Si es parla avui en dia de coherència i credibilitat és que hi ha un autèntic problema a la nostra societat de coherència. Segons la Dra. Román, coherència és la no contradicció, la coherència implica que estan acoblats un element i un altre, i que no es neguen entre ells. Per tant, el que vols per a tu, ho has de voler per als altres, i el que no volem per nosaltres tampoc ho hauríem de desitjar per als altres. Perquè si és bo per a un, ho és per a tots. Aquest principi d’universalitat hauria d’implicar transparència i l’eliminació de les segones intencions.
Ha d’haver una alineació de valors, accions, i processos i conseqüències. Els problemes de la coherència són per una banda l’egoisme (l’ocultació, la maca de transparència), i el considerar que està bé el que bé acaba (perquè pot acabar bé, però no estar bé, el procés també té la seva importància i la finalitat no justifica els mitjans).
El professional ha de tenir vocació, ha de ser conscient del servei que dóna i s’ha de comprometre a no desprestigiar la seva persona ni la seva feina. La professionalitat demana més coherència que un mer ofici. La Dra. Román creu que potser hi ha massa professionalització dels oficis, perquè dóna prestigi, i massa “oficialització” de les professions, perquè s’ha perdut la voluntat de servei.
La coherència en la vida professional obliga a la coherència en quatres aspectes diferents: l’ètica personal (felicitat), l’ètica cívica (com a ciutadà), l’ètica professional (qualitat), i l’ètica de l’entorn organitzatiu.
El que hauria de ser el més important és la justícia a la societat per a la que treballem. Guanyar diners en si mateix no és dolent, però no a qualsevol preu. Les empreses són grups de persones que treballen per generar riqueses (en plural, no només dineràries). De vegades els que es fa no reporta felicitat, però sí les conseqüències del que es fa. La conferenciant va posar com exemple el personal de neteja dels hospitals que potser la feina que fan no els implica ser feliços, però la seva feina és molt important per tal que els quiròfans estiguin nets, perquè no hi hagi brutícia al centre mèdic, perquè els malalts es trobin en un ambient net i es recuperin ... Per tant, les conseqüències de la seva feina sí que els hauria de fer feliços. “Qui té un perquè, suporta qualsevol com”.
La motivació té a veure amb la coherència. Si la motivació només són els diners, això no genera confiança ni al client, ni a l’empresari ni al propi professional. És molt important conciliar les quatre ètiques que s’han comentat anteriorment, i en això les organitzacions tenen molt a fer, per exemple en el tema de conciliació d’horaris.
El professional coherent ha de gestionar els seus errors i no amagar-los, ha de demanar disculpes. Això genera confiança. D’altra banda, l’usuari, el client, ha d’entendre que no tot és possible i que si de vegades les coses no surten bé no és per manca de professionalitat o per negligència, sinó perquè no tot és possible.
Un altra apunt que va recordar la Dra. Román és que el recursos morals, a diferència d’altres recursos, quant més es gestionen més generen, perquè s’encomanen per entusiasme.
La conferenciant va indicar que en la situació actual vivim una neoexplotació de professionals: tenim una generació de professionals molt ben preparats però que les organitzacions no acaben de valorar i això no genera ni il·lusió ni confiança.
En el torn de paraules es va reflexionar sobre quina de les ètiques (la personal, la cívica, la professional o la de l’organització) ha de passar per davant, i com s’ha de gestionar l’objecció de consciència i quin són els seus límits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada