30 de novembre 2010

ADVENT: Invitació a seguir caminant

Aviat està dit, però, si ens ho pensem bé, no és gens senzill confessar que Jesús és el Fill de Déu fet home. Només ens caldria sortir al carrer i preguntar-ho. Jesús mateix ho va preguntar als seus amics: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”.

No és una pregunta debades, perquè arribar a fer aquesta confessió implica haver fet un itinerari personal bastant complicat i, segurament, al final, no sabrem donar una resposta a la qüestió. És un gran descobriment, però que no té cap data concreta, ni cap lloc, ni potser té tampoc cap raó definitiva.

I és que no es tracta d’una conclusió que culmina un treball d’investigació, ni és tampoc una troballa casual, sinó que és el resultat d’una interacció personal amb algú a qui un dia ens hi vam acostar, sense saber ben bé com. És un procés d’empatia que ha tingut els seus avenços i les seves regressions, els seus alts i baixos, les seves llums i foscors.

És un procés personal que mai no l’hauríem de donar per tancat. El temps d’advent que ara iniciem és una invitació a aprofundir el Misteri de la Humanitat de Déu, que és Jesús. Molt abans que nosaltres creguéssim en Déu, Déu va creure en la nostra realitat humana, i Jesús ve a ser la fe i l’esperança que Déu té en la nostra Humanitat, a la que estima per damunt de totes les coses. Durant aquest any litúrgic, l’evangeli de Mateu ens ajudarà a fer el nostre camí inacabat.

Anton Ramon Sastre

27 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada” Mt 24, 44

També vosaltres...

També nosaltres... sens dubte que això va per a nosaltres, per a tots, i no val a badar, perquè l’hora menys pensada pot ser aquesta mateixa o la següent i si no estem a punt no hi serem a temps.

Jesús fa una advertència ben concreta que no té dues lectures ni pot ser interpretada d’altra manera; cal estar a punt sempre.

La vida ens ensenya que hem d’estar amatents a una gran quantitat de coses, pràcticament a tot, i no cal posar exemples perquè tot el que ens envolta requereix la nostra atenció constant. Per tant no ens ha de ser gens difícil entendre què és el que Jesús vol de nosaltres.

Hem de tenir els deures fets, no hem de deixar per a última hora tot allò que forma part de les nostres obligacions i que cadascú coneix perfectament.

Sense oblidar, però, que la nostra feblesa ens pot jugar males passades desviant la nostra atenció per viaranys poc assenyats. Penso que és aquí on Jesús posa el dit a la nafra; la nostra condició humana no està exempta de riscos i per això cal redoblar la vigilància.

Les paraules de sant Pau són especialment adients amb aquesta intenció: “Prou de dormir, ja és hora d’aixecar-nos” i... “S’acaba la nit i el dia s’acosta” i... “Comportem-nos dignament com a ple dia”.

Tants advertiments no poden ser estèrils, d’una manera o altra hem de ser-hi sensibles, si se’ns fan és perquè en fem cas, per més que sabem que no sempre estem en condicions de fer-ho, i d’aquí ve l’advertiment, el Fill de l’Home ja va venir una vegada, però ha de tornar, i això és el que compta.

Josep Maria Lari

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Dilluns, 29
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Festa d’aniversari dels socis que fan 80, 90 i 95 anys.

A les 8 del vespre reunió per als pares dels nens i nenes que aquest any rebran la Comunió per primera vegada.

Dimecres, 1

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

25 de novembre 2010

Sessió de novembre de Catequesi Familiar de 6è grau

Aquest mes de novembre, els nois i nois de sisè grau de la Catequesi familiar a més de tractar el tema de l'Advent, segueixen aprofundint en el seu coneixement de Jesucrist i reflexionant sobre el valor de la pregària. Un dels textos que llegiran és el següent:

Pregària: Els deu manaments de la serenitat (Joan XXI)

1. Només avui miraré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.

2. Només avui posaré tota l'atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment, no criticaré ningú i no voldré millorar o disciplinar ningú, només a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó també en aquest.

4. Només avui m'adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s'adaptin a tots els meus desigs.

5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que, així com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només avui faré una acció bona, i no ho diré a ningú.

7. Només avui faré una cosa que no m'agradi fer, i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n'adoni.

8. Només avui em faré un programa detallat ; potser no el compliré tot, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només avui creuré fermament (encara que les circumstàncies em demostrin el contrari) que la bona providència de Déu s'ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.

10. Només avui no tindré por, sobretot no tindré por de fruir d'allò que és més bonic i de creure en la bondat.

Puc fer el bé durant 12 hores... M'esparveraria de pensar que havia de fer-ho durant tota la meva vida.

Trobada de Batec: Comerç Just i consum responsable

MÚSICA

1. . . 2. . . 3. . . CÀMARAAAAAAAA . . . ACCIÓ!!!!!!!

ATENCIÓ SI VOLEU DEIXAR LA VOSTRA PETJADA…

Com bé sabeu tenim un projecte entre mans amb Justícia i Pau, on tindreu l’oportunitat de ser guionistes i protagonistes.

Si tens ganes de col.laborar amb el COMERÇ JUST i el CONSUM RESPONSABLE, atreveix-te i vine el diumenge 28 de novembre a la trobada de BATEC per posar fil a l’agulla, donar idees, propostes a la nostra iniciativa.

LLENÇA’T a l’aventura d’ajudar d’una manera nova i molt engrescadora.

T’esperem el diumenge a les 10.45 a St. Ildefons, no t’ho deixis perdre!!!!!

24 de novembre 2010

Centre d'acollida Adrià Trescents

Des del mes de novembre, la comunitat de Sant Ildefons ha començat donar un servei de banc d’aliments als necessitats de la nostra comunitat i del nostre territori a través del recentment creat Centre d’acollida Adrià Trescents. Aquesta és una jove associació de persones de la nostra comunitat, juntament amb Mn.Josep M. Rovira Belloso, que té com a objectiu l’ajut integral al necessitat, en la línia similar al servei que es proporciona a Assís. Començant pel banc d’aliments, l’aspiració es poder arribar a donar un servei més complet d’ajut i assessorament a les persones que ho necessitin, un esperit amb el que Sant Ildefons realitza moltes de les tasques socials actuals com ara la borsa de treball o l’acció de Caritas Parroquial.

En aquest moment s’està atenent a 12 famílies, gairebé una quarentena de persones en situació de necessitat a les que, gràcies a l’ajut del Banc d’Aliments de Barcelona, podem atendre mensualment.

Aquest banc d’aliments local no interferirà ni canviarà el nostre compromís amb la parròquia germana de Sant Paulí, on continuarem col.laborant en les campanyes que fins ara hem estat realitzant.
Adrià Trescents (1919-2006) era un germà de la Salle que, després d’una llarga trajectòria com a docent i director d’algunes escoles d’aquesta congregació, optà per dedicar-se als més marginats des d’inicis dels anys 60: primer a l’Escola PROA de Badalona on s’integraven nens i nenes gitanos, després en tasques de protecció de menors, drogaaddictes, malalts de SIDA , etc. La seva llarga tasca de suport al necessitat i de rehabilitació de persones en situació de marginació és la que ha inspirat la definició dels objectius de la nova associació Adrià Trescents.

Qualsevol interessat en col.laborar com a voluntari o econòmicament es pot adreçar a la secretaria de la Comunitat.

23 de novembre 2010

NOTA DE JUSTICIA I PAU DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DEL 28 DE NOVEMBRE DE 2010

Com és costum en cada convocatòria electoral, les comissions i associacions de Justícia i Pau de Catalunya, des de la nostra vocació com a entitats cristianes de servir al bé comú del nostre país, volem fer públiques algunes consideracions per tal de contribuir al debat polític i a la reflexió dels ciutadans cridats a exercir el seu dret de sufragi.

1. En primer lloc, volem expressar el nostre desig que la campanya electoral que tot just comença es basi en el respecte entre les diferents ofertes polítiques i sigui una oportunitat per promoure un debat constructiu sobre els reptes del nostre país i per fomentar la responsabilitat ciutadana en els afers comuns.

2. L'actual convocatòria electoral ve marcada almenys per tres circumstàncies molt significatives. D'una banda, la profunda crisi econòmica i les seves greus conseqüències.

En segon lloc, la greu crisi que pateix la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, expressada fonamentalment per la recent Sentència del Tribunal Constitucional.
En tercer lloc, la creixent distància entre la ciutadania i els dirigents polítics i la desconfiança cada vegada més gran de molts ciutadans envers l'activitat política i les institucions.

3. Aquestes circumstàncies negatives haurien justament d'encoratjar la ciutadania envers la màxima participació en aquestes eleccions, ja que d'aquesta manera s'enforteix la democràcia i es promou un bon govern.

22 de novembre 2010

Carta de l’Abat de Montserrat a Mn. Lluís Saumell

Aquesta carta del Pare Abat és la resposta a uns escrits de la nostra comunitat que li va enviar Mn Lluís prèviament.

L’Abat de Montserrat
Montserrat, 3 de novembre de 2010
Mn. Lluís Saumell,

Apreciat Mn. Lluís,

Amb aquestes ratlles, em plau comunicar-li que he rebut la seva carta del proppassat 16 d’octubre juntament amb tota la documentació que l’acompanya.
Li agraeixo sincerament aquesta tramesa que mostra la vitalitat de la parròquia de Sant Ildefons, així com les seves paraules de condol amb motiu del traspàs recent dels nostres estimats PP. Josep M. Cardona i Oleguer M. Porcel.
Aprofito l’avinentesa per saludar-lo ben cordialment, mentre li asseguro un record en la meva pregària sota l’esguard maternal de la Mare de Déu de Montserrat.
+ Josep M. Soler

21 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

L’any litúrgic acaba aquest diumenge. Al llarg d’aquest any hem un fet recorregut pels grans misteris de la nostra història de salvació. Ens podríem preguntar fins a quin punt tot aquest recorregut salvador ha incidit en la nostra vida. És una pregunta que amb la màxima sinceritat ens caldria respondre.

I sempre aquest final de l’any litúrgic s’acaba amb la festa de Crist Rei. Els orígens d’aquesta festa tenen unes connotacions triomfalistes que difícilment podrien lligar amb les sensibilitats més actuals, sobretot després del Concili Vaticà II. Precisament si ens quedava algun dubte l’evangeli que aquest dia proclamem queda molt lluny de qualsevol connotació triomfalista “les autoritats es reien de Jesús clavat a la creu” i és des de la creu que Jesús proclama la seva reialesa.

L’autèntica imatge de Crist Rei no és la d’un vencedor o d’un poderós sinó la d’una persona que és víctima de les injustícies i de la violència i d’aquesta manera vol fer-se solidari de tots els crucificats víctimes innocents de la fam, de les guerres i de tantes altres calamitats que conviuen en el nostre món.

Malgrat tot proclamem en el prefaci de la missa el regne de Crist com a “Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau. Les paraules que Jesús diu al seu company de la creu “avui seràs amb mi al paradís” són per a ell la promesa formal d’estar en Déu, i què és l’estar en Déu sinó el viure definitivament una vida plena d’amor?

Permeteu-me que en aquest avui hi vegi fer present entre nosaltres aquest regne d’amor. L’autèntic regnat de Crist ens cal fer-lo aquí i ara som nosaltres els que d’alguna manera hem d’actualitzar aquest missatge de veritat i vida, d’amor i de pau. Serà amb aquestes característiques que la festa litúrgica de Crist Rei quedarà emmarcada en el marc que li correspon. Qualsevol altra lectura d’aquesta festa seria treure-li el sentit autèntic.

Lluís Saumell

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Dilluns, 22
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons: Visita a l’antiga fàbrica de cervesa Damm del carrer Rosselló.


Dissabte, 27

Activitats de l’Esplai.

L’Agrupament Escolta té Consell i Assemblea general, per la qual cosa no hi haurà activitat al cau.

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

20 de novembre 2010

La consciència que tenia Jesús de la seva divinitat

El proper dissabte dia 27 de novembre a les 11 del matí, a la sala Joan XXIII del CIC (Via Augusta, 205 de Barcelona), la teòloga Lucía Ramón Carbonell parlarà sobre "LA CONSCIÈNCIA QUE TENIA JESÚS DE LA SEVA DIVINITAT", dins del cicle de conferències que estan organitzades per Espai Obert.

Lucía Ramón és llicenciada en Teologia (Facultad de Teología San Vicente Ferrer de València), i en Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona). Es professora de la Catedra Tres Religions de la Universitat de València. Es autora del llibre "Queremos el pan y las rosas. Cristianismo y emancipación de las mujeres", Ediciones HOAC.

Espai Obert i l'editorial Claret editen totes les conferències al preu de 2,50 €.

19 de novembre 2010

Campanya de recollida d’aliments per a la Comunitat de Sant Paulí de Nola

Càritas parroquial de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració. Necessitem aliments de llarga durada (llegums, arròs, pasta, oli, conserves, etc) o bé aportacions econòmiques per ajudar la parròquia amb la qual estem agermanats des de fa uns anys.

Els moments en què vivim són difícils i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen aquesta situació de manera més punyent. Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat la vostra contribució del 19 de novembre fins el 19 de desembre.

17 de novembre 2010

El Bisbe Taltavull al Consell Pastoral

El Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons.Sebastià Taltavull, va estar ahir present a la reunió mensual del Consell Pastoral de la Parròquia. A la reunió es va repassar l'actualitat de la Comunitat i es va fer una reflexió sobre les diferents activitats que es porten a terme a Sant Ildefons.

Mossèn Lluís Saumell va anunciar el tema i les dates de les reunions quaresmals que s'organitzen juntament amb el CIC. Seran els dies 4, 6, 11 i 13 d'abril i el fil conductor de les conferències serà "La resurrecció de Jesucrist: influència en les nostres vides". Sembla molt probable la participació del teòleg Francesc Torralba en una de les sessions i es va aprofitar l'ocasió per convidar al Bisbe per una altra sessió. La invitació va ser molt ben rebuda, quedant pendent de confirmar per qüestions d'agenda.

Es va comentar l'Assemblea del dia 15 en la que es va debatre sobre "Democràcia i compromís cristià: a la societat i a l'Església". Es va valorar especialment la gran participació que va haver-hi i les moltes intervencions que es van poder sentir.

Tot seguit es va fer un repàs d'algunes de les activitats de la Comunitat. Es va parlar especialment de la Catequesi, de Batec, del grup de Cultura i Fe, i de les sessions de reflexió bíblica que dirigeix Mn.Josep Rius-Camps. De la Catequesi es destacà que hi hagi 344 infants, 221 famílies a la Catequesi Familiar i 43 catequistes (en una proporció aproximada de 70% dones i 30% homes). S'explicà les activitats del grup de joves de Batec i el seu nou projecte molt engrescador del que ben aviat segurament en sentirem parlar. Aquest any s'ha notat un augment en el número de persones que participen dels grups de reflexió, tant en el de Cultura i Fe, com en el de Reflexió Bíblica.

A principis de l'any vinent, Frederic Bassó dirigirà unes sessions de Catequesi d'adults donat que el resultat de l'enquesta que es va fer el cinquè diumenge de Quaresma deixà palès l'interès en participar en accions formatives.

Lluís Sánchez, membre del Consell, va informar de la creació del Banc d'Aliments Adrià Trescents a la seu de la Parròquia per repartir aliments a famílies de l'entorn. Actualment hi ha 11 famílies que reben el seu ajut. En aquest punt, Mons.Taltavull va recordar com havia canviat l'esperit de la seva parròquia quan van començar a recollir aliments per compartir amb els que no en tenien.

La creació d'aquest banc no varia en res la col·laboració amb Sant Paulí de Nola, i la mostra és que comença ja una nova campanya de recollida d'aliments per col·laborar amb la parròquia germana del Besòs.

