Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de juliol de 2010

Moltes gràcies a tots !!!

Hem arribat ja a final de curs i podem dir amb goig que un any més s’han pogut realitzar, no sense dificultats, totes les activitats de la comunitat. Això ha estat possible gràcies a la constància, la il·lusió i l’esforç de moltes persones, començant evidentment per l’equip eclesial, cada vegada més reduït.

Altres vegades ja hem fet esment del valor incalculable que representa per a la comunitat el compromís i la col·laboració desinteressada de moltes persones, ja sigui setmanalment, mensualment, o ocasionalment quan cal. Hi ha un gran ventall de tasques que es realitzen amb altruisme: la catequesi, Batec, els grups de reflexió i pregària, els grups de lleure (escoltisme i esplai) la borsa de treball, la pastoral dels malalts, la pastoral de baptismes, l’economia, les flors, els cants, les lectures, l’acolliment, ajudes a secretaria, el full informatiu, el blog, el Casal, etc. etc. etc.

Aquesta vegada volem fer una menció especial pel paper que ha assumit la cap de Suport i Gestió, que a part de resoldre gestions concretes i puntuals, ha donat un fort impuls a acondicionar i millorar els espais i les instal·lacions de la casa, comptant amb la dedicació discreta i eficaç de la persona que s’ha prestat a realitzar una sèrie de petites i no tan petites reparacions, altrament necessàries, que en una casa gran com és la parròquia, no s’acaben mai.

A totes aquestes persones, el nom de les quals no reproduirem perquè la llista seria molt llarga i correríem el risc de deixar-nos-en algun, una vegada més els diem: moltes gràcies a tots!

29 de juliol de 2010

Sóc un home d'esperança

Sóc un home d'esperança perquè crec que Déu és nou cada matí. Perquè crec que crea el món en aquest mateix moment.
No l'ha creat en un passat llunyà i no l'ha perdut de vista des d'aleshores.
Això passa ara: cal, doncs, que estiguem disposats a esperar l'inesperat de Déu.

Els camins de la Paraula són tot normalment sorprenents.
No som presoners del determinisme ni dels ombrívols pronòstics dels sociòlegs.
Déu és aquí, a prop nostre, imprevisible i amant.

Sóc home d'esperança, i no pas per raons humanes ni per optimisme natural.
Sinó, simplement, perquè crec que l'Esperit Sant actua en l'Església i en el món, fins i tot allà on el seu nom és ignorat.

Sóc optimista perquè crec que l'Esperit Sant és sempre l'Esperit creador.
Dóna cada matí, a qui sap acollir, una llibertat tota fresca i una nova provisió de joia i de confiança.

Jo crec en les sorpreses de l'Esperit Sant.
El Concili va ser una sorpresa i el Papa Joan també.
No ens ho esperàvem gens.

Qui gosaria dir que la imaginació i l'amor de Déu s'han esgotat?
Esperar és un deure, no un luxe.
Esperar no és somniar.
És el mitjà per transformar un somni en realitat.

Feliços els qui tenen l'audàcia de somniar i que estan disposats a pagar el preu perquè el seu somni prengui cos en la història dels homes!
(Cardenal Léon-Joseph Suenens)
L'autor d'aquestes paraules va ser un cardenal belga, nascut al 1904 i que va morir l'any 1996. Com a moderador del Concili Vaticà II va ser fonamental per a efectuar el canvi liberal dins de l'Església. El Papa Joan XXIII el va nomenar cardenal i li va encomanar els treballs preparatoris del Concili Vaticà II. Va ser nomenat moderador del Concili Vaticà pel Papa Pau VI. El primat de Bèlgica, el cardenal Danneels, va dir que «el Sant Pare em va dir explícitament que el cardenal Suenens ha tingut un paper decisiu en el Consell i que l'Església Universal li deu". Durant el Consell, se li va demanar un triple diàleg "amb la fidels, amb els nostres germans separats, amb el món no-cristià ". Va advocar per la restauració del diaconat permanent, va cridar l'atenció a la dimensió carismàtica de l'Església i va suggerir la introducció d'una edat determinada per la retirada dels bisbes i cardenals. Va posar especial èmfasi en la co-responsabilitat en l'Església.

