Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (6)

Un dels dies, el Sant Pare va fer un Via Crucis amb els joves que estaven a la plaça de Cibeles. En el discurs d’aquell acte va recordar:

Quan la mirada de la fe és neta i autèntica, la bellesa es posa al seu servei i és capaç de representar els misteris de la nostra salvació fins commoure'ns profundament i transformar el nostre cor, com va passar a Santa Teresa de Jesús en contemplar una imatge de Crist molt nafrat.

Mentre avançàvem amb Jesús, fins arribar al cim del seu lliurament al Calvari, ens venien al cap les paraules de sant Pau: «Crist em va estimar i es va lliurar per mi» . Davant d'un amor tan desinteressat, plens d'estupor i gratitud, ens preguntem ara: Què farem nosaltres per ell? Quina resposta li donarem? Sant Joan ho diu clarament: «En això hem conegut l'amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la nostra vida pels germans ". La passió de Crist ens impulsa a carregar sobre les nostres espatlles el sofriment del món, amb la certesa que Déu no és algú distant o llunyà de l'home i les seves vicissituds. Al contrari, es va fer un de nosaltres «per poder compadir Ell mateix amb l'home, de manera molt real, en carn i sang ...

Estimats joves, que l'amor de Crist per nosaltres augmenti la vostra alegria i us encoratgi a estar a prop dels menys afavorits. Vosaltres, que sou molt sensibles a la idea de compartir la vida amb els altres, no passeu de llarg davant el sofriment humà, on Déu us espera perquè lliureu el millor de vosaltres mateixos: la vostra capacitat d'estimar i de compadir.

Patir amb l'altre, pels altres, patir per amor de la veritat i de la justícia; patir a causa de l'amor i amb la finalitat d'esdevenir una persona que estima realment, són elements fonamentals de la humanitat, la pèrdua destruiria a l’ home mateix.

La creu no va ser el desenllaç d'un fracàs, sinó la manera d'expressar el lliurament amorós que arriba fins a la donació més immensa de la pròpia vida. El Pare va voler estimar als homes en l'abraçada del seu Fill crucificat per amor. La creu en la seva forma i significat representa aquest amor del Pare i de Crist als homes. Hi reconeixem la icona de l'amor suprem, on aprenem a estimar el que Déu estima i com Ell ho fa: aquesta és la Bona Nova que torna l'esperança al món.

28 de setembre de 2011

Grup de Reflexió bíblica

La primera sessió de reflexió bíblica tindrà lloc el dimarts 4 d’octubre en el seu horari habitual: de les 19.15 h. fins a les 20.15 aproximadament. Com ja és costum es farà a la sala del segon pis. Trobareu les butlletes d’inscripció a la Secretaria de la Comunitat que cal omplir i entregar abans de la primera sessió.

Mossèn Josep Rius Camps dirigirà com sempre la nostra reflexió a partir del seu llibre: Lluc demostració a Teòfil.

Recomanem que, com hem fet sovint, entre tots donem a conèixer a les nostres amistats i coneixences l’existència d’aquestes sessions per la riquesa del seu contingut i per la categoria de qui les dirigeix. Mn. Josep Rius és un expert de l’obra de Lluc, reconegut i premiat des de diferents àmbits.

26 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (5)

Una altra trobada va ser amb un grup de joves professors universitaris a la Basílica de San Lorenzo de El Escorial. Les reflexions de Benet XVI sobre el paper de la Universitat van ser les següents:

On trobaran els joves aquests punts de referència en una societat trencadissa i inestable? De vegades es pensa que la missió d'un professor universitari sigui avui exclusivament la de formar professionals competents i eficaços que satisfacin la demanda laboral en cada precís moment. També es diu que l'únic que s'ha de privilegiar en aquesta conjuntura és la mera capacitació tècnica. Certament, s'estén en l'actualitat aquesta visió utilitarista de l'educació, també la universitària, difosa especialment des d'àmbits extrauniversitaris. No obstant això, vosaltres que heu viscut com jo la Universitat, i que la viviu ara com a docents, sentiu sens dubte l'anhel d'alguna cosa més elevada que correspongui a totes les dimensions que constitueixen l'home. Sabem que quan la sola utilitat i el pragmatisme immediat s'erigeixen com a criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques: des dels abusos d'una ciència sense límits, més enllà d'ella mateixa, fins el totalitarisme polític que s'aviva fàcilment quan s'elimina tota referència superior al simple càlcul de poder. En canvi, la genuïna idea d'Universitat és precisament el que ens preserva d'aquesta visió reduccionista i esbiaixada de l'humà.

