29 de setembre 2010

Cicle de conferències "Els Dilluns dels Drets Humans"

Des de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, organitza un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Aquestes conferències es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió. Totes les sessions tenen lloc a les 19:00 hores, a la seu de Cristianisme i Justícia, al carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona. L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

Properes conferències (curs 2010-2011)
4 d'octubre. Després d'una sentència: Catalunya i el dret a la lliure determinació dels pobles.
8 de novembre. Drets humans i empadronament de les persones immigrades.
13 de desembre. Óscar Romero, a 30 anys de l'assassinat d'un màrtir de la justícia.
10 de gener. Prevenir, detectar i combatre els abusos sexuals d'infants.
7 de febrer. Causes i conseqüències de l'actual desordre financer mundial.
7 de març. Com cal tractar avui els crims de la guerra civil i del franquisme?
4 d'abril. Violència i guerra a la República Democràtica del Congo.
2 de maig. L'impacte de les grans cadenes hoteleres internacionals sobre els drets humans.

27 de setembre 2010

Trobada Internacional per la Pau a Barcelona

Per recollir el testimoni de la històrica trobada d’Assís que Joan Pau II va convocar el 27 d’octubre de 1986, la Comunitat de Sant Egidi ha promogut en els darrers 25 anys les Trobades Internacionals de Pregària per la Pau, que s’han celebrat en diverses ciutats europees i mediterrànies, a les quals assisteixen líders religiosos, polítics i del món de la cultura.

El cor de la trobada és la cerimònia final, que se celebra a l’aire lliure, i en què cada any es proclama una crida de pau que signen els representants religiosos, que es distribueix en més de 70 països del món.

Continuant aquest camí, en l’esperit d’Assís, la Comunitat de Sant Egidi, en col·laboració amb l’Arquebisbat de Barcelona organitza la propera Trobada Internacional per la Pau “Família de Déu, família dels pobles” que se celebrarà a Barcelona el propers dies 3, 4 i 5 d’octubre de 2010.

Tot el seguit d'actes i conferències s'iniciarà el diumenge dia 3 amb una Eucaristia a Santa Maria del Mar a les 10:30 hores. I els actes finals començaren dimarts dia 5 a partir de les 17:00 hores amb pregaries a diferents espais i una processó que acabarà el seu recurregut al pla de la Catedral.

El programa és el següent:


Diumenge 3 d'octubre
10.30h: Celebració eucarística a la basílica de Santa Maria del Mar.
17.00 h: Assemblea d'inauguració al Palau de la Música Catalana.
20:00h: Recepció al Palau de la Generalitat de Catalunya.
Dilluns 4 d'octubre
9.30 h: Taules rodones en diferents llocs de Ciutat Vella.
16.30h: Taules rodones en dirents llocs de Ciutat Vella.
18.00h: Conferències en diferents llocs de Catalunya.
Dimarts 5 d'octubre
9.30h: Taules rodones en diferents llocs de Ciutat Vella.
11.00h: Concessió del doctorat honoris causa per la Facultat de Teologia de Catalunya a Ilarion, president del Departament de Relacions Externes del Patriarcat de Moscou.
17.00h: Pregària per la pau de cada tradició religiosa en diferents llocs del centre històric.
18.30h: Processó de pau.
19.00 h: Cerimònia final a la plaça de la catedral. Proclamació i firma del manifest de Pau "Barcelona 2010".
20.30h: Recepció final al Seminari de Barcelona.


Clicant aquí es pot trobar més informació i seguir els actes en directe.

26 de setembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

La Paraula de Déu d’avui ens remou el nostre interior i una vegada més ens posa en contacte amb “l’aquí i l’ara” del món d’avui i amb els esdeveniments que constantment estem veient i patint i davant els quals moltes vegades passem de llarg.

Tots ho sabem, en el nostre món hi ha una enorme desigualtat, uns pocs tenen molt i massa i la immensa majoria del món li manca el necessari per viure.

Totes les lectures d’avui són una denúncia clara a l’injust repartiment de les riqueses. Diu el profeta Amós: “els rics seran els primers en les files dels deportats” Am 6,1

Em sembla, de tota manera, que la principal acusació que l’Evangeli fa al ric no és solament el no haver de compartir amb el pobre els seus béns sinó , sobretot, la indiferència i la insensibilitat davant el patiment de Llàtzer.

25 de setembre 2010

Comença el curs de Reflexió Bíblica amb Mn.Rius-Camps

El proper dimarts 5 d'octubre s'inicia el curs de Reflexió Bíblica. Les sessions es faran cada  primer dimarts de  mes, començant a l'octubre i acabant al juny, a les 19:15 hores, en una sala de la nostra Parròquia.

El professor és Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933), reconegut enguany amb el premi Ciutat de Barcelona per la seva obra "Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza" i gran especialista en l'obra de Lluc. Ordenat prevere el 1957, llicenciat en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1959) i en Teologia Oriental pel Pontifici Institut Oriental (1962), doctorat en Ciències Eclesiàstiques pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968). Fou professor assistent a la Universitat de Münster (1969-1971), professor invitat al Pontifici Institut Oriental i en el Augustinianum de Roma(1972-1979). Es professor a la Facultat de Teologia de Catalunya des de 1978. Rector de la parròquia de Sant Pere de Reixac des de 1980.

Tenint en compte la sort que tenim de comptar amb un especialista del nivell de Mn.Rius-Camps, creiem que val la pena reservar a les nostres agendes els primers dimarts de mes per poder assitir a aquest curs que ens pot ajudar a mantenir al dia la nostra fe i a poder entendre millor el veritable missatge de Jesús que tenim als Evangelis.

La butlleta d’inscripció es troba a l’abast de tothom a la Secretaria de la Comunitat i podrà formalitzar-se el primer dia.

24 de setembre 2010

Dels captius Mare i Patrona, puix del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat

Verdaguer, en els goigs a la Mare de Déu de la Mercè, volgué situar-la al més alt nivell social, donant-li el títol de princesa. També l’escultor Pere Moragues coronà la imatge gòtica de fusta del s. XIV, que es venera a la seva basílica de Barcelona. Avui cap marianista ho faria; eren altres temps.

El nom mercè, segons el diccionari, prové del llatí: merces, -edis, igual a salari o recompensa i de merx, mercis, mercaderia. Encara avui hi ha qui dóna les gràcies per haver rebut algun favor amb la paraula, mercès. En català que ha caigut en desús, però que encara recull el diccionari: Demanar mercè a algú. D’ell, no n’esperem mercès! Estar a la mercè dels poderosos.

Perdonar, redimir. A la Mare de Déu de la Mercè també se l’invoca com a redemptora de captius. Corria el 1230 i Catalunya tenia problemes amb els sarraïns, els reis moros tenen plenes les masmorres de captius... explicava Verdaguer. I, diu la tradició, que la Mare de Déu s’aparegué a Pere Nolasc, -un jove mercader de teles- inspirant-li la fundació d’un orde monàstic, amb l’objectiu de redimir els cristians captius. Jesucrist no els abandona, puix Nolasc els ha escoltat. Amb l’assessorament de Raimon de Penyafort i l’ajut de Jaume I, es creà, el 1218, l’Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius. Es tractava d’un orde clerical i militar. Per una banda el bisbe de Barcelona els reconeixia com a clergues i per l’altra el rei els va investir cavallers del Regne.

23 de setembre 2010

Presentació del llibre "Religió i Comunicació" de Lluís Duch

Dilluns dia 27 a les 7 de la tarda, a l’Auditori de la Institució Cultural del CIC (Via Augusta, 205) hi haurà la presentació d’aquest llibre. L’Associació CIC, Cristianisme al Segle XXI i Fragmenta Editorial ens hi conviden.

Hi intervindran: Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de biologia (UAB), Anna Pagès, professora titular de filosofia de l’educació (URL), Antoni Puigvert, escriptor, col·laborador de La Vanguardia, Miquel Tresserras, degà de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (URL), i el propi autor.

