coses com jo?

·
Em barallo amb els altres nois o noies? Vull tenir sempre la raó i que tothom faci el que a mi m'agrada? Tinc antipatia o odi algú?

· He pres coses que no eren meves? Dic mentides?

·
Sóc servicial? Comparteixo amb els altres les coses que tinc? Miro d'ajudar d'alguna manera als pobres i tots els que s'ho passen malament? Miro d'estimar tal com Jesús estima?

14 de març de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui ens suggereixen dos conceptes: el del canvi i el de la reconciliació. El poble d’Israel ha estat alliberat dels egipcis i ho celebren. Al mateix temps, tornen a la vida normal d’agricultors i ramaders. Una mica ens recorda les petites transformacions que tenim també nosaltres. Després d’un fet extraordinari – potser només d’un recés o d’uns dies de descans i de reflexió – ens cal tornar a la feina de cada dia. Sempre ens és difícil mantenir els propòsits que ens hem fet. Ens tornem a sentir arrossegats per les obligacions i les presses. És el mateix que li passarà al poble d’Israel, que necessitarà una i una altra vegada aquests processos de renovació. A nosaltres també.

Sant Pau parlant als cristians de Corint enllaça el canvi amb la reconciliació - aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou –. El perdó substitueix en aquest nou món a la venjança, el gran valor del Món Antic.

L’Evangeli ens presenta una de les paràboles més conegudes, la del fill pròdig. Pocs comentaris cal fer-ne. L’amor del pare és infinit. Perdona al seu fill, sense fer cas del que hagi pogut fer. Només que el fill es penedeixi sincerament. Altra vegada el perdó (donar amb escreix) guanya la partida a la rancúnia i a la venjança. A la paràbola hi ha, però, una figura que sempre ens ha inquietat, la del germà gran. Potser ens hi veiem reflectits? Com pot ser que acceptem que es pot donar tant? Com podríem també nosaltres donar-ho tot? Pensem, però, que si no ho fem, això de perdonar, mai no tindrem la pau. Mai no serem constructors del Regne.


Julià i Rosa

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Setmana Santa. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 15
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Vetlla de Pregària a les 9 de la nit. Aquesta celebració dins dels actes de la Quaresma substitueix l’Assemblea mensual que fem habitualment.

Dimarts, 16

Casal Sant Ildefons: Celebració de la Festa de Sant Josep. Hi haurà música en viu i participarà, tocant peces de música clàssica, la guitarrista Immaculada Balcells.

Dissabte, 20

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 21
Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Setmana Santa. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per M. Teresa Tribó que darrerament ens ha deixat per anar a la casa del Pare.

13 de març de 2010

Gandhi, Martin Luther King i Mandela, sants fora del santoral

El dijous 11 de març va tenir lloc l’última sessió del cicle de conferències quaresmals "Reflexió i Diàleg" que han organitzat conjuntament el CIC i la Comunitat de Sant Ildefons, aquest any sota el títol de "La coherència, arrel de la credibilitat". Aquesta darrera xerrada va anar a càrrec del pensador Francesc Torralba que reflexionà sobre "El testimoni dels sants. Coherència exemplar."

Torralba va definir els sants com "l’exemple sublim de la coherència", i va dir que la coherència és allò que dóna credibilitat, i que hi ha un lligam entre coherència, credibilitat i autoritat moral. Segons el filòsof "el poder no té res a veure amb l’autoritat moral. Quan el poble percep que qui té el poder no té autoritat moral es cau en la desafecció."

A la història de la humanitat hi ha diferents exemples de coherència en el màxim grau. Són exemples que aquesta coherència màxima és possible, i són exemples que no es limiten només al context religiós.

El sants són com llums a la foscor, són com els estels a la nit. Els sants són personatges de carn i ossos que, analitzada la seva vida, el tret més significatiu de tots ells és la coherència. Sant, en un llenguatge no teològic, és aquell que és exemple i símbol de coherència, per tant un sant és un referent per a la vida.
Els sants poden provocar admiració (que no és la millor manera d’acostar-se als referents) i voluntat d’imitació ("vull ser com ell, vull viure com ell"). Aquesta voluntat d’imitació dels sants porta a tractar de fer d’aquesta forma de vida dels sants, una forma de vida possible. Així, mentre que l’admiració pot provocar paràlisi, la imitació comporta acció, ens posa en camí.

Davant dels sants es poden caure amb certs errors. Un d’ells seria anivellar a tothom: el "tots són iguals" és simplificar i emmandrir-nos. Aquest anivellament és una excusa que ens atrinxera en la peresa. Aquest relativisme, en el que es considera que totes les formes de vida són iguals, rebaixa i diu que aquests estels (els sants) no són estels. No es pot generalitzar, s’ha de saber veure aquests estels entre els núvols.

Un altre dels errors en el que és cau és el ressentiment. "Com no puc ser com ells, els menyspreo". La vida dels sants ens interroga i ens posa el dit a la nafra. Un es sent petit i interrogat: "I tu, com vius?". Per evitar comparances, posem núvols i així no hi ha estels.

Francesc Torralba seguí la seva intervenció recordant que hi ha sants que no estan al santoral i d’altres que sí hi són i que potser no haurien de ser-hi. El teòleg va definir coherència com "concordança entre el que es diu i el que es fa, entre la idea i la praxis, entre el pensament i l’acció".

Va destacar la importància de fer conèixer els sants. Sor Genoveva Massip, Pere Relats, o mossèn Vidal Aunós no són coneguts de forma general, no es veuen, per tant no es poden imitar. Es important que presentem, que fem visibles els sants per tal que puguin ser imitats.

12 de març de 2010

"Estació d'enllaç" del 19 març: conversa amb el Bisbe Taltavull

El proper divendres 19 de març tindrà lloc la trobada d'"Estació d'enllaç" d'aquest mes. Aquesta vegada serà una xerrada amb el bisbe auxiliar Mons.Sebastià Taltavull sobre "Els joves, la fe i l'Església", que es durà a terme a la plaça deSanta Anna a les 22:00 hores.

Mn. Sebastià Taltavull i Anglada va néixer a Ciutadella de Menorca (Balears) el 28 de gener de 1948. Entre 1959 i 1970 va cursar els estudis Eclesiàstics en el Seminari diocesà de Menorca. És llicenciat en Teologia Dogmàtica per la Facultat de Teologiade Barcelona. Va ser ordenat sacerdot el 23 de setembre de 1972. La seva vida sacerdotal l'ha desenvolupat principalment a Menorca, dedicat especialment als joves i a la Catequesi. També es va dedicar uns anys a la docència com a professor de Religió i va treballar amb els joves com a Consiliari del Moviment de Joves Cristians, i de grups de revisió de vida del MUEC i de l’ Escoltisme. El bisbe Taltavull va presidir la Confirmació de l’any passat del joves de la nostra Comunitat. En aquella i en d'altres visites posteriors que ha fet a Sant Ildefons ens ha demostrat la seva proximitat.

"Estació d'enllaç" són trobades mensuals que organitza la Delegació Pastoral de Joventut per als joves cristians de la Barcelona del segle XXI. Cada mes té un format diferent: cinema, teatre, tallers, xerrades ...

11 de març de 2010

Missatge de Benet XVI per a la Quaresma 2010

Estimats germans i germanes:

Cada any, en ocasió de la Quaresma, l'Església ens convida a una sincera revisió de la nostra vida a la llum dels ensenyaments evangèliques. Aquest any vull proposar algunes reflexions sobre el vast tema de la justícia, partint de l'afirmació paulina: «La justícia de Déu s'ha manifestat per la fe en Jesucrist» (cf. Rm 3,21-22).

Justícia: "dare cuique suum"


M'aturo, en primer lloc, en el significat de la paraula "justícia", que en el llenguatge comú implica "donar a cadascú el seu" - "dare cuique suum", segons la famosa expressió d'Ulpià, un jurista romà del segle III. No obstant això, aquesta clàssica definició no aclareix en realitat en què consisteix "el seu" que hi ha d'assegurar a cada un. Allò del que l'home té més necessitat no se li pot garantir per llei. Per gaudir d'una existència en plenitud, necessita alguna cosa més íntim que se li pot concedir només gratuïtament: podríem dir que l'home viu de l'amor que només Déu, que l'ha creat a imatge i semblança, pot comunicar. Els béns materials certament són útils i necessaris (és més, Jesús mateix es va preocupar de curar els malalts, de donar de menjar a la multitud que el seguia i sens dubte condemna la indiferència que també avui provoca la mort de centenars de milions d'éssers humans per manca d'aliments, d'aigua i de medicines), però la justícia "distributiva" no proporciona a l'ésser humà tot "el seu" que li correspon. Aquest, a més del pa i més que el pa, necessita a Déu. Observa sant Agustí: si "la justícia és la virtut que distribueix a cadascú el seu ... no és justícia humana la que aparta l'home del veritable Déu "(De Civitate Dei, XIX, 21).

D'on ve la injustícia?

L'evangelista Marc fa les següents paraules de Jesús, que se situen en el debat d'aquell temps sobre el que és pur i el que és impur: "No hi ha res fora de l'home que, entrant en ell, pugui contaminar-lo; sinó el que surt de l' home, això és el que contamina l'home ... El que surt de l'home, això és el que contamina l'home. Perquè de dins, del cor dels homes, surten les intencions dolentes "(Mc 7,15. 20-21). Més enllà de la qüestió immediata relativa als aliments, podem veure a la reacció dels fariseus una temptació permanent de l'home: la d'identificar l'origen del mal en una causa exterior. Moltes de les ideologies modernes tenen, si ens fixem bé, aquest pressupost: atès que la injustícia ve "de fora", perquè regni la justícia n'hi ha prou amb eliminar les causes exteriors que impedeixen la seva posada en pràctica. Aquesta manera de pensar, diu Jesús, és ingènua i miop. La injustícia, fruit del mal, no té arrels exclusivament externes, té el seu origen en el cor humà, on es troba el germen d'una misteriosa convivència amb el mal. Ho reconeix amargament el salmista: "Mira, en la culpa vaig néixer, pecador em va concebre la meva mare» (Sal 51,7). Sí, l'home és fràgil a causa d'un impuls profund, que el mortifica en la capacitat d'entrar en comunió amb el proïsme. Obert per naturalesa al lliure flux del compartir, sent dins seu una estranya força de gravetat que el porta a replegar-se en si mateix, a imposar-se per sobre dels altres i contra ells: és l'egoisme, conseqüència de la culpa original. Adam i Eva, seduïts per la mentida de Satanàs, aferrant el misteriós fruit en contra del manament diví, van substituir la lògica del confiar en l'Amor per la de la sospita i la competició, la lògica del rebre, l'esperar confiat els dons de l'Altre , per la lògica ansiosa de l'aferrar i del actuar pel seu compte (cf. Gn 3,1-6), experimentant com a resultat un sentiment d'inquietud i d'incertesa. Com pot l'home alliberar-se d'aquest impuls egoista i obrir-se a l'amor?

10 de març de 2010

Vetlla de Pregària

Ens trobem en plena Quaresma i hem cregut adient trobar-nos en una VETLLA DE PREGÀRIA que ens ajudi a viure més intensament aquest temps. Aquesta vegada però, al coincidir amb les conferències que es fan al CIC, la vetlla la farem el tercer dilluns, en comptes del segon com és habitual. Així doncs, el dilluns dia 15 de març, a les 9 del vespre us convidem a compartir aquesta estona en un espai de silenci i de reflexió a la capella del Santíssim.

Hi sou tots convidats.

9 de març de 2010

Catequesi Familiar de març: Setmana Santa i la Pasqua de Jesús

Els propers diumenges 14 i 21 de març tindran lloc les sisenes trobades del curs de la Catequesi Familiar. El tema a tractar serà la Setmana Santa i la Pasqua de Jesús.

Setmana Santa
La darrera setmana de la Quaresma és la Setmana Santa, en la que se'ns proposa de viure en profunditat el sentit de la Passió i Mort de Jesús .

Jesús adult
Tot el procés de realització d'una vida humana dintre d’una plena comunió amb el Fill, en constant presència i acció de l'Esperit, és el Misteri de Crist.

És un misteri dinàmic i històric. Té certament un aspecte fet, definitivament acabat, salvat. Jesús és ja el Crist. Quan neix Jesús, neix el Crist.

Però l'home Jesús, encara no és del tot acabat. La vida humana de Jesús ha de culminar com tota vida humana amb la mort.

La vida humana de Jesús, que ja és el Crist, ens va revelant progressivament el que Déu, el Pare, ens vol dir i donar per mitjà d' ell. I no es revelarà del tot fins que, amb la mort, la seva vida humana es realitzi del tot.

Com viu Jesús la seva mort?
Jesús viu totalment compromès amb l'opció de lliurar-se a realitzar la voluntat del Pare, amb plena fidelitat a l'Esperit.
Viu amb plena consciència lúcida que la fidelitat a aquesta opció, dintre les circumstàncies del món, el portaran a una situació conflictiva amb tots els poders. Jesús viu en una constant actitud d' OFRENA que ens dóna el sentit de la seva vida i de la seva mort.

1.- RAMS.- La litúrgia ens fa viure el missatge de la narració de l'entrada de Jesús a Jerusalem, rebut precisament com a rei Messies (Crist).

2.- DIJOUS.- Jesús mana als deixebles preparar el sopar de comiat. Jesús dóna als deixebles els ensenyaments més fonamentals. Amb el signe del rentament de peus proclama el seu nou manament de l'amor fratern. Amb l'Eucaristia els revela el secret de la seva vida, la seva OFRENA total al Pare, i els dóna el signe per fer-ne memòria i sagrament de comunió.

És l’hora de Jesús.

3.- DIVENDRES.- És l'hora del poder de les tenebres. Totes les forces del mal es confabulen contra Jesús per destruir-lo. Jesús és la víctima. EII assumeix lliurement la mort en creu tot demanant al Pare el Perdó. Jesús mor tot dient: “Pare, confio el meu alè a les teves mans.” (Lluc 23,46)

4.- DISSABTE.- El grupet d'incondicionals i les dones recullen a Jesús mort , i el sepulten.

5.-PASQUA.- Jesús, ha mort lliurant-se a les mans del Pare, i el Pare ens el dóna vivent en la Vida del Fill. L'home Jesús, pel pas de la mort lliurement acceptada, ha assolit la plenitud de la seva realització humana. Pilat tenia raó quan deia “Aquí teniu l'home” (Joan 19,3). Els botxins rematen Jesús,i el Pare ens el dóna plenament realitzat en las seves mans i ens diu “Aquí teniu el Crist” plenament acabat, i amb ell, ens regala el Perdó, la Justificació i la Salvació.

És l’hora del Pare.

Que Déu perdoni d'entrada, gratuïtament i del tot, per mitjà del Crist, no vol dir que el pecador pugui pecar tranquil·lament, sinó que el pecador s'ha de convertir, no per guanyar-se el perdó, sinó per acollir-lo agraïdament.

8 de març de 2010

Decàleg de Quaresma

Quaresma, temps de centrar-nos en l’essencial de la vida cristiana. Encara que preocupats per les pròpies necessitats humanes vitals, hem de saber convertir Jesucrist, massa sovint marginal i marginat, en el centre de la nostra vida.

Quaresma, temps, doncs, de treball per a conèixer millor el Senyor i identificar-nos amb el seu Evangeli. Aquell que ja coneixem i estimem, fer-lo més vida de la nostra vida.

Quaresma, temps, per tant, d’aprofundiment, de contacte amb la Sagrada Escriptura. Aquesta Bíblia, que ens és proclamada en assemblea, però que cadascú acull segons el ritme de fe personal, també demana ser llegida individualment.

Quaresma, temps d’apropament més intens a les fonts de la gràcia, representades per la penitència i l’Eucaristia. Com a pecadors perdonats, hem d’acollir totes les oportunitats en què Déu ens ofereix la seva misericòrdia.

7 de març de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem en plena Quaresma, camí cap a la Pasqua; com sempre els missatges que em proporciona avui la Paraula són abundats i actuals: la manifestació de Déu a Moisès de manera sorprenent en la bardissa que cremava sense consumir-se; Moisès es fixa en aquest estrany fenomen i Déu se li manifesta i el converteix en el portaveu del seu poble.

Se’ns presenta un Déu que vol alliberar el seu poble del patiment, que actua a favor dels desfavorits i es fa càrrec dels seus dolors.

Reflexionant sobre aquesta lectura sorgeix de dintre una súplica urgent per a nosaltres, per al nostre món, ple de neguits i patiments. I també veig que hi ha una exigència a nivell personal de compromís com va tenir Moisès, i la necessitat de saber descobrir la manifestació de Déu a través d’esdeveniments concrets en la nostra vida i d’estar atents al nostre entorn.