27 de juliol de 2010

Lluís Duch publica "Religió i comunicació"

Arran de la publicació del seu llibre "Religió i comunicació" (Fragmenta, 2010), Lluís Duch contesta algunes preguntes: ¿Quina diferència hi ha entre informació i comunicació? ¿Quina és la "salut comunicativa" de les religions? ¿Què són les "estructures d'acollida"? ¿Per què han fallat els pronòstics sobre la fi de la religió? ¿Són cristianes, les arrels de Catalunya? ¿Què pretén amb els seus llibres?

Lluís Duch és monjo de l'Abadia de Montserrat, doctor en Teologia i expert en antropologia de la religió. Actualment és professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, i col·labora regularment amb l'Institut d'Antropologia de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. També ha estat professor d'Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaca l'obra en diversos volums Antropologia de la vida quotidiana (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999-2003), editada en castellà per l'editorial Trotta. També ha publicat Un extraño en nuestra casa (Herder, 2007) i La crisi de la transmissió de la fe (Cruïlla, 2008).

25 de juliol de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“No sabeu què demaneu ...”

Segurament que Mateu va posar en boca de la mare dels fills de Zebedeu aquesta petició a fi de salvaguardar el prestigi dels dos germans. El lector de l’Evangeli no desconeix les apetències dels deixebles en el regne que predicava el mestre i les qüestions de precedència per les que lluitaven. El problema de sobresortir i ocupar un lloc preferent és un problema de sempre en tot col·lectiu i tots podem caure en aquest pecat.

Som cristians i hem de donar testimoni fruit de l’Evangeli que ens ha calat. El do de la humilitat ens ve donat pel do de l’Esperit i els Apòstols encara no l’havien rebut en aquells moments. Jesús no deixa d’insistir dient que el ministeri dels Apòstols a la comunitat no és mai un poder de domini sinó de servei. Tan clar com tan difícil de dur a terme a través dels segles en l’Església.

Poca diferència hi ha entre els homes d’una època i de l’altra, som fràgils i tossuts. Però Jesús no tingué por de trencar esquemes convencionals i digué: “Qui vulgui ser el primer que es faci el darrer de tots (= servidor de tots); com el Fill de l’Home que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir tothom”. Ens cal traduir la nostra fe en un estil de vida que reflecteixi les benaurances evangèliques, que manifesti l’amor com clau de l’existència humana i que potencïi els valors de tota persona vers un compromís cristià de servei a les necessitats de tots els germans.

Més important que ser és estar, m’ho recordava un dia Mons. Joan Godallol i Colom, Bisbe Emèrit de la Diòcesi d’Ayaviri (Perú), malalt que resideix actualment en el Santuari del Tibidabo amb els seus germans salesians. Em digué “abans que bisbe vaig ser diaca com tu i encara ho continuo sent però amb més plenitud i responsabilitat de servei”. Un bisbe humil i molt estimat durant els anys que va estar a la seva diòcesi i que a mi em fa dir: Senyor, doneu-nos més bisbes i pastors d’aquesta talla i així la gràcia de Déu es multipliqui. Si enguany no podem fer el Camí de Santiago fem el camí de la santedat i la humilitat. Bones vacances corporals.

Francesc Xavier de Dou

22 de juliol de 2010

L' amor

Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del meu immens cabal d’amor?
És doncs, sols per l’amor que ens creixen roses
als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud: així donaràs vida.

Miquel Martí i Pol

20 de juliol de 2010

Campanya de recollida d’aliments destinats a la parròquia de Sant Paulí de Nola

En concloure aquesta campanya que hem mantingut oberta al llarg de cinc setmanes per pal·liar les greus necessitats dels nostres germans del barri del Besòs a través de la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola, podem informar que s’han recollit uns 440 Kg d’aliments i donatius per valor de 3.485 €.

Donem a tots les més expressives gràcies per més que no descartem haver de tornar a fer més endavant una crida semblant si no canvia a curt termini la greu crisi econòmica que patim.

17 de juliol de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan només n’hi ha una de necessària”

“Maria ha escollit la millor part i no li serà pas presa”


Una dona, Marta, acollí Jesús. Una altra dona, Maria, asseguda als peus de Jesús l’escoltava mentre Ell ensenyava les escriptures. No crec que el fet que siguin dones, una i altra, atesa la situació de la dona en el temps en què va viure Jesús, haguem de donar-hi més importància que la d’afirmar que Jesús no feia diferències, Jesús estimava, i estima, a tots, dones i homes, i per a Ell eren i són iguals i per tant el que diu a Marta ens ho diu a tots, sense distinció de sexe.

Marta està atrafegada servint a Jesús. Maria, en canvi, està asseguda escoltant a Jesús. Jesús retreu a Marta, amb expressió simpàtica i amorosa “Marta, Marta”, la seva excessiva preocupació per la feina, tot i que era per a servir-lo a Ell, “estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària”. Diu, en canvi, que Maria ha escollit la millor part i que no li serà presa.

No ens faria Jesús a nosaltres el mateix retret que a Marta? No estem atrafegats, immersors en el soroll, en l’afany de fer més i més coses i ens oblidem sovint de la Paraula del Senyor?

Els cristians hem de ser Marta i Maria. No podem separar l’actitud de l’una i de l’altra. Primer, com Maria, la cosa necessària, llegir i escoltar la Paraula de Jesús, la pregària, que és la que ens alimenta i ens dóna la força per fer com Marta i com va fer Abraham, segons veiem en la lectura del Gènesis. Són molts els que caminen al nostre costat i que tot fent camí podem acollir i servir sense preocupar-nos i posar-nos neguitosos, familiars, amics, veïns, desvalguts i tants i tants, en els que hi trobem Jesús.

Que sapiguem aprofitar els dies de descans de l’estiu per aprofundir en la Paraula sense descuidar la nostra missió de servei.

Maite Cura

15 de juliol de 2010

Campaments i colònies d’estiu de l’Esplai Sant Ildefons

Els caps responsables de l’Esplai Sant Ildefons ens han fet arribar el destí de les acampades dels diferents grups:

Els joves van fer un viatge de final d'Esplai a Grècia. Van marxar el passat dia 4 i van tornar el 14.

Els altres quatre grups marxen del 17 al 28 de juliol.

El grup de Bufanúvols (els petits) van a una casa de colònies a Bruguera. Bruguera es troba a la Vall de >Ribes, està a 1.200 d'altitud i té uns 60 habitants. Està format per un grup de masies i d'antigues cases de pagès al voltant de l'església de Sant Feliu de Bruguera i seguint el camí. Moltes d'aquestes cases estan restaurades i això contribueix a la bellesa del lloc i on el passat agrícola i ramader encara avui hi és present.


Els Trencapins (mitjans) acampen a les Lloses, a la comarca del Ripollès. Ell terme municipal té una extensió de 113,4 km2 i el poble està a 1.000 m. d'altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Ripoll, a l'est amb Ripoll i Sora, al sud amb Alpens i a l'oest amb Sant Jaume de Frontanyà. Té agregats els nuclis de Palmerola i Viladonja. La Farga de Babié és una colònia tèxtil de Les Llosses i el municipi té com a parròquies Sant Esteve de Vallespirans, Sant Martí de Vinyoles, Sant Sadurní de Sovelles i Santa Maria de Matamala.