En efecte, la Universitat ha estat, i està cridada a ser sempre, la casa on es busca la veritat pròpia de la persona humana. Per això, no és casualitat que fos l'Església qui promogués la institució universitària, ja que la fe cristiana ens parla de Crist com el Logos per qui tota cosa fou feta, i de l'ésser humà creat a imatge i semblança de Déu. Aquesta bona notícia descobreix una racionalitat en tot el creat i contempla l'home com una criatura que participa i pot arribar a reconèixer aquesta racionalitat. La Universitat encarna, doncs, un ideal que no ha de desvirtuar ni per ideologies tancades al diàleg racional, ni per servilismes a una lògica utilitarista de simple mercat, que veu l'home com a mer consumidor.

Els joves necessiten autèntics mestres, persones obertes a la veritat total en les diferents branques del saber, sabent escoltar i vivint en el seu propi interior aquest diàleg interdisciplinari; persones convençudes, sobretot, de la capacitat humana d'avançar en el camí cap a la veritat. La joventut és temps privilegiat per a la recerca i la trobada amb la veritat. Com ja va dir Plató: "Busca la veritat mentre ets jove, ja que si no ho fas, després se'ns pot escapar de les mans" . Aquesta alta aspiració és la més valuosa que podeu transmetre personalment i vital als vostres estudiants, i no simplement unes tècniques instrumentals i anònimes, o unes dades freds, utilitzades només funcionalment.

24 de setembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

TESTIMONIAR ÉS EL QUE COMPTA

L’afirmació que fa Jesús en l’Evangeli d’avui dient que els cobradors d’impostos i les dones públiques passaran primer en el Regne és molt contundent i aparentment provocadora.

Ser cobrador d’impostos per compta de l’Imperi Romà era mal vist a l’època de Jesús. Ni que el cobrador fos persona honrada i no s’enriquís ell mateix dels recursos que obtenia en la recaptació, ho feia a compte d’un imperi invasor. D’altra banda ser dona pública tampoc donava bona reputació, ans al contrari.

Jesús amb aquesta afirmació posa de manifest que el que té valor autèntic és la capacitat de dreçar el camí marrat, el canvi constant de vida des del més íntim del nostre cor. Jesús vol que descobrim que el que compta de veritat no són els valors en aparença dels qui passen per bons en el seu capteniment moral i que solament són aparença.

Heus ací que el valor del que fem rau en com actuem i no en el que diem que fem. Les nostres obres i el nostre testimoni allà on ens trobem són les actituds que tenen valor. Avui, en la part primera de l’Evangeli queda molt clar. El primer germà diu que no anirà a la vinya, però hi va; en canvi el segon diu que complirà amb el que el pare li demana, però no ho fa.

Els cristians hauríem de ser visibles en el nostre món per mitjà del compromís, ajudant a fer-lo renovat i diferent.

L’Església s’hauria de mostrar forta duent a terme els canvis necessaris per tal d’apropar-se a les noves generacions, avui quasi absents -pel que fa a Occident- de les celebracions sagramentals i litúrgiques, no en canvi tan absents en el reconeixement de Jesús. Cal donar testimoni personal, comunitari i col·lectiu.

Ens encaminem a la Vida Plena darrera el misteri de la mort. És ara i aquí que hem d’encertar donant testimoniatge concret en tots els àmbits de la vida, en el de la família i en de la societat.

Sabem, però, de la nostra feblesa i tal com diu Ezequiel en la primera lectura: només que el pecador -és a dir nosaltres- reconegui el mal que ha fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort. Déu és un pou de misericòrdia.

Ignasi Garcia Clavel

23 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (4)

El dia 19 d’agost, el Papa va tenir una trobada amb joves religioses al Pati dels Reis a El Escorial, a les que els digué:

La trobada personal amb Crist que nodreix la vostra consagració ha de fer-se testimoni amb tota la seva força transformadora en les vostres vides, i agafa una especial rellevància avui, quan es constata una mena d’ eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara, un veritable rebuig del cristianisme i una negació del tresor de la fe rebuda, amb el risc de perdre allò que més profundament ens caracteritza. Davant del relativisme i la mediocritat, sorgeix la necessitat d’ aquesta radicalitat que testimonia la consagració com una pertinença a Déu summament estimat.

21 de setembre de 2011

Entrevista al P.Ramon Mª Nogués a El Punt Avui

El passat dissabte 17, El Punt Avui va publicar la següent entrevista al P.Nogués, celebrant de l'Eucaristia dels diumenges a dos quarts de nou del vespre a la nostra Comunitat, que tot seguit es reprodueix o que clicant aquí podeu veure.

Es pot creure en Déu i en la ciència?

Hi ha molts llenguatges. La ciència té un llenguatge que és el de la descripció experimental: intentem veure com són les coses i descriure-ho. Però hi ha coses que des del punt de vista humà són de molta importància, que no es poden descriure científicament. Per exemple, com ha de ser el món? Això és l'ètica. Com ens hem de comportar per ser justos? Això és la reflexió filosòfica. La religió és un altre d'aquests llenguatges.

La societat actual assimila ciència amb laïcitat.

Aquesta oposició del que és religiós amb el que és civil és un problema típicament europeu, que s'explica perquè la religió va intentar manar-ho tot, la societat va dir prou i aquí va néixer un enfrontament que encara dura. Però a d'altres llocs no passa. A l'Índia, als científics no se'ls pregunta per la seva religió. Obama cita un psalm en un discurs i ningú no ho troba estrany.

Acaba de publicar Cervell i transcendència. Què és la transcendència?

El cervell dels animals està programat per viure i sobreviure. Aquestes programacions en els animals són molt estereotipades. L'animal no té graus de llibertat: a un gos sa i afamat si li dónes de menjar menja, no pot fer res més. Un humà... també ho acostuma a fer, però pot fer vaga de fam, per exemple. Què ens ha passat als humans? Que el cervell humà a part d'atendre a la vivència i a la supervivència pot fer tantes coses que necessita una projecció exterior perquè ens equilibri en aquest desequilibri que ha creat l'evolució. L'humà busca marcs més externs per aguantar-se ell mateix. Això és la transcendència: la recerca d'un més enllà.

Preguntar-se el perquè?


Nosaltres a més de fer les coses ens preguntem el perquè. Aquí comença la transcendència, les grans preguntes: com hem de ser, d'on venim, cap a on va tot això. Algunes d'aquestes preguntes acaben amb formulació religiosa i d'altres no. Poden acabar amb formulació filosòfica. Wittgenstein quan fa l'anàlisi del llenguatge sempre cita l'ètica, l'estètica i la religió. Jo hi afegeixo l'expressió amorosa. També el nacionalisme: la identitat d'un grup és una necessitat de transcendència.

El moviment dels “indignats”... és transcendent?


I tant! Això és ètica pura. És a dir: Per què entre els homes sorgeix el sentiment de justícia?, que hem de ser iguals? Alguns volen ser justos perquè estan oprimits, però d'altres que volen ser justos no ho estan, d'oprimits i, en canvi, creuen que s'han de dedicar a fer justícia. Aquests no van a favor seu, van a favor dels altres i ho fan per una cosa tan difícil de definir i tan imprescindible com és la dignitat. Això és transcendent, no surt en el càlcul animal. L'ètica és un dels exemples de transcendència més brillants.

20 de setembre de 2011

Missa de comiat de Mn. Ignasi Cases

Comuniquem amb antelació que el dijous dia 6 d’octubre a l’Eucaristia de les vuit del vespre pregarem per Mn. Ignasi Cases, que ens va deixar el passat dia 2 d’agost. En ser temps de vacances van ser moltes les persones que no li van poder dir l’últim adéu. La Comunitat li deu moltes coses a Mn. Ignasi. Esperem que serem molts els qui ens hi aplegarem.

19 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (3)

En el discurs a plaça de Cibeles, en la festa d’acollida als joves, els digué sobre el paper de Jesús a les seves vides (i a les nostres):

Hi ha paraules que només serveixen per entretenir, i passen com el vent; altres instrueixen la ment en alguns aspectes, les de Jesús, en canvi, han d'arribar al cor, arrelar-hi i forjar tota la vida.

Estimats joves, escolteu de veritat les paraules del Senyor perquè siguin en vosaltres "esperit i vida» (Jn 6,63), arrels que alimenten el vostre ser, pautes de conducta que ens s'assemblin a la persona de Crist, sent pobres d'esperit, famolencs de justícia, misericordiosos, nets de cor, amants de la pau. Feu-ho cada dia amb freqüència, com es fa amb l'únic Amic que no defrauda i amb el qual volem compartir el camí de la vida.

Sí, n'hi ha molts que, creient-se déus, pensen no tenir necessitat de més arrels ni fonaments que ells mateixos. Voldrien decidir per si sols el que és veritat o no, el que és bo o dolent, el just o la injustícia, decidir qui és digne de viure o pot ser sacrificat en nom d'altres preferències; donar en cada instant un pas a l'atzar, sense rumb fix, deixant-se portar per l'impuls de cada moment. Aquestes temptacions sempre estan a l'aguait. És important no sucumbir-hi, perquè, en realitat, condueixen a una cosa tan evanescent com una existència sense horitzons, una llibertat sense Déu. Nosaltres, en canvi, sabem bé que hem estat creats lliures, a imatge de Déu, precisament perquè siguem protagonistes de la recerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l'obra de la creació. Déu vol un interlocutor responsable, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar-lo. Per ell ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat. No és aquest el gran motiu de la nostra alegria? No és aquest un sòl ferm per edificar la civilització de l'amor i de la vida, capaç d'humanitzar a tot home?

Benvolguts amics: sigueu prudents i savis, edifiqueu les vostres vides sobre el fonament ferm que és Crist. Aquesta saviesa i prudència guiarà els vostres passos, res us farà tremolar i en el vostre cor regnarà la pau. Llavors sereu benaurats, feliços, una alegria contagiarà als altres. Es preguntaran pel secret de la vostra vida i descobriran que la roca que sosté tot l'edifici i sobre la qual s'assenta tota la vostra existència és la persona mateixa de Crist, el vostre amic, germà i Senyor, el Fill de Déu fet home, que dóna consistència a tot l'univers.

18 de setembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Tornem a llegir l’Evangeli? El jornaler que solament treballa una hora guanya tant com el que ha estat tot el dia escarrassant-se sota el sol de la mediterrània. Sí, sí, és el que ens diu avui Jesús. Si ho posem al nostre món occidental, dins de l’estat de dret i post il·lustració francesa, direm que és una bogeria, un acte foll i sense sentit. Fins i tot afirmarem que això no és just, que no hi ha justícia. En canvi, a l’Evangeli, la situació no solament està descrita, sinó que Jesús justifica al propietari perquè no s’ha de ser envejós, ni poc generós. Certament, si només ho miréssim amb ulls d’igualtat i justícia social, no es podria justificar de cap manera. Simplement, no seria racional.

Aleshores, quin significat té aquest fragment? Abans de respondre, si rellegim les lectures del llibre d’Isaïes i de la carta als filipencs ens trobem uns fets que serveixen per mostrar una cara sorprenent de Déu. Vull dir que no podem pretendre decidir, ni predir el que Déu farà. Ens ho podríem prendre, per tant, com un senyal que la justícia de Déu no és limitada ni està tancada dins un marc fix, estret i encongit?

