Catequesi Familiar d'abril: Pasqua (I)

Els diumenges 18 i 25 d'abril es faran les trobades de la Catequesi Familiar d'aquest mes. En aquestes sessions es tractarà coma tema: "Temps Pasqual. La cinquantena. Jesús fóu endut al cel i seu a la dreta del Pare". La següents reflexions estan pensades pels pares i catequistes.

Fins ara, l'any litúrgic ens ha fet conèixer, celebrar i viure el Misteri de Jesús el Crist en quant que es realitza i es manifesta al llarg de la seva vida humana entre els humans en el món. La última etapa que estem celebrant, anomenada TEMPS PASQUAL, ens condueix a seguir i reflexionar sobre els fets i les paraules que van des de la resurrecció a la Vida Nova fins al retorn de Jesús al Pare que anomenem Ascensió, i la Pentecosta.

El temps pasqual, que va de la Resurrecció a l'Ascensió, encara l'hem de situar dintre el que anomenem Pasqua de Jesús, perquè entre els humans en el món. Ara bé, el temps pasqual acaba i culmina amb la celebració de la Pentecosta que l'evangelista Lluc, en el seu llibre en dos parts (Evangeli i Fets dels Apòstols) situa al començament de la segona part, com a naixement de l'Església, el do de l'Esperit Sant a tots i cadascun dels deixebles de Jesús el Crist. Aquest serà el tema de la pròxima trobada, però ara ens interessa copsar el sentit de la paraula Pentecosta.

La paraula PENTECOSTA, significa literalment: el dia cinquantè. L'origen d'aquesta paraula es remunta als costums agrícoles més antics del poble hebreu per parlar de l'acabament de la sega, de la que s'oferien a Déu les primeres garbes. Posteriorment es va referir a l'acabament i culminació de l’Aliança feta per Jahveh-Déu amb el poble d’Israel al donar-li la Llei al Sinaí. El sentit d'acabament i culminació ve del número cinquanta que acaba i culmina la quarantena que, com ja sabem, significa temps important i ple. En el calendari religiós jueu, la Pentecosta era la festa culminant de totes les festes pasquals en les que es celebrava L'alliberament de l'esclavitud d'Egipte i l'Aliança.

LA CINQUANTENA PASQUAL
L'evangelista Lluc, en el seu llibre en dos parts, ens dóna un testimoni dels fets i paraules de Jesús que inclou un relat complert des de la passió i mort fins a la Pentecosta (50 dies). Tot seguit s’utilitza la traducció interconfessional del Nou Testament, per fer-ne un resum concentrat. Al final de la primera part del seu llibre anomenada Evangeli, en el capítol 24 (1-12) ens presenta com:

"... el diumenge molt de matí, les dones arribaren al sepulcre ... van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús .... Se’ls presentaren dos homes amb vestidures blanques que els digueren: Perquè busqueu entre els morts aquell que és viu? No es aquí: ha ressuscitat. Recordeu que us va dir quan encara era a Galilea. Cal que el Fill de l'Home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” Elles van recordar aquestes paraules de Jesús ... Elles se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres ... però les seves paraules els van semblar un absurd, i no se les van creure ..."


Remarcar que les paraules de Jesús que les dones recorden són les que els deixebles troben absurdes. Després, Lluc narra l'episodi deis deixebles d'Emaús (24,13-33):
"Un cop els dos deixebles van manifestar la seva incredulitat al testimoni de les dones, Jesús els digué: “Feixucs d'enteniment i de cor per a creure ... No calia que el Messies patí tot això abans d'entrar a la seva glòria?” Llavors començant pels llibres de Moisès i de tots els profetes els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell ... "

Jesús es presenta enmig dels Onze (24,36-49):"Els digué: ”Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix ... palpeu-me i mireu ... Això és el que vaig dir quan encara era amb vosaltres.” Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures .... EL Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia."
 

Lluc acaba la primera part del seu llibre amb el relat de l’Ascensió (24, 30-33):"... Se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània ... Mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel ..."
 

En la segona part de la seva obra, Lluc comença amb un pròleg que fa de frontissa literària de les dues parts (Fets dels apòstols 1, 1 - 4): "En el meu primer llibre he parlat ... de tot el que Jesús va fer i va ensenyar, fins el dia que fou endut al cel... Després de la passió es presenta a ells i els dona proves que era viu i durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu ... Un dia, mentre menjava amb ells, els dóna aquesta ordre: “No us allunyeu de Jerusalem espereu aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar ... quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus ... “ Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l’endugué, i el deixaren de veure ..."
 

Testimoni de MARC (16,14 - 19): "Jesús es va aparèixer als Onze i els va retreure la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat ... després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu ..."

Testimoni de JOAN (20, 1-10): "Maria Magdalena, de bon matí va al sepulcre i el trobà buit. Va corrent a dir-ho a Pere i Joan, que van corrent al sepulcre. Pere ho veié i cregué (que era buit) De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. I els dos deixebles se'n tomaren a casa."

