06 de setembre 2011

La JMJ 2011 a Madrid

L’esdeveniment de la JMJ 2011 amb la presència del Papa Benet XVI a Madrid aquest mes d’agost ha estat sens dubte un esdeveniment de primera magnitud des de molts punts de vista. Reunir un milió i mig de joves de 193 països, 800 bisbes, 15.000 sacerdots i 30.000 voluntaris, tal com s’ha informat en els diferents mitjans de comunicació, és un fet extraordinari que mereix el respecte de creients i no creients, tot i que sorprèn la visió que s’ha volgut donar d’unitat eclesial sense tenir en compte la pluralitat en la que viu avui l’església.

La marxa laica de protesta contra la despesa econòmica que va suposar la jornada, junt amb la presència de les altes jerarquies polítiques de l’Estat, va ser una nota negativa. Si bé el respecte mutu hauria de prevaldre per sobre de qualsevol altra consideració, potser sí que enmig de la crisi en la que estem submergits les coses s’haurien pogut fer amb més austeritat i senzillesa.

D’altres aspectes més transcendents potser haurien pogut estar objecte de protesta, però no era aquest el marc ni el moment per exterioritzar-los.

Altra cosa seria tota la faramalla que va envoltar la trobada; la idiosincràsia de tots i cadascun dels pobles d’arreu del món que hi van participar la va afavorir, i enmig d’aquest ambient, el folklore hispànic no podia no tenir-hi presència.

Les diferents valoracions que n’han fet els mitjans de comunicació tant pel que fa a la notícia en si mateixa, com als comentaris dels articles de fons -on l’opinió ha estat sempre esbiaixada a favor o en contra, depenent de l’orientació del titular- fa difícil trobar-hi un terme mig d’equilibri que permeti fer-se una idea clara del que realment va ser i va significar la trobada.

Fins i tot els comentaris de les retransmissions en directe de la televisió van ser, per dir-ho d’alguna manera, poc objectius. Qui ho hagi vist en directe n’haurà pogut treure, ben segur, una opinió personal.

Amb tot, però, les homilies i els discursos del Papa van estar centrats en la persona de Jesucrist, en el seu amor i en la seva misericòrdia. En l’homilia de la missa de cloenda a l’aeròdrom de Cuatro Vientos, tot encoratjant els joves a participar en la vida de les parròquies i les comunitats, va dir-los aquestes paraules: “Seguir Jesús en la fe és caminar amb Ell en la comunió de l’Església. No es pot seguir Jesús en solitari, qui cedeix a la temptació d’anar ‘pel seu compte’ o de viure la fe segons la mentalitat individualista, que predomina en la societat, corre el risc de no trobar mai Jesucrist, o d’acabar seguint una imatge falsa d’Ell”. Un exemple de la línia del pontificat de Benet XVI, allunyada de l’esperit del Concili Vaticà II. Hem trobat a faltar una reflexió sobre l’ecumenisme, un clam en favor de la pau i un diàleg amb la cultura moderna, tot massa centrat en la figura del Papa.


El pas de 30.000 d’aquests joves per Catalunya, abans d’anar a Madrid, i la seva estada a Barcelona, amb la multitudinària missa a l’espai del Fòrum i les dues misses a la basílica de la Sagrada Família, presidides per l’arquebisbe de Barcelona, Cardenal Martínez Sistach, va ser també un fet històric.

Des de diferents àmbits s’ha expressat el desig que d’aquesta jornada se’n derivin fruits espirituals, però cal afegir-hi que seran difícils d’assolir si no es respecta la pluralitat de l’església.

El Papa Benet XVI va anunciar que la propera Jornada Mundial de la Joventut serà al Brasil, no d’aquí tres anys, com és habitual entre jornades, sinó que serà el 2013 perquè no coincideixi amb els campionats mundials de futbol.