31 de març 2011

Conferències quaresmals 2011: La resurrecció, esclat de vida

Què representa viure des de la fe en la resurrecció? Quina és l’arrel de l’alegria pasqual? Com afecta la resurrecció del Crist en la nostra vida de cada dia?

L’anunci fonamental del missatge pasqual és clar i contundent: la mort ha estat vençuda, el qui era mort ha ressuscitat per obra de l’Esperit Sant. Som cridats a viure una Vida en abundància. Massa sovint, la visió cristiana de l’existència ha posat l’accent en el dolor, en el patiment i en el sacrifici i ha negligit el vitalisme inherent a l’acte de creure. La resurrecció no és una pura dada històrica, ni és, solament, un contingut del Credo de Nicea. És motor de vida, motiu de felicitat que s’irradia en tots els àmbits de vida.

Viure en cristià és transmetre l’esperança que tot serà renovat, transformat per obra de l’Esperit i que nosaltres, moguts per aquest alè etern, podem transformar les mancances d’aquest món i edificar, dia a dia, el Regne de Déu.

Quatre personalitats, ben conegudes entre nosaltres, ens parlaran de la seva experiència de fe i de com la resurrecció esdevé motor i força en les seves vides:

Dilluns 4 d'abril

Els relats de la resurrecció ens els textos bíblics.
Dr.Oriol Tuñí, jesuïta, professor emèrit de Sagrada Escriptura de la Facultat de Teologia de Catalunya, on imparteix cursos de llicenciatura i doctorat. Es va doctorar en 1970 amb una tesi sobre el concepte de llibertat en l’evangeli segons Joan: La Veritat us farà lliures (Jn 8,32) [1973]. Aquest començament en la investigació joànica ha tingut continuïtat: El Testimoniatge de l’evangeli de Joan (1983); Jesús i l’evangeli en la comunitat juànica (1987); Les comunitats joàniques (1988) i, en col·laboració amb X. Alegre, Escrits joànics i cartes catòliques (1995). A més d’aquestes obres i d’una introducció al Nou Testament (Jesús en comunitat, 1987), ha publicat nombrosos articles sobre els escrits joànics i la carta als Hebreus. Recentment ha publicat El Evangelio es Jesús (2010).

Dimecres 6 d'abril
Anunciar, celebrar, i viure Crist ressuscitat


Mns.Sebastià Taltavull, Bisbes auxiliar de Barcelona. Nascut el 1948 a Ciutadella, va estudiar teologia i filosofia al seminari diocesà de Menorca i és llicenciat en Teologia Dogmàtica per la facultat de Teologia de Catalunya. Va ser ordenat sacerdot el 1972. És autor de diversos llibres i articles sobre qüestions de pastoral, catequesi, família, joventut, espiritualitat i doctrina social de l’Església.

Dilluns 11 d'abril
Compromís en els àmbits social i cívic, des de l'òptica de la resurrecció.

Dr.Joan Rigol,Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 2008, per la tesi "Fonament Teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain". Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980, Conseller de Treball (1980-1984), Conseller de Cultura 1984-1985), i President del Parlament de Catalunya (1999-2003). Actualment és President del Patronat de la Sagrada Família, i del de la Muntanya de Montserrat.

Dimecres, 13 d'abril
Alegria Pasqual com a signe de credibilitat


Dr.Francesc Torralba (Barcelona, l967) és doctor en Filosofia i en Teologia. En l’actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Entre el seus llibres destaquen: Antropologia del cuidar (1998), Explorar el sentit de la realitat (2000), Rostre i sentit de l’acció educativa (2001), Ètica del cuidar (2001), Cent valors per viure (2001), Vint-i-cinc catalans i Déu (2002), ¿Un altre món és possible? (2003), ¿Què és la dignitat humana? (Editorial Herder) (2004), Pares i fills (2003), Cartes al fill que encara no té nom (2005), El civisme planetari (explicats als meus fills) (2005), L’art de saber escoltar (2006), Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud (2007), El sentit de la vida (2008), Biblioteca Francesc Torralba dedicada a valors amb títols com La Tendresa, La Paciència o L'Amistat, (2008), Planta cara a la mort (2008), Sosegarse en un mundo sin sosiego (2009) i Inteligencia Espiritual (2010).

Les sessions es portaran a terme a les 20:00 hores a la Institució Cultural del CIC (Via Augusta, 205).

30 de març 2011

El sagrament del Perdó a la Catequesi Familiar

En les properes sessions de Catequesi Familiar, els infants de 4rt, 5è i 6è i els seus pares celebraran el sagrament del Perdó. Per tal de preparar l'exàmen de consciència es proposa la següent revisió de vida:

Revisió de vida


Relació amb Déu
-Reso una mica cada dia?
-Penso amb Déu de quan en quan?
-Estic atent quan participo a la pregària dels diumenges?
-Sé guardar silenci?
-M’agrada conèixer la vida de Jesús?
-Llegeixo l’Evangeli?

Relacions amb els de casa
-Estimo de veritat els meus pares i germans?
-Els faig enfadar?
-Sóc obedient i els ajudo?
-Estic sempre alegre?

Relacions amb els amics i a l’escola
-Sóc un bon company?
-M’esforço per ser amic de tothom?
-Estimo els meus professors?
-Aprofito bé el temps per estudiar?
-Sé jugar noblement?

Relacions amb el món
-Respecto la naturalesa?
-Admiro la creació con un Do de Déu?
-Sóc curós quan uso les meves coses? La roba, el material escolar, els mobles ...
-Sé compartir amb tothom el que tinc?
-Sóc curós al carrer, parcs, bosc ...? Respecto tot el que hi ha a cada lloc?

Relació amb mi mateix

-M’esforço a ser cada dia una mica més bo?
-Em deixo portar per la mandra?
-M’agrada ser net en tot?
-Sóc complicat? Penso malament?
-Penso que Déu m’estima i vol que jo em consideri com un fill seu?
-Reconec que Déu m’ha donat moltes qualitats per ser bo de veritat?

29 de març 2011

Presentació del llibre UNA HISTÒRIA NECESSÀRIA Col·lectiu de dones en l’Església 25 anys (1986-2011)

Sefa Amell, Joana Ripollès i Magda Tomàs n’han estat coordinadores de l’edició. L’acte que estarà presidit per Montserrat Biosca, presidenta del Col·lectiu de Dones en l’Església, tindrà lloc el dijous 31 de març a les 7 de la tarda a la llibreria Bertrand, Rambla de Catalunya, 37, i la presentació anirà a càrrec de Ramon M. Nogués, biòleg i teòleg, i de Rosa Cursach, filòsofa i teòloga. Hi participaran també les tres coordinadores del l’edició.

28 de març 2011

Presentació de la Bíblia Catalana Interconfessional

El dimecres dia 30 de març a les 7 de la tarda en el Petit Palau de l’Orfeó Català, tindrà lloc la presentació d’aquesta edició popular de la Bíblia Catalana Interconfessional, que tindrà un preu molt popular (9,50 euros). És una obra conjunta de sis entitats especialitzades en edicions bíbliques: Associació Bíblica de Catalunya, Centre de Pastoral Litúrgica, Editorial Claret, Happy Books, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Societat Bíblica de Catalunya. Hi intervindran nombroses personalitats del món de la cultura i del periodisme, i també el Cardenal Mons. Lluís Martínez Sistach.

El Petit Palau de l’Orfeó Català és una sala del Palau de la Música Catalana i l’entrada s’efectua pel mateix lloc que la de la sala gran.

La sol·licitud d’invitacions es pot fer per telèfon al 93.453.49.25 o bé escriure a bcn@bcn.cat. La recollida es farà a partir del dilluns 28 de març, de 10 a 13 i de 16 a 19 al Seminari Conciliar / Facultat de Teologia de Barcelona, C/. Diputació, 231.

27 de març 2011

LA SAMARITANA

La dona samaritana no té nom. No sabem com es deia. Als textos sagrats és rar trobar els noms de les dones. No tenien personalitat pròpia. Tot i amb això, aquesta rep en primera persona la Bona Notícia per boca del mateix Jesús.

Trobem la dona i Jesús al costat del pou de Jacob. Ella hi ha anat com cada dia i Jesús, que té set, espera que algú li doni aigua perquè ell no porta res per treure-la del pou. D’aquesta manera s’inicia un diàleg sense reticències per cap banda. Ella té possibilitat de donar-li aigua i es podria dir que es troba en un nivell més alt que ell que no té res per saciar la seva set. Jesús parla amb la samaritana amb molta naturalitat i la dona li respon de la mateixa manera. La conversa va ser densa i, aprofitant les preguntes que li fa, Jesús se li va obrint i manifestant. En cap moment no li fa cap retret.

Aquesta conducta era impensable dins l’estructura terriblement patriarcal d’aquelles societats. Les dones no podien parlar amb desconeguts ni mantenir un diàleg extens amb un home que, a més, era considerat enemic del seu poble. Per altra banda, a cap rabí li era permès tenir com a deixeble seu a una dona i, encara menys, se li hagués acudit argumentar amb ella sobre temes religiosos, relacionats amb la fe i el culte. Jesús, una vegada més, trenca estereotips i, lliurement, s’atansa a una dona i la fa participar del Regne de Déu.

La promoció de la dona constitueix un aspecte particular de l’Evangeli en allò que té de més essencial. La Bona Notícia és anunciada als pobres, als desheretats, als refusats, als malalts i als marginats, homes o dones. Jesús sentia predilecció per qui no tenia cap futur, per qui no era estimat, per qui patia menyspreu de qualsevol mena, i a partir d’Ell, tota aquesta gent comença a tenir esperança.

Enmig de la conversa es presenten els deixebles que s’estranyen de trobar-lo en animada tertúlia amb una dona, però cap d’ells no va gosar preguntar per què parlava amb ella. Ho van acceptar. D’alguna manera van anar pel davant de molts altres barons que encara avui s’ho estan pensant si és possible dialogar d’igual a igual amb dones i per això les mantenen al marge, sense paraula.

“Molts samaritans d’aquell poble van creure en Ell per la paraula de la dona…”



Sefa Amell

26 de març 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Vetlla de Pregària
a les 9 del vespre. Acte programat per al Temps de Quaresma.

Dimarts, 29

Casal Sant Ildefons: Audició de música de guitarra clàssica a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells.

Dimecres, 30

Reunió del grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dissabte, 2

Activitats al cau de l’Escoltisme.

Diumenge, 3
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar
serà: Setmana Santa - Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

25 de març 2011

“El nostre consumisme és l’autèntica arma de destrucció massiva”

Dilluns dia 14 va tenir lloc l’Assemblea del mes de març amb el tema: “Treballar per la justícia i la pau val la pena”. Jaume Reguant, membre del grup de Justícia i Pau de Sant Ildefons, grup organitzador d’aquesta assemblea, va presentar el ponent, Mn.Josep Maria Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i rector de la parròquia de la Mare de Déu del Carme de Sant Joan Despí.

Fisa va recordar que treballar per la justícia i la pau és un repte que tenim tots com a ciutadans i com a cristians, i que Justícia i Pau és una ONG que té com a finalitat la promoció i defensa dels drets humans des d’una òptica cristiana.

Segons el delegat episcopal, poden haver diferents motivacions per lluitar per la justícia social. D’una banda poden haver-hi motivacions d’experiència humana per establir un marc de convivència per fer un món el més just possible. D’altra banda, també hi poder haver motivacions econòmiques per promoure la cooperació perquè el Primer Món, el Nord, consumeix el que té el Tercer Món, el Sud (gas, fusta, petroli, coltan ...), i si no hi ha una redistribució, hi haurà un curtcircuit: “Si no repartim, no anirem bé.”

Arran de la situació que està patint aquests dies el Japó, Josep Maria Fisa va aprofitar per reflexionar sobre la vulnerabilitat del nostre món en el que som més febles del que ens pensem. Darrerament tenim diferents avisos que el sistema actual trontolla: crisi financera, necessitats energètiques, perill de les nuclears ... El ponent va preguntar-se en veu alta: “No seria millor treballar per buscar noves alternatives?”. Davant d’això, el sistema establert sembla que vulgui perpetuar-se sense buscar un canvi de model econòmic.

Els cristians, a més, tenim una altra font de motivació: la dignitat de la persona humana lligada a la de fills de Déu.

Mn.Fisa Pau va fer també una relació de les seves motivacions personals: des de les seves lectures sobre l’holocaust jueu i de Dostoiesky, l’impacte de les notícies de les tortures dels presos polítics i sindicals o de la manifestació de capellans a Barcelona l’any 1966, que van alimentar la seva rebel·lió adolescent contra la injustícia, a les persones que ha anat coneixent amb els anys (Garcia Nieto a Cornellà, o Agustí de Semir als locals del carrer Llúria), passant per la seva tasca pastoral en moviments obrers.

Un dels projectes en que ha col·laborat és Solidança, entitat creada el 1997 a Sant Joan Despí i de la que ara és president, que vol donar una resposta social a persones que busquen la normalització laboral a través d’itineraris de reinserció: “contra les contrarietats forgem la solidaritat”.

Els Fòrums Socials Internacionals li han donat a conèixer la nova solidaritat internacional. El mes passat va estar al Fòrum de Dakar on va poder veure, entre d’altres coses, la feina que la Fundació Lluís Llach porta a terme a Senegal amb la creació d’una cooperativa de pescadors.

24 de març 2011

Reflexions dels nois i noies de la Catequesi

Des de fa unes setmanes, els infants de la Catequesi Familiar fan un breu comentari sobre les lectures que després llegeixen a la Missa. A continuació es transcriuen els dos comentaris que van fer els nois i noies dels dos grups de 6è grau sobre la lectura de l'Evangeli de Mateu (Mt 4, 1-11):

Jesús, home com nosaltres, també estava sotmès a les temptacions del poder, el diner, la fama que en l’evangeli es personifiquen en el diable. Nosaltres sovint cedim a les ganes de ser protagonistes, de ser més que els altres, del consum desmesurat i de tantes altres coses que ens fan ser esclaus i no homes lliures com Jesús ens vol.

