Moltes gràcies, mossèn Lluís!

Mn. Lluís Saumell ha anunciat el seu proper relleu com a rector de la comunitat i en l’assemblea del dia 20 farà un balanç personal dels anys que ha estat a Sant Ildefons. És moment, doncs, fins i tot abans de saber qui serà el nou rector, de mostrar-li de manera significativa el nostre agraïment més profund per tot el que ha representat la seva presència a Sant Ildefons des que va arribar l’any 1973 per formar part de l’equip de preveres, fins que l’any 1997 va prendre el relleu de Mn. Joan Alemany i va ser nomenat rector. Han estat, doncs, 38 anys de permanència dels quals els últims 14 n’ha estat rector; un llarg període de temps en què ha sabut mantenir i aprofundir l’esperit pastoral, fidel al Concili Vaticà II que des dels seus inicis ha donat segell i caràcter a la nostra comunitat.

Sens dubte el seu pas ha deixat empremta; amb el seu tarannà alegre, obert i acollidor, s’ha fet estimar de tothom i ha facilitat les relacions amb tots i cadascun dels diferents equips de pastoral que treballem a la parròquia. I ho ha fet sense fer soroll, fugint de qualsevol mena de protagonisme i recolzant en tot moment la tasca i les idees de tots els qui ens sentim orgullosos d’haver estat els seus col·laboradors al llarg d’aquest temps. Mn. Lluís amb la seva proximitat ha cercat no només la col·laboració, sinó que també ha cercat l’amistat de tots nosaltres. Tots el veiem com un amic, i els més joves com un pare amb qui es pot parlar fàcilment i que hem tingut sempre a l’abast.

El retard en acceptar-li la renúncia que va presentar al bisbe com és preceptiu en complir els 75 anys, li ha suposat un temps afegit de quatre anys més al front de la comunitat i una incertesa continuada sobre el moment del seu relleu, que ell ha sabut portar dignament, però que posa en evidència les dificultats creades per l’envelliment progressiu del clergat no tan sols a la nostra diòcesi sinó en el conjunt de l’Església.

A més, com ell mateix senyala, en els darrers anys l’equip de preveres s’ha anat reduint en funció de l’edat i les absències, la qual cosa li ha suposat també més feina afegida en quedar-se pràcticament sol per atendre totes les accions litúrgiques, per més que, com ell mateix reconeix, ha comptat sempre amb l’ajuda del diaca Mn. Xavier de Dou; i també ha tingut dificultats evidents per poder fer, no tan sols uns pocs dies de vacances a l’estiu, sinó també poder distreure uns dies durant l’any per fer un recés a Montserrat, la comunitat benedictina que tant estima. No ha estat gens fàcil fer front a aquesta situació que li ha representat un veritable sacrifici.

Li arriba l’hora del descans que té ben guanyat; és just rellevar-lo ara de responsabilitats després de tant temps al peu del canó. Esperem, però, que pugui continuar entre nosaltres, desitgem que pugui gaudir molts anys d'aquesta nova etapa de la seva vida i donem gràcies al Senyor pel regal que ha suposat tenir-lo entre nosaltres tot aquest temps.

Acabem com hem començat, “moltes gràcies, mossèn Lluís!”

L’equip de redacció del Full Informatiu