Relleu a la comunitat de Sant Ildefons

Va ser l’any 1973 que atenent una amable invitació de Mn. Joan Alemany vaig venir a la comunitat de Sant Ildefons. Per aquelles dates jo estava donant classes de música en una escola, i en aquells moments l’equip de mossens era nombrós. Això em va permetre alternar la meva presència a la comunitat amb la meva tasca docent fins els anys noranta. A mesura que els anys van anar passant l’equip de mossens va anar disminuint. Val a dir, però, en honor a la veritat i gràcies a la visió de la comunitat, que els laics heu tingut sempre un paper rellevant i això l’ha configurat de manera que podríem parlar d’un estil peculiar, potser perquè la comunitat va creure en el Vaticà II per donar-vos el lloc que us correspon. En el pas dels anys l’equip sacerdotal va quedar reduït a la mínima expressió: Mn. Joan i jo mateix. No oblidem el paper important d’en Xavier de Dou en l’atenció als malalts i altres tasques de Càritas i tot allò altre que no es veu però que hi és, i també Mn. Ignasi Cases que fins ara ha vingut a celebrar l’Eucaristia els diumenges. També va estar entre nosaltres una colla d’anys el P. Ramon Tarròs.

El temps va anar passant i ens situem a l’any 1997 en què es va plantejar la jubilació de Mn. Joan. En aquells moments no hi havia gaire possibilitats d’elecció i es va témer que si el relleu venia de fora de la comunitat podria ser arriscat donada la manera de pensar de la jerarquia d’aquells moments. Teníem molt clara l’aposta de mantenir la línia pastoral i de cap manera volíem comprometre-la. Llavors totes les mirades varen anar dirigides en una mateixa direcció. La veritat és que mai no havia entrat en els meus plans ser rector de Sant Ildefons. Us confesso que em va costar interiorment d’acceptar-ho i només ho vaig acceptar després de reflexionar-hi molt i fer-ne pregària, com un servei que en aquells moments em demanava la comunitat.

Va ser l’any 1997, el 7 de febrer, que vaig ser nomenat rector de Sant Ildefons. Puc dir-vos que han estat uns anys d’una gran plenitud, s’han gestat coses molt positives com és la catequesi familiar que aquest any totalitza 219 famílies, 287 nens i nenes i 32 catequistes, més la catequesi setmanal amb 63 nens i nenes i 7 catequistes. D’aquí n’ha sortit la regeneració del consell pastoral perquè bona part dels membres surten de pares de la catequesi i això ha dinamitzat enormement els nostres consells pastorals. Una realitat de com la vida avança és el fet dels nens i nenes que he batejat, que després han participat de l’Eucaristia, que més endavant he casat i que ara ja he batejat els seus fills. He acompanyat a moltes persones en els darrers moments i també en el transcurs d’aquests anys ens va deixar qui ha estat un gran referent de la nostra comunitat, Mn. Joan, que segur que deu vetllar per la seva estimada comunitat.

I com que el temps passa per a tothom crec honestament que a mi també m’ha arribat l’hora del relleu i per això ho he demanat al Sr. Cardenal. Un nou rector no suposa necessàriament que jo deixi Sant Ildefons. És aquí on jo he passat la major part d’anys del meu ministeri i per mi no tindria sentit marxar a una altra comunitat tot i que això no depèn de mi. En aquests moments no sabem qui serà el substitut, esperem que sigui una persona que sintonitzi amb el tarannà de Sant Ildefons, si bé cadascú té la seva personalitat i segur que marcarà el seu segell. Demanem al Senyor que el futur pastor sigui una persona oberta i dialogant que pugui continuar la tasca que amb el consell pastoral hem anat fent fins ara.

I si em deixeu pensar en el futur de Sant Ildefons faig meu el pensament del bisbe emèrit de Sant Sebastià, Mons. Joan M. Uriarte, que diu: “en aquests moments no ens trobem en una època de canvis sinó en un canvi d’època i això obligarà a estar molt atents a allò que el bon Papa Joan XXIII deia parlant del signes dels temps.”

Tenia necessitat d’explicitar-vos el que en aquests moments de canvi per a mi i per a la comunitat de Sant Ildefons sento. Allà on sigui i com sigui em tindreu a la vostra disposició i per a mi Sant Ildefons continuarà sent un referent.

Mn. Lluís Saumell