Hem de fer l’esforç de reconèixer aquelles coses de la nostra vida que ens tempten i ens esclavitzen i que no ens permeten ser fidels al que Déu ens demana a través del seu Fill :  estimar Déu i estimar els homes ajudant els més desvalguts i necessitats. 

*     *     *     *     *     *     *     *     *

Jesús va ser temptat al desert igual com nosaltres son temptats durant tota la nostra vida. Jesús superà les temptacions gràcies a la Paraula de Déu. En aquestes lectures d’avui veiem com Déu ens fa lliures, i que si realment volem un món millor, tots hem d’esforçar-nos i no pensar que Déu ens ho ha de donar tot fet.

Aprofitem que la vivència d’aquesta Quaresma ens ajudi a prendre consciència del que hem de fer.

Els nois i noies de 6è que aquest any rebrem la confirmació volem fer un pas endavant i ser testimonis de Jesús en el nostre món.

21 de març 2011

20 de març 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les paraules de Jesús de vegades són d’una claredat meridiana i d’altres són desconcertants; hi ha episodis molt entenedors i n’hi ha d’obscurs en els quals cal endinsar-s’hi a fons per copsar-ne tot el sentit. El relat de la transfiguració, però, és diferent de tots perquè situa els apòstols en una dimensió desconeguda davant d’un fet sobrenatural del que en són testimonis. Mateu ho escenifica de manera senzilla: De primer, com sempre, la muntanya, un símbol per allunyar-se del brogit del món i apropar-se a Déu. Muntanya a la que Jesús s’atansa sovint tot sol per cercar la pau en l’oració i el consol del Pare del cel. Però aquesta vegada, a diferència d’altres, es fa acompanyar de Pere, Jaume i Joan, sens dubte perquè siguin testimonis d’allò que vol mostrar-los i mostrar-nos.

La llum que Jesús irradia és del tot inefable per més que Mateu la descriu així: “la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum”. És un esclat de llum per manifestar la glòria que el Pare li té reservada.

La presència insòlita en l’escena de Moisés i Elies -dos personatges allunyats en el temps, però cabdals en la història de salvació- confortant Jesús amb la seva experiència, dóna relleu a la manifestació de la figura del Crist gloriós abans de la seva Passió i mort en creu. 

El trasbalsament dels apòstols que no donen crèdit al que estan veient, i sobretot de Pere, que es precipita en un intent desesperat d’eternitzar aquell moment joiós que està per sobre de qualsevol esperança anterior, és l’evidència palpable de la fragilitat humana.

El núvol lluminós i la veu que diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo”, igual que en el Jordà quan Jesús es va fer batejar per Joan, però aquí amb l’afegitó: “escolteu-lo”, posa de manifest com és d’important tot el que Jesús diu i com hem d’escoltar-lo amb molta atenció.

L’esglai dels apòstols postrats a terra en sentir aquestes paraules i com Jesús els tranquil·litza dient-los: “Aixequeu-vos, no tingueu por”.

I finalment el silenci que Jesús imposa als apòstols fins que el Fill de l’home no hagi ressuscitat d’entre els morts.

Per arribar aquí Jesús haurà de passar primer pel tràngol dolorós de la mort, i nosaltres també. Amb la seva resurrecció ens ha passat al davant i ens diu de nou “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Escoltem-lo!

Josep Maria Lari

19 de març 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Trobada de març del grup B de la Catequesi Familiar, a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar sera: Quaresma.  S'acaba participants tots junts, pares i fills, a l'Eucaristia d'1/4 d' 1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d'11 del matí. Més informació aquí.

Estrena del Lip Dub de Sant Ildefons a la Missa d'1/4 d'1 del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 21
Catequesi parroquial d'infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Casal Sant Ildefons: visita a l'interior de la Sagrada Família.


Dissabte, 26
Activitats de l'Esplai al matí.

El grup d'Escoltes fan una excursió dissabte i diumenge.

17 de març 2011

Estrena mundial del Lip Dub de Sant Ildefons

M’agradaria explicar-vos un CONTE que gràcies a l’ESFORÇ de TOTS els seus personatges es va poder fer REALITAT. 

Hi havia una vegada un grup de nois i noies adolescents que es deia BATEC i es reunien un cop al mes a la Parròquia de St. Ildefons.

Tenien moltes ganes de fer voluntariats i ajudar als altres. 

Volien mantenir l’esperit de col.laboració i servei amb una actitud jove, optimista, oberta i sobretot alegre.

Eran inquiets … i no es conformaven amb els estereòtips de la societat actual.

Així que gràcies a una proposta del grup de Justícia i Pau de la Parròquia varen pensar en posar fil a l’agulla i engegar una iniciativa innovadora i fresca  sobre el tema del COMERÇ JUST I EL CONSUM RESPONSABLE.

Com els joves d’avui són molt agosarats, no s’ho van pensar gaire i tots junts es van llençar a l’aventura d’ajudar d’una manera molt engrescadora: farien un LIP DUB.

Evidentment havien de començar a treballar de valent si volien que tot sortís bé.
De seguida van trobar uns FANTÀSTICS COL.LABORADORS que van crear un equip incansable que es va implicar moltíssim en el projecte.

D’aquest equip va sorgir la idea de proposar als altres grups de joves de la Parròquia i a molts altres membres de la Comunitat que participessin en aquesta iniciativa. La resposta va ser excel.lent i van aconseguir crear una xarxa entre tots.

El fil conductor del projecte era clar: TOTS volien UN MÓN MÉS JUST…

Si voleu saber com continua, veure l’estrena animada, i en directe, del vostre conte, veniu el diumenge dia 20 de març a la Missa de les 12:15, no us ho deixeu perdre!!!!

Us  hi esperem!!!

16 de març 2011

Catequesi Familiar de març: Quaresma

Tots sabem que la paraula Quaresma significa “quaranta dies”, “quarantena”, i que aquesta expressió es refereix a la quarantena que els israelites hagueren de caminar pel desert per cobrir la distància que hi havia entre Egipte i la muntanya del Sinaí. Aquí Déu, per mitjà de Moisès, va donar al poble d’Israel la Llei que el constituïa com a Poble de Déu i el feia lluitador contra tot mal i factor de tot bé (el bé eren les obres de la Llei).

En tota la simbologia bíblico-cristiana, la paraula Quaresma està plena de referències espirituals de camí, superació moral, assoliment de perfecció i de lluita contra tot allò que implica assolir que, en tot, el bé guanyi al mal en el món (el desert).

En l’evangeli de Marc (1, 12-13) se’ns diu: - Immediatament (després del Baptisme) l’Esperit empeny Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs. En poques paraules se’ns marca el quadre: El desert, el món buit, lloc de la temptació. Sembla, doncs, que en el món com a desert es planteja espontàniament la qüestió del bé i del mal en relació al que cal o no cal fer, la manera de com és necessari comportar-se. En el “món-desert”, “cal fer”, i cal fer d’acord amb la condició humana del Fill de Déu.

El text evangèlic presenta les temptacions, com tres episodis esdevinguts en tres escenaris: el desert, el temple i el món sencer. Presenta a Jesús com si sofrís en el desert el tipus de temptacions que va sofrir durant tota la seva vida. Presenta Jesús vencent totes les temptacions citant sempre la paraula de Déu.

Fixem-nos que la qüestió del mal, tant en Mateu (4, 1-11) com en Lluc (4, 1-13), es presenta també en relació a la condició de Fill de Déu, referida a Jesús. Sembla com si Jesús caurà en la temptació o no, si es comporta com a Fill de Déu. O sigui: que des de la seva manera de comportar-se, ens mostrarà quin és el sentit de la seva condició de Fill de Déu.

15 de març 2011

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE? (primera part)

(Dels meus apunts per a una tertúlia a Ràdio Arenys, en la qual vaig col·laborar)

No només és possible, sinó que hi estem abocats per diverses raons. Primerament, tot el planeta i l’univers també estan en constant canvi, segons els científics. El nostre cos canvia totes les cèl•lules cada any, i, per tant, el nostre món també esdevindrà un altre món. Tots sabem que estem en moments de transició i de crisi econòmica greu, i això ens obliga a replantejar sortides per millorar la nostra situació. És semblant al que passa amb les crisis personals. Te n’has de sortir i lluites per buscar solucions. Si has sabut aprofitar la crisi, en surts enfortit i amb un aprenentatge fet. I així anem fent camí i evolucionant. Penso que en l’àmbit col·lectiu passa el mateix. Ja sabem que sortir de la crisi no vol dir tornar a la societat del benestar en la qual hem viscut durant una colla d’anys, sinó canviar els paràmetres i poder viure més austerament i més responsablement.

I és molt probable que, en un futur no gaire llunyà, trobem –o trobaran els nostres descendents– solucions sorprenents.