Gaire bé a les dotze de la nit, i després de tres hores de reunió, el Bisbe va fer una pregària per tancar la sessió recordant que a la Parròquia no només s'ha de treballar pels que van a les celebracions de l'Eucaristia, ni només pels creients, sinó que la Parròquia ha d'estar oberta i atenta a les necessitats de tothom.

16 de novembre 2010

Catequesi Familiar de novembre: L'Advent: la història de la vinguda de Jesús al món

La paraula Advent significa adveniment, vinguda. La fe cristiana ens fa viure en la consciència que TOT ENS VE DE FORA !!! La fe ens fa acollir, rebre i cooperar en quelcom que ens ve regalat !!!

Tal com sabem i creiem, el missatge de la fe cristiana es manifesta, en Jesús de Natzaret, el testimoni de la seva vida, els seus ensenyaments, i els esdeveniments fonamentals de la Creu i la Pasqua. Tot plegat però, únicament es capta i es compren dintre el marc de la Bíblia, que ens en dóna les claus interpretatives en el testimoni del Nou Testament.

En el tema anterior referent a Tots Sants, vàrem remarcar la importància radical que té en l’esquema essencial de la fe cristiana l'afirmació de fe sobre la Creació universal i l'afirmació de fe sobre Déu Creador, que implica afirmar que tot el que existeix és "creatura". Totes les realitats de l'univers no depenen de Déu únicament en el seu origen. No únicament són efectes d'una causa que va provocar el seu començament, sinó que tota la realitat del que cada cosa o persona és, és una realitat que depèn radicalment, total i immediatament de Déu Creador, tal com ho formula Sant Pau: “En Déu, vivim, ens movem i som.” 

La "creatura" creient i conscient viu una relació constant i immediata amb Déu Creador, i que tot el que vivim, fem i som, ho realitzem no per nosaltres mateixos, sinó en Aquell que ens crea (en present, no en passat). En Aquell que ve constantment a nosaltres creant-nos. Som resultat d'un ADVENT !!!

El missatge bíblic ens diu, a més, que Déu ens crea a imatge i semblança seva: conscients, coneixedors, lliures i responsables (capaços de respondre amb llibertat a les exigències de les realitats i als altres).

Tot això vol dir que tots i cadascun dels humans, poden obrir-se o no, acollir o rebutjar, de la manera que vulguin tot el que Déu els dóna.

15 de novembre 2010

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració del Sagrament del Baptisme serà el diumenge vinent, dia 21 de novembre, coincidint amb la Festa de Crist Rei.

El dissabte abans, dia 20 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Durant els Temps d’Advent i de Nadal no hi haurà celebracions comunitàries del Baptisme, la següent serà el dia 9 de gener de 2011.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

14 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

DONAR TESTIMONI AVUI
Som molt lluny d’aquells temps en els que la comunitat de Tessalònica creia que la tornada del Senyor era tan imminent que no calia ni tan sols treballar. Pau s’enfada per la seva actitud i els renya. Som lluny també d’aquells que en altres temps creien que la implantació del Regne de Déu seria anunciada per esdeveniments terribles, per situacions d’enganys i de perill per a tots els homes. “Deixeu-los estar”. I, avui, nosaltres cristians hauríem de ser lluny també dels qui llegeixen la història dels nostres dies en clau apocalíptica: no sents més que desgràcies. Si ens hi fixem, gairebé tots i cada un dels signes que narra l’evangeli d’aquest diumenge (guerres, revoltes, terratrèmols, fam, pestes, etc.) es donen en molts lloc del món i se’ns fan propers a través dels mitjans de comunicació, i no per això les nostres societats pensen que s’acosta la fi del món, i menys encara que tots els patiments humans que aquests fets comporten siguin el signe que el Regne és a prop. Jesús mateix desmitifica aquests fets i els alarmistes que els propaguen: “no hi aneu amb ells... no us alarmeu... la fi no vindrà de seguida”.

No es pot dir que ho tingués molt clar, però Jesús intueix i alerta d’altres perills que sí que poden distreure i desanimar els qui volen seguir-lo en el seu afany per aconseguir un món millor. Poden ser les insídies, les persecucions més o menys velades, el menyspreu, les acusacions sense matisos, l’odi, fins i tot, “només pel fet de portar el (seu) nom”. Potser aquí sí que caldria fer-hi atenció, perquè són molts els cristians que avui pensen i senten que moltes lleis, molts comentaris i moltes manifestacions són atacs directes a les seves creences, i d’aquí neixen actituds encongides, de desànim, d’angoixa fins i tot. Segurament s’acosten temps en què els cristians haurem de saber conviure en situacions poc habituals fins ara, on es qüestionin públicament els nostres principis, la nostra manera de veure i de construir el món, no diguem ja les nostres institucions. Segurament moltes d’aquestes crítiques ens semblaran injustes i feriran sentiments íntims de moltes persones.

“Serà una ocasió per donar testimoni”. Aquestes paraules de Jesús han de ser preses seriosament. No es tracta de sortir al carrer amb banderes, ni amb crits, ni deixar la pell en un combat al qual ningú ens crida. És temps de reflexió i potser també de patiment, però cal saber en tot cas que a tota la comunitat cristiana li cal repensar, destriar i discernir les actituds bàsiques del missatge de Jesús, perquè l’arrosseguem ple d’adherències, d’impureses i de prejudicis. És temps de purificació interior i exterior, perquè si no se’ns farà impossible donar testimoni. “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Dilluns, 15
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre. Més informació aquí.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula musical “Grease”.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 17

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 20
Activitats al Cau de l’Escoltisme i de l'Esplai.

Diumenge, 21

Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d'1. Més informació aquí.

13 de novembre 2010

Jove + cristià + política = TRANSFORMACIO SOCIAL

El proper divendres dia 19 de novembre a les 22:00 hores, al carrer Rivadeneyra, 6 (tocant la Pl.Catalunya) de Barcelona, tindrà lloc la trobada de novembre d'Estació d'Enllaç.

Aquest mes el format serà d'un debat amb polítics de les Joventuts dels diferents partits polítics i serà moderat pel periodista i capellà Francesc Romeu.

Diada de Germanor

Demà diumenge dia 14 es celebra a totes les diòcesis catalanes la Diada de Germanor, el Dia de l’Església diocesana, en el qual tots som convocats a col·laborar i a ser responsables en l’economia de la nostra Arxidiòcesi que en aquests temps ha de fer front al repte que representa l’actual crisi econòmica. La minva de poder adquisitiu dels diocesans i l’atur creixent han fet davallar les entrades. Conscients d’aquesta realitat procurem respondre amb tot allò que estigui al nostre abast a la crida que se’ns fa.

Concert de la Coral Abertis

El proper divendres 19 de novembre a les 21 hores la coral Abertis farà a l'Església un concert benèfic a favor de l'Associació Ressò de Musicoteràpia. En tractar-se d’un acte benèfic hi haurà aportació econòmica que serà de 8 euros. Els beneficis obtinguts aniran destinats als projectes de música que l'associació porta a terme a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

12 de novembre 2010

344 infants a la Catequesi

Aquest curs hi ha inscrits a la Catequesi de Sant Ildefons 344 infants: 63 al grup dels dilluns, 95 al grup A de la Catequesi Familiar, i 186 al grup B. A la Catequesi Familiar en total s'hi han apuntat 221 famílies.

Per graus hi ha 85 infants de 1er, 110 de 2on, 61 de 3er, 38 de 4rt, 32 de 5è i 18 de 6è.

A Sant Ildefons no es planteja la catequesi infantil només per preparar la Primera Comunió, sinó com un camí per acompanyar els petits en el seu coneixement de Jesucrist durant la seva infantesa. Al partir dels 13 anys segueixen amb el grup de Batec, adreçat a adolescents. Aquest curs participen de les activitats de Batec 33 joves.

11 de novembre 2010

El misteri de Misteri

La paraula Misteri que utilitza Pau, té un sentit molt concret i precís, diferent del que té actualment en el nostre ambient cultural. Per a la nostra cultura, normalment misteri significa quelcom racionalment incomprensible i que cal acollir per pura fe. Misteri, per tant, és quelcom que afecta al coneixement i a la no racionalitat. Així Misteri de Déu i Misteri de Crist, voldria dir que Déu i Crist són afirmacions que no es poden entendre racionalment i únicament es poden assumir per pura fe.

Aquest sentit de la paraula misteri, s'ha generat bastant modernament per la gran importància que ha anat adquirint la raó humana en la cultura moderna a partir dels segles XVI-XVII, amb tot el moviment cultural de la Il·lustració que genera el racionalisme.

La paraula misteri no és d'origen bíblic, ni s'utilitza quasi mai en la Bíblia, excepte per Pau que és pròpiament qui la introdueix en el vocabulari cristià, donant un nou sentit a una paraula pagana. La paraula misteri tal com l'utilitza Pau, té el seu origen en els ritus del que s'anomenava les Religions de Misteris en el món grecoromà, en el que Pau vivia plenament immers, com tots els jueus que vivien en la Diàspora.

La paraula misteri en aquests ambients, tenia el sentit de realitat divina amagada, obscura, secreta, que es proposava als devots, per mitjà de ritus, símbols i cerimònies d'iniciació a través de les quals els devots coneixien les realitats divines. El misteri no era doncs, primàriament, una qüestió de coneixement racional o no, sinó una qüestió de comunicació amb les realitats divines desconegudes.

10 de novembre 2010

Democràcia i compromís cristià a la societat i a l'Església, tema de l'Assemblea de novembre

Aquest mes l’Assemblea serà, per motius d'agenda, el tercer dilluns de mes, és a dir, el proper dilluns dia 15 a les 9 del vespre, en comptes del dilluns dia 8 com correspondria.

Aquesta sessió serà un espai de reflexió i un debat obert, moderat per tres membres del Consell Pastoral, en torn al tema: "Democràcia i compromís cristià a la societat i a l’Església"

A la darrera Assemblea del mes d’octubre Begoña Román ja ens va fer la seva aportació, que clicant aquí es pot revisar, i ara la comunitat en volem fer un debat.

Desitjaríem que la vostra presència i aportació enriquís aquest debat obert. Us hi esperem.

09 de novembre 2010

Mostra de Cinema Espiritual

Del 12 al 21 de novembre es celebra la VII Mostra de Cinema Espiritual de Barcelona.  En aquesta Mostra es recuperen algunes pel·lícules ja estrenades i, per primera vegada, es presenten algunes de les novetats més importants que passaran per pantalla els propers mesos. Totes les sessions van acompanyades d'una reflexió d'un especialista, com Francesc Torralba, Francesc Grané,Teresa Forcades o Peio Sánchez, d’entre altres. La Mostra nascuda amb vocació de diàleg interreligiós i cultural vol aprofundir en la presència de la dimensió espiritual a la cultura audiovisual.

Les pel·lícules es projectaran totes al cinema Alexandra, a la Rambla de Catalunya, menys la del dia 21 que es passarà als Lluïsos d’Horta (Feliu i Codina, 7), i l’hora d’inici és sempre entre les 18:00 i 19:30 hores. El preu per pel·lícula és de 5 euros i el de l’abonament per tota la Mostra, de 30 euros.

Calendari:
Divendres 12 de Novembre
Pel·lícula: Vivir para siempre
Presentació: Francesc Grané, professor de la Universitat Ramon Llull, i Javier Gazulla, coproductor de la pel·lícula
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30


07 de novembre 2010

"Mostrem a tothom que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia.”

Frases extretes de la homilia del Sant Pare a la Sagrada Família:

“Aquest acte és el punt culminant i la desembocadura d'una història d'aquesta terra catalana que, sobretot des de finals del segle XIX, va donar una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians. Història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com ofrena a Déu en aquesta Eucaristia.”

“(Antoni Gaudí) col•laborà genialment a l'edificació de la consciència humana ancorada en el món, oberta a Déu, il·luminada i santificada per Crist. I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l'escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com Bellesa.”

“La bellesa és la gran necessitat de l'home, és l'arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l'obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca de l'egoisme.”

“Busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l'únic que pot respondre a l'anhel de plenitud de l'home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia.”

“Així expressava l'arquitecte els seus sentiments: «Un temple és l'única cosa digna de representar el sentiment d'un poble, ja que la religió és la cosa més elevada en l'home». Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «¿No sabeu que sou temple de Déu? ... El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres ».”

“Si l'home deixa entrar a Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l'alegria de compartir la seva mateixa vida sent objecte del seu amor infinit.”

“Les condicions de la vida han canviat molt i amb elles s'ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals. No podem acontentar amb aquests progressos. Al costat d'ells han d'estar sempre els progressos morals, com l'atenció, protecció i ajuda a la família, ja que l'amor generós i indissoluble d'un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en la seva part, en el seu creixement i en el seu terme natural.”

“L'Església advoca per adequades mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l'home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l'Estat; perquè es defensi la vida dels fills com sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídica, social i legislativament.”

“En contemplar admirat aquest recinte sant de sorprenent bellesa, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l'Església pot i ha de prestar a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Un tema introduït pels saduceus, que a diferència dels fariseus negaven la resurrecció dels morts, és per a nosaltres motiu de fer-nos preguntes i reflexions. Per exemple, hem nascut per morir? Parlar de la mort, com està vist socialment ? Com serà la nova vida que seguirà a la mort ? Tenim una mena de resposta sobre la mort? La mort té la darrera paraula? etc.

La meva reflexió té una resposta: crec en la vida i per això accepto la mort i la resurrecció. Si em dieu per què diré que qui no entén la vida per sempre (inclosa la resurrecció després de la mort) és que no estima la vida. L’home no és un ésser per a la mort sinó per a la vida i conseqüentment aquesta no té la darrera paraula, ni morir és el final de res. Sant Pau diu: “ Si Crist no ha ressuscitat la nostra fe no té cap sentit”.

Si la nostra esperança en Crist s’acaba amb la nostra vida som els més desgraciats de tots els homes. La certesa de la nostra resurrecció radica en el Crist ressuscitat. L’opció a la nostra professió de fe és clara: espero la resurrecció dels morts i la vida del món futur.

Doncs bé, siguem creients optimistes i esperançats tot estimant la pròpia vida i la dels germans. La fe dóna al creient un relleu i un valor per la vida present. Hem de passar de l’única i veritable mort estimant, ja que qui no estima resta mort. Posem en pràctica les benaurances com a signe i testimoni d’aquesta única vida d’amor i d’alliberament de tants esclavatges. Quina sort de creure! Quina sort malgrat totes les contrarietats de la vida de mantenir la flama de l’esperança viva!

Que la vinguda del Sant Pare Benet XVI a casa nostra, enmig de contradiccions, i el seu missatge tinguin un balanç positiu per comprometre’ns més tots a viure per a Ell, amb Ell i en Ell que és el nostre destí final, Déu.

Francesc Xavier de Dou

La setmana dia a dia

Diumenge, 7
Visita apostòlica del Papa Benet XVI a la ciutat de Barcelona per fer la dedicació del Temple Basílica de la Sagrada Famíla i visita a l'Obra Benèfico Social del Nen Déu".

Dilluns, 8
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Xerrada a càrrec de la Sra. Paloma Mussons amb el tema: D’on ve la cançò dels segadors?”. Història de Catalunya.

Dissabte, 13
Activitats de l’Esplai i l’Escoltisme.

06 de novembre 2010

"Jesús ens proposa una nova manera de relacionar-nos basada en l'amor i el servei"

Extracte de la homilia del Sant Pare a Santiago:

“En el punt de partida de tot el que el cristianisme ha estat i continua sent no hi ha una gesta o un projecte humà, sinó Déu, que declara Jesús just i sant davant la sentència del tribunal humà que el va condemnar per blasfem i subversiu; Déu, que ha arrencat Jesucrist de la mort; Déu, que farà justícia a tots els injustament humiliats de la història.”

