Reflexions a la Paraula de Déu

Humils, però combatents

El llibre de l’Eclesiàstic i l’Evangeli de Lluc incideixen en una mateixa recomanació: els avantatges de la humilitat i la conveniència d’evitar l’orgull i defugir la prepotència. “Com més important siguis, més humil t’has de fer, i llavors el Senyor et donarà els seus favors. Els orgullosos i els suberbs són molts, però el Senyor només revela als humils els seus secrets” – diu l’Eclesiàstic. “Quan et convidin, no et posis al primer lloc, més aviat vés a posar-te al darrer lloc” –recomana Lluc en el seu escrit evangèlic.

Tots experimentem que aquesta no és la tendència dominant en certs àmbits de la nostra societat, on triomfa sovint l’orgull, el menysteniment dels altres i l’afany de figurar i d’acaparar honors i prebendes. L’actitud del seguidor de Jesús ha de ser més aviat guiada per un esperit humil. L’Evangeli ens convida a comportar-nos amb la màxima deferència envers els de casa, els amics, els companys, a qualsevol persona que tractem. Però, alerta, no hem de confondre humilitat amb pusil·lanimitat. Mai, i menys avui, es pot considerar que una actitud dominada per la feblesa o la timidesa és una actitud cristiana. Més aviat és tot el contrari. El cristianisme militant del segle XXI demana, per no dir exigeix, actituds decidides, compromeses i combatents a favor de la construcció d’un món en què a les persones de qualsevol raça o condició li siguin respectats els seus drets humans.

El cristià està cridat a refusar la llei del menor esforç, la possessió estàtica de les coses, esclerotització de les idees i fins i tot l’encarcarament en la manera de professar la seva fe. El món evoluciona, la creació continua i nosaltres, els cristians, amb la nostra tasca –material o espiritual- de cada dia, podem ser col·laboradors de Déu en el progressiu perfeccionament d’aquest món.

Josep-Maria Puigjaner