Un altre missatge el trobem en l’Evangeli en la paràbola de la figuera que no donava fruit. Se’ns mostra la paciència amorosa, la misericòrdia i l’espera que Déu té amb nosaltres malgrat les dificultats que posem. L’amo vol treure la figuera, era estèril i ocupava un lloc a la terra inútilment; el vinyater té paciència, assegura que la cuidarà, demana un temps, estima la figuera. Així és Déu, ens dóna oportunitats, ens estima a tots malgrat el que fem.

Crec que és una crida a descobrir la misericòrdia de Déu envers nostre; alhora és una crida a la conversió personal, sabent descobrir en els esdeveniments de la vida, tant en els bons com en els dolorosos, la veu de Déu que se’ns vol manifestar i l’hem de saber reconèixer en cada situació concreta.

Tant de bo sabéssim fer nostres les paraules del salm d’avui:

“El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor”.

Júlia Tejerina

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

3a Conferència Quaresmal dins les sessions de "Reflexió i Diàleg" organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de "La coherència, arrel de la credibilitat". Tindrà lloc al CIC, Via Augusta 205 a 2/4 de 9 del vespre. El conferenciant serà Francesc Romeu, i el tema serà: "La coherència cristiana en els mitjans de comunicació". Més informació aquí.

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikup.

Dijous, 11
4a Conferència Quaresmal dins les sessions de "Reflexió i Diàleg". Tindrà lloc al CIC, Via Augusta 205 a 2/4 de 9 del vespre. El conferenciant serà Francesc Torralba, i el tema serà: "El testimoni dels sants. Coherència exemplar". Més informació aquí.

Dissabte, 13
Consell de Caps a l’Agrupament Escolta.

L’Esplai dedica la jornada a fer una excursió.

Diumenge, 14

Catequesi Familiar (grup A). Comença a les 10:45 hores, i finalitza celebrant l'Eucaristia tots plegats a les 12: 15 hores. El tema a tractar serà: La Setmana Santa. Més informació aquí.

6 de març de 2010

"Els recursos morals, quant més es gestionen més generen, perquè s'encomanen per entusiame"

Dijous dia 4 va tenir lloc la segona de les conferències de Quaresma, organitzades pel CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons, que aquest any tenen com a títol “La coherència, arrel de la credibilitat”. Aquesta segona sessió va tenir com a ponent la Dra. Begoña Román, professora d’Ètica a la Universitat de Barcelona, i el tema sobre el que va reflexionar va ser “La coherència en la vida professional i en les organitzacions”.

Si es parla avui en dia de coherència i credibilitat és que hi ha un autèntic problema a la nostra societat de coherència. Segons la Dra. Román, coherència és la no contradicció, la coherència implica que estan acoblats un element i un altre, i que no es neguen entre ells. Per tant, el que vols per a tu, ho has de voler per als altres, i el que no volem per nosaltres tampoc ho hauríem de desitjar per als altres. Perquè si és bo per a un, ho és per a tots. Aquest principi d’universalitat hauria d’implicar transparència i l’eliminació de les segones intencions.

Ha d’haver una alineació de valors, accions, i processos i conseqüències. Els problemes de la coherència són per una banda l’egoisme (l’ocultació, la maca de transparència), i el considerar que està bé el que bé acaba (perquè pot acabar bé, però no estar bé, el procés també té la seva importància i la finalitat no justifica els mitjans).

El professional ha de tenir vocació, ha de ser conscient del servei que dóna i s’ha de comprometre a no desprestigiar la seva persona ni la seva feina. La professionalitat demana més coherència que un mer ofici. La Dra. Román creu que potser hi ha massa professionalització dels oficis, perquè dóna prestigi, i massa “oficialització” de les professions, perquè s’ha perdut la voluntat de servei.

La coherència en la vida professional obliga a la coherència en quatres aspectes diferents: l’ètica personal (felicitat), l’ètica cívica (com a ciutadà), l’ètica professional (qualitat), i l’ètica de l’entorn organitzatiu.

El que hauria de ser el més important és la justícia a la societat per a la que treballem. Guanyar diners en si mateix no és dolent, però no a qualsevol preu. Les empreses són grups de persones que treballen per generar riqueses (en plural, no només dineràries). De vegades els que es fa no reporta felicitat, però sí les conseqüències del que es fa. La conferenciant va posar com exemple el personal de neteja dels hospitals que potser la feina que fan no els implica ser feliços, però la seva feina és molt important per tal que els quiròfans estiguin nets, perquè no hi hagi brutícia al centre mèdic, perquè els malalts es trobin en un ambient net i es recuperin ... Per tant, les conseqüències de la seva feina sí que els hauria de fer feliços. “Qui té un perquè, suporta qualsevol com”.

5 de març de 2010

Sopar de la Fam

El passat 26 de febrer va tenir lloc a la nostra comunitat la tercera edició del Sopar de la Fam, per iniciativa del Grup de Justícia i Pau, i a benefici de l’Associació Kusi-Warma. En Jaume Reguant en va fer la presentació i va donar la benvinguda en nom del grup de Justícia i Pau. Tot seguit Joan Monturiol, president de l’Associació Kusi-Warma de Catalunya des dels seus inicis, va agrair a tots els assistents la seva participació i va presentar a Regina Arquimbau com a nova presidenta de l’Associació.

Seguidament la Regina, que almenys un cop l’any viatja al Perú, va prendre la paraula per explicar les activitats de Kusi-Warma i va projectar un video de molta qualitat tècnica fet per ella, en el qual es podia veure la realitat de les famílies peruanes implicades en els objectius que marca l’associació, centrats bàsicament en evitar la desnutrició crònica dels infants de fins a tres anys, i a lluitar contra la violència domèstica que pateixen moltes d’aquestes famílies.

De la desnutrició crònica que es produeix en la franja d’edat entre el naixement i els tres anys, sobretot per manca de proteïnes, es té molt present la seva irreversibilitat, és a dir, que la criatura afectada ja no se’n recupera mai i ho pateix tota la vida. Va destacar també el fet que són els integrants de les mateixes famílies els responsables de dur a terme aquestes accions. A més, compten amb el suport dels representants municipals i un equip de professionals.

Va arribar l’hora del “sopar de pa i aigua” en forma d’una bossa de bastonets de pa i una ampolla d’aigua mineral. Potser per l’hora ja avançada, tots els comensals vam liquidar en pocs minuts tan austeres viandes, en un intent d’experimentar en pròpia carn com ha de ser de dur no tenir res més per menjar.

La nota festiva de la trobada la va posar el Grup de Gospel de la Parròquia de la Bonanova que va interpretar quatres de les composicions més conegudes d’aquest estil de cant coral. El ritme frenètic dels cants va contagiar els assistents que molt complaguts vam corejar amb picaments de mans la interpretació.

Pregària pels qui ens han deixat

Aquest dijous passat, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre, vàrem pregar per Andrés Cabré que darrerament ens ha deixat per anar a la casa del Pare.

2 de març de 2010

"Intentem ser com Jesús, estimulats per la seva coherència"

El dilluns 1 de març va començar el cicle de conferències de Quaresma que organitzen conjuntament l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons, i que es duen a terme als locals del CIC de Via Augusta, 205 . Aquest any les xerrades giren entorn de “La coherència, arrel de la credibilitat”. La primera trobada va tenir el provincial dels claretians, P.Màxim Muñoz, com a ponent, i el tema sobre el que va reflexionar va ser “La coherència de Jesús”.

De Jesús no només cal valorar la seva coherència fins a la mort, sinó a què era coherent. El P.Muñoz va dir que aquesta resposta la trobem als Evangelis i va destacar tres vessants d’aquesta coherència.

1.-Jesús és humanament coherent. Era accessible a qualsevol persona i era coherent amb el que deia, amb el que feia, amb el que pensava i amb el que proposava. La pregària, el perdó als enemics, el servei als altres, el seguiment de Déu, la proclamació de les Benaurances ... Els evangelis estan plens de passatges on ens mostra aquesta coherència de Jesús. En les mateixes Benaurances, Jesús no s’ho mira des de fora; Jesús havia experimentat el patiment i també la proximitat de Déu, per tant parlava havent prèviament experimentat. Això el feia ser més proper, estar més en contacte amb la gent i a la vegada el feia ser més compromès.

L’ evangeli de Mateu recullen les paraules de Jesús: “No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.” Qui fa la voluntat de Déu no és aquell qui només parla, sinó aquell que també actua, per tant aquell qui és coherent.

1 de març de 2010

Col·lecta per a Mans Unides

El resultat de la col·lecta de la darrera Campanya de Mans Unides ha estat de 3.135 euros. Donem a tots les gràcies per aquesta resposta generosa que ajudarà a assolir els objectius que Mans Unides va assignar als arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà.