Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 d’abril de 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Sopar de la Fam a favor de l'associació Xamfrà del Raval a les 8 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 3

Casal Sant Ildefons: Sarsuela.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimecres,4

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 7

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps Pasqual - L'Ascensió. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

28 d’abril de 2011

Acte de solidari amb Xamfrà del Raval

Dilluns dia 2 de maig, a les 20:00 hores, es portarà a terme un acte de solidaritat a favor de Xamfrà, centre de música i escena del barri del Raval , que té com a finalitat que nens, nenes i joves tinguin l'oportunitat de participar i compartir tallers de música, teatre i dansa.

En aquest acte, organitzat conjuntament per Xamfrà i pel grup de Justícia i Pau de Sant Ildefons, es farà la presentació del Projecte Xamfrà, hi haurà una audició musical de percussió i acordió per professors de Xamfrà, i es celebrarà el sopar de la fam a favor d’aquesta organització.

27 d’abril de 2011

L'any litúrgic: Pasqua

Celebrem la nostra Pasqua: Crist ressuscitat

Pasqua
. La paraula vol dir “passatge”: per als jueus evoca i fa referència al fet de la travessia del Mar Roig i el pelegrinatge del poble pel desert cap a la terra de la llibertat; per als cristians, evoca i fa referència al pas de la mort a la vida protagonitzat per Jesús, és a dir, significa la resurrecció de Jesús. En ambdós casos es fa referència a uns fets passats, però que adquireixen una dimensió significativa i una força transformadora que transcendeixen els fets en si mateixos: són el fonament de la nostra història, formen part de la nostra tradició i per aquesta raó avui configuren el nostre caràcter de poble. És com l’ADN de la nostra realitat. La Pasqua és la festa més important per a l’església perquè fonamenta tota la seva fe, li dóna suport i esperança en l’acompliment de la seva missió.

Celebrar
. Una celebració no és mai un acte individual. Celebrar és sinònim de fer festa, de festejar, i això implica un aplec de persones que ens reunim per recordar i gaudir d’un fet que tots considerem important i ple d’actualitat i, en aquest sentit, hem de dir que tota celebració és necessàriament una con-celebració, és una celebració amb altres persones amb les quals compartim amb goig un esdeveniment. Celebrar és, doncs, una acció de la comunitat (litúrgia), un acte d’amics convocats (església), per celebrar uns fets que tingueren lloc en un moment determinat i dels que avui en fem memòria. Cal remarcar, per tant, que tota celebració té un component de memòria d’un fet i de representació d’aquest fet, és alhora memorial i presència nova d’allò que celebrem.

La catequesi de la Pasqua
. La formació de l’Any Litúrgic ha tingut un llarg recorregut durant els segles. Basant-se en les narracions dels evangelis, l’església al final ha acabat fent una celebració diacrònica de la Pasqua durant l’any, és a dir, la Pasqua de Crist es representa i es desplega en un conjunt successiu de festes (celebració del Sant Sopar; celebració de la Mort en Creu; celebració de la Vigília Pasqual; les aparicions narrades durant els diumenges; l’Ascensió; diumenge de la Pentecosta), però que, en definitiva, totes elles tenen per objecte central la Resurrecció de Crist, contemplada des d’angles diferents. És una catequesi singular: és la mateixa litúrgia la que ens ensenya a celebrar el Misteri de la Pasqua; ens ensenya a celebrar tot celebrant.

Anton Ramon Sastre

24 d’abril de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Viure com a homes i dones nous

La Quaresma d’aquest any 2011 ha estat possiblement una de les èpoques més complexes i difícils que hem viscut en els darrers anys. Sembla ben bé que ens haguem posat d’acord els homes i els fenòmens naturals per crear un moment gris, dur, amenaçador com el d’una tempesta que acabés d’esclatar sobre els nostres caps. La crisi econòmica i social, les retallades pressupostàries, el terratrèmol i la crisi nuclear al Japó, la guerra civil a Líbia entre altres esdeveniments, han fet que el clima en què hem viscut aquestes setmanes de Quaresma convidés poc a la reflexió i a la conversió i potser més a la desesperació i a llançar la tovallola.

Però les paraules de l’Evangeli en aquest dia de Pasqua fan aflorar un cop més l’esperança que hi ha en el cor de cada home i que és més forta que la por, l’angoixa o la incertesa: ‘No tingueu por vosaltres, doncs aquest Jesús crucificat que busqueu ha ressuscitat com havia predit’. L’Evangeli ens convida a trobar i celebrar els símbols de resurrecció que vivim cada dia: la solidaritat d’homes i dones amb amics que són a l’atur, la solidaritat dels pobles que no ignoren la desgràcia d’altres encara que estiguin lluny, la mà oberta a la integració dels immigrants en una situació social tan complicada, l’esforç dels professionals per continuar fent una feina de qualitat malgrat retallades reals o imaginàries…

L’Evangeli també ens assenyala els dons de la Pasqua: la joia, la llibertat i el perdó que Jesús ens transmet i ens demana que seguim testimoniant en el nostre món. La presència del que ha ressuscitat entre nosaltres ens ha de fer celebrar la meravella de la nostra vida, el goig de poder renéixer cada dia, la bona notícia de saber que estem cridats a l’eternitat i la convicció que des d’avui mateix hem de viure d’una altra manera. No hi ha excuses! L’eternitat ja ha començat i hem de viure com homes i dones nous.

Sabem que no caminem sols, Déu és al nostre costat, la comunitat ens ajuda, Jesús ens parla cada dia i sembla que de tant en tant també l’Esperit s’anima a bufar sobre el nostre món . Què esperem, doncs? Bona Pasqua!

Lluís Sánchez Rissech

23 d’abril de 2011

Alegrem-nos-en !!! És Pasqua!!!

Aquí es pot escoltar el Pregó Pasqual, en el que s'anuncia l'alegria de la Pasqua, cantat per Mn.Lluís Saumell.

Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d’un Rei tan gran.
Que la terra també s’ompli d’alegria,
il·luminada i radiant de la claror
que ve de la llum del regne etern;
perquè avui la foscor ja s’ha esvaït.
També s’ha d’alegrar la mare Església,
ornada amb l’esclat d’aquesta llum.
Que el cant joiós de tot el poble
ressoni en aquesta sagrada nau.

22 d’abril de 2011

Divendres Sant

És l'hora del poder de les tenebres. Totes les forces del mal es confabulen contra Jesús per destruir-lo. Jesús és la víctima. Ell assumeix lliurement la mort en creu tot demanant al Pare el Perdó. Jesús mor tot dient: “Pare, confio el meu alè a les teves mans.” Déu no desitja la mort del seu Fill, qui vol la mort de Jesús són els poders humans.

21 d’abril de 2011

Dijous Sant

Jesús mana als deixebles preparar el sopar de comiat i els dóna els ensenyaments més fonamentals. Amb el signe de rentar-los els peus proclama el seu nou manament de l'amor fratern. Amb l'Eucaristia els revela el secret de la seva vida, la seva ofrena total al Pare, i els dóna el signe per fer-ne memòria i sagrament de comunió.

20 d’abril de 2011

L'Església catalana davant la crisi

El programa "Agora" de TV3 analitzà el document "Al servei del nostre poble" que els bisbes catalans van presentar fa unes setmanes. En el programa es parlà de l'Església a Catalunya i del paper que desenvolupa en l'actual moment polític que viu el país. Hi participaren Armand Puig, degà president de la Facultat de Teologia de Catalunya, Francesc Torralba, doctor en Filosofia i en Teologia i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, i Josep Torrens, fundador i portaveu d'Església Plural.

19 d’abril de 2011

Catequesi Familiar d'abril: la Quaresma i la Setmana Santa


La trobada d'aquest mes de la Catequesi Familiar ha estat sobre la Quaresma i la Setmana Santa. En cada trobada, per la celebració de l’Eucarístia, escollim la lectura que tracti el tema que hem triat, ja que amb la celebració fem memòria de tots els diumenges que formen el temps litúrgic. Avui en canvi, per l’especial contingut dels textos joànics d’aquests dies, en farem una lectura conjunta, no de tots els textos, sinó d’un sol text que confeccionem amb els fragments més significatius del missatge de Joan. En aquest petit cicle catequètic joànic quaresmal, la litúrgia afegeix per començar una narració sobre la Transfiguració de Jesús.

Hem convertit, doncs, aquests textos joànics en un sol text, que formen una narració que ens presenta qui és realment el Jesús que veurem morir a la creu i ressuscitar a la Vida Nova de Déu.

Amb tot aquest missatge, estem preparats per recordar i celebrar els grans esdeveniments de la Salvació en tota la temàtica de la Setmana Santa.


EL GRAVAT

El gravat representa tot el missatge que s’expressa en els 5 textos joànics que constitueixen el tema de la Setena Trobada.

1 -Començant per la dreta, es representa la narració de la Transfiguració. El Pare ens dóna testimoni sobre Jesús. ESCOLTEU-LO

2 – Segueix la representació del text sobre la conversa entre Jesús i la samaritana. El tema central: l’AIGUA com a símbol del que Jesús ens dóna. No es tracta d’aigua del pou que no apaga cap set, ni dóna vida. Ningú té res per poder treure del pou aquesta aigua inútil.

3 – El miracle de Jesús que dóna (no retorna) al cec de naixement la LLUM de la Fe per la que reconeix a Jesús com a Fill de Déu.

4 – Presenta a Jesús com a Senyor de la VIDA i de la Mort.

5 – Tot això es desenvolupa com a preparació a tots els esdeveniments de la Setmana Santa, que passaran a la ciutat de Jerusalem, en la que entrarem el diumenge que ve, rebent a aquest Jesús.

17 d’abril de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge ens preparen per a “viure” els dies de la Setmana Santa. Tenint en compte que les accions referides i que envoltaven la vida de Jesús estaven fora de les lleis humanes d’espai i de temps, tot el que va passar i que fa referència a Ell, de passat, present i futur, sempre és ARA.

Isaïes 50, 4-7 - El text d’Isaïes va dirigit a Jesucrist, però es podria aplicar a cada un de nosaltres que formem el seu cos com església que som. “... Déu m’ha donat un parlar que convenç perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats.”

Sostenim els cansats amb les nostres paraules o els ferim, els insultem, fem insinuacions, carreguem sobre les seves espatlles sentències i manaments impossibles de suportar? Si ens trobem en aquesta situació fixem-nos “... però el Senyor, Déu sobirà, m’ajuda.”

Filipencs. 2, 6-11 - Continua Sant Pau dient-nos: “Ell ... es va fer no res.”
Nosaltres ens fem no res o cerquem en tot moment i ocasió satisfer el nostre ego? Dominem la nostra ment quan ens incita a cercar la glòria o el poder? Sabem i volem fer-la callar?

Salms 22, 8-9, 17-18, 19-20 i 23-24. - Seguir Jesucrist, formar part d’Ell, viure avui el que Ell va passar, que és del tot actual, ens posa en condicions de cercar i realitzar el seu regne en aquest món globalitzat i devorat  per les ànsies d’acumular diners a preu de sang.

“Però jo sóc un cuc i no pas un home, befa de la gent, menyspreu del poble ...”
Totes les persones que han sofert martiri i mort a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica per defensar els pobres, haurien de sentir profundament els clams d’aquest Salm.
Nosaltres estem tan instal·lats en el sistema que no ens sentim cucs i rarament fan mofa de nosaltres. No ens interpel·la aquesta situació?

Mateu, 14-27 - Mateu es refereix a dos fets molt importants: la traïció de Judes i la celebració del memorial de Jesús. Si contemplem aquests fets “sentim que estan passant ara” i ens hauríem de preguntar: Davant de les 30.000 persones que moren cada dia de fam i dels 1.200 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, no estaré més a prop de Judes que de Jesús? Quan passen fets puntuals (Japó, Haití  etc.) se'ns remouen els sentiments i molts de nosaltres hi col·laborem, però amb el que està passant cada dia, que és molt pitjor, què hi fem?
Sort en tenim de la infinita misericòrdia de la Divinitat.

    Angelina i Josep M.

15 d’abril de 2011

L’alegria pasqual com a signe de credibilitat

El filòsof i teòleg Francesc Torralba pronuncià dimecres passat dia 13 la quarta i darrera conferència del cicle “La resurrecció, esclat de vida” organitzat pel CIC i per la comunitat de Sant Ildefons. Per començar la seva reflexió va fer referència a una objecció de Nietzsche als cristians: “serieu més creïbles si fóssiu més alegres”.

Si la posada en escena no té alegria el missatge queda invalidat. Si el cristià no expressa alegria, allò que comunica no lliga el que diu i com ho diu. Lamentació, queixes ... Si el missatge està desproveït d’alegria, quina és la credibilitat? Si estem desanimats, com volem fer creure que revelem una bona notícia?

La paràbola de Kierkegaard , en la que un pallasso demana ajut al poble quan el circ es crema i no obté la resposta esperada perquè no se’l prenen seriosament, va servir a Torralba per explicar que la imatge és important per fer creïble allò que es diu. La manca d’alegria en els òrgans de màxima responsabilitat i també en els laics de base és contradictòria amb el missatge d’alegria que hem de transmetre el cristians. També hi ha un excés de nostàlgia, i això no és cap virtut sinó més aviat és una feblesa lligada a la mitificació del passat que fa que el present sigui menysvalorat.

Però, quina és la raó d’aquesta alegria pasqual que hem de transmetre els cristians? Doncs que la mort ha estat vençuda. Però, segons el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, el problema és que no ens ho creiem perquè la gent continua morint i ningú no ha tornat mai de la mort. Per Francesc Torralba, vèncer la mort vol dir que estem cridats a la vida plena, i si ens ho creguéssim de debò l’alegria traspuaria constantment, però sense alegria no hi ha forma d’entusiasmar ningú.

En la segona part de la xerrada, el conferenciant va enumerar i explicar sis actituds que es donen davant la mort:

13 d’abril de 2011

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d’aquesta Quaresma tindran lloc: dimecres, dia 13 a les 12 del migdia i divendres, dia 15 a les 9 del vespre.

La següent revisió de vida ens pot ajudar a preparar la celebració amb una reflexió personal amb serenor i tranquil·litat.

“No doneu a ningú el nom de ‘pare’ aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel” (Mt 23, 9). I tanmateix, en la història de la nostra església, les paternitats s’han multiplicat abundosament. Qui ho pot entendre això? Si són tants els pares, amb quin convenciment i amb quina fermesa, cada dia, farem el nostre solemne acte de fe quan direm: “Pare nostre, que esteu en el cel?”

És en el silenci de la pregària on ‘contemplo’ cada dia la paternitat de Déu? -Dir a Déu, pare!, em sembla una normalitat o bé hi sento la meva confessió de fe més pregona? -La paternitat de Déu m’inspira confiança o allunyament? -No em sembla una lleugeresa adreçar-me a Déu sense pensar ni sentir què li dic?

“No us feu dir ‘rabí’, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans”
(Mt 23, 8). Per què, davant el gran misteri de Déu, donada la nostra absoluta ignorància, gosaríem creure que som mestres, quan no és el que sabem d’Ell sinó, sobretot, el que no sabem, el que de veritat ens agermana? No és això el què demanem a Déu quan diem: “vingui a nosaltres el vostre Regne?”

L’evangeli, és el meu llibre de pregària? -Sóc jo mateix el qui em parlo en nom de Déu? -Quan m’adreço a Déu, ho faig amb humilitat o amb altivesa? -De Déu, què en sé: poc, molt, o més aviat gairebé res? -Oi que sovint tinc la sensació que ja ho sé tot? -La paternitat de Déu és un sentiment o només una definició?

“Ni us feu dir ‘guies’, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist” (Mt, 23, 10). Tots els camins porten a algun lloc. El nostre, el de la fe, ens duu a albirar i a viure un tast de l’eternitat que un dia tots plenament viurem. Si marrem el camí, algú haurà de reconduir els nostres errors, una veu, “la Veu”. Que el nostre clam d’ajut sigui: “faci’s, Senyor, la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel!”

Confio més en la meva voluntat que en l’acció de Déu? -Sóc d’aquells qui no esperen res de la seva comunitat? -No sento la necessitat de caminar amb els germans i prefereixo caminar tot sol? Sé compartir el coneixement de Déu amb els qui fan el mateix camí? -Ignoro les reunions de la meva comunitat parroquial?

“El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor”
(Mt 23, 11). Servir és, sobretot, estimar, perdonar, compadir, oblidar... No en sabem prou? Ningú no en sap prou, però ho podem intentar, si més no, sentim-nos-hi disposats, capaços de fer-ho. Diguem sovint, amb convicció, amb fermesa: “perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres ‘perdonem’ els nostres deutors”!

Sóc conscient que en el ‘Pare nostre’ afirmo que, en aquell mateix moment, perdono els qui m’han ofès? -Sóc exigent o benvolent a l’hora de perdonar? -Sé acceptar les debilitats dels altres? -Crec que és molt important tenir la raó? -La veritat, tota la veritat, la té algú? -La meva fe no em fa més tolerant?


12 d’abril de 2011

Compromís en els àmbits social i cívic, des de l'òptica de la resurrecció.

L’expresident del Parlament de Catalunya Joan Rigol ha estat el ponent de la tercera de les conferències de Quaresma 2011. Rigol ha començat afirmant que quan som estimats i quan estimem és quan estem més propers a la felicitat. Aquesta idea de felicitat és molt diferent de la que ens presenta la societat consumista on les persones només som productores i consumidores.

Pels cristians, Déu és amor i amor absolut que ens condueix cap un camí molt ple. Per estimar s’ha de ser proper espiritualment, i aquest Déu ens estima des de la proximitat i s’ha incardinat a la nostra història tant col·lectiva com personal. Aquesta proximitat de Déu ens impulsa a aproximar-nos als altres, així com la Bíblia i els sagraments ens aproximen a Déu.

Jesucrist ens ensenyà a estimar perquè no parlava només teòricament, sinó que ens parla al cor, a la dimensió més humana de tots nosaltres. Jesús vol que la última paraula de la nostra vida no sigui la mort sinó la resurrecció.

Segons el president del patronat de la Sagrada Família, la persona més lliure és aquella que es sent més vinculada als altres, fruit de la seva creativitat interior, no perquè sigui obligatori. La llibertat no la pot perdre ningú, la tenim inserida. Entre persones lliures, s’ha de dialogar, que no vol dir pactar. Dialogar és l’aventura humana que significa conèixer l’altre, les seves motivacions interiors, comprendre’l i saber els valors positius que l’altre aporta, i compartir.

Joan Rigol ha fet, amb la reflexió de tres pensadors europeus, un retrat de la societat occidental actual: en la nostra societat l’economicisme ens jutja més pel que tenim que no pas que som, com Erich Fromm es plantejava a “Tenir o ser”. El sociòleg polonès Zygmunt Bauman diu que la darrera llei de la nostra societat és la de mercat, per tant estem en una societat on tots som consumidors i clients, però no persones. L’home està al servei de l’economia. L’alemany Ulrich Beck defensava la teoria que l’individualisme s’ha institucionalitzat i això provoca conseqüències socials i polítiques de manera que “o espaviles o quedes arraconat.”

11 d’abril de 2011

CELEBRAR, ANUNCIAR I VIURE CRIST RESSUSCITAT

El passat dimecres 6 d'abril, Mns.Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona, va pronuncià la segona de les quatre conferències de Quaresma organitzades conjuntament pel CIC i per Sant Ildefons.

Tot seguit es pot llegir el resum:

Celebrar i anunciar la resurrecció: esclat de vida.


Crist ressuscitat és llum i esclat de vida. No es pot anunciar sense celebrar, ni tampoc celebrar sense anunciar. Si ho féssim així, seriem un gueto de persones que es contemplen entre si.

Crist viu, i la vida és celebració i anunci en mig de la vida. On anunciem Jesucrist? Ell ens crida a fer-ho en mig del carrer. Però nosaltres no sortim dels nostres caus. Us adoneu de la set de Déu que hi ha en mig de la ciutat?

Pere no fa el primer discurs de Resurrecció en un lloc amagat, sinó en mig del carrer, en mig de la ciutat, del poble, en una festa. La primera predicació apostòlica es fa dins l’àmbit laic, secular.

Si hi ha una dimensió original en el cristianisme, és que Crist és viu, ha ressuscitat. És un anunci fet amb la qualitat del testimoniatge. Sense testimoniatge no hi ha credibilitat. Crist i nosaltres, amb l’Esperit Sant, som testimonis creïbles: “Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà, rebreu una força que us farà testimonis meus, a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria, i fins a l’extrem de la terra” (Fets, 1,8).

En el primer anunci de Pere amb els 11 a Jerusalem, Pere predica remetent-se a allò que la gent coneix i valora, i anuncia com “a aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat”. I afegeix: “tots nosaltres en som testimonis”. I explicita com Jesús ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, “i ara l’ha donat amb abundància” (Fets, 2, 32-33). Pere els diu que han de creure en tot això, i l’auditori queda interpel•lat i implicat.

Amb Pau succeeix el mateix. A Atenes, a l’Aeropag, davant l’anunci de la Resurrecció, hi ha, però, reaccions diverses: hi ha gent que hi creu i gent que no hi creu. Uns es van posar a riure. Altres li van dir “t’escoltarem un altre dia”. Altres, pocs, van creure. De fet va ser un fracàs pastoral. Però davant l’anunci, Déu crida a l’obediència de la fe, que no és una obediència cega, sinó una actitud humil d’escolta a Déu.

Pere diu en el seu discurs quan li pregunten “què hem de fer?”: “Convertiu-vos i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats”. L’esdeveniment fonamental per respondre a l’anunci és creure en Crist ressuscitat, i rebre el baptisme en el seu sentit profund.

Creure. No te sentit fer com aquella dona que, davant la pregunta sobre si creia en la Resurrecció, deia: “No, però vaig a missa cada diumenge”. Creiem realment en Crist? Ens hem de fer aquesta pregunta sovint. Si creiem, la nostra vida transcorrerà per camins diferents, serà com la d’Ell, serà semblant a la seva. Ell mor perquè matem. Ell carrega la injustícia de la mort que és resultat de injustícies al món. Ell carrega tot sobre si, la nostra existència. Per això la mort i la resurrecció del Crist és explosió d’amor. Viure com Ell, és viure una nova dimensió de l’ésser, de la vida, és viure una realitat nova que es descobreix amb els ulls de la fe. La seva resurrecció no és un retorn a la vida, com la de Llàtzer, sinó una existència nova, en una nova dimensió. Ho diem amb les nostres pobres paraules, però la Resurrecció del Crist significa un salt qualitatiu a una nova forma d’existència.

10 d’abril de 2011

LA MORT

"Jesús li diu: Jo sóc la resurrecció i la vida" Jn.11,1-45

Fa temps que dono voltes al tema de la mort. Per què aquest pensament em fa tanta angúnia, tanta por? Tinc 81 anys i, si fos un objecte qualsevol, faria molt de temps que estaria caducat, llençat i potser reciclat. Sóc creient amb llacunes i a les meves orelles i al meu enteniment ha arribat moltes vegades la frase de Jesús que encapçala aquesta nota. Si sé que la vida té un final que obre la porta a una vida nova i que ressuscitaré un dia més o menys llunyà, per què aquesta angúnia, aquesta por?

Hauria d'estar content, anhelant traspassar aquesta porta per anar a la vida millor. Doncs, no és així. Si no em trobo bé, corrents vaig al metge. Si vaig amunt i avall, compte que no caigui! Procuro no pensar en la mort i miro amb goig la vida d'aquí i tots els qui m'envolten i estimo i m'estimen, i m'agrada sentir-me útil. Si tingués una fe profunda, tal vegada passaria força d'estar pendent del metge i no pensaria que potser em fa falta un bastó per anar amunt i avall. Sabria que Déu és misericordiós i m'estima, i m'està esperant, i serà benèvol amb les meves limitacions, amb els meus pecats i, a més, un dia tornaré a viure.

No hauria d'oblidar mai la continuació de la frase de l'Evangeli d'avui que encapçala tot això: "Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. - Ho creus això? Marta li diu:- Sí, Senyor: jo crec que Vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món".

Haig d'acabar amb una pregària: -Senyor, Vós que sou bo, ajudeu-me a pensar com Marta, però que m'arribi la mort com més tard millor.

Àngel Oliva

9 d’abril de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa - Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 11

3a Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg, a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205. El Professor Joan Rigol exposarà el tema: “Compromís en els àmbits social i cívic, des de l'òptica de la resurrecció”.

Dimarts, 12

Casal Sant Ildefons: Xerrada de Quaresma-Pasqua a càrrec de Mn. Lluís Saumell.

Dimecres, 13

4a (i darrera) Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg, a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205. El Professor de la URL Francesc Torralba exposarà el tema: “Alegria Pasqual com a signe de credibilitat”.

Els dies 16,17, 18 i 19 Els grups d’Esplai i d’Escoltisme marxen de Campaments de Setmana Santa.

8 d’abril de 2011

Aquest diumenge, Batec

Batec@ires,

aquest diumenge tenim DIADA DE BATEC!!! Tot està a punt per disfrutar d'una jornada INOBLIDABLE I FANTÀSTICA.

- 10.45 a 12h Curts amb fons: treballar en valors a partir del cinema i la televisió (LA FELICITAT)

- 12h a 13.15 Hi ha dues activitats preparades (encara no sé quina farem però les dues prometen molt)
... KIT-KAT...
- 18h ens tornem a trobar a St. Ildefons per

CELEBRAR, VIURE i COMPARTIR LA MISSA DE BATEC

després ... hi haurà la POST MISSA: amb pizzes... (a St. Ildefons mateix).

Aquest DIUMENGE serà DIFERENT: VINE I HO COMPROBARÀS

6 d’abril de 2011

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE? (segona part)

Ens toca viure moments difícils, però tinc un cor esperançat que anem cap a un món millor, on molt probablement començarem a entendre què vol dir la paraula pau. Primer, a dins nostre, després al nostre entorn i després s’anirà estenent. Vull pensar que l’ésser humà és pacífic però que pot ser violent a estones. És una qüestió d’educació a les famílies i a les escoles, i hi poden influir circumstàncies internes i externes. Tanmateix, cada vegada més s’estan emprant tècniques de relaxació, de respiració, de benestar interior, que aniran arrelant i reformaran les persones. Jo no vull escoltar els profetes apocalíptics que avancen les desgràcies. Iniciem-nos en el pensament positiu, que ens dóna calma, i procurem encomanar-lo al nostre entorn.

Quan hem tocat fons, és el moment del canvi. Tots sabem que cal arribar molt avall per entendre que les coses no funcionen i que cal fer un viratge. No serà fàcil, però ja sabem que les coses s’aconsegueixen amb esforç. I aquesta crisi és la que ens obre els ulls cap al canvi.

Tinc esperança que el jovent crearà un model nou de societat. L’ésser humà té moltes possibilitats per crear. El model actual està quedant obsolet i inviable. Hem fet molts disbarats i, per això, n’estem pagant les conseqüències. No sóc sociòloga i no puc imaginar què faran en el futur, però tinc clar que hem de canviar molts patrons polítics i econòmics. Serà un canvi lent, perquè un canvi social necessita temps per adaptar-se a les noves fórmules que ajudaran a evolucionar i començar una altra etapa.

Recomanaria un llibre: A New Earth, d’Eckhart Tolle, de l’any 2005 –traduït al català el 2006 amb el títol Un món nou ara. Tolle és un autor conegut sobretot pel seu llibre El poder de l’ara, del 2003. I la seva filosofia és que es pot crear una nova terra a partir de la transformació de cada persona. És a dir, que tot passa per un treball personal per arribar al gran canvi.

També recomanaria un altre llibre: You can change the world, del 2002, d’Ervin Laszlo, filòsof de la ciència, nascut a Budapest l’any 1932, i teòric de nous sistemes i pianista. El llibre ha estat traduït al castellà el 2004 amb el títol Tú puedes cambiar el mundo. El pròleg és de Mikhaïl Gorbatxov, president de la Unió Soviètica de 1989 a 1991. Laszlo va fundar el Club de Budapest l’any 1993, reunint persones de diferents àmbits i diversos països, amb la intenció de promocionar l’evolució dels valors, l’ètica i la consciència per a un futur millor.

I ara voldria acabar amb unes paraules d’una metgessa que va fer una estada de sis mesos en un hospital del Txad, a Centre Àfrica, i que entre altres coses diu: “La construcció d’un món més just i més feliç per a tothom passa, necessàriament, pel canvi personal, per una manera de viure més senzilla, més sostenible, més humana i més comunitària.”

Mª Teresa Quintana

La primera part la pots llegir aquí.

5 d’abril de 2011

Els relats de la resurrecció ens els textos bíblics

Aquest dilluns dia 4 s'ha fet la primera de les conferència quaresmals, que ha anat a càrrec del jesuïta Oriol Tuñí. Gran coneixedor de l’obra joànica, el P.Tuñí ha fet una comparança de com els quatre evangelis tracten la resurrecció de Jesús.

Els relats evangèlics sobre la resurrecció són totalment diferents l’un de l’altre. Això fa que el missatge sigui extraordinàriament divers i amb una riquesa important. No hi ha cap aparició que estigui en dos evangelis, per tant no podem contrastar-los. De fet, Marc no presenta cap aparició de Jesús. Hi ha una creativitat notable dels autors, que no només recullen la tradició, sinó que elaboren a través de la tradició. Cap dels evangelis gosa presentar una narració de la resurrecció de Jesús.

