Aquest diumenge 5 de juny s'ha celebrat la darrera sessió de la Catequesi Familiar. Ha estat una trobada conjunta dels dos grups on el tema a tractar ha sigut la Pentecosta.
En els evangelis, per parlar de Déu i de tot el que Déu fa en nosaltres i en el món, es fan servir símbols, ja que la manera com Déu és i actua, és diferent de totes les coses que veiem en el món. Totes són criatures i Déu és Creador. Però precisament perquè són criatures de Déu, totes les realitats del món serveixen per ser símbols del que Déu és i crea.
En aquest dibuix posem els símbols que els evangelistes utilitzen per explicar el que Déu fa en la Pentecosta, i el que celebrem en aquesta festa.
La paraula PENTECOSTA vol dir el dia cinquantè. En la Bíblia, el número quaranta es fa servir com a símbol d’un temps important per assolir quelcom important. Per això, el nombre 50, que és el número següent a la quarantena, té el sentit d’acabament i culminació de la quarantena. Gràcies al número 50, els quaranta dies anteriors són quarantena.
La mà gran i oberta és símbol de Déu Pare amorós i poderós que és origen de tot i ens ho dóna tot amb generositat gratuïta com un bon pare.
Crea l’univers sencer i la terra, i a tots els homes i dones en ella. Els crea a imatge i semblança seva; conscients, intel·ligents i responsables perquè el coneguin i el frueixin, i ens comunica el seu Esperit, perquè siguem fills seus, compartint la seva mateixa Vida.
El núvol lluminós, que surt com una ventada de la mà gran, és símbol de l’Esperit Sant, que és l’Amor, la Força, la Saviesa, la Joia, l’Energia de Déu. Tot el que Déu comunica, quan es comunica ell mateix. Tot el que Déu és.
Aquesta comunicació del seu mateix Esperit, que Déu Pare fa des de sempre i amb tota generositat amorosa genera el Fill: el resplendor, la imatge, la paraula, l’expressió perfecta de tot el que Déu Pare és com tot bon fill.
Aquest Fill és el que Déu Pare ha volgut que es fes home naixent de Maria, li posessin el nom de Jesús i pogués, per mitjà d’ell, comunicar a tots els humans l’Esperit Sant per fer que tots fossin com Jesús, i amb ell, fills de Déu Pare.
Jesús és, doncs, aquell per mitjà del qual, el Pare fa a tots els homes i dones fills seus.
En el dibuix posem a Jesús assegut a la dreta del Pare i com a centre de tot el gravat. Significa simbòlicament que Déu ha fet a Jesús el centre i la culminació de tot el que Déu Pare ha fet per mitjà d’ell, en favor de tots els humans.
També expressem amb símbols, tot el que Déu Pare fa en Jesús i per mitjà d’ell en bé de la humanitat: Jesús va néixer, va créixer, va ensenyar com és Déu a tots els homes i dones. Com Déu crea, estima i perdona. Com Jesús va morir a la creu i va ressuscitar a la Vida Nova.
Les nafres que Jesús porta a les mans, als peus i al pit, i la creu, són símbols que ens recorden tot el que Déu ha fet i fa per mitjà de Jesús.
També es presenta a la comunitat dels deixebles de Jesús reunits amb Maria. Ells són els primers cristians que moguts per la Força de l’Esperit van començar la proclamació per tot arreu de tot el que Jesús és, feia i ensenyava. És el començament de l’Església.
Per mitjà de Jesús, Déu Pare els comunica l’Esperit Sant que els empeny a fer-ho. El núvol de llum i la ventada impetuosa són els símbols d’aquesta presència i acció de l’Esperit en l’Església.
Les flamarades de foc que es posen sobre cada un d’ells, són el símbol de que l’Esperit no es dóna només a tot el grup, sinó que es dóna a cada un, perquè cadascú en la seva vida concreta sigui fidel a l’Esperit.
Aquesta comunicació de l’Esperit a tota la humanitat i de manera especial als seus deixebles, és el fet que acaba i culmina tota l’obra de Jesús. És la Pentecosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada