14 de novembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

DONAR TESTIMONI AVUI
Som molt lluny d’aquells temps en els que la comunitat de Tessalònica creia que la tornada del Senyor era tan imminent que no calia ni tan sols treballar. Pau s’enfada per la seva actitud i els renya. Som lluny també d’aquells que en altres temps creien que la implantació del Regne de Déu seria anunciada per esdeveniments terribles, per situacions d’enganys i de perill per a tots els homes. “Deixeu-los estar”. I, avui, nosaltres cristians hauríem de ser lluny també dels qui llegeixen la història dels nostres dies en clau apocalíptica: no sents més que desgràcies. Si ens hi fixem, gairebé tots i cada un dels signes que narra l’evangeli d’aquest diumenge (guerres, revoltes, terratrèmols, fam, pestes, etc.) es donen en molts lloc del món i se’ns fan propers a través dels mitjans de comunicació, i no per això les nostres societats pensen que s’acosta la fi del món, i menys encara que tots els patiments humans que aquests fets comporten siguin el signe que el Regne és a prop. Jesús mateix desmitifica aquests fets i els alarmistes que els propaguen: “no hi aneu amb ells... no us alarmeu... la fi no vindrà de seguida”.

No es pot dir que ho tingués molt clar, però Jesús intueix i alerta d’altres perills que sí que poden distreure i desanimar els qui volen seguir-lo en el seu afany per aconseguir un món millor. Poden ser les insídies, les persecucions més o menys velades, el menyspreu, les acusacions sense matisos, l’odi, fins i tot, “només pel fet de portar el (seu) nom”. Potser aquí sí que caldria fer-hi atenció, perquè són molts els cristians que avui pensen i senten que moltes lleis, molts comentaris i moltes manifestacions són atacs directes a les seves creences, i d’aquí neixen actituds encongides, de desànim, d’angoixa fins i tot. Segurament s’acosten temps en què els cristians haurem de saber conviure en situacions poc habituals fins ara, on es qüestionin públicament els nostres principis, la nostra manera de veure i de construir el món, no diguem ja les nostres institucions. Segurament moltes d’aquestes crítiques ens semblaran injustes i feriran sentiments íntims de moltes persones.

“Serà una ocasió per donar testimoni”. Aquestes paraules de Jesús han de ser preses seriosament. No es tracta de sortir al carrer amb banderes, ni amb crits, ni deixar la pell en un combat al qual ningú ens crida. És temps de reflexió i potser també de patiment, però cal saber en tot cas que a tota la comunitat cristiana li cal repensar, destriar i discernir les actituds bàsiques del missatge de Jesús, perquè l’arrosseguem ple d’adherències, d’impureses i de prejudicis. És temps de purificació interior i exterior, perquè si no se’ns farà impossible donar testimoni. “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

Anton Ramon Sastre