L’esdeveniment de la resurrecció s’endinsa cap a l’àmbit de Déu i com això no ho coneixem, no es pot explicar. Aquesta manca de narració de la resurrecció demostra el respecte a la dimensió de la transcendència que és la resurrecció. La resurrecció és la raó per la que els cristians creiem en la divinitat de Jesús.

Entrant més al detall dels quatre relats, l’antic degà de la Facultat de Teologia, ha dit sobre l’evangeli de Marc, després de llegir el vuit versets en el que es parla de la resurrecció, que l’enllaç entre la creu i la resurrecció són les dones que estan al peu de la creu i que després són les que van al sepulcre. El jove vestit de blanc que veuen és signe de la presència de Déu. La resurrecció és la gran afirmació que Jesús ha entrat en l’àmbit de Déu.

L’evangeli de Marc acaba dient que les dones van marxar i no van dir res a ningú, així és que l’anunci de l’evangeli és per la gent, pels lectors, perquè les dones no diuen res a ningú. L’evangeli de Marc està escrit pels lectors, no per refer els fets.

La Galilea de la que es parla en aquest evangeli té el sentit de lloc de predicació, més enllà de la terra d’Israel. A Galilea es crea un espai de llibertat perquè no està sota el domini de Jerusalem. Galilea no és un lloc físic, té el sentit de llibertat, de predicació oberta a tothom.

L’evangeli de Marc és una crida a que els lectors es posin en camí cap a Galilea: apropar-se a l’altre i fer ressonar la bona notícia d’un missatge joiós, però sense oblidar que hem de passar per la creu, és a dir, no podem prescindir de Jesús. Marc fa una invitació a refer el camí de Jesús, que és qui va al capdavant d’aquest camí.

3 d’abril de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

BONDAT, JUSTÍCIA, VERITAT

Diu Sant Pau als membres de la comunitat cristiana de la ciutat d’Efès: “En altre temps éreu tenebres, però ara sou llum en el Senyor”. Sant Pau sabia com corregir els defectes que percebia de vegades a les comunitats que anava creant, però també sabia estimular-les i animar-les, com fa en aquest fragment de la carta. I ara, quan nosaltres el llegim, hem de sentir-nos afectats pel seu missatge. Als qui cada setmana ens reunim en la celebració de l’eucaristia, ens convida a mantenir-nos en aquesta regió de la llum, que gratuïtament rebem de l’Esperit.

Tanmateix, els qui “són de la llum” han de comportar-se com a tals i produir fruits visibles, posant en pràctica tota mena de bondat, de justícia, de veritat. És una tasca ben exigent i ben compromesa la que Sant Pau ens assigna. Una tasca que demana mantenir l’esperit en tensió, encara que de vegades ens costi.

Cada dia és un bon dia per actuar amb bondat, que vol dir amb respecte, amb calidesa, amb disposició de comprendre la situació en què es troba la persona de l’altre. Cal renovar constantment aquesta disposició interior. La bondat és absolutament imprescindible en qualsevol àmbit d’aquesta societat que sembla tan autosuficient i tan pagada de sí mateixa. Hi ha una quantitat enorme de bondat operant a qualsevol racó de la Terra, que és la que fa que la vida sigui desitjable i estimada per tothom.

Cada dia és un bon dia per buscar la veritat, que de vegades només es troba sota les rampoines, les nicieses o les vulgaritats que la societat va produint. Si estem atents, hi ha moltes ocasions de trobar la veritat, tant en el nostre interior com en les paraules dels qui ens envolten, de casa o de fora de casa.

Cada dia és un bon dia, no sé si per practicar justícia a la societat, perquè això ens depassa, però sí per cultivar, cadascú en el seu interior, el desig i la inquietud de ser justos en les nostres relacions personals.
Josep-Maria Puigjaner

2 d’abril de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa - Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 4
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

1a Conferència quaresmal
dins les sessions de Reflexió i de Diàleg a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205. El Professor Oriol Tuñí exposarà el tema: “Els relats de la resurrecció en els textos bíblics”. Més informació aquí.

Dimarts, 5

Casal Sant Ildefons: Calçotada al restaurant El Paso de La Floresta.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 6

2a Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205. El Professor Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona exposarà el tema: “Anunciar, celebrar, i viure Crist ressuscitat”. Més informació aquí.

Dissabte, 9
Activitats de l’Esplai. El grup d’Escoltisme celebra Consell tot el cap de setmana.

Diumenge, 10
Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa - Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.