Amb aquesta perspectiva, l’Evangeli ens podria dir que aquell que solament ha treballat una hora es mereix el jornal sencer perquè no ha tingut l’oportunitat de treballar tot el dia i, per tant, la seva situació no és no voluntària ni volguda, sinó accidental i podria haver-li tocat a qualsevol altre. Per això el propietari, no ho té en compte i li dóna tot el que li podria haver tocat.

Bé, si aquesta visió és encertada, el missatge és molt punyent; si volem emetre judicis ens cal posar-nos-hi a fons, ens cal analitzar tots els perquès, totes les possibles causes d’aquest acte i els perquès d’aquesta situació. L’anàlisi ha de ser molt profunda i cal una gran dosi de discerniment, les aparences enganyen o poden enganyar. Potser, ens demana que actuem com Sant Pere Clavé, patró dels jesuïtes de Catalunya, que es va fer esclau dels esclaus negres per defensar-los a Amèrica quan a Europa s’estava discutint si els negres tindrien ànima o no.

Finalment, potser l’únic que pretenia el redactor era mostrar-nos la llibertat de pensament i acció de Déu; la incapacitat humana per copsar la grandesa de Déu i d’alguna manera dir-nos que ens preocupem de fer el bé sense recança ni pensant en recompenses, perquè aquestes, Déu les reparteix com vol i quan vol.
En qualsevol cas, quedem-nos en les paraules del Salm: El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ha creat.

Julià i Rosa

17 de setembre de 2011

Mn. Andreu Oliveras ha estat indultat

El Consell de Ministres ha concedit l’indult parcial Mn. Andreu Oliveres, qui durant quinze anys va ser el capellà de la presó Model i que fa uns anys havia col·laborat a Sant Ildefons, al qual l'Audiència de Barcelona va condemnar a tres anys i mig arran dels fets ocorreguts l’any 2006.

L'indult deixa en sis mesos de presó la pena imposada, així podrà evitar el seu ingrés a la presó, que encara no s'havia fet efectiu tot esperant la decisió del govern de l'Estat. Això suposa que es podrà sol·licitar la suspensió de la condemna, tota vegada que no supera els dos anys de condemna.

L'indult de Mn.Oliveras ha estat promogut per mitjà d'una campanya de recollida de signatures que defensava la seva innocència i reclamava al govern que el lliurés de la presó.

És una molt bona notícia, llargament esperada, que posa fi a una etapa molt dolorosa per a ell i per a tots els qui l’estimem.

Donem-ne gràcies a Déu.

Presentació del nou llibre de Ramon M. Nogués

El proper dimarts dia 20, a les 7 de la tarda, a la llibreria Claret (Roger de Llúria 5, de Barcelona), es presentarà el darrer llibre de Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de la UAB, que porta per títol "Cervell i transcendència" (Editorial Fragmenta).
Hi intervindran, a més de l'autor, Ramon N. Prats, professor d'Humanitats de la UPF, David Jou, catedràtic de Física de la UAB, i Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la UAB

16 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (2)

De les Jornades Mudials de la Joventut que es van celebrar a Madrid el passat agost hem pogut veure moltes imatges, però que va dir realment Benet XVI als joves? Anem fent un recull d’algunes de les seves paraules:

A la cerimònia de benvinguda que va tenir lloc a l’aeroport de Barajas, Benet XVI va manifestar:

Aquest descobriment del Déu viu encoratja als joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen, amb les seves possibilitats i limitacions. Veuen la superficialitat, el consumisme i l'hedonisme imperants, tanta banalitat a l'hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció. I saben que sense Déu seria feixuc afrontar aquests reptes i ser veritablement feliços, bolcant per això el seu entusiasme en la consecució d'una vida autèntica. Però amb Ell al seu costat, tindran la llum per caminar i raons per esperar, no detenint-se ja davant els seus més alts ideals, que motivaran el seu generós compromís per construir una societat on es respecti la dignitat humana i la fraternitat real.

