Tal com sabem i creiem, el missatge de la fe cristiana es manifesta, en Jesús de Natzaret, el testimoni de la seva vida, els seus ensenyaments, i els esdeveniments fonamentals de la Creu i la Pasqua. Tot plegat però, únicament es capta i es compren dintre el marc de la Bíblia, que ens en dóna les claus interpretatives en el testimoni del Nou Testament.
En el tema anterior referent a Tots Sants, vàrem remarcar la importància radical que té en l’esquema essencial de la fe cristiana l'afirmació de fe sobre la Creació universal i l'afirmació de fe sobre Déu Creador, que implica afirmar que tot el que existeix és "creatura". Totes les realitats de l'univers no depenen de Déu únicament en el seu origen. No únicament són efectes d'una causa que va provocar el seu començament, sinó que tota la realitat del que cada cosa o persona és, és una realitat que depèn radicalment, total i immediatament de Déu Creador, tal com ho formula Sant Pau: “En Déu, vivim, ens movem i som.”
La "creatura" creient i conscient viu una relació constant i immediata amb Déu Creador, i que tot el que vivim, fem i som, ho realitzem no per nosaltres mateixos, sinó en Aquell que ens crea (en present, no en passat). En Aquell que ve constantment a nosaltres creant-nos. Som resultat d'un ADVENT !!!
El missatge bíblic ens diu, a més, que Déu ens crea a imatge i semblança seva: conscients, coneixedors, lliures i responsables (capaços de respondre amb llibertat a les exigències de les realitats i als altres).
Tot això vol dir que tots i cadascun dels humans, poden obrir-se o no, acollir o rebutjar, de la manera que vulguin tot el que Déu els dóna.
Aliança universal de Déu amb el món i tots els JUSTOS
La fe cristiana, fonamentada en tot el testimoni bíblic i, de manera especial en aquest punt, en el singular ensenyament de Pau, ens proposa que Déu (Pare, Fill i Esperit Sant) vol que tots els homes i dones siguin JUSTOS, per viure feliços, fruir de la vida, fent el bé i estimant als altres i buscant de conèixer cada vegada més la veritat de les coses i la millor manera de fer-les servir en bé de tots.
Per això Déu dóna als humans, la consciència, la intel·ligència i les ganes de ser bons (en el sentitd'obligació moral).
Però Déu no vol que els humans siguin bons necessàriament o per força com ho són els animals que segueixen l’ instint que els marca el que han de fer. Déu els vol lliures perquè puguin respondre lliurement a la seva consciència, i siguin justos i col·laborin amb Déu a crear i salvar el món.
En el poema de Noé, vàrem veure en el tema de Tots Sants com la Bíblia remarca la seva convicció que Déu valora tot l’esforç que fan els justos de tots els temps i llocs per ser homes i dones de veritat, i com Déu fa Aliança, es compromet amb un pacte d'amistat amb tots els justos de tot arreu i de tots els temps.
El projecte últim de Déu
El missatge de tota la Bíblia ens proclama que Déu (Pare, Fill i Esperit Sant) crea els homes i les dones no perquè siguin només justos i que siguin amics de Déu pel fet de ser bons, sinó que Déu vol que els humans el coneguin i puguin viure una amistat plena amb Ell.
Realment els humans mai podran conèixer i entendre del tot com és Déu, perquè la seva intel·ligència humana no és capaç d'entendre del tot el que Déu és i com es relaciona amb el món i els humans. Però Déu estima tant els homes i dones que vol que el coneguin i sàpiguen, segons el que cadascú pugui, coses de Déu que mai podríem entendre del tot, i puguem viure-les i fruir-Ies amb Ell, encara que no les entenguem, com un infant petit pot conèixer i fruir l'amor dels seus pares, tot i que no entengui encara el que són i com són.