Un dels aspectes que millorarà serà la qüestió ecològica, que els nostres joves aprendran i posaran en pràctica. Veig joves que van aprenent i que comencen a estar conscienciats per caminar cap a un món millor. Ens pensem que el jovent va perdut, però n’hi ha força que és inquiet i busca, i s’organitzen en grups per fer pràctiques alternatives, que els ajuden a fer creixement personal. Estan i estem encara molt lligats al materialisme, però això baixarà obligatòriament. I, lentament, va entrant una visió més mística de la vida, profetitzada per Karl Rahner, jesuïta, i anteriorment per André Malraux, polític francès i escriptor: “El segle XXI serà místic o no serà.” Com que fa més soroll la resta, no som prou conscients dels canvis soterrats que aniran emergint. I això no vol dir perdre els avenços tecnològics, de gran ajuda per a la investigació i per a la vida de cada dia, i que són bons sempre que se’n faci un bon ús. Abans he dit la paraula de la qual volia parlar: consciència. Tot és un procés de prendre consciència, que és el que fa créixer de veritat. Veig que anem cap a un futur on, a poc a poc, la consciència humana anirà creixent, i això forma part de la nostra evolució com a espècie.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut moltes èpoques de foscor i sempre hi ha hagut persones que han despertat per sortir-ne. Penso en l’edat mitjana, època prou fosca, i és quan van sortir ordes religiosos que creixien i portaven endavant la millora de l’ésser humà i el plantejament d’una espiritualitat profunda. Penso en sant Francesc d’Assís, per exemple. Tinc clar que, de la foscor, en surt la llum, si la sabem veure.

Mª Teresa Quintana

13 de març 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Hem començat la quaresma. Tot i que el dimecres de cendra n’és l’inici, per a molts de nosaltres ens començarà aquest primer diumenge. És important des del començament no perdre de vista que la quaresma és el camí que ens ha de conduir a la Pasqua i aquesta és la fita a assolir i que, per tant, la quaresma no és un fi sinó un mitjà.

Situem-la en la seva vessant més actual. Pensar que la quaresma és una relíquia dels temps passats seria una perillosa equivocació per nosaltres. És veritat que hem de canviar maneres concretes de viure-la. Per a la comunitat de creients és quelcom de màxima importància, és el temps fort de renovació, de prova, de progrés decidit, és el temps en què la comunitat es troba per recordar i viure els seus compromisos essencials: ens trobarem amb Jesús font d’aigua viva en diàleg amb la Samaritana, amb Jesús llum del món en diàleg amb el cec de naixement, i amb Jesús que com Ell mateix dirà “Jo sóc la resurrecció i la vida” quan ressuscitarà Llàtzer. Tres grans reflexos del que era la catequesi per als catecúmens que eren batejats la nit de Pasqua, tres grans referents del que ha de ser la nostra vida cristiana, Jesús font d’aigua viva, Jesús llum del món i Jesús vida.

En aquest primer diumenge de quaresma escoltarem tres lectures bíbliques que totes elles ens parlaran de la lluita entre el bé i el mal, Adam i Eva al paradís (1a lectura), la carta de Sant Pau als cristians de Roma que ens parlarà de com la fidelitat de Jesús ens farà lliures (2a lectura) i finalment la narració simbòlica de la lluita de Jesús amb l’esperit del mal.

Aniria bé en començar la quaresma deixar-nos emportar com Crist per l’Esperit que ens guiés cap al desert per retrobar-nos a nosaltres mateixos i sota l’impuls d’aquest Esperit fer front a tots els nostres neguits i inquietuds que sovint no ens ajuden a convertir-nos.

Ens pot ajudar la pregària en què comencem aquest primer diumenge “Feu Senyor que les celebracions de la quaresma ens siguin profitoses per conèixer més i més el misteri de Crist i viure’l d’acord amb les seves exigències”.

Lluís Saumell

12 de març 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 14
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Festa de Sant Josep. Ball Country.

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimecres, 16
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 19

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai

Diumenge, 20

Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

10 de març 2011

L’ANY LITÚRGIC – QUARESMA 2011

El temps de Quaresma hauria de ser un espai de silenci. Un temps per fixar-nos un itinerari d’esforç personal i de purificació interior. És un temps en el que se’ns invita anar a la soledat del desert, per tal de col•locar-nos fora del soroll i dels afanys de cada dia. Això implica la resolució de mirar-nos despullats (tal com som), i fer l’experiència d’afrontar tot sols el sentit de la nostra existència, d’apartar-nos a “un cop de pedra” de tot allò que habitualment ens envolta per poder reflexionar i per pregar. Abans d’iniciar la proclamació del Regne, Jesús va voler fer aquesta experiència.

La veu de la temptació fa sempre la seva aparició, però és en aquests moments quan un es veu forçat a escollir, quan un pot arribar a saber si té capacitat per ser fidel, llavors un sap si la seva elecció és forta i fiable. La gran temptació que des de fa temps se’ns planteja a tots els que seguim Jesús, és la d’amagar la nostra condició de cristians enmig d’un entorn no solament indiferent, sinó agressiu amb tot el que impliqui una posició ètica basada en la fe i confiança en la persona i en el missatge de Jesús. En un entorn d’ignorància cultural i d’individualisme sense precedents, ens cal a tots saber explicar l’experiència de la nostra fe.

No es tracta d’anar de savis o de tenir un coneixement superior (dogmàtic) que ens col•loca per damunt del saber comú i ordinari de les persones, sinó que, en un moment en el que tot s’està qüestionant i en el que les creences religioses són objecte d’un menyspreu sense precedents, es tracta de saber dir, particularment a les nostres societats civilitzades, que “no solament de pa viu l’home”. La Quaresma pot ser un temps per canviar la nostra actitud d’encongiment i de refermar la nostra fidelitat a la paraula de Jesús. Sense por.

Anton Ramon Sastre

07 de març 2011

TREBALLAR PER LA JUSTICIA I LA PAU VAL LA PENA

Aquest és el tema que tractarà en Josep Maria Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau de Barcelona, en l’Assemblea de la comunitat que tindrà lloc el proper dilluns 14 de març a les 9 del vespre.

Els cristians estem obligats a estar en la primera línia de l’acció social per construir el Regne de Déu, per aquesta raó, treballar per la justícia i la pau es fer nostre el missatge de Jesús proclamat en les Benaurances.

06 de març 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge, just abans de començar la quaresma, acaba l’exposició del programa que l’evangelista Sant Mateu posa en boca de Jesús en forma d’un llarg discurs, i que nosaltres hem escoltat des del diumenge quart del temps ordinari fins avui. Seria bo rellegir de correguda tot el sermó de la muntanya com a preparació del temps quaresmal. En acabar aquest discurs, l’evangelista fa aquesta reflexió: “Tots es meravellaven del seu ensenyament, perquè ensenyava com qui té autoritat i no com els seus escribes”.

Des d’aquell desconcertant inici que proclamava la felicitat dels pobres i dels que ploren, el programa de Jesús no deixa de sorprendre, molt especialment per la seva exigència d’autenticitat en la vida. I amb aquesta idea és com, avui, Jesús tanca el seu programa. En el temps nou, el temps que ell inaugura, el temps per fer les coses noves, no val invocar Déu si no es prenen seriosament les exigències de la paraula de Jesús, perquè si no és així tot acaba per anar-se’n al no res. El programa de Jesús és exigent i tendeix a ser radical, i l’evangelista Mateu, d’ara endavant, té cura de presentar la vida de Jesús en perfecta sintonia i coherència amb les paraules que ha proclamat. La fermesa de la seva actitud misericordiosa en tractar les persones més marginades per la societat i el seu rebuig constant vers les actituds formals i legalistes dels que es diuen mestres, el portaran a un camí sense sortida, el duran a la mort. Precisament per això Jesús té una autoritat que no tenen els que identifiquen llei i bondat.

Tots hauríem de tenir cura de no vessar aigua al vi. Els que ens diem civilitzats tenim tendència a fugir dels radicalismes, i és una actitud prudent. Però hauríem d’anar en compte a no descuidar l’exigència que Jesús demana a les nostres vides. Sense ser autèntics i exigents amb nosaltres, la fidelitat s’esdevé una ficció. “Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor” (Salm responsorial).

Anton Ramon Sastre

05 de març 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 6
Celebració comunitària del Baptisme a les 5 de la tarda

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Carnestoltes. Truites, disfresses i sardanes

Dimecres, 9
La dignitat del treball humà en el pensament social de l’Església. Conferència de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, a Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria 13

Dissabte, 12
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

04 de març 2011

Assemblea Sant Ildefons, Febrer 2011: Mossèn Salvador Torres

Mossèn Salvador Torres, rector de la Parròquia de Sant Paulí ens va venir a parlar de la situació en que viuen en el Barri del Besòs, a cavall entre Sant Adrià i Barcelona. Gràcies a l’agermanament que vivim amb Sant Paulí des de fa uns anys, hem anat coneixent-ne una mica més la complexa situació i les grans mancances en que es viu en aquesta zona de la ‘gran Barcelona’.

Va començar la seva xerrada amb un agraïment per la col·laboració que Sant Ildefons realitza de forma regular amb Sant Paulí, que els permet tenir uns pocs mesos amb major disponibilitat d’aliments per als més necessitats.

