17 d’abril 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge ens preparen per a “viure” els dies de la Setmana Santa. Tenint en compte que les accions referides i que envoltaven la vida de Jesús estaven fora de les lleis humanes d’espai i de temps, tot el que va passar i que fa referència a Ell, de passat, present i futur, sempre és ARA.

Isaïes 50, 4-7 - El text d’Isaïes va dirigit a Jesucrist, però es podria aplicar a cada un de nosaltres que formem el seu cos com església que som. “... Déu m’ha donat un parlar que convenç perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats.”

Sostenim els cansats amb les nostres paraules o els ferim, els insultem, fem insinuacions, carreguem sobre les seves espatlles sentències i manaments impossibles de suportar? Si ens trobem en aquesta situació fixem-nos “... però el Senyor, Déu sobirà, m’ajuda.”

Filipencs. 2, 6-11 - Continua Sant Pau dient-nos: “Ell ... es va fer no res.”
Nosaltres ens fem no res o cerquem en tot moment i ocasió satisfer el nostre ego? Dominem la nostra ment quan ens incita a cercar la glòria o el poder? Sabem i volem fer-la callar?

Salms 22, 8-9, 17-18, 19-20 i 23-24. - Seguir Jesucrist, formar part d’Ell, viure avui el que Ell va passar, que és del tot actual, ens posa en condicions de cercar i realitzar el seu regne en aquest món globalitzat i devorat  per les ànsies d’acumular diners a preu de sang.

“Però jo sóc un cuc i no pas un home, befa de la gent, menyspreu del poble ...”
Totes les persones que han sofert martiri i mort a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica per defensar els pobres, haurien de sentir profundament els clams d’aquest Salm.
Nosaltres estem tan instal·lats en el sistema que no ens sentim cucs i rarament fan mofa de nosaltres. No ens interpel·la aquesta situació?

Mateu, 14-27 - Mateu es refereix a dos fets molt importants: la traïció de Judes i la celebració del memorial de Jesús. Si contemplem aquests fets “sentim que estan passant ara” i ens hauríem de preguntar: Davant de les 30.000 persones que moren cada dia de fam i dels 1.200 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, no estaré més a prop de Judes que de Jesús? Quan passen fets puntuals (Japó, Haití  etc.) se'ns remouen els sentiments i molts de nosaltres hi col·laborem, però amb el que està passant cada dia, que és molt pitjor, què hi fem?
Sort en tenim de la infinita misericòrdia de la Divinitat.

    Angelina i Josep M.