17 de desembre 2010

El Cant de la Sibi·la a Sant Ildefons

Aquest any que el Cant de la Sibil·la ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, Laura Castellet l'interpretarà a Sant Ildefons puntualment a les 12 de la nit del dia 24, just abans de començar la Missa del Gall.

Des dels primers segles del cristianisme i durant tota l’època medieval la missa de la Nit de Nadal començava a les 12 de la nit i durava fins que cantava el Gall; d’aquí que en diem la missa del Gall. Durant la llarga celebració s’escenificaven les profecies d’una sèrie de personatges de l’Antiguitat (Nabucodonosor, Ezequiel, la sibil·la Eritrea…), que cantant, i disfressats, proclamaven l’adveniment de Crist. Sant Agustí havia recollit els versos sibil·lins profètics: iudicii signum, tellus sudore madescet (“aquests són els senyals del Judici: la terra suarà”), que, de tota aquesta litúrgia ha perdurat com a el Cant de la Sibil·la o Iudici signum, en forma de profecia apocalíptica cantada.

La primera versió musical de la qual se’n té coneixement ve del monestir de Ripoll i data de l’any 975, en ple auge de popularitat del llibre de l’Apocalipsi i dels seus comentaris. Al llarg de l’edat mitjana van anar apareixent noves versions tant en llatí com sobretot en occità i català (Limoges, Montpeller, Girona, Vic, Barcelona) i també posteriorment es van estendre cap a França, Navarra, Castella (en versions en castellà) o Nàpols.

Al segle XVI El Concili de Trento va prohibir les celebracions populars cantades dins l’església, i es va voler eliminar tot aquest teatre previ a la Celebració de la Nit de Nadal. La prohibició es manté durant anys, de manera que deuria costar de ser eliminada. I com a tradició es va mantenir viva i ininterrompudament en dos indrets prou apartats com són Mallorca i l’Alguer, on encara avui dia, cada nit de Nadal, es canta la Sibil·la a totes les parròquies i on és un viu símbol d’identitat col·lectiva.

Ja fa anys que a Catalunya s’ha anat recuperant com a tradició cultural, religiosa i històrica i són moltes les esglésies on es canta abans de començar la missa del Gall: Santa Maria del Mar, Vic, Girona, la Bonanova (on canta la mallorquina Maria del Mar Bonet) o, recentment, la catedral de Barcelona.


Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.

(El jorn del Judici morirà qui haurà pecat)


Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cadascú lo just darà.
Lo jorn del Judici ...

Ans que el Judici nos serà
un gran senyal se mostrarà
la terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Lo jorn del Judici ....

Terra trèmol amb gran esclat
que les torres derrocaran
les pedres pel mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Lo jorn del Judici ....

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.
Lo jorn del Judici ....

Lo sol perdrà claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici ....

Los puigs i plans seran iguals
allà seran bons i mals
Reis, Ducs, Comtes i Barons
que de sos fets retran raons.
Lo jorn del Judici ....

Oh, humil Verge! Vós qui haveu parit
Jesús Infant aquesta nit
vullau vòstron fill pregar
que de l’Infern vulla’ns lliurar!