Lluís Duch és monjo de l'Abadia de Montserrat, doctor en Teologia i expert en antropologia de la religió. Actualment és professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, i col·labora regularment amb l'Institut d'Antropologia de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. També ha estat professor d'Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaca l'obra en diversos volums Antropologia de la vida quotidiana (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999-2003), editada en castellà per l'editorial Trotta. També ha publicat Un extraño en nuestra casa (Herder, 2007) i La crisi de la transmissió de la fe (Cruïlla, 2008).

22 de setembre 2010

"L'error ha estat abandonar les filosofies i les religions que atribueixen a l’home una missió transcendental"

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar el 22 de juliol al CaixaForum de Barcelona una jornada de reflexió sota el títol “Valors convivencials en una societat en crisi”. Unes tres-centes persones van assistir a l’acte que va reunir a diverses personalitats del món acadèmic, polític, dels mitjans de comunicació, i de la societat civil.

Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules de debat, en què van participar entre d’altres el Dr.Moisès Broggi, metge cirurgià; Teresa Forcada, doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Miquel Roca Junyent, advocat; Esther Giménez Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, ex directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i Joan Tàpia, periodista.

La conferència del Dr.Broggi, que tot seguit es reprodueix, va ser una reflexió sobre els límits de la ciència i la tecnologia i sobre els usos que l’ésser humà els hi està donant. El Dr.Moisès Broggi es plantejà si aquests continuats avenços milloren realment les qualitats humanístiques i morals de l’home, i valorà el perill de deixar en segons quines mans aquest desenvolupament científic. Segons el cirurgià, el fet de tenir molts coneixements no ens dóna necessàriament la saviesa.

21 de setembre 2010

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 17 d’octubre. Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

19 de setembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

El Senyor, en la visió que té Amós a la primera lectura, proclama clarament “Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu!” (Am 8, 7), paraules adreçades als qui maltracten els pobres i eliminen els desvalguts del país (Am 8, 4), retraient-los, a aquells, sobretot les trampes i enganys que fan en els negocis, que acaben perjudicant els més necessitats (Am 8, 5-6).

Després, Pau ens demana fer pregàries per tothom, dur una vida tranquil•la i serena, amb concòrdia, evitant les baralles (1Tm 2, 1-2 i 8). I fa una proclamació, colpidora per la confiança profunda que ens dóna en la misericòrdia pacient de Déu: “Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1Tm 2, 3-4), misericòrdia i paciència (esperant la conversió de tots) de què ens parla també la segona carta de Pere (2Pe 3, 9, que cal citar aquí, malgrat no pertanyi a les lectures d’avui, per la seva coincidència). Però aquesta proclamació de Pau sembla oposada a la de la visió d’Amós. I ho és, però també n’és complementària, perquè ens ajuda a veure com amb Crist s’avança en l’aprofundiment de la misericòrdia universal divina. D’altra banda, és significatiu que Pau faci equivalents salvació i coneixement de la veritat, de la qual ens diu que n’és mestre per a instruir els pagans (1Tm 2, 7).

16 de setembre 2010

Nota d’agraïment dels familiars dels cooperants segrestats

Els familiars dels cooperants, feliçment recuperats, volem agrair a la Comunitat de Sant Ildefons el suport que hem rebut durant aquests difícils mesos. Donem gràcies a Déu. La vostra pregària ens ha ajudat a no perdre l’esperança. El vostre afecte solidari ens ha reconfortat. Moltes gràcies a tots.

12 de setembre 2010

Una vella anomenada Església

Víctor Codina és una jesuïta nascut fa 78 anys i que va entrar a la Companyia de Jesús l'any 1948. L'any 1982 va deixar Catalunya per marxar cap a Bolívia, després de l'assassinat de Lluís Espinal. La seva activitat ha estat variada: ha donat classes a la Facultat de Teologia i també ha treballat en barris populars i en comunitats de base.

Al mes de maç d'enguany va publicar en el seu blog una reflexió sobre la situació actual de l'Església:

"A tots ens agradaria que l’Església fos jove, forta, vigorosa, audaç, imaginativa, primaveral, atractiva… però la trobem cansada, angoixada, silenciosa, com temorosa, gairebé muda. Ens sembla vella, anciana, a vegades, fins i tot, tenim por que no tingui Alzheimer, recorda coses del passat, les repeteix, però el present se li escapa; tampoc va massa ve de la vista, és miop per a comprendre les noves llums que brillen i que exigeixen respostes; i què direm de l’oïda?, sembla sorda, incapaç d’escoltar els crits i les veus d’un món agitat i turbulent.

Els joves l’abandonen fastiguejats en veure el seu estat deplorable, tan callada, tan passiva, tan maldestra, tan poc acollidora… Altres l’ataquen violentament, la fereixen, fins i tot anuncien la seva mort ja propera: “És qüestió de temps, és del passat, és una relíquia anacrònica, és un objecte d’antiquari”. Altres la volen rejovenir amb tècniques artificials, antioxidants o cremes antiarrugues. Però ella no es deixa. Altres la veuen bruta, tacada, descurada, abandonada, desatesa… com si ningú en tingués cura ni intentés auxiliar-la amb afecte.

Però ella calla, medita en el seu interior, recorda els anys passats, quan era jove i pobra, quan la van perseguir, quan la coronaren com a reina i mestra, quan festejava prínceps i reis, i quan tots es proclamaven fills seus. I ella somriu, perquè de fet sempre va enyorar els inicis, fidel a l’Esperit, senzilla, pobre, natzarena, transparent, oberta a tots, fecunda, lliure, evangèlica … com el seu Espòs el Senyor. Agraeix sempre als seus fills que la van voler tornar als seus orígens, els seus fills fidels, que no buscaven altre profit sinó el del Senyor.

11 de setembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui, quan el Faraó dels Egipcis nega a Moisès i a Aaron la sortida del poble d’Israel que vivien en estat d’esclavitud, ens hem sentit part de tots els pobres de la terra que viuen en esclavitud ja que els falta el mínim per poder assolir el seu ple desenvolupament com a éssers humans, i ens hem sentit tan o més esclaus que aquell poble que la duresa de cor del Faraó no volia deixar marxar per no perdre mà d’obra a baix cost. Ara també tenim un Faraons: tots aquells que dominen el mercat financer, que mai no en tenen prou i que cada dia fan més esclaus. Potser preguem poc a Jhavé perquè ens doni el camí de sortida cap una societat diferent on la justícia i l’amor siguin possibles.

El salmista ens presenta un Déu enrabiat, furibund que ens diu que no ens necessita per a res, i que ens destruirà; que ja n’hi ha prou d’adorar el diner!!! No ens sentim així davant de les notícies que ens arriben dels mitjans? Més de 4 milions d’aturats; més d’un milió d’empreses destruïdes a nivell d’Estat; la mort diària de tants infants per falta d’aliments; les guerres inútils que no paren, alimentades pels traficants d’armaments; l’anodina reacció dels poderosos davant de les convulsions de la terra. Sant Pau ens dóna un camí: “Tingues en compte la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor”. La doctrina són els preceptes evangèlics. A l’Evangeli, tornem a veure la radiant bondat del “Pare” que Jesús ens va revelar.

09 de setembre 2010

Reunió extraordinària d’inici de curs del Consell Pastoral

La Comissió Permanent del Consell Pastoral ha fixat per al proper diumenge dia 12 de setembre a les 10 del matí la primera reunió del curs del Consell Pastoral que ha de marcar les directrius del curs que comença.La reunió s’estendrà al llarg de tot el matí i es clourà a les 14:00 hores.

El Consell, entre d'altres coses, revisarà el Pla Pastoral i farà una reflexió de les ponències de Joan Estruch i Ramon Maria Nogués a l’assemblea extraordinària del mes de maig que tan d’interès van despertar, i que clicant aquí i aquí podeu tornar a llegir.

06 de setembre 2010

Inscripció Catequesi

Aquest any pots fer la inscripció a la Catequesi Infantil des d'aquí mateix.

Hi ha dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

Catequesi setmanal: es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat, amb un/una catequista cada dilluns de 18:00 a 19:15 hores, sota el guiatge de la direcció del Servei de Catequesi. El curs començarà el dilluns 18 d'octubre.

Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares, que es fan responsables d'explicar els continguts catequètics als seus fills. El diumenge de catequesi, mentre els pares reben les indicacions i el guiatge d'en Frederic Bassó, els infants es reuneixen per grups amb els catequistes. La catequesi comença a les 10:45, i s'acaba la sessió amb la participació conjunta de pares, infants i catequistes a l'Eucaristia de les 12:15 hores.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:
GRUP AGRUP BTEMA
17-10-1024-10-10Tots Sants
21-11-1028-11-10Advent
12-12-1019-12-10Nadal
16-01-1123-01-11Epifania
13-02-1120-02-11Quaresma I
13-03-1120-03-11Quaresma II
03-04-1110-04-11Setmana Santa - Pasqua
08-05-1115-05-11Temps Pasqual - Pentecosta

El dia 5 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups a les 12:15 hores i tancarem el curs amb un pica-pica.

Si vols fer la inscripció ara mateix, tant per la setmanal com per la familiar, continua llegint. Si no, la inscripció presencial es podrà fer als locals de la Parròquia els dies 20 i 21 de setembre de 17:00 h. a 19:30 h.

Per fer la inscripció ara i com màxim fins el 25 de setembre, has de seguir els següents 5 passos, però abans de fer-ho, llegeix-los tots detingudament:

1.) Clicar aquí per abaixar-se l'arxiu del formulari que és un document Excel i desar-lo al disc dur.
2.) Descarregar l'arxiu fent: FILE  (Fitxer)- DOWNLOAD AS (Baixa com a)- EXCEL - OBRE AMB (EXCEL)
3.) Un cop descarregat, NO ABANS, omplir totes les preguntes del formulari
4.) Guardar l'arxiu al teu ordinador fent "guardar com" i donant-li el nom amb el següent format: (grau a fer a la catequesi) (cognoms, nom). Per exemple, si farà 3er de Catequesi i es diu MARIA ESTEVE GIL, l'arxiu s'ha de guardar com: 3 ESTEVE GIL, MARIA.
5.) Enviar un e-mail a santildefons100@arqbcn.org adjuntant l'arxiu creat.

Si tries aquest sistema d'inscripció, recorda de fer un ingrés al compte de "la Caixa" 2100 3017 08 2300142273, indicant el nom i els dos cognoms de l'infant. La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant.

05 de setembre 2010

El Mag Lari, al Casal

El proper dimarts dia 7 el Casal comença les activitats d’aquest curs amb l’actuació del Mag Lari.

04 de setembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que al pare i la mare...” Lc 14,25

Senyor, com vols que deixi la meva família i d’altres famílies que tinc? Ja no tinc pare ni mare, però, ¿i la meva dona, i els meus fills, i els meus néts i nétes, que m’omplen de tendresa, que m’estimen i que jo els estimo? ¿Ja saps que tinc una altra família, la Comunitat de Sant Ildefons, que m’omple de tendresa, que m’estima i jo l’estimo? ¿I la tercera, la del Monestir del Cister de Benaquasil d’on és monja la meva germana Maria Antònia, que junt amb totes les seves companyes m’omplen de tendresa, que m’estimen i jo les estimo?

Trobaríem encara més famílies...

Com puc, Senyor, oblidar tots aquests dons per posar-te a Tu en primera fila? perquè a Tu ni et veig, ni et sento, ni et toco...

Un dia, però, en una revisió mèdica rutinària em van trobar problemes a un ronyó; correm’hi tots, i me’l van extirpar, era cancerós. A la clínica jo no estava gens tranquil pensant en el meu futur, però estava molt ben acompanyat per la meva família i els meus amics. Un matí escoltava la ràdio i vaig sentir un cant gregorià cantat per unes monges franceses, i els meus ulls es van omplir de llàgrimes. Em va venir a veure Mn. Lluís Saumell, el meu amic, i vaig tornar a plorar. Va venir també Mn. Josep Maria Fabra, el meu amic capellà de la presó, i de nou llàgrimes avall.