14 de setembre de 2011

Primer Consell Pastoral del curs

Aquest diumenge 18 de setembre es celebrarà la primera reunió del Consell Pastoral d'aquest curs. A la Permanent es va pensar que seria bona idea començar la primera reunió del curs assistint tots els membres del Consell Pastoral a la Missa d'un quart d'onze. D'aquesta manera podem tenir ocasió de començar de nou pregant pel bon funcionament del curs i agraint les merescudes vacances.

Així doncs l'agenda de la sessió serà la següent :

10h15 Missa

11h15 Cafè

11h30 Resituació de les diferents iniciatives en el projecte de rejoveniment de la Comunitat que es van començar el curs passat.

12h00 Reflexió sobre la Jornada Mundial de la Joventut que es va realitzar a Madrid el passat mes d'Agost :
- Com valorem la realització d'aquesta Jornada?
- És aquest el tipus de rejoveniment que tenim en ment?
- Què ens fa replantejar en la situació de la nostra comunitat?
- Què ens suggereix?

13h00 Prioritats pel Pla de Curs 2011-2012

14h00 Pregària final i comiat

12 de setembre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (1)

De les Jornades Mudials de la Joventut que es van celebrar a Madrid el passat agost hem pogut veure moltes imatges, però què va dir realment Benet XVI als joves?  A partir d'avui i durant les properes setmanes, aniran apareixent aquí dotze reculls d’algunes de les seves paraules.

El 18 d’agost, en el vol que el duia cap a Madrid, el Sant Pare va fer una roda de premsa en la que va comentar entre d’altres coses:

Aquestes JMJ són un signe, una cascada de llum, donen visibilitat a la fe, visibilitat a la presència de Déu en el món, i donen així la valentia per ser creients. Sovint, els creients se senten aïllats en aquest món, gairebé perduts. Aquí veuen que no estan sols, que hi ha una gran xarxa de fe, una gran comunitat de creients en el món, que és bonic viure en aquesta amistat universal.

Hem de buscar sempre la veritat, els veritables valors, tenim un nucli de valors, en els drets humans fonamentals. Els drets fonamentals reconeguts ens posen en diàleg entre ells. La veritat com a tal és dialogant, doncs busca conèixer millor, comprendre millor, i ho fa en diàleg amb els altres. D'aquesta manera, buscar la veritat i la dignitat de l'home és la millor defensa de la llibertat.

Aquesta llavor que el Senyor sembra amb les JMJ és com la llavor de la qual parla l'Evangeli: una part cau en el camí i es perd, una part cau en la pedra i es perd, una part cau entre les espines i es perd , però una part cau en terra bona i dóna molt de fruit. Això és precisament el que succeeix amb la sembra de la JMJ: molt es perd i això és humà.

10 de setembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Que difícil se’ns presenta avui la Paraula de Déu i alhora que exigent; toca veritablement la nostra feblesa i ens ofereix d’endinsar-nos en la misericòrdia de Déu envers cadascun de nosaltres.

“quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’ha fet, set vegades”
Mt 18

Perdonar no és mai fàcil. Pere demana si s’ha d’arribar a set vegades i Jesús li respon: “no set vegades, sinó setanta vegades set”, que és tant com dir, sempre.

El perdó de Déu ens deixa lliures i perdona el deute que tenim. El nostre perdó tal com es presenta en el mateix evangeli moltes vegades és mesquí. El rei perdona a un vassall un gran deute i aquest no perdona una nimietat a un altre company; això crec que tots reconeixem que ens acostuma a passar en les petites coses de cada dia.

Preparant aquesta reflexió he trobat una cita que defineix allò que per a mi ha estat el quid de la qüestió per entendre el perdó. Diu l’autor:

“Es comença perdonant de debò quan un es conforma amb viure un mateix com a perdonat, quan accepta dependre permanentment del perdó d’un altre.”

Crec que és una bona reflexió per sentir-nos necessitats de perdó i alhora perdonats, aquí es descobreix la misericòrdia i l’amor de Déu per a cadascun de nosaltres.
En el Salm d’avui s’afirma:

“Déu és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en amor”.


