Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de maig de 2010

Paraules que fan mal

No he estat fins ara propens a escriure sobre aquest tema, sí que ho estat, però, a parlar-ne amb qui sigui, i molt particularment amb totes aquelles persones que m’han demostrat comprensió i estima, però quan es diuen coses tan gruixudes com que hi ha una relació entre la pederàstia i l’homosexualitat, i a més qui ho diu és la segona persona de rang més alt al Vaticà, i a més ho diu en una visita a Barcelona, se’m revolta la sang i no dono crèdit a què una persona de la seva categoria s’atreveixi a pronunciar paraules tan feridores, i em nego a acceptar que algun estudi científic -com va dir- pugui afirmar una insensatesa com aquesta.

I si això és així no he d’amagar la raó de la meva queixa perquè gairebé tots sabeu que un dels meus fills és homosexual. No pretenc pas fer un panegíric sobre l’homosexualitat, però sí que voldria deixar constància de la nostra experiència envers un tema tan espinós per a moltes persones que el pateixen i per a moltes famílies que hi han de fer front la majoria de les vegades des del més absolut desconeixement, perquè l’educació rebuda fa anys va descuidar molts aspectes de la sexualitat humana.

Hi ha molt de sofriment en la persona i el seu entorn quan arriba el moment inajornable d’explicitar la situació. Hi ha un abans i un després, com en tantes altres situacions de la vida, però no hi ha dubte que cal fer-hi front d’una manera o altra, i és aleshores quan t’adones primer que tot del sofriment, però també immediatament de tot l’amor contingut que desborda la situació fins a límits no experimentats abans.

El meu fill, igual que els altres, és una meravellosa persona, i la seva condició no significa per a nosaltres, per a tota la família, altra cosa que un sentiment de solidaritat que ens ha unit més encara, si és que això és possible.

29 de maig de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Recordo quan era adolescent com ens explicaven a l'escola, a classe de religió, el
misteri de la Santíssima Trinitat. És com un arbre, ens deien, que té tres branques: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i l'arbre és un de sol. A mi els números no em quadraven perquè, a més de les tres branques,hi havia una quarta figura que era el tronc. Potser el tronc és el Pare?, em preguntava, i, si era així, em sobrava una branca. Com que es tractava d'un misteri no hi donava més voltes.

Tot això avui segueix essent un misteri, però sé que hi ha un Pare i un Fill que
s'estimen amb un amor immens. Aquest Amor és l'Esperit Sant i el resultat: un sol Déu.

Per això, quan Déu va crear l'home i la dona a semblança d’Ell mateix, entenc el que és entre nosaltres l'amor i quan dues persones s'estimen són la representació de la Trinitat, L'amor entre nosaltres té molts aspectes perquè no hi ha ningú que sigui una còpia exacta d'un altre. L’estimació és el lligam perfecte, el que dóna alegria, seguretat, el que suposa la renúncia d'un en favor de l'altre, el que genera tendresa, i tantes coses podríem dir ...

Sempre té un component humà i l'Amor de Déu per nosaltres també va tenir un component humà: Jesucrist. L'amor, quan és la raó de ser d'un grup d'homes í dones, en diem comunitat. Llàstima que es banalitzi tant la paraula amor.

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Àngel Oliva

La setmana dia a dia

Diumenge, 30
Catequesi familiar Grup B a partir de 3/4 d'll del matí. El tema a tractar és la Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia de 1/4 d'l del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 31
Catequesi
parroquial d'infants des de les 6 fins 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 1

Casal Sant Ildefons: dinar de voluntaris. A les 4 de la tarda, assemblea anual ordinària. Berenar

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 de la tarda

Dimecres, 2
Trobda del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, oberta a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i pregària

Dissabte, 5

Activitats de l'Esplai i l'Escoltisme

28 de maig de 2010

Celebració comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

Diumenge passat día 23 de maig en el marc de l'Eucaristia d'1/4 d'l del migdia van rebre el Sagrament de la Unció deis malalts les següents persones de la nostra comunitat: Maria Rosa Luandra, Montserrat Alemany i Esteve, Francesca Regull Llorach, Jaume Macau Verdaguer, Montserrat Duch Tomàs, Montserrat Masip Armengol, Carme Torras Torra, M. Teresa Tafanell Miralpeix, Carme Giró Planas, Fermí Oriol Serret, Joaquim González Galan-Giró, Mercé Marimon Giró, Josep Domingo Rosich, Dolor Martí Arbonés, Carme Mercadé Oliu, Magdalena Pérez López, Agustina Rissech Riart, Maria Rosa Fomells Badosa, Carme Goig Pan so, Anna M. Basil, Montserrat Almirall, Concepció Mas Guasch, Mana Rosa Sala Vivé, Josefina Vilanova, Caterina Picó i M.Carme Sola Lozano.

El Senyor conforta i guareix a tots els qui creuen en Ell.

26 de maig de 2010

Pregària d’acció de gràcies a mena de poesia

Gràcies, Senyor, pel pa damunt la taula,
per la set dels terrossos i la lluna del cel,
per l’aranya filosa, per la bona paraula,
i l’engruna de sucre i l’engruna de fel.

Gràcies, Senyor, pel goig de la besada,
la fatiga dels cossos i el cardot del camí;
per la fruita sucosa, per la font amagada,
i la pèrdua i el lucre i l’esclat del matí.

Per la molta tendresa d’aquests cossos d’argila,
per l’amic i les roses i l’ocell que refila,
per l’afany de tornar-me cada dia millor;

pels amors sants i dolços de la meva existència,
per la pau i la glòria de la Vostra presència,
fins al fons de les venes, gràcies, gràcies, Senyor.

22 de maig de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

L’Esperit treballa a l’interior de la humanitat

El començament fulgurant dels Fets dels Apòstols, que llegim el dia d’avui a l’eucaristia de la Pasqua Granada, ens commou les profunditats de l’ànima. Els apòstols, els seguidors de Jesús, encara traumatitzats per la passió i resurrecció del seu líder, estaven reunits en actitud expectant, sense saber encara que estaven a les portes d’una nova era del món. L’era del Regne de Déu, que havia anunciat Jesús abans de marxar amb caràcter definitiu fora de l’abast dels seus ulls, a l’altra banda de l’experiència dels seus sentits. “I tot d’una se sentí la remor com d’una ventada impetuosa que s’havia girat. I tots foren aleshores omplerts de l’Esperit Sant”.

Cal que nosaltres contemplem intensament aquest esdeveniment central de la nostra fe. L’Esperit de Jesús existeix, és aquí, s’escola per totes les escletxes del món, se’ns presenta a cadascú de nosaltres creients, sigui quina sigui la circumstància particular de cadascú, per tal de revitalitzar el nostre esperit. Per aquesta influència, per aquesta irrupció de l’esperit, els seguidors actuals de Jesús, en aquest inici del segle XXI, estem segurs que anem per un bon camí travessant la vida.

El nostre món que, en alguns indrets d’Occident, sembla progressivament emancipat de qualsevol concepció religiosa, no ha d’eclipsar la figura de Jesús ni pot neutralitzar la potència invencible del seu Esperit. No es tracta, però, d’escollir entre Déu i el Món. Es tracta més aviat d’estimar el Món fent-hi un lloc perquè l’Esperit hi actuï per a empènyer-lo cap endavant, és a dir, cap a noves metes de l’esperit humà.
L’Esperit de Déu, el que davallà sobre els primers seguidors de Jesús, vetlla sempre per una Humanitat que, de tant en tant, pateix crisis de creixença. I està al costat d’aquesta Humanitat que, cada dia més, va prenent consciència de totes les seves mancances i de totes les seves capacitats. És sota el influx de l’Esperit quan ens sentim capaços de combatre per una progressiva humanització d’aquest planeta Terra.

Josep-Maria Puigjaner

Renovació del Consell Pastoral

Com cada any en la darrera Assemblea del mes de juny, tal com assenyalen els nostres estatuts, hem de procedir a la renovació d’una tercera part dels membres del Consell Pastoral. Seria bo que ja des d’ara totes aquelles persones de la nostra comunitat que creguin poder prestar aquest servei, ho comuniquin als mossens o bé a algun dels membres del Consell Pastoral.

21 de maig de 2010

Catequesi Familiar de maig: LA PENTECOSTA (II)

POSTER
Representa la narració de la Pentecosta tal com l'escriu Lluc en els Actes dels Apòstols que llegim a la missa.

1. El gravat representa, en el centre, la comunitat dels deixebles de Jesús reunits a la sala gran, dintre de la ciutat de Jerusalem després de l’Ascensió que va esdevenir fora de les muralles de la ciutat. Estaven reunits els apòstols, més el grup de les ones amb Maria, la mare de Jesús, i un grup de deixebles amb les seves dones i fills. Unes 120 persones de totes les edats.

2.- Al costat dret del gravat, es representa a Jesús ressuscitat assegut a la dreta del Pare. La mà gran i oberta símbol de Déu Pare. El núvol que envolta la mà i Jesús, símbol de l'Esperit Sant.

El Pare per mitjà de Jesús ressuscitat, el Crist, comuniquen l'Esperit Sant al grup dels deixebles reunits.

La bufada de Jesús, símbol de que Jesús comunica l'Esperit que ell te del tot.

La ventada impetuosa que omple tota la casa on hi ha reunida la comunitat dels deixebles, símbol de l’Esperit que es comunica a tots els seguidors de Jesús.

Les flamarades de foc que es posen sobre cadascun deis reunits, símbol de que 'Esperit Sant es comunica a cadascú, i fa que tots siguin l'Església.

Tots parlen diverses llengües, i cadascú els entén amb la seva llengua pròpia. Símbol de la unitat dintre de la diversitat que L’Esperit Sant genera. Pentecostès és un anti-Babel.

3.- A Jerusalem hi havia, per les festes de Pasqua, jueus de tots els pobles, que parlaven diverses llengües. Van anar a veure que passava amb tot aquell enrenou. I es van estranyar molt que cadascú entengués a aquella gent, amb la seva pròpia llengua.
Pere els va explicar què és el que passava, i com l'Esperit Sant es comunicava també a tots ells i a tots els homes i dones del món, si creien en Jesús el Crist i vivien de la manera que ell ensenya. Jesús ha mort en creu, ha ressuscitat i comunica l'Esperit a tots els homes i dones i nens i nenes del món.

4.- Unes 3.000 persones van demanar de ser batejats per entrar al grup de creients i seguidors de Jesús.

Així va començar la vida i la historia de l'Església.


Tots els homes i dones i nens i nenes que viuen com Jesús ensenya, de fet, encara que
no coneguin a Jesús, comuniquen amb l'Esperit Sant i formen part de la Comunió dels
sants
. És la festa de Tots Sants, amb la que comencem el calendari litúrgic que celebrem al començament de curs.

Per això en el Credo diem: Creiem en l'Esperit Sant, la santa mare Església, la Comunió dels Sants.

20 de maig de 2010

Catequesi Familiar de maig: LA PENTECOSTA (I)

La trobada d'aquest mes la dediquem a reflexionar i celebrar el tema de la Pentecosta, del que ja n'hem parlat diverses vegades. Hem explicat el sentit de la paraula Pentecosta i de tot el sentit que el poble jueu donava a aquesta festivitat del seu calendari Religiós, lligat a la història bíblica de l'alliberament d'Egipte i la donació de la Llei al Sinaí.

També hem explicat com Lluc aprofita aquesta festivitat jueva i les seves referències històriques, per presentar i explicar pedagògicament el sentit i el valor de la comunicació que Jesús ressuscitat fa de l'Esperit Sant als seus deixebles i a tota la humanitat, com a acabament i culminació de l'obra salvadora de Déu Pare, per mitjà de Jesús el Crist (= ple i comunicador de l'Esperit Sant).

En els textos bíblics que llegim a la celebració d'aquest mes, i en el gravat en el que ho il·lustrem per als infants, destaquem tots els elements essencials d'aquest esdeveniment i el relat corresponent que en fa Lluc (primera lectura).

Testimoni de Pau
La Pentecosta és, certament, l'acabament i la culminació de tot el que celebrem durant tot el transcurs de l’any litúrgic, tal com ho representem en el calendari que fem cada curs.

Al començament de curs us vam donar juntament amb el calendari, un quadern en el que s'exposava com l'any litúrgic és una celebració del Misteri de Crist, i que ho fèiem aquest any, seguint l'ensenyament de sant Pau.

En primer lloc veiem com el testimoni de Pau és d'excepcional importància donat el moment en el que es va produir.

En el gravat del calendari, veiem com justament després de la Pentecosta, hi ha una petita representació de l’experiència pasqual de Pau, camí de Damasc, que segons testimoni que ens dóna en mateix en la carta als Gàlates (1, 11-24), va ser una revelació quasi violenta, com un cop de llum, que li va fer conèixer i copsar el Misteri de Crist.(Ja sabem el que signifiquen les paraules Misteri i Crist) Tot va passar només 6 anys després de la resurrecció de Jesús.

19 de maig de 2010

Concert de Mozart

El proper diumenge 23 de maig, a les 6 de la tarda, es celebrarà el 15è aniversari del Cor La Fontana amb un concert a l’Església de Sant Ildefons.  Hi participarà el Cor La Fontana, el Cor Matilde Salvador de l’Alguer amb l’orquestra de cambra ‘I dilettanti’ de Barcelona.  Cantaran conjuntament el Te Deum laudamus K141 de Mozart i cada grup i l’orquestra farà un programa individual amb una varietat "primaverenca" de peces i estils.

Estem segurs que us agradarà i per això us proposem de venir al Concert si les vostres ganes i temps ho permeten.

17 de maig de 2010

Confirmació a Sant Ildefons

El periodista Lorenzo Gomis va escriure un article a La Vanguardia al juny del 2005 on feia referència a la confirmació d'un dels seus néts. Ahir, a la nostra comunitat, un altre nét seu també va rebre el sagrament de la Confirmació. Aquesta vegada no estava present físicament Lorenzo Gomis, però segur que els seus el van tenir ben present.

Tot seguit es reprodueix l'article.

Yo no recuerdo cuándo fui confirmado. No sé si fue alrededor de mi primera comunión, a los nueve años, cuando iba a los escolapios de la calle Balmes, o más tarde. Pero acepté con gusto hace poco ser padrino de confirmación de mi nieto Laurence, que se llama como yo, pero en inglés. Mi participación en el rito era modesta. Se limitaba a poner mi mano en el hombro derecho de mi nieto y decir:

–Laurence.

Era una información que le iba a servir al obispo para empezar diciendo también al imponerle las manos:

–Laurence.

Al terminar la misa hubo un refrigerio en los sótanos de la parroquia de Sant Ildefons, cuya catequesis viene dirigiendo con tanta dedicación y tino Frederic Bassó. Allí vi al arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, y le felicité por la facilidad con que había captado y repetido el nombre.

–Es que lo has dicho muy claro– comentó, compartiendo amablemente el mérito conmigo.

¿Qué es la confirmación? Quizá la explicación más sencilla era la que había dado Laurence días antes en la mesa familiar.

–Cuando te bautizan, los mayores se comprometen en tu nombre a que seas cristiano,
pero tú no te enteras. En la confirmación tú mismo confirmas que efectivamente quieres serlo.
Laurence tiene doce años.

16 de maig de 2010

Assessors d'imatge

Avui que Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, presidirà l’Eucaristia de dos quarts de nou del vespre en la que celebrarem el Sagrament de la Confirmació dels nois i noies que han acabat el segon cicle de la catequesi infantil, incloem aquest article seu publicat a Missa Dominical justament aquest diumenge dia 16 de maig:

Assessors d’imatge


Immersos en la cultura de la imatge, de la qual n’és el promotor la publicitat, hom té la impressió que tot ens ve programat des de fora i arribem a ser un «producte» més del mercat. Així, el fet de convertir els mitjans en fins provoca un efecte on les aparences, la imatge que enlluerna i la bona presència són el que realment es cotitza. Sovint el culte a la imatge està substituint la «humanitat» de la comunicació.

És un fet que la nostra societat compta molt amb l’ajuda d’aquests nous professionals que se’ls anomena «assessors d’imatge». Tanmateix, hi ha vegades que importa poc la persona, interessa més l’aparença. Aleshores, sols es cerca la imatge que captiva. Així, s’entra dins l’espiral que consagra la «mediocritat» disfressada de bones formes. No és qüestió només d’aparença externa, sempre en consonància amb la frivolitat de la moda, sinó que dóna lloc a una personalitat capaç de digerir-ho tot i, des d’una actitud totalment acrítica, no immutar-se per a res fins a caure en la indiferència.

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pentecosta. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Celebració del Sagrament de la Confirmació durant l’Eucaristia de 2/4 de 9 del vespre, presidida per Mons. Taltavull.

Dilluns, 17
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 18

Casal Sant Ildefons: Festa de Primavera amb l’Escola Nausica. Concurs de pastissos. Ball Country i Castanyoles.

Reunió del Consell Pastoral a les nou del vespre.

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 22
Activitats de l’Esplai i l’Escoltisme.

Diumenge, 23
Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels Malalts, dins l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia.

A les 6 de la tarda concert del Cor La Fontana, el Cor Matilde Salvador de l’Alguer i l’orquestra IDilettanti.

15 de maig de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

La discreció de Jesús

Sabent arribat el moment del comiat definitiu dels deixebles, Jesús se’ls endu cap als afores de la ciutat de Jerusalem. Totes les fites importants de la vida de Jesús succeeixen lluny del gran Temple com si se n’allunyés expressament de tot allò que significava de sant i de tradició memorable en la vida dels jueus. Mentre caminen cap un lloc solitari, els repeteix de nou tot allò que ja els havia dit per obrir-los el cor i la intel·ligència a fi que ho comprenguessin i ho recordessin quan els arribés la Saviesa, cosa que situem uns quaranta dies més tard. Jesús vol que aquella gent siguin els testimonis vivents de la seva vida i dels seus consells, que recordin que el més important és treure el pes dels pecats -començant simptomàticament pels pecats de Jerusalem- i quins són els ensenyaments d’allò que constitueix la veritable Paraula de Déu. Perquè el mateix Jesús és la Paraula. Mentre els parla s’allunya sense sorolls...

Arribats a Jerusalem es refugien tots junts -la resta fidel- homes i dones, parents, esposes, fills i filles, la Mare i Magdalena i resten expectants però plens a vessar d’esperança d’una cosa nova que havia de succeir. Imagino com deuria estar aquella pobra gent després de tants ensurts i de tant patiment. D’alguna manera havien arribat a morir morint Jesús. Ara, en canvi, tenien una esperança certa i una gran alegria, fonda, que ningú els podria arravatar. Això per a tots ells deuria ser una experiència semblant a la pròpia resurrecció.
Sefa Amell

14 de maig de 2010

Campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

Continua a bon ritme la recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola que durarà fins el diumenge dia 30. Recordem que si no ens és possible venir carregats amb aliments, podem fer també un donatiu.

13 de maig de 2010

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent dia 16, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte abans, dia 15, a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La propera Celebració, abans de l’estiu, serà el 20 de juny.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

12 de maig de 2010

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

Manifest dels que demanen ser confirmats

Senyor, fa anys que participem a la Catequesi de la nostra Parròquia on hem conegut encara més a Jesús i on hem entès que Jesús ens parla d’un Déu que ens estima, que ens salva i que ens perdona. Un Déu que ens diu que no som en aquest món per casualitat o per una coincidència de l’atzar, i que tenim una missió a fer.

Senyor, vivim en un món que ens necessita més que mai. Déu ens demana que fem que en aquest món hi hagi més justícia i més llibertat per tots els homes. Jesús ens ha mostrat com hem de fer que els més pobres i els més febles tinguin el mateix dret a tenir una vida digna, i volem seguir el seu exemple. Amb la força de l’Esperit Sant, amb la força de l’Amor de Déu, ens veiem capacitats i il·lusionats per esforçar-nos per aconseguir-ho.

Senyor la nostra Fe ens ha d’ajudar en aquesta feina : hi anem fent un camí que poc a poc anem dibuixant, encara que de vegades el tinguem una mica borrós. La Comunitat ens hi ajuda i ens acompanya. No ens sentim sols. Volem que la nostra Fe sigui un procés que anem fent tota la vida i per això, malgrat els nostre dubtes i febleses, volem donar un pas més en la nostra vida de cristians i rebre la Confirmació.

11 de maig de 2010

Estació d'Enllaç: La Creu ens dóna Vida !

El divendres 14 de maig tindrà lloc la trobada mensual organitzada per la Delegació Pastoral de Joventut. A partir de les 22:00 hores a Santa Maria del Mar, vetlla de pregària a l'entorn de la Creu de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), i música amb concert de Hermanda Glenda i Kairoi.

Altres actes amb la Creu de la JMJ a l'arxidiòcesi de Barcelona:

* 14 de maig a la nit: Vetlla a la Parròquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús.(Via Augusta 68)

* 24 de maig a les 19 h.: Pregària a la Parròquia de Sant Francesc de Sales. (Pg. Sant Joan 88-90)

* 25 de maig a les 11 del matí: Celebració entorn de la Creu per a les escoles de la Fundació Escola Cristiana, Escola Maristes La Immaculada (c/ València 370)

* 25 de maig de 18 a 22h.: Vetlla a la Parròquia de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (c/ Consell de Cent 110-118)

* 26 de maig a les 17 h. : Pregària a la Parròquia de Santa Maria del Remei. (Pça. de la Concòrdia 1)

* 26 de maig a les 21 h.: Vetlla al Temple del Tibidabo.

10 de maig de 2010

"Església a l'abisme"

Tot seguit es reprodueix l'article de Josep Maria Puigjaner publicat a "La Vanguardia" el passat dimarts dia 4:

Iglesia en el abismo

Cristianos de todo el mundo lamentan los casos, demasiado reiterados, de pederastia entre sacerdotes i religiosos, e incluso en algún obispo. Algunos estudiosos de este fenómeno señalan una escasa relación entre la práctica de la pederastia y el celibato eclesiástico obligatorio. Como si este fenómeno fuese independiente de la situación celibataria. Una situación de vida normalizada en lo sentimental, en lo emocional y en lo sexual conlleva un equilibrio vital que muchos célibes no logran en su estado. Es congruente que el desequilibrio inducido por la abstención física y psicológica sobre el otro sexo desemboque a menudo en prácticas abominables que violan la inocencia de los niños. Sé, con todo, que un elevado nivel de vida espiritual puede sublimar esa abstención y dar unas magníficas trayectorias humanas. Este problema no es el único que tiene la Iglesia hoy.