Ben aviat vaig saber per què plorava d’emoció, perquè em sentia pobre, pobre de salut, i perquè molt a prop meu sabia que hi eres Tu, Senyor.

Acabo de complir vuitanta-un anys i ben segur que, per raons òbvies, cada vegada seré més pobre.
Àngel Oliva

01 de setembre 2010

Mn. Josep Rius-Camps a “La Contra” de La Vanguardia

Mn. Rius-Camps dirigeix des de fa anys el nostre Grup de Reflexió Bíblica on fa una exposició exhaustiva de l’obra de Lluc. És un goig comptar amb el prestigi de Mn. Josep, que en aquestes sessions posa al nostre abast uns coneixements extraordinaris que ajuden a entendre millor el missatge evangèlic.

En iniciar el nou curs anunciarem oportunament l’inici de les sessions, però ja des d’ara fem la recomanació, no solament de no deixar-nos perdre l’oportunitat d’assistir-hi, sinó també d’informar a les nostres amistats i persones que creguem hi puguin estar interessades. Considerem una obligació fer-les conèixer a més públic.

El dia 16 d'agost, La Vanguardia li va dedicar la seva pàgina "La Contra", que tot seguit reproduim, i que es pot accedir clicant aquí.

Josep Rius Camps, traductor al catalán de la obra de Lucas según el ´Codex Bezae´

Más allá de la tribu

Vivo un día luminoso con los hermanos y hermanas de Sant Pere de Reixac: gozo de su amena huerta -¡deslumbrante variedad de rosas!- y de su riqueza de espíritu (y de las vistas de esta montaña mágica sobre el hormiguero metropolitano).
"Los humanos -me dice el sabio Rius Camps- hemos nacido para ser agregados en familia, comunidad, tribu. Para liberarnos, debemos trascender el grupo, y yo lo he logrado con la fe. Por eso, quienes vienen a reunirse no tienen aquí más jerarquía que la de su propia libertad; la fe que nos hace libres".
La espléndida traducción del Codex Bezae de Rius Camps y Read-Heimerdinger para Fragmenta Editorial ha merecido el premio Ciutat de Barcelona.


"Sin profetas estamos perdidos"

Lluís Amiguet “La Contra” La Vanguardia 16/08/2010

Vivo 77 años independientes y libres y por ello tranquilos y tolerantes. Nací en Esparreguera. Estudié en la Universidad Gregoriana y en el Instituto Pontificio Oriental de Roma. Fundé la Revista de Teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya. Soy de izquierdas sin partido

A finales del siglo XVI, la revuelta de los hugonotes alcanza Lyon. Los sublevados penetran en el monasterio de San Ireneo y profanan el altar de la cripta bajo el que encuentran las reliquias del santo y... un códice del siglo IV - en griego y latín-que contiene los cuatro Evangelios y los Hechos de los Apóstoles.
¿Y los profanadores lo respetan?
Theodore de Bèze, amigo íntimo de Calvino -e intuyo que presente en aquella profanación, aunque él luego lo oculte- sabe de su valor y consigue rescatar el documento al que hoy se denomina Codex Bezae.
Para los calvinistas, el texto es básico.
Por eso mismo, Bèze, confundido y asustado por las discrepancias de ese códex con los conocidos, regala en 1581 el Codex Bezae a la Universidad de Cambridge "para su custodia, no para su lectura".
¿Por qué le interesó a usted ese códex?
Llevaba 40 años -desde que era becario en la cátedra Von Humboldt- estudiando a Lucas, fascinado por las discrepancias de ese códex respecto al Vaticano y al Sinaítico.
¿En qué aspectos?
Las profecías, por ejemplo, no se reflejan igual en los Hechos de los Apóstoles que leemos normalmente: en el Codex Bezae son más hermosas y certeras.
¿Las profecías le preocupan?
Me preocupa una Iglesia sin profecías. Sin profecías estamos perdidos. Y los profetas en Lucas son la voz del Espíritu: una voz universal, que se enfrenta a la tradición tribal, al judaísmo que se resiste a abrirse al resto de la humanidad.