Mossèn Torres fa 16 anys que és al barri del Besòs, un barri originàriament de barraques que, amb els anys, s’ha anat omplint de grans blocs de vivendes, moltes d’elles en situació precària, sense ascensor, pisos pastera, etc. Tota la gent que ha millorat econòmicament i ha pogut marxar del barri així ho ha fet de manera que el barri s’ha anat poblant d’onades successives d’immigració llatinoamericana, subsahariana, pakistanesa i d’alguns de països de l’Est d’Europa. És una realitat multireligiosa en que cal gestionar les relacions de veïnatge amb molta cura però intensament. Potser per això l’anomenen : el ‘padresito’ o ‘el cura de los moros’.
La crisi té una fortíssima repercussió al Besòs : la taxa d’atur és propera al 50%, moltes famílies han hagut de deixar el lloguer d’una vivenda i viure tots en una habitació, la cancel·lació de l’ajuda dels 426 € té impacte en famílies senceres, els robatoris a totes hores tornen a créixer,…..L’Església i Càritas fa tot el que pot amb suport econòmic, material o en serveis. Si l’Església plegués hi hauria una catàstrofe humanitària.

Què fan les Parròquies en una situació difícil a nivell econòmic i social? La realitat és la que és hi hem de conèixer-la i estimar-la. No podem ser ‘cristians a la nevera’ o purament asèptics, sense tenir en compte què passa a la gent que ens envolta, hem de ser cristians enmig de la vida. Hem de ser una comunitat que mira el món i que hi posa a disposició el servei i el carisma que ens prestem mútuament. La realitat demana testimonis i presència i no discursos.

Si volem créixer en la nostra Fe hem de partir de la realitat de la comunitat i de les seves necessitats: hem de valorar la religiositat popular i les seves manifestacions, tothom ha de tenir accés a la Fe que no pot ser elitista de cap manera, hem de poder celebrar Eucaristies testimonials on tothom al nostre voltant s’hi ha de sentir convidat: Misses rocieras, ‘Missa de los pueblos’, etc. Sovint hem de vèncer les nostres pròpies barreres culturals per poder acceptar aquestes realitats de forma natural.

03 de març 2011

Gravació Lip Dub Sant Ildefons el 19 de febrer: GRÀCIES a tots

El passat dissabte 19 de febrer va tenir lloc la gravació d’un Lip Dub en el que hi van
participar 146 nois i noies de Batec, de l’Esplai i dels Escoltes que es reuneixen a la
Parròquia, a més d’un grup important d’adults.

La idea va sortir del Grup Batec, atenent la petició del Grup de Justícia i Pau per fer una col·laboració en la Campanya de Comerç Just que cada any es realitza.

L’èxit de la convocatòria, una moguda molt important que posa de relleu l’esperit de col·laboració i companyonia latent en tots els grups, marca el camí a seguir en futures edicions de possibles esdeveniments.

Ben aviat el grup de Batec farà la presentació i estrenarà el Lip Dub per a tota la Comunitat de Sant Ildefons. Des d'aquí us mantindrem informats.

02 de març 2011

Col·lecta de Mans Unides contra la fam en el món

El passat diumenge dia 13 de febrer va tenir lloc la col·lecta anual de Mans Unides, el resultat de la qual va ser de 3.331€. Una resposta generosa que agraïm molt sincerament amb l’esperança que amb la col·laboració dels arxiprestats de Barcelona, L’Hospitalet i Cornellà s’hagi pogut assolir el pressupost dels projectes endegats aquest any a Panamà i Bolívia.

01 de març 2011

Homenatge al Dr. Josep Rius-Camps

El passat dimecres, 23 de febrer, va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la presentació pública de la miscel·lània d'homenatge al patròleg i biblista Josep Rius-Camps que porta per títol: A la recerca del sentit de la paraula.

L'acte, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya, va ser presidit pel cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach.

Després d'una llarga trajectòria dedicada als estudis patrístics i bíblics, Josep Rius-Camps va rebre l'homenatge dels seus col·legues i amics en un acte que va obrir el Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

El Dr. Joan Planelles vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya i actual director de la Revista Catalana de Teologia, va presentar la miscel·lània d’homenatge, editada dins la mateixa publicació que va fundar i dirigir Josep Rius-Camps entre 1975 i 2008.
El Dr. Joan Ferrer Costa, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i membre de l'Associació Bíblica de Catalunya, va glosar la persona i l’obra de l’homenatjat.

Van cloure l’acte el Dr. Josep Rius-Camps i Mons. Lluís Martínez Sistach.

Com és ben sabut de tots Mn. Rius-Camps dirigeix les sessions del Grup de Reflexió Bíblica, cada primer dimarts de mes a les 19:15 als locals de la Parròquia. El felicitem ben de cor i ens unim al merescut homenatge.