Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (3)

En el discurs a plaça de Cibeles, en la festa d’acollida als joves, els digué sobre el paper de Jesús a les seves vides (i a les nostres):

Hi ha paraules que només serveixen per entretenir, i passen com el vent; altres instrueixen la ment en alguns aspectes, les de Jesús, en canvi, han d'arribar al cor, arrelar-hi i forjar tota la vida.

Estimats joves, escolteu de veritat les paraules del Senyor perquè siguin en vosaltres "esperit i vida» (Jn 6,63), arrels que alimenten el vostre ser, pautes de conducta que ens s'assemblin a la persona de Crist, sent pobres d'esperit, famolencs de justícia, misericordiosos, nets de cor, amants de la pau. Feu-ho cada dia amb freqüència, com es fa amb l'únic Amic que no defrauda i amb el qual volem compartir el camí de la vida.

Sí, n'hi ha molts que, creient-se déus, pensen no tenir necessitat de més arrels ni fonaments que ells mateixos. Voldrien decidir per si sols el que és veritat o no, el que és bo o dolent, el just o la injustícia, decidir qui és digne de viure o pot ser sacrificat en nom d'altres preferències; donar en cada instant un pas a l'atzar, sense rumb fix, deixant-se portar per l'impuls de cada moment. Aquestes temptacions sempre estan a l'aguait. És important no sucumbir-hi, perquè, en realitat, condueixen a una cosa tan evanescent com una existència sense horitzons, una llibertat sense Déu. Nosaltres, en canvi, sabem bé que hem estat creats lliures, a imatge de Déu, precisament perquè siguem protagonistes de la recerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l'obra de la creació. Déu vol un interlocutor responsable, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar-lo. Per ell ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat. No és aquest el gran motiu de la nostra alegria? No és aquest un sòl ferm per edificar la civilització de l'amor i de la vida, capaç d'humanitzar a tot home?

Benvolguts amics: sigueu prudents i savis, edifiqueu les vostres vides sobre el fonament ferm que és Crist. Aquesta saviesa i prudència guiarà els vostres passos, res us farà tremolar i en el vostre cor regnarà la pau. Llavors sereu benaurats, feliços, una alegria contagiarà als altres. Es preguntaran pel secret de la vostra vida i descobriran que la roca que sosté tot l'edifici i sobre la qual s'assenta tota la vostra existència és la persona mateixa de Crist, el vostre amic, germà i Senyor, el Fill de Déu fet home, que dóna consistència a tot l'univers.