Aviat està dit, però, si ens ho pensem bé, no és gens senzill confessar que Jesús és el Fill de Déu fet home. Només ens caldria sortir al carrer i preguntar-ho. Jesús mateix ho va preguntar als seus amics: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”.
No és una pregunta debades, perquè arribar a fer aquesta confessió implica haver fet un itinerari personal bastant complicat i, segurament, al final, no sabrem donar una resposta a la qüestió. És un gran descobriment, però que no té cap data concreta, ni cap lloc, ni potser té tampoc cap raó definitiva.
I és que no es tracta d’una conclusió que culmina un treball d’investigació, ni és tampoc una troballa casual, sinó que és el resultat d’una interacció personal amb algú a qui un dia ens hi vam acostar, sense saber ben bé com. És un procés d’empatia que ha tingut els seus avenços i les seves regressions, els seus alts i baixos, les seves llums i foscors.
És un procés personal que mai no l’hauríem de donar per tancat. El temps d’advent que ara iniciem és una invitació a aprofundir el Misteri de la Humanitat de Déu, que és Jesús. Molt abans que nosaltres creguéssim en Déu, Déu va creure en la nostra realitat humana, i Jesús ve a ser la fe i l’esperança que Déu té en la nostra Humanitat, a la que estima per damunt de totes les coses. Durant aquest any litúrgic, l’evangeli de Mateu ens ajudarà a fer el nostre camí inacabat.
Anton Ramon Sastre
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada