Els diumenges 16 i 23 d'aquest mes de gener tindran lloc les trobades mensuals de la Catequesi Familiar. Aquest mes el tema a tractar és l'Epifania.
Les celebracions del Nadal i l'Epifania en el calendari litúrgic, no només van seguides una rere l'altra perquè recorden i celebren esdeveniments que van succeir en aquest ordre cronològic, sinó perquè ens fan veure i viure dos aspectes del Misteri de Crist que s'impliquen l'un en l'altre.
Com ja sabem, el Misteri de Crist, consisteix en tota la Realitat Divina que, en i per mitjà de tota la vida humana de Jesús, Déu (Pare, Fill i Esperit Sant) ha realitzat per a la Salvació de la humanitat. En Jesús, Déu realitza (Nadal) i manifesta (Epifania) el seu projecte.
En el tema anterior referent al NADAL, hem vist com el Misteri de l'Encarnació (la concepció i el naixement de Jesús, pel que el Fill de Déu Pare, per obra de l'Esperit Sant, esdevé carn, o sigui: home en la condició de la més total limitació i feblesa humana) suposa, tal com ens diu Pau en la carta als Filipencs, que: essent de condició divina, no es va voler guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s'abaixa i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu ...
Així, el Fill de Déu Pare, esdevingut com un home qualsevol, resulta ser irrecognoscible com a tal, al primer cop d'ull, a simple vista, pels humans.
Però la vinguda del Fill de Déu Pare al món, formant part de manera plena de la humanitat, per conduir-la a la Plenitud de Vida, implica que els humans coneguin i re-coneguin a Jesús com a enviat de Déu, i acullin i assumeixin en la seva vida el seu Missatge. D'aquí que la decisió d'esdevenir un home qualsevol, sembla contradir la necessitat de manifestar-se.
Per això, el Nadal implica l'Epifania, que consisteix en la manifestació de tot el que Jesús és i ve a fer i ensenyar a tots els homes i dones, a fi de suscitar el coneixement i el reconeixement de Jesús i la seva condició divina, que sistemàticament Déu sembla voler amagar per la seva encarnació.
El Nadal doncs demana l'Epifania. Jesús no neix per restar amagat en la seva condició
d'home qualsevol, sinó que s'ha de manifestar, a fi que els humans el puguin reconèixer sense perdre la seva volguda situació d'encarnat.
L'EPIFANIA
Epifania, com ja hem dit, significa manifestació, copsar quelcom amagat que es fa present...
Epi, vol dir en grec, per sobre, des de més amunt, des de dalt...
Fania, vol dir veure, mirar, copsar, conèixer, entendre ...
Epifania, doncs, és veure més enllà, per sobre del que es veu a primera vista ...
L'Epifania implica una actitud en l'observador, de no restar satisfet amb el primer cop d'ull. Tenir l'esperit obert a veure més enllà o més endins del que es manifesta a primera vista ... També implica un plus d'informació que permet al que està en aquesta situació d'obertura i interès, d'acollir allò que se li proposa amb aquest plus d'informació. L'Epifania supera el coneixement per assolir el re-coneixement de tot el que la realitat implica.
Tot el missatge del Nou Testament és Epifànic, perquè ens proclama els fets i paraules de Jesús, de manera que puguem copsar i aprofundir el contingut i el sentit que realment ens proclamen: el Misteri de Crist. La nostra aportació és alimentar l'actitud d'obertura i acolliment del Misteri. És tot el missatge que ens ha donat Joan Baptista durant l'Advent: Convertiu-vos!!! De ment i de cor. Obriu-vos al Misteri. Acolliu tot el que Jesús és i porta. Prepareu-li un camí ...
Com es veu l'Epifania, en definitiva, és tota una actitud espiritual pròpia de la vida de fe cristiana, que ens esperona a viure superant la superficialitat, la mandra, la somnolència, el tancament en nosaltres mateixos, el racionalisme, el materialisme, l'egocentrisme. Tot allò que se'ns deia en l'Advent: vetlleu, esteu a punt, convertiu-vos... Sinó, només veurem la historieta, la lletra de la narració, allò que veuen els ulls i senten les orelles. Per copsar el Misteri de Crist, cal tenir unes altres orelles i uns altres ulls tal com repeteix sovint Jesús: Qui tingui orelles per escoltar que escolti. La fe cristiana és una constant Epifania.
En el Calendari Litúrgic actual, la paraula Epifania s'aplica a una sola festa (el 6 de gener) popularment anomenada els Reis, que s'allarga fins el diumenge següent, en el que es celebra el Baptisme de Jesús. De fet no hi ha pròpiament Temps d'Epifania.
No obstant, la paraula Epifania com hem vist, expressa un concepte que es pot aplicar a tots els esdeveniments de la vida i mort de Jesús. En tot el Nou Testament se'ns donen, perfectament situats en l'esquema de la vida humana de Jesús, els testimonis que ens permeten mirar i escoltar epifànicament els fets i paraules de Jesús.
La litúrgia del dia de l'Epifania (6 de gener), ens proposa la narració de Mateu sobre els Mags. Tots els evangelis transmeten la narració del Baptisme de Jesús. L'evangelista Mateu subratlla que, amb el Baptisme, Jesús culmina tot el seu procés de creixement, i després un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí i, amb la narració epifànica del testimoni de Pare i de l'Esperit, s'inicia tot el ministeri profètic de Jesús.
Al començament de la Quaresma, amb la narració de la Transfiguració se'ns dóna tot el que necessitem per copsar el sentit i el valor salvador de tot el que viurem seguint a Jesús perseguit, rebutjat i assassinat com un malfactor qualsevol.
La Pasqua, serà la plena Epifania que ens il·luminarà tota la història.
La fe cristiana és epifànica. És viure la realitat del món a la llum de Crist.
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada