Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


28 de febrer de 2011

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 6 de març (últim diumenge abans del Temps de Quaresma), a les 5 de la tarda, tindrem la celebració comunitària del baptisme. El dissabte abans, dia 5 de març a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Durant la Quaresma no hi haurà celebracions comunitàries del baptisme, la propera serà el diumenge dia 1 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

27 de febrer de 2011

«No us neguitegeu, doncs, pensant en demà». Mt 6, 24-34

Prosseguim el discurs del sermó de la muntanya en què Jesús proclama quines són les aptituds bàsiques dels deixebles a fi d’assumir el tarannà del nou Regne de Déu. La distinció és clara: Déu o el diner. Hi ha una fam de seguretats materials i espirituals en l’home i una pretesa seguretat total que topa frontalment amb la fe.

Si la nostra actitud davant del diner deixa de ser un mitjà per subsistir dignament i humanament (menjar, vestir, aixopluc, fills, estudis, etc.) i el convertim en un fi obsessiu, pervers, val a dir que estem encadenats al déu de la tirania. Aquest patró despòtic i totalitzant que no admet el Déu autèntic com a rival és el nostre gran perill.

És Crist qui ens invita a l’opció lliure de buscar el Regne de Déu i la seva justícia per damunt de tot, per sentir-nos estimats com a fills. Aquest amor que procedeix del Déu de la Vida i de la Veritat queda reflectit en la imatge de la mare que no pot oblidar-se del seu fill, que ens comenta el llibre d’Isaïes.

Les paraules de Jesús en l’Evangeli no van dirigides només als qui són rics, són també per tots aquells a qui els sobra i que poden estar esclavitzats per l’obsessió de posseir més i més. Igualment als pobres que poden ser envaïts per psicosis de penúria. Prou sap Déu de què tenim necessitat! Tenim clar què és més important?

La nostra pregària d’avui podria ser aquesta: “Doneu-nos prou fe, Senyor, i prou amor que és la millor riquesa per construir un món sense neguits ni esclavituds absurdes.”

Francesc Xavier de Dou

26 de febrer de 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Tarda de cine

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 de la tarda

Dimecres, 3
A 2/4 de 8 del vespre, trobada oberta a tothom del grup de Pregària

25 de febrer de 2011

ALGUNS CAMINS QUE, AL MEU ENTENDRE, PERMETRAN RENOVAR EL CRISTIANISME EN EL SEGLE XXI. Segona part – L’Església


  6 - Les Esglésies han estat, tradicionalment, més interessades i preocupades pel seu creixement i expansió, que per fer present en el món ‘el Regne de Déu’. I el ‘Regne de Déu’ no té res a veure amb el culte, amb la ufana de les cerimònies religioses, ni amb el nombre de creients que omplen les esglésies (siguin de la religió que siguin), sinó amb la presència de l’Esperit de Déu entre nosaltres. (Rom. 14,17). I aquesta presència es tradueix sempre en una mirada sobre l’economia, el treball, les relacions internacionals, el dret, etc., semblant a la mirada de Déu. I es tradueix també en el treball per transformar-les, fonamentant-les en la veritat i en la justícia, nascudes de l’amor difós en els nostres cors. Per exemple, un indicador (entre altres) de la presència del ‘Regne de Déu’ entre nosaltres, pot ser el punt fins el qual els humans invertim els nostres diners en Banca Ètica i Solidària (en comptes de buscar delerosament la major rendibilitat del nostre diner al preu que sigui). Tenen poc a veure amb el ‘Regne de Déu’ les processons, les comunions, o el nombre de persones que omplen les esglésies  (o mesquites).

  7 - L’Església serà ‘catòlica’, és a dir, ‘universal’, quan deixi d’identificar-se amb l’anomenada ‘jerarquia’ (paraula tardana en la seva història i d’efectes bastant negatius, com s’ha vist), i reconegui que és ‘Poble de Déu’, comunitat de creients convocada per l’Esperit. És a dir, comunitat de tots aquells que busquen sincerament Déu, i treballen per a fer present en el món la seva justícia, la seva veritat, i el seu amor (tot i que no hagin rebut el baptisme cristià, estiguin adscrits a d’altres religions, o no practiquin cap religió). “Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell, i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin” (Fets, 10, 34-35). “Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans…Qui pot privar de l’aigua del baptisme a aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres” (Fets, 10, 45-47)

   8 - Aquesta comunitat convocada per l’Esperit ens dóna una estructura necessària, però canviant amb el pas del temps, i sempre adaptant-la a la seva finalitat primera: fer present entre nosaltres el ‘Regne de Déu’. En aquesta comunitat hi ha ministeris diversos, rols diferents, tots els quals contribueixen a la seva missió i objectiu. I la manera d’entendre aquests rols i qui els realitzen, canvien amb els temps, i s’adapten a cada moment cultural diferent. (Repensar l’Estat Vaticà, el sacerdoci de la dona, etc.)

  9 - L’Església o Esglésies cristianes tindran futur, entendran realment en què consisteix el ‘Regne de Déu’ a la terra, i ho faran possible, en la mesura que confiïn més en la força de l’Esperit que en el ‘Dret Canònic’, o en la puresa de les lleis, la teologia i la doctrina. Aquestes han d’alimentar-se de la vida de l’Esperit, que és molt més imprevisible i incontrolable que el Dret Canònic. “T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu, si no neix de dalt…ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit…El vent bufa on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit… I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?”(Joan, 3, 3-10)
  
Santiago Quijano

24 de febrer de 2011

ALGUNS CAMINS QUE, AL MEU ENTENDRE, PERMETRAN RENOVAR EL CRISTIANISME EN EL SEGLE XXI. Primera part – La fe

Les crisis són sempre períodes d’incertesa, de regressió, de desfeta, i, al mateix temps, oportunitats de reflexió, de creixement interior, de nova existència. Assenyalo alguns punts per on crec que es farà possible el renaixement de les comunitats cristianes (no parlo del “cristianisme”).

1 - “El cristià del segle XXI serà místic o no serà” (Karl Rhaner). La mística és un coneixement en certa manera experiencial o experimental de Déu. Tots els místics, vinguin d’on vinguin, practiquin la ‘religió’ que practiquin (hinduistes, musulmans, cristians, budistes, etc.) parlen del mateix. Jo crec que diuen el mateix, o, com assenyalen d’altres, ‘apunten al mateix’. Fan una experiència comuna. Els místics i les seves Esglésies acostumen a tenir problemes en la seva relació. Les Esglésies acostumen a perseguir-los perquè els consideren amenaçadors per a tots els ‘status quo’.

2 - La fe, cada vegada més, serà entesa com ‘la presència de Déu en el cor del creient’ (Sant Tomàs, Sant Agustí). ‘Presència’ és comunicació, és relació, és comunió (que no fusió), és cura atenta i amatent, és vida. I la vida s’expressa de mil formes. Totes generen vida.

3 - Serà necessari afirmar existencialment que l’origen i fonament de la fe cristiana és una experiència vital, existencial, de relació entre persones. Primerament de Crist i el Pare: “Et ben asseguro que parlem d’allò que sabem, i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni” (Joan, 3, 11), li diu Jesús a Nicodem. Desprès, dels deixebles de Crist amb ell. I posteriorment, de tots els que hem cregut en ell. “Us anunciem allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans.” (1Jn,1,1 i ss). O, “Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.” (Fets,4,20).

23 de febrer de 2011

Sessió de febrer de 6è Grau de Catequesi: Matrix

“Matrix” és un relat escrit expressament per a la pantalla pels germans Wachowski. Respon al gènere cyberpunk, nascut el 1982 amb “Blade Runner” de Ridley Scott, una de les pel·lícules de culte del cinema de ciència-ficció, on l’home s’enfronta a la supremacia de les màquines. A “Matrix”, a més de la influència de Tolkien (autor de “El Senyor dels Anells”) en el to d’aventura i la profunditat dels personatges, també hi ha referències a altres clàssics com “Alícia al País de les Meravelles”, de Lewis Carroll, en el tractament de la realitat i la irrealitat (el protagonista segueix un conill com Alícia per entrar a un món desconegut).

“Matrix” és una trilogia rodada entre 1999 i 2003, on els diàlegs són molt densos, farcits de qüestions i reflexions metafísiques sobre la condició humana, la seva llibertat, la influència del destí i sobre altres il·lusions i dificultats de l’ésser humà. 

A les tres pel·lícules es veu un món dominat per màquines i intel·ligències artificials que esclavitzen els homes que viuen en una realitat virtual creada per Matrix, un ordinador que les màquines han construït per obtenir energia dels humans. Els éssers humans que descobreixen que estan sotmesos a les màquines són perseguits per tal d’eliminar-los o fer-los canviar.

Els humans que poden escapolir-se del control de la computadora viuen en una ciutat subterrània amb nom bíblic: Zion (Sion és Jerusalem, la terra de David) on les màquines no poden arribar.  Alguns humans confien que un  Escollit  (un Messies) els alliberarà de les màquines que els fan viure en una falsa realitat alienadora i opressiva. Aquest personatge, un pirata informàtic que es diu Neo,  va agafant consciència de la seva missió gràcies a les converses que té amb un programa informàtic que vol ajudar els humans,  l’Oracle (una particular visió de l’Esperit Sant), i a la seva parella i al grup d’amics que creuen en ell i li donen suport.

21 de febrer de 2011

Mural Catequesi Familiar de Febrer: Jesús, Guia i Mestre

Durant els tres anys que Jesús va realitzar la seva missió de fer conèixer i proclamar el Missatge o Evangeli de Déu, va canviar totalment la seva manera de comportar-se.
No va fer com durant tots els anys de la seva infància, adolescència i joventut, vivint una vida de total normalitat com un infant, un noi o un jove qualsevol, sinó tal com diu l’evangelista Mateu: - Recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. La seva anomenada es va escampar per tot Siria... i el va seguir gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de la Judea i de l’altra banda del Jordà. (4, 23-25)

Van ser uns anys de plena i constant Epifania, perquè es va manifestar com a veritable guia i mestre.

MURAL

1. – En el gravat s’expressa, en el primer requadre de l’esquerra, com Jesús anava pels camins i una colla de gent el seguia i volien conèixer i sentir el que ensenyava... Jesús acollia tothom i els parlava de tot el que Déu Pare volia que fes conèixer...

De tot el que explicava, Jesús en deia Regne de Déu. Volia dir tot el que calia saber, creure i fer, perquè a tot arreu es fes el que agrada a Déu... Tots els que seguien a Jesús, eren els deixebles.

2. – Jesús s’esforçava en trobar maneres de parlar a la gent perquè tots l’entenguessin, encara que fossin molts senzills i ignorants. Per això, Jesús va inventar una manera d’ensenyar per mitjà de paràboles o petits contes que s’inventava per explicar veritats importants de Déu...

3. – Jesús sobre tot ensenyava a pregar. Sovint pregava amb tots i un dia els va ensenya el Parenostre.

4. – Jesús també anava a les sinagogues, com tots els jueus. Allà es reunien i llegien els llibres de la Sagrada Escriptura. Jesús els llegia i els explicava, perquè entenguessin bé el que ens diu Déu per mitjà de les històries del poble d’Israel i els ensenyaments dels Profetes.

5. – Ara, també nosaltres podem ser del grup dels amics i deixebles de Jesús, podem ser els seus seguidors... Comencem a ser del grup de Jesús quan rebem el Baptisme. Molts el reben de molt petits, altres el reben de més grans quan fan la primera comunió, o més grans i tot. Sempre es pot començar a ser deixebles de Jesús.

6. – En el gravat, per mitjà dels símbols que fem servir sempre, representem com Déu Pare està i estima i ajuda a tots els amics i deixebles de Jesús, perquè entenguin el que ensenya. Quan Jesús parla és Déu Pare que parla per mitjà d’ell. Per això diem que Jesús és la Paraula de Déu. La mà gran i oberta és el símbol de l’Esperit Sant que acompanya i ajuda a Jesús a fer la seva tasca de proclamar el Missatge del Regne de Déu, i ajuda a tots els deixebles a entendre-la i fruir-la...

7. – EL TÍTOL. L’Evangelista Lluc diu al començar el Llibre dels Fets dels Apòstols: Parlo de tot el que Jesús va fer i va ensenyar...

En el tema d’avui tractem de tot el que va ensenyar: Jesús, el nostre guia i Mestre.

En el tema vinent, començant ja la Quaresma, parlarem del que va fer: Jesús el nostre Salvador.

20 de febrer de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu: estimeu els enemics !!!

Estimar és engrescador, és seductor, a tots ens agrada i, sobretot, ens agrada que ens estimin, però ens acontentem amb correspondre a aquells que ens estimen, en ser agraïts amb aquells que ens fan bé i, per contra, tendim a ser venjatius i rancuniosos amb aquells que ens fan mal.

El Bisbe Sebastià Taltavull, el dia de Sant Ildefons, ens deia que hauríem de tenir coratge per aconseguir que es digués de nosaltres, els cristians: “mireu com estimen aquests cristians” i que aquesta manera d’estimar es convertís en un exemple a seguir.

Si només estimem a aquells que ens estimen, quin mèrit tenim? Què ens distingeix dels que no creuen en Jesús, que no en són seguidors?

A l’Evangeli d’avui, Jesús ens diu “estimeu els enemics”, “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” Què ens vol dir?, que ens sotmetem als que ens fan o ens volen mal? Hem d’arribar a aquest extrem? No crec que Jesús ens demani que siguem insensibles, que no sentim res quan algú ens ha fet mal, però una cosa és sentir un impuls de ressentiment i una altra deixar-s’hi portar. Perdonar no és un sentiment sinó un acte lliure de la voluntat, és no tornar mal per mal (ull per ull) sinó desitjar que l’altre reconegui que ha obrat malament i canviï d’actitud.

Déu mai no es venja, sempre perdona, no ens deixa mai d’estimar ni quan li girem l’esquena.

I Jesús ens invita a estimar aquest estil de Déu, vol que entenguem que ser cristià és alguna cosa més que deixar-se portar pels bons sentiments, és deixar-se portar per la força de l’Esperit, que ens farà fer coses que ens semblen impossibles, com és perdonar als que ens han fet mal .

Si som capaços d’estimar així, podrem canviar el món i llavors sí que diran “mireu com estimen aquests cristians”. Això, però no ho aconseguirem sense la pregària “pregueu per aquells que us persegueixen” també ens diu Jesús i és el que Ell va fer: va suportar els mals tractes, les injúries i les befes dels seus enemics i a la creu va morir pregant pels seus botxins.

