24 de març 2010

Sant Romero d'Amèrica

Avui fa 30 anys de l’assassinat de Monseñor Oscar Romero, arquebisbe de San Salvador, mentre celebrava una missa a la capella de l’hospital “La Divina Providència”, d’un tret al cor disparat per un franctirador de “los Escuadrones de la Muerte” . Aquest grup paramilitar estava comandat pel major de l'exèrcit Roberto d'Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradretà ARENA, sent l'autor de l'atemptat el capità de l'exèrcit Alvaro Saravia.

A finals dels anys 70, El Salvador era l'escenari de les primeres batalles d'un conflicte incontrolable a punt de convertir-se en una guerra civil que va durar més d'una dècada. A una banda del conflicte havia una poderosa classe militar de vocació colpista que volia protegir la posició de les famílies terratinents, que temien perdre a mans d'organitzacions camperoles. A l'altra costat hi havia diversos moviments armats d'esquerra. Tots dos sectors en conflicte practicaven el segrest i les execucions.

Romero era considerat per la ultradreta un còmplice de la subversió. D'acord amb Saravia, D'Aubuisson intentava provar infructuosament vincles del sacerdot amb grups radicals comunistes i que facilitava la compra d'armes per a aquests grups. La rancúnia contra Romero creixia a l’hora que la influència que el sacerdot tenia en la població i el seu coratge per denunciar les desaparicions forçades i altres abusos de drets humans en les seves homilies que tenien gran seguiment perquè eren seguides per ràdio a tot el país. En aquestes homilies, Mons.Romero denunciava però, tant la violència del govern militar com la dels grups armats d’esquerra.

Quan va ser nomenat arquebisbe al febrer del 77, elements de l'oligarquia salvadorenca li va oferir una luxosa residència a un barri residencial i un Cadillac. El nou arquebisbe va rebutjar ambdós obsequis. Un mes més tard , un dels seus sacerdots i amic, el pare Rutilio Grande, va ser assassinat pel moviment d'extrema dreta “Ordena”. Des d'aquell dia l'arquebisbe va intensificar la seva dedicació als pobres i va rebutjar assistir al jurament del generaI-president, elegit mitjançant un clar frau electoral.

Víctimes de diversos atemptats, altres bisbes,que van adoptar una actitud menys valenta, li van aconsellar prudència , però ell va continuar amb el seu estil. Oscar Romero va dir que defensava l’opció preferencial pels pobres perquè “la missió de l’Església és identificar-se amb els pobres, així l’Església troba la salvació.”

En la seva darrera homilia, la del dia abans del seu assassinat va dir que “seria interessant ara fer una anàlisi però no vull abusar del seu temps, del que han significat aquests mesos d'un nou govern que precisament volia treure d'aquests ambients horrorosos i si el que es pretén és decapitar l'organització del poble i destorbar el procés que el poble vol, no pot progressar un altre procés. Sense les arrels en el poble cap Govern pot tenir eficàcia, molt menys, quan vol implantar-los a força de sang i de dolor ... Jo voldria fer una crida de manera especials als homes de l’exèrcit, i en concret a les bases de la Guàrdia nacional, de la policia, de les casernes. Germans, són del nostre mateix poble, maten als seus mateixos germans camperols i davant d'una ordre de matar que doni un home, ha de prevaler la Llei de Déu que diu: NO MATAR ... Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la Llei de Déu ... Una llei immoral, ningú l’ha de complir ... Ja és temps que recuperin la seva consciència i que obeeixin abans a la seva consciència que a l'ordre del pecat ... L'Església, defensora dels drets de Déu, de la Llei de Déu, de la dignitat humana, de la persona, no pot quedar callada davant de tanta abominació.”


L’any 1994 s’obrí el procés de canonització, i l’any 2005 el postulador de la causa, Mons.Vicenzo Paglia, informà de les conclusions de l’estudi: “Romero no era un bisbe revolucionari, sinó un home de l’Església, de l’Evangeli, i dels pobres.” L'Església d'Anglaterra l'ha inclòs al seu calendari de culte i també es commemora al calendari luterà.

En motiu d’aquests trenta anys del martiri d’Oscar Romero, Pere Casaldàliga ha dit que “San Romero ens ensenya i ens "cobra" que visquem una espiritualitat integral, una santedat tan mística com a política. A la vida diària i en els processos més grans de la justícia i la pau, "amb els pobres de la terra", en la família, al carrer, a la feina, en el moviment popular i en la pastoral encarnada. Ell ens espera en la lluita diària contra aquesta mena de mara monstruosa que és el capitalisme neoliberal, contra el mercat omnímode, contra el consumisme desenfrenat. La Campanya de la Fraternitat del Brasil, ecumènica aquest any, ens recorda la paraula contundent de Jesús: " no es pot servir dos senyors, a Déu i als diners".

Responent a aquells que, en la Societat i en l'Església intenten desmoralitzar la Teologia de l'Alliberament, el caminar dels pobres en comunitat, aquest nova manera de ser Església, el nostre pastor i màrtir replicava: "hi ha un 'ateisme' més proper i més perillós per a la nostra Església: l'ateisme del capitalisme quan els béns materials s'erigeixen en ídols i substitueixen a Déu ".

(...) Sempre i cada vegada més, quan més grans siguin els desafiaments, viurem l'opció pels pobres, l'esperança "contra tota esperança". En el seguiment de Jesús, Regne endins. La nostra coherència serà la millor canonització de "Sant Romero d'Amèrica, Pastor i Màrtir".