Hace tiempo que decimos que millones de católicos se sienten alejados del Vaticano porque rehúsa el matrimonio de los sacerdotes, la ordenación de las mujeres, el uso de preservativos, y no trata a fondo la problemática de los homosexuales y de los divorciados. Ello causa el hastío y la indiferencia que señalaba el jesuita egipcio Henri Boulad en un documento a Benedicto XVI, en que se hablaba “abismo en el que va cayendo nuestra Iglesia”. La Iglesia jerárquica no está siendo un factor de vivificación profunda en buena parte del mundo occidental. No acaba de introducirse en la sociedad tal como es, con sus avances científicos y tecnológicos y con los nuevos estilos de vida que afectan a creyentes y no creyentes. No ha hecho el esfuerzo necesario para hallar el nuevo lenguaje que le permita ser interlocutora válida en la resolución de problemas de la humanidad. Su presencia es átona, momificada e incapaz de abrir nuevos caminos al espíritu o proponer nuevos objetivos que alcanzar.

Dos son los condicionantes que paralizan a la Iglesia y le impiden abordar la problemática del mundo actual. El miedo y la pereza. Miedo a equivocarse, a perder una situación de privilegio y a aceptar que la mujer entre, en pie de igualdad con el hombre, a formar parte de la estructura y de la vida de la institución. Y pereza de pensar, de arriesgarse y de revisar a fondo su eficacia espiritual. Sé que la tradición es importante para la Iglesia. Pero recuerdo la advertencia del ensayista Henri Fesquet: “La tradición es el progreso de ayer; el progreso es la tradición de mañana”.

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 11
Casal Sant Ildefons: A la tarda visita cultural al Museu del Modernisme Català.

Dissabte, 15
Activitats de l’Esplai i de l’Escoltisme.

Celebració de l’Assemblea extraordinària de fi de curs a les 5 de la tarda.

Diumenge, 16

Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pentecosta. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Celebració comunitària del Sagrament del Baptisme a les 5 de la tarda.

Joves de la nostra comunitat rebran el Sagrament de la Confirmació a l'Eucaristia de 2/4 de 9 del vespre presidida pel Bisbe Taltavull.

9 de maig de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

"... l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables..."Ac 15:28

Sorprèn que de sobte una qüestió d’identitat tan important per als jueus com era la circumcisió deixi de ser una imposició per a tots aquells no jueus que abracin el cristianisme com a religió pròpia. I sorprèn, no perquè no sigui lògica aquesta mesura, sinó perquè els qui la prenen són jueus, i també d’una manera majoritària els primers cristians eren jueus. Vet aquí de quina manera més resolutiva es posa fi a una qüestió que podia dificultar enormement la difusió del cristianisme. Tant de bo que l’església hagués actuat sempre amb aquesta rotunditat i contundència a tantes i tantes qüestions que encara avui arrosseguem sense aguaitar solucions versemblants.

"La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum." Ap 21:23

Diumenge passat Joan ens parlava en la lectura de l’Apocalipsi d’un cel nou i una terra nova on no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes, i avui descriu l’entorn en el qual s’esdevindran aquestes promeses: la ciutat santa de Jerusalem resplendent i sense cap temple com a santuari “perquè el Senyor Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el seu santuari”. Què més podem demanar? Aquestes paraules són les que donen sentit a la nostra esperança.

"Assereneu els vostres cors: no us torbeu ni tingueu por." Jo 14:27

¿Com hem de tenir por si Jesús ens diu que si fem cas de les seves paraules el Pare ens estimarà  i tots dos vindran a fer estada en nosaltres, i que ens enviarà l’Esperit Sant Defensor per recordar-nos tot el que Jesús ens ha dit? I encara més: “Us deixo la pau, us dono la meva pau”. No com el món la dóna, sinó de veritat. Aquest és el seu últim regal, potser el més valuós, però també el més incomprensible, perquè no tenim cap imatge d’aquesta pau promesa més enllà de la utopia de l’amor, més enllà del do de la fe que il·lumina el nostre camí.

Josep Maria Lari

8 de maig de 2010

Assemblea extraordinària de fi de curs

El proper dissabte dia 15 de maig a les 5 de la tarda tindrem l’assemblea extraordinària de fi de curs. Comptarem amb la valuosa aportació del professor i sociòleg Joan Estruch i del P. Ramon Maria Nogués. Recuperarem el clàssic VEURE, JUTJAR I ACTUAR de la revisió de vida.

El professor Joan Estruch ens ajudarà a descobrir (VEURE) la realitat de l’Església de casa nostra amb les seves llums i les seves ombres. El P. Ramon Maria ens ajudarà a fer un judici cristià del moment actual (JUTJAR) perquè nosaltres amb aquestes dues perspectives vegem com ens cal ACTUAR.

Joan Estruch, nascut a Barcelona  el 1943, és doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Cursà estudis de postgrau en sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. És catedràtic de Sociologia i director del Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat també director del Departament de Sociologia. Ha fet classes a diferents universitats europees i a la Universitat de Boston. Formà part de la Comissió Tècnica de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona del 1979 al 1994. És membre del consell assessor de la Revista de Catalunya. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibres i més de cent articles en els àmbits de la sociologia i de la religió. En són un exemple "Plegar de viure: Un estudi sobre els suicidis", amb Salvador Cardús, o "L'Opus Dei i les seves paradoxes: Un estudi sociològic." Ha fet també nombroses traduccions. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol (2006).

Ramon M. Nogués, que va nèixer a Barcelona l'any 1937, és catedràtic de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en temes interdisciplinars de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha publicat llibres i articles sobre aquestes especialitats i ha realitzat seminaris en diversos països. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. Col·labora des de fa anys a Comunitat de Sant Ildefons.

No cal dir que per la vàlua dels ponents i de l’actualitat del tema us invitem a participar-hi. Sens dubte que seran una bona aportació al moment d’anar configurant el present i el futur de les nostres comunitats.

7 de maig de 2010

Nova campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

La Parròquia de Sant Paulí de Nola, comunitat amb la qual estem agermanats, demana de nou la nostra col·laboració per ajudar a les persones més necessitades del barri del Besòs. És per això que el Consell Pastoral ha acordat fer una nova campanya de recollida d’aliments o aportacions econòmiques que els farem arribar a principis de juny.

La campanya s’iniciarà el dissabte 15 de maig i finalitzarà el dilluns 31 de maig. Es necessiten aliments bàsics com: oli, arròs, conserves, tomàquet fregit, pasta, llegum en pot, etc... Les aportacions econòmiques les podeu deixar a les bústies, fent constar que van destinades a Sant Paulí. Una vegada més us donem per endavant les gràcies per la vostra col·laboració i la vostra generositat.

6 de maig de 2010

Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts

El proper dia 23 de maig a la missa d’1/4 d’1 del migdia, la Comunitat de Sant Ildefons celebrarà el Sagrament de la Unció dels Malalts per a totes aquelles persones que per raó de l’edat o de malaltia volen ser confortades amb aquest sagrament. Cal que s’inscriguin abans, del 10 al 20 de maig, a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx parroquial. Demanem que per una bona organització es respectin aquests horaris i dies d’inscripció.

5 de maig de 2010

Taula rodona: Joan Maragall, el compromís cívic d’un poeta

Enguany se celebra el cent cinquantè aniversari del naixement de Joan Maragall. El passat dimecres 28 d'abril al Palau Moja de Barcelona, en el marc de les VI Jornades de la Revista Serra d'Or, va tenir lloc un debat sobre "Joan Maragall, el compromís cívic d'un poeta". Hi intervingueren Ignasi Moreta (professor de la UPF i editor de Fragmenta), Jordi Pujol (expresident de la Generalitat de Catalunya) i Francesc-Marc Álvaro (periodista, assagista i professor de la URL), que va actuar de moderador.
Ignasi Moreta és el curador de La Setmana Tràgica. Tres articles, de Joan Maragall, que recull els tres articles mitjançant els quals l'escriptor va analitzar els fets de juliol de 1909 i va tractar d'incidir en la vida col·lectiva demanant l'indult per a Ferrer i Guàrdia. A més a més, el proper octubre Fragmenta publicarà un ambiciós estudi d'Ignasi Moreta sobre el pensament religiós de Joan Maragall, tema al qual va dedicar la tesi doctoral.

L’acte, al que també hi va assistir l’expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, va ser un acte acadèmic on Ignasi Moreta va fer una glosa magnífica del poeta.

3 de maig de 2010

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

Creer, ¿para qué? de José Antonio Pagola

José Antonio Pagola (Añorga, Guipúscoa, 1937) que és sacerdot de la diòcesi de Sant Sebastià, va cursar els seus estudis de teologia i ciències bíbliques a la Pontifícia Universitat Gregoriana, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, així com a l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. En l'actualitat és professor i director de l'Institut Diocesà de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià. Autor d'entre altres obres de "Jesús: Aproximació històrica".

Pregària: Pregar, per a què?

Has omplert la teva vida de coses, activitats i preocupacions. I així, poc a poc, gairebé sense adonar-te’n, t’has anat buidant per dins : Déu ha anat desapareixent de la teva vida. Et mous constantment, estàs ple d’activitat, tractes amb moltes persones. Amb totes, menys amb Déu. Corres el risc de ser un home o una dona que viu sense Déu.

Segurament no et preocupa molt. Vius bastant bé sense Déu. No en sents la necessitat. Si jo et parlo de pregar, em diràs : per a què serveix pregar? Tens altres coses més importants per a fer. Coses útils i urgents.

Vius completament modelat per una societat que només pensa en allò que és útil i rentable. Per tu és important treballar, guanyar diners i gaudir de la vida. Que et surtin bé les coses. En això et passen els anys: programar la teva vida, passar-ho bé, que et surtin el plans. Per això, pregar et sembla simplement perdre el temps. La pregària, la meditació, Déu... pertany al món del que no és útil. Tens raó. Parlar amb Déu, explicar-li el que et passa i escoltar-lo et sembla inútil i no et servirà per aconseguir tot allò pel que t’esforces cada dia.

Però quantes altres coses et poden semblar inútils i no ho són : per a què serveix conversar amb els amics, enamorar-te d’una persona, gaudir del somriure dels teus fills? Per a què serveix explicar els teus problemes a algú de confiança i sentir-te acompanyat? De què et serveix gaudir d’una festa o contemplar un capvespre?

Com podem mesurar l’eficàcia de totes aquelles experiències que, aparentment, no serveixen per res i que són les que et fan sentir viu i et fan feliç? Així mateix et pot passar amb la pregària. Et pot semblar una cosa inútil però que et pot servir per:

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 4
Casal Sant Ildefons: Pel·lícula “Armas de mujer”.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 5
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 8

Activitats de l’Esplai i de l’Escoltisme.

2 de maig de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Totes les persones necessitem un signe que ens identifiqui, la nostra pertinença a una societat o a un grup fa que, d’una manera o altra, ens identifiquem com a membres d’una comunitat concreta.

Nosaltres els cristians, que cada setmana ens reunim convocats per la Paraula de Déu, també en tenim un de signe que ens identifica i ens el dóna el mateix Jesús “tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres” i continua “per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Aquest signe d’identitat no admet cap altra lectura que el sentit que en donen les pròpies paraules de Jesús.
Aquesta identitat, a diferència de les altres pertinences a qualsevol altre grup humà, va al fons del nostre interior, estimar és la realitat més íntima de la persona i quan un es sent compromès en l’amor i en l’estimació, no hi ha res tant fort que sigui capaç de capgirar aquest compromís.

Per on passa per nosaltres aquest compromís? Veiem com ho feia Jesús. El seu estil d’estimar és inconfusible, no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, només busca el bé dels altres. Jesús es posa al servei dels qui més ho necessiten, tenen cabuda en el seu cor i en la seva vida aquells que no tenen lloc a la societat, és defensor dels dèbils, d’aquells que no tenen poder per defensar-se ells mateixos. Així ho van captar els evangelistes quan en l’Evangeli han resumit l’acció de Jesús dient: “ha passat tota la vida fent el bé”. Quan el llibre de l’Apocalipsi ens parla del cel nou i la terra nova, què són el cel nou i la terra nova sinó treballar per crear unes condicions que facin possible una societat regida per uns principis d’amor, que vol dir acollida, servei? Aquest és l’autèntic cel nou i terra nova a la que tots els cristians estem cridats a fer.

M’impressionen molt les paraules de Jesús “ per l’estimació que us tindreu entre vosaltres, tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Són unes paraules que mereixen una seriosa reflexió.

Lluís Saumell

1 de maig de 2010

La diada del Primer de Maig

De vegades hem anomenat aquest dia com la Festa del Treball. Enguany hem de ser realistes i ser conscients que de festa, amb les dades actuals, no en té res, davant dels més de sis-cents mil aturats a Catalunya (un 21 % més que el mateix mes de març de l’any passat) i dels més de quatre milions al conjunt d’Espanya. No sembla que les coses hagin d’anar a millor a curt termini i per això, a més de pregar perquè la realitat sigui una altra i el nombre d’aturats disminueixi, cal que tots dins les nostres possibilitats, ajudem a sortir d’aquest forat aquelles persones que ho estan patint.