Maite Cura

19 de febrer de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Jesús, Guia i Mestre. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Trobada del grup de joves de Batec a les 10 del matí. Més informació aquí.

Dilluns, 21
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: visita al Palauet Rocamora.

Reunió del grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dissabte, 26

L’Escoltisme i l’Esplai dediquen el cap de setmana a fer una excursió. Els Escoltes la fan amb els pares.

18 de febrer de 2011

Cap de setmana batecaire

Batec@ires!!!!!

Per fi arriba el dia tant esperat:

GRAVACIÓ DEL LIP DUB


Aquest dissabte 19 de febrer a les 15.45/16h (us demanem màxima puntualitat per qüestions de la llum de dia que necessitem). A les 16h hauríem de poder començar.

El punt de trobada serà com sempre a St. Ildefons, però a les 16h hem de ser tots a dins per assajar la cançó plegats i rebre les últimes intruccions.

Temes importants:
- portar l'autorització

- tenir clara la vestimenta i material de cadascú.

- el més important és venir plens d'energies i amb ganes de passar-ho mooooolt bé.

Després per celebrar-ho farem un berenar tots plegats.

Aquest diumenge vem gravar la introducció amb els batec@ires que no podien venir aquest dissabte i va quedar moooolt bé així que segur que serà fantàstic!!!!

Suposo que us haureu adonat que aquest diumenge tenim BATEC i que veu triar veure la pel·lícula + esmorzar i crispetes.

Així doncs el diumenge 20 de febrer a les 10h (perquè sinó no podrem veure tota la pel.lícula) quedem directament als Locals de Marià Cubí). Sigueu puntuals!!!!!

Bé, doncs fins dissabte!!!!

17 de febrer de 2011

Catequesi Familiar de febrer: JESÚS, GUIA I MESTRE.

Ja sabem que l’esquema del calendari litúrgic, consta de dos cicles que corresponen als dos aspectes fonamentals que constitueixen el nucli essencial del que anomenem el Misteri de Crist : l’Encarnació i la Salvació.

1r. Cicle. - El misteri de l’Encarnació en el que afirmem que: en la vida humana de Jesús, aquell que anomenem Fill de Déu Pare, per obra de l’Esperit Sant, ha pres condició humana en el sí virginal de Maria, i en ella ha realitzat tot el procés de la concepció, engendrament i naixement, en condicions de total anivellament entre els humans més pobres (s’ha fet CARN). És el cicle de NADAL.

El Misteri de Crist es realitza, però, en Jesús, per ser conegut pels humans a fi que puguin acollir-lo per la fe. Per tant, cal que sigui manifestat i que els humans adoptin les actituds que els fan aptes per acollir el Misteri. Cal doncs Conversió i Epifania.

En mig i per mitjà de les situacions normals d’aquesta primera etapa de la vida de Jesús, Déu (Pare, Fill i Esperit Sant), suscita epifanies en aquells que estan en condicions de veure i copsar més enllà i més endins del que sembla a primera vista.

Aquest primer cicle culmina en l’episodi del Baptisme de Jesús, en el que rebem el testimoni de la mateixa paraula del Pare i la presència simbòlica de l’Esperit, que mostrant-nos  Jesús adult, ens diu: Aquest és el meu Fill, l’estimat, amb qui m’he complagut.

2n. Cicle. – El misteri de la Salvació.
Ja sabem que la paraula Salvació, dintre el context bíblic, significa l’assoliment ple, de tot el que una realitat està destinada a ser, i tot el que cal per assolir-ho.

Déu Pare, pel Fill amb la força de l’Esperit Sant, crea els humans a imatge i semblança seva. La plenitud d’aquesta imatge i semblança és l’assoliment de la condició de fills de Déu. En el Credo professem : “Per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació, davallà del cel”.

Sant Pau ho explica així, en la carta als cristians Gàlates (4, 1-7): Déu envià el seu Fill... perquè rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills, és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill que crida: - Abba, Pare!

16 de febrer de 2011

Estació Enllaç 18 de febrer: A walk in the wild side

T'atreveixes a fer un passeig pel costat salvatge de Barcelona, allà on la vida no ho posa gens fàcil a les persones?

T'atreveixes a buscar llums on semblaria que hi ha poc lloc a l'esperança? O et quedaràs un altre divendres a casa tota la nit, o repetiràs el de sempre amb els amics? Atreveix-te, doncs!

Vine a la propera ESTACIÓ D'ENLLAÇ, en el cor de la Barcelona salvatge: divendres 18 de febrer a les 22 hores, a l'església del Pi de Ciutat Vella (Pça. Pi, 7), allà començarem:A WALK IN THE WILD SIDE !

15 de febrer de 2011

Xavier Puigdollers, nou director general d'Afers Religiosos

El militant d'Unió Democràtica de Catalunya Xavier Puigdollers i Noblom serà nomenat avui dimarts director general d'Afers Religiosos de la Generalitat per part del Consell Executiu.

Puigdollers, nascut a Barcelona el 1951, és advocat i la seva trajectòria està vinculada a les entitats socials: ha estat director de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència amb Jordi Pujol i actualment presideix la comissió de Benestar Social d'UDC.

Conseller per CiU en el Districte de l'Eixample, Puigdollers és professor de Dret Civil a la Universitat Abat Oliba (UAO) i també participa en la secció d'Infància i Joves del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Alhora, presideix la fundació 'La Tutela', l'organització més important i més antiga de Catalunya dedicada a la custòdia legal de discapacitats psíquics, des de setembre de 2007.

Puigdollers presideix l'Associació d'Amics i Devots de Sant Raimon Penyafort, que és el patró dels advocats. També ha estat vinculat al Moviment d'Esplais Cristians (MCEC).

catalunyareligio.cat explica així el nomenament:
Xavier Puigdollers substitueix en el càrrec a Montserrat Coll i Calaf, que ha estat la directora general d'Afers Religiosos durant aquesta última legislatura, i també ho va ser-ho en el primer tripartit, fins que ERC va sortir del Govern. Durant uns mesos de l'any 2006, aquesta àrea la va ocupar el socialista Jordi López Camps.

Catalunya és l'única comunitat autònoma que compta amb una àrea al Govern específica sobre els Afers Religiosos. El seu primer responsable en va ser Ignasi Garcia Clavel, durant la darrera legislatura de Jordi Pujol, que va crear la Secretaria de Relacions amb les Confessions Religioses el 2000.

Els darrers anys en el treball de la direcció general ha destacat especialment per la voluntat d'establir relacions amb les confessions minoritàries i visualitzar la diversitat religiosa de Catalunya. Una situació reflectida en el Mapa de les Religions de la Generalitat, que recull els 7.851 llocs de culte de més de 13 confessions religioses diferents: judaisme, el cristianisme oriental, el cristianisme evangèlic, els testimonis cristians de Jehovà, l'Església Adventista del Setè Dia, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, l'islam, la fe Bahà'í, l'hinduisme, el sikhisme, el budisme i el taoisme.

El principal repte que haurà d'afrontar Puigdollers passa per la diversitat religiosa, ja que com proven les dades de la Generalitat, la presència de la religions minoritàries a Catalunya s'han incrementat notablement arran del fenomen migratori.

13 de febrer de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El Crist és sempre sorprenent i paradoxal. Als ulls dels ‘bons’ -fariseus i saduceus- passa de la Llei. En canvi, ell diu que ve a donar-li el seu ple compliment. Com pot ser això? Per comprendre aquesta paradoxa ens cal tenir una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen (Cor. 2,6). És la saviesa de Déu amagada en el seu designi (Cor. 2, 7). Cal estar plens de l’Esperit de Déu, per distingir ‘la llei que ens atrapa’ de ‘la llei que ens fonamenta’ (Marie Balmary). La primera ens reprimeix, ens aclapara, ens mata. La segona ens allibera, ens fa més humans, ens fa arribar a la plenitud del nostre ésser, i a la felicitat.

Ens cal estar plens de l’Esperit ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu (Cor. 2, 10).

Llavors entendrem que el desllorigador està en el nostre cor: si no matem, però odiem i insultem és com si matéssim. Si no adulterem, però desitgem la dona del nostre veí, ja hem adulterat. Si justifiquem amb lleis, normes i interpretacions l’ús objectual de les persones (dones o homes) per usar-les al nostre arbitri i interès, hem comès adulteri o esclavitzat. Davant nostre tenim la vida i la mort, i (Ell) darà a cadascú allò que cadascú escollirà (Siràcida 15, 17).

Als que ja som grandets, i vàrem esser educats ‘a l’antiga’, ens cal saber passar de moltes lleis i interpretacions angoixants que ens van comunicar. Ens cal descobrir la vida i distingir-la de la mort. I fer-ho enmig d’un món sense saviesa, que passa de tot allò que no sigui èxit, plaer, domini, i diners. Ens cal saber gaudir l’èxit, i encarar amb serenor i coratge el fracàs; gaudir el plaer, i viure plenament conscients el dolor que hi ha a la nostra vida i al món; usar joiosament i responsablement el poder que tenim, i esperar que, en Crist, ‘la nostra feblesa triomfarà dels nostres enemics interiors i exteriors’ (St. Claudi de la Colombière); guanyar honestament diners, i invertir-los èticament i responsablement per ajudar tothom. Ens cal ser lliures, i escollir la vida. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor (Salm 119 (118), 34).

Santiago Quijano

12 de febrer de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Jesús, Guia i Mestre. S’acaba participant tots  junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 14
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Grup de teatre “Chicas de oro en vivo”, i posteriorment berenar.

A les 9 de la nit, reunió del Consell Pastoral.

Dimecres, 16

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 19

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4a 7 de la tarda.


Diumenge, 20

Catequesi familiar (del Grup B) a partir de 3/4 d’11. El tema a tractar serà: Jesús, Guia i Mestre. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

A les 10 del matí trobada dels joves de Batec.

11 de febrer de 2011

XIX Jornada Mundial del Malalt

Així dóna inici el missatge del Papa Benet XVI amb motiu de la XIX Jornada Mundial del Malalt que té per lema: «Amb les seves ferides us curava» (1Pe 2,24)

Benvolguts germans i germanes,

Cada any, en la celebració de la memòria de la Mare de Déu de Lourdes, que se celebra l’11 de febrer, l’Església proposa la Jornada Mundial del Malalt. Aquesta circumstància, com ho va voler el venerable Joan Pau II, es converteix en una ocasió propícia per a reflexionar sobre el misteri del sofriment i, sobretot, per fer les nostres comunitats i la societat civil més sensibles envers els nostres germans malalts. Si cada home és germà nostre, encara més han d’estar en el centre de la nostra atenció el feble, el qui sofreix i el qui necessita que se l’atengui, perquè cap d’ells no se senti oblidat o marginat: de fet, «la grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la seva relació amb el sofriment i amb el qui sofreix.

Això és vàlid tant per a l’individu com per a la societat. Una societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la compassió a fer que el patiment sigui compartit i suportat també interiorment, és una societat cruel i inhumana» (Carta enc. Spe salvi, 38).


A la nostra comunitat en les eucaristies de dissabte i diumenge preguem sempre pels malalts i per tots els qui sofreixen, conscients que la malaltia i el sofriment directament o indirectament ens afecta a tots gairebé d’una manera permanent en les nostres vides. Siguem-ne conscients i recordem-ho sempre en la nostra pregària personal.

10 de febrer de 2011

Feliç aniversari, Mn.Lluís ! ! !

Avui 10 de febrer, Mn.Lluís Saumell, rector de Sant Ildefons des de 1998, compleix 79 anys.

Mn.Lluís és a Sant Ildefons des de fa més de trenta anys. El felicitem ben sincerament i li agraïm la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat, especialment els darrers com a rector.

Aquest lliurament de per vida al servei de l’Església i de la comunitat és un do del Senyor que celebrem amb joia tot unint-nos a la seva pregària d’acció de gràcies.

9 de febrer de 2011

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

Els proper dissabte dia 12 i diumenge dia 13 de febrer es farà la Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món. Aquest 2011 Mans Unides enceta una nova Campanya centrada en el quart Objectiu de Desenvolupament del mil·lenni: reduir la mortalitat infantil. S’estima, segons l’últim informe de les Nacions Unides, que cada minut moren nou infants menors de cinc anys per raons estretament relacionades amb la desnutrició, la fam i la pobresa.

Amb el lema: "El seu demà és avui" Mans Unides ha volgut per aquesta nova Campanya crear solucions amb projectes integrals i garantir que les intervencions que fem són decisives, no només per la supervivència dels nens i nenes, sinó pel seu creixement i desenvolupament futur.

Els projectes d’aquest any són comuns per a tots els arxiprestats de la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà. Estan destinats a la formació de les dones indígenes per gestionar i millorar els seus propis recursos:

-Santiago de Veraguas (Panamà): Capacitació de comunitats rurals en gestió de recursos i producció agrícola.

-Beni i Cochabamba (Bolívia): Suport a una escola de capacitació de dones indígenes i camperoles.

8 de febrer de 2011

Mn.Salavador Torres, rector de Sant Paulí de Nola, a l'Assemblea de febrer

El proper dilluns dia 14 de febrer, a les 9 del vespre, Mn. Salvador Torres, rector de la parròquia germana de Sant Paulí de Nola, ens explicarà les vivències i la realitat de la seva comunitat del Besòs en aquests moments de crisi generalitzada, a l'Assemblea del mes de febrer.

Davant d’aquests moments difícils en els que tots estem immersos, creiem que pot ser molt interessant poder reflexionar amb el testimoni que ens pot donar una persona tan compromesa amb la seva comunitat i el seu barri.

7 de febrer de 2011

Per què continuo a l'Església

Aquest article va ser publicat per Mn.Jesús Huguet al diari Regio 7 el passat dijous dia 3 de febrer. Mn.Huguet és un dels impulsors del Fòrum Ondara del bisbat de Solsona i va ser professor durant vint anys del Centre de Pastoral de Barcelona.

Aquesta és la pregunta que m'han fet més de quatre. Com és que un home obert i crític com vostè continua en aquesta Església? La puc respondre, perquè jo mateix me l'he feta més d'una vegada. Amb motiu d'alguns nomenaments de bisbes, del tracte infligit a homes de Déu com J. A. Pagola, B. Häring o L. Boff, de les injustícies i tripijocs del Vaticà i la covardia dels nostres bisbes arran de l'afer dels museu de Lleida, és difícil deixar de fer-te-la.