En tot aquest resum concentrat es remarca en primer lloc la incredulitat dels apòstols. Primer en el fet de la resurrecció de Jesús, però sobre tot en el fet que Jesús hagués de sofrir i morir per arribar a la manifestació de la seva condició de Messies ( Rei del Regne de Déu).

LA CATEQUESI DE JESÚS RESSUSCITAT 
Tot això explica que Jesús dediqués un temps notable (una quarantena) per catequitzar als deixebles i ajudar-los a comprendre i acollir el sentit de l’experiència que havien viscut amb els terribles esdeveniments de la passió i mort, i copsar tot el que Jesús ja els havia dit repetidament, a partir del que diuen les Escriptures. .

Encara que només sigui de manera esquemàtica, es proposo un resum molt concentrat d'aquesta catequesi de Jesús. En el paper de la trobada de Quaresma, a fi de presentar el sentit d'aquesta paraula, es situava en relació a les altres accions salvadores de Déu per a la humanitat de les que donen testimoni les Escriptures.

En primer lloc el poema del Diluvi. En segon lloc el relat de la història d' Abraham i la seva nissaga. Anys més tard, els descendents d'Abraham estan en perill d'extinció sota el poder exterminador els amos del món, i Déu intervé per salvar-los per mitjà de Moisès. El llarg relat bíblic mostra com Déu no solament allibera de l'opressió sinó que salva, promociona els fills d'Abraham per mitjà d'una nova Aliança per la que els constitueix poble seu, comprometent-se a ser el seu Déu, si ells es comprometen a viure segons la Llei que els dóna per saber viure correctament i ser feliços.

Els 12 fills de Jacob o Israel, néts d'Abraham, formaren les 12 tribus que constituïen el poble d'Israel i que s'organitzen en monarquia teocràtica com a Poble de Déu. En la cerimònia de coronació reial, amb la unció amb oli, significaven que Déu comunicava el seu Esperit a aquell que havia sigut escollit per governar el poble segons la Llei de Déu. D’aquí que anomenaven al rei: l'Ungit (Messies).

Però els israelites no van ser fidels a l’Aliança. Després del fracàs del primer rei Saul, David va ser el rei modèlic, però,ja des del seu fill Salomó, els reis o messies no van saber comportar-se ni governar segons l'Esperit de Jahveh i tot es dirigia cap a la més gran catàstrofe.

I Déu va suscitar els PROFETES. Sorgits dels grups populars i piadosos, se sentien empesos a denunciar els pecats dels monarques i del poble. Interpretaven com a càstigs divins el que eren els resultats de les accions humanes que rebutjaven els camins de la Llei. Proclamaven a Déu com a defensor de la Justícia i l'Amor i remarcaven la dimensió universal de la situació catastròfica del món i la societat humana. Anunciaven simultàniament que Déu restabliria el seu projecte per mitjà d'un nou Messies que, com David, conduiria el poble pels camins de la Llei.

EL MISSATGE PROFÈTIC
Cal tenir en compte tot aquest esquema històric per comprendre la catequesi de Jesús. Dintre aquesta catequesi ocupa un lloc molt important el missatge dels profetes. Dintre el gran nombre de profetes (3 de majors i 12 de menors), donem un breu resum d’Isaïes ,el primer dels majors, per ser especialment significatiu en aquesta temàtica.

Isaïes viu i actua en una de les èpoques més turbulentes de la història d'Israel, en relació a la lluita entre els grans imperis. Isaïes no veu només els mals d'Israel, sinó que ho projecta tot a dimensió universal: "el Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants ... " Entona un càntic universal: Déu vol salvar tot el món per mitjà d'un Israel fidel. Però Israel s'ha de convertir: "en aquesta muntanya, Sió, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos ... "

En una segona part del llibre proclama les consolacions de Déu i anuncia que se li acabaran les servituds i que se li perdonaran els pecats. I que tot això es realitzarà per mitjà d'un Servent Fidel. Segueixen quatre llargs cants del Servent Fidel dels que es ressenyen petits fragments de cadascun.

1r cant: Diu el Senyor: Aquí teniu el meu servent que jo sostinc, el meu elegit ... He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions ...


2n cant: Abans de néixer el Senyor em va cridar. Es massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob ... Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra. 
 

3r cant: El Senyor Déu sobirà m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ... He parat l'esquena als qui m'assotaven, i les galtes als qui m'arrencaven la barba. No he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades... Escolteu-me els qui busqueu ser salvats i em cerqueu a mi, el Senyor! ... Mireu Abraham el vostre pare, i Sara la que us posà al món. Ell era un home sol quan el vaig cridar, però jo l'he beneït i multiplicat ...

4t cant: El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt ... Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor ... Nosaltres el teníem per un home castigat, que Déu assota i humilia. Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes .. .les seves ferides ens curaven. Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí, però el Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots nosaltres ... L'han empresonat i condemnat, se l'han endut ... l'han ferit de mort per les infidelitats del seu poble ... L'han sepultat amb els malfactors ... Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes viurà llargament. Per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme ... Ell ha portat damunt seu els pecats de tots ...


Isaïes veu Israel i el Servent Fidel, amb tots els seus sofriments, com un instrument de Déu per salvar el món dels seus pecats: “el Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida ... Et vaig abandonar sols per un moment i ara et tomo a prendre amb un amor immens. En un esclat d'indignació et vaig amagar un moment la mirada, però ara t'estimo amb un amor etern... Faré com en el dies de Noè, quan vaig jurar que el diluvi no inundaria mai més la terra ... Ara et juro que no m'irritaré ni t’amenaçaré mai més ... “

Atrevint-nos a fer un resum concentrat del que Jesús ressuscitat volia fer entendre als deixebles d'Emaús i als Onze podem dir que:

1.- La paraula profètica, en primer lloc, ens situa en la realitat pecadora del món i dels humans. Les forces del poder en tots els camps: polític, econòmic ideològic, i religiós estan en actitud de rebuig als plans, als camins i als propòsits de Déu sobre el món i la humanitat. La visió bíblica del món i la història humana és una lluita constant entre Déu Creador i la creatura autònoma i lliure, que esdevé fàcilment pecadora.

2.- Déu reacciona volent salvar (=realitzant en la Veritat i l'Amor vers la Felicitat) a tots i cadascun dels humans, individus i pobles, per mitjà d'un poble: Israel.

3.- Israel cau també en la dinàmica humana del rebuig de Déu. Però Déu estima la seva creatura humana autònoma i lliure, i decideix salvar-la per mitjà d'un Servent Fidel a qui comunica plenament el seu Esperit i que assumeix tota la realitat humana.

Evidentment l'evangelista Lluc veu en aquest Servent Fidel una imatge profètica de Jesús el Crist. En la seva condició humana (històrica) i en la seva condició de Crist (ple de l'Esperit) es realitza la profecia en el temps. En ell es concreta l'encontre i es provoca el xoc frontal i violent entre la manifestació de Déu, omnipotent en misericòrdia, i del món i I'home, potents en poder, en mentida, en egoisme i orgull. Totes les forces del mal i del maligne s'abraonen contra Jesús en l'hora del poder de les tenebres.

Perquè Déu abandona Jesús,el Servent Fidel, a les mans dels pecadors?
CALIA que el Messies patís i morís per arribar a la seva Glòria, com repeteix abundantment Jesús ressuscitat als seus deixebles. CALIA que Déu respectés la llibertat dels pecadors perquè es pogués manifestar plenament la omnipotència misericordiosa de Déu, que per pura gràcia perdona tots els pecats que el Servent Fidel, Jesús el Crist, carrega damunt seu . Perquè, en definitiva, al fer el mal, els humans, sense perdre la responsabilitat i la culpa, no saben el que fan!

Els designis salvadors de Déu, expressats en el poema del Diluvi, iniciats i mantinguts pacientment per Déu al llarg de la història d'lsrael en les successives Aliances per mitjà d' Abraham i de Moisès, s'han manifestat plenament en la passió i mort de Jesús. No pas de manera extraordinària, amb fets meravellosos. Ha sigut el fet culminant de la vida d'aquell que “essent de condició divina, es comporta com un home qualsevol”, ens diu sant Pau (Filipencs 2 ).

La passió i mort de Jesús no va ser cap esdeveniment històricament notable. Va ser una crucifixió més dels milers que es van fer sota el poder de l'lmperi Roma. El duel de Jesús no era pas contra l'Imperi Romà ni contra les autoritats d'lsrael. Era el duel entre Jesús el Crist, el Servent Fidel, i els pecats de tots els humans. Tal com ens fa pregar la litúrgia en la Sequència del dia de Pasqua. És un duel entre la Vida i la Mort. Però també ens mostra que només lluitem contra el pecat del món lluitant contra els mals històrics concrets.

És la fe en el Misteri de la Creu i la Glòria del Crist que ens permet veure el veritable sentit i valor d'un fet ben marginal en la història humana i universal. És la màxima Epifania de Jesús. En la Vida Nova de Crist es manifesta la plena realitat de Jesús en tota la seva vida.

Gràcies a tota aquesta catequesi, els deixebles van poder copsar el sentit i el valor dels terribles esdeveniments que van viure en la passió i mort del Mestre. Així com la realitat del mateix Mestre present i vivent la Vida Nova en Déu.

Després de copsar tot això, els deixebles estaven a punt per anar per tot el món a predicar l'Evangeli. Segons l'evangelista Joan (16,28) Jesús els va dir: “He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.” I segons Mateu (28,20) els deia: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia, fins a la fi del món.”