10 d’octubre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

TENIR FE SEGUINT JESÚS


Parlem sovint de la nostra fe, però aquesta fe no és només una decisió de la nostra voluntat. Diem que és un do gratuït, i deu ser així, però ens arriba per mitjà de moltes vivències que experimentem durant la vida des del si de la família, en primer lloc, molt sovint.


Pels cristians la Fe ha de comportar aprendre a configurar la nostra vida segons Jesús. Aquest compromís no és fàcil de dur a terme, però tampoc és irrealitzable.


Creure, doncs, no és acceptar una llarga relació dogmàtica, ni tampoc conèixer el darrer pensament dels teòlegs avançats o conservadors , sinó que ha de consistir en el fet de tenir present en les nostres accions i vivències quotidianes, l’estil de vida del Mestre, i que a poc a poc ens vagi penetrant. Cal saber llegir el que Ell faria si es trobés enmig nostre. Solament és en l’Evangeli on trobarem el que ens cal fer per avançar i fer créixer la nostra Fe.


És cert que això no sempre és senzill. De ben segur que la decisió amb la que Jesús es va enfrontar en la seva vida, estava del tot lliure d’interessos, prejudicis, estima pels béns materials i comoditats de moltes menes. Aquesta actitud de Jesús no és la que nosaltres podem viure amb facilitat, homes i dones d’occident, rics de moltes coses.


És per això que diem sovint que la Fe és un procés vers el canvi que dura tota la vida. La certesa de la Fe que professem ens ha d’alliberar d’angoixes. El Senyor accepta la nostra bona voluntat de voler fer el camí de la conversió personal acceptant els nostres avenços.


Per això en l’Evangeli d’avui Jesús demana als leprosos una actitud de confiança. Els envia als sacerdots. Devien creure que se’ls treia de sobre, però hi anaren i quedaren curats. Es a dir, que es varen posar en camí, actitud de fe, que Jesús va valorar molt, al costat de l’agraïment que cal tenir. Dels deu, solament un va retornar per donar gràcies. Cal també ser agraïts als germans i a Déu.


Ignasi Garcia i Clavel