La meva resposta és molt senzilla: si un dia vaig creure en Jesucrist gràcies a aquesta Església que me'l va fer conèixer (només ella n'ha conservat la memòria viva), ara crec en l'Església gràcies a Jesucrist. Crec que Jesucrist es va comprometre i continua compromès amb aquesta Església santa i pecadora, mare i meretriu, que l'anomenava sant Agustí. El dia que Jesucrist deixés de creure en aquesta Església, jo també deixaria de creure-hi. Però, mentre Jesucrist continuï confiant en ella, jo no tinc dret a deixar de confiar-hi.

La meva fe ha estat sempre difícil i dolorosa. Com la de Teresa de Calcuta. O la de Teresa de Lisieux, els dos darrers anys de la seva vida. Però fa temps que he fet de Jesús el garant de la meva existència, el mòbil i referència de la meva vida. En els moments difícils sempre em ve al cap la resposta de Pere, quan Jesús, en una situació crítica, pregunta als seus apòstols si ells també volen deixar-lo: "Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna".

Certament, no és l'Església que voldria, ni ben segur, l'Església que hauria volgut Jesús i que havia somiat el Vaticà II. Però, a fi de comptes, amb totes les seves xacres, és l'Església de Jesucrist.

Seria una pedanteria pensar que jo puc viure sol, pel meu compte, la fe cristiana. I encara ho seria més pretendre crear una altra Església que fos pura, irreprotxable, totalment fidel a Jesús. O, simplement, millor que la que tenim. Jo també reconec les meves mancances i errors. I sé que, mentre l'Església no deixi de ser humana, mai no estarà exempta de febleses i infidelitats.

Per això crec que la millor opció és la de treballar pacientment i coratjosament, amb implicació i compromís, per renovar des de dins aquesta nostra malmesa Església. Per això de vegades sóc tan crític, més del que voldrien els bisbes. Però no em sap greu. Més d'una vegada ho he dit: voldria estimar més, tenir més caritat, per poder ser més valent. Voldria sobretot extirpar de l'Església totes aquelles coses que no vénen de Jesús i que fan patir la gent, voldria que l'Església fos, com deia Joan XXIII, aquella font de plaça de poble, en què tothom pogués trobar una mica d'aigua fresca per saciar la set, que la fe cristiana fos, enmig de les tribulacions de la vida, una font inesgotable de goig, de coratge i d'esperança.

Sí, tinc encara altres raons per seguir en aquesta Església. En les meves hores baixes, em conforta l'Església que jo anomeno de sotabosc, que no fa soroll ni crida l'atenció, però que fa un treball incalculable sigui als barris i carrers de Barcelona, sigui a Missions, sigui en el clos humil i abnegat de la família, on sovint es registren veritables heroïcitats. Tinc, a més, un munt de persones, creients i no creients, que m'aprecien i m'estimen molt més del que em mereixo, que d'alguna manera em tenen com a punt de mira i que difícilment entendrien la meva deserció.

És per totes aquestes raons que penso continuar i morir en aquesta meva "pobra, bruta, trista, dissortada" Església.

6 de febrer de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu: "L’home just és llum que apunta en la fosca” Salm 111 (R.:4a)

No deixa de ser sorprenent trobar en l’Antic Testament (popularment carregat de mala fama) aquestes frases d’Isaïes tan il·luminadores que ja parlen de compartir, d’atendre al desvalgut i de considerar-lo germà. I és que, la línia dels profetes amb la qual enllaça el missatge de Jesús i pren força en Ell és certament la invitació a actuar, a sortir de nosaltres mateixos per transformar, per transcendir-nos. Aquesta crida del profeta a deixar-nos empènyer per la generositat, per l’empatia que ens identifica amb l’altre, per l’anhel de bé, la fa per explicar-nos quin és el dejuni que plau al Senyor. La manera com li hem de consagrar les hores no és fent súpliques amb el cap cot, massa pendents dels nostres interessos, sinó alçant la mirada i no defugint aquells que ens necessiten. La pròpia bondat, que és la llavor de Déu en nosaltres, ens obre el camí i la glòria del Senyor ens guarda les espatlles.

La segona reflexió me l’inspira la Carta de sant Pau i lliga amb la primera. També Pau ens convida a traspassar-nos, a anar més enllà dels nostres coneixements i de les nostres certeses. Quina és aquesta saviesa dels homes que a voltes ens encega, ens tanca en la foscor? El càlcul infinitesimal, la quadratura del cercle, les faves comptades? La dissecció dels fenòmens? L’estandardització dels desigs i de les emocions? Els balanços entre el donar i el rebre? El blat que és al sac?
Certament, el misteri de l’Esperit no és quantificable i s’imposa per altres camins.

“Vosaltres sou la sal de la terra” diu Jesús als deixebles a l’Evangeli d’avui. És com dir-los “la vostra feina no es veurà, no es valorarà”. La sal es dissol en l’aigua i s’adhereix als aliments de tal manera que sembla que en formi part; és imperceptible i, tanmateix, reacciona amb els nutrients, en ressalta el gust i els dóna vida. Es com dir-los “només teniu la vostra salabror”.

