10 de juliol 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Encetem amb aquest evangeli un tema molt estimat de Jesús que és el de les paràboles. L’evangelista en farà un recull i totes elles faran referència als misteris del regne. De segur que l’evangelista devia viure de prop l’inici d’aquesta explicació de Jesús perquè en fa un relat molt proper “ aquell dia Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac.”

Jesús, que sempre té molt present el seu auditori, un poble senzill, els parla sempre amb un llenguatge que el puguin entendre bé; en algun moment els parlarà de la vinya i dels ceps, un altre moment els parlarà del pastor i les ovelles i avui els parlarà del pagès que va sortir a sembrar al camp.

Com acostuma a passar, les lectures de l’Antic Testament il·luminen l’evangeli que escoltem. En el context en què va ser escrit el fragment d’Isaïes que llegim avui, el profeta vol fer reviure l’esperança del poble, la paraula creadora de Déu va ser eficaç “com la pluja que cau a la terra l’amara, la fecunda i la fa germinar, la paraula de Déu no tornarà infecunda”. Aquesta mateixa idea la trobem en el salm responsorial “el rierol de Déu desborda d’aigua preparant els sembrats”.

Aquesta riquesa i abundor per part de Déu topa amb unes paraules de Jesús que de segur ens han de fer pensar “ Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del regne però a ells no.” Evidentment aquí Jesús estableix una comparació entre vosaltres i ells. En principi la llavor escampada pels camps està destinada a donar fruit, la llavor és perquè germini. Passa que de vegades la llavor no germina, no serà tant per defecte d’ella mateixa sinó del terreny que no està ben disposat. Jesús ens ho explica ben clarament, no siguem d’aquells que fàcilment cedim a altres veus que dificulten que la llavor feta paraula penetri dins nostre, al contrari, siguem d’aquells que sentin la predicació del regne i fent-la nostra donem fruit abundant.

I una darrera paraula per aquells que per missió tenen l’obligació de sembrar, no oblidem les paraules de Jesús, ni el qui sembra ni el qui rega sinó Déu és qui la fa fruitar. La nostra missió és la de sembrar, no tant l’anhel de recollir-ne els fruits. Deixem-ho a les seves mans.

Lluís Saumell