Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de maig de 2011

RELLEU A LA COMUNITAT DE SANT ILDEFONS

Va ser l’any 1973 que atenent una amable invitació de Mn. Joan Alemany vaig venir a la comunitat de Sant Ildefons. Per aquelles dates jo estava donant classes de música en una escola, i en aquells moments l’equip de mossens era nombrós. Això em va permetre alternar la meva presència a la comunitat amb la meva tasca docent fins els anys noranta. A mesura que els anys van anar passant l’equip de mossens va anar disminuint. Val a dir, però, en honor a la veritat i gràcies a la visió de la comunitat, que els laics heu tingut sempre un paper rellevant i això l’ha configurat de manera que podríem parlar d’un estil peculiar, potser perquè la comunitat va creure en el Vaticà II per donar-vos el lloc que us correspon. En el pas dels anys l’equip sacerdotal va quedar reduït a la mínima expressió: Mn. Joan i jo mateix. No oblidem el paper important d’en Xavier de Dou en l’atenció als malalts i altres tasques de Càritas i tot allò altre que no es veu però que hi és, i també Mn. Ignasi Cases que fins ara ha vingut a celebrar l’Eucaristia els diumenges. També va estar entre nosaltres una colla d’anys el P. Ramon Tarròs.

El temps va anar passant i ens situem a l’any 1997 en què es va plantejar la jubilació de Mn. Joan. En aquells moments no hi havia gaire possibilitats d’elecció i es va témer que si el relleu venia de fora de la comunitat podria ser arriscat donada la manera de pensar de la jerarquia d’aquells moments. Teníem molt clara l’aposta de mantenir la línia pastoral i de cap manera volíem comprometre-la. Llavors totes les mirades varen anar dirigides en una mateixa direcció. La veritat és que mai no havia entrat en els meus plans ser rector de Sant Ildefons. Us confesso que em va costar interiorment d’acceptar-ho i només ho vaig acceptar després de reflexionar-hi molt i fer-ne pregària, com un servei que en aquells moments em demanava la comunitat.

Va ser l’any 1997, el 7 de febrer, que vaig ser nomenat rector de Sant Ildefons. Puc dir-vos que han estat uns anys d’una gran plenitud, s’han gestat coses molt positives com és la catequesi familiar que aquest any totalitza 219 famílies, 287 nens i nenes i 32 catequistes, més la catequesi setmanal amb 63 nens i nenes i 7 catequistes. D’aquí n’ha sortit la regeneració del consell pastoral perquè bona part dels membres surten de pares de la catequesi i això ha dinamitzat enormement els nostres consells pastorals. Una realitat de com la vida avança és el fet dels nens i nenes que he batejat, que després han participat de l’Eucaristia, que més endavant he casat i que ara ja he batejat els seus fills. He acompanyat a moltes persones en els darrers moments i també en el transcurs d’aquests anys ens va deixar qui ha estat un gran referent de la nostra comunitat, Mn. Joan, que segur que deu vetllar per la seva estimada comunitat.

I com que el temps passa per a tothom crec honestament que a mi també m’ha arribat l’hora del relleu i per això ho he demanat al Sr. Cardenal. Un nou rector no suposa necessàriament que jo deixi Sant Ildefons. És aquí on jo he passat la major part d’anys del meu ministeri i per mi no tindria sentit marxar a una altra comunitat tot i que això no depèn de mi. En aquests moments no sabem qui serà el substitut, esperem que sigui una persona que sintonitzi amb el tarannà de Sant Ildefons, si bé cadascú té la seva personalitat i segur que marcarà el seu segell. Demanem al Senyor que el futur pastor sigui una persona oberta i dialogant que pugui continuar la tasca que amb el consell pastoral hem anat fent fins ara.

I si em deixeu pensar en el futur de Sant Ildefons faig meu el pensament del bisbe emèrit de Sant Sebastià, Mons. Joan M. Uriarte, que diu: “en aquests moments no ens trobem en una època de canvis sinó en un canvi d’època i això obligarà a estar molt atents a allò que el bon Papa Joan XXIII deia parlant del signes dels temps.”

Tenia necessitat d’explicitar-vos el que en aquests moments de canvi per a mi i per a la comunitat de Sant Ildefons sento. Allà on sigui i com sigui em tindreu a la vostra disposició i per a mi Sant Ildefons continuarà sent un referent.

Mn. Lluís Saumell

29 de maig de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

L’ESPERIT DE DÉU EN ELS CREIENTS
Aquests diumenges que anem recordant la Resurrecció de Jesús ens situen a l’inici de les primeres comunitats. A poc a poc s’anaven gestant en l’amor, el servei i el compartir. Quan el seguiment de Jesús s’anava concretant en la vida dels primers cristians, apareixien noves comunitats. Nosaltres creients avui, tenim tendència a pensar que tot deuria ser molt fresc i autèntic. També és cert que idealitzem aquells primers homes i dones que començaren a experimentar en la seva vida el que Jesús els ensenyà, mentre iniciaven comunitats de creients. Conflictes ni hagué probablement des de l’inici, per la dificultat que sempre comporten les relacions humanes, però una cosa és certa, maldaven per superar-los i seguir avançant.

Tanmateix Jesús pregarà al Pare perquè els doni un altre Defensor, l’Esperit de la veritat – a ells i a nosaltres avui - . Així és; necessitem estar impregnats de Fe en Déu per tal de viure segons Jesús. Tenim necessitat viva, avui, que l’Esperit diví no ens deixi abandonats a les nostres misèries i que puguem seguir oferint als homes i dones d’avui un testimoni de vida creïble, ple de caritat i esperança.

Aquest serà el camí, segons Jesús, per tal de dignificar la vida dels homes i dones d’avui, especialment dels que no tenen feina o dels que formen part de la gran majoria d’exclosos d’aquest món nostre.

Sabem des de la Fe, que Déu, d’una manera misteriosa, acompanya la vida humana. A vegades sembla, però, que restem sols. Hem de fer un esforç per creure que això no és així. Cal un compromís sincer i serè que ens empenyi com persones creients entre els altres a evidenciar el sentit comunitari, a fi que puguin dir de tots nosaltres “mireu com s’estimen“ tal com deien de les primeres comunitats de creients els conciutadans de l’època, inspirats per l’Esperit de Déu que Jesús els havia promès.

Ignasi Garcia i Clavel

28 de maig de 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 31
Casal Sant Ildefons: Cantada d’havaneres amb el grup “Martí i els seus amics”.

Dimecres, 1
Casal
Sant Ildefons: Ball country del Districte al Casal de Sarrià.

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 4

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai

Diumenge, 5

Trobada dels dos grups de Catequesi Familiar per celebrar el final del curs 2010-2011 en l'Eucaristia d’1/4 d'1 del migdia amb la participació dels nens i nenes, pares i mares i catequistes. Un cop acabada la Missa es farà un pica-pica.

26 de maig de 2011

Manel Gasch, monjo de Montserrat, s’ordena de prevere a Montserrat

El germà Manel Gasch i Hurios, monjo de Montserrat i membre de la comunitat de Sant Ildefons des del seu baptisme fins a la seva entrada al monestir (1970-1996), s'ordena de prevere el proper dia 23 de juny a 2/4 de 5 de la tarda a Montserrat, juntament amb tres altres germans monjos, un dels quals s'ordena també de prevere i els altres dos de diaca. La celebració, presidida per l'Arquebisbe d'Urgell Mons. Joan Enric Vives és oberta a tothom. En acabar, el nou ordenat saludarà tothom qui pugui a l'atri o a la porteria del monestir.

El germà Manel presidirà la missa Conventual de Montserrat el diumenge 3 de juliol a les 11h., que en escaure's en primer diumenge de mes, serà retransmesa per TV3 si no hi ha cap contratemps.

La comunitat de Sant Ildefons celebra amb orgull l’ordenació de Manel Gasch, de la mateixa manera que ho va fer quan va ingressar a la Comunitat benedictina del Monestir de Montserrat, i més tard quan va ser ordenat diaca. Recordem de manera especial el seu pas per la comunitat quan va ser Cap dels escoltes. El felicitem ben de cor, i també als seus pares Angelina i Josep Maria i a tota la família Gasch Hurios. Que el Senyor l’ompli dels seus dons i guiï els seus passos en el servei a l’Església

24 de maig de 2011

De la primera carta de San Pablo a los Coringles

Tot seguit es transcriu l'article d'opinió que el jesuïta José Ignacio González Faus va publicar el dilluns 23 de maig a "La Vanguardia" sobre les Primeres Comunions:

Cuando os reunís para las primeras comuniones, eso ya no es celebrar la Cena del Señor. Porque una gran cadena comercial que encabeza tanto las listas de grandes beneficios como las de salarios y condiciones laborales injustas acaba de publicar un espectacular folleto en papel cuché, de 22 páginas, donde anuncia trajes para la primera comunión, entre 400 y 1.000 euros, con descripciones como: “vestido de fantasía, de seda, de organza, cuerpo bordado con torera, falda de gasa con vuelo”… para niñas y niños, rubitas ellas en su mayoría. También vestidos para niñas invitadas, cadenas y pulseras de oro, relojes Swatch o Viceroy, zapatos, libros de recuerdo, servicio de imprenta para invitaciones…

Y finalmente “la gran idea”: listas de primera comunión, paralelas a las listas de boda (”porque te aseguras de recibir justo lo que más te gusta”). En ellas hay desde joyeros y pulseras, hasta sillas giratorias, bicicletas, juguetes electrónicos… ¡incluso biblias!.. De modo que, entre eso y el inevitable convite igualmente fatuo, apenas habrá auténtica primera comunión que no supere el medio millón de las antiguas pesetas. Demasiado dinero para recibir al Dios de los pobres. Tanto que algunas familias han retrasado la primera comunión de sus niños por la crisis económica.

¿Es que no tenéis otros días del año para todas esas fatuidades? ¿O es que despreciáis a la Iglesia de Dios y avergonzáis a los que no tienen? La verdad es que en esto no puedo alabaros. Porque yo mismo recibí del Señor lo que ya os he transmitido: que el Señor Jesús, en la hora más negra de su vida, cuando iba a ser entregado por uno de los suyos y condenado a muerte por los sacerdotes, se sentó a la mesa a cenar con sus discípulos y, en aquella cena, tomó el pan, símbolo de la necesidad humana, lo partió y se lo pasó diciendo que aquel pan compartido era su persona entregada por nosotros. También tomó una copa de vino, símbolo de la alegría humana y se la pasó diciendo que aquel vino era su sangre (sede de la vida para los judíos) con la que Dios sellaba una alianza nueva e irrompible con el género humano. Y añadió que repitiéramos esos gestos como memorial suyo: de modo que cada vez que celebráis la comunión estáis anunciando esa vida de Jesús entregada hasta la muerte por solidaridad con nosotros. Por eso debemos examinarnos seriamente, porque quien come el cuerpo del Señor sin discernimiento se traga su propia condena… (cf. 1 ª Cor 11, 20sss)

¿No habéis oído el ejemplo de vuestros hermanos filipenses que han decidido celebrar la primera comunión de sus hijos del modo más sobrio posible, sin trajes ni alharacas, para dar todo el importe que eso hubiera supuesto a los niños de Haití? ¿No sabéis todavía que en ese mundo que habéis montado mueren cada hora mil niños menores de cinco años, por desnutrición o enfermedad (lo que hace unos once millones de niños al año)? ¿Creéis que el Señor entregó su persona y su vida (su cuerpo y su sangre) para que haya esas diferencias entre vosotros? ¿Es así como queréis preparar la Jornada Mundial de la Juventud? ¿No sabéis que, además, esa forma de primera comunión, se convierte para la gran mayoría de los niños en su última comunión?

Por eso quiero recordaros palabras de los antiguos profetas: “Detesto vuestras primeras comuniones – dice el Señor-,estoy harto de vestidos de seda, se me han vuelto una carga vuestras diademas y pulseras; aprended a practicar la justicia, enderezad a los oprimidos, proteged a los que no pueden valerse… Porque esta es la primera comunión que yo quiero: aprende a partir tu pan con el hambriento, a hospedar a los sin techo, a vestir al desnudo y a no cerrarte a los que son tu propia carne… Entonces irradiará tu luz como una aurora y tus oscuridades interiores se volverán mediodía” (cf. Isaías 1 y 58). “Y no os contentéis con decir: vamos a la iglesia, vamos a la iglesia… ¿creéis que la casa del Señor es una pasarela de modelos?” (cf. Jeremías 7). ¿No sabéis que el rico sólo puede traer a la iglesia su humillación porque Dios eligió a los pobres como ricos en el mundo de la fe y herederos del reino de Dios? ¿No son acaso los ricos los que nos zarandean y luego nos llevan a los tribunales, y afrentan el hermoso nombre de cristianos? (carta de Santiago 1,10; 2, 5ss)…

Hace años, y por estas razones aquí expuestas, el mes de mayo ya fue calificado como “el mes de los sacrilegios”. Por favor, no me ofendáis de esa manera, dice el Señor.

23 de maig de 2011

Recollida d’aliments per a la parròquia de Sant Paulí.

Una vegada més, com venim fent aquests darrers anys, iniciem una nova campanya de recollida d’aliments -o aportacions econòmiques amb aquesta finalitat- en favor de la Parròquia de Sant Paulí de Nola, del Barri del Besòs, a partir de d'avuin i fins el 13 de juny. Confiem amb la generositat de tots poder alleujar el greu problema que pateixen els nostres germans més necessitats.

22 de maig de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan vivim en temps d’incertesa, com ens reconforten les paraules de l’Evangeli d’avui! “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots”.

Les paraules de Jesús van sempre molt més enllà de l’angoixant derrota de la creu i, fins i tot, de la glòria fàcil després de la resurrecció. Ell es posa al nostre costat i ens mostra el camí: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. No vol que siguem els eterns penitents anorreats amb la mirada fixada al crucificat ni els il·lusos permanentment embadalits davant del sepulcre buit. El Regne és avui i aquí. Ens vol actius, membres d’un exèrcit sense armes ni banderes, sense ira i sense odi. Que siguem la comunitat que amb llibertat en fa de l’amor la més gran victòria.

El camí no és fàcil i és perdedor. Com Tomàs dubtarem: “Senyor, si ni tan sol sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?” Com Felip desitjarem prodigis: “Senyor, mostreu-nos el Pare i no ens cal res més”. Però, no. No hem de fixar els ulls en ningú més que en Ell, no hem d’esperar – amics – ningú més que a Ell, no hem d’adorar – amics – ningú més que a Ell. És tan a prop que, fins i tot, el podem tocar, allà entre la multitud, en els marginats, en els aturats i els maltractats de tota mena, en pobles sencers que hem oblidat.

Endavant! No dubtem. Malgrat tot, el camí és clar: “Qui creu en mi també farà les obres que jo faig i fins en farà de més grans”.

Julià i Rosa

20 de maig de 2011

Entitats cristianes a l'acampada de Pl.Catalunya

Tot seguit es pot veure el vídeo de catalunyareligio.cat en el que s'entrevista a dos representants d'entitats cristianes, Elvira Duran de Cristianisme i Justícia, i Eulàlia Reguant de Justícia i Pau, que fan una valoració cristiana de les mobilitzacions d'aquests darrers dies.

17 de maig de 2011

Sagrament de la Unció dels malalts

El diumenge 12 de juny a les 12.15 h. hi haurà la celebració de l’Eucaristia i del sagrament de la Unció dels malalts. Les persones de més de 65 anys amb alguna malaltia que vulguin rebre aquest sagrament cal que ho comuniquin a la secretaria de la comunitat abans del 9 de juny per fer la inscripció. Si alguna persona no estigués en condicions de fer-ho ella mateixa, qualsevol de nosaltres pot fer-ho en nom seu.

15 de maig de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Totes les lectures d’avui són una crida oberta i clara a dir-nos que el que val en la trobada personal amb Jesús és que suposa i exigeix una conversió i una adhesió a Ell. Sant Pere ens diu: “Si després d’obrar bé, us toca sofrir i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant Déu, aquesta és la vostra vocació ja que també Crist patí per vosaltres i així us deixà el seu exemple.”

Crec que aquí queda ben clar que la trobada amb Jesús no és fàcil, ja que suposa una renúncia a moltes de les nostres apetències que ens surten espontànies que no són precisament moltes vegades d’entrega generosa, sinó més aviat de buscar el nostre benestar, de centrar-nos en nosaltres i tantes coses que cadascú sabem que portem dintre.

Hem de treballar per fer sortir de dintre també altres desitjos que tenim, de generositat, d’entrega, i sobretot, sent conscients de les nostres febleses, hem de posar la confiança en l’ajut que ens ofereix Jesús, el que Joan presenta com a “Bon Pastor” que obre la porta a tots els qui vulguem seguir-lo. Diu clarament: “Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi se salvaran de tot perill i podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.”

Aquesta invitació és com un regal que ens ofereix Jesús a tots i que hem de saber acollir en el nostre caminar diari i acceptar que de vegades ens apartem i preferim d’altres portes i és la nostra debilitat que també Déu accepta i perdona.

Preguem amb el Salm d’avui plens de confiança: “La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida i viuré anys i més anys a la casa del Senyor”.
Júlia Tejerina

14 de maig de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps Pasqual - Pentecosta. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí

Dilluns, 16
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Ball country amb els nens de l’Escola Nausica i concurs de pastissos.

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai

Batec, aquest cap de setmana

BATEC@IRES!!!!!

Informacions IMPORTANTS:

1) Aquest diumenge 15 de maig a 3/4 d'11: BATEC ens trobarem com sempre a St. Ildefons.

2) Aquest dissabte 14 de maig a les 5 de la tarda: ASSEMBLEA EXTRAORDINARIA de la nostra parròquia.

El tema serà:

"LA NOSTRA RESPONSABILITAT DAVANT LA CRISI"
 i vindrà l' ARCADI OLIVERAS (professor d'economia de la UAB i president de JUSTÍCIA I PAU). Aquí hi ha més informació amb vídeo i tot (clica aquí).

Després de tot el que hem après i treballat aquest curs sobre EL COMERÇ JUST I EL CONSUM RESPONSABLE amb el LIP DUB amb la col.laboració dels grups de JUSTÍCIA I PAU, ESCOLTES, ESPLAI I GENT DE LA COMUNITAT i com estem veient amb el POST LIP DUB, ARA ens cal ACTUAR i aquesta pot ser una de tantes maneres:

Participant en una ASSEMBLEA: manera d'implicar-se com a grup de Batec i/o personalment com a joves en una activitat de la nostra parròquia. Necessitem i volem la participació dels JOVES i sentir la seva veu.

És per això que us plantejo 3 punts relacionats amb el tema que es tractarà i que veieu que també estem treballant en el POST LIP DUB.


Punts que podem relacionar amb BATEC i el POST LIP DUB:

* COM REACCIONEM DAVANT LA CRISI?
* FUGIM DELS INDIVIDUALISMES Q ENS FAN SER IRRESPONSABLES?
* SOM CAPAÇOS EN LA NOSTRA SOCIETAT D'ACTUAR AMB RADICALITAT COM LA DE JESÚS?

12 de maig de 2011

Catequesi Familiar de maig: Temps Pasqual - L'Ascensió

Presentem un resum dels punts essencials que formen el testimoni que donen els quatre evangelis sobre la resurrecció de Jesús i la seva Ascensió. La finalitat d’aquesta presentació, és adonar-se que, a través de les quatre narracions corresponents als quatre evangelis, aparentment plenes de detalls, se’ns proclama un sol missatge que ens fa copsar el cor de l’experiència que els deixebles van viure en la Pasqua de Jesús i el naixement de l’Església.

Convé recordar i tenir ben present que es tracta d’una sola i mateixa experiència, viscuda per un grup relativament petit de persones: els deixebles de Jesús: un petit grupet de dones i la comunitat d’onze deixebles.

Cal també recordar, que nosaltres coneixem aquests esdeveniments per mitjà del que van escriure els autors dels evangelis uns 20 o 30 anys després d’una relativament llarga tradició oral. Ja sabem que una tradició oral facilita que la memòria viva d’un grup, fàcilment generi variacions, oblits, equivocacions...

Les persones que van escriure els evangelis, haurien pogut preferir posar-se d’acord i escriure una mateixa tradició oral. Ara tindríem una sola narració i pensaríem que ens ho explicarien exactament tal com va passar.

Però hem de pensar que més aviat és una gran sort tenir quatre versions d’un mateix fet, si són resultat de quatre tradicions orals. Cada tradició oral, remarca els fets segons la importància que li dóna. Cadascuna remarca la manera com se li ha transmès, i la manera com ho viu.

Tenint en compte tot això, ja sabem que no podem saber exactament com van anar les coses i com es va presentar Jesús ressuscitat als deixebles, però sabem com ho recordaven, com ho explicaven la majoria d’ells i sobretot com els evangelistes ho ensenyaven perquè tots els cristians ho creguessin de la millor manera possible.

L’evangelista Joan acaba així el seu evangeli: - Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Malgrat la varietat de testimonis, es remarquen molt bé uns fets en els que coincideixen tots els evangelis.

1.- Es destaca un esquema que no falla en cada versió:

a)- Les dones van al sepulcre.
b)- Trobada de Jesús amb les dones.
c)- Jesús envia les dones als deixebles.
d)- Jesús es troba amb els deixebles.
e)- Jesús torna al Pare

2.- Es repeteix que els deixebles tenien moltes dificultats en creure en la resurrecció de Jesús, donat que no comprenien perquè “havia de morir, si era el Messies”.

En el seu evangeli, Lluc acaba el llibre dient: - Això és el que Jesús va dir quan encara estava amb els deixebles: - Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.

Llavors els obrir el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar al tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès: l’Esperit Sant.

3.- Al començament del llibre dels Fets dels Apòstols, Lluc diu:
Després de la passió, Jesús es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer, i els parlava del Regne de Déu.

Lluc ens diu que aquest temps que Jesús ressuscitat va passar convivint amb els apòstols va durar quaranta dies.

Ja sabem que el nombre quaranta tenia un sentit simbòlic que significava un temps important i llarg al marge del temps que pogués durar. Així doncs, no sabem ben bé el temps que va durar aquesta quarentena que Jesús ressuscitat va conviure amb els deixebles, però sabem que el va dedicar a ensenyar de valent als deixebles com havien d’entendre les Escriptures i creure de veritat tot el que havia passat amb Jesús.

El TEMPS PASQUAL que celebrem cada any després de Pasqua, és el record que la litúrgia ens fa viure cada any del temps Pasqual de Jesús, tot preparant la festa de l’Ascensió i la PENTECOSTA.

11 de maig de 2011

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària serà el diumenge dia 19 de juny, i la següent ja serà el diumenge 2 d'octubre, perquè durant el temps d'estiu no hi ha celebracions comunitàries.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

10 de maig de 2011

Sopar de la Fam

El passat dia 2, en el Sopar de la Fam que va organitzar Justícia i Pau en favor de Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval, es van recollir 810 €. Agraïm la resposta que ajudarà a fer possible que infants i joves de diferents arrels culturals aprenguin a comunicar-se i a treballar en equip creant un clima de convivència pacífica

8 de maig de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Queda't amb nosaltres, que es fa tard” (Lc 24, 29), diuen a Jesús els deixebles quan s’apropaven a Emaús, perquè ja començava a vesprejar. I es va quedar amb ells. A taula, en partir el pa i repartir-lo, el van reconèixer, i aleshores ell desaparegué. El seu cor ardent ja els ho indicava durant la conversa, però no s’havien adonat de la presència de Jesús fins a la partició del pa. I tan bon punt se n’adonen, els desapareix i no el veuen més. Tornen de seguida a Jerusalem i relaten als deixebles la seva experiència.

Com a preludi d’aquesta narració evangèlica, Pere, a la primera lectura, proclama als habitants de Jerusalem el lliurament i la mort de Jesús, mort en creu a les seves mans, malgrat Déu l’hagués acreditat davant del poble amb senyals i prodigis (Ac 2, 22-23). I el mateix Pere en la seva carta, segona lectura d’avui, ens recorda que hem estat alliberats per la sang de Jesús, que des del principi Déu Pare havia predestinat, Pare que en la seva justícia no fa distinció de persones (1 Pe 1, 17-20). Però ara Pere no ens parla només de la mort de Jesús, com a la primera lectura, sinó també de la seva manifestació final: Déu l’ha ressuscitat i li ha donat glòria i, per això, creiem i esperem en Déu (1 Pe 1, 21).

Tornant a l’evangeli, després d’aquest record per part de Pere de la mort salvadora de Jesús i de la seva resurrecció, que fonamenta la nostra fe i la nostra esperança, l’experiència humana del viatge a Emaús ens mostra, d’entrada, desànim, desconfiança, esperances perdudes, cors entristits i decebuts que no saben adonar-se de la realitat alliberadora que tenen davant. Però Jesús els parla i escolten amb atenció la paraula de Jesús que els interpreta les Escriptures. I és precisament aquesta paraula, d’un Jesús encara per a ells desconegut, la que té l’efecte salvador d’anar-los recuperant del desànim i la decepció. I s’hi troben tan bé, amb l’acompanyant, que li demanen, com citàvem al principi, “queda't amb nosaltres, que es fa tard” (Lc 24, 29).

Avui, aquí, se’ns han recordat mort i resurrecció, comprensió de l’Escriptura, experiència del Jesús ressuscitat reconegut en la fracció del pa, font de tota fe i esperança. Queda’t, doncs, amb nosaltres, Jesús, més ara que et sabem ressuscitat. No deixis de ser-nos, sempre, doll inesgotable de fe, esperança i amor, de solidaritat plena.

Jordi Cors

7 de maig de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 8
Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps Pasqual - L'Ascensió. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 9

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 10
Casal
Sant Ildefons: Excursió a Badalona amb tren. Visita a les ruïnes romanes i dinar.

Dissabte, 14

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Assemblea extraordinària de la Comunitat del mes de maig. S'iniciarà a les 5 de la tarda. Més informació aquí.

Diumenge, 15
Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps Pasqual - L'Ascensió. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí

5 de maig de 2011

Assemblea extraordinària de la Comunitat del mes de maig

El proper dissabte dia 14 de maig a les 5 de la tarda celebrarem l’assemblea extraordinària de fi de curs com fem habitualment cada any.

Hem convidat el professor i president de Justícia i Pau Arcadi Oliveras que ens parlarà de “La nostra responsabilitat davant la crisi”. Creiem que en els moments que ens trobem una reflexió seriosa i cristiana d’aquesta situació ens pot ajudar a valorar-la millor.

Us invitem a tots a participar-hi.

Aquí es pot veure l'entrevista que Jaume Barberà va realitzar a Arcadi Oliveres pel programa "Singulars" del Canal 33 fa pocs dies:

3 de maig de 2011

Papa, tinc una pregunta per a vostè

Divendres Sant la televisó pública italiana RAI 1 va emetre un programa tipus "Tengo una pregunta para usted" en el que la persona entrevistada va ser Benet XVI. Es la primera vegada a la història que un Sant Pare respon per televisió a persones del carrer. De totes les preguntes que es van recollir, set van ser les triades. Tot seguit es pot llegir les preguntes i les respostes.

La primera pregunta és la d'una nena japonesa de 7 anys, Yelena: "Per què els nens han de patir tanta tristesa? Li demano al Papa, que parles amb Déu, que m'ho expliquis".

Benet XVI: Estimada Yelena, et saludo de cor. A mi també em vénen les mateixes preguntes. Per què és així? Per què vosaltres heu de patir tant, mentre altres viuen còmodament? I no tenim resposta, però sabem que Jesús ha patit com vosaltres, innocents, que Déu veritable es mostra en Jesús que està al vostre costat. I això és molt important, tot i que no tenim resposta, si la tristesa continua, Déu està al vostre costat. I heu d'estar segur que això us ajudarà. I un dia podrem comprendre per què han estat així les coses.

En aquest moment em sembla important que sapigueu: 'Déu m'estima', encara que sembli que "no em coneix '. No, m'estima, està al meu costat. I heu d'estar segurs que en el món, en l'univers hi ha tantes persones que estan al vostre costat, que pensen en vosaltres, que fan tot el que poden per ajudar-vos, i sigueu conscients que un dia comprendreu que aquest patiment no era una cosa buida, no era inútil, sinó que darrere del sofriment hi ha un precepte bo, un precepte d’ amor. No és una casualitat. Sent-te segura, estem al teu costat, al costat de tots els nens japonesos que pateixen. Volem ajudar-vos amb l'oració, amb els nostres actes, i heu d'estar segurs que Déu us ajuda, i d'aquesta manera preguem junts perquè la llum us arribi a vosaltres com més aviat millor.


La segona pregunta ens posa davant d'un Calvari: una mare que està al costat de la creu d'un fill. És italiana, es diu Maria Teresa, i pregunta: "La seva santedat, l'ànima del meu fill Francesco, en estat vegetatiu des del Dia de Pasqua de 2009, ha abandonat el seu cos, vist que està totalment inconscient, o està encara en ell?"

Benet XVI: Certament l'ànima està encara present en el cos. La situació és una mica com la d'una guitarra que té les cordes trencades i no es pot tocar. Així també l'instrument del cos és fràgil, vulnerable, i l'ànima no pot tocar, per dir-ho d'alguna manera, però segueix present. Jo estic segur que l'ànima amagada sent en profunditat el vostre amor, tot i que no comprèn els detalls, les paraules, etc. Però sent la presència de l'amor.

1 de maig de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les dones ja havien corregut, havien buscat Jesús, això sí, entre els morts, però l’havien trobat viu. Els deixebles homes s’havien quedat quiets, tancats, paralitzats de por i Jesús els ha hagut de buscar. A què es deu tanta por? Dels dirigents jueus o potser d’ells mateixos, perquè havien traït i abandonat Jesús? A més a més algú l’havia negat…. L’expectativa que tenien del Messies d’Israel no coincidia amb l’experiència tan dura que acabaven de viure: Jesús havia estat penjat a una creu com un sediciós. Encara més, ells ja no eren dotze, per tant, no representen Israel. El projecte del Messies d’Israel ha quedat completament desfet.

Jesús havia confiat el seu esperit a les mans del Pare, i havia manifestat el seu amor fins a l’extrem, amb l’entrega de l’última gota de la seva sang. Així en Jesús l’amor de Déu per la humanitat ha quedat expressat en forma humana. Ara l’amor diví podia transformar en vida la mort humana.

Quan les dones, que seguien Jesús arribaren a l’hort, on l’havien enterrat, la llosa del sepulcre havia estat treta.

Jesús ha buscat els seus amics per oferir-los la pau, l’harmonia, en moments en què ells estaven atrapats per l’angoixa de saber-se covards, fins i tot traïdors. El llenguatge de les aparicions és sense dubte simbòlic, narra una experiència espiritual per la qual no hi ha paraules però sí vivència vital i convicció personal profunda.

En el moment que s’escriu aquesta obra, l’evangeli de Joan, el problema no estava centrat sobre la resurrecció, sinó sobre la mort; corrien veus que el Messies no podia morir i molt menys d’una forma tan ignominiosa, per això l’autor s’esforça per mostrar els senyals de la mort i de la mort en creu. I ve a dir: la seva mort és real i sense el fracàs de Jesús com Messies d’Israel, no hi ha Enviat de Déu a tota la humanitat. Tan real com la seva mort és la seva Vida. Una Vida que s’ha obert completament a l’Esperit, que ha estimat i s’ha entregat com ha fet Jesús, no pot morir. Està situada en l’esfera de Déu sense cap limitació ni frontera, és presència i experiència que es manifesta en nosaltres en fruits de vida.

La pau que comunica Jesús als qui el segueixen, és el seu Esperit, la seva vida, una vida de tal qualitat i plenitud, que mai no quedarà atrapada ni ofegada per la llosa d’un sepulcre. Jesús culmina l’obra del Déu Terrisser que insufla l’Esperit de vida sobre la seva criatura d’argila i la porta a la certesa que Ell, el Messies, l’Enviat, Fill és de Déu. Aquesta és la meta a la qual es dirigeix qualsevol que acull amb disponibilitat i obertura l’Esperit, font d’amor i de vida.

Esther Bochita