Així, en tot l'ensenyament de la Bíblia, per mitjà de tots els profetes, Déu ens fa saber que té un projecte meravellós per a tots els homes i dones que crea: Déu els vol fer FILLS SEUS. En la simbologia bíblica i en la literatura sapiencial, la Filiació i el FILL van lligats al símbol de la Llum. El Fill és Llum resplendor del Pare, Llum, resplendor de la Llum. En definitiva és Fill del Pare, Aquell a qui el Pare comunica plenament l'Esperit. Ser Fill de Déu, és participar de la Llum de la Vida, de l'Esperit de Déu ...
La Història del Projecte de Déu
Per portar a terme aquest projecte, Déu (Pare, FiII, Esperit Sant) va començar una llarga història per fer que els homes i les dones aprenguessin què vol dir ser FiII de Déu. Aquesta història va durar uns 2.000 anys, i durant aquests anys Déu va fer servir tres personatge als que va proposar, com ho havia fet amb Noé, si el volien ajudar.
El primer que Déu va escollir var ser ABRAHAM. La Bíblia ens narra com Déu li va dir: "Abandona la teva terra i la teva gent, i només amb la teva família, ves-te'n del país de Caldea i comença una vida nova. Tu fiat totalment de mi i fes sempre el que jo t'aniré inspirant. Jo faig una Aliança amb tu i em comprometo a que t'acompanyaré sempre."
Abraham va fer tal com Déu li va dir. Va creure en Ell. Fiant-se de Déu se'n va anar sense saber on anava.
Déu li va dir: “ Mira el cel! Compta les estrelles si és que pots. Doncs així de gran serà la teva descendència.” Tots els creients en Déu que fan cas del que Déu els inspira són els fills d'Abraham. Tots els que són del poble d'Abraham, però no creuen com ell en Déu, són descendents d'Abraham, però no són fills.
Tots els homes i dones del món i de tot arreu que creuen en Déu i viuen de bona fe, tal com ell els inspira, són tots ELS CREIENTS.
ALIANÇA de Déu per mitja de MOISÈS
Uns 500 anys després d'Abraham, un grup dels seus fills va viure una trista història. Van emigrar a Egipte i van sofrir una etapa d'esclavitud sota el domini dels Faraons. Molts havien oblidat l'aliança del seu avantpassat amb Déu i no vivien una veritable fe, com el seu pare Abraham.
Déu va escollir a Moisès per fer amb ells una nova Aliança. Per mitjà de Moisés els va alliberar de l’esclavitud i els va conduir fins al desert a la muntanya del Sinaí. AIIí els va donar una LLEI en la que els deia tot el que havien de fer i el que no per comportar-se com a bons creients i viure com a amics i fills de Déu.
Déu va fer ALIANÇA amb tot el poble i els va dir: " Si viviu segons aquesta Llei, jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble."
L'última i definitiva ALIANÇA la va fer Déu per mitjà de JESÚS
Però encara havien de passar uns 1.500 anys perquè arribés el moment de fer-la. Durant tots aquests anys Déu va enviar al seu poble un gran nombre de PROFETES, que els recordaven constantment com havien de ser i comportar-se per viure com a bons creients i com a bons complidors de la Llei.
L'Últim Profeta va ser JOAN BAPTISTA. Jesús ja havia nascut, però encara no havia començant a predicar. Es va posar junt al riu Jordà i cridava a tothom que el volia escoltar que es preparés per rebre a Jesús i escoltar, acollir i creure tot el que ens digués.Els deia que estiguessin preparats, atents i que es CONVERTISSIN !!!
Això vol dir que deixem de pensar, valorar i fer les coses de la manera que les valora la gent, i les pensem, valorem i fem de la manera que les valora Jesús.
Tota aquesta llarga història que Déu ha fet per preparar la vinguda de Jesús al món, i per ajudar els homes i dones a esperar-lo i a rebre'l és l'ADVENT: La història de la vinguda de Jesús al món.
Els cristians dediquem les quatre setmanes abans de Nadal a preparar-nos a celebrar-lo bé, reflexionant sobre tot aquest missatge. És el TEMPS D' ADVENT del calendari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada