04 de desembre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

Tenim tantes coses de què convertir-nos!

En la carta als romans se’ns diu: acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Caldria aturar-nos una mica a pensar quina mena d’acolliment ens fa Jesús. És un acolliment total, sense miraments, sense judicis a priori, tal com som cada u i cada una, amb la plena personalitat que tinguem, amb defectes i virtuts. A l’Evangeli tenim models de tota mena de gent acollida per Jesús.

Jesús arriba on està Joan a la vora del riu Jordà. Joan vesteix com un profeta, amb allò que té a mà, una pell de camell, i per menjar té llagostes del desert. Joan, en el nostre llenguatge i la nostra visió, és simplement un pelacanyes que, això sí, té la capacitat de crear al seu voltant un grup que el segueix convençut. Entre aquests fans s’hi troba Jesús. Tots dos s’acullen i es reconeixen. Cada un té la seva missió.

Jesús tria Joan, que ja l’esperava, i el riu per al seu bateig. Lluny del Temple i de la sinagoga. Lluny de tota mena de rituals carregosos i de vestits enfarfegats. Lluny dels oripells, les músiques i les lloances. Com un pobre anawin, un pobre d’Israel.

A fe que ens costa molt això de baixar arran de terra. Encara més acollir tothom tant més si van bruts i espellifats, o són d’una altra ètnia o cultura. Sembla molt fàcil i és realment difícil, sobretot quan es tracta persones que arriben per quedar-se sense saber res de nosaltres ni nosaltres d’elles.

Convertiu-vos, deia Joan. Tenim tantes coses de què convertir-nos! Hem de deixar el llast del nostre sarró ple de superficialitat, d’enveja, d’incomprensió, d’immaduresa... Però tenim a prop el Regne del cel!

Sefa Amell