“Vosaltres sou la llum del món”, pot semblar contradictori. Sou petits (com el cristall de sal, com el gra de mostassa) i alhora sou poderosos. Sou capaços de deslligar-vos del tangible; sou capaços d’elevar el vostre esperit per ser totalitat incommensurable; sou capaços de prodigar-vos gratuïtament, d’arribar a tots els racons, per donar-hi escalf, per donar-hi vida. Així sigui.

Helena Cots

5 de febrer de 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: campionat de Rummikub.

Divendres, 11
XIX Jornada Mundial del Malalt

Dissabte, 12
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma I. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

4 de febrer de 2011

Nota d’agraïment de la parròquia de Sant Paulí de Nola

A la Comunitat de Sant Ildefons,

Tot just acabat el Nadal em plau dirigir-me a tots vosaltres per agrair-vos una vegada més el vostre gest d’ajuda i solidaritat.

Sou molt conscients dels moments difícils que estem vivim al país i que es tradueix en unes situacions de pobresa extrema en moltes famílies del barri.

La vostra col·laboració suposa un cop de mà molt important tant pels nombrosos quilos d’aliments que ens heu fet arribar com pels diners que ens permetran adquirir-ne dels que més facin falta.

Us comuniquem que enguany celebrem els 50 anys de la parròquia. Programarem algun acte especial i l’Eucaristia commemorativa serà, si Déu vol, el mateix dia de Sant Paulí, el 22 de juny. Ja us arribarà la invitació.

Càritas de la parròquia de Sant Paulí i tota la comunitat us tramet una abraçada d’agermanament.

Salvador Torres, Rector

3 de febrer de 2011

Comunicat de Justícia i Pau amb motiu de "l'alto el foc" de l'organització terrorista ETA

Justícia i Pau, amb motiu de la declaració d’“alto el foc permanent i de caràcter general” feta pública per l’organització terrorista ETA, volem donar a conèixer les nostres consideracions, en la línia de la reflexió feta pel nostre Centre d’Estudis per la Pau Josep Manel Delàs:

1. Expressar la nostra alegria per aquesta notícia, que és un pas necessari per eradicar la violència política que tant sofriment ha generat.

2. Exigir a ETA que renunciï expressament i de forma definitiva a l’exercici de qualsevol forma de violència, coacció o amenaça.

3. Instar especialment al Govern espanyol per tal que impulsi les mesures polítiques oportunes que facilitin la irreversibilitat del procés de pau.

4. Demanar a totes les institucions i partits polítics, entitats cíviques i religioses, i en general a tota la societat basca i espanyola, que s’impliquin activament, per la via del diàleg i dins del respecte al dret a la lliure determinació del poble basc, en favor de l’assoliment d’una pau justa i definitiva.

5. Demanar que en el camí que ara s’inicia no s’oblidi el sofriment ni les necessitats de totes les víctimes de la violència i es cerqui fer possible el perdó i la reconciliació.

6. Reconèixer i agrair a totes les persones i entitats que han contribuït a fer possible que ara s’obri una nova oportunitat de pau que no s’ha de deixar perdre.

Justícia i Pau de Barcelona, 13 de gener de 2011

1 de febrer de 2011

Catequesi d'adults

Una de les necessitats i demandes que es formularen en l’enquesta als membres de la Comunitat que es va realitzar durant el mes d'abril de 2010 era una activitat regular de formació en la Fe, d’aprofundiment en aquells aspectes centrals de reflexió i de celebració que ajudin a fer-la més viva i més propera a les necessitats del nostre temps.

Així doncs, el Consell Pastoral ha pensat d’iniciar el 2011 una dinàmica de Catequesi d’adults en la que reflexionar i debatre tots aquells temes que ajudin a seguir creixent en la Fe: per entendre millor el que Jesús ens demana pel nostre món d’avui, per comunicar-ho i comunicar-nos millor als més joves amb els que compartim una mateixa Fe però que utilitzen llenguatges diferents, per compartir-ho millor amb tota la comunitat amb la que junts anem fent camí.

Serà una sessió mensual en la que en Frederic Bassó ens introduïrà un tema en concret i ens ajudarà a reflexionar-hi. Comencem aquest any 2011 amb tres sessions en les següents dates :

21 de Febrer
21 de Març
16 de Maig


Les sessions seran a la sala "Narcís Saguer" de la nostra Parròquia, a les 8 del vespre. Els temes específics de cada sessió s’anunciaran oportunament.

En la mateixa línia de potenciar la reflexió en la Fe, la nostra Comunitat  i el CIC organitzen unes conferències Quaresmal. El tema d’aquest any és La Ressurrecció de Jesucrist. Les dates i confereciants seran :

4 d’Abril: Oriol Tuñí (jesuïta i professor de Teologia)
6 d’Abril: Sebastià Taltavull (Bisbe Auxiliar de Barcelona)
11 d’Abril:Joan Rigol (President del Patronat de la Sagrada Família)
13 d’Abril:Francesc Torralba (filòsof i teòleg)

Les conferències es realitzaran al CIC a les 20:30 hores.