22 de maig 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

L’Esperit treballa a l’interior de la humanitat

El començament fulgurant dels Fets dels Apòstols, que llegim el dia d’avui a l’eucaristia de la Pasqua Granada, ens commou les profunditats de l’ànima. Els apòstols, els seguidors de Jesús, encara traumatitzats per la passió i resurrecció del seu líder, estaven reunits en actitud expectant, sense saber encara que estaven a les portes d’una nova era del món. L’era del Regne de Déu, que havia anunciat Jesús abans de marxar amb caràcter definitiu fora de l’abast dels seus ulls, a l’altra banda de l’experiència dels seus sentits. “I tot d’una se sentí la remor com d’una ventada impetuosa que s’havia girat. I tots foren aleshores omplerts de l’Esperit Sant”.

Cal que nosaltres contemplem intensament aquest esdeveniment central de la nostra fe. L’Esperit de Jesús existeix, és aquí, s’escola per totes les escletxes del món, se’ns presenta a cadascú de nosaltres creients, sigui quina sigui la circumstància particular de cadascú, per tal de revitalitzar el nostre esperit. Per aquesta influència, per aquesta irrupció de l’esperit, els seguidors actuals de Jesús, en aquest inici del segle XXI, estem segurs que anem per un bon camí travessant la vida.

El nostre món que, en alguns indrets d’Occident, sembla progressivament emancipat de qualsevol concepció religiosa, no ha d’eclipsar la figura de Jesús ni pot neutralitzar la potència invencible del seu Esperit. No es tracta, però, d’escollir entre Déu i el Món. Es tracta més aviat d’estimar el Món fent-hi un lloc perquè l’Esperit hi actuï per a empènyer-lo cap endavant, és a dir, cap a noves metes de l’esperit humà.
L’Esperit de Déu, el que davallà sobre els primers seguidors de Jesús, vetlla sempre per una Humanitat que, de tant en tant, pateix crisis de creixença. I està al costat d’aquesta Humanitat que, cada dia més, va prenent consciència de totes les seves mancances i de totes les seves capacitats. És sota el influx de l’Esperit quan ens sentim capaços de combatre per una progressiva humanització d’aquest planeta Terra.

Josep-Maria Puigjaner