Es pot creure en Déu i en la ciència?
Hi ha molts llenguatges. La ciència té un llenguatge que és el de la descripció experimental: intentem veure com són les coses i descriure-ho. Però hi ha coses que des del punt de vista humà són de molta importància, que no es poden descriure científicament. Per exemple, com ha de ser el món? Això és l'ètica. Com ens hem de comportar per ser justos? Això és la reflexió filosòfica. La religió és un altre d'aquests llenguatges.
La societat actual assimila ciència amb laïcitat.
Aquesta oposició del que és religiós amb el que és civil és un problema típicament europeu, que s'explica perquè la religió va intentar manar-ho tot, la societat va dir prou i aquí va néixer un enfrontament que encara dura. Però a d'altres llocs no passa. A l'Índia, als científics no se'ls pregunta per la seva religió. Obama cita un psalm en un discurs i ningú no ho troba estrany.
Acaba de publicar Cervell i transcendència. Què és la transcendència?
El cervell dels animals està programat per viure i sobreviure. Aquestes programacions en els animals són molt estereotipades. L'animal no té graus de llibertat: a un gos sa i afamat si li dónes de menjar menja, no pot fer res més. Un humà... també ho acostuma a fer, però pot fer vaga de fam, per exemple. Què ens ha passat als humans? Que el cervell humà a part d'atendre a la vivència i a la supervivència pot fer tantes coses que necessita una projecció exterior perquè ens equilibri en aquest desequilibri que ha creat l'evolució. L'humà busca marcs més externs per aguantar-se ell mateix. Això és la transcendència: la recerca d'un més enllà.
Preguntar-se el perquè?
Nosaltres a més de fer les coses ens preguntem el perquè. Aquí comença la transcendència, les grans preguntes: com hem de ser, d'on venim, cap a on va tot això. Algunes d'aquestes preguntes acaben amb formulació religiosa i d'altres no. Poden acabar amb formulació filosòfica. Wittgenstein quan fa l'anàlisi del llenguatge sempre cita l'ètica, l'estètica i la religió. Jo hi afegeixo l'expressió amorosa. També el nacionalisme: la identitat d'un grup és una necessitat de transcendència.
El moviment dels “indignats”... és transcendent?
I tant! Això és ètica pura. És a dir: Per què entre els homes sorgeix el sentiment de justícia?, que hem de ser iguals? Alguns volen ser justos perquè estan oprimits, però d'altres que volen ser justos no ho estan, d'oprimits i, en canvi, creuen que s'han de dedicar a fer justícia. Aquests no van a favor seu, van a favor dels altres i ho fan per una cosa tan difícil de definir i tan imprescindible com és la dignitat. Això és transcendent, no surt en el càlcul animal. L'ètica és un dels exemples de transcendència més brillants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada