Reflexions a la Paraula de Déu

TAMPOC JO NO ET CONDEMNO ... DONA

A vegades se’ns diu que hem perdut el sentit del pecat i potser és veritat que tots plegats ens hem relaxat. Els nostres pares, plens de bona fe i d’acord amb l’educació que havien rebut, ens van fer conèixer un catàleg de faltes greus i lleus; en canvi n’hi havia de més importants  en la vida personal i col·lectiva dels creients sobre les que no s’hi insistia gaire. Avui, en canvi, la nostra percepció del pecat ha posat l’accent en qüestions més fonamentals, com ara la justícia social, la pau en l’entorn més proper i en el món, l’ecologia, la capacitat d’atendre els altres i de servir. També, revisar la vida pel que fa a la pregària, etc.

Una experiència diferent és la de persones més joves, avui pares de nens i nenes i adolescents, que ja han estat formats  d’acord a un sentit més autèntic de  pecat. Possiblement la dificultat no rau tant en la formació rebuda, que sempre deu poder ser millorable, sinó en  saber transmetre el sentit de servir els altres tot estimant. El sentit profund del pecat rau en la incapacitat per estimar i en no saber perdonar. Per això el Senyor ens urgeix a practicar el manament de l’amor fratern que se’ns proclamarà el dijous sant d’aquesta propera Pasqua de dos mil deu.


L’Evangeli de Sant Joan sobre la dona adúltera crec que ens fa present primer de tot el saber deixar de banda la llei  mosaica per obrir pas al perdó, que no és altra cosa que el vessament de l’amor de Déu sobre tots nosaltres, homes i dones febles i dèbils com som. Jesús no cau en els paranys que li posen i reacciona amb una gran llibertat vers la dona que té davant. I, ves per on, mentre escriu  a terra després d’haver dit  que el que estigui lliure de pecat comenci a llançar pedres, es va retirant tothom, començat pels més vells, diu l’Evangeli.

I és que deu ser veritat que els més vells tenim el pes més feixuc i necessitem imperiosament el perdó de Déu. Quan a vegades tenim tendència a pensar que els joves no ens segueixen hem d’examinar-nos bé, no fos cas que no vegin la nostra vida empeltada en la de Jesús, que passà estimant, perdonat i fent el bé, lluny de normes rituals fredes i buides.

Ignasi Garcia i Clavel