“A nosaltres, estimats germans, ens toca avui seguir l’exemple dels apòstols, coneixent el Senyor cada dia més i donant un testimoni clar i valent del seu Evangeli. No hi ha tresor més gran que puguem oferir als nostres contemporanis.”

“Per als deixebles que volen seguir i imitar Crist, servir els germans ja no és una mera
opció, sinó part essencial del seu ésser. Un servei que no es mesura pels criteris mundans del que és immediat, material i vistós, sinó perquè fa present l’amor de Déu a tots els homes i en totes les seves dimensions, i dóna testimoni d'Ell, fins i tot amb els gestos més senzills. En proposar aquesta nova manera de relacionar-se en la comunitat, basada en la lògica de l’amor i del servei, Jesús es dirigeix també als «caps dels pobles», perquè on no hi ha lliurament pels altres sorgeixen formes de prepotència i explotació que no deixen espai per a una autèntica promoció humana integral.”

“El més profund i comú que ens uneix als humans: éssers en recerca, éssers necessitats de veritat i de bellesa, d’una experiència de gràcia, de caritat i de pau, de perdó i de redempció. I en el més recòndit de tots aquests homes ressona la presència de Déu i
l’acció de l'Esperit Sant. Sí, a tot home que fa silenci en el seu interior i posa distància a les apetències, desitjos i tasques immediats, a l’home que prega, Déu li dóna llum perquè el trobi i perquè reconegui Crist.”

“Quina és la aportació específica i fonamental de l'Església a aquesta Europa, que ha recorregut en l’últim mig segle un camí cap a noves configuracions i projectes? La seva aportació es centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i que és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és absolut, amor fidel i indeclinable, meta infinita que es trasllueix darrere de tots els béns, les veritats i les belleses admirables d’aquest món; admirables però insuficients per al cor de l’home. Ho va comprendre bé Santa Teresa de Jesús quan va escriure: "Només Déu basta".”

“És una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Els homes no podem viure a les fosques, sense veure la llum del sol. I, llavors, com és possible que se li negui a Déu, sol de les intel·ligències, força de les voluntats i imant dels nostres cors, el dret de proposar aquesta llum que dissipa tota tenebra? Per això, cal que Déu torni a ressonar joiosament sota el cel d'Europa.”

“Aquest Déu i aquest home són els que s’han manifestat concretament i històrica en Crist.”

“No deixeu d’aprendre les lliçons d’aquest Crist de les cruïlles dels camins i de la vida, en qui ens ve a trobar Déu com a amic, pare i guia.”

“L'Europa de la ciència i de les tecnologies, l'Europa de la civilització i de la cultura, ha de ser al mateix temps l'Europa oberta a la transcendència i la fraternitat amb altres continents, al Déu viu i veritable des del home viu i veritable. Això és el que l'Església vol aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l’home, des de la comprensió que se’ns ofereix en Jesucrist de tots dos.”

“Estimats amics, aixequem una mirada esperançada cap a tot el que Déu ens ha promès i ens ofereix.”

Democràcia i compromís cristià segons Begoña Román

Aquest és el resum de l'Assemblea celebrada el passat dia 18 d'octubre que va tenir com a ponent a Begoña Román, Doctora en Filosofia i professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, també col·laboradora de diversos comitès de Bioètica assistencial, membre del grup d’investigació ‘Ètica i Filosofia contemporània’, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i d’altres grups de treball en ètica professional i organitzacional. La ponent ens va parlar de democràcia i el nostre compromís com a cristians. Tenint en compte el moment polític i social en que estem vivint en que sembla que els valors democràtics i el compromís polític estiguin en profunda crisi, ens va parlar de tres grans idees sobre les que va centrar la reflexió:

1. Cal retornar la confiança i el compromís en la democràcia no com ‘el menys dolent dels sistemes d’organització’ sinó com el millor i més just de tots el sistemes polítics que hem conegut. La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble, la forma com s’inclou en la presa de decisions col·lectives a tots els interessats d’un mateix territori i la única forma possible d’aconseguir una convivència pacífica en la diversitat.

Front el concepte de la PAX Romana (absència de guerra en que es fa servir la violència per eradicar la violència) contraposava el concepte de la FRIDE alemanya (no només l’absència de guerra sinó també la cohesió social, la participació en les decisions i el consentiment dels afectats per aquestes decisions). Aquest és el concepte de les democràcies modernes, especialment a Europa des de la constitució de l’Estat social de dret.

En la democràcia hi pot haver llibertat, diàleg i igualtat d’oportunitats, es pot destituir els governants que no ho fan bé o que són corruptes, les lleis les defineix el parlament, el representant del poble i hi ha seguretat jurídica universal. Quan diem que la democràcia és un mal sistema posem en un mateix paquet el concepte de la democràcia i la seva pràctica, quan el que volem dir és que poden haver-hi males pràctiques a la democràcia. Fins i tot si volguéssim canviar la democràcia per un altre sistema, hauríem de preguntar democràticament al poble quina és l’alternativa.

Vivim en una democràcia per delegació, en que els polítics que escollim en les eleccions ens haurien de representar, però moltes vegades no saben a qui representen i, per tant, vivim més en un sistema de partitocràcia i demoscòpia.El poble ha renunciat a controlar els polítics i a delegar-los completament la presa de decisions i aquest és una dels errors fonamentals en les democràcies europees. El mecanisme de control dels polítics és clau en tota democràcia moderna i s’ha d’exercir des del poble i des de l’opinió pública través d’una premsa lliure i crítica, que ara tampoc tenim.

Què cal fer per defensar i regenerar la democràcia ?

04 de novembre 2010

Validation

Si tens un quart d'hora pots veure aquest curt on una persona és capaç de canviar el seu entorn amb les petites coses de cada dia. Si realment volem canviar el món, potser és més fàcil començar pel nostre món més proper. Com a cristians hem de tenir l'esperança que un món millor és possible, i per convenciment i coherència hauríem de ser els primers en fer aquests petits canvis que ens portin als grans canvis.

02 de novembre 2010

Santità, benvenuto in Catalogna

Avui apareix a les pàgines del Corriere della Sera un anunci en forma de carta al Sant Pare signat per trenta-sis personalitats catòliques catalanes com Jordi Pujol, Joan Rigol, el magistrat Eugeni Gay, els abats de Poblet i Montserrat, les abadesses de Montserrat i de Sant Pere de les Puel·les, els alcaldes de Lleida i Tarragona, i els superiors dels Escolapis, dels Maristes i dels Claretians. A partir d'avui es recullen posteriors adhesions clicant aquí .

El manifest diu:

Sant Pare,

Estem feliços d'agrair-li la vostra propera visita apostòlica a Barcelona.

Veniu per dedicar el temple de la Sagrada Família i coronar el desig de tantes generacions que han posat la seva fe, el seu esforç, el seu talent per dedicar a Déu l’espai que ara és l’edifici més emblemàtic de la ciutat i una de les grans meravelles artístiques del món cristià. El treball meticulós, generós i alhora creatiu d’Antoni Gaudí és un model per a tots nosaltres.

També visitant els infants de l’Obra del Nen Déu, ens ajudeu a compartir la preocupació cristiana envers els més febles i el reconeixement de la contribució de les famílies a crear una societat més justa i més humana. És també aquesta una preocupació per a nosaltres en l'actual context de crisi econòmica que ens urgeix a repensar una societat on el centre sigui la dignitat de la persona i el respecte a la vida.

Barcelona és la capital de Catalunya. Veniu a un territori amb una consciència de nació que sempre ha estat reconegut per la tradició eclesial, com explicita el document episcopal “Arrels Cristianes de Catalunya”.

Us donen la benvinguda a un País amb arrels cristianes. Fa mil anys, cercant la protecció de la Seu de Pere i adoptant la litúrgia romana, començà un procés d’identitat cultural encara molt viu. Al llarg dels segles l’Església a Catalunya ha creat cultura i la cultura ha configurat l’Església. Tot això ha donat fruits de santedat i trets característics que han fet de Catalunya una terra d’acollida i l’han obert als pobles veïns i al món sencer.

Avui, amb centres educatius de prestigi oberts a tothom, amb un gran teixit associatiu i cultural, amb un rellevant nivell d’estudi bíblic, litúrgic i teològic, amb la pràctica de les tradicions religioses populars, i amb un reconegut compromís social i caritatiu, nosaltres cristians continuem sent “sal” de la nostra terra.

Som una comunitat cristiana amb orígens paulins, que creà la primitiva església tarraconense. Ara, desitgem que el vostre pas entre nosaltres, pregant amb nosaltres i en la nostra llengua, i transmetent-nos la Paraula de Déu, marqui una fita en la fermesa dels creients i sigui un encoratjament per a la concòrdia entre tothom.

Amb aquests sentiments us donem la nostra benvinguda a Catalunya.

Barcelona, 2 de novembre de 2010

01 de novembre 2010

Principis de novembre ...

En aquests dies de novembre, molta gent visita els cementiris, porta flors a les tombes, recorda els seus difunts amb afecte i, si és creient, resa per ells. Tenim consciència que els nostres familiars difunts han ocupat un lloc important en la nostra vida i moltes de les coses que utilitzem encara estan carregades del seu record i la seva presència.

És que el record i l'afecte són encara molt vius. Moltes coses ens continuen vinculant als nostres familiars difunts. Per a nosaltres no estan morts del tot. Però, a més, els cristians sabem per la fe que els nostres morts viuen en el Déu de la vida. I per això preguem amb ells i per ells. A les tombes dels cementiris queden el que sempre hem anomenat les “restes mortals”. Hauríem de recordar a molta gent amb poca fe que els nostres morts no estan en els cementiris, sinó que aquí hi ha només les seves despulles, segurament restes carregades de significat per a nosaltres, però només restes.

A més, per la fe, estem convençuts que la mort no és quelcom definitiu ni per a sempre. No és deixar d'existir per a caure en el no-res. La mort és el pas a una nova forma de viure amb el Déu de la Vida. Sabem que els nostres morts estan en les mans de Déu. Aquest és el seu lloc i el seu premi, la seva festa i el seu descans. Això ens proporciona una gran confiança i mitiga en els creients l'amargor de la separació que produeix la mort.

La setmana dia a dia

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: “Castanyada al Casal”, celebració amb castanyes, moniatos, panellets i moscatell.

Segona sessió de curs de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 3
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 6
El grup d’Escoltisme el dies 6 i 7 fan una excursió i el grup d’Esplai, celebra la castanyada.

Diumenge, 7

Visita apostòlica del Papa Benet XVI a la ciutat de Barcelona per fer la dedicació del Temple Basílica de la Sagrada Famíla.