Els Mowglis (mitjans 2) faran una ruta pel cap de Creus i la badia de Roses, a l'extrem nord de la Costa Brava. Diferents autors han dedicat força planes al cap de l'Alt Empordà: Eugeni d'Ors, J.V.Foix, Losep Maria de Sagarra o Josep Pla en són uns quants. Carles Fages de Climent li va dedicar un llarg poema que inclou l'Oració al Crist de la Tramuntana.


Els Xerpes (grans) camiran per una part del Camí de Sant Jaume pel País Basc.El Camí de Santiago és la ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i de tot Europa per arribar a la ciutat de Santiago de Compostela, on es veneren les relíquies de l'apòstol Jaume. El Camino de Santiago ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; Itinerari Cultural Europeu pel Consell d'Europa i ha rebut el títol honorífic de Carrer major d'Europa.


La Secretaria de la Comunitat disposa dels telèfons de contacte dels diferents caps i responsables i pot donar tota la informació necessària.


Els desitgem que aquests dies que passen tant propers a la Natura, els permeti estimar-la encara més i sentir-se més propers al seu Creador.

13 de juliol de 2010

Jesús és el Senyor

El Servei de Catequesi, juntament amb Editorial Claret, ha editat el 2n Quadern d'exercicis i la seva Guia didàctica corresponent, per treballar la segona part del Catecisme " Jesús és el Senyor". Es tracta d'una proposta de treball perquè els nens i les nenes de 2n grau de Catequesi realitzin uns exercicis senzills i variats que els ajudin a interioritzar els continguts dels temes  24 a 44 del Catecisme. També s'inclouen algunes activitats inicials i de final de curs, i d'altres relatives als temps litúrgics, tenint en compte que l'any litúrgic és el marc vivencial i celebratiu del curs catequètic.  Tot això pot ajudar l'infant de  8 o 9 anys a construir una veritable experiència de fe cristiana corresponent a la seva edat. L'autor de les il·lustracions és en Frederic Bassó, Director emèrit del Servei de Catequesi, i l'autora dels textos és Montserrat Martínez, la seva actual Directora.

12 de juliol de 2010

Darreres activitats d’aquest curs del Casal Sant Ildefons

El passat dimarts 29 de juny vàrem celebrar la revetlla de Sant Joan i Sant Pere. Va cantar la nostra coral i després vàrem menjar la tradicional coca. El Casal va estar molt animat.

Demà dia 13 de juliol celebrarem el berenar de comiat ja que s’han acabat totes les activitats d’aquest curs.

El Casal estarà tancant per vacances des del 2 d’agost fins al 5 de setembre.
Desitgem un bon estiu a tots.

10 de juliol de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

El Senyor tindrà, altra vegada, el goig de fer-te feliç…Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast….la tens al cor perquè puguis complir-la (Dt. 30, 9-11-14)

El nostre imaginari religiós, ple d’antropomorfismes, ens fa sovint imaginar un Déu legislador semblant als legisladors d’aquest món. Poden legislar en un sentit o en el contrari: pujar o baixar els impostos, permetre o prohibir l’avortament, acceptar o rebutjar l’autodeterminació dels pobles, o fer lleis que beneficiïn a uns i perjudiquin a d’altres. Dins nostre sentim de vegades els manaments de manera semblant, com una imposició limitadora, fins i tot injusta o arbitrària, a la nostra voluntat de ser, de fer, de decidir lliurement, de viure.

Que bé si un dia descobríssim que els manaments no són els que són perquè Déu els ha manat, sinó que Déu els ha manat perquè són una exigència del nostre ésser humà, condició per a ser i desenvolupar-nos com a persones, és a dir, per a ser feliços. Impliquen realment limitacions a la nostra voluntat arbitrària, però no a la nostra llibertat o al desenvolupament del nostre ésser. Són com les vies de l’AVE, més fermes que les de qualsevol altre tren. No el deixen anar per qualsevol lloc, però són una limitació nascuda i exigida pel seu ésser. Per això li permeten ser realment un tren d’alta velocitat, desenvolupar la força, la velocitat, la precisió, i la bellesa que té.

Una altra limitació no exigida pel seu ésser (un roc a la via, un altre tren aturat, etc.), el destruiria. Estimar aquesta Llei, és estimar-nos a nosaltres mateixos. No pot ser d’altra manera perquè tota la Llei es resum en estimar, en sentir que se’ns commouen les entranyes davant la necessitat dels altres i en actuar segons la nostra capacitat. No sembla que importi molt ser jueu, o cristià, o musulmà o hindú. El samarità era un heretge, exclòs del Temple i de la Llei, rebutjat pel poble jueu. I va ser posat pel Crist com a exemple de compliment de la Llei. Senyor, fes que estimem realment la teva -la nostra- Llei.

Santiago Quijano

8 de juliol de 2010

Nomenaments al Bisbat

Amb data 21 de juny de 2010, festivitat de Sant Lluís Gonçaga, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, ha realitzat els següents nomenaments per al proper curs:

1. NOMENAMENTS PARROQUIALS

Nomenaments de rector


Mn. Joaquim Brustenga Miquel - Santa Magdalena, de Barcelona

Mn. Gabriel Carrió Amat - Sagrat Cor, de Barcelona

Mn. Josep Catà Mitjans – Sant Salvador d’Horta, de Barcelona, que juntament amb Santa Madrona, de Barcelona, de la qual ja n’és rector, formen una agrupació parroquial

Mn. Miquel Elhombre Trallero - Sant Pau, de Badalona

Mn. Vicenç Maria Farré Piña – Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Sant Domènec Guzmán, de Barcelona, que formen una agrupació parroquial

Mn. Joaquim Iglesias Aranda - Sant Fèlix Africà, de Barcelona.

Mn. Vicenç Mira Massaguer - Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Montalt

Mn. Evelio Moreno Palacios - Sant Lluís Gonzaga i Santíssim Sagrament, de Barcelona, que formen una agrupació parroquial

Mn. Joan Obach Baurier - Sant Oleguer, de Barcelona

P. Joaquim Querol Carceller, SchP – Sant Marc i Santa Bernardeta, de Barcelona, que formen una agrupació parroquial

Mn. Lluís Ramis Juan - Sant Ramon Nonat, de Barcelona

Mn. Felip Simón Muñoz - Sant Sebastià, de Badalona

Mn. Alfred Valladares Retamero - Mare de Déu de Fàtima, de Barcelona

6 de juliol de 2010

Retaules del Segle XXI

Un retaule és una obra d'art situada (com etimològicament diu la paraula) darrera la taula, darrera l'altar. Els primers retaules, allà al segle IX, servien per explicar de forma gràfica la història de Jesús, pensant especialment en aquells que no sabien llegir. Nosaltres tenim en Frederic Bassó que també prepara "retaules" (encara que els possem davant l'altar) per a la Catequesi. Cada detall, cada símbol, té el seu significat catequètic que en les reunions que mantè en Frederic amb els pares i amb els catequístes explica amb passió. Aquí podem veure una mostra, tot seguint el Calendari Litúrgic.













N A D A L




5 de juliol de 2010

Campaments i colònies d'estiu de l'Agrupament Escolta Joan Maragall

Aquestes són les destinacions dels diferents grups d'Escoltes que ara comencen les seves acampades.

Castors i Llúdries
Del 6 a l'11 de juliol acampen a Sant Pere de Torelló (Osona), en el camp anomenat Llombregueres de Baix. Es troba el nord de la comarca d'Osona, situat al bell mig de la natura on no accedeixen els cotxes. En mig de la Vall i aprop dels rius Ges i Forners. Punt de partida d'infinitat d'excursions i per l'ascenció del pic de Puigsacalm, Pic d'Àligues, Bellmunt, o de Cabrera.

Llops i Daines
Del 6 al 17 de juliol acampen a Sant Pere de Torelló (Osona), en el camp anomenat Llombregueres de Baix. Es troba el nord de la comarca d'Osona, situat al bell mig de la natura on no accedeixen els cotxes. En mig de la Vall i aprop dels rius Ges i Forners. Punt de partida d'infinitat d'excursions i per l'ascenció del pic de Puigsacalm, Pic d'Àligues, Bellmunt, o de Cabrera.

Ràngers i Noies Guies
Del 3 al 17 de juliol estan a la serralada del Cadí, al costat de Saldes i del Pedraforca (Bergadà) al camp anomenat Cal Beso. El terme de Saldes és situat entre la Serra del Cadí, la serra d'Ensija i els cingles de Costafreda; és presidit pel Pedraforca (2.497 m el Pollegó Superior, 2.350 m l'enforcadura i 2.400 m el Pollegó Inferior) i travessat pel riu Saldes i el torrent de Gresolet, els quals formen estretes valls. Gairebé tot el terme, molt muntanyós, és cobert de boscos de pi, amb clapes d'avets i de faig, i zones de pastura. El petit nucli de Saldes és a 1.240 m d'altitud i s’aplega a l’entorn de l'església de Sant Martí i del castell de Saldes. El municipi té una població disseminada en diferents nuclis. En l'actualitat, la població és concentra bàsicament a Saldes i, en menor nombre, a Maçaners.

Pioners i Caravel·les
De l'1 al 13 de juliol fan la ruta dels contrabandistes:Catalunya-Andorra-França.


La Secretaria de la comunitat disposa dels telèfons de contacte dels diferents caps i responsables, i pot donar tota la informació necessària.

Que aquest contacte amb la Natura, els faci estimar-la i respectar-la, a la vegada que sentir al Creador més a prop seu.

4 de juliol de 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Parlem de vida nova

Isaïes ens convida a imaginar-nos aquella Jerusalem sobre la qual el Senyor decantarà, com un riu desbordant, la pau i el benestar; on serem consolats. La sola visió d'aquesta realitat esdevenidora transformarà els nostres anquilosaments i revivificarà els nostres ossos petrificats per convertir-los en herba tendra.

Ells vells rituals ja no tenen valor, diu Pau als nous cristians, l'únic que val és
que hàgim estat creats de nou.

Lluc ens evoca una comunitat que sent a Jesús viu i a la qual Jesús continua parlant. Aquesta comunitat s'ha estès més enllà dels dotze i el missatge ha arrelat entre els pagans de tal manera que també en són portadors. Es tracta d'un missatge d'acció, de fets, de fruits. La sega promet, perquè el Senyor prodiga béns, però hi ha pocs bracers i en calen per fer bé la feina ...

La comunitat ha viscut l' experiència de la multiplicació dels pans i els peixos, no els valen les relíquies inconsistents de l' ordre vigent¡ per als nous cristians l' ordre nou no és una utopia llunyana, el viuen, se'l creuen, actuen i treballen perquè sigui una realitat arreu. "Ja arriba el Regne de Déu": comença un ordre nou, el procés és irreversible.

No defugim Jesús que no ha cessat de parlar-nos.

Deixem-nos crear de nou, reviure. Gosem gaudir d'una nova vida impregnada d'aquesta bona nova revitalitzadora que ens empeny a l'acció i a la construcció del Regne.

Helena Cots

2 de juliol de 2010

Monges

El programa de TV3 "Signes dels Temps" va emetre el 9 de març del 2008 un reportatge sobre el llibre "Monges" (Fragmenta) de Laia de Ahumada. Hi ha entrevistes a algunes de les monges de les que el llibre en parla. La nostra estimada Mireia Galobart és una d'elles.

El llibre recull, a través d'entrevistes a diferents monges, testimonis de vides plenes en els més diversos àmbits: des de l'educació al treball social, passant per la immigració o el diàleg interreligiós.