En aquests moments que vivim, aquestes paraules poden sonar-nos una mica estranyes. Acostumem a tenir com a norma la justícia, no pas la misericòrdia, i tots els textos d’avui ens encaren cap a una altra mirada.

Déu ens deixa lliures i ens perdona tots els “deutes” que tenim amb Ell, i en canvi, de vegades, el nostre perdó s’encara cap a la llei de l’exigència.

Que el Senyor ens ajudi a sentir-nos perdonats i a veure que necessitem del seu perdó i així podrem anar caminant en la línia de perdonar de debò.

Júlia Tejerina

7 de setembre de 2011

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme


La propera celebració serà a la tardor, el diumenge 2 d'octubre. Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

6 de setembre de 2011

La JMJ 2011 a Madrid

L’esdeveniment de la JMJ 2011 amb la presència del Papa Benet XVI a Madrid aquest mes d’agost ha estat sens dubte un esdeveniment de primera magnitud des de molts punts de vista. Reunir un milió i mig de joves de 193 països, 800 bisbes, 15.000 sacerdots i 30.000 voluntaris, tal com s’ha informat en els diferents mitjans de comunicació, és un fet extraordinari que mereix el respecte de creients i no creients, tot i que sorprèn la visió que s’ha volgut donar d’unitat eclesial sense tenir en compte la pluralitat en la que viu avui l’església.

La marxa laica de protesta contra la despesa econòmica que va suposar la jornada, junt amb la presència de les altes jerarquies polítiques de l’Estat, va ser una nota negativa. Si bé el respecte mutu hauria de prevaldre per sobre de qualsevol altra consideració, potser sí que enmig de la crisi en la que estem submergits les coses s’haurien pogut fer amb més austeritat i senzillesa.

D’altres aspectes més transcendents potser haurien pogut estar objecte de protesta, però no era aquest el marc ni el moment per exterioritzar-los.

Altra cosa seria tota la faramalla que va envoltar la trobada; la idiosincràsia de tots i cadascun dels pobles d’arreu del món que hi van participar la va afavorir, i enmig d’aquest ambient, el folklore hispànic no podia no tenir-hi presència.

Les diferents valoracions que n’han fet els mitjans de comunicació tant pel que fa a la notícia en si mateixa, com als comentaris dels articles de fons -on l’opinió ha estat sempre esbiaixada a favor o en contra, depenent de l’orientació del titular- fa difícil trobar-hi un terme mig d’equilibri que permeti fer-se una idea clara del que realment va ser i va significar la trobada.

Fins i tot els comentaris de les retransmissions en directe de la televisió van ser, per dir-ho d’alguna manera, poc objectius. Qui ho hagi vist en directe n’haurà pogut treure, ben segur, una opinió personal.

Amb tot, però, les homilies i els discursos del Papa van estar centrats en la persona de Jesucrist, en el seu amor i en la seva misericòrdia. En l’homilia de la missa de cloenda a l’aeròdrom de Cuatro Vientos, tot encoratjant els joves a participar en la vida de les parròquies i les comunitats, va dir-los aquestes paraules: “Seguir Jesús en la fe és caminar amb Ell en la comunió de l’Església. No es pot seguir Jesús en solitari, qui cedeix a la temptació d’anar ‘pel seu compte’ o de viure la fe segons la mentalitat individualista, que predomina en la societat, corre el risc de no trobar mai Jesucrist, o d’acabar seguint una imatge falsa d’Ell”. Un exemple de la línia del pontificat de Benet XVI, allunyada de l’esperit del Concili Vaticà II. Hem trobat a faltar una reflexió sobre l’ecumenisme, un clam en favor de la pau i un diàleg amb la cultura moderna, tot massa centrat en la figura del Papa.

4 de setembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima els altres com a tu mateix”, com a plenitud de la Llei (Rm 13, 9-10), ens diu Pau a la segona lectura, el mateix que Jesús respon a la pregunta capciosa del mestre de la Llei (Mt 22, 39) i al jove ric que volia obtenir la vida eterna (Mt 19, 19). Norma senzilla i més a l’abast humà que la formulació semblant de Jesús, però molt més exigent, que ens transmet Joan: “Aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15, 12; 13, 34). Comencem pel que Pau ens recorda, ajudats per l’Esperit (i amb ell ja arribarem a estimar com Jesús). Però, què vol dir estimar els altres com a un mateix, com jo voldria ser estimat? Significa posar-se al lloc i a la pell de l’altre per tractar-lo com voldríem ser tractats. El pare, en el lloc del fill, el fill, en el lloc del pare. El qui mana, en el lloc del qui és manat i aquest, en el lloc del qui mana. El del país, en el lloc de l’immigrant i aquest, en el lloc dels del país … Difícil, impossible, sense l’Esperit, però hem de voler seguir de debò aquest camí, l’únic que ens farà plenament humans i que farà que el món sigui més just i solidari.

Així, avui les lectures de la Paraula de Déu inclouen una síntesi sublim d’amor i de bona convivència, perfectament humans, que responen a les inquietuds profundes que sentim pel que fa al tracte mutu amb els nostres semblants. Són la clau d’una vida social i familiar plena, respectuosa, solidària. Però, per desgràcia, estan molt allunyades de la dinàmica real del nostre món. Haurien de ser un ideal bàsic per a tothom, però per a nosaltres els cristians, amb la força de l’Esperit, haurien de ser el fonament d’un comportament humà arrelat en l’amor, capaç d’engrescar els altres a seguir-ne les petjades, convençuts pels seus fruits indiscutibles de sana convivència, de vida plena.

I per arrodonir aquest missatge, la primera lectura i l’evangeli (que en precisa els detalls) ens fan present un cas pràctic, molt habitual, de saber estimar. Quan veiem que un altre es perd o li podem recriminar una ofensa, el mode fraternal d’estimar-lo és tenir el coratge d’anar a cercar-lo i parlar amb ell a soles. Només després, si no ens hem entès o no vol escoltar, cal parlar-ne amb ell de nou amb pocs testimonis. Tan sols a la fi, si no hi ha hagut res a fer, cal recórrer a la comunitat. Però mai malparlar ni fer públic res abans que arribi a la comunitat. I amb delicadesa!, com jo ho voldria per a mi.

Jordi Cors

1 de setembre de 2011

Inscripcions Catequesi Infantil curs 2012-2013

Comença un nou curs i la Parròquia de Sant Ildefons us convida a compartir la vostra Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi Infantil.

Com ja sabeu, hi ha dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15, es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge de la direcció del Servei de Catequesi. El curs començarà el dilluns 17 d'octubre.

*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares, que es fan responsables d'explicar els continguts catequètics als seus fills. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de l'Aureli Ortín i la Mireia Galobart, els fills es reuneixen per grups d'edat amb un/a catequista per treballar el que durant el més els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:

GRUP AGRUP BTEMA
21-10-1228-10-12Tots Sants
11-11-1218-11-12Advent
02-12-1216-12-12Nadal
13-01-1320-01-13Epifania
17-02-1324-02-13Quaresma
10-03-1317-03-13Setmana Santa
14-04-1321-04-13Pasqua
12-05-1326-05-32Pentecosta
09-06-1309-06-12Final

El dia 9 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups a les 12:15 hores i tancarem el curs amb un pica-pica.

Les inscripcions es poden fer des d'aquí (clica aquí) fins el dia 21 de setembre. Aquest sistema d'inscripció només és vàlid per a les famílies que ja han fet catequesi a Sant Ildefons, no és vàlid per a les famílies que inicien aquest curs la catequesi a la nostra parròquia. Aquest sistema tampoc permet canviar de grup.

L'altra manera d'inscripció és presencial, que serà als locals de la Parròquia els dies 26 i 27 de setembre de 17:00 h. a 19:30 h.

El dia 25 de setembre, a les 8 del vespre, hi haurà una reunió informativa per a totes aquelles famílies que participen de la nostra catequesi.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de “la Caixa” 2100 3017 08 2300142273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant, o bé en efectiu